primates cautividad, rejas

Motius per tenir primats en captivitat (o potser no!)

Aquests dies està havent molta polèmica a Espanya per l’emissió del programa Vaya Fauna” a Telecinco, en què es mostren suposades habilitats d’animals no domèstics captius. Deixant de banda els mètodes d’entrenament que pateixen aquests animals, en la línia d’un article anterior de Marc Arenas, Motius per anar a veure mamífers marins en captivitat (o potser no!), en aquest article tractarem les conseqüències que té la captivitat en els primats, sobretot en els grans simis, i el que està a les teves mans per conservar als teus parents més propers, tots ells en perill d’extinció.

ELS MICOS ES VEUEN FELIÇOS INTERACTUANT AMB NOSALTRES

Segurament alguna vegada has anat al zoo i has observat comportaments humans de mofa cap a ximpanzés, goril·les i orangutans. Persones rient, donant-se cops al pit, imitant vocalitzacions. Els ximpanzés reponden igual, la qual cosa creiem que és un joc d’imitació.

El humans tenim tendència a humanitzar-ho tot, és a dir, percebre les reaccions d’altres éssers com humanes, cosa que no sol estar relacionada. En la comunicació primat, la mirada és molt poderosa, de vegades intimidatòria. Qui no mira cap a un altre costat a l’ascensor quan pugem amb un veí? Això succeeix també, amb els goril·les: mirar-los fixament als ulls és per a ells una agressió, així que suposeu l’estrès de sentir-se amenaçat per centenars de visitants que t’observen en un zoo dia rere dia. El que interpretem com un somriure, en el qual l’animal ensenya les dents, en realitat és un gest de por o tensió. El que interpretem com un joc o insult, com llançar excrements contra el vidre, és també signe d’incomoditat i estrès.

chimpancé riendo, chimpancé miedo, asustado, estres
Aquest ximpanzé no està rient, està espantat. Foto: Photos.com

El típic gest de colpejar-el pit, en realitat és una demostració de força i salut, el que pot provocar situacions tenses com la que va viure aquesta família al zoo d’Omaha quan la seva filla es va colpejar el pit davant d’un esquena platejada (mascle de goril·la):

EN ELS ZOOS LES INSTAL·LACIONS SÓN CADA COP MÉS NATURALITZADES

És cert que la tendència dels zoològics és imitar cada vegada més les condicions que podrien tenir a la natura, amb espais verds, troncs o cordes per grimpar, segons l’espècie. Però els primats gaudeixen d’aquestes condicions poques hores al dia, concretament les que els zoològics estan oberts al públic. A la nit o en condicions climàtiques adverses, els animals de molts zoos viuen en gàbies de menor grandària que la seva zona d’exposició i sense cap tipus d’ambientació natural.

La majoria de grans simis són socials i tenen jerarquies de grup ben establertes a la natura. En captivitat, els grups familiars solen ser artificials ja que els animals són de diferents procedències, a més de casos en què hi ha sobrepoblació (massa animals en la mateixa instal·lació) o se’ls manté aïllats en gàbies de dimensions ínfimes. En cas de conflicte dins d’un grup, els animals no disposen de suficient espai per mantenir les distàncies i evitar possibles tensions futures.

Gorilasbuscando alimento en el Parque Natural de los Volcanes, Ruanda. Foto de Philip Kromer.
Goril·les buscant aliment en el Parc Natural dels Volcans, Ruanda. Foto de Philip Kromer.

Són privats també de conductes naturals, com la recerca d’aliment. En el cas dels goril·les de plana (Gorilla gorilla gorilla), poden viatjar diversos quilòmetres diaris a la recerca de menjar (principalment brots, però també fruita i algun insecte) i mai dormen dues nits seguides al mateix lloc. Els plans d’enriquiment en aquest centres són essencials per a que puguin ocupar el temps lliure del que disposen.

L’inadequat comportament d’alguns visitants fa la resta (cop de vidres, crits, fotos amb flash, alimentació, excessiva afluència de públic ).

TÉ VALOR EDUCATIU I CONSERVACIONISTA

Igual que en el cas dels mamífers marins, les investigacions in situ dels primats exposats no permeten arribar a conclusions fiables sobre la biologia i el comportament dels animals a causa de les condicions artificials en què es troben. En zoològics, no solen ser animals utilitzats en espectacles o objectes de visites educatives amb públic general. En altres centres, la informació que es pot donar sobre ells és poca i esbiaixada, en favor de l’espectacle o simple exhibició de l’animal davant el públic. La reintroducció de primats a la natura és molt complexa. Els programes de cria en captivitat que s’implanten cada vegada més en els zoològics per motius conservacionistes, solen produir animals destinats a l’exhibició i no a l’alliberament en l’entorn natural, per falta de mitjans o interessos.

SON ADORABLES COM A MASCOTES

El fet que un animal ens sembli bonic d’aspecte o comparteixi més del 90% de gens amb nosaltres, no vol dir que hagi de tenir les nostres mateixes necessitats. Aquestes normalment no són conegudes per les persones que adquireixen algun primat com a mascota, causant-los problemes de salut tant físics com psíquics, fins i tot la mort.

Gairebé tots provenen del comerç il·legal, la qual cosa significa que per capturar una cria, els caçadors han de matar a diversos membres de la seva família, sobretot en el cas de grans simis que protegiran a la seva descendència fins a la mort.

El primat orfe més famós va ser sens dubte Floquet de Neu, l’únic goril·la albí conegut fins al moment. En aquest cas, tota la seva família va ser assassinada el 1966 per entrar en plantacions de plàtan i cafè a la selva de Nko, Guinea Equatorial. Floquet va ser venut a Jordi Sabater Pi per 15.000 pessetes, i a Barcelona va ser criat en un pis durant els 11 primers mesos. Després es va traslladar al Zoo de Barcelona on es va convertir en un símbol de la ciutat i va viure la resta de la seva vida.

Copito de nieve, floquet de neu, gorila, snowflake, zoo de barcelona
Floquet de Neu en una instal·lació interior. Foto presa del blog Sigur Rós.

Els petits primats també són víctimes del comerç il·legal, que ha augmentat amb la presència de vídeos a internet sobre l’adorables que són els titís o loris (Nycticebus) segons un estudi publicat a PLoS ONE. A més de que moltes espècies estan en perill d’extinció, com vam veure en un article anterior els loris mandrosos són els únics primats verinosos del món, pel que són mutilats sense anestèsia (se’ls tallen dents, urpes ) abans de la seva venda , cosa que de vegades els provoca infeccions mortals. Segons aquest estudi, només a Indonèsia 15.000 loris entren al mercat il·legal a l’any, sense comptar els que moren abans. A aquestes dades cal sumar la mort de la mare i / o famílies senceres. Són venuts amb pocs mesos de vida, quan en llibertat passen els primers 14 mesos amb la seva mare, per la qual cosa les seves necessitats afectives i nutricionals mai seran cobertes.

loris, venta, ilegal, trade
Loris de Sumatra per vendre amuntegats en una gàbia sense aigua ni aliment, a plena llum del dia (són d’hàbits nocturns). Foto de The Little Fireface Project.

S’estima que el comerç il·legal d’animals salvatges mou més de 19 bilions de dòlars anuals, xifres equivalents o superiors al comerç il·legal de drogues i armes. A més de mascotes, molts primats que viuen en zoològics provenen de comisos, com la goril·la Coco del Zoo de Barcelona.

L’ordre Primates està protegit per CITES (Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna y flora silvestres), pel que el seu comerç está prohibit o molt regulat. A Espanya per exemple, sobre el paper no es poden tenir en instal·lacions particulars.

SÓN MOLT INTEL·LIGENTS I PODEN FER COSES COM NOSALTRES

Un altre clar cas d’humanització és obligar els primats a representar situacions prenent-les com una cosa natural i fàcil d’aprendre per a ells, com caminar de peu, anar en bici i altres acrobàcies que afortunadament es veuen cada vegada menys en circs, pel·lícules, anuncis o platós de televisió.

Ja hem tractat sobre l’origen i condicions de vida (gairebé sempre insalubres) d’aquests animals. No entrarem en detall sobre com són entrenats, a força de reforços negatius (privació d’aliment, companyia, cops, pallisses, tancament ) ni als nivells d’estrès a què són sotmesos entre focus, persones i sorolls. La primatòloga Sarah Baeckler va realitzar un estudi el 2002 sobre l’estat i condicions d’aquests animals. Què passa amb ells quan no serveixen per actuar? Són abandonats, i recuperats en el millor dels casos en santuaris o centres de recuperació per a primats, com la Fundació Mona a Catalunya o el Centre de Rehabilitació de Tchimpounga, el santuari per ximpanzés més gran d’Àfrica promogut per la Dra. Jane Goodall. Aquest vídeo de l’emotiu alliberament i història de la ximpanzé Wounda per part de Rebeca Atencia i Jane Goodall es va tornar viral:

CONSEQÜÈNCIES ABANS I DESPRÉS DE LA “FAMA”

Els ximpanzés són els simis més usats per a aquest tipus d’espectacles. Segons els estudis, com el de la Universitat de Kent (2011), acaben amb problemes psíquics com:

  • Autolesions i mutilacions
  • Fractures òssies i ferides
  • Dèficit psicomotor
  • Malnutrició
  • Problemes de desenvolupament
  • Conductes anormals com ingesta de femta i orina
  • Moviments repetitius sense cap funció (estereotípia)
  • Disminució dels gestos per comunicar-se entre ells
  • Hiperagressió
  • Fòbia social, por, agorafòbia (fòbia a espais oberts i aglomerats)
  • Apatia
  • Transtorn per estrès post-traumàtic
  • Despressió
  • Incapacitat per al seu desenvolupament en condicions de llibertat
Campaña "Los animales no son payasos" de Acção Animal and Liga Portuguesa dos Direitos do Animal (LDPA).
Campanya “Els animals no són pallassos de Acção Animal y Liga Portuguesa dos Direitos do Animal (LDPA).

Són doncs les mateixes conseqüències que pot patir qualsevol humà en la mateixa situació. Compartim el 96.9% del nostre ADN amb els orangutans, el 98.4% amb els goril·les, el 98.8% amb els ximpanzés i el 99.9% amb la resta d’humans.

La seva rehabilitació i socialització, no és impossible en algun cas, però suposa anys i milers d’euros d’esforç, el que no justifica la seva utilització en espectacles o tinença com a animals de companyia.

QUÈ POTS FER TU PER LA CONSERVACIÓ DELS PRIMATS?

Al juny de 2015, després d’anys de lluita de Jane Goodall i altres institucions, els ximpanzés captius gaudeixen de la mateixa protecció als EUA que els salvatges, és a dir, són considerats en perill d’extinció. Dos ximpanzés també han estat reconeguts com a persones legals en un judici sobre el seu empresonament obligatori. Els primatòlegs coincideixen que la intel·ligència d’un ximpanzé és equivalent a la d’un humà de 4 anys i el debat segueix viu sobre la inclusió dels grans simis en els Drets Humans. Alguna cosa està canviant en la consideració dels nostres parents més propers, però encara és, de totes totes, insuficient. Què és a les nostres mans?

  • Informa’t i comparteix amb els teus fills, familiars i coneguts les capacitats i problemàtiques d’aquests meravellosos animals.
  • No compris ni acceptis un primat com a regal o souvenirs fets amb ells, sobretot si viatges a països estrangers, on la compravenda és barata i fàcil. Pots acabar a la presó.
Un simple llavero o cenicero hecho con la mano de un gorila lleva muchas muertes detrás. Foto de WWF
Un simple clauer porta moltes morts darrere. Foto de WWF
  • No assisteixis a espectacles de circ o donis audiència a programes de televisió on utilitzen animals i participa en campanyes en contra d’això.
  • No consumeixis carn de primat, “carn de selva” (bushmeat).
  • Evita visitar zoològics i altres centres que mantinguin primats en captivitat amb ànim de lucre.
  • No utilitzis productes testats en animals, especialment cosmètics.
  • No compris fusta tropical o busca la certificació FSC de tala sostenible.
  • Allarga la vida útil dels aparells electrònics, especialment els telèfons mòbils i recíclals, ja que s’usa coltan i cassiterita per a la seva fabricació.
  • Denuncia la compra i venda de primats.
  • Fes donatius a centres de recuperació de primats o apadrina algun d’ells, també aquí.
  • No utilitzis productes que portin oli de palma, responsable de la mort de desenes d’orangutans al dia.
orangutan quemado, aceite de palma, pal oil, palmitate, pongo, deforestacion, muerto
Orangutan (Pongo sp.) (literalment, “home de la selva”) víctima de la deforestació per la indústria de l’oli de palma. Foto: crèdit desconegut

REFERÈNCIES

 

Un pensament a “Motius per tenir primats en captivitat (o potser no!)”

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s