rocky-shore-on-pantelleria-island-sicily

On acaba la terra i comença el mar

La zona de transició entre l’ambient terrestre i el marí no és una simple àrea de transició entre roques i aigua. Constitueix en sí un ambient únic que dóna lloc a un conjunt de comunitats especifiques. Aquí ens centrarem en la zona intermareal, la seva zonació en costes rocoses i quines comunitats animals i vegetals hi habiten. 

QUÈ ÉS LA ZONA INTERMAREAL? 

La zona intermareal és la transició entre l’ambient terrestre i marí, la qual està limitada per l’altura de la marea alta extrema i l’altura de la marea mínima extrema, és a dir, entre l’altura més alta i més baixa de l’aigua degut a les marees. Això implica que les condicions de temperatura, humitat i radiació solar canvien constantment. És per això que els organismes que hi viuen hi estan ben adaptats.

COM ÉS LA ZONA INTERMAREAL DE LES COSTES ROCOSES I QUI HI VIU?

És probable que aquest estiu, si has anat a la platja, hagis vist que la zona on les onades colpegen contra la costa estava habitada per uns organismes que pràcticament desapareixien quan posaves el cap sota de l’aigua. El motiu d’això és que en les costes rocoses, s’hi estableix una zonació molt clara, de la mateixa manera que en una muntanya hi ha diferents estatges a mesura que augmenta l’alçada i les condicions canvien.

Zonació de la zona intermareal (Foto: Biolulia).
Zonació de la zona intermareal (Foto: Biolulia).

El primer estatge és el supramareal o supralitoral, que és aquell situat prop del mar per sobre de l’altura de la marea màxima, de manera que l’aigua salada hi arriba només quan hi ha marees vives o temporals. En aquesta franja de costa hi viuen uns pocs organismes que han de poder resistir la manca quasi constant d’aigua i que poden viure de la humitat i aliment que porten els esquitxos i les marees. Aquí hi viuen cianobacteris (bacteris que fan la fotosíntesis) que li donen un aspecte negre (com ara Calothrix), liquens (Verrucaria), cirrípedes (percebes), gasteròpodes (cargols de mar com Littorina) i isòpodes (Ligia).

Verrucaria amphibia és un líquen que forma recobriments negres persistents en l'estatge supralitoral (Foto: DigitalNatura).
Verrucaria amphibia és un líquen que forma recobriments negres persistents en l’estatge supralitoral (Foto: DigitalNatura).

Per sota, hi trobem l’estatge intermareal o mediolitoral, el qual ocupa la zona entre el nivell màxim i mínim de la marea. En zones on la marea és quasi inexistent, com és el cas del Mediterrani, correspon a la zona on té lloc el vaivé de les onades. Les espècies que viuen aquí necessiten o toleren immersions i emersions quasi contínues. En substrats durs, aquest estatge es pot subdividir en dos:

  • Mediolitoral superior, quan la immersió és poc freqüent. S’hi poden trobar cirrípedes (percebes), cianobacteris i liquens, però també hi ha pegellides o barretets (Patella), cargolins com Littorina i Monodonta. Entre les algues habituals hi trobem Rissoella verruculosa, Ralfsia, Nemoderma, Enteromorpha, Blidingia… les quals formen cinturons.
El cargolí comú (Littorina littorea) és un gasteròpode fàcil de trobar a la zona intermareal de la costa (Foto: H. Zell, Creative Commons).
El cargolí comú (Littorina littorea) és un gasteròpode fàcil de trobar a la zona intermareal de la costa (Foto: H. Zell, Creative Commons).
  • Mediolitoral inferior, quan la immersió és freqüent. L’alga més típica, però no la única, és el rodòfit calcàri Lythophyllum tortuosum, que pot formar una bioconstrucció anomenada tenassa o trottoir, que té aspecte de balcó. També hi són presents les pagellides, els cargolins, els quitons (Lepidochitona) i hi comença a haver músclos de roca (Mytilus galloprovincialis).
El quitó Lepidochitona capreatum és un mol·lusc petit que s'amaga en els intersticis de la zona de rompent (Foto: Jesús Sánchez).
El quitó Lepidochitona capreatum és un mol·lusc petit que s’amaga en els intersticis de la zona de rompent (Foto: Jesús Sánchez).

Finalment, trobem l’estatge inframareal o infralitoral, estatge totalment marí que comença on la immersió és quasi permanent i acaba on desapareixen les algues fotòfiles (necessiten molta llum) i les fanerògames marines com ara Posidonia oceanica. Als primers metres d’aquest estatge hi trobem una alta abundància d’algues fotòfiles, les quals seran substituïdes lentament per les que poden viure amb menys llum (algues esciòfiles) i pels animals.

REFERÈNCIES

  • Ballesteros, E & Llobet, T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Editoral Brau
  • Castro, P & Huber, ME (2003). Marine biology. The McGraw Hill (4 ed)
  • Ros, J (2001). Vora el mar broix. Problemàtica ambiental del litoral mediterrani. Editoral Empúries
  • Smith, TM & Smith RL (2007). Ecología. Pearson Educación (7 ed).

Difusió-català

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s