Estudi de cetacis a Catalunya – Entrevista a Associació Cetàcea

Feia temps que tenia ganes de fer una entrevista a Associació Cetàcea, una associació de Catalunya dedicada a l’estudi dels dofins i balenes que habiten al mar català.  Aquesta associació, fundada a l’agost del 2012, recentment ha publicat els resultats del seu estudi de foto-identificació. 

ESTUDI DE CETACIS A CATALUNYA: ENTREVISTA A ASSOCIACIÓ CETÀCEA

Hola, què tal? Abans de començar a parlar sobre els resultats del vostre estudi en cetacis, expliqueu-nos què és Associació Cetàcea. Amb quina finalitat va sorgir?

L’Associació Cetàcea és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius principals augmentar el coneixement que tenim sobre les comunitats de cetacis que freqüenten el litoral català central i promoure’n la seva conservació i la dels hàbitats en els que viuen. Un altre dels objectius de l’associació és el de fer arribar aquest coneixement a tota persona interessada, amb la intenció final de despertar consciències sobre la importància de protegir els ecosistemes marins.

Ara sí, comencem a parlar del vostre estudi, el qual es centra en la costa del Garraf. Per què aquesta zona i no una altra?

Quan vàrem iniciar el projecte al 2013 sabíem que a la costa del Garraf es podien albirar cetacis, especialment balenes durant la primavera. Cercant informació bibliogràfica, ens vàrem adonar que no n’hi havia molta.  Va ser aleshores quan vàrem decidir iniciar l’estudi actual, centrant-lo en un primer moment en el rorqual comú, i fent-lo extensiu a les demés espècies posteriorment.

La nostra intenció inicial era veure quines comunitats de cetacis freqüenten aquesta zona, quina distribució hi presenten i si es poden considerar residents o no. A més a més, també ens preocupava el fet de la proximitat del port de Barcelona, amb un intens tràfic marítim comercial, i quin efecte podia tenir sobre les diferents espècies.

Hi ha moltes maneres diferents per estudiar els cetacis, però vosaltres els heu estat estudiant des del 2014 mitjançant la foto-identificació. Ens podeu explicar en què consisteix aquest mètode d’estudi?

La foto-identificació és una tècnica de recerca no invasiva que consisteix en fotografiar les característiques de identificació individual de cada un dels animals per a poder-los reconèixer al llarg de la seva vida. Aquestes característiques de identificació individual han de complir tres requisits per a poder ser utilitzades per al reconeixement dels individus. En primer lloc han de ser permanents, és a dir, que no desapareguin amb el pas del temps; han de ser úniques, és a dir, que no es repeteixin en més d’un individu; i, finalment, han de tenir la mateixa probabilitat de realbirament.

I en els cetacis, que estan quasi sempre sota l’aigua, com s’hi aplica?

Com que els cetacis són espècies marines i passen la major part del seu temps sota l’aigua, les marques de identificació individual han d’estar situades en parts del cos que es puguin observar des de fora de l’aigua. De fet, aquests trets varien d’una espècie a l’altra, i es localitzen en àrees tan variades com el cap, l’aleta dorsal o l’aleta caudal dels individus. En el nostre cas, emprem aquesta tècnica per estudiar el dofí mular, el cap d’olla gris i el rorqual comú. En totes tres espècies utilitzem la forma de l’aleta dorsal i les ferides del seu marge posterior com a característiques principals de identificació, ja que es mantenen en el temps. A més a més, també emprem les ferides als laterals de l’aleta dorsal i en altres parts del cos com a mecanisme secundari de identificació, que resulta molt útil sobretot quan comparem fotografies d’un mateix albirament o d’un mateix any.

L’ús d’aquesta tècnica ens ha permès la creació de dos catàlegs de foto-identificació, un de centrat en el dofí mular i l’altre en el cap d’olla gris. Actualment estem treballant en la creació d’un tercer catàleg per al rorqual comú.

Imagino que de cada sortida en deuen sortir centenars de fotografies. Què fa que una fotografia pugui ser inclosa als catàlegs de les espècies?

Tens raó, en cada sortida podem arribar a realitzar centenars de fotografies. L’arribada de les càmeres digitals i, sobretot, amb l’augment progressiu de la seva capacitat d’emmagatzematge ens ofereix la possibilitat de realitzar tantes fotografies com vulguem en cada un dels albiraments. Nosaltres hem arribat a realitzar entre mil i dues mil fotografies només d’un albirament.

associació cetàcea, cetacis, catalunya
Un dels membres d’Associació Cetàcea prenent fotografies, que posteriorment seran incloses al catàleg de l’espècie (Foto: Associació Cetàcea).

Carai…

Al fet de que estudiem espècies altament mòbils, s’hi ha d’afegir el moviment de l’embarcació des de la que realitzem l’estudi i, a més, que els cetacis només passen un curt espai de temps fora l’aigua. Això fa que moltes de les fotografies no tinguin la qualitat suficient per a ser incloses en el catàleg o que les característiques de identificació individual no es vegin en la seva totalitat. Per a escollir quines tenen la qualitat suficient, utilitzem set criteris tècnics que valoren, entre altres l’enfocament, la llum, la posició de l’animal respecte la càmera, i que ens permeten seleccionar només aquelles aletes amb la màxima qualitat, per incloure-les als catàlegs de foto-identificació.

I amb les fotos escollides, què feu?

El primer que fem amb les fotografies seleccionades de cada una de les temporades es comparar-les entre si, per determinar si hi ha algun individu que hagi estat vist en més d’una ocasió. Posteriorment, comparem les fotografies amb les que ja formen part del catàleg, per veure si els individus albirats havien estat observats anteriorment o no.

Aquest procés no seria possible sense la dedicació dels voluntaris, que ens ajuden en cada una de les seves etapes.

Des del 2014, imagino que heu tingut la ocasió de veure força espècies diferents de cetacis. Tot i així, quines són les principals  que heu observat?

Des de que vàrem començar el projecte, han sigut quatre les espècies que hem observat amb més freqüència. Les més habituals són el dofí llistat i després el rorqual comú.

associació cetàcea, cetacis, catalunya, dofí llistat, stenella coeruleoalba
El dofí llistat (Stenella coeruleoalba) és el cetaci més habitual del mar Mediterrani (Foto: Associació Cetàcea)

De forma menys habitual hem vist dofins mulars i també caps d’olla grisos. Tant els dofins mulars com els llistats els hem observat en diferents èpoques de l’any. Per altra banda, el rorqual comú el solem albirar entre els mesos de març i juny, que coincideix amb la seva migració anual cap a les àrees d’alimentació i els caps d’olla només els hem albirat a la primavera. A més a més, també vàrem tenir un albirament de dofins comuns de musell curt, fet poc habitual al Mediterrani nord-occidental i també vàrem enregistrar un possible albirament de dofí rostrat (Steno bredanensis), fet altament inusual, ja que és una espècie restringida a l’est del Mediterrani, en aigües properes al canal de Suez.

I a part de cetacis, durant les vostres aventures al mar, imagino que haureu albirat aus marines i tortugues. Es així?

A banda dels cetacis, hi ha altres espècies que podem observar relativament sovint. Abans de les sortides mai assegurem que veurem cetacis, però sempre diem que podrem veure aus marines. De fet, és força comú observar diferents espècies de gavines, xatracs, baldrigues, ocells de tempesta i paràsits, i a l’època hivernal mascarells, frarets atlàntics i gavots. A més a més, en determinades èpoques també es poden observar peixos lluna, tortugues, tonyines, peix espasa i alguns invertebrats com ara l’hidrozou Velella velella. Cada sortida és una experiència diferent i el mar acostuma a sorprendre’ns!

Llegint els resultats del vostre estudi, he vist que heu arribat a catalogar 90 individus diferents. De tota manera, no hi ha gaire individus que hagueu tornat a veure en anys diferents. Pot voler dir que els individus ja no tornen a passar?

Hi ha diferents factors que podrien explicar el baix nombre de realbiraments en aquesta fase de l’estudi. Un primer factor seria que ens trobem en una fase molt inicial de l’estudi, durant la qual el nombre de realbiraments sol ser força baix. Examinant l’evolució del nombre d’individus catalogats en estudis de foto-identificació, aquest sol seguir una corba exponencial. Aquesta distribució s’explica pel fet que en etapes inicials és més fàcil fotografiar individus nous i a mesura que l’estudi avança i el catàleg creix, augmenta la probabilitat de que es produeixin realbiraments.

En segon lloc, cal diferenciar però, que aquests 90 individus pertanyen a dues espècies diferents i cal valorar els resultats separadament. En el cas del cap d’olla gris per exemple, les fotos provenen d’un total de 5 albiraments, i si bé només s’ha produït un realbirament interanual, cal destacar que hi ha fins a 6 individus que s’han observat en més d’una ocasió en un mateix any. Així doncs, en aquest cas, el baix nombre de realbiraments es podria deure al baix nombre d’albiraments.

cap d'olla gris, grampus griseus, catalunya, associació cetàcea
El cap d’olla gris (Grampus griseus) es caracteritza per tenir el cos ple de marques, que adquireix amb el temps degut a les interaccions amb altres individus (Foto: Associació Cetàcea).

En el cas del dofí mular, hi ha fins a 6 individus que han estat albirats en anys diferents, fet que podria indicar certa residència o certa freqüència d’utilització d’aquest hàbitat.

associació cetàcea, catalunya, cetacis, dofí mular, tursiops truncatus
Els dofins mulars (Tursiops truncatus) són els més coneguts, degut a la seva presència en zoos i altres parcs (Foto: Associació Cetàcea).

Finalment m’agradaria destacar, que en tots dos casos es tracta d’espècies de cetacis que poden tenir un rang de distribució força gran. Un exemple és el cas de Dofina, un dofí mular que hem fotografiat en dues ocasions, però que també ha estat vist anteriorment en zones properes a l’Estret de Gibraltar. Aquesta espècie, precisament, forma poblacions molt estables en àrees concretes, i estudis de foto-identificació duts a terme al llarg de molts anys han pogut determinar-ne la seva composició. Nosaltres esperem que en un futur proper, gràcies a la feina duta a terme en el marc del nostre estudi, puguem arribar a definir més exactament les diferents comunitats de cetacis que freqüenten l’àrea d’estudi i establir-ne el seu grau de residència.

Els resultats mostren que el dofí llistat i el cap d’olla gris tenen una distribució més allunyada de la costa, mentre que el dofí mular és més aviat costaner. En canvi, el rorqual comú estaria situat en una posició intermèdia. Què creieu que explica aquesta distribució en l’espai?

Com molt bé dius, les quatre espècies que hem albirat més sovint presenten una distribució diferent en l’espai. En aquest sentit, el dofí mular el solem trobar en aigües poc profundes, properes a la costa i lligades a la plataforma continental. Per altra banda, els dofí llistat i el cap d’olla gris solen freqüentar aigües més profundes, lligades al talús continental i els seus canons submarins, tot i que al dofí llistat també se’l pot veure en aigües menys profundes. Per últim, el rorqual comú presenta una distribució més àmplia, ja que l’hem vist en aigües poc profundes, fins a aigües amb profunditats superiors als mil metres.

albiraments cetacis, associació cetàcea, catalunya, cetacis
Mapa de distribució dels albiraments realitzats per Associació Cetàcea (Foto: Associació Cetàcea).

Amb l’excepció del rorqual comú, que en altres zones del Mediterrani es troba en zones d’aigües molt més profundes, la distribució de les diferents espècies segueix el mateix patró que en altres àrees del Mediterrani.

En general, un dels fets que té una gran influència sobre la distribució d’animals com els cetacis és la seva dieta. Així doncs, espècies com el cap d’olla gris, que basen la seva alimentació en diferents tipus de calamars, es troben distribuïts principalment en àrees on la seva presa és abundant. Per altra banda, espècies amb una dieta més generalista, com ara el dofí llistat, presentaran una distribució més àmplia. En el cas del rorqual comú, podria ser que s’apropés a aigües més superficials per alimentar-se aprofitant els pics de producció primària primaveral.

associació cetàcea, cetacis, balena, rorqual comú, balaenoptera physalus
El rorqual comú (Balaenoptera physalus) es la segona balena més gran del món, i viu al Mediterrani (Foto: Associació Cetàcea).

Després de tot aquest temps d’estudi, quines són les principals conclusions a les que heu arribat?

Aquests primers anys d’estudi ens han servit per a poder desenvolupar una metodologia de treball que s’adapti a les nostres necessitats i tenir una primera idea de les espècies de cetacis que freqüenten la zona.

En aquest sentit, valorem molt positivament la feina realitzada, ja que ens ha permès desenvolupar una metodologia de treball molt satisfactòria que assegura una presa de dades meticulosa. A més a més, també hem estat capaços d’entendre la distribució de les diferents espècies, fet que ens permet poder dirigir amb certa fiabilitat les sortides d’albirament en funció de l’espècie que volem estudiar. Finalment, valorem molt positivament la creació dels dos catàlegs de foto-identificació, ja que ens permeten tenir un major coneixement sobre la residència dels individus d’aquestes dues espècies.

De totes maneres, cal destacar que encara queda molta feina per a fer per a poder tenir un coneixement més gran sobre les diferents comunitats de cetacis, la seva distribució i el seu grau de residència.

L’àrea d’estudi del vostre projecte de foto-identificació és la costa del Garraf. Ara bé, heu creuat les vostres dades amb altres bases de dades de la mateixa zona o d’altres zones del mar català per tenir una visió més àmplia de tota la costa catalana?

De moment encara no hem comparat les nostres fotografies amb altres bases de dades de la costa catalana, ja que desconeixem si hi ha alguna base de dades d’aquestes característiques que sigui de domini públic. Creiem que aquesta seria una tasca molt important de cara a conèixer la situació de les comunitats de cetacis que freqüenten el nostre litoral. En aquest sentit, hem donat accés a tota persona que així ho desitgi a consultar els nostres catàlegs i els nostres resultats a través de la pàgina web.

Ens agradaria destacar que, tot i que no hem dut a terme cap comparació amb altres bases de dades de la costa catalana, si que hem comparat, i estem comparant, totes les fotos dels individus catalogats amb catàlegs de foto-identificació realitzats per altres entitats a les zones del mar d’Alborán, el golf de Vera, l’Estret de Gibraltar i el golf de Cádiz i que estan recollits en un conjunt de catàlegs de domini públic anomenat CetIDMed.

Quins factors creieu que poden arribar a afectar negativament a les poblacions de les especies de cetacis del vostre estudi?

Els factors que afecten als cetacis que estudiem els podríem extrapolar a les poblacions de cetacis en general. Així, podríem dir que els factors que més els afecten són els d’origen antròpic. Hi ha diversos estudis que demostren que depenent de l’espècie es poden veure més o menys afectats, en general, per:  la contaminació, tant visible com de micro partícules que entren dintre de la xarxa tròfica, així com la contaminació acústica produïda per l’augment de transit marítim, atropellaments, sobrepesca, captures incidentals i captures directes (en altres països).

En aquest sentit, una de les amenaces més importants a les que han de fer front moltes espècies de cetacis són el desenvolupament costaner, la construcció de parcs eòlics marins o les prospeccions petrolíferes. A més a més, els dos últims exemples porten associades una sèrie d’activitats prèvies amb alts nivells de contaminació acústica submarina, fet que pot afectar molt negativament a espècies de cetacis com ara els catxalots, els zífids i alguna espècie de dofins que basen la seva alimentació en la ecolocalització, o dit d’una altra manera, la detecció de preses i objectes per mitjà de la producció de sons. Així doncs, iniciatives com la presentada per Alianza Mar Blava, sobre la creació del Corredor de Migració de Cetacis, una zona especialment protegida a la demarcació marina llevantina-balear del Mediterrani, són molt positives de cara a preservar àrees d’importància per a aquestes espècies.

Veig que des del 2014 heu fet molta feina en l’estudi. Ara us voldria fer una pregunta més general, deixant de banda una mica l’estudi. L’observació de cetacis des de les embarcacions, una activitat en augment, pot arribar a afectar el comportament d’aquests individus?

L’observació de cetacis ha augmentat, sobretot des dels anys 80, i en alguns llocs constitueix una indústria molt important d’ingressos. La presència d’embarcacions pot tenir efectes adversos sobre els cetacis i com dius, alterar el seu comportament, fins i tot podria tenir implicacions a llarg termini com la disminució d’embarassos com a conseqüència de la reducció del temps dedicat a la socialització, o també, afectant al seu balanç energètic, ja sigui mitjançant la disminució d’energia (menys alimentació), o mitjançant l’augment de la despesa energètica.

Les raons anteriorment esmentades, haurien de ser suficients perquè tothom que es dediqui a l’observació, investigació de cetacis, o simplement es trobi fortuïtament amb aquest grup d’animals compleixi les mesures establertes de l’espai mòbil de Protecció de Cetacis, descrit al Real Decret 1727/2017, del 21 de desembre, on s’estableixen tres zones superficials al voltant dels cetacis (la zona d’exclusió, la zona de permanència restringida i la zona d’aproximació), una zona aèria i una altra de submarina, en funció de la distància de l’embarcació respecte al grup.

L’Associació Cetàcea considera fonamental el compliment de la normativa de navegació respectuosa amb cetacis, a fi de minimitzar al màxim la interacció amb aquest grup d’animals per evitar qualsevol efecte negatiu que es pugui produir. És més, ens oferim a fer xerrades informatives referides a aaquet tema per fomentar el respecte d’observació vers aquests animals.

Ara voldria fer-vos algunes preguntes més perquè la gent us pugui conèixer una mica. La vostra activitat principal són les sortides d’albirament. Si bé no es pot assegurar que en totes les sortides es veuran cetacis, amb quina freqüència n’heu vist vosaltres?

Aquesta és una pregunta molt important. El primer que fem abans de sortir de port és recordar a tots els assistents que no podem assegurar l’albirament de cetacis. És fonamental recordar que es tracta d’animals molt mòbils, que es troben en el seu hàbitat natural i que, per tant, pot ser que no siguin a prop de l’embarcació durant el transcurs de la sortida. Dit això, hem d’admetre que el percentatge de sortides en les que hem vist cetacis és força alt, situant-se molt a prop del 80%.

I, a part de les sortides d’albirament, quines altres activitats dueu a terme?

Les sortides d’albirament són les activitats principals que realitza l’associació, ja que s’emmarquen en el projecte de Foto-Identificació. A banda d’això, l’associació realitza altres activitats formatives i de divulgació com ara xerrades formatives, xerrades informals o taules rodones. També, de forma puntual, realitzem activitats educatives per nens i famílies amb la intenció de mostrar que la nostra costa és un tresor de biodiversitat i que podem col·laborar en  protegir-la. Tots podem contribuir a cuidar el nostre mar amb petits gestos diaris (reciclar, reutilitzar i reduir).

Quins plans de futur té Associació Cetàcea?

L’activitat de l’associació es basa en la feina que fem dia a dia. De totes formes, el futur proper passa per continuar duent a terme l’estudi de foto-identificació i les altres activitats que hem anat realitzant.

Segur que ara que us coneixen millor, hi haurà alguns dels nostres lectors que tindrà interès en col·laborar amb vosaltres. De quina manera ho pot fer?

Actualment tenim un equip de voluntaris i voluntàries que col·laboren amb nosaltres en el projecte de foto-identificació i ens ajuden en les tasques de valoració i catalogació de fotografies. De fet, s’ha de tenir en consideració que els membres de Cetàcea realitzen la seva tasca sense rebre cap mena de compensació econòmica i durant el seu temps lliure i, tot i que ens agradaria poder dedicar molt més temps a la nostra tasca d’estudi de cetacis, no ens és possible. Per aquest motiu els voluntaris i voluntàries són fonamentals en aquest estudi ja que, sense la seva col·laboració desinteressada, la valoració i comparació de fotografies avançaria molt més lentament.

Una altra forma de col·laborar amb nosaltres i gaudir d’un dia de navegació és acompanyant-nos en una de les sortides de l’estudi. Tota la gent que surt a navegar amb nosaltres ens ajuda a finançar el lloguer de l’embarcació que utilitzem per a l’estudi i, a més, tenen la possibilitat de veure com es realitza la presa de dades i fotografies al camp i poden observar vàries espècies marines.

Una tercera via de col·laboració amb nosaltres és apadrinant un dofí dels nostres catàlegs o esdevenint membre del nostre equip de teaming.

Per a més informació en qualsevol dels tipus de col·laboració, animem a tothom a que es posi en contacte amb nosaltres al correu info@associaciocetacea.org.

Moltes gràcies per accedir a que us fes aquesta entrevista, la veritat és que en tenia moltes ganes. Amb vosaltres vaig realitzar la meva primera sortida d’albirament en aigües mediterrànies. Si els voleu conèixer millor, podeu accedir al seu web, Facebook i Twitter

Anuncis

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s