Les nacres són el mol·lusc més emblemàtic de la Mediterrània ja que només viuen en aquest mar. La seva dràstica reducció a causa d’un paràsit ha portat als científics a declarar-la com en perill d’extinció. No et perdis aquest post per saber més sobre les nacres i què les està portant a l’extinció, a més de què s’està fent i pots fer tu per a salvar l’espècie!
QUÈ ESTÀ CAUSANT LA MORT MASSIVA DE LES NACRES?
LA NACRA, L’AFECTADA
Les nacres (Pinna nobilis) són mol·luscs de la classe dels bivalves. Això vol dir que presenten una closca formada per dues valves laterals, les quals s’uneixen per una frontissa.
Les valves de les nacres tenen forma d’orella, d’aquí el seu nom científic (Pinna), ja que presenta la part superior arrodonida i la inferior acaba en punta. És per la punta inferior que s’enterren en el substrat per subjectar-se en el fons marí. Pot arribar a fer un metre de llarg.
La nacra és el mol·lusc més característic del Mediterrani, ja que és en aquest mar l’únic lloc al món on viu. Es tracta, doncs, d’una espècie endèmica de la Mediterrània. Se solen trobar associades a les praderies de Posidònia i la seva presència serveix com a indicador de bona qualitat de l’aigua.
Entre les seves amenaces es troben la captura per part de submarinistes, la contaminació i el fondeig de les embarcacions en les praderies de Posidònia. Ara, de totes maneres, cal afegir una nova amenaça: un protozou, que l’ha portat a estar en perill d’extinció.
UN PROTOZOU, EL CULPABLE
Un paràsit que afecta el sistema digestiu de les nacres és el culpable que estiguin en perill d’extinció. En concret, es tracta d’un protozou del gènere Haplosporidium, el qual penetra a la glàndula digestiva. Com ha entrat el patogen a les nacres és encara un misteri.
De tota manera, deu ser un patogen molt específic, ja que no ha afectat la seva espècie “germana”, la Pinna rudis, la qual viu en les mateixes zones.
SITUACIÓ ACTUAL
A principis de tardor del 2016 es va detectar una mort massiva de nacres de l’espècie Pinna nobilis en diversos punts de la costa espanyola mediterrània.
Un estudi dut a terme pel Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) ha conclòs que en la major part del litoral mediterrani espanyol hi ha elevades taxes de mortalitat, de fins a un 100% en alguns punts, especialment en les poblacions d’Andalusia, Múrcia, País Valencià i Illes Balears. De fet, aquest és l’esdeveniment de mortalitat massiva que ha afectat més a la nacra fins a la data.
En aquest vídeo podeu veure un episodio de mortalitat de nacres al Tangó de Xàbia:
Afortunadament, les poblacions de la costa catalana encara persisteixen, especialment les situades al Cap de Creus i al Delta de l’Ebre.
A més, la seva alta taxa de propagació podria portar a una situació encara pitjor. És per aquest motiu que s’ha declarat com una espècie en perill crític d’extinció.
COM S’ESTÀ SALVANT A LA NACRA?
Un projecte del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient del Govern d’Espanya, amb un cost de 491.521 euros, pretén rescatar 215 exemplars de nacres.
El projecte consisteix en la seva extracció, rescat i conservació en diferents centres, amb l’objectiu final de mantenir els exemplars sans per evitar la seva infecció, mantenir l’espècie, disposar d’una reserva genètica i, en el futur repoblar els seus hàbitats de nou i intentar reproduir l’espècie en captivitat.
Us deixem un altre vídeo, en el qual s’explica què s’està fent concretament.
QUÈ HI PUC FER JO?
Segons un decàleg publicat per la Sociedad Española de Malacología, això és el que s’ha de fer en el cas de trobar una nacra.
Si l’exemplar està viu:
- No molestar, ni danyar ni arrencar l’animal.
- No tocar l’animal sota cap concepte, ja que el protozou genera moltes espores i podríem contaminar-lo.
- No molestar l’animal posant-nos a sobre, il·luminant-lo amb una llanterna o ni intentant obrir les seves valves.
- Intentar identificar l’espècie de Pinna. Els exemplars joves de P. nobilis i P. rudis es poden distingir pel nombre i grandària de les costelles de les valves: a P. nobilis són molt més petites i nombroses. En exemplars de major grandària és més complicat. Pots obtenir més informació aquí.
- Si l’animal està recobert d’organismes, fins i tot si ho estan d’espècies exòtiques invasores, cal deixar l’animal sense tocar i sense netejar.
- Si el mol·lusc és viu però tombat al fons, no tocar-lo per no danyar-lo ni infectar-lo.
- Si veiem que hi ha bussejadors o altres persones tocant o molestant a un animal, haurem d’apartar-los delicadament de l’animal.
- Si veiem que un bussejador o pescador ha capturat un animal viu i intenta treure’l de l’aigua o ho ha fet, haurem de tornar-lo al mar el més aviat possible i trucar al telèfon 112 perquè les autoritats competents prenguin les mesures adients.
Si l’exemplar està mort:
- Si trobem una closca buida, hem de deixar-la a l’aigua. Es tracta d’una espècie protegida.
- Si trobem una nacra morta amb restes de l’organisme no l’hem de tocar ni moure per no expandir al patogen.
Altres mesures complementàries:
- Si anem a bussejar amb vaixell o a navegar, en cap cas tirarem l’àncora si el fons és de Posidònia.
- Si hem bussejat en zones amb mortaldat de nacres, hem de netejar l’equip amb lleixiu diluït o detergent per evitar la propagació del patogen a altres zones.
- Si veus algun exemplar viu o recent mort de Pinna nobilis, comunica-ho a bzn-biomarina@mapama.es i a cob@ba.ieo.es amb l’assumpte “Nacra”.
REFERÈNCIES
- Decálogo de Buenas Prácticas con Pinna nobilis (Sociedad Española de Malacología).
- Maite Vázquez-Luis, Elvira Álvarez, Agustín Barrajón, José R. García-March, Amalia Grau, Iris E. Hendriks, Santiago Jiménez, Diego Kersting, Diego Moreno, Marta Pérez, Juan M. Ruiz, Jordi Sánchez, Antonio Villalba and Salud Deudero, 2017. S.O.S. Pinna nobilis: A Mass Mortality Event in Western Mediterranean Sea. Front. Mar. Sci., 17 July 2017. https://doi.org/10.3389/fmars.2017.00220
- Foto de portada: autor desconegut.
All you need is Biology 