Reconeixement individual: Fotoidentificació i marcatge – recaptura

En aquesta tercera publicació sobre les tècniques d’estudi de cetacis ens centrem en aquelles que permeten el reconeixement individual. En concret ens centrem en la fotoidentificació i el marcatge – recaptura.

El reconeixement individual consisteix en la identificació dels organismes per marques naturals, permanents i distintives.

FOTOIDENTIFICACIÓ

La seva fotografia és molt útil per a estudis de mida poblacional, viabilitat poblacional, d’ús d’hàbitat, supervivència, moviments i reproducció. És important ressaltar que la fotoidentificació no és un estudi en sí, sinó una eina per fer altres estudis.

La fotoidentificació presenta una sèrie d’avantatges, les quals són: no és necessari capturar o manipular els animals; és relativament accessible i poc costós; permet crear catàlegs regionals que poden ser comparats i així establir patrons de migració o residència; permet estudiar la fidelitat grupal dels individus reconeguts a un mateix grup i associacions d’individus; permet implementar estudis de marca i recaptura i, així, estimar  la mida d’una població; i permet establir edats de maduració sexual, intervals de criança, longitud de la cura parental, edat reproductiva i longevitat si es realitza un seguiment dels individus des de les seves primeres etapes.

Presenta també una sèrie de limitacions: és necessari tenir bona experiència fotogràfica i conèixer el comportament de l’espècie objecte d’estudi.

Hi ha una sèrie de consideracions per implementar aquesta tècnica:

1-      Aproximació als animals. Serà diferent segons l’espècie i per això cal conèixer el seu comportament. En dofins costaners es farà amb embarcacions petites fent el mínim soroll, i l’aproximació es realitzarà des del darrere i lateralment, amb la millor direcció per tenir una bona il·luminació. En iubartes i catxalots es faran des del darrere i s’esperarà al moment de realitzar una immersió.

2-      Equip necessari. No es poden utilitzar càmeres amb autoenfocament. Es recomanen aparells de 35 mm, amb lents zoom ben lluminosos, que resisteixin la humitat i la sal i amb velocitats d’exposició més altes a 1/1000.

3-      Tipus de notes. És recomanable desenvolupar un formulari on apuntar la informació de data, hora, lloc, número d’animals al grup, espècie, número de fotos realitzades, esforç de fotoidentificació (temps), fidelitat grupal i dades generals de comportament.

4-      Requeriments fotogràfics. S’han de fotografiar els animals individualment, excepte en els casos de mare – cria. S’han de realitzar amb l’animal el màxim de perpendicular possible a la càmera i sense que el dors estigui arquejat per enregistrar les marques. S’han de prendre les fotos des de l’angle que millor il·luminació doni a l’animal i és important anotar de quin costat de l’animal s’han fet. S’aconsella realitzar entre 5 i 10 fotografies de cada animal i, a posteriori, es selecciona la millor fotografia de cada animal i s’estableix com a “individu tipus”. Des de CIRCE han elaborat un manual de com s’han de realitzar les fotografies de fotoidentificació de cetacis: http://www.circe.biz/files/Comohacerfotosdecetaceos.pdf

5-      Anàlisi de les fotografies. Un cop realitzades les fotografies, és important associar diferents característiques (osques, cicatrius, patrons de coloració…) per facilitar el reconeixement dels individus. Per a cada espècie de cetaci s’han proporcionat mètodes de classificació i identificació que impliquen un conjunt de criteris. Defran et al (1990) utilitza un mètode de dorsal fin ratio amb animals amb dues osques a l’aleta dorsal, i Whitehead (1990) utilitza un sistema de traçat digital del marge de l’aleta caudal dels catxalots.

 

MARCATGE – RECAPTURA

El mètode de marcatge – recaptura és útil per poblacions que s’agreguen en llocs específics cada any. Aquest mètode s’aplica a dues categories: a poblacions tancades i a poblacions obertes. És en poblacions tancades on s’aplica més, però necessita que es compleixin una sèrie de supòsits: que no hi hagi ni mortalitat ni naixements i no hi hagi immigració ni emigració; supòsits que difícilment es compleixen.

L’estimador de Lincoln – Petersen va ser dissenyat per a poblacions tancades; en el qual, a més dels supòsits anteriors, s’hi afegeix que tots els animals tenen la mateixa probabilitat de ser detectats i que les marques no es perden. Consisteix en marcar una mostra de M animals d’una població de mida desconeguda N, es retornen a la població i es capturen novament un nombre C d’animals. Suposant que d’aquests C animals, R estaven marcats (recapturats), podem calcular la mida poblacional: N = (M·C) / R

L’estimador de Jolly – Seber va ser dissenyat per a poblacions obertes. Assumeix que cada animal present a la població en un temps del mostreig té la mateixa probabilitat de captura, cada animal marcat en la captura inicial té la mateixa probabilitat de sobreviure fins el següent mostreig, les marques no es perden i que tots els mostrejos són instantanis.

Mida poblacional. La mida poblacional s’estudia mitjançant el marcatge – recaptura, de manera que si es compleixen una sèrie de presumpcions, es pot estimar l’abundància. Els registres de recaptura d’una sèrie de mostres es compilen en històries de captura, que s’utilitzen per estimar la mida poblacional. La fotoidentificació només es pot aplicar en espècies amb individus que tenen marques naturals permanents. S’ha utilitzat en dofins mulars (Tursiops truncatus), orques (Orcinus orca), iubartes (Megaptera novaeangliae) i balenes blaves (Balaenoptera musculus). En alguns casos es combinen amb estudies d’estudi de l’ADN.

Paràmetres de supervivència i reproducció. Els animals marcats foren una cohort monitoritzable durant un període de temps, de manera que les dades sobre recaptura en següents ocasions dóna informació de la supervivència i reproducció. S’ha utilitzat en iubartes (Megaptera novaeangliae), balenes grises (Eschrichtius robustus), orques (Orcinus orca) i dofins mulars (Tursiops truncatus). També són útils per estudiar l’edat del primer part, el interval entre naixements i les taxes de reproducció. Cal un mostreig intensiu, però la informació és molt difícil d’obtenir per altres mètodes.

 

La bibliografia utilitzada per escriure aquest article ha estat:

ANILAM, RESEARCH AND CONSERVATION, Métodos de investigación de cetáceos: http://www.alnilam.info/index.php/es/investigacion/inv-metodos

AUSTRALIAN GOVERNMENT, DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, Non-lethal research techniques for studying whales: http://www.environment.gov.au/coasts/species/cetaceans/publications/fs-techniques.html

TRUJILLO, F & DIAZGRANADOS, M. C., Curso de técnicas de estudio de mamíferos acuáticos: manual básico, La Isla de los Delfines – Fundación Omacha, 2005

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

6 pensaments a “Reconeixement individual: Fotoidentificació i marcatge – recaptura”

    1. Bona nit divulgadorherbivoro! La fotoidentificació es basa en la identificació dels animals a partir de fotografiar trets característics de cada individu. Tot i que tradicionalment s’han fotografiat l’aleta dorsal i caudal, també es fotografien altres parts del cos com puguin ser marques del dors i del cap, patrons de coloració, callositats (balenes)… Per tal de fer-te una idea, la fotoidentificació no s’utilitza només en cetacis, doncs s’utilitza, entre altres, en felins. Això vol dir que es fotografia tot allò que pugui permetre identificar a un organisme. En aquest enllaç hi pots veure algun exemple: http://proyectoballenas.blogspot.com.es/p/ballenas-identificadas.html T’adjunto també un enllaç a un document elaborat per CIRCE en el qual exposen com realitzar fotografies de fotoidentificació de cetacis, per si en vols més informació: http://www.circe.biz/files/Comohacerfotosdecetaceos.pdf

  1. Gràcies pels enllaços, són molt interessants. Sé que la fotoidentificació s’usa en tots els animals els quals poden ser diferenciats per característiques visuals externes, i per això preguntava si s’usaven altres marques com les del dors i el cap.
    Un plaer que hi hagi gent que expliqui les tècniques científiques. M’aniré passant pel teu blog. Una salutació😉

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s