vision peces, ojos peces

La visió en peixos: el món des dels ulls d’un peix

Els peixos, com la resta de vertebrats i molts altres invertebrats, han desenvolupat mecanismes per poder percebre la llum, la qual desapareix ràpidament amb la profunditat. Vegem la visió en peixos.

LA VISIÓ EN PEIXOS: EL MÓN DES DELS ULLS D’UN PEIX

La visió no és altra cosa que la percepció de la llum de l’ambient que ens envolta. A causa de que els peixos viuen en el medi aquàtic, la llum s’extingeix ràpidament. A més, pel fet que viuen en hàbitats molt diferents, el sistema per percebre la llum varia considerablement entre les espècies. Per a més detalls de la visió en general, pots llegir com veuen el món els animals.

LA LLUM SOTA L’AIGUA

Abans de començar a parlar de la visió en els peixos, és important entendre el patró de llum a mesura que augmenta la profunditat.

Com hem dit, la llum desapareix ràpidament amb la profunditat, però no tots els colors ho fan per igual: la llum vermella s’absorbeix en els primers 10 metres; la taronja i groga, als 30 m; la verda als 50 m i la blava als 200 m. Per aquest motiu, quan bussegem veiem a les estrelles de mar de color negre!

La quantitat de llum de la columna d’aigua ha fet que els oceanògrafs distingim dues zones: la zona en la qual hi ha llum s’anomena fòtica i en la qual no arriba llum és coneguda com afòtica (a partir dels 1.000 metres). La zona fòtica pot subdividir-se en:

  • Zona eufòtica: és la més superficial i és la capa en la qual els organismes fotosintètics poden realitzar la fotosíntesi. Encara que pot variar, se sol considerar que arriba fins als 200 m.
  • Zona oligofòtica: és la zona que rep suficient llum solar perquè els organismes puguin veure, però no és suficient per dur a terme la fotosíntesi (entre els 200 i 1.000 m).

ELS ULLS DELS PEIXOS

L’organització dels ulls dels peixos és similar a la dels mamífers, encara que té les seves particularitats.

ojo pez, vision peces
Tot i que els ulls dels peixos són semblants a la resta de vertebrats, tenen algunes diferències (Foto: Macroscopic Solutions, Creative Commons).

Les lents dels peixos ossis són esfèriques, mentre que en elasmobranquis són lleugerament aplanades, i tenen un poder refractiu elevat perquè la còrnia està en contacte directe amb l’aigua. A més, per enfocar les imatges, no canvien la forma de la lent, sinó que les mouen cap endavant o enrere. Aquest mecanisme també el duen a terme les serps.

Una altra curiositat del sistema òptic és que, en molts peixos, l’iris no pot contreure’s, de manera que no poden tancar la pupil·la si augmenta la intensitat de llum. Per evitar la sobreexposició, els cons i bastons (les cèl·lules fotoreceptores, les primeres detecten els colors i les segones no) canvien de forma i els melanosomes (orgànuls amb pigment) es disposen de manera que facin “ombra”. Passa el procés oposat quan la llum escasseja.

Els peixos poden tenir fins a 4 tipus de cons diferents, un dels quals detecta llum ultraviolada. Els cons ultraviolats serveixen per detectar el plàncton, encara que no tots els tenen. Alguns només els tenen quan són larves i altres només durant certes etapes de la vida adulta. Per exemple, la truita arc de Sant Martí (Oncorhynchus mykiss) només els té quan viu al riu.

vision peces, trucha arcoiris, Oncorhynchus mykiss
La truita arc de Sant Martí (Oncorhynchus mykiss) té cons ultraviolats només quan viu al riu  (Foto: Eric Engbretson, Creative Commons).

D’altra banda, hi ha peixos que només tenen bastons, com els elasmobranquis i els peixos de profunditat, de manera que no poden veure colors.

Una altra diferència notable és que en els teleostis, els ulls creixen al llarg de tota la vida i, per tant, també ho fa la retina. A més, la retina té la capacitat de regenerar-se en cas de fer-se mal.

Finalment, alguns peixos nocturns i taurons, entre altres, presenten el tapetum lucidum per darrere de la retina, la funció de la qual és retornar a la retina els raigs de llum que s’han escapat de la retina, per millorar la visió. Això també ho tenen alguns mamífers, com el gat.

CANVIS EN ELS ULLS DE PEIXOS MIGRATORIS

La capacitat adaptativa dels peixos és tan gran que fins i tot es produeixen canvis en els ulls en peixos migratoris. Les llamprees, per exemple, són peixos que migren dels rius als mars. A cada ambient tenen un pigment diferent: en aigua dolça és la porfiropsina (color vermell) i al mar és la rodopsina (blau).

vision peces, ojos lampreas
Les llampreses canvien els pigments dels ulls segons l’hàbitat on es troben (Foto: Aquarium Finisterrae, Creative Commons).

Les anguiles, que també canvien d’hàbitat, també poden modificar els seus ulls. Quan estan a punt de començar la migració cap al mar, el diàmetre de l’ull es doble, la lent augmenta de mida i el nombre de cons augmenta significativament (només representen el 3% dels fotoreceptors abans de començar la migració), entre altres canvis .

LA VISIÓ EN PEIXOS DE PROFUNDITAT

Els peixos de profunditat presenten un conjunt d’adaptacions a la vida en els fons dels oceans. En el cas de la visió, també les presenten.

Els peixos mesopelàgics (que viuen a la zona oligofòtica) es caracteritzen per tenir els ulls grans, amb pupil·les amples i lents grans. Algunes espècies, com els peixos telescopi (Gigantura), a més, tenen ulls tubulars.

ojos peces, gigantura chuni
Alguns peixos, com els peixos telescopi (Gigantura), tenen ulls tubulars (Foto: Hadal~commonswiki, Creative Commons).

El peix cap transparent (Macropinna microstoma) també presenta ulls tubulars, els quals solen estar dirigits cap amunt per detectar les siluetes dels peixos. A diferència d’altres peixos amb aquest tipus d’ulls, pot rotar els ulls cap endavant.

Macropinna microstoma, ojos tubulares
El peix cap transparent (Macropinna microstoma) té ulls tubulars, els quals pot moure (Foto: MBARI).

Els peixos batipelàgics (viuen per sota dels 1.000 metres) solen tenir, per contra, els ulls petits o bé els degeneren. En aquest cas, els ulls tenen les lents molt grans, comparat amb la resta de l’ull, el que no els permet crear imatges clares i, a més, només poden detectar els objectes propers a ells.

L’ADAPTACIÓ DE LA VISIÓ A LA FOSCOR

Quan un peix passa d’estar d’una zona il·luminada a una altra de fosca, l’adaptació a la segona condició es fa en dues fases: en la primera fase la sensibilitat es deu sobretot als cons, mentre que en la segona fase dominen els bastons.

En el peix zebra (Danio rerio), per exemple, la primera fase dura 6 minuts i la sensibilitat es deu principalment als cons. Passat aquest temps, la sensibilitat és deguda sobretot als bastons. Perquè els bastons estiguin “treballant” al màxim rendiment, necessiten un període d’adaptació a la foscor de 20 minuts.

vision peces pez cebra
En el peix zebra (Danio rerio), la primera fase d’adaptació a la foscor dura 6 minuts (Foto: Thierry Marysael, Creative Commons).

ALTRES ADAPTACIONS CURIOSES DELS ULLS DELS PEIXOS

Hi ha algunes espècies de peixos que presenten algunes adaptacions d’allò més curioses als ulls. Et deixem una mostra.

El peix Limnichthys fasciatus és un petit animal que viu en aigües someres i ben il·luminades, el qual s’enterra a la sorra, i només li surten els ulls a l’exterior. La retina és molt gruixuda, però en un punt presenta un estrenyiment abrupte de la retina, el que magnifica les imatges en aquest punt. Dit en altres paraules, aquest peix té visió telescòpica, és a dir, som si tingués un telescopi als ulls.

El pez Limnichthytes fasciatus tiene visión telescópica, gracias a la presencia de una fóvea en la retina (Foto: Izuzuki, Creative Commons).
El peix Limnichthytes fasciatus té visió telescòpica, gràcies a la presencia de una fòvea a la retina (Foto: Izuzuki, Creative Commons).

La majoria de peixos tenen els ulls adaptats a la visió subaquàtica. De totes maneres, alguns peixos, com el peix volador atlàntic (Cypselurus heterurus), també els tenen adaptats a l’aire. Per aconseguir una bona visió fora de l’aigua, la còrnia, en lloc de ser esfèrica, té forma triangular, amb tres zones planes.

Un peix amb porta l’adaptació a la visió aquàtica i aèria a l’extrem és el peix de quatre ulls (Anableps anableps). Aquesta espècie d’aigua dolça neda amb la meitat superior de cada ull fora de l’aigua i amb la inferior dins. Tant les lents com l’ull sencer són extremadament asimètrics, de manera que veuen perfectament tant fora com dins de l’aigua. Si vols veure a aquest peix com neda amb els ulls mig submergits en l’aigua, pots veure aquest vídeo:

Com has pogut veure, la visió en els peixos és molt més complexa del que sembla, ja que l’aigua determina en gran part l’anatomia dels ulls i les seves adaptacions. Coneixes algun altre cas curiós de visió en peixos? Deixa’ns els teus comentaris a l’article!

REFERÈNCIES

  • El mar a fondo: La luz en el mar
  • Farrell, A (2011). Encyclopedia of Fish Physiology: From Genome to Environment. Volume 1: The senses, supporting tissues, reproduction and behaviour. Academic Press. 2266 p.
  • Hara, T. & Zielinski, B. (2006). Fish Physiology: Sensory Systems Neuroscience. Academic Press. 536 p.
  • Hill, Wyse & Anderson. (2006). Fisiología Animal. Editorial Médica Panamericana. 916 p.
  • Rhodes University: Fish Sensory System
  • Foto de portada: Forum Acvarist

Difusió-català

Advertisements

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s