coral reef

L’altra cara dels tsunamis: la destrucció ambiental

Els tsunamis són fenòmens ben coneguts per la magnitud de la destrucció que causen. A més de la gran destrucció de propietats i la pèrdua de vides, són responsables de la destrucció del medi ambient. En aquest article, basat en un informe fet amb Anna Bohigas i Èlia Martínez durant els nostres estudis de Màster, parlarem de la destrucció del medi ambient a causa dels tsunamis, centrant-nos en la destrucció dels esculls de corall, especialment en el cas del 26 de desembre de 2004 a l’Oceà Índic.

QUÈ ÉS UN TSUNAMI?

Un tsunami és un fenomen natural que consisteix en una sèrie d’onades generades per un desplaçament vertical de la superfície del mar a gran escala, causat per un terratrèmol, una erupció volcànica submarina, el lliscament de terra o una altra pertorbació brusca. Els tsunamis tenen longituds d’ona especialment llargues (100-700 km), viatgen a altes velocitats (500-960 km/h) durant grans distàncies amb poca pèrdua d’energia i tenen períodes de 10-60 minuts. Quan un tsunami s’acosta a aigües poc profundes, la velocitat de les ones disminueix amb la mínima pèrdua d’energia, de manera que augmenta l’alçada de l’ona.

A cross section of the coast during a tsunami (Picture: Enchanted Learning).
Secció transversal de la costa durant un tsunami. (Foto: Enchanted Learning).

QUÈ VA PASSAR EL 26 DE DESEMBRE DE 2004?

El 26 de desembre de 2004 es va originar un gran terratrèmol de magnitud entre 9,15 i 9,3 a uns 30 km de profunditat dins de l’escorça terrestre de Sumatra (Indonèsia), seguit d’una sèrie de sismes secundaris, de manera que es va trencar un segment de 1.300 quilòmetres de l’arc de Sonda, de manera que el trencament s’estén des de Sumatra (3ºN) fins a les illes Andaman (14ºN).

Sunda Arc Megathrust (Picture: Eric Gaba, Creative Commons).
Arc de Sonda (Foto: Eric Gaba, Creative Commons).

L’energia total alliberada va ser més de 1.500 vegades més gran que la de la bomba nuclear més potent mai van detonada. El desplaçament vertical del fons marí va assolir un màxim de 15 – 20 metres i va causar molts tsunamis simultànis que irradiaven per tot l’Oceà Índic, desplaçant més de 30 km cúbics d’aigua de mar. Aquest fenomen es coneix com a Tsunami de l’Ocèa Índic (o del Dia de Sant Esteve). El tsunami va arribar en 30-40 minuts, amb una altura superior a 30 m.

The 26 December 2004 tsunami achieved a height of 30 m (Picture: Blendspace).
El tsunami del dia 26 de desembre de 2004 tenia una alçada de més de 30 m (Foto: Blendspace).

DANY ALS ESCULLS DE CORALL

L’impacte dels tsunamis en els esculls de corall ha estat àmpliament avaluat pels investigadors. Hi ha diversos factors que influeixen en la vulnerabilitat dels esculls de coral als danys per tsunamis. Aquests factors són:

  • Batimetria local: els esculls de corall en aigües poc profundes (menys de 10 m) pateixen més danys que els que estan en aigües profundes. A més, la presència de canals o badies en la direcció de les onades principals augmenta els danys.
  • Erosionabilitat del terreny: els sòls erosionables danyen els esculls de corall ja que enterren als organismes quan el tsunami impacte la costa.
  • Grau d’exposició: els danys en coralls protegits són menors que quan estan completament exposats. A més, la distància des de l’epicentre sembla ser important en alguns casos.
  • Estat de la marea: els danys són menors quan la marea està baixa.
  • Condició del corall: el dany és major en els esculls prèviament afectats pel blanquejament (pots llegir més sobre el blanquejament del corall en aquest post) i/o fracturats per la pesca destructiva (com la pesca amb bombes).
  • Tipus de corall: els coralls ramificats es veuen més afectats que els incrustants i amb formes de creixement massiu.
  • Efectes del terratrèmol: el tsunami destrossa el corall quan el terratrèmol fractura l’escull. Quan el terratrèmol eleva l’escull de corall, l’impacte del tsunami és més gran.
  • Composició geològica de l’escull: els coralls que creixen en substrats no compactats es veuen més afectats que els que creixen sobre substrats carbonats o granítics.

El tsunami del 26 de desembre del 2004 va causar un dany modest en els esculls de corall, menor fins i tot que el dany produït per les accions humanes directes i el fenomen de El Niño/La Niña de 1998. Durant el tsunami, hi va haver àrees relativament petites amb un dany elevat, tot i que els esculls de l’Oceà Índic es recuperaran del tsunami en uns 5-10 anys.

Els tsunamis poden danyar els esculls de corall a través de 3 mecanismes: per l’acció de les onades, que desplacen i trenquen els coralls i sediments; per l’asfixia dels coralls degut a l’enterrament amb sediments marins  o bé per l’asfixia amb sediments terrestres.

Tsunamis
Els tsunamis són responsables d’alguns danys en esculls de corall  (Foto: A. Hagan, Reef Check)

Una de les regions més afectades pel tsunami del 2004 va ser Indonèsia, a 40 km de l’epicentre. Aquí, les onades tenien 30 metres i van inundar pobles situats a 500 m terra endins. Abans del tsunami, Indonèsia tenia aproximadament 972,5 km quadrats d’esculls de corall i més de 590 espècies dures, de manera que molts esculls tenien més de 140 espècies. Els danys ocasionats en aquests moments tenien un origen antròpic. Després del tsunami, el 30% dels esculls de corall estaven afectats. En alguns llocs en particular, el 75% dels esculls van ser totalment destruïts, mentre que en coralls durs el dany va ser insignificant. A més, els esculls propers a l’epicentre van quedar fora de l’aigua i van morir, mentre que els esculls propers profunds aparentment no estaven afectats. En altres esculls, hi va haver danys mecànics considerables, principalment a causa de la runa i els sediments terrestres.

Uplift (Picture: Reef Chech).
Al terratrèmol del desembre de 2004, alguns esculls de corall van quedar exposats a l’aire per sobre dels 2-3 metres d’alçada (Foto: C. Shuman, Reef Chech).

ALTRES EFECTES AMBIENTALS

Altres efectes ambientals dels tsunamis són la quantitat de residus que queden a terra, que poden portar materials perillosos, aigües residuals i substàncies tòxiques. La salinització de l’aigua dolça és un altre motiu de preocupació. A més de la pèrdua d’esculls de corall, altres ecosistemes podrien veure’s afectats, com els manglars, les zones costaneres, els aiguamolls, els camps agrícoles i els boscos.

REFERÈNCIES

  • Foster R, Hagan A, Perera N, Gunawan CA, Silaban I, Yaha Y, Manuputty Y, Hazam I, and Hodgson G (2006). Tsunami and Earthquake Damage to Coral Reefs of Aceh, Indonesia. Reef Check Foundation, Pacific Palisades, California, USA. 33 pp.
  • Hettiarachchi S, Samarawickrama S and Wijeratne N (2011). Risk Assessment and Management for Tsunami Hazard Case Study of the Port City of Galle. United Nations Development Programe, Asia-Pacific Regional Centre. Bangkok, Thailand. 40 pp
  • Tarbuck E and Lutgens F (2005). Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología física. Pearson Educación, Madrid. 736 pp
  • Wilkinson C, Souter D and Goldberg J (2006). Status of coral reefs in tsunami affected countries: 2005. Australian Institute of Marine Science. Australia. 160 pp

Difusió-català

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s