Són els insectes l’aliment del futur?

S’apropa el Nadal, de manera que és probable que hagis començat a pensar quins plats prepararàs per compartir amb els teus i gaudir de les festes. Ara bé, com reaccionarien els teus amics i familiars si, enlloc dels plats nadalencs de tota la vida, els preparessis un assortit d’insectes fregits o en salsa? Rebuig, fàstic, curiositat…

Menjar insectes no inspira massa confiança en bona part de la societat occidental, tot i haver format part de la seva història. Per què? D’altra banda, i si et digués que aquesta pràctica podria esdevenir la solució a molts problemes de sostenibilitat que la societat occidental experimenta actualment? Continua llegint per conèixer les respostes.

L’entomofàgia al llarg de la història

Tot i que actualment a molts ens resulti estrany i exòtic, l’entomofàgia (del grec ἔντομος [éntomos], ‘insecte’, y φᾰγεῖν [făguein], ‘menjar’) ha format part de la història de l’ésser humà des de l’origen dels temps. De fet, existeixen nombroses al·lusions al consum d’insectes en diferents escrits religiosos del cristianisme, l’islam i el judaisme.

Parada de venta d’insectes a Bangkok (Tailàndia) (Font: Takoradee, CC).

A Europa, les primeres referències a l’entomofàgia provenen de l’antiga Grècia, on menjar cícades es considerava una delicadesa. El propi Aristòtil en deixà constància a la seva obra Historia Animalium (384-322 a.C.), segons el qual el gust de les femelles adultes de cícada sabien millor un cop produïda la còpula degut a què eren plenes d’ous.

Cigala o cícada (Font: CostaPPPR, CC).

Molts altres documents van deixar patent com d’habitual era llavors menjar insects: Diodorus (200 a.C.), de Sicília, va batejar amb el nom de Acridophagi als habitants d’Etiòpia degut a la seva dieta basada en el consum de saltamartins i llagostes (família Acrididae); alhora, a l’antiga Roma, Plini el Vell (Historia Naturalis) fa referència a un plat molt estimat pels romans conegut amb el nom de “cossus”, el qual, segons Bodenheimer (1951), tindria com a ingredient principal la larva de l’escarabat Cerambyx cerdo.

A Àsia, la literatura xinesa també fa referència a l’entomofàgia i a l’ús dels insectes en la seva medicina tradicional. En el Compendi de Matèria Mèdica de Li Shizhen (Dinastia Ming, 1368–1644), se cita una gran quantitat de receptes basades en l’ús d’insectes, remarcant els beneficis medicinals de cadascuna d’elles.

Per què ja no mengem insectes a occident?

Tot i haver format part de la nostra dieta des de l’origen dels temps i que el seu consum continuï essent habitual a moltes parts del món, els insectes s’han convertit en un producte tabú a la dieta occidental moderna, especialment a Europa i Estats Units. Quina podria haver estat la causa d’aquest canvi?

El motiu més fefaent es troba lligat a l’origen de l’agricultura i la ramaderia. El Creixent Fèrtil, una regió històrica que comprèn els territoris occidentals d’Àsia, la vall del Nil i el delta del Nil, és considerat el lloc de naixement de l’agricultura i, secundàriament, de la ramaderia (revolució neolítica d’occident). A partir d’aquest moment, les pràctiques agrícoles i ramaderes es van començar a estendre per tota Europa, substituint poc a poc la caça i la recol·lecció com a principals fonts d’aliment.

Mapa del Creixent Fèrtil (Font: NormanEinstein, CC).

Així, a poc a poc el consum d’insectes va anar-se substituint pel consum d’animals domèstics, especialment de mamífers herbívors i omnívors, els quals, a més a més, oferien un ventall mol més ampli de productes: pells, productes làctics, força de tracció i medi de transport. Amb el temps, la ramaderia i l’agricultura es tornaren pràctiques habituals a Europa en tractar-se de fonts més estables d’aliment. La caça d’animals o el consum d’insectes, ambdues pràctiques molt inestables en estar subjectes a les estacions, van passar a un segon pla fins al punt de considerar-se pràctiques primitives en un context de societat sedentària.

Tanmateix, el motiu més probable pel qual la gent començà a sentir aversió pel consum d’insectes fou el seu impacte sobre l’agricultura. Essent ara aquesta pràctica la principal font d’aliment, els insectes començarem a percebre’s com un problema en esdevenir plagues i afectar la seva producció. D’altra banda, la densitat poblacional, especialment als nuclis urbans tan habituals a occident, facilitava la transmissió de malalties a través d’insectes vectors.

Fora de la influència occidental, el consum d’insectes és molt més habitual actualment. Hi ha moltes raons que explicarien aquesta diferència: un major contacte amb la natura en societats menys urbanitzades, una pràctica agrícola menys extensiva o una introducció més tardana de l’agricultura podrien haver perpetuat el consum d’insectes.

Número estimat, en base a diversos estudis, d’espècies d’insectes destinats al consum per país (Font: Centre for Geo Information, Wageningen University, basat en la informació recopilada per Jongema, 2012; imatge extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).

Famílies d’insectes més consumides arreu del món (Font: Jongema, 2012; imatge extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).

Els insectes: recurs del passat, solució pel futur

Havent passat els insectes a un segon pla dins la dieta occidental, és lògic que no existeixi, en molts casos, regulació sobre el seu consum. A diferència d’altres països, la comercialització d’insectes com a aliment a la Unió Europea es trobava estancada fins fa pocs anys. Tanmateix, la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) publicà l’any 2013 un informe en el qual llistava els beneficis del consum d’insectes, instant als països europeus i a les societats occidentals més desenvolupades a regular la seva comercialització com a part de les mesures per assolir una alimentació més sostenible.

Quins beneficis comportaria donar més importància al consum d’insectes a occident?

Salut pública

• Font de proteïnes i d’àcids grassos. Un insecte pot arribar a assolir fins a un 70% de contingut proteic/individu. Segons alguns experts, el seu consum per part de nens desnodrits també seria de gran importància degut al seu elevat contingut en àcids grassos. A més a més, d’acord amb la Societat Entomològica d’Estats Units, els tèrmits, les erugues, els saltamartins, les mosques, les aranyes i els corcs constitueixen fonts més importants de proteïnes que altres animals, com el pollastre o la vaca.

Proporció aproximada de proteïnes en saltamartins i en carn de vaca (Font: Entomological Gastronomy, 2015; a partir de la informació extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).

• Font de minerals i de fibra. Al voltant d’1 de cada 2 dones embarassades i d’un 40% dels nens en etapa preescolar als països desenvolupats pateixen anèmia (falta de ferro) com a conseqüència de la seva dieta, fet que comporta problemes cognitius i de rendiment. Els insectes contenen enormes quantitats de micronutrients com el ferro, a banda de coure, magnesi, fòsfor, manganès, seleni i zinc. D’altra banda, contenen molta fibra en forma de quitina, el carbohidrat bàsic que configura la cutícula dels artròpodes. La quitina és molecularment semblant a la cel·lulosa de les plantes i té, com aquesta, una gran importància per a la salut intestinal.

• Menys risc de contraure malalties zoonòtiques. No existeixen evidències de la transmissió de malalties d’insectes a humans degut al seu consum, com sí passa amb el pollastre o la carn de vaca (grip aviar o malaltia de les vaques boges). Tanmateix, no existeixen suficients estudis que recolzin la total iniquitat del seu consum. Si bé podrien causar al·lèrgies similars a les produïdes pel consum de crustacis, seria necessari investigar una mica més al respecte.

Salut ambiental i econòmica

• Major índex de transformació de l’aliment (kg d’aliment consumit per kg de pes guanyats). L’eficiència d’un insecte per transformar allò que menja en massa corporal i en creixement és superior que en qualsevol altre animal domèstic. Així doncs, cal invertir menys recursos en el seu creixement que en altres animals; proporcionalment, obtenim més biomassa gastant menys. Aquest fet cobra especial rellevància en el context d’una població mundial creixent que requereix cada cop més terrenys per cobrir les demandes d’aliment tant de persones com d’animals (pastures, cultius, etc.).

  

  Per cada 10 Kg d’aliment (pinso) invertit, es produeixen 9 Kg de biomassa d’insecte i tan sols 1 Kg de biomassa en forma de carn de vaca (Font: Entomological Gastronomy, 2015; a partir de la informació extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).

• Revalorització de residus orgànics. Els insectes poden criar-se a base de restes orgàniques (p.ex. compost, femtes d’animals, etc.), fet que redueix la contaminació ambiental i revaloritza aquests residus.

• Poc contaminants. Els insectes, a diferència d’altres animals, generen pocs gasos d’efecte hivernacle i poc amoníac (derivat, sobretot, dels excrements), motiu pel qual el seu efecte contaminant en aire, terra i aigua són mínims.

Producció de gasos d’efecte hivernacle (a dalt) i d’amoníac (a baix) per Kg de pes guanyat per tres espècies d’insecte, porcs i ramat destinat al consum de carn (Font: Oonincx et al., 2010.; extret de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).

• Menys consum d’aigua. La manca d’aigua afecta actualment a bona part de la humanitat i atempta contra la biodiversitat. La cria d’insectes requereix d’un menor consum d’aigua que la de ramat.

Malgrat tots aquests avantatges, l’any 2013 només Gran Bretanya, França, Holanda i Bèlgica comptaven amb la regulació adient per a la comercialització d’insectes i dels productes derivats d’aquests pel consum humà a Europa.

.          .          .

Incorporar insectes i productes derivats d’aquests (per ex. farina) a la dieta occidental podria esdevenir la solució a nombrosos problemes que experimenta la nostra societat actualment. Tanmateix, encara existeix certa reticència al seu consum, derivada sobretot de la tradició cultural occidental, de la manca d’informació i de l’absència d’estudis (a Espanya, per exemple, existeix un gran buit legal al respecte i una manca total de regulació). Però, com ja ha succeït altres cops amb altres aliments (p. ex. el peix cru i el sushi), no seria pas estrany que, en un temps, també poguéssim comprar insectes als supermercats.

I tu, et veuries amb cor de fer un canvi a la teva dieta amb el propòsit de ser més sostenible?

REFERÈNCIES

• Jongema, Y. (2012). List of edible insect species of the world. Wageningen, Laboratory of Entomology, Wageningen University.
• Lilholt A. (2015). Entomological gastronomy.
• Oonincx, D. G., van Itterbeeck, J., Heetkamp, M. J., van den Brand, H., van Loon, J. J., & van Huis, A. (2010). An exploration on greenhouse gas and ammonia production by insect species suitable for animal or human consumption. PloS one, 5(12), e14445.
• van Huis, A., Van Itterbeeck, J., Klunder, H., Mertens, E., Halloran, A., Muir, G., & Vantomme, P. (2014). Edible insects: future prospects for food and feed security. FAO Forestry Paper, 171.

Foto de portada propietat de Sean Gallup (GettyImages).