Piscifactorías solucion sobrepesca

Les piscifactories: la solució a la sobrepesca?

Hem sentit moltes vegades que els caladors de pesca s’estan esgotant a causa de la sobreexplotació de les espècies. També es diu molt que les piscifactories podrien solucionar aquest problema. Ara bé: les piscifactories són la solució a la sobrepesca?

LES PISCIFACTORIES: LA SOLUCIÓ A LA SOBREPESCA?

En termes generals, l’estat de les poblacions de peixos salvatges no ha millorat. Al 2013, el 58,1% de les poblacions pesqueres eren plenament explotades, el 10,5% eren infraexplotades i el 31,4% eren subjectes a pesca excessiva (FAO, 2016). Per tant, el 30% de les poblacions patia sobrepesca.

Això es deu al consum cada vegada més gran de peix. Segons un informe publicat per la FAO, el 2014 cada persona menjava de mitjana uns 20 kg de peix, el doble que el 1960.

D’altra banda, des de la dècada del 1980, les captures salvatges s’han mantingut estables. No obstant això, el subministrament de peix pel consum humà ha augmentat considerablement. Així doncs, si ha augmentat el consum i la pesca s’ha mantingut estable, d’on surt la resta del peix?

L’explicació a aquest fet rau en l’aqüicultura: al 2014, la producció de la pesca de captura va ser de 93,4 milions de tones, mentre que la procedent d’aqüicultura va ascendir a 73,8 milions de tones. En altres paraules, el 44% del peix va procedir de l’aqüicultura.

produccion-acuicultura-y-pesca-de-captura-2016

Evolució de la producció de la pesca de captura i de l’aqüicultura (Font: FAO, 2016).

Veient aquest panorama, no sembla estrany pensar que les piscifactories podrien solucionar el problema de la sobrepesca.

PER QUÈ LES PISCIFACTORIES PODRIEN SER LA SOLUCIÓ A LA SOBREPESCA?

Segons l’informe Perspectives de la població mundial de l’ONU, l’any 2050, la població mundial haurà ascendit fins als 9.700 milions de persones.

Davant d’aquestes xifres, podem pensar que l’increment del consum de peix creixerà molt per sobre de la capacitat de producció dels oceans i mars. L’aqüicultura, doncs, podria donar resposta a aquest increment en la demanda de peix per al consum humà, per tal de satisfer les necessitats protèiques.

Per tant, les poblacions salvatges no patiran una pressió més gran de la que ja estan patint actualment.

Un altre avantatge de les piscifactories és que la producció és constant perquè es té més control sobre elles, és a dir, es produeixen poques fluctuacions al llarg de l’any. Això no és així en les poblacions salvatges, ja sigui a causa de el seu cicle biològic o al fet que estan sobreexplotades.

Finalment, les piscifactories podrien reduir l’impacte ambiental causat per la pesca: no hi hauria captures accidentals d’espècies que no són d’interès, no es degradarien els fons marins per la pesca d’arrossegament… Vols conèixer l’impacte de la pesca en els ecosistemes marins?

Si vols saber en més detall què és l’aqüicultura i altres beneficis, et recomano mirar aquest vídeo de la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins, del MAGRAMA (Espanya):

Malgrat tots aquests avantatges, les piscifactories no només no són una solució, sinó que incrementen el problema de la sobrepesca i comporten molts altres problemes.

PER QUÈ LA AQÜICULTURA NO ÉS UNA SOLUCIÓ A LA SOBREEXPLOTACIÓ?

La meitat de les espècies cultivades (inclou tant animals com algues) en l’aqüicultura no requereixen una aportació d’aliment exterior, a causa de que s’alimenten per filtració. De totes maneres, és cert que això no és així per a les espècies carnívores.

Sense anar més lluny, segons la FAO (2016), el 2014 es van destinar 21 milions de tones de peix a productes no alimentaris, dels quals tres quartes parts van ser per a produir farina o oli de peix, el principal component dels pinsos per alimentar a les espècies carnívores de les piscifactories.

piscifacotrias solucion sobreexplotacion
El peix procedent de piscifactories és alimentant amb pinso a base d’altre peix capturat al mar (Foto: Yousuf Tushr, Creative Commons).

En altres paraules, per alimentar el peix de les piscifactories s’han de pescar animals salvatges, el que agreuja el problema de la sobrepesca. Segons FAADA, es necessiten entre 3 i 5 tones de peix salvatge per alimentar una tona de peix de granja.

ALTRES PROBLEMES DEL CULTIU DE PEIX

Ja hem vist que l’aqüicultura necessita capturar peix salvatge per poder alimentar a les espècies subjectes a cultiu. Ara veurem altres problemes per als propis animals i el medi ambient.

A causa de que les gàbies estan instal·lades en punts fixos, en les aigües circumdants i en el fons marí es produeix una acumulació important de nutrients i productes químics procedents de la femta i les restes de menjar. Això pot causar un gran creixement d’algues, les quals esgoten l’oxigen i, segons l’espècie, poden causar la producció de substàncies tòxiques.

De totes maneres, en alguns casos s’han implementat algunes mesures: canviar la posició de les gàbies cada any o situar-les en zones de corrents fortes.

L’ús d’antibiòtics i vacunes és freqüent per prevenir o tractar les malalties ja que l’estrès patit els fa més susceptibles. De fet, en les gàbies es produeix una mortalitat que ronda entre el 10 i el 30%.

impactos ambientales piscifactorias
Les malalties i paràsits, com la puça marina, són un problema comú en els peixos de piscifactoria (Foto: 7Barrym0re, Creative Commons).

Un altre problema important és que moltes vegades es fan servir peixos modificats genèticament. Si per accident o per efecte dels depredadors, aquests organismes escapen i s’aparellen amb els seus semblants salvatges, pot produir-se un canvi important en la composició genètica de les espècies (contaminació genètica). De fet, entre 1992 i 1996, cada any es van escapar uns 1,3 milions de salmons de les granges de Noruega. Un altre efecte de les fuites és la transmissió de malalties i paràsits als salvatges.

Un altre inconvenient de les piscifactories és que moltes vegades es cultiven espècies no natives, és a dir, s’utilitzen espècies que no pertanyen a la zona en la qual són engabiades. La seva fugida pot implicar la competència pels recursos (tant menjar com a hàbitat) amb les espècies autòctones. Ja vam veure que les espècies exòtiques són un problema per a la biodiversitat.

Com hem dit, els depredadors poden ser un problema per a les empreses dedicades al cultiu de peixos. La solució davant d’aquesta amenaça és el seu control o matança, afectant així a les seves poblacions.

piscifactories-solucio-sobrepesca-impacte-medi-ambient

Si vols ampliar la informació sobre l’impacte de les piscifactories, et recomano llegir aquest article de FAADA.

CONCLUSIÓ

Hem vist que les piscifactories tenen una sèrie d’avantatges per solucionar el problema de la sobrepesca. De totes maneres, el fet d’alimentar el peix amb animals salvatges incrementa encara més el problema de la sobreexplotació dels caladors pesquers; a més dels altres problemes existents.

¿I tu què opines: són majors els avantatges de les piscifactories o els seus inconvenients? Deixa la teva opinió en els comentaris d’aquest article.

REFERÈNCIES

Difusió-català

Advertisements

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s