Reserves de la Biosfera, l’equilibri entre conservació i desenvolupament sostenible

Les Reserves de la Biosfera van ser creades amb l’objectiu de conciliar la conservació de la biodiversitat amb l’ús sostenible, desenvolupament econòmic, investigació i educació. Però, és possible compatibilitzar progrés i conservació? 

1. EL PROGRAMA SOBRE L’HOME I BIOSFERA 

Des del 1970, el Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) pretén establir bases científiques per millorar les relacions entre les persones i l’ambient. Les reserves de la Biosfera són zones compostes per ecosistemes terrestres, marins i costaners, reconegudes pel Programa sobre l’Home i Biosfera de la UNESCO. L’objectiu d’aquestes zones és conciliar la conservació de la biodiversitat amb el seu ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació.

www_mapama-gob-es_tablascastillalamancha

Aquesta particular figura de protecció ha de complir alguns requisits, com la necessitat de ser zones extenses, de més de 40.000 hectàrees, amb paisatges i hàbitats representatius d’una regió biogeogràfica. Un altre dels requisits que ha de complir una Reserva de la Biosfera és comptar amb alta participació de la població, per al que es van crear diversos comitès de consulta i treball que gestionen com es conservarà l’espai. Així, s’aconsegueix conscienciar i implicar la gent en la conservació del mateix.

2. COM FUNCIONEN?

La designació de “reserva de la biosfera” d’una zona implica la seva conservació, investigació científica i desenvolupament sostenible. El seu objectiu és demostrar que la conservació mediambiental pot compaginar-se amb el desenvolupament sostenible, basat en els resultats de la participació de la població local i la investigació científica.

Per a això, les zones sota aquesta figura de protecció es gestionen en funció de les seves característiques biològiques, topogràfiques, econòmiques i socioculturals.

Les Reserves de la Biosfera es caracteritzen per tres funcions principals, que es combinen de manera específica en cadascuna de les reserves:

  • Funció de conservació, contribuint a la conservació dels paisatges, ecosistemes, espècies i variació genètica.
  • Funció de desenvolupament, fomentant un desenvolupament econòmic i humà que siguin sostenibles.
  • Funció de creació de xarxes, donant suport a projectes de demostració, educació i capacitació sobre el medi ambient, d’investigació i d’observació en relació amb la conservació i desenvolupament sostenible a nivells locals, regionals, nacionals i globals. Es pretén que totes les zones estiguin interconnectades i intercanviïn informació.
www_elcomercio-pe_huascaran
Imatge: Reserva de la Biosfera Huascarán, al Perú. Font: http://www.elcomercio.pe

Segons el seu nivell de protecció, les Reserves de la Biosfera es divideixen en tres zones:

  • Zona nucli: formada per ecosistemes no pertorbats i característics d’una regió concreta. És la zona de major protecció, en ella només es permeten activitats que no interfereixin amb la conservació de l’ecosistema i ha d’assegurar la protecció de la biodiversitat a llarg termini.
  • Zona d’amortiment: és una zona intermèdia en la qual poden realitzar-se activitats d’investigació científica, educació i formació ambiental, activitats recreatives i turístiques; i d’altres que no interfereixin en els objectius de la Reserva.
  • Zona de transició: en aquesta zona el treball de la Reserva és aplicat a les necessitats de la població local.

3. LES RESERVES DE LA BIOSFERA AL MÓN

Actualment 120 països formen part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, amb 669 zones declarades sota aquesta figura de protecció.

mapa
Imatge: Mapa Mundial Reserves de la Biosfera. Font: UNESCO

Pots consultar el llistat complet; però aquí tens d’algunes Reserves de la Biosfera que per la seva singularitat hauries de conèixer:

  • Mèxic: Illa Guadalupe. Aquesta illa compta amb 253,8 km quadrats de superfície i es troba a l’oceà Pacífic. Destaca per la seva diversitat de flora i fauna marines, entre elles la colònia més gran d’elefants marins del Pacífic i el gran tauró blanc.
www_traveler_es
Imatge: Visitants fotografiant tauró en les aigües marines de la Reserva de la Biosfera d’Illa Guadalupe, Mèxic. Font: http://www.traveler.es
  • Espanya: Pics d’Europa. La zona, declarada també Parc Nacional, es localitza a la part central de la Serralada Cantàbrica. Destaquen el congost dels Beyos i la gola del Cares, a més de la seva fauna i la varietat de boscos.
  • Colòmbia: Cinturó Andí. Localitzada a la Cadena Andina al sud de Colòmbia, i formada per tres parcs nacionals: Parc Nacional Cova dels Guácharos, Parc Nacional Puracé i Parc Nacional Nevat de l’Huila, amb gran diversitat d’aus. Un dels objectius principals de la Reserva és la planificació i gestió dels agrosistemes de la zona de forma sostenible.
  • Veneçuela: Delta de l’Orinoco. Destaca per la seva gran diversitat biològica, en ecosistemes terrestres i marins. Molt freqüents els manglars estuaris i costaners.
  • Perú: Huascarán. Es localitza a la serralada tropical més alta i extensa del Planeta. És una zona de gran biodiversitat, gràcies als seus boscos en perfecte estat de conservació, i les seves més de 700 glaceres que formen llacunes. Per mantenir la seva protecció es practica un turisme sostenible, que al seu torn beneficia la població local.
  • Alemanya: Bosc Bàvar. És un espectacular sistema muntanyós de mitjana altura, i al costat d’una altra zona de protecció formen la major reserva forestal d’Europa.
  • Estats Units: Parc Congaree. Format per un bosc de terrenys fluvials, que per la seva altura constitueix un dels més alts dossers boscosos temperats caducifolis que queden al món.
www_es_123rf_com_bosqueypantano
Imatge: Bosc Bávaro, a Alemanya. Font: http://www.es.123rf.com
  • Xina: Huanglong. És una regió localitzada a la part sud de les muntanyes Minshan, que destaca per les seves terrasses formades per dipòsits de calcita i ecosistemes forestals. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1992.
  • Rússia: Lapònia. Es troba més enllà del Cercle polar àrtic i presenta un clima subàrtic, encara que lliure de permafrost (capa de gel permanent en els nivells superficials del sòl, que acumula carboni orgànic).
  • Indonèsia: Parc Nacional de Komodo. Es troba a l’arxipèlag d’Indonèsia i està format per diverses illes d’origen volcànic. Al principi, el Drac de Komodo, el gran símbol d’aquesta reserva, va ser el principal motiu de la protecció de la zona, tot i que aquesta protecció es va anar estenent cap a la protecció de la flora i fauna de la regió, amb zones marines incloses. Actualment la desforestació per cultius (sobretot l’oli de palma) i el tràfic de fusta estan provocant la desaparició de grans zones boscoses d’Indonèsia a gran velocitat.
www_taringa_net_dragoncercadealdeadekomodo
Imatge: Drac de Komodo a Indonèsia, dins el Parc Nacional de Komodo. Font: http://www.taringa.es

4. REFERÈNCIES

Sara de la Rosa Ruiz

Advertisements

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s