Després de molts dies d’inactivitat, publiquem aquesta entrada sobre com responen els organismes a la pesca. Aquesta entrada és la segona entrega de la sèrie “Impacte de la pesca”. Espero que sigui del vostre interès.
Les poblacions de les espècies objectiu de pesca i les de captures accidentals presenten una sèrie de respostes a l’acció pesquera.
La resposta més obvia de la pesca és la reducció del nombre d’organismes de la població (Colloca et al. 2011), fins que no tingui lloc la introducció de nous individus a la pesqueria (reclutament).
La pesca redueix la talla mitjana dels individus (Martínez-Muñoz et al. 2010) ja que els pescadors sempre busquen els exemplars més grans. Per tant, la pesca redueix l’esperança de vida dels organismes i és menys probable que assoleixin mides més grans. D’aquesta manera, la talla dels organismes és proporcional a la pressió de la pesca.
S’observa també que els organismes maduren sexualment abans (Walford 1932) ja que quan la mortalitat és alta, la selecció natural tendeix a disminuir l’edat de la primera maduració sexual.
La pesca redueix la fecunditat dels organismes (Kjesbu et al. 1998) ja que si la població està molt explotada, el conjunt de la població produeix menys ous. Però a més, com que la talla dels organismes i el nombre d’ous que produeixen té una relació exponencial, com que la pesca redueix la seva mida, aquests produiran menys ous.
La pesca pot fer canviar la taxa de creixement de la població ja que aquesta depèn de les propietats físiques de l’hàbitat, la disponibilitat d’aliment i de l’estrès. La pesca produeix l’augment de la taxa de creixement degut a la disminució de la població per pesca ja que hi ha més aliment i menys estrès; el que permet compensar la reducció de la població.
La pesca també augmenta la supervivència de les larves ja que també competeixen entre elles: si hi ha menys adults, hi haurà menys larves
La pesca farà que les espècies que competien junt a l’espècie objectiu es vegin afavorides per la reducció de la competència doncs hi haurà més recursos per a elles. A la vegada, es veuran afavorides les espècies de les que s’alimentava degut a la disminució de la depredació. Tot plegat fa canviar les relacions de la xarxa tròfica.
Aquesta entrada està basada en els apunts presos a Impacte ecològic de la Pesca, assignatura del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí de la Universitat de Barcelona. Per a complementar aquesta informació es poden consultar les referències incloses en el text.
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.
All you need is Biology 
Bona entrada! El fet que la taxa de creixement augmenti, implica que creixen més ràpid però arriben a la maduresa sexual abans, de manera que un tret compensaria l’altre, no?
Ara, tot això només passa si la pesca és intensiva, no?
Espero que arribi a més gent aquest coneixement i que s’entengiu la pesca d’una manera més biològica 🙂
Bon dia divulgadorherbivoro!
El fet d’augmentar-se la taxa de creixement, permet compensar una porció de la reducció de la població degut a la pesca. Però hem de tenir en compte que, si s’avança l’edat de primera maduració sexual, la longitud total mitjana dels peixos de la població és inferior, de manera que també hi ha menys biomassa de peix. Per tant, l’efecte net és que es redueixen els stocks de peix. Totes aquestes respostes dels organismes s’estan produint amb la pressió de pesca actual. Com més intensa és la pesca, més s’intensifiquen aquestes respostes.
Espero haver respost la teva pregunta! Moltes gràcies de nou per seguir les publicacions!
Sí, m’has respost perfectament. Moltes gràcies!