Organismes model en genètica

Pels científics és bàsic treballar amb models per esbrinar què passa en un organisme complet, que és més complex que la suma de les seves parts. Per això hi ha certs organismes, que per les seves característiques, és fàcil utilitzar-los com a models en ciència. A continuació us presento les 7 espècies més utilitzades com a organismes genètics model.

QUÈ ÉS UN ORGANISME MODEL?

Els organismes genètics model són organismes de fàcil estudi, que gràcies a ells podem estudiar fenòmens importants i extrapolar-los a l’organisme que ens interessi. Com va dir Jacques Monod, premi Nobel de Medicina el 1965, “el que és vàlid pels bacteris ho és pels elefants”.

Aquests es caracteritzen per:

  • Fàcil manteniment: no suposa un gran cost tenir-los al laboratori.
  • Cicle biològic ràpid: en poques hores o dies es completa el seu cicle biològic.
  • Alt nombre de descendents: tenen un alt nombre de fills en poc temps.
  • Genoma senzill: tenen pocs gens.

Els organismes model s’utilitzen per obtenir informació sobre altres espècies que són més difícils d’estudiar directament. Aquests són àmpliament estudiats degut a que són fàcils de mantenir i reproduir en un entorn de laboratori i tenen avantatges experimentals particulars (Vídeo 1).

Vídeo 1. Organismos modelo: bien explicado (en castellà, Font: YouTube)

Els més utilitzats són: Drosophila melanogaster (mosca de la fruita), Mus musculus (ratolí domèstic), Escherichia coli (bacteri del colon), Arabidopsis thaliana (mala herba dels prats), Caenorhabditis elegans (cuc), Sacharomyces cerevisiae (llevat del pa) i Danio rerio (peix).

DROSOPHILA MELANOGASTER

La Drosophila melanogaster (Figura 1) és més coneguda com la mosca de la fruita o del vinagre. Segurament n’heu vist a les vostres cuines, voleiant sobre fruita madura o en descomposició inicial, i sobre líquids ensucrats o alcohòlics.

És un dels animals més coneguts, es coneix cada una de les seves parts del cos i les diferents etapes del seu cicle vital fins a la formació d’animal adult. Arriba a viure 30 dies i el procés d’ou a adult dura 7 dies. A més, es va seqüenciar el seu genoma l’any 2000.

En investigació té un paper destacat en la biomedicina ja que s’utilitza per estudiar aspectes relacionats amb el càncer, les malalties neurodegeneratives o la drogoaddicció.

drosophila melanogaster.jpg
Figura 1. Drosophila melanogaster (Font: YourGenome)

MUS MUSCULUS

Mus musculus (Figura 2) és el nom científic del ratolí comú, el mamífer més utilitzat en el laboratori. El ratolí adult arriba a fer (del nas a la cua) de 7,5 a 10 cm de llarg i pesa entre 10 i 25 grams. El seu període de gestació és de 19-21 dies i tenen entre 3 i 14 cries.

El seu genoma es va seqüenciar per complet l’any 2002. Aquest fenomen va generar una gran expectació per tractar-se d’un mamífer que té una gran rellevància científica per l’espècie humana.

Els ratolins de laboratori no estan dins les lleis generals de protecció dels animals però se’n segueixen uns protocols i normes bioètiques.

S’utilitza com a model en molts camps, com en la investigació de malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns neurològics, càncer… i en l’enginyeria genètica.

mus musculus.jpg
Figura 2. Mus musculus (Font: eLife)

ESCHERICHIA COLI

Escherichia coli (Figura 3) és l’organisme més conegut en l’àmbit científic. És un bacteri que viu a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi els ocells i mamífers, i és necessari per a la correcta digestió dels aliments. El seu genoma va ser seqüenciat el 1997 i es va poder observar que el nombre de gens que el conformen és una sèptima part del nombre de gens en l’ésser humà.

En les últimes dècades, aquest bacteri s’ha convertit en un instrument més del laboratori, sobretot en el camp de la biologia molecular. Gràcies a ell, s’ha arribat al coneixement del fonaments de la biologia moderna i que han merescut el reconeixement de diversos premis Nobel, com els processos de recombinació genètica dels bacteris, transcripció de l’ARN, replicació de l’ADN i de la regulació gènica.

ecoli.jpg
Figura 3. Escherichia coli (Font: Public Health England)

ARABIDOPSIS THALIANA

És una planta anual (Figura 4) que es va introduir als laboratoris fa uns 40 anys. Pot completar tot el seu cicle vital en unes sis setmanes. La tija central florífera creix en unes tres setmanes des de la germinació i les flors de manera natural s’autopol·linitzen. En el laboratori, pot créixer dins de plaques o testos sota llum fluorescent o en hivernacle.

Igual que la Drosophila melanogaster, el seu genoma es va seqüenciar l’any 2000 i va ser el primer genoma de planta seqüenciat.

Actualment, els investigadors intenten descobrir els secrets que hi ha darrere del seu desenvolupament, creixement o floració.

arabidopsis.jpg
Figura 4. Arabidopsis thaliana (Font: Biology pages)

CAENORHABDITIS ELEGANS

És un cuc de terra (Figura 5) d’1 mm de llarg que viu en ambients temperats. Tot i que fa més de 40 anys que el podem trobar al laboratori, en les últimes dècades ha aconseguit el prestigi d’organismes més tradicionals, com la Drosophila melanogaster o Mus musculus. La seqüència del seu genoma com a primer organisme pluricel·lular es va publicar el 1998 i a dia d’avui es considera completa.

En la investigació ha ajudat en el coneixement de les causes de l’envelliment, de la mort cel·lular i de l’estructura del genoma.

C.-elegans
Figura 5. Caenorhabditis elegans (Font: Society for mucosal immunology)

SACHAROMYCES CEREVISIAE

Sacharomyces cerevisiae és un llevat (Figura 6), el llevat del pa, del vi i de la cervesa. La seva seqüenciació, concretament de la soca S288C, es va completar l’any 1996, després de quatre anys d’un projecte liderat per la Unió Europea i la participació de més de 100 laboratoris de tot el món. Va ser el primer organisme eucariota en ser seqüenciat i actualment és el genoma eucariota més conegut. Això ha fet que guanyés pes i s’hagi convertit en un potent model biològic d’organismes eucariotes.

S’utilitza sobretot en investigació biotecnològica, millorant i innovant els processos de panificació i de producció de begudes alcohòliques.

yeast.gif
Figura 6. Saccharomyces cerevisiae (Font: Fratelli Pasini)

DANIO RERIO

És el peix zebra (Figura 7), un peix tropical d’aigua dolça i que segur que pels amants dels aquaris és conegut. Genèticament parlant, és més similar a l’espècie humana que la Drosophila melanogaster o Caenorhabditis elegans i és més fàcil de manipular, mantenir i criar que Mus musculus. És capaç de produir entre 300 i 500 ous per posta i pot arribar a viure fins a 5 anys. L’esborrany de la seqüenciació del seu genoma es va publicar el 2002.

Fa poc més de 30 anys que es va introduir com a espècie model per la investigació en el camp de la biologia del desenvolupament i la genètica. S’utilitza molt per l’estudi de la biologia humana.

danio-rerio
Figura 7. Danio rerio (Font: NCBI)

(Foto portada: eLife)

 

 

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.