El dugong

Segurament, els cetacis (dofins, balenes i altres espècies) són els mamífers marins més coneguts, però altres grups també hi estan inclosos: l’ós polar, els pinnípeds (que contenen les morses, foques i lleons marins), les llúdrigues marines i els sirenis (amb manatís i el dugong). En aquest article, em centraré en el dugong, una de les quatre espècies de sirenis vivents. 

INTRODUCCIÓ

Els sirenis, coneguts també com a vaques marines, són un ordre de quatre espècies vivents, que conté 3 espècies de manatí (Trichechus) i el dugong (Dugong). L’ordre es va originar fa 50-55 milions d’anys a la regió africana o europea, segons les fonts. Totes les seves activitats, fins i tot el part, tenen lloc a l’aigua, pel que són mamífers completament aquàtics. Les quatre espècies viuen en aigües càlides amb abundants praderes marines i vegetació, ja que són herbívors. Fins al segle XVIII, va existir una cinquena espècie: la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), que mesurava 9 metres de longitud i va ser caçada fins a l’extinció.

Vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas) (Foto: Encylopaedia Britannica).

EL DUGONG: DESCRIPCIÓ I BIOLOGIA

Tot i que actualment existeix una única espècie de dugong, s’han descrit uns 19 gèneres extingits.

Els dugongs (Dugong dugon) són sirenis amb la pell grisa i llisa, la boca s’obre ventralment per sota del morro i presenten una cua semblant a la dels dofins, que és diferent dels manatís i permet la seva identificació. Degut a la forma del morro, els dugongs mengen obligatòriament del fons marí. Els mascles tenen ullals, però no les femelles. Les aletes pectorals són curtes i no tenen ungles. Poden pesar 400 kg i superar els 3,5 m de longitud.

Dugong (Dugong dugong) (Foto: WWF).

Els dugongs viuen en la regió tropical i subtropical dels oceans Índic i Pacífic, incloent el mar Roig; en aigües poc profundes de menys de 10 m de profunditat. Això representa una àrea potencial d’ocupació de 125.000 km quadrats. S’alimenten dels rizomes de les praderes marines (més que de les fulles) i altres plantes, que són riques en nutrients disponibles (com el nitrogen) i midó, fàcils de mastegar i pobres en fibra. En alguns casos, mengen invertebrats principalment durant l’hivern en les latituds més altes de la seva àrea de distribució.

Distribució del dugong (Foto: Dugongs Endangered).

Són bastant difícils de poder observar perquè surten a la superfície de forma molt discreta, traient només les fosses nasals. A diferència dels manatís, el dugong passa tota la seva vida al mar.

Són generalment solitaris, ja que la única unitat que perdura en el temps és l’establerta entre una mare i la seva cria. Les femelles tenen la seva primera cria quan tenen entre 6 i 17 anys i el temps entre parts és d’entre 3 i 7 anys. Les seves ventrades normalment són d’una única cria i el període de gestació dura 13 mesos. L’exemplar més vell trobat en una investigació es va estimar que tenia 73 anys d’edat.

ESTAT DE CONSERVACIÓ I AMENACES

D’acord amb la Llista Vermella de la IUCN, els dugongs estan classificats com a espècies vulnerables. A més, la mida poblacional total és desconeguda. Els dugongs són vulnerables a vàries influències antropològiques:

• Pèrdua d’hàbitat i degradació: la sensibilitat dels ecosistemes de praderies marines és alta i poden ser destruïts per la mineria, la pesca d’arrossegament, el dragatge, la deforestació costanera i interior i les hèlix dels vaixells, entre altres; el que redueix la intensitat lluminosa i, així, el creixement de les plantes.
• Pressió pesquera: l’emmallament accidental en xarxes i trampes, tan en la pesqueria artesanal com en la industrial, és una amenaça important.
• Ús i caça indígena: els productes derivats del dugong són utilitzats en la majoria de països amb informació disponible. Aquests productes inclouen la carn, la pell, oli, medicaments, amulets i altres. Afortunadament, en molts països, la caça de dugongs està prohibida.

Dugongs caçats per gent indígena d’Austràlia (Foto: Earthrace Conservation).

• Contaminació acústica: hi ha pocs informes de l’impacte del tràfic marítim en els dugongs, però alguns suggereixen que eviten les àrees amb un tràfic alt. Altres estudis amb detonacions militars suggereixen impactes indirectes potencials en dugongs com ara ferides, alteracions socials, danys en l’hàbitat i desplaçaments. A més, els efectes de les prospeccions sísmiques marines en els dugongs podrien incloure: interferència amb les seves senyals comunicatives naturals, dany en les orelles i canvis de comportament.
• Contaminants químics: els dugongs acumulen nivells alts de metalls pesants, però no hi ha evidència de que siguin perjudicials per ells, i pesticides.
• Malalties: són susceptibles a malalties infeccioses i parasítiques, com les produïdes per helmints, protozous i altres paràsits.

REFERÈNCIES

• Animal Diversity Web: Dugongidae
• Berta A, Sumich J & Kovacs K (2011). Marine mammals. Evolutionary Biology. Academic Press (2 ed)
• IUCN Red List: Dugong dugon
• Marsh H (2002). Dugong: Status Reports and Action Plans for Countries and Territories. UNEP.
• Marsh H (2009). Dugong: Dugong dugon. In Perrin W, Würsig B & Thewissen JGM (edit.). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed).
• Save the Manatee Club: Sirenians of the World 
• Sirenian International: Frequently Asked Questions 
• University of California – Museum of Paleontology: Introduction to Sirenia