dna-helix-art-d2ac44af8dbd9c61

Per què sóc biòloga?

Per què vaig estudiar biologia? La resposta curta seria perquè em sento part de la natura i necessito entendre com funciona. Però si vols conèixer en detall el procés que va portar a estudiar-ho i treballar-hi… continua llegint!

L’ESCOLA I EL QUE NO ÉS L’ESCOLA

Des de ben petita sempre he mostrat un gran interès pels animals, com gairebé tots els nens i nenes suposo. Sentia una gran curiositat i fascinació per com eren, perquè es comportaven així, on vivien. Gaudia (i gaudeixo) molt de les sortides que feia al bosc, on podia trobar fàcilment animalons petits i observar com movien les antenes els insectes, com cantaven els ocells i què difícil resultava trobar-los… Així que els meus llibres preferits d’infància eren aquells que explicaven curiositats d’ells. També de ben petita els pares em van inculcar un gran respecte pels altres éssers vius, així que sempre m’he sentit part de la natura i cada cop que és malmesa em toca de manera personal.

cape tribulation

De nena un fet que em va impactar va ser la visita al Museu de Ciències Naturals i al Museu de la Ciència de Barcelona: a més d’animals, el món tenia un munt de fenòmens meravellosos i que a més, tenien una explicació. No sabia què volia ser de gran, però una cosa estava clara: arribada l’hora d’escollir a l’escola, faria ciències pures. Em va causar certa tristesa que moltes d’alumnes escollissin lletres pures pel simple fet que ja no farien matemàtiques. Gràcies a això però, vaig tenir la sort de ser poques alumnes a classe i tenir professores que transmetien el coneixement científic amb la mateixa passió que jo els rebia. Si estàs a l’institut i tu també has d’escollir, tot i que alguna assignatura o professor et tiri enrere, si sents que la ciència en general i la biologia en particular són per a tu, no ho dubtis i fes-ho. Amb treball i perseverància es pot aconseguir quasi tot; a més, triis el camí que triis sempre hi haurà alguna assignatura que no et faci el pes.

LA UNIVERSITAT

He de confessar que la meva primera opció per a la universitat no va ser biologia. La meva entrada a la universitat van ser un seguit de contratemps que vaig saber convertir en avantatges i em van portar a estudiar biologia, decisió que hauria d’haver pres en primer moment. ¿Què volen ser els infants als que els agraden els animals? Exacte, veterinaris. Aquesta era la meva primera opció, i la segona, biologia. Afortunadament (perquè ara sé que no hagués pogut ser veterinària, vocacionalment parlant) no em va arribar la nota de tall després de la Selectivitat. De fet, la nota més baixa que vaig treure a les PAAU va ser a l’examen de… biologia! A més, tampoc tenia nota per a cap universitat de la meva ciutat, així que vaig haver de canviar les opcions i anar a estudiar en una altra ciutat, cosa que tira molt enrere quan tens 17 anys. Però el que havia començat com un mal tràngol, ha estat una de les millors experiències de la meva vida, ja que aquesta independència forçada em va fer créixer ràpidament com a persona i estudiar en una facultat nova en aquell moment i poc massificada, on vaig tenir accés a materials i equipaments nous.

fageda de'n jordà

Només començar la carrera recordo una xerrada gens motivadora de la rectora: “heu escollit una carrera de la que no hi ha feina, no teniu sortides laborals”. Jo no sabia de què volia treballar. Només volia saber com funcionava la vida. Si havia d’acabar treballant d’alguna cosa que no m’agradava, almenys, hauria estudiat una cosa que m’agradava. Dues coses tenia clares: no volia ser professora ni especialitzar-me en res: la biologia era massa àmplia com per dedicar la vida a estudiar un sol tema. Potser va ser un error, d’aquesta manera em vaig tancar portes a fer un doctorat i a fer contactes dins de la universitat que m’haguessin pogut encaminar per la vida laboral. No esperis a acabar la carrera: comença a establir contactes i informa’t tot el que puguis sobre el món laboral del biòleg desde ben aviat.

¿Què em va aportar la carrera? Doncs que no només els animals són interessants, sinó absolutament tot: plantes, fongs, bacteris, ecosistemes, genètica… tot funciona d’una manera fascinant i bella, i fins i tot els errors de la natura i les preguntes sense resposta amaguen coses meravelloses.

IMG_2066

LA FEINA

Doncs no era ben bé cert que no hi havia feina de biòloga. Ja abans d’acabar la carrera, el fet d’estar estudiant biologia em va permetre començar a treballar d’educadora ambiental. No és el primer que tenia en ment fer, però vaig descobrir la gran recompensa que té transmetre coneixements i com es pot incentivar aquella curiositat i sorpresa que jo tenia de petita en d’altres petits. Durant aquella primera feina per treure’m l’espineta vaig estudiar el curs d’Auxiliar Tècnic Veterinari, cosa que em va permetre treballar a l’aire lliure amb fauna salvatge. Tot i que és una feina de vegades poca agraïda (la major part del temps és netejar els recintes dels animals), alliberar un animal a la natura del que has tingut cura durant la seva recuperació no té preu.

Pressionada pel prejudici de que “de la biologia no es pot viure si no ets profe”, vaig voler provar sort amb un Màster sobre Estudis d’Impacte Ambiental. Un altre cop, no vaig establir contactes laborals ja que treballava d’educadora i no vaig accedir a cap pràctica en empresa, encara que no sé si em sentiria còmoda treballant en una consultoria. Si no estàs segur de si t’agradarà, estudiar una cosa per accedir a feines amb un sou a priori més elevat, crec que és un error. En canvi, no tenia previst dedicar-me a l’educació, però he continuat divulgant biologia i ciència en diferents centres. Com deia el gran Carl Sagan, després de tot, quan estàs enamorat, vols explicar-ho a tot el món.

sidney

L’experiència professional m’ha fet entendre que definitivament els infants són el futur, i els adults també hem de continuar formant-nos per entendre que si no respectem la vida, tothom en surt perjudicat. I una manera de no cometre errors per ignorància o por, és obrir-nos a l’immens camp de coneixement que ens aporta la biologia. Ser sostenibles i respectuosos amb la resta d’éssers vius també ens fa millors persones envers d’altres persones.

EL FUTUR

I què passa si al final no t’acaba de convèncer la branca que vas estudiar, o la feina o el projecte que vas iniciar no pot o no el vols continuar? Doncs que segur en la biologia trobes un altre camp que t’interessi o segons el moment actual tingui més sortides laborals. Que d’opcions, n’hi ha moltes: treballar al camp, al laboratori, en un entorn natural completament desconegut, fent estudis de conservació, de fauna, de botànica, de recerca biomèdica, de docent formal o no formal, de genètica, consultoria ambiental… Potser hauràs de reciclar-te una mica i tornar a estudiar per accedir a certs llocs de feina, però mai és massa tard per canviar. La biologia, com qualsevol altra temàtica per la que sentís passió, acaba essent un estil de vida, de veure el món, més que una cosa que estudies per tenir després una feina. I si al final no treballes amb res relacionat amb la biologia, continuaràs tenint aquests coneixements que et facin gaudir i entendre el món cada cop que surtis a la natura o apareguin nous descobriments.

CArnota

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s