El Residu Zero: viure sense generar residus – Entrevista a Esther Peñarrubia

Esther Peñarrubia (Barcelona, 10 de desembre de 1980), coneguda per ser la traductora del llibre Residu Zero a Casa, de Bea Johnson, i ambaixadora de la filosofia Residu Zero al nostre país, és Doctora Enginyera Agrònoma per la Universitat de Lleida, a més d’aficionada als jardins històrics i al cicloturisme.

Esther, moltes gràcies per acceptar aquesta entrevista per compartir amb nosaltres i els nostres lectors la teva experiència amb la no generació de residus. Essent enginyera agrònoma, què et va portar a traduir el llibre Zero Waste Home?

Buscant una recepta a Google per fer dentífric casolà vaig veure un vídeo de Bea Johnson, l’autora del llibre. Molts dels exemples que citava per reduir residus ja els fèiem a casa, sense que ho anomenéssim Residu Zero, però encara n’hi havia alguns que no ens havíem plantejat mai. Vaig veure que el llibre no estava disponible en català ni en castellà, així que vaig animar-me a contactar amb ella per traduir-lo.

El llibre Zero Waste Home va ser traduït al català per Esther Peñarrubia (Foto: Zero Waste Home).

Veig que la pràctica del residu zero ja la duies a terme abans fins i tot de conèixer el concepte pròpiament. Què et va impulsar a viure sense generar residus?

Ha estat una passió des de l’adolescència i ara s’ha convertit en una filosofia de vida.

Quins canvis vareu realitzar en la vostra vida?

Vam aprendre a reduir moltes coses, vam perdre la vergonya a l’hora de demanar objectes o eines que necessitem puntualment a amics, vam adoptar la bicicleta com a mitjà de transport familiar diari, intentem compartir vehicle en desplaçaments llargs…

El Residu Zero és un tema d’actualitat. És realment possible viure sense generar cap residu?

Es clar que no, no vivim aïllats a dins d’una cova! El zero absolut és gairebé impossible, sempre ens caldrà un medicament, per exemple, que va dins un envàs. Però sí que és molt fàcil viure sense generar gaire residus… Fa anys que ho intentem i no és gens difícil, tan sols has de tenir ganes de canviar d’hàbits.

Imagino que al principi deu ser una mica complicat i que has d’estar sempre en alerta i vigilant. És així?

Una mica sí, sobretot has d’aprendre a rebutjar, com ara els petits objectes que es volen colar a la teva vida i que no haurien de passar del llindar de l’entrada: obsequis de propaganda o mostres de nous productes…

Fa unes setmanes, la Unió Europea va aprovar la prohibició  de diversos objectes de plàstic d’un sol ús a partir del 2020. Què n’opines d’aquesta mesura?

És perfecte, tan de bo ho instauressin des de demà mateix! Si la gent necessita que els prohibeixin determinats aspectes de la seva vida per haver de modificar els seus hàbits, quan aquests no són beneficiosos ni per a ells ni per al medi ambient, com ara fumar a llocs públics fa uns anys o l’actual ús indiscriminat de plàstics d’un sol ús, les legislacions han de ser les que marquin les directrius.

Imagina’t per un moment que tens el poder de prendre decisions de caràcter polític. Quines mesures impulsaries per evitar la generació de brossa?

Incentivaria a les empreses perquè invertissin en I+D, tenint en compte aspectes sobre sostenibilitat i l’economia circular. També intentaria fomentar el comerç responsable i de segona mà en diversos àmbits i l’intercanvi de béns entre persones i col·lectius, com ara els tallers de reparació, biblioteques d’eines, llibres lliures…

Segur que quan expliques que vius sense generar residus, et trobes amb tot tipus d’excuses per part de la gent per no posar-s’hi. Jo mateix, que encara estic molt lluny del Residu Zero, m’hi he trobat.

Una de les més recurrents és la falta de temps i una altra la manca de legislació que eviti la generació de residus. Sovint em diuen: “Fins que els governs i les grans empreses no actuïn jo no puc fer res”. Cap de les dues és certa! Està clar que com a consumidors tenim un poder que de vegades oblidem, i comprar equival a votar, així que individualment sí que podem fer, i molt! El temps és el mateix per tots, el que cal és aprendre a prioritzar, tot i que no és una tasca fàcil i, sobretot valorar si el nostre temps lliure el podem dedicar a coses interessants que ens omplin i ens facin feliços o senzillament el destinem a accions banals.

Una de les excuses que jo m’he trobat és que aquesta manera de viure és més cara. Què hi diu la teva pròpia experiència?

És cert que hi ha productes relacionats amb el Residu Zero que comparats amb els convencionals d’un supermercat comú són més cars, com ara alguns que puguin provenir del Comerç Just, l’Agricultura Ecològica o disponibles a granel. Però, en conjunt, si consumim menys, compartim més, comprem a granel, de segona mà i productes locals i de temporada podem estalviar diners, sense tenir en compte d’altres beneficis col·laterals.

Ara anem a la part pràctica. Algú que es plantegi viure segons el Residu Zero en una gran ciutat com Barcelona, ho té més fàcil per trobar botigues que venguin tot tipus de producte a granel. Ara bé, en poblacions més petites, com es pot dur a terme?

Cercant i comprant a productors locals, que segur que n’hi ha! Comprant de manera cooperativa, conjuntament amb d’altres famílies (formant part o no d’una cooperativa de consumidors) i aprofitant els viatges per diversos motius a d’altres poblacions on sí que disposen d’aquests productes que no trobes a prop de casa. No hi ha excuses! Ara estem a l’era de la informació i per sort comencen a sortir webs i apps que ens poden ajudar molt a fer-nos la vida més fàcil i sostenible.

Un armari Residu Zero està format per pots de vidre amb tots els productes comprats a granel (Foto: Esther Peñarrubia).

Comprar aliments a granel és fàcil si ens ho plantegem. Ara bé, com ho fem amb productes de neteja personal i de la llar?

Per netejar casa nostra n’hi ha prou amb només bicarbonat sòdic, comprat a granel, i vinagre blanc concentrat, que a vegades es pot trobar a granel. Al llibre hi ha tot un capítol que parla de “La màgia del vinagre”, amb receptes bàsiques per realitzar diverses tasques de neteja i altres d’higiene personal. A casa preferim comprar els productes de neteja personal a granel a productors locals, com ara el desodorant, el tònic, el xampú, la pasta de dents i la crema del cos.

Jo mateix intento reduir els residus que genero duent a terme petites accions, però aquest estiu vaig anar a Indonèsia de vacances i em va ser realment complicat. Què podem fer quan estem de viatge?

Podem fer moltes coses! Per exemple, en termes d’higiene personal, podem portar els nostres sabons, pastes de dents, xampús, etc. en petits pots de vidre o metall, evitant així haver d’agafar els que hi ha disponibles als hotels, que sovint porten embolcall de plàstic. També es poden portar bosses de tela, que no pesen gairebé res, per comprar tot el que puguem a granel i, fins i tot, portar ampolles que es puguin reomplir. Per altra banda, podem utilitzar els pots de vidre que haguem comprat, com ara una melmelada, com a envàs per portar menjar, per no haver de carregar una carmanyola des de casa.

Hi ha molts productes que permeten evitar la generació de residus i, alguns d’ells, ens poden ser útils mentre viatgem (Foto: Esther Peñarrubia).

Algun consell més pels nostres lectors?

Que no tinguin por de rebutjar el que no necessiten, sempre i quan ho facin de manera educada, i que portin sempre a sobre una bossa de roba.

Potser a nivell domèstic és relativament més fàcil d’aconseguir el Residu Zero. Ara bé, a nivell de les empreses, administracions públiques… què els aconsellaries?

Doncs els aconsellaria seguir els mateixos passos que hem fet a casa: analitzar quins residus generen i buscar alternatives que en generin menys.

En el cas d’empreses privades els aconsellaria que adjudiquessin una persona delegada Residu Zero, imprescindible que estigui motivada, per tal de gestionar els dubtes que sorgeixin al respecte i, sobretot, per animar a que la gent canviï els hàbits generadors de residus. Pel que fa a les administracions públiques es podria crear un departament sencer al respecte, és un tema prou important com per invertir part dels pressupostos.

 I amb tot aquest esforç que tu i la teva família feu, heu trobat cap millora en la vostra vida?

A nivell personal estem molt satisfets amb les alternatives que hem anat trobant als productes o maneres de fer convencionals, tot i que a vegades han requerit de cert temps. Una altra millora és que ens ha permès gaudir de més temps per dedicar a les nostres passions.

Pensant una mica en les dates de consumisme que s’acosten, com és el Nadal, quins regals aconsellaries a la gent per portar una vida Residu Zero?

Com a regal físic una bona ampolla d’aigua feta d’acer inoxidable o de vidre. D’altres regals igual de bons són les experiències, com ara una entrada de cinema o teatre, sense imprimir-la.

Algun altre consell per aquestes festes?

Reflexionar una mica abans de consumir o comprar. Regalar productes locals i de primera necessitat (un lot d’aliments locals i comprats a granel és igual d’acceptable que la millor joia); regalar experiències; comprar de segona mà (sense por a dir-ho); embolicar els regals amb un tros de roba, seguint els passos de la tècnica Furoshiki, i sense paper de regal ni cinta adhesiva…

Esther, moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència. N’estic segur que hauràs posat una mica més de llum en aquest camí cap al Residu Zero a moltes persones que fins ara no s’han atrevit a fer el primer pas.