Jane Goodall en Gombe

El viatges de Jane Goodall: conferències i descobriments

Jane Goodall, una de les científiques més importants de la història i de l’actualitat, va visitar el desembre passat les ciutats de Madrid i Barcelona per explicar la seva història i transmetre el seu missatge d’esperança i conservació del medi ambient. All You Need Is Biology va estar present en la seva conferència de Barcelona per portar-vos les seves paraules i contribuir a la dispersió del seu missatge.

ELS VIATGES DE JANE GOODALL: CONFERÈNCIES I DESCOBRIMENTS

Als seus 84 anys, Jane Goodall viatja durant 300 dies a l’any per donar a conèixer el seu treball i conscienciar la població sobre el medi ambient. En les seves conferències repassa la seva biografia, els seus descobriments i dispersa el seu missatge sobre la sostenibilitat i conservació de la natura.

BREVÍSSIMA BIOGRAFIA DE JANE GOODALL

Jane Goodall no necessita presentació. És Doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i Doctora honoris causa per més de 45 universitats de tot el món. A més ha rebut més de 100 premis internacionals i títols, entre ells el de Dama de l’Imperi Britànic i el de Missatgera de la Pau per les Nacions Unides.

Jane Goodall, en una fotografia recent. Foto: Michelle Valberg

Els estudis científics sobre els ximpanzés de Gombe (Tanzània) que va iniciar el 1960, continuen a mans dels seus deixebles més de 58 anys després. Les seves investigacions van revolucionar la manera en la qual es veien en aquell moment els animals en general i l’ésser humà en particular. De fet, l’oportunitat de complir el seu somni de viatjar a l’Àfrica, a més de la seva mare i l’esforç propi de Jane, va ser possible gràcies Louis Leakey, reconegut paleoantropòleg. Louis volia estudiar els ximpanzés a la recerca d’algun comportament en comú entre ells i els humans actuals, la qual cosa significaria que aquest comportament també l’hauria de tenir el nostre avantpassat comú. Ús d’eines, canibalisme, altruisme, guerres entre grups, personalitat, emocions, són només alguns dels exemples del que Jane va descobrir observant els ximpanzés en el seu hàbitat natural.

Ximpanzé menjant carn. Foto: Cristina M. Gomes, Max Planck Institute.

Per donar a conèixer el seu treball, Jane ha escrit 26 llibres, diversos articles científics i ha participat en 20 produccions de cinema i televisió. Entre ells destaquem El viatge de Jane (2012) i Jane (2018), disponibles en plataformes com Filmin o Netflix.

 

LES CONFERÈNCIES DE JANE GOODALL

Encara que les seves conferències solen ser similars cada vegada que All You Need Is Biology ha tingut l’ocasió de veure-la, sempre és un plaer escoltar la seva veu pausada però enèrgica difonent el seu missatge d’esperança en el futur. En el seu relat, llança frases de gran valor que promouen les vocacions científiques i la importància de l’educació. Hem dividit la seva conferència en tres parts.

PRIMERA PART: DE LA JANE NENA A LA JANE A L’ÀFRICA

Jane comença el seu discurs explicant la seva curiositat científica i com va aprendre multitud de coses observant els animals que hi havia a casa (sobretot el seu gos). Una mare que no reprèn una nena per amagar cucs sota del seu coixí o estar desapareguda durant hores amagada al galliner per descobrir d’on surten els ous, és sens dubte digne d’esment: Jane sempre recalca que sense la comprensió de la seva mare, la petita científica que habitava dins la Jane hagués estat destruïda. I és que els nens són científics de manera innata: tenen curiositat, es fan preguntes, s’equivoquen, observen, volen aprendre.

Jane Goodall cosmocaixa conferencia conference
Jane Goodall en un moment de la seva conferència a Barcelona, 2018. Foto: Mireia Querol

Alimentant la passió de Jane, la seva mare li regalava llibres sobre animals i natura. “Tarzan” va ser clau i amb 10 anys va decidir que aniria a Àfrica (encara que al final Tarzan es casés amb la Jane equivocada, -tot fent broma-). Un somni complicat, tenint en compte la seva condició de dona jove sense estudis científics i una família amb pocs ingressos econòmics. Jane ens regala el consell que li va regalar la seva mare en el seu dia: aprofiteu qualsevol petit avantatge, sempre us pot servir d’utilitat en el futur. Després saltar d’una feina a una altra, els seus estudis de secretariat li van obrir les portes per treballar amb Leakey i complir el seu somni d’anar a l’Àfrica a treballar amb animals.

JANE A L’ÀFRICA

Com el govern britànic no es responsabilitzava d’una dona sola a la selva, la mare de Jane torna a donar-li suport i s’estableix en el campament amb ella. Després de setmanes d’observacions i moltes frustracions, Jane fa descobriments importants i per poder publicar-los, obté el doctorat sense haver cursat un graduat previ. A la universitat, li diuen que tot el que ha fet és incorrecte: havia posat noms als individus en lloc d’assignar-los un número, parlava d’emocions dels ximpanzés quan tota la comunitat científica deia que les emocions eren exclusives de l’ésser humà… fins llavors. Jane sens dubte va revolucionar la visió que es tenia dels animals i humans i va establir un mètode d’observació propi.

Jane Goodall vocalitza amb un ximpanzé el 1996. Foto: desconegut

SEGONA PART: JANE PEL MÓN

El 1986 Jane va haver de preparar una conferència en què va parlar de la destrucció de la selva, les malalties que pateixen els ximpanzés, com els afecten les guerres humanes… Jane sabia des de feia temps que cada espècie té un paper que jugar a la xarxa de la biodiversitat i que calia conservar-les, però també es va adonar que mentre les persones estiguessin patint guerra, pobresa i no tinguessin accés a l’educació, poc podrien fer per conservar la natura. Havia nascut la Jane activista, la qual crearia el Institut Jane Goodall que compta amb 4 programes principals:

  • Rescat i rehabilitació de ximpanzés al Congo. Les principals amenaces a què s’enfronten els ximpanzés són la desforestació, venda de cries com a mascotes -i el conseqüent assassinat de la mare i altres integrants del grup-i caça per a l’alimentació humana (el que es coneix com a “carn de selva” o bushmeat).
  • Investigació, conservació, educació i desenvolupament sostenible al Senegal i Guinea.
  • Mobilítzat per la selva. Reciclatge de mòbils per disminuir la demanda de minerals com el coltan o cassiterita, responsable de 6 milions de morts i altres conseqüències humanes i mediambientals.
  • Arrels i brots. Programa educatiu per a centres escolars de tot el món en el qual els joves realitzen projectes de respecte per tots els éssers vius, cultures i medi ambient. Si ets mestre o mestra potser t’interessi implantar-lo a la teva escola.

    Roots and Shoots raíces y brotes
    Jane amb alumnat d’un programa Arrels i Brots (Roots and Shoots)

TERCERA PART: EL MISSATGE D’ESPERANÇA

Jane opina que hi ha hagut una desconnexió entre el cor i el cervell humà, que ens porta a destruir l’únic planeta que tenim per viure. Hem perdut la connexió amb la natura i hem pensat que hem heretat el món dels nostres pares, quan en realitat, li estem robant als nostres fills i a la resta d’espècies.

Tendim a centrar-nos en el que no podem fer, de manera que no solem passar a l’acció perquè creiem que no hi ha res a fer per intentar canviar la situació delicada per la qual passa la Terra. Hem de fixar-nos en el que sí podem fer: tenim el poder de decidir l’impacte que tenim i el canvi que fem.

REALMENT ESTEM A TEMPS DE QUE EL MEDI AMBIENT ES RECUPERI?

Una pregunta recurrent a la qual ens enfrontem alguns i a la qual s’enfronta Jane sovint, és com conservar l’esperança i l’optimisme tenint coneixement de la greu situació per la qual passa el nostre planeta.

Jane manté l’esperança basant-se en 4 aspectes:

  1. La gent jove: els nens i nenes tenen un gran entusiasme i determinació quant coneixen el problema i prenen acció per ajudar a la resta.  Participen del canvi i comproven els resultats positius de les seves accions.
  2. El cervell humà: és innegable que la tecnologia desenvolupada pel nostre cervell cada vegada és més respectuosa amb el medi ambient. Només és necessària més implicació dels governs i finançament per a la investigació.
  3. Resiliència de la natura: molts llocs que han estat destruïts es recuperen amb el temps, si se’ls dóna una oportunitat.
  4. L’indomable esperit humà: tot i les dificultats (posant com a exemple les persones amb discapacitat o diversitat funcional) sempre hi ha una manera d’arribar a la meta, sigui seguint un camí o un altre.

 

En aquest vídeo podeu veure una xerrada sencera de les que fa Jane (doblat a l’espanyol). A partir del minut 59:30 explica els 4 motius per a l’esperança. Si preferiu veure una xerrada en català, teniu aquesta del 2012 (lelugerament diferent a les que fa actualment, però).

Jane acaba dient que vivim temps foscos, però que creu que hi ha una finestra oberta si tots treballem junts. El missatge final que deixa és el següent: esperança.

Finalitza la conferència amb l’emotiu alliberament de Wounda, un vídeo que no us hauríeu de perdre:

 

(Foto de portada: Morten Bjarnhof GANT)

Comentaris / Comentarios / Comments:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.