L’au de potes blaves que va fascinar Darwin

El mascarell camablau (Sula nebouxii) va ser extensament estudiat per Charles Darwin durant el seu viatge a les Illes Galápagos. Sens dubte una meravella de l’evolució de les espècies. Anem a conèixer una mica més a aquesta au tan fascinant, que cada vegada es troba més amenaçada.

1. ON TROBAR-LO I COM RECONÈIXER-LO

El mascarell camablau (Sula nebouxii) és una espècie d’au de l’ordre suliforme (mascarells i altres aus emparentades), família Sulidae (mascarells o piquers), pròpia del Pacífic americà. Són aus costaneres de mida mitjana-gran que s’alimenten de peixos, que atrapen llançant-se en capbussada. Es distribueix per les costes entre Perú i el Golf de Califòrnia, a més de les Illes Galápagos.

map-blue-footed-booby-160-2999-cb1447107513_national geographic
Foto 1: Distribució del mascarell camablau. Font: http://www.nationalgeographic.com

Sens dubte, el mascarell camablau és inconfusible per les seves curioses i cridaneres potes de color blau brillant, tal com el seu nom indica. No obstant això, aquesta característica només la presenten les aus adultes, ja que quan encara no han finalitzat el seu desenvolupament els pollets presenten potes pàl·lides, com a part de la seva estratègia de supervivència per no cridar l’atenció davant de possibles depredadors. Per diferenciar entre mascles i femelles adults, hem de fixar-nos en dos caràcters: la mida, doncs els mascles són més petits que les femelles; i la inconfusible diferència en les seves pupil·les, de major grandària en les femelles.

stillnotgrow up_tumb lr
Foo 2: Mascle (esquerra) i femella (dreta) de mascarell camablau, on es pot observar la diferència en la mida de les seves pupil·les. Font: still not grow up

S’alimenten principalment de peixos pelàgics com sardines (Sardinops caeruleus), bisos (Scomber japonicus) i peixos voladors (Exocoetus sp.). És fascinant veure l’activitat d’aquestes aus mentre s’alimenten: volen sobre el mar i es capbussen des de l’aire cap a les seves preses, entrant a l’aigua a gran velocitat, aconseguint velocitats de fins a 96 km/hora. Aquesta mateixa tècnica per obtenir aliment és duta a terme per tots els piquers i mascarells. És una espècie gregària, tant per a la cria com durant la seva alimentació, de manera que és freqüent veure grups d’aus caçant al mar.

pesca_Tui De Roy_Miden Pictures
Foto 3: Grup alimentant-se en alta mar mitjançant la tècnica de capbussada. Font: Tui de Roy via Mesuren Picture.

2. PER A QUÈ SERVEIX UN MASCARELL I ALTRES CURIOSITATS

El mascarell camablau és una espècie bioindicadora, essent el reflex tant de les condicions oceàniques com de la productivitat marina, ja que modifica la seva dieta i la taxa de creixement dels pollets d’acord a l’aliment disponible (MacCall, 1982; Ricklefs et al. 1984, i Jahncke i Goya, 2000), igual que el seu patró de distribució a la regió marina durant la temporada de cria (Vall Castillo, 1984; Hayes i Baker, 1989; Tershy et al. 1991).

piquero-patas-azules-683d83b718edc1575315599068d5f46d
Foto 4: Exemplar descansant en una de les roques a Puerto Ayora, Equador. Font: Emilio, Erasmus Photo Puerto Ayora

La conducta de festeig és molt complexa (Parkin et al. 1970; Nelson, 1978; Rice, 1984) i en ella juguen un paper molt important les seves cridaneres potes blaves. El mascle mostra les seves potes a la femella durant el ritual, ja que és un dels caràcters que la femella té en compte en l’elecció de la seva parella. El color de les potes es deu a l’acumulació de carotenoides, que obté a partir de la seva dieta, i que és utilitzat com a estratègia de reproducció: reflecteix l’estat de salut de l’individu i augmenta les possibilitats d’èxit. Però s’ha vist que aquesta estratègia no es limita a una preferència de les femelles per mascles de potes blaves més brillants, sinó que també els mascles mostren preferència per les femelles amb potes de color més brillant i així, aquestes poden tenir major probabilitat d’interaccions amb altres mascles diferents a la seva parella (Torres i Vetllant, 2003), tot i ser una espècie monògama.

3. EL CAMABLAU EN ANYS DE CANVIS

El Niño és un fenomen climàtic cíclic (cada 2-7 anys) que provoca estralls a nivell mundial, sent les zones més afectades Amèrica del Sud i les zones entre Indonèsia i Austràlia, provocant l’escalfament de les aigües i importants canvis en el clima, ja que ocasiona fortes sequeres i inundacions. El seu origen manté relació amb el nivell de la superfície oceànica i les seves anomalies tèrmiques. El fenomen El Niño reverteix el corrent d’Humboldt, que porta aigua freda i rica en nutrients des de l’Antàrtida, i en el seu lloc arriba aigua equatorial càlida, disminuint el nombre d’aus que poden dependre de la vida marina.

el-niño
Foto 5: Procés de formació del fenomen El Niño. Font: http://www.ecuadordelsur.blogspot.com.es

En anys del fenomen El Niño, el mascarell camablau modifica els seus hàbits alimentant-se de peixos costaners de forma gairebé exclusiva (Carboneras 1992, Jancke i Goya 2000). A més, s’ha vist que aquest fenomen influeix en la seva reproducció, essent afectats de manera negativa paràmetres com la mida de posta, eclosions, èxit en pollets volanders… relacionant-se amb la baixa productivitat oceànica que provoca aquest fenomen (Wingfield, 1999).

Blue-footed Booby
Foto 6: Col·locació i incubació dels ous. Font: http://www.darwinfoundation.org

Actualment, els científics han demostrat que a causa de l’escalfament global ha augmentat la freqüència de El Niño, i això amenaça seriosament la supervivència de l’espècie a Galápagos ja que pot suposar que no hi hagi temps suficient perquè l’espècie es recuperi, portant a les seves poblacions a mínims molt baixos, i fins i tot a l’extinció.

4. UN COMENÇAMENT DIFÍCIL

El mascarell camablau posa de 1-3 ous que incuba durant 41 dies. Les cries triguen uns 102 dies a arribar a l’edat de volar i els pares continuen alimentant-los fins a la seva completa independència.

pollosyprogenitor_Tui de Roy_Miden Pictures
Foto 7: Pollets i progenitor. Font: Tui de Roy, Mesuren Pictures

A les niuades, normalment de dos pollets, sol existir-hi una jerarquia en la qual el pollet nascut en primer lloc es mostra dominant enfront del seu germà més petit i rep més aliment dels pares. És una espècie que pot presentar o no el fenomen de reducció de la niuada per mitjà del fraticidi (Anderson, 1989; Anderson i Ricklefs, 1992), provocant el germà gran la mort del més petit. D’una o altra manera, el germà nascut en últim lloc tindrà un difícil començament ja que haurà de competir amb el seu germà gran per l’aliment en una lluita contínua per la supervivència.

Blue-footed Booby
Imatge 8: Les niuades solen ser de dos pollets i el germà gran mostra dominància sobre el petit. Font: http://www.darwinfoundation.org

5. REFERÈNCIES

  • CONABIO (Comissió Nacional per al Coneixement i Ús de la Biodiversitat, Mèxic) – http://www.biodiversidad.gob.mx
  • Effect of food deprivation on dominance estatus in blue-footed booby (mascarell camablau) broods – Miguel A. Rodriguez-Girones, “Hugh Drummond, b and Alex Kacelnik ‘- Behavioural Ecology, 1996
  • Male preference for female foot colour in the socially monogamous blue-footed booby, mascarell camablau – Animal Behaviour, 2005 – Roxana Torres, Alberto Vetllant.
  • Maternal investment in eggs is Affected by male feet colour and breeding conditions in the blue-footed booby, Sula nebouxxi – Behavioral Ecology and Sociobiology, 2008 – Fabrice Dentressangle, Lourdes Boeck and Roxana Torres
  • The Effects of an “El Nen” Southern Oscillation Event on Reproduction in Male and Female Blue-Footed Boobies, mascarell camablau – John C.
  • Wingfield, Gabriel Ramos-Fernandez, Alejandra Núñez-de la Mora, Hugh Drummond – General and Comparative Endocrinology, 1999
  • http://www.lareserva.com/home/Alcatraz_patas_azules
  • http://www.iucnredlist.org/
  • Foto de portada: Credit Asahi Shimbum vía Getty Images

Sara de la Rosa Ruiz

Anuncis

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s