bressol-jornadas-cat_ca_es

Crònica de les Jornades de l’origen africà del gènere Homo

Els passats 28 i 29 d’octubre s’ha celebrat a CosmoCaixa, el museu de la ciència de Barcelona, unes interessants jornades sobre evolució humana al voltant de l’exposició “El bressol de la humanitat”. No hi vas poder assistir? All you need is Biology et porta un resum sobre el viscut allà.

EL BRESSOL DE LA HUMANITAT

Mauricio Antón, cuna humanidad, bressol humanitat
Les petjades de Laetoli. Il·lustració de Mauricio Antón. Font

Fins al gener podem gaudir per última vegada d’una exposició única al nostre país, amb peces reals i motlles excepcionals de fòssils dels nostres avantpassats, eines lítiques i il·lustracions que ens traslladen on va començar la nostra història, a l’Àfrica. Al voltant d’aquesta exposició, CosmoCaixa ha organitzat unes jornades sobre l’origen africà d’Homo, dirigides pels comissaris de l’exposició: Enric Baquedano i Manuel Domínguez-Rodrigo. Si vols saber més sobre aquesta exposició clica aquí o descàrrega l’app per iPhone o Android. A continuació presentem el programa i un resum de cadascuna de les conferències:

DESCOBRINT “EL BRESSOL DE LA HUMANITAT”

Per Enrique Baquedano, codirector de IDEA (Instituto de Evolución en África)

Enrique va fer un repàs cronològic sobre les hipòtesis de l’origen del nostre llinatge i com els descobriments fòssils van anar desbancant les idees de l’origen europeu o indonesi plantejades al s. XIX. No va ser fins a 1924, que es descobreix el nen de Taung (Australophitecus africanus) i sobretot amb la troballa de P. boisei (1959) per part de Mary Leakey, els que confirmaran l’origen africà dels nostres avantpassats i les idees de Darwin i altres que el van precedir.

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (castellà). En el vídeo següent pots veure a Enrique parlant sobre “El bressol de la Humanitat”.

ELS MEUS DESCOBRIMENTS PALEOANTROPOLÒGICS AL “BRESSOL DE LA HUMANITAT”

Per Donald Johanson, director de l’Institute of Human Origins (EUA)

El plat fort de les jornades va ser sens dubte la presència, per primera vegada en una xerrada a Espanya, del Dr. Donald Johanson, conegut pel gran públic com el codescubridor de la Lucy.

conferencia, conference, Donald Johanson, Cosmocaixa, museo de la ciencia, Barcelona, Spain, España, Catalunya
Donald Johanson, CosmoCaixa. Foto de Mireia Querol Rovira

Va destacar la meravella del paisatge africà: qualsevol que ha estat vol tornar-hi, i és que de fet, és la nostra primera llar. I va començar un repàs de com van ser les seves primeres excavacions, la troballa de la Lucy i d’altres fòssils no menys importants que van quedar eclipsats per ella. I per què Lucy és tan important? Perquè va ser la primera evidència clara de bipedisme més antic i que aquest va aparèixer a la selva (no a la sabana) i abans que l’encefalització (cervells grans que suposadament defineixen el nostre llinatge).

A través de la presentació de fòssils, va anar explicant la importància del mètode científic, com aquests van anar recolzant (o no) les seves hipòtesis, i la importància del treball en equip i multidisciplinari per a l’avenç científic. Tota una lliçó d’amor a la ciència.

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (castellà).

donald Johanson, conferencia, conference, cosmocaixa, Barcelona
Fites evolutives, Donald Johanson. Foto de Mireia Querol Rovira.

GEOLOGIA DE LA GRAN FALLA DEL RIFT

Per David Uribelarrea, professor de geologia de la Universidad Complutense de Madrid.

L’emergència i conservació dels hominins no es pot entendre sense la singular geologia de l’est d’Àfrica. La formació del Rift va influir en el clima global, parant els vents humits de l’Índic i contribuint a la dessecació del que fa milions d’anys estava ocupat per bosc humit. És precisament aquí on es troben fòssils que abasten totes les etapes, des dels pre-australopitecs fins als primers H. sapiens. És per això que se’l coneix com el “bressol de la humanitat”. A més, el terreny volcànic és perfecte per a la conservació i datació de fòssils.

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (castellà).

Formación del Rift Valley. Trabajo de David Uribelarrea. Foto de Mireia Querol Rovira
Formació del Rift Valley. Treball de David Uribelarrea. Foto de Mireia Querol Rovira

IL·LUSTRAR “LA CUNA DE LA HUMANIDAD”

Per Mauricio Antón, paleoartista, Museo Nacional de Ciencias Naturales.

Com eren els nostres avantpassats? No és una pregunta fàcil de respondre, per això és indispensable la feina dels paleoartistes. Mauricio ens va explicar l’origen del paleoart i quines tècniques s’utilitzen per a la reconstrucció dels individus a través dels fòssils i la importància de conèixer anatomia. A més del físic, el veritable repte és representar als individus en el seu comportament natural i entorn. Eren bípedes? Com era la seva expressió facial? Vivien en grups? Caçaven o eren carronyers? És per això que les il·lustracions sempre són vistes sota un filtre ideològic, i no es pot agradar a tothom. Per ser paleoartista no només és necessari saber dibuixar, sinó tenir també coneixements paleoantropològics i sens dubte en això, en Mauricio és un mestre.

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (castellà).

Metodología del paleoarte, Mauricio Antón. Foto de Mireia Querol Rovira
Metodologia del paleoart, Mauricio Antón. Foto de Mireia Querol Rovira

LA FAUNA AFRICANA QUE VA ACOMPANYAR ALS HOMININS

Taula rodona amb la participació de Jordi Agustí, Núria Garcia, Bienvenido Pérez-Navarro i Jan Van der Made.

L’estudi dels fòssils animals és igual d’important que el dels dels hominins. A través de l’estudi de la dentició dels ungulats per exemple, podem veure les adaptacions als canvis climàtics que també van influir en els hominins, o quin tipus de vegetació hi havia en aquell moment.

També és temptador pensar que el canvi climàtic (i el pas de bosc humit a sabana) va provocar la diversificació de hominins, però va succeir això en altres grups? Per exemple, en els carnívors, no va ser així, sinó que es van reduir.

Diversidad en carnívoros de 4,4 Ma hasta 1 Ma. Trabajo de Núria Garcia. Foto de Mireia Querol Rovira
Diversidad en carnívoros de 4,4 Ma hasta 1 Ma. Trabajo de Núria Garcia. Foto de Mireia Querol Rovira

I què ens poden indicar els fòssils d’hipopòtams? La presència d’aigua. O l’escassa presència de carnívors en jaciments amb eines auxelianes? Que hi ha un canvi en el comportament humà cap a un comportament més caçador. Altres espècies van afavorir la disponibilitat de carronya per als nostres avantpassats. La relació entre ells i la resta de la fauna és evident.

Clica aquí per descarregar un resum de la taula rodona (castellà).

ELS PRIMERS HOMININS

Per Antonio Rosas, professor d’investigació del CSIC

En aquesta xerrada Antonio va parlar sobre qui són els homínids, sobre la famosa frase si “venim del mico” i quines característiques defineixen el nostre llinatge. Una cosa gens fàcil, així que se sol prendre com a característica única el nostre bipedisme. Però com va sorgir? A partir de quina locomoció? Coneixent l’origen del bipedisme, ens posarem més sobre la pista del nostre últim avantpassat comú entre nosaltres i els ximpanzés.

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (pròximament).

Antonio Rosas plantea si el último ancestro común era cuadrúpedo o bípedo. Foto de Mireia Querol Rovira
Antonio Rosas planteja si l’últim avantpassat comú era quadrúpede arbori. Foto de Mireia Querol Rovira

LES PRIMERES EINES I LA SEVA SORTIDA D’ÀFRICA

Per Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria (Universitat Rovira i Virgili) i codirector d’Atapuerca.

Eudald ens va parlar de la intel·ligència operativa, aquesta capacitat de previsió, planificació i direcció que va permetre als nostres avantpassats construir les primeres eines. Una cosa que és més antiga del que havíem cregut fins ara (clàssicament se segueixen associant a H. habilis, sobre 2,8 milions d’anys). Eudald va exposar que ja haurien d’existir indústries senzilles fa 3-4 milions d’anys enrere.

La importancia de las herrammientas en nuestra evolución como especie. Foto de Mireia Querol Rovira
La importància de les eines en la nostra evolució com a espècie. Foto de Mireia Querol Rovira

Sumat a la hipòtesi de sortida de l’Àfrica a causa de la climatologia i ecologia, la dispersió humana va sempre lligada a la tecnologia. Una tecnologia que en primera instància va servir per a l’obtenció de l’aliment, i més tard lligada al simbolisme, cosa que ens separa de la resta d’animals (que de moment sapiguem).

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (pròximament).

ELS CANVIS QUE ENS VAN FER ANATÒMICAMENT MODERNS

Per Juan Luis Arsuaga, catedràtic de paleontologia (Universidad Complutense de Madrid) i codirector d’Atapuerca. Director científic del Museo de Evolución Humana (Burgos).

En aquesta conferència Arsuaga intenta respondre a la pregunta de què ens fa diferents com a espècie. Què separa H. sapiens dels nostres avantpassats, fins i tot dels neandertals, tan semblants a nosaltres? Per què som els únics animals amb creixement permanent del pèl del cap i cara? Serà que ens fa diferents nostre part tan dolorós? O el nostre curt tub digestiu? Arsuaga va presentar una “idea atrevida però no prou boja per no ser certa”.

Descobreix-la en el resum de la conferència (pròximament).

"Nuestro primer amor es Lucy y nadie podrá sustituirla". Juan Luis Arsuaga. Foto de Mireia Querol Rovira
“El nostre primer amor és Lucy i ningú podrà substituir-la”. Juan Luis Arsuaga. Foto de Mireia Querol Rovira

COM ENS VAM FER SAPIENS?

Per Nicholas Conard, catedràtic de prehistòria (Universitat de Tübingen, Alemania).

En aquesta conferència Nicholas ens va presentar troballes fetes a jaciments europeus, sobretot alemanys, que ens donen informació sobre el comportament neandertal (per exemple, que sí que innovaven i no eren per a res “primitius”). Va passar després a les primeres manifestacions d’art més antigues per part de H. sapiens, com a eines amb marques fetes intencionadament, o figures simbòliques com lleons-home i venus que presumiblement representaven sexualitat, reproducció i fins i tot un ajut per ajudar a donar a llum. Fins i tot instruments musicals, com flautes, de les que vam poder escoltar un enregistrament. És a dir, fa 40.000 anys, aquells sapiens, ja eren com nosaltres.

Clica aquí per descarregar un resum de la conferència (pròximament).

nicholas-conard-cosmocaixa
Nicholas Conard i l’art paleolític. Foto de Mireia Querol Rovira

Ha estat un enorme privilegi poder escoltar i concentrar a tantes personalitats del món de la paleoantropologia i arqueologia, fins i tot parlar amb elles. Les intervencions del públic també van ser molt interessants. I tu, ¿vas estar allà? Deixa’ns un comentari, i si vols ampliar informació sobre algun ponent (per exemple, recomanacions sobre llibres o publicacions), no dubtis a comentar!

Foto de portada propietat de CosmoCaixa

mireia querol rovira

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s