maxresdefault

Pesca recreativa en reseves marines: és compatible?

Aquesta setmana, el tema de l’article és la pesca recreativa en les àrees marines protegides. En concret, s’explica què s’entén per pesca recreativa, quins impactes i es dóna un llistat de recomanacions per tal de minimitzar-ne l’impacte. Aquest article ha estat elaborat conjuntament amb en Guillem Santamaria, en el marc de l’assignatura Reserves Marines del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí. 

INTRODUCCIÓ 

La pesca recreativa té un impacte important en les àrees protegides marines (MPA) i costaneres, essent una de les activitats més comunes a totes les costes al llarg del planeta (Font et al. 2012).

Entenem per pesca recreativa aquella pesca no comercial realitzada amb finalitats d’oci o esportives on les captures, les quals està prohibida la seva venda, són utilitzades pel consum propi (Font et al. 2012). Tot i que s’han proposat vàries definicions per pesca recreativa, aquesta engloba el major nombre de disciplines diferents.

La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial. Al 1995 les captures totals mundials van ser entorn a 2 milions de tones i el 2004 de l’ordre de 47 mil milions de peixos, dels quals dos terços van ser retornats al mar (Cooke et al. 2006). En perspectiva europea, al 1998 es va estimar un total de 21,3 milions de pescadors recreatius de 22 països diferents, dels quals, els pescadors de 10 d’aquests varen invertir al voltant de 10 milions de dòlars (Cooke et al. 2006). Un estudi fet al 2004 estima que aquesta inversió es va augmentar fins als 25 mil milions d’euros a tot Europa, amb més de 10 milions de pescadors, superant en 5 mil milions d’euros el benefici de les captures comercials dels països membres del 1998 (Pawson et al. 2007).

La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial (Foto extreta de Magic1059).
La pesca recreativa té una gran importància a nivell mundial (Foto extreta de Magic1059).

Encara que la pesca recreativa no està tan ben estudiada com la professional artesanal, varis estudis demostren que, ambdues, poden tenir un impacte similar, tant en els stocks de peixos com en els ecosistemes aquàtics (Cooke et al. 2006). En el mateix Mediterrani la pesca recreativa representa més del 10% de la producció total pesquera (EU. 2004).

TÈCNIQUES DE PESCA RECREATIVA

La pesca des d’embarcació és la que inclou el major nombre de tècniques diferents, seguida de la pesca des de costa (Font et al. 2012). A més, s’està veient un increment de la pesca des de caiac, que incorpora GPS i profundímetres, entre d’altres. Segons Font et al. (2012), els tipus de pesca més utilitzats de d’embarcació són: pesca de fons amb canya, pesca amb fil i el curricà. El curricà consisteix en arrossegar l’aparell amb una embarcació en marxa. En la pesca des de costa cal destacar la que utilitza boies de suro, per la captura d’espècies de roca, i l’spinning, per capturar espècies pelàgiques i algun tipus d’espàrids. En la pesca submarina s’utilitza el fusell.

IMPACTE DE LA PESCA RECREATIVA EN LES RESERVES MARINES

En les últimes dècades s’està produint un increment del nombre de pescadors recreatius que van a desenvolupar la seva activitat en Àrees Marines Protegides, de manera que també augmenten els impactes en els recursos i ecosistemes marins (Cooke et al. 2006). A grans trets, redueix els beneficis potencials de l’efecte reserva i del spillover (el fet que els organismes surtin de la reserva per alimentar les poblacions externes) (Font et al. 2012). Alguns estudis han indicat que les àrees totalment protegides (No-take zone) són efectives en termes de conservació (Denny & Babcock, 2004).

IMPACTES DIRECTES

Font et al. (2012) determinen que el tipus de pesca que captura, de mitjana, un major nombre d’espècies diferents és la produïda des d’embarcació (38 espècies), seguida de la de costa (28) i la submarina (25). La pesca submarina és més selectiva, per això captura un nombre menor d’espècies diferents (Jozami et al. 2011).

Les famílies de peixos més pescades han estat, en la majoria de reserves estudiades, la Sparidae, la Serranidae i, en menor mesura, la Labridae. Pel que fa a espècies concretes, el serrà (Serranus cabrilla) i la donzella (Coris julis) són les espècies més capturades tant des de costa com des d’embarcació. Per altra banda, la pesca submarina captura, principalment, el sarg (Diplodus sargus), la variada (Diplodus vulgaris), el llobarro (Dicentrarchus labrax) i el pop roquer (Octopus vulgaris) (Cuvier, 1797).

Sard (Serranus cabrilla) (Foto extreta de Asturnatura).
Sard (Serranus cabrilla) (Foto extreta de Asturnatura).
Donzella (Coris julis) (Foto extreta de Ictioterm).
Donzella (Coris julis) (Foto extreta de Ictioterm).

En les 31 MPA estudiades al Mediterrani per Font et al. (2012) s’ha trobat que la pesca recreativa captura un total de 41 espècies vulnerables. La proporció mitjana d’espècies vulnerables dins les captures, de totes les MPA, és del 30%. Dels 3 tipus de pesca, la que té un impacte més gran en les espècies vulnerables és la pesca des d’embarcació (captura un total de 39 espècies vulnerables, 12 de les quals només es capturen amb aquest tipus de pesca), ja que utilitza una diversitat de tècniques superior, les captures són més grans i el fet de poder-se desplaçar d’una àrea a una altra li permet pescar en diferents hàbitats. La pesca submarina té com a espècies objectiu aquelles que són més vulnerables, ja que tenen una vida llarga i un creixement lent. Aquestes espècies presenten un potencial reproductor que va augmentant amb l’edat, de manera que al capturar els organismes més grans es redueix dràsticament el potencial reproductor de la població (Jozami et al. 2011).

IMPACTES INDIRECTES

Captura i alliberació

Tot i que a nivell mundial aquesta pràctica està molt estesa, al Mediterrani no és tan important, ja que el que es captura s’acostuma a consumir. L’alliberació de les captures en les àrees protegides mediterrànies acostuma a ser menor que fora d’elles, havent-hi algunes excepcions, com demostra l’estudi de Gaudin & Young del 2007. S’estan duent a terme força accions per tal d’estendre aquesta activitat al Mediterrani.

Aquesta pràctica, però, no està exempta d’impactes negatius sobre els individus. Certes accions en la manipulació dels individus poden causar molt d’estrès i la conseqüent mort, encara que s’hagi arribat a alliberar. Minimitzant el temps de manipulació i l’exposició a l’aire, utilitzant aparells per reduir el dany, l’estrès i la mortalitat, es poden eliminar molts dels efectes nocius (Arlinghaus et al. 2007).

Mètode d'extracció de l'ham de la boca del peix (Foto extreta de WikiHow).
Mètode d’extracció de l’ham de la boca del peix (Foto extreta de WikiHow).

Captura accidental

La captura accidental en la pesca recreativa és important sobretot en elasmobranquis (Font et al. 2012).

Impacte ecològic de l’esquer

Al 93,3% de les MPA estudiades per Font et al. (2012) s’utilitzen els cucs com a esquer. L’ús d’espècies exòtiques com a esquer (80% dels casos (Font et al. 2012)) pot ser una amenaça pels ecosistemes (Di Stefano et al. 2009). A més, s’ha de tenir en compte que aquests esquers s’acostumen a vendre vius, els quals s’hi mantenen gràcies al substrat que s’afegeix. En molts casos, aquest substrat són algues també exòtiques, en les quals hi poden haver petits crustacis, altres cucs i cargols, i solen ser tirades pels propis pescadors al mar, permetent la seva introducció a l’ecosistema (Lau, 1995). També s’ha de tenir en compte que, tant els cucs que s’utilitzen com a esquer com els organismes que hi ha en el substrat, poden ser una font de propagació de nous virus, afectant així a la població íctica (Goodwin et al. 2004).

Pesca fantasma

Ens referim a pesca fantasma als efectes negatius dels aparells de pesca perduts o abandonats al mar, com ara els pesos de plom, fils i hams.

La pèrdua de pesos de plom té un impacte important en les aus marines, doncs les confonen amb petites pedres, que els ajuden en la digestió, i la seva ingestió els causa efectes quasi letals. Quan una altra au (àguiles, falcons,…) les depreda es produeix un fenomen de bioacumulació, propiciant problemes morfològics, fisiològics i de comportament. Tot i així, el seu impacte és inferior al de les descàrregues de plom atmosfèric. (Font et al. 2012)

Els fils de pesca abandonats afecten, sobretot, als organismes sèssils, causant abrasió, estrangulació i reducció de la llum solar que hi arriba.

L’abandonament i posterior fragmentació del plàstic pot produir la obstrucció del tub digestiu i reduir la capacitat reproductiva d’aquells organismes que els ingereixin.

Ancoratge

L’ancoratge dels vaixells pot afectar al medi marí, sobretot les praderes de posidònia, de gran importància ecològica i força vulnerables.

BONES PRÀCTIQUES I RECOMANACIONS

Independentment de la opinió personal favorable o negativa amb la pesca recreativa; si aquesta activitat es permet, s’ha d’assegurar la compatibilitat de la pesca recreativa amb l’efectivitat de les reserves marines Per això, s’haurien de seguir una sèrie de recomanacions.

És important presentar unes bones pràctiques de pesca per tal de minimitzar l'impacte en les poblacions marines (Foto extreta de NSW Government).
És important presentar unes bones pràctiques de pesca per tal de minimitzar l’impacte en les poblacions marines (Foto extreta de NSW Government).

Generals

  • Regular l’esforç pesquer mitjançant la limitació del nombre de canyes, hams (tant en nombre com en mida i forma) i llicències.
  • Augmentar la vigilància i control a les MPA, assegurant el compliment de les lleis, en especial a les No-Take Zones.
  • Prohibir i vigilar l’ús d’esquer exòtic.
  • Implementar programes de neteja d’aparells de pesca, per reduir la pesca fantasma.
  • Controlar i sancionar la venda de les captures.
  • Augmentar la pràctica de captura i alliberació de forma adequada: minimitzar el temps fora l’aigua i de manipulació, minimitzar el dany utilitzant aparells per treure l’ham i evitar manipulació innecessària.
  • Limitar la pesca d’espècies concretes en períodes reproductius.
  • Aplicar mesures que permetin que les talles mínimes estiguin per sobre de la talla de maduresa sexual.
  • Prohibir o limitar la captura d’espècies vulnerables.
  • Reduir l’ús de pesos de plom per altres sistemes alternatius (per exemple, pedra natural).
  • Incloure la pesca recreativa en la planificació i execució d’estratègies de gestió costanera sobre l’explotació dels recursos marins.
  • Establir programes d’educació i conscienciació ambiental (tríptics, guies, conferències,…).
  • Dur a terme estudis específics, de forma periòdica, de l’impacte de la pesca recreativa en les comunitats de les Àrees Marines Protegides que siguin comparables entre diferents MPAs.

Pesca des d’embarcació

  • Controlar les captures a través d’observadors en les embarcacions (talla mínima, vulnerabilitat de les espècies, captures accidentals, nombre i biomassa de captures,…) i realitzar la pràctica d’alliberació de forma adequada per part dels observadors.
  • Establir sistemes d’ancoratge que no degradin el fons, com ara les boies.
  • Minimitzar els desplaçaments i soroll dins la MPA per evitar les molèsties i un possible dany a la comunitat animal i vegetal.

Pesca des de costa

  • Establir zones de pesca vigilades i crear limitacions d’aquesta.

Pesca submarina

  • Dirigir presencialment la pesca submarina a través de guies i/o observadors que indiquin quins espècimens poden ser objecte de captura.
  • Controlar l’ús d’equips d’escafandre autònoma.

REFERÈNCIES

  • Arlinghaus R., Cooke S. J., Schwab A. & Ian G. Cowx.2007. Fish welfare: a challenge to the feelings-based approach, with implications for recreational fishing. Fish and Fisheries 2007, 8, 57–71.
  • Cooke S. J., Ian G. Cowx. 2006 .Contrasting recreational and commercial fishing: Searching for common issues to promote unified conservation of fisheries resources and aquatic environments. Biological Conservation 128 : 93-108.
  • Denny C.M., R.C. Babcock. 2004. Do partial marine reserves protect reef fish assemblages? Biological Conservation 116 (2004) 119–129.
  • Di Stefano R.J., Litvan, M.E., Horner, P.T. 2009. The Bait Industry as a Potential Vector for Alien Crayfish Introductions: Problem Recognition by Fisheries Agencies and a Missouri Evaluation. Fisheries 34(12): 586-597.
  • EU. 2004. Mediterranean: guaranteeing sustainable fisheries. Fishing in Europe 21: 12.
  • Font T., Lloret J., Piante C. 2012. Recreational fishing within Marine Protected Areas in the Mediterranean. MedPAN North Project. WWF-France. 168 pages.
  • Gaudin C. & De Young C. 2007. Recreational fisheries in the Mediterranean countries: a review of
  • existing legal frameworks. General Fisheries Commission for the Mediterranean. Studies and Reviews No. 81. ISSN 1020-9549.
  • Goodwin A.E., Peterson, J.E., Meyers, T. R, Money, D.J., 2004. Transmission of exotic fish viruses: the relative risks of wild and cultured baits. Fisheries, 29: 19–23.
  • Jozami S.I., Lorente A., Hereu B. 2011. Área marina protegida del parque natural del Montgrí, las Islas Medes y el Baix Ter. Análisis de los usos y recomendaciones de gestión. Tesis de Màster. Universitat de Barcelona.
  • Lau W. 1995. Importation of baitworms and shipping seaweed: vectors for introduced species? In Environmental Issues: From a Local to a Global Perspective, Sloan DM, Christensen KD (eds). Environmental Sciences Group Major, University of California: Berkeley, CA; 21–38.
  • Pawson M.G., D. Tingley, G. Padda, H. Glenn. 2007. EU contract FISH/2004/011 on Sport Fisheries (or Marine Recreational Fisheries) in the EU. Prepared for The European Commission Directorate-General for Fisheries.

Difusió-català

3 pensaments a “Pesca recreativa en reseves marines: és compatible?”

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s