finning tiburones alianza canarias

Amenaces i protecció de taurons – Entrevista a Mónica Alonso

En aquest blog ja hem parlat dels taurons en diverses ocasions, però aquesta vegada ho fem per entrevistar a Mónica Alonso, membre de Alianza Tiburones Canarias. Tot i que és enginyera, porta més de 15 anys formant-se sobre biologia marina i, especialment, elasmobranquis; el que la va motivar a crear el blog Protejamos las maravillas del mar

Mónica, moltes gràcies per accedir a que et féssim aquesta entrevista per compartir el teu coneixement i experiència en el món dels elasmobranquis. Essent enginyera, com va sorgir el teu interès pels taurons i altres elasmobranquis?

Fa més de 15 anys que vaig començar a bussejar, i immediatament em vaig interessar pel medi marí, del qual ho desconeixia gairebé tot. Vaig fer una sèrie de cursos de biologia marina i el tema em va apassionar.

mónica alonso ruiz alianza tiburones canarias
Mónica Alonso bussejant

Estudiant als taurons, em vaig adonar que eren uns éssers fascinants, i sobretot quan vaig començar a ser conscient del precari estat de conservació de moltes de les seves espècies: el tema del finning i de la pesca abusiva.

Ets la directora de continguts i comunicació de Alianza Tiburones Canarias. Què és? Per què a les Canàries?

Segons anava avançant en el meu interès pels elasmobranquis (taurons i rajades) i anava aprenent més sobre ells, més m’adonava que a les Canàries tenim un tresor: l’angelot (Squatina squatina), un tauró que pertany a una de les famílies més amenaçades d’entre tots els taurons, i la espècie està declarada per la IUCN com críticament amenaçada, a un pas de l’extinció.

angelote squatina squatina alianza tiburones canarias
Angelot (Squatina squatina) (Foto: Ricardo R. Fernández).

Alianza Tiburones Canarias és una associació de persones preocupades pel medi marí canari, i especialment pels elasmobranquis que hi viuen, i en particular per l’estat de conservació de l’angelot.

En l’actualitat no hem aconseguit encara que es deixin de pescar angelots, malgrat estar prohibit i el nivell de crítica amenaça de l’espècie, però almenys hem aconseguit del Govern Canari una mesura “educativa”. Creiem que els turistes que contracten els serveis d’aquestes empreses de pesca no saben que quan pesquen un angelot estan contribuint a la seva extinció (tot i que el deixin anar després de patir greus danys), ni que és una cosa prohibida. Per això, des de fa més d’un any, és obligatori que aquestes empresa exhibeixin clarament visible un cartell amb les espècies d’elasmobranquis que no es poden pescar.

Per a la nostra associació, que no tenim interès en enfrontar-nos amb aquestes empreses, sinó col·laborar amb elles en les tasques educatives, ha estat un gran recolzament per a la nostra tasca educativa.

Quina és la missió d’Alianza?

La “visió”, com a objectiu a llarg termini, de la nostra associació és fer de Canàries un paradís del busseig amb elasmobranquis. Més a curt termini, la nostra “missió” és la promoció, difusió i educació ambiental i conservacionista de la biodiversitat marina canària, amb especial incidència en els elasmobranquis.

Per això, tant els meus companys a Canàries, com l’equip de Madrid, ens dediquem a canviar la mala imatge que tenen els taurons, i a participar en tot allò relacionat amb la seva protecció.

Quines activitats realitzeu per a la conservació dels taurons?

És a Canàries precisament on realitzem més activitats. Els meus companys que hi viuen estan contínuament movent-se per totes les illes, impartint xerrades educatives en col·legis, universitats, confraries de pescadors, fòrums de bussejadors, participant en fires de biodiversitat, en mercats solidaris … Una tasca ingent de difusió i educació enfocada en particular a la gent més jove, que creiem que a poc a poc va donant els seus fruits.

Allà també, i a través de les xarxes socials, rebem molta informació sobre albiraments de taurons per part dels bussejadors. La nostra pàgina de Facebook mostra totes les setmanes fotografies d’angelots i altres elasmobranquis, realitzades per bussejadors, que ens donen dades de l’animal albirat, la seva talla, sexe, profunditat de l’albirament, lloc (que no publiquem per evitar que hi vagin els furtius), i altres dades rellevants per a l’estudi estadístic que estem realitzant.

Ara que ja coneixem una mica més a l’Alianza, m’agradaria saber si hi ha moltes espècies de taurons i rajades en les aigües espanyoles, ja que la majoria de gent pensa que no n’hi ha en les nostres costes.

Espanya té molts quilòmetres de costa, tant mediterrània com atlàntica. Tant el Mar Mediterrani com l’Atlàntic alberguen moltes espècies de taurons. Per això hem d’eradicar la idea de que a les nostres costes no hi ha taurons. Pel que fa al nombre d’espècies, ja que això us ho deixo a vosaltres, als biòlegs, alguns informes parlen de que a la Mediterrània hi ha 90 espècies de taurons. I l’Atlàntic n’alberga moltes més.

Jo crec que els bussos tenim clar que en tots els mars i oceans hi ha taurons, però que és molt rar trobar-ne algun, especialment perquè ells ens detecten abans que nosaltres a ells, i fugen. I perquè cada vegada n’hi ha molts menys, per la sobrepesca i el “finning”.

Noranta espècies només al Mediterrani en són unes quantes… Quin paper juguen els taurons als ecosistemes marins?

Hi ha més de 500 espècies de taurons a tot el món, amb formes, mides i formes de vida molt variades, pel que no es pot generalitzar per a tot el grup tot el que es parli de taurons. Tenim el peix més gran de tots, el tauró balena, que s’alimenta de plàncton, i per contra, taurons molt petits funcionen com a depredadors al seu nivell.

Però en general els taurons són superdepredadors que se situen a la part alta de la cadena alimentària. Per això compleixen un important paper en l’ecosistema oceànic, mantenint l’equilibri ecològic. En general actuen com a carronyers ajudant a eliminar de les aigües els animals morts, impedint-se així la propagació de malalties i enfortint la composició genètica de les poblacions de preses. Com a depredadors ajuden a mantenir els nivells d’individus del nivell inferior de la cadena alimentària marina.

Red trófica marina, en la que vemos que el tiburón está en la parte superior de ésta (Imagen: Transformación del Entorno).
Xarxa tròfica marina, en la que es pot observar que el tauró està a la seva part superior (Imatge: Transformación del Entorno).

Malgrat la seva importància, segur que están amenaçats. Quins són els principals problemes que han d’afrontar?

Les majors amenaces, segons la FAO, són la sobrepesca i el finning.

Pels que no conegueu el terme finning, cal dir que les aletes dels taurons són molt valuoses (al voltant de 20 € / kg), molt més que la seva carn (entre 1 i 2 € el kg), atès que s’han posat de moda a la Xina com a ingredient en un plat tradicional, la sopa d’aleta de tauró, que és una delicatessen, que pot arribar a costar gairebé 100 € el plat de sopa. El ràpid creixement de la classe mitjana a la Xina ha provocat que el preu del quilo d’aleta s’hagi disparat en el mercat internacional d’aletes. Així, els vaixells d’altura prefereixen tenir emmagatzemades en les seves bodegues moltes aletes i poca carn. Per això agafen al tauró viu, li tallen les aletes i el tornen moribund al mar, on s’asfixia i es dessagna; tal com mostra durament aquest vídeo:

Aquesta macabra activitat està prohibida en moltes parts del món, però no en tots els llocs. A la Unió Europea està prohibida des de 2003, però el reglament que es va aprovar permetia certes descàrregues d’aletes amb una autorització. Les flotes d’Espanya i Portugal, potències pesqueres europees, utilitzaven aquesta escletxa en la llei, recolzades pels governs espanyol i portuguès i practicaven l’aleteig impunement.

I aquesta escletxa encara es segueix usant per descarregar aletes sense els seus cossos?

Fa uns anys, hi va haver un moviment europeu per eliminar les escletxes d’aquesta llei, i nombroses organitzacions conservacionistes, així com els governs de molts països europeus, es van unir per a aprovar la mesura de “aletes adherides”, és a dir, quan es pesca un tauró, no es poden desembarcar cos i aletes per separat. Aquesta és una mesura que ha tingut molt èxit per eradicar el finning en moltes zones del món, i evita que els cossos dels taurons es “perdin” abans de ser desembarcats. La nova llei antifinning europea es va aprovar el 2012 i va entrar en vigor el 2013, amb la mesura de “aletes adherides” aplicable a les aigües internacionals de la UE i per a tots els vaixells europeus a tot el món.

Això no vol dir que capturar taurons sigui il·legal, i ni tan sols vendre les seves aletes en un mercat global que és molt opac i que genera molts beneficis a nombrosos països, entre els quals es troba el nostre.

Quin paper juga Espanya en tot això?

A Espanya es pesquen molts taurons, i l’espècie més pescada és sens dubte la tintorera. El Port de Vigo, el port pesquer més important d’Europa, és l’únic port que publica cada any la seva estadística pesquera, detallant les espècies. L’any 2014, es van descarregar gairebé 10.000 tones de taurons de tot tipus, essent la major part tintorera. I la carn de tintorera, a Galícia anomenada Quenlla o Caella està veient incrementat el seu consum a Espanya, fonamentalment per la campanya que les grans empreses pesqueres estan fent. I és molt fàcil veure que la tintorera es ven fresca o congelada en els principals supermercats espanyols.

Veient tot això, imagino que no deuen estar molt protegits els taurons. És així?

Malauradament, a Espanya i a la resta del món, el nivell de protecció dels taurons és molt baix.

Els oceans són desgraciadament una zona del planeta molt poc protegida. Potser és perquè gran part de la seva superfície “és de tots”: les denominades aigües internacionals.

A Espanya i a Europa hi ha una sèrie d’espècies per a les quals està prohibit, no només la seva pesca, sinó fins i tot pujar-les al vaixell per poder llevar-los els hams i retornar-les al mar. És el cas de l’angelot, els taurons guineu, els martell, el tauró pelegrí, el blanc, el marraix sardiner i algunes ratlles.

Des de l’any passat s’han protegit noves espècies de taurons a Espanya, però només en l’àmbit de la Mediterrània. Són el caçó, el marraix comú i el marraix, i diverses espècies de ratlles, com els peixos guitarra. Això vol dir que si trobem en una carta d’un bar “caçó” en adob, només serà il·legal si la seva pesca prové de la Mediterrània, però nosaltres mai sabrem, com a consumidors, si l’animal ve de l’Atlàntic o del Mediterrani. El millor en aquest cas és no menjar-lo.

Així doncs, ¿al mercat actual, hi ha algun producte il·legal?

Les aletes de tauró no són il·legals al nostre país si provenen d’espècies no protegides, com la tintorera.

En l’àmbit internacional, només està prohibit comercialitzarr amb aletes de martells, tauró balena, blanc, marraix, pelegrí i longimanus (i d’algunes rajades i totes les mantes). Aquest és el veritable drama: el mercat d’aletes no és il·legal, tot i que per a molts de nosaltres és immoral.

Hi ha un moviment internacional denominat “Fin Free”, al qual s’han sumat algunes ciutats, i en elles no es permet la venda i el consum d’aletes.

Ja ho veig; és realment molt complicat tot això. Canviant de tema … Tots hem vist multitud de pel·lícules en les que el tauró és el dolent, l’assassí. ¿Es tracta de realitat o de ficció?

És molt cert que el cinema ha fet molt de mal a la conservació dels taurons ja que tots, fins que no comencem a aprendre coses de taurons, hem experimentat por fins i tot davant la mateixa paraula tauró.

entrevista tiburones alianza canarias
Les pel·lícules en les que els taurons són uns assassins són abundants i són responsables en gran mesura de la mala imatge que aquests tenen en la societat (Foto: Misterios).

No obstant això, cada vegada hi ha més bussejadors que es submergeixen amb ells i no tenen problemes. Hi ha moltes formes de bussejar amb taurons i tan sols un grup d’espècies més agressives per la seva naturalesa són objecte de precaucions especials, com és el cas del tauró blanc, el tigre o el camús. El que està clar és que no estem en el seu menú.

Els accidents amb aquest tipus d’animals, encara que de gran transcendència mediàtica, són molt escassos en comparació amb les persones que moren, per exemple, per atacs d’hipopòtams o de cocodrils.

Donada la seva importància i el seu grau d’amenaça, què pot fer la societat per salvar aquestes espècies?

Doncs la veritat és que molt. El simple fet de conèixer la situació ja ajuda molt, ja que el que passa és que la població en general, i fins i tot els governs, desconeixen moltes de les coses de les que hem parlat avui. Sens dubte una major conscienciació i la pressió popular són les millors armes per aconseguir que els governs actuïn. Per això el camí de la difusió i educació és el que vam triar molts de nosaltres per poder aportar alguna cosa a la conservació d’aquestes espècies.

I després també no comprar els productes dels que hem parlat, formar part de totes les oportunitats de participació ciutadana en l’elaboració de lleis que es pugui. L’actual llei antifinning és el resultat de la pressió de molts grups conservacionistes europeus, que van poder ser escoltats i gràcies als quals es van establir les iniciatives reguladores.

Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps. Segur que els nostres lectors i lectores agrairan tot aquest coneixement que ens has brindat.

Difusió-català

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s