La timidesa de la copa: arbres que no es toquen

Quan passeges pel bosc o la ciutat, acostumes a mirar cap amunt? L’habitual és mirar cap a on anem o a on posem els peus, però si et trobes en plena naturalesa, no oblidis observar els arbres, potser et trobes amb una imatge tan bella com la que il·lustra aquest article: estàs observant la timidesa de la copa.

UN FENOMEN BOTÀNIC

Fa menys de 100 anys, al 1920, es va observar per primera vegada un fenomen botànic que segueix deixant boniques i impressionants imatges de certs boscos. El 1955, el botànic Maxwell R. Jacobs, va descriure aquest fenomen com “timidesa de la copa” després d’estudiar diverses poblacions d’eucaliptus.

Els solcs de cel que deixa la timidesa de la copa. Foto: Tom Cowey

Aquest fenomen consisteix en un creixement limitat de les copes dels arbres, de tal manera que les fulles i branques d’arbres adjacents no arriben a tocar-se. Això produeix figures i patrons amb el cel de fons quan s’observen els arbres des del terra.

La timidesa de la copa, entre altres temes, s’explora en el documental Il était une fôret.

¿PER QUÈ ES PRODUEIX LA TIMIDESA DE LA COPA?

La comunitat científica encara no ha arribat a un consens que expliqui el mecanisme que dóna lloc a aquest fenomen. Un total de tres hipòtesis han intentat explicar la timidesa de la copa:

1. Hipòtesi de la fricció

La hipòtesi inicial de Maxwell R. Jacobs (actualment poc acceptada per la comunitat científica) explica que la fricció d’unes branques amb altres quan el vent les colpeja limitaria el creixement de les mateixes per evitar tocar els arbres veïns, a causa dels danys produïts per l’abrasió.

2. Hipòtesi de l’al·lelopatia

La hipòtesi més recolzada actualment indica que la timidesa de la copa té un origen al·lelopàtic.

En botànica, l’al·lelopatia és qualsevol efecte que una planta transmet a una altra a través de la producció de diferents compostos químics, ja sigui causant un efecte positiu o negatiu sobre l’altra planta. Aquests compostos són els anomenats al·leloquímics. En altres paraules, les plantes i arbres es comuniquen entre ells mitjançant senyals químics. Aquesta relació de produeix més freqüentment entre arbres i plantes de la mateixa espècie, encara que també es dóna entre espècies diferents. Per conèixer en profunditat el procés de la alelopatía, et convidem a llegir l’article Comunicació entre plantes: relacions al·lelopàtiques.

Foto: airwii

3. Hipòtesi dels fotoreceptors

A més de les senyals químics, els fotoreceptors fitocrom (sensors de llum capaços de detectar la zona de llum vermella llunyana) que posseeixen els arbres i les plantes els permet percebre la proximitat d’altres individus. Un altre tipus de fotoreceptors detecten la llum blava, el que produeix en les plantes i arbres l’evitació de les ombres produïdes per altres individus.

https://i1.wp.com/www.madrimasd.org/blogs/universo/wp-content/blogs.dir/42/files/163/o_Criptocromoa%20Salvador.png
Longituds dona dertectades per diferents fotorreceptors vegetals. Font: Assocació aquaròfila de Barcelona.

En conjunt, els senyals captats per aquests fotoreceptors provocarien a l’arbre la resposta de allunyar-se de l’adjacent, el que li permetria obtenir una major quantitat de llum, indispensable per fer la fotosíntesi.

¿TOTS ELS ARBRES SÓN TÍMIDS?

La timidesa de la copa s’ha observat en certes espècies de roures i pins europeus i espècies d’hàbitats tropicals i subtropicals, com alguns eucaliptus, espècies del gènere Dryobalanops, el pi Pinus contorta, Avicennia germinans, Didymopanax pittieri, Clusia alata, Celtis spinosa, Pterocymbium beccarii, Picea sitchensis i Larix kaempferi.

Dosser arbori de Dryobalanops aromàtica a Kuala Lumpur. Foto: Patrice78500

En altres espècies, les copes dels arbres arriben a tocar-se i a creuar fins i tot les seves branques, encara que el dosser arbori o canopia (hàbitat que inclou les copes i part superior dels arbres) no sol barrejar-se del tot.

HIPÒTESIS SOBRE ELS AVANTATGES DE LA TIMIDESA DE LA COPA

Relacionat amb cada hipòtesi, el sentit evolutiu de la timidesa de la copa segueix sense conèixer-se, tot i que la botànica ha llançat diverses hipòtesis:

  • Permetre una major penetració de la llum en el bosc per a realitzar la fotosíntesi més eficientment.
  • Evitar que es malmetin les branques i fulles quan es colpegen unes contra altres en cas de tempesta o ratxes de vent.
  • Evitar que malalties, larves i insectes que s’alimenten de fulles es propaguin fàcilment d’un arbre a un altre.
File:Weaver Ants - Oecophylla smaragdina.jpg
Les formigues construeixen estructures amb els seus propis cossos per passar d’una fulla a una altra. Foto: Rose Thumboor

De moment, sembla que la timidesa de la copa obeeix més a una relació de col·laboració entre espècies per la supervivència, enlloc de a una competició (la popularment coneguda com la “llei del més fort”). Caldrà esperar a futurs estudis que llancin una mica més de llum a aquest encara desconegut fenomen.

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.