title

La vida en família de les abelles i l’apicultura

Segurament ja coneixes a les nostres amigues les abelles, però t’has preguntat mai com viuen aquestes en família i com s’organitzen, com produeixen els seus aliments o que és l’apicultura? En aquest article trobaràs resposta a tot això i més.

Primer de tot, dir que parlarem de l’abella de la mel, que és l’única abella verdaderament social que forma colònies ben organitzades liderades únicament per una sola reina. Però si vols saber-ne més sobre diferents tipus socials d’abelles pots visitar La vida secreta de les abelles.

Apis mellifera
L’abella de la mel (Apis mellifera) (Foto de Domini públic).

LA JERARQUIA DINS EL RUSC

Entre les abelles de la mel hi ha diferents castes i cadascuna té la seva funció principal. La reina posa els ous i per tant s’encarrega del manteniment de la població, l’abellot ventila la colònia i copula la reina i les obreres porten a terme diferents tasques.

Els abellots, que com hem dit ventilen el rusc assegurant la temperatura òptima i que són els encarregats de copular la reina, neixen dels òvuls no fecundants (sent haploides, n); en les cel·les on es situen els òvuls la reina pot decidir si hi posa o no esperma de l’espermateca (òrgan especialitzat per a la reserva de esperma). S’ha vist, que els abellots  sorgeixen de cel·les de gran perímetre, més gran que les de les obreres.

Les abelles obreres duen a terme diferents funcions durant les primeres setmanes de vida; poden ser mainaderes, guardianes o constructores. Després de 2-3 setmanes es converteixen en recol·lectores.

  • Mainaderes: netegen residus i cadàvers de les cel·les, i fabriquen la gelea reial; una mel de més alta qualitat per alimentar a les larves petites i a la reina.
  • Guardianes: es troben a l’entrada de la colònia i regulen el pas. Són les mainaderes que s’han transformat en guardianes al cap d’uns dies. Aquestes són les que piquen més.
  • Constructores: fabriquen les cel·les a partir de les glàndules cereres i construeixen el rusc.
  • Recol·lectores: s’encarreguen de visitar les flors i amb danses indiquen a les altres abelles les zones riques en aliment (zones de floració) que han trobat durant la prospecció. Així poden anar a recollir el nèctar de les flors i portar-lo al rusc.
bee hive
Rusc d’abelles (Foto de Domini públic).

TRANSFORMACIÓ DE NÈCTAR EN MEL

Les abelles realitzen la trofal·làxia per a l’elaboració de mel, és a dir, es passen l’aliment boca a boca transformant el nèctar en mel, canviant la consistència a través d’enzims. Les abelles mainaderes posen la mel en cel·les on deixen que s’evapori entre un 15-20% d’aigua durant unes hores, després ho tapen amb una cera especial, el pròpolis, per a què no s’evapori més i es mantingui, essent l’aliment per a la colònia.

Trophallaxis
Abelles realitzant la trofal·làxia (Foto de Jonathan D, CC, Flickr)

EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA

Quan en una colònia hi ha excés d’aliment (per molta producció de mel) i de població sorgeix una explosió demogràfica, ja que es detecta una proximitat al col·lapse. Per això, es posen desenes d’ous que quan eclosionin donaran lloc a larves, algunes de les quals seran alimentades amb gelea reial durant molt temps (no només al principi com totes les larves) per convertir-les en futures reines. Durant aquest període es margina a la reina regenta, amb l’objectiu de debilitar-la, per a que les reines futures puguin competir. Hi ha doncs una disputa entre reines, i la reina destronada, que normalment és la vella, se’n va amb un seguici d’obreres per buscar un nou lloc on generar una nova colònia, el que s’anomena eixam. Durant l’eixam hi ha un conjunt d’abelles exploradores que prèviament seleccionen una zona òptima per fer la nova colònia i desprès es desplaça la reina amb un conjunt de seguidores.

L’APICULTOR, EL RAMADER DE LES ABELLES

L’apicultura és la cria d’abelles i el seu manteniment amb la finalitat d’obtenir i consumir els productes que aquestes elaboren i recol·lecten. Principalment la mel, el pol·len i la gelea reial.

20110831_BeeKeeping_OA07L
Panell d’apicultura (Foto de IMCBerea College, CC, Flickr)

Aquesta activitat es duu a terme amb diferents espècies del gènere Apis (Apis dorsata, Apis florea, Apis indica i Apis mellifera), essent la més famosa l’Apis mellifera. I entre les seves diferents races destaca l’abella negra, ja que és de les més productives i de les que fan la mel de més qualitat.

En apicultura és essencial conèixer en detall com funciona l’explosió demogràfica per augmentar el rendiment i per crear nous panells. Per això, a la primavera quan volen tenir més colònies, els aporten un xarop líquid molt nutritiu, bàsicament aigua amb sucres, que estimula el creixement demogràfic i també a la reina a posar ous, dels quals sorgiran noves reines. D’aquesta manera, es formen nous eixams que hauran de ser vigilats per l’apicultor per omplir arnes buides. S’ha d’evitar sempre  que hi hagi competència i lluites entre colònies, i això es fa limitant l’aportació de xarop líquid.

Un cop establertes les arnes s’aniran omplint de mel i l’apicultor haurà de fer un seguiment de la floració de les plantes. Si la mel es fa del nèctar d’un cultiu on predomina un sol tipus de planta serà una mel monofloral (de romaní, de farigola, eucaliptus, etc.), però si les arnes es situen en llocs on no hi ha un predomini clar de la vegetació per un tipus de planta, la mel serà de mil flors (multifloral). Per tant, veiem que el fet de situar les arnes en un lloc o altre determinarà el tipus de mel que s’obté.

Honey
Diferents tipus de mel (Foto de Sergei Vavinov, CC, Flickr).

El ramader ha de vigilar que durant l’estiu s’ha d’aportar aigua constant per termoregular la colònia, vigilant que no tingui massa calor, i al hivern (descans hivernal) ha de portar-les a zones d’hibernació, més temperades per a que no morin de fred.

Beekeeping2
Arnes d’abelles (Foto de Thien Gretchen, CC, Flickr).

D’altra banda, també hi ha apicultors que es dediquen a la cria de reines. Es realitzen explosions demogràfiques forçades per tal de seleccionar varietats d’interès; es dupliquen les colònies que produeixen una mel de millor qualitat o que en produeixen més quantitat, optimitzant el temps de producció.

Com podem veure el món de les abelles i l’apicultura és molt gran, i tot i que només hem vist una pinzellada hi ha moltes coses més que es coneixen i d’altres que encara estan per descobrir sobre la meravellosa vida d’aquests insectes.

Difusió-català

*Foto portada: A public domain image by Alex Wild, part of the University of Texas at Austin’s “Insects Unlocked” project.

REFERÈNCIES

  • Apunts de Gestió de recursos animals i plagues, Grau de Biologia Ambiental, UAB.
  • Flores, J.M., Ruíz, J.A., Ruz, J.M., Puerta, F., Campano, F., Padilla, F. & Bustos, M. (1998) Queen rearing of Apis mellifera iberica. Arch. Zootec. 47: 347-350
  • INPE-4016. Capitulo II. Abejas melíferas utilizadas en la apicultura.
  • Dadant (1979) La colmena y la abeja melífera. Ed. Hemisferio Sur.

Un pensament a “La vida en família de les abelles i l’apicultura”

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s