impacto basura marina naturaleza

L’impacte de la brossa marina a la natura

La brossa marina té un impacte negatiu en el medi ambient. Per aquesta raó, es considera que és un dels problemes més greus que afecten al medi marí, juntament amb el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans i la pèrdua de biodiversitat. Vols saber-ne més?

L’IMPACTE DE LA BROSSA MARINA A LA NATURA

LA NATURA DE LA BROSSA MARINA

Les deixalles marines són materials sòlids persistents, manufacturats o processats, que es descarten, eliminen o abandonen en l’ecosistema marí i costaner.

Les deixalles poden ser de vidre, metall, paper o plàstic, però els elements de plàstic són els més abundants a escala global. Per exemple, a les platges europees, aproximadament el 75% de totes les deixalles són plàstics, seguits del metall i vidre (OSPAR, 2007).

impacto basura marina, impacto naturaleza basura
La major part de les deixalles marines són plàstics (Foto: U.S. Fish and Wildlife Service Headquarters, Creative Commons)

Es considera que la majoria de les deixalles marines provenen de fonts terrestres, com ara l’escorrentia urbana i de tempestes, les visites a les platges i la gestió inadequada de deixalles, entre altres.

Desafortunadament, s’han trobat deixalles marines a tot el món: des dels pols fins a l’equador, des de les costes fins a l’alta mar, des de la superfície del mar fins al fons marí.

L’EFECTE NEGATIU DE LA BROSSA MARINA

Les deixalles marines són ben conegudes per tenir un efecte negatiu en els organismes i ecosistemes, però també en l’economia. Vegem-ho!

IMPACTE EN LA NATURA

El medi ambient i la flora i la fauna es veuen afectats per les deixalles marines de diverses maneres: per l’embolic o la ingestió de deixalles, el transport de contaminants a llargues distàncies, nous hàbitats per a la colonització, la dispersió d’espècies i els efectes a nivell d’ecosistema. No obstant això, la meitat de les interaccions entre els organismes i les deixalles es relacionen amb l’embolic o la ingestió.

L’embolic i la ingestió són les principals interaccions entre brossa i organismes (Foto: Unknown, Creative Commons).

De fet, s’han reportat impactes de deixalles marines en 663 espècies (Secretariat of the Convention on Biological Diversity and the Scientific and Technical Advisory Panell – GEF, 2012).

Totes les espècies de tortugues marines, la meitat dels mamífers marins i el 21% de les espècies d’aus marines són víctimes d’embolics o ingestió de deixalles marines. En general, al voltant del 15% de les espècies figuren en la Llista Vermella de la UICN, com la foca monjo de Hawaii (Monachus schauinslandi), que està en perill crític d’extinció, i la tortuga babaua (Caretta caretta), en perill d’extinció.

impacto basura marina animales
La críticament amenaçada foca monjo de Hawai és víctima de la brossa marina (Foto: Kent Backman, Creative Commons).

Tot i que la freqüència d’embolics o ingestió varia segons el tipus d’escombraries, en el 80% dels casos es van trobar articles de plàstic, especialment xarxes de pesca (24%) i fragments (20%), altres deixalles de pesca ( 16%) i microplàstics (11%) (Secretariat of the Convention on Biological Diversity and the Scientific and Technical Advisory Panell – GEF, 2012).

No només l’embolic o la ingestió poden causar la mort directa, sinó que també poden tenir resultats subletals, com ara dificultar la captura i digestió dels aliments, alterar el sentit de la gana, escapar dels depredadors, reproduir-se, així com disminuir la condició corporal i complicar la locomoció i la migració.

Un exemple d’efectes subletals passa a les tortugues marines: les tortugues acabades de néixer troben més dificultats d’arribar al mar quan hi ha residus abandonats (Ozdilek et al., 2006).

Els microplàstics (fragments de menys de 5 mm de diàmetre) són motiu de particular preocupació a causa de la seva susceptibilitat a ser ingerits per una àmplia gamma d’organismes. Provenen de l’alliberament directe o de la fragmentació d’unitats més grans. Aquestes partícules, quan s’ingereixen, poden causar efectes físics i toxicològics adversos en els organismes. A més, aquestes peces petites són susceptibles de bioacumulació al llarg de la xarxa alimentària.

A més, els microplàstics poden absorbir fàcilment contaminants i altres productes químics nocius, com els contaminants orgànics persistents (POP), que, quan s’introdueixen en el cos, poden alliberar-se i afectar la salut de l’individu. Cal tenir en compte que totes les mides de plàstic poden absorbir contaminants, de manera que els que són flotants tenen la possibilitat de dispersar aquests productes químics a altres àrees, a milers de quilòmetres de distància.

A part dels productes químics absorbits, els plàstics també tenen productes químics potencialment tòxics per si mateixos, com ara BPA, retardants de flama i antimicrobians, que podrien ser alliberats al medi ambient i després ser transferits a la xarxa alimentària i humans, amb conseqüències adverses .

Una altra qüestió important és l’acumulació d’articles plàstics i microplàstics en regions específiques, com el Gir Central del Pacífic Nord o al nord-oest de la Mediterrània. En ambdues àrees, s’han trobat al voltant de 1.340 partícules de microplàstics per metre quadrat (Goldstein et al., 2012; Collingnon et al., 2012).

Les escombraries marines poden servir, a més, com a mitjà de transport per a moltes espècies, amb el risc potencial de facilitar el transport d’espècies exòtiques i invasores.

impacto basura marina especies exoticas
La brossa marina pot ser un mitjà de transport per a espècies exòtiques (Foto: Thank You Ocean).

Com s’ha esmentat anteriorment, les deixalles marines poden ser un nou hàbitat potencial per a algunes espècies, alterant l’equilibri en algunes àrees com ara l’oceà obert o els fons marins sorrencs. Serien, en primer lloc, colonitzats per microorganismes i, a continuació, per macrobiota, com mol·luscs, crustacis, peixos, cnidaris i equinoderms. En el cas que les restes surin, els organismes poden ser transportats a altres regions. Per tant, les escombraries poden ser responsables de la introducció d’espècies exòtiques.

Finalment, en alguns ecosistemes s’ha descrit l’efecte negatiu de les deixalles, com en els esculls de coral, els hàbitats de sediments tous i la zona sorrenca intermareal. Per posar un exemple, en els esculls coral·lins de Majuro Atol la cobertura coral·lina i la diversitat d’espècies van disminuir amb l’augment de l’abundància de deixalles.

La pesca fantasma, la pesca accidental de xarxes perdudes o abandonades, a més de l’impacte econòmic, també afecta negativament a les poblacions d’animals salvatges com tortugues, cetacis, aus marines i peixos.

pesca fantasma
Els efectes de la pesca fantasma (Foto: Doug Helton/NOAA)
pesca fantasma
Els efectes de la pesca fantasma (Foto: Marion Haarsma).
pesca fantasma
Els efectes de la pesca fantasma (Foto: Richard Herrmann)

IMPACTE EN L’ECONOMIA

La brossa marina pot tenir un efecte negatiu en l’economia a causa de les pèrdues econòmiques de la pesca comercial i les activitats marítimes, a més de la recreació i el turisme.

La pèrdua econòmica per a la indústria pesquera pot ser important. Per exemple, les pèrdues d’Escòcia se situen entre 15 i 17 milions de dòlars per any (KIMO, 2008) a causa de la pèrdua de temps de pesca i reparacions per eliminar les deixalles dels arts de pesca, les hèlixs i les canonades de presa de aigua.

La pesca fantasma significa l’eliminació d’espècies comercials de la pesqueria. A Oman, el cost de la pesca fantasma va ser de 145 dòlars per trampa després de 3 mesos i de 168 dòlars després de 6 mesos (A-Masroori et al., 2004).

L’eliminació de les deixalles dels ports i platges també redueix els ingressos. Al Regne Unit, eliminar les escombraries dels ports equival a 3 milions de dòlars a l’any (Mourat et al., 2010).

El turisme també es veu afectat per les deixalles marines, ja que redueixen l’atractiu de la costa i les platges. Així, activitats com la pesca esportiva, l’observació de balenes i el busseig depenen d’ecosistemes saludables.

impacto basura marina economia
El turisme pot veure’s afectat negativament per la brossa marina (Foto: Zak Noyle).

La brossa marina té un alt impacte en el medi ambient i l’ economia. Ara, mira aquest vídeo, reflexiona i reacciona. 

Què estàs disposat a fer per a reduir aquest greu problema? Deixa’ns els teus comentaris.

REFERÈNCIES

  • Al-Masroori, H., Al-Oufi, H., McIlwain, J. & McLean, E. (2004). Catches of lost fish traps (ghost fishing) from fishing grounds near Muscat, Sultanate of Oman. Fisheries Research, 69, 407-414.
  • Collignon, A., Hecq, J., Galgani, F., Voisin, P., Collard, F. & Goffart, A. (2012). Neustonic microplastic and zooplankton in the North Western Mediterranean Sea. Marine Pollution Bulletin 64, 861-864.
  • Goldstein, M., Rosenberg, M. & Cheng, L. (2012). Increased oceanic microplastic debris enhances oviposition in an endemic pelagic insect. Biology Letters n press doi: 10.1098/rsbl.2012.0298.
  • KIMO. 2008 Fishing for Litter Scotland Final Report 2005 – 2008 (ed. K. I. Miljøorganisasjon), pp. 20: KIMO.
  • Mouat, T., Lopez-Lozano, R. & Bateson, H. (2010). Economic impacts of Marine litter, pp. 117: KIMO (Kommunenes Internasjonale Miljøorganisasjon).
  • OSPAR (2007). OSPAR Pilot Project on Monitoring Marine Beach Litter: Monitoring of marine litter on beaches in the OSPAR region. London: OSPAR Commission.
  • Ozdilek, H; Yalcin-Ozdilek, S; Ozaner, F & Sonmez, B. (2006). Impact of accumulated beach litter on Chelonia mydas L. 1758 (green turtle) hatchlings of the Samandag coast, Haty, Turkey. Fresenius Environmental Bulletin. 15. 95-103.
  • Secretariat of the Convention on Biological Diversity and the Scientific and Technical Advisory Panel – GEF (2012). Impacts of Marine Debris on Biodiversity: Current Status and Potential Solutions. Montreal, Technical Series. No. 76, 61 p.
  • Thevenon, F., Carroll C., Sousa J. (editors), 2014. Plastic Debris in the Ocean: The Characterization of Marine Plastics and their Environmental Impacts, Situation Analysis Report. Gland, Switzerland: IUCN. 52 pp.
  • Foto de portada: ©Jordi Chias/uwaterphoto.com

Anuncis

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s