Ofiura de espinas (Ophiothrix fragilis) (Foto: Animal Base).

Semblen estrelles de mar, però no ho són: les ofïures

Fa uns mesos que parlem sobre les estrelles de mar i ja vam comentar que hi ha uns animals, els quals també són equinoderms, amb els quals es podien confondre fàcilment. Doncs bé, en aquesta ocasió anem a parlar d’aquests animals: les ofïures. Anem a explicar les seves característiques per no confondre-les amb les estrelles de mar i exposarem algunes de les espècies de la Mediterrània.

LES OFÏURES

Les ofïures o ofïuroideus són una classe d’equinoderms amb més de 2.000 espècies actuals, les quals viuen en tots els fons marins.

Ofiura (Foto: Jose Manuel Cubero, Biodiversidad Virtual).
Ofïura (Foto: Jose Manuel Cubero, Biodiversidad Virtual).

En què has de fixar-te per diferenciar a les ofïures de les estrelles de mar? Les ofïures tenen cinc braços, els quals són prims i s’originen bruscament del disc central. Aquesta característica és clau per no confondre-les amb les estrelles de mar. Una altra característica en què t’has de fixar per diferenciar a les ofiures de les estrelles de mar es troba a la part inferior (cara oral) de l’animal: els solcs ambulacrals estan tancats i coberts per plaques. A més, els peus ambulacrals no tenen ventoses, ja que intervenen més en l’alimentació que en la locomoció ja que es desplacen movent els braços. De fet, els braços estan compostos per ossicles articulats (anomenats vèrtebres) que permeten el seu moviment.

Anatomía general de una ofiura (Foto: Asturnatura).
Anatomia general de una ofïura (Foto: Asturnatura).

I si tenen els braços tan prims, on són els òrgans? La boca es troba a la part inferior del cos i està envoltada per unes plaques que actuen com a mandíbules. No tenen anus, de manera que els productes no digerits els expulsen per la boca. Tots els òrgans estan situats al disc central. Per respirar utilitzen les burses, uns sacs en els quals entra i surt l’aigua. A més, els òrgans reproductors estan connectats a aquests sacs, de manera que expulsen els gàmetes amb l’aigua cap a l’exterior (encara que algunes espècies incuben a les seves cries). La majoria d’espècies tenen mascles i femelles separats.

Anatomía del disco central de una ofiura (Foto: Asturnatura).
Anatomia del disc central d’una ofïura (Foto: Asturnatura).

On les puc observar? Les ofïures solen viure en fons rocosos amb poca o cap llum, normalment amagades en esquerdes, on s’alimenten de partícules en suspensió o del fons marí, encara que algunes són carnívores i una espècie atrapa peixos construint una mena de gàbia amb els seus braços.

ALGUNS EXEMPLES DEL MEDITERRANI

Al mar Mediterrani podem trobar fins a 34 espècies d’ofïures diferents, de les quals 6 són endèmiques i dues altres són exòtiques. Aquí explicarem les 5 més comunes.

ESTRELLA DE POTES BRUNA (Ophioderma longicauda)

Es tracta de l’espècie més gran. Consta d’un disc central en forma de pentàgon, d’uns 3 cm, del qual surten uns braços poc espinosos de fins a 15 cm de longitud. Té una coloració marró a la cara dorsal i és més clara en la ventral i als braços. Es pot trobar fins als 50-70 metres de profunditat sota pedres, en forats i esquerdes, encara que els més joves poden amagar-se entre les algues. S’alimenta de cucs i bivalves, principalment durant la nit.

Ofiura fina (Ophioderma longicauda) (Foto: Fernando Herranz, Animalandia).
Estrella de potes bruna (Ophioderma longicauda) (Foto: Fernando Herranz, Educa Madrid).

ESTRELLA DE POTES ESPINOSES (Ophiothrix fragilis)

L’estrella de potes espinoses té tot el cos cobert d’espines llargues, el qual pot prendre una coloració molt variable (normalment tons marrons i grisos). Pot mesurar fins a 12 cm. És la més abundant, tant en fons tous com durs, fins als 100 metres de profunditat. S’alimenta de les partícules que captura amb el sistema ambulacral. Sabies que pot arribar a viure uns 10 anys? Una curiositat: si agafes a una d’aquestes ofiures i la deixes caure cap al fons, aquesta s’enfonsa amb els braços oberts, el que et permet distingir-la de la següent espècie.

Ofiura de (Ophiothrix fragilis) (Foto: Animal Base).
Estrella de potes espinoses (Ophiothrix fragilis) (Foto: Animal Base).

OFÏURA NEGRA (Ophiocomina nigra)

Tot i que és semblant a l’espècie anterior, es pot diferenciar d’ella pel fet que en aquesta espècie les espines només estan als braços, són més curtes i estan disposades lateralment. A més, té una coloració entre marró i negra, encara que els braços són més clars que el disc (que mesura fins a 2,5 cm de diàmetre). Viu a poca profunditat, en zones rocoses i sorrenques i escombrades pels corrents. Per diferenciar-la de l’estrella de potes espinoses, si s’agafa i es deixa caure, aquesta s’enfonsa amb els braços plegats cap amunt.

Ofiura negra (Ophiocomina nigra) (Foto: )
Ofiura negra (Ophiocomina nigra) (Foto: Segrest Farms)

AMPHIURA CHIAJEI

Es tracta d’una ofïura de mida petita, amb el cos normalment enterrat en el fang, de manera que només treu els braços a l’exterior, els quals són molt llargs i els utilitza per recollir detritus. La seva coloració és vermella ataronjada. Se sol trobar entre els 10 i 200 metres de profunditat.

Amphiura chiajei (Foto: ).
Amphiura chiajei (Foto: Anders Salesjö Photography).

FREGALL (Astrospartus mediterraneus)

Aquesta ofïura no es pot confondre amb cap altra: té la totalitat del seu cos cobert de grànuls i té una mida considerable. És de color gris uniforme. Viu en substrats rocosos profunds, sedimentaris de la plataforma continental i sobre de gorgònies entre els 50 i 200 metres de profunditat.

Astrospartus mediterraneus (Foto: Ranenere).
Astrospartus mediterraneus (Foto: Ranenere).

REFERÈNCIES

  • Ballesteros E & Llobet T (2015). Fauna i flora de la mar Mediterrània. Ed. Brau
  • Club de Busseig de Biologia: Ophiocomina nigra
  • Club de Busseig de Biologia: Ophioderma longicauda
  • Club de Busseig de Biologia: Ophiothrix fragilis
  • Coll M, Piroddi C, Steenbeek J, Kaschner K, Ben Rais Lasram F, et al. (2010) The Biodiversity of the Mediterranean Sea: Estimates, Patterns, and Threats. PLoS ONE 5(8): e11842. doi:10.1371/journal.pone.0011842
  • Hichman, Roberts,Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed).
  • Martin P (1999). Claves para la clasificación de la fauna marina. Ed. Omega
  • Riedl R (1986). Fauna y flora del Mar Mediterráneo. Ed. Omega
  • Vàzquez, J & Maluquer-Margalef, J (coord.) (2014). Guia pràctica per conèixer la natura de Catalunya. IPCENA. Lleida. 576 p.
  • Foto de portada: Animal Base

Difusió-català

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s