Acústica

La publicació d’aquesta setmana tracta sobre l’acústica com a tècnica per estudiar els cetacis. Espero que sigui del vostre interès! Recordeu que en publicacions anteriors s’han explicat la telemetria, la fotoidentificació i el marcatge – recaptura.

 

La bioacústica és una tècnica molt utilitzada per estudiar l’ecologia i el comportament dels cetacis, en concret, per estudiar la distribució i abundància d’aquests. Com que molts cetacis produeixen sons específics d’espècies i poblacions, permet la identificació de les espècies presents en un hàbitat, la seva localització i seguiment, la identificació de les poblacions i determinar els patrons estacionals de distribució i d’abundància relativa.

El monitoratge acústic pot classificar-se en dos tipus diferents: monitoratge acústic passiu (PAM) o monitoratge acústic actiu.

TÈCNIQUES ACÚSTIQUES PASSIVES

El so és utilitzat pels cetacis per a moltes funcions diferents: buscar aliment, en el comportament reproductor i per a la comunicació en general. Els cants de les balenes iubartes (Megaptera novaeangliae) se senten a centenars de quilòmetres durant les migracions en les àrees de reproducció; els dofins i marsopes emeten clics d’alta freqüència per tal de buscar i caçar les preses i els dofins emeten xiulets per comunicar-se.

Els censos acústics es realitzen mitjançant hidròfons, que són aparells que enregistren els sons en ordinadors situats en vaixells i que s’utilitzen per calcular l’abundància relativa. Aquests aparells estan adossats a sonoboies, uns sistemes sonar consumibles relativament lleugers que es llencen per tal de buscar i detectar elements submergits. Aquestes sonoboies estan ancorades en llocs remots per tal d’enregistrar sons de baixa freqüència de balenes i presenten també dispositius de gravació acústica anomenats POD (porpoise detector) per monitoritzar l’ús d’àrees costaneres per marsopes i dofins.

El problema dels mètodes passius és que estan limitats a les vocalitzacions dels individus.

S’han utilitzat els censos acústics per tal d’estudiar la distribució i abundància de catxalots (Physeter macrocephalus), marsopes i dofins.

TÈCNIQUES ACÚSTIQUES ACTIVES

Els sonars militars actius de baixa freqüència han causat alguns avaraments de cetacis, de manera que han estat limitats a la recerca. Malgrat això, el sonar actiu té molt potencial en estudis ecològics: paradoxalment, poden utilitzar-se per millorar la conservació d’aquests organismes. El sonar omnidireccional (com ara el sistema SIMRAD SH80) mostra un gran potencial com a eina de detecció de mamífers marins. Com a detector seria important per estudiar els moviments, prevenir les col·lisions amb vaixells i per estudiar el seu comportament.

Mitjançant aquests sonars es pot estimar l’àrea d’abast (TS, de l’anglès target strenght), mitjançant l’equació següent:

TS = dBI – SL + TVG + Cal

on dBI és el nivell de decibels rebuts, SL és el nivell de la font del sonar, TVG és el guany variable amb el temps generat per cada observació utilitzant un CTD i Cal és el valor de correcció obtingut amb una esfera de carbó de tungstè. El TVG es calcula de la següent manera:

TVG = 40 · log(R) + 2Rα

on R és el rang i α és el coeficient d’absorció.

Si vols ampliar la informació, pots consultar aquí:

ANILAM, RESEARCH AND CONSERVATION, Métodos de investigación de cetáceos: http://www.alnilam.info/index.php/es/investigacion/inv-metodos

AUSTRALIAN GOVERNMENT, DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, Non-lethal research techniques for studying whales: http://www.environment.gov.au/coasts/species/cetaceans/publications/fs-techniques.html

BERNASCONI, M et al. Use of active sonar for cetacean conservation and behaviorial-ecology studies: a paradox? Proceedings of the Institute of Acoustics, 2009, Vol. 31. Pt. 1

TRUJILLO, F & DIAZGRANADOS, M. C., Curso de técnicas de estudio de mamíferos acuáticos: manual básico, La Isla de los Delfines – Fundación Omacha, 2005

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.