sperm-whales-defecating-sri-lanka-physeter-macrocephalus-201303-0305

El planeta Terra es queda infèrtil

Un estudi publicat recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela que els animals tenen un paper important en el transport de nutrients, però la seva contribució s’ha reduït a causa de les extincions i a la reducció de moltes poblacions. En aquest article, revisem aquest estudi per entendre les conseqüències d’aquest fet.

INTRODUCCIÓ

En el passat, la Terra estava plena d’animals grans, amb abundants balenes als oceans i animals grans a la terra. Tot i això, les seves poblacions s’han reduït per diferents motius:

  • L’extinció massiva de finals del quaternari: unes 150 espècies de mamífers grans (més de 44 kg) es van extingir.
  • Extincions recents i presents.
  • Reducció de les poblacions de grans balenes a causa de la caça: algunes poblacions es van reduir entre el 66% i el 99%, com la balena blava (Balaenoptera musculus).
  • Pressions ambientals presents: el 27% de les espècies d’aus marines estan amenaçades i les poblacions de peixos anàdroms s’han reduït més d’un 10% dels seus valors històrics (en el Pacífic nord-oest).

Tot això és probable que hagi causat un canvi en el cicle global dels nutrients. En concret, Doughty et al. estimen una reducció fins al 8% en la capacitat dels animals en escampar els nutrients per la terra i fins al 5% en els oceans, comparat amb els valors passats. S’han identificat diversos grups d’animals importants en aquest sistema:

  1. Animals terrestres: acceleren el cicle dels nutrients ja que transformen les formes més resistents en matèria en descomposició. Alguns animals terrestres transfereixen nutrients al medi aquàtic, mentre uns altres ho fan del revés. Fins i tot alguns animals, com els óssos i les àguiles, transfereixen nutrients oceànics cap als ecosistemes terrestres ja que s’alimenten de peixos anàdroms.

    Moose (Alces americanus) transfer aquatic-derived N to terrestrial systems (Foto: BioLib).
    L’ant americà (Alces americanus) transfereix nitrogen dels ambients aquàtics als terrestres (Foto: BioLib).
  2. Elss peixos anàdroms, aquells que viatgen de l’oceà als rius per pondre els ous (com el salmó i el llobarro atlàntic ratllat), i les aus marines transporten nutrients del mar a terra.

    Striped (Morone saxatilis) is an anadromous fish.
    El llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis) és un peix anàdrom (Foto: Ethan Dropkin).
  3. Els mamífers marins, que inclouen els cetacis, sirenis (amb el dugong i els manatís) i les foques; tenen dues funcions en el reciclatge de nutrients: transportar nutrients verticalment (de les profunditats a la superfície dels oceans gràcies als excrements i l’orina) i lateralment a causa de les migracions. [Llegeix més sobre la migració dels cetacis]

LA TERRA ÉS TAN FÈRTIL COM ERA?

La resposta a aquesta pregunta és “no”.

Noves troballes revelen que la capacitat global de distribuir els nutrients en terra s’ha reduït fins a un 8% del seu valor inicial. Tot i això, hi ha variació regional: la major capacitat actual està a l’Àfrica perquè encara hi ha moltes espècies de megafauna, mentre a Amèrica del Sud té un 1% de la capacitat passada. En el passat, Amèrica del Sud tenia el major nombre d’herbívors grans (més de 1.000 kg), però tots ells es van extingir. Actualment, els animals més grans pesen al voltant dels 300 kg. Aquesta diferència explica la reducció.

Arctotherium bonariense was a bear that live in South America during the late Plistocene (Picture:).
Arctotherium bonariense era un ós que vivia a Amèrica del Sud durant el Pliocè tardà (Foto: W.B. Scott, Creative Commons).

La capacitat actual dels oceans és més de tres vegades superior que a la terra. De totes maneres, la reducció de la seva capacitat és important: un 2% de la seva capacitat inicial a l’oceà Austral i un 14% a l’Atlàntic. Referent al transport vertical de nutrients, la quantitat de fòsfor transportat de les profunidades fins a les aigües superficials és actualment del 23% del seu valor original, amb diferències entre oceans. Darrere de tot això hi ha la pressió deguda a la caça de mamífers marins. Els nutrient que cauen per sota de la zona ben il·luminada de l’oceà es consideren perduts. Els mamífers marins haurien estat els responsables de retornar els nutrients a la superfície ja que s’alimenten en profunditat i defequen i orinen a la superfície.

Finalment, les aus marines transporten 6,3 milions de quilos de fòsfor per quilòmetre quadrat des del mar fins als ecosistemes costaners cada any (els valors inicials no es coneixen) i la capacitat actual dels peixos anádromos és un 4% de la capacitat en el passat, possiblement a causa de la sobrepesca i la modificació de l’hàbitat (com ara per la construcció de preses).

Potential interlinked system of recycling nutrients (Picture: Doughty et al. 2015).
Sistema potencial d’interconexió del cicle de nutrients. Els animals de color gris representen extincions (Imatge: Doughty et al. 2015).

COM HO PODEM SOLUCIONAR?

Doughty i els seus col·legues han donat algunes solucions per restablir aquesta situació:

  • Les pastures futures haurien de tenir menys tanques i presentar més espècies per simular les pastures naturals.
  • Recuperar les poblacions d’herbívors salvatges.
  • Recuperar les poblacions de balenes.
  • Recuperar les poblacions d’aus marines i peixos anàdroms.

REFERÈNCIES

Difusió-català

Un pensament a “El planeta Terra es queda infèrtil”

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s