El peix que més “mola”: el peix lluna

La publicació d’aquesta setmana la dediquem al peix lluna (Mola mola), un dels peixos osteïctis més grans del planeta i el que té, a la vegada, un dels cervells més petit en comparació amb el cos. Curiosament, un exemplar de 200 kg tenia un cervell de només 4 grams (com una nou)!

INTRODUCCIÓ

Actualment, hi ha fins a quatre espècies diferents de peix lluna, els quals se’ls inclou a tots en la família Molidae: el bot (Mola mola), el peix lluna del mar austral (Mola ramsayi), el peix lluna de cua afilada (Masturus lanceolatus) i el peix lluna prim (Ranzania laevis). En aquesta ocasió, i per ser el més comú, centrarem aquest article en el bot (Mola mola).

Peix lluna (Mola mola) (Foto:Per-Ola Norman, Creative Commons)
Peix lluna de cua afilada (Masturus lanceolatus) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)
Peix lluna prim (Ranzania laevis) (Foto: NOAA/PIRO Observer Program, Creative Commons)

DESCRIPCIÓ DEL BOT (MOLA MOLA)

El peix lluna més comú és el bot (Mola mola), el qual presenta el cos truncat, com si es tractés d’un gran cap amb unes grans aletes a la part superior i inferior del cos. Sense tenir en compte les aletes, el cos és el doble de llarg que d’alt. La cua no és pròpiament una cua, sinó que consisteix en unes extensions dels radis de les aletes dorsal i anal, la qual és arrodonida. La pell és aspra i semblant al paper de llimar i està recobert per mucus. El cos és de color platejat amb brillantors més clares i el patró de taques és molt variable entre individus.

Peix lluna (Mola mola). Dibuix realitzat per la il·lustradora Blanca Figuerola (visit el seu lloc).

Les dents de cada mandíbula estan fusionades formant una peça única, i la boca és petita comparada amb la resta del cos.

La mida mitjana dels adults és de 1,8 m (des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de la cua) i de 2,4 m de punta a punta de les aletes. El pes mitjà és d’una tona. El bot presenta el rècord mundial entre els peixos osteïctis (peixos amb espines òssies): un exemplar de 3,1 metres de llarg que pesava 2.235 kg.

REPRODUCCIÓ

Els peixos lluna tenen un gran potencial reproductor, doncs una femella de 1,4 metres de longitud pot produir 300 milions d’ous en l’únic ovari que presenten, els quals són minúsculs. Passen per tres estadis larvaris, de manera que en l’última fase tenen el cos recobert d’espines, les quals perd en fer-se adult.

DIETA

El bot té una dieta força variada, tot i que generalment s’alimenta de zooplàncton gelatinós com ara meduses, caravel·les portugueses, ctenòfors i salpes. S’ha vist que també s’alimenta de calamars, esponges, alguns ofiuroïdeus, zostera marina, curstacis, petits peixos i larves d’anguila.

DISTRIBUCIÓ

Els peixos lluna viuen en tots els mars i oceans temperats del planeta. Solen viure a mar obert, tot i que a vegades poden acostar-se a la costa, des de la superfície fins als 300-400 metres de profunditat.

PARÀSITS I DEPREDADORS

S’han detectat més de 50 espècies de paràsits al bot, de grups molt diferents, entre els quals hi ha algunes larves de tauró. Fins i tot, s’han trobat paràsits als seus paràsits.

Per altra banda, degut a la seva mida, presenten pocs depredadors, entre els quals hi trobem l’orca i els lleons marins. S’ha vist un comportament en lleons marins relacionat amb els peixos lluna: els arrenquen les aletes per menjar-se-les i després juguen amb el cos. Quan se’n cansen, l’abandonen i s’enfonsa fins el fons, on és consumit per les estrelles de mar.

REFERÈNCIES

• http://oceansunfish.org/
• http://australianmuseum.net.au/ocean-sunfish-mola-mola
• http://www.cibsub.cat/bioespecie-mola_mola-32823
• http://www.fishbase.org/summary/Mola-mola.html

Si has trobat interessant aquesta publicació, t’animo a que la comparteixis a les xarxes socials perquè més gent la pugui llegir, doncs l’objectiu del blog és la divulgació de la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.