Així estem deixant el planeta: Informe Planeta Viu 2018 (WWF)

Tot i que la natura ens proporciona tot el que la nostra societat moderna necessita, la nostra relació amb ella és més aviat destructiva. Tot l’impacte que la nostra societat ha infligit sobre la Terra ha conduït a una nova era geològica, que els experts han batejat com a Antropocè. L’Informe Planeta Viu ens mostra com estem deixant el planeta. No t’ho perdis!

Aquesta no és la primera vegada que fem un resum de l’Informe Planeta Viu, realitzat per la WWF i que, amb aquesta última edició, compleix els 20 anys i compta amb la participació de més de 50 experts. Informes anteriors recalcaven el notable deteriorament dels sistemes naturals de la Terra: tant la naturalesa com la biodiversitat estan desapareixent a un ritme alarmant. A més, es calcula que a escala mundial la naturalesa proveeix serveis valorats en uns 110 bilions d’euros anuals.

QUÈ ESTÀ AMENAÇANT LA BIODIVERSITAT?

Segons un estudi recent, les principals amenaces per a la biodiversitat són dues: la sobreexplotació i l’agricultura. De fet, 3 de cada 4 espècies de plantes, amfibis, rèptils, aus i mamífers extingides des de l’any 1500 van desaparèixer a causa d’aquests dos motius. Això és a causa del gran creixement del consum a nivell mundial, que explica que l’empremta ecològica hagi augmentat un 190% en els últims 50 anys.

La sobreexplotació i l’agricultura són les principals amenaces de la biodiversitat (Foto: Ininsa, Creative Commons).

La demanda de productes derivats dels ecosistemes, vinculat a la seva menor capacitat de reposar-los, explica que només el 25% de la superfície terrestre estigui completament lliure d’impactes d’activitats humanes. Es preveu que aquesta fracció sigui només un 10% al 2050.

La degradació del sòl inclou la pèrdua de bosc, essent major la taxa de desforestació als boscos tropicals, que tenen els nivells més alts de biodiversitat. La degradació del sòl té impactes diversos sobre les espècies, la qualitat dels hàbitats i el funcionament dels ecosistemes:

• Pèrdua de biodiversitat.
• Alteració de les funcions biològiques de la biodiversitat.
• Alteració dels hàbitats i les funcions.
• Alteració de la riquesa i abundància de les espècies.

Les espècies invasores també són una amenaça comuna, la dispersió de les quals s’associa al comerç. La contaminació, les preses, els incendis i la mineria són pressions addicionals, a més del paper cada vegada més gran del canvi global.

ÍNDEX PLANETA VIU 2018

L’Índex Planeta Viu (IPV) és un indicador de l’estat de la biodiversitat global i de la salut del planeta. S’estableix calculant l’abundància mitjana d’unes 22.000 poblacions de més de 4.000 espècies diferents de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers de tot el món.

L’IPV global mostra que la mida de les poblacions de vertebrats han disminuït un 60% en poc més de 40 anys (entre 1970 i 2014).

Les poblacions de vertebrats s’han reduït en un 60% en poc més de 40 anys (Foto: Marc Arenas Camps ©).

Si distribuïm les espècies analitzades per regnes biogeogràfics, com mostra la imatge inferior, podem observar diferències en el IPV. Les disminucions de les poblacions més pronunciades es produeixen en els tròpics. El regne Neotropical ha patit la disminució més dràstica: el 89% de pèrdua respecte l’any 1970. D’altra banda, en les Neàrtiques i Paleàrtiques les reduccions han estat molt inferiors: el 23 i 31% respectivament. Els altres dos regnes presenten disminucions intermèdies, encara que importants: a l’Àfrica tropical és del 56% i a l’Indo-Pacífic del 64%. En tots els regnes, la principal amenaça és la degradació i pèrdua d’hàbitats, però s’observen variacions.

Regnes biogeogràfiques de l’IPV (Imatge: Modificada de WWF).

A diferència dels últims informes, en els quals es separava l’índex segons si les poblacions eren terrestres, marines o d’aigua dolça, en aquesta edició només s’ha calculat l’IPV d’aigua dolça. Són aquests els ecosistemes més amenaçats ja que es veuen afectats per la modificació, fragmentació i destrucció dels hàbitats; les espècies invasores; la pesca excessiva; la contaminació; les pràctiques forestals; les malalties i el canvi climàtic. Analitzant 3.358 poblacions de 880 espècies diferents s’ha calculat que l’IPV de l’aigua dolça presenta una disminució del 83% des del 1970, veient-se especialment afectades les espècies dels regnes neotropical (94% de disminució), l’Indo-Pacífic (82%) i l’Àfrica tropical (75%).

APUNTAR MÉS ALT: REVERTIR LA CORBA DE PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

Tot i els acords polítics per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat (Conveni de Diversitat Biològica, COP6, Metes d’Aichi…), les tendències mundials de la biodiversitat continuen disminuint.

Segons s’indica en l’Informe Planeta Viu, “entre avui i finals de 2020 es presenta una finestra d’oportunitat sense precedents per donar forma a una visió positiva per a la naturalesa i les persones”. Això es deu al fet que el Conveni de Diversitat Biològica està en procés d’establir noves metes i objectius per al futur, sumant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per al cas dels ODS, aquests fan referència a:

• ODS 14: Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
• ODS 15: Efectuar una ordenació sostenible dels boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i revertir la degradació de les terres i posar fre a la pèrdua de diversitat biològica.

A partir del 2020, els autors consideren que el que cal són metes atrevides i ben definides i un conjunt d’accions creïbles per restaurar l’abundància de la natura fins al 2050. Per aconseguir-ho, els autors recomanen seguir tres passos:

1. Especificar clarament l’objectiu de recuperació de la biodiversitat.
2. Desenvolupar un conjunt d’indicadors de progrés mesurables i rellevants.
3. Acordar un paquet d’accions que en conjunt aconsegueixin arribar al objetiu en el marc de temps requerit.

CONCLUSIÓ

Veient les dades de l’Informe Planeta Viu 2018, és evident que la naturalesa està en retrocés: hem perdut el 60% de les poblacions de vertebrats del planeta, malgrat les diferències entre les diferents àrees. A més, les polítiques ambientals no són suficients per frenar aquesta tendència. Així doncs, calen polítiques més ambicioses per frenar i recuperar la naturalesa del planeta en què vivim. Tenim l’obligació de viure amb la natura, no contra la natura. De no tenir uns hàbits més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, perdrem els beneficis que aquesta ens aporta i afectarà la nostra pròpia supervivència.

Pots llegir l’informe complet a WWF.

 

El viatges de Jane Goodall: conferències i descobriments

Jane Goodall, una de les científiques més importants de la història i de l’actualitat, va visitar el desembre passat les ciutats de Madrid i Barcelona per explicar la seva història i transmetre el seu missatge d’esperança i conservació del medi ambient. All You Need Is Biology va estar present en la seva conferència de Barcelona per portar-vos les seves paraules i contribuir a la dispersió del seu missatge.

ELS VIATGES DE JANE GOODALL: CONFERÈNCIES I DESCOBRIMENTS

Als seus 84 anys, Jane Goodall viatja durant 300 dies a l’any per donar a conèixer el seu treball i conscienciar la població sobre el medi ambient. En les seves conferències repassa la seva biografia, els seus descobriments i dispersa el seu missatge sobre la sostenibilitat i conservació de la natura.

BREVÍSSIMA BIOGRAFIA DE JANE GOODALL

Jane Goodall no necessita presentació. És Doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i Doctora honoris causa per més de 45 universitats de tot el món. A més ha rebut més de 100 premis internacionals i títols, entre ells el de Dama de l’Imperi Britànic i el de Missatgera de la Pau per les Nacions Unides.

Jane Goodall, en una fotografia recent. Foto: Michelle Valberg

Els estudis científics sobre els ximpanzés de Gombe (Tanzània) que va iniciar el 1960, continuen a mans dels seus deixebles més de 58 anys després. Les seves investigacions van revolucionar la manera en la qual es veien en aquell moment els animals en general i l’ésser humà en particular. De fet, l’oportunitat de complir el seu somni de viatjar a l’Àfrica, a més de la seva mare i l’esforç propi de Jane, va ser possible gràcies Louis Leakey, reconegut paleoantropòleg. Louis volia estudiar els ximpanzés a la recerca d’algun comportament en comú entre ells i els humans actuals, la qual cosa significaria que aquest comportament també l’hauria de tenir el nostre avantpassat comú. Ús d’eines, canibalisme, altruisme, guerres entre grups, personalitat, emocions, són només alguns dels exemples del que Jane va descobrir observant els ximpanzés en el seu hàbitat natural.

Ximpanzé menjant carn. Foto: Cristina M. Gomes, Max Planck Institute.

Per donar a conèixer el seu treball, Jane ha escrit 26 llibres, diversos articles científics i ha participat en 20 produccions de cinema i televisió. Entre ells destaquem El viatge de Jane (2012) i Jane (2018), disponibles en plataformes com Filmin o Netflix.

 

LES CONFERÈNCIES DE JANE GOODALL

Encara que les seves conferències solen ser similars cada vegada que All You Need Is Biology ha tingut l’ocasió de veure-la, sempre és un plaer escoltar la seva veu pausada però enèrgica difonent el seu missatge d’esperança en el futur. En el seu relat, llança frases de gran valor que promouen les vocacions científiques i la importància de l’educació. Hem dividit la seva conferència en tres parts.

PRIMERA PART: DE LA JANE NENA A LA JANE A L’ÀFRICA

Jane comença el seu discurs explicant la seva curiositat científica i com va aprendre multitud de coses observant els animals que hi havia a casa (sobretot el seu gos). Una mare que no reprèn una nena per amagar cucs sota del seu coixí o estar desapareguda durant hores amagada al galliner per descobrir d’on surten els ous, és sens dubte digne d’esment: Jane sempre recalca que sense la comprensió de la seva mare, la petita científica que habitava dins la Jane hagués estat destruïda. I és que els nens són científics de manera innata: tenen curiositat, es fan preguntes, s’equivoquen, observen, volen aprendre.

Jane Goodall en un moment de la seva conferència a Barcelona, 2018. Foto: Mireia Querol

Alimentant la passió de Jane, la seva mare li regalava llibres sobre animals i natura. “Tarzan” va ser clau i amb 10 anys va decidir que aniria a Àfrica (encara que al final Tarzan es casés amb la Jane equivocada, -tot fent broma-). Un somni complicat, tenint en compte la seva condició de dona jove sense estudis científics i una família amb pocs ingressos econòmics. Jane ens regala el consell que li va regalar la seva mare en el seu dia: aprofiteu qualsevol petit avantatge, sempre us pot servir d’utilitat en el futur. Després saltar d’una feina a una altra, els seus estudis de secretariat li van obrir les portes per treballar amb Leakey i complir el seu somni d’anar a l’Àfrica a treballar amb animals.

JANE A L’ÀFRICA

Com el govern britànic no es responsabilitzava d’una dona sola a la selva, la mare de Jane torna a donar-li suport i s’estableix en el campament amb ella. Després de setmanes d’observacions i moltes frustracions, Jane fa descobriments importants i per poder publicar-los, obté el doctorat sense haver cursat un graduat previ. A la universitat, li diuen que tot el que ha fet és incorrecte: havia posat noms als individus en lloc d’assignar-los un número, parlava d’emocions dels ximpanzés quan tota la comunitat científica deia que les emocions eren exclusives de l’ésser humà… fins llavors. Jane sens dubte va revolucionar la visió que es tenia dels animals i humans i va establir un mètode d’observació propi.

Jane Goodall vocalitza amb un ximpanzé el 1996. Foto: desconegut

SEGONA PART: JANE PEL MÓN

El 1986 Jane va haver de preparar una conferència en què va parlar de la destrucció de la selva, les malalties que pateixen els ximpanzés, com els afecten les guerres humanes… Jane sabia des de feia temps que cada espècie té un paper que jugar a la xarxa de la biodiversitat i que calia conservar-les, però també es va adonar que mentre les persones estiguessin patint guerra, pobresa i no tinguessin accés a l’educació, poc podrien fer per conservar la natura. Havia nascut la Jane activista, la qual crearia el Institut Jane Goodall que compta amb 4 programes principals:

• Rescat i rehabilitació de ximpanzés al Congo. Les principals amenaces a què s’enfronten els ximpanzés són la desforestació, venda de cries com a mascotes -i el conseqüent assassinat de la mare i altres integrants del grup-i caça per a l’alimentació humana (el que es coneix com a “carn de selva” o bushmeat).
• Investigació, conservació, educació i desenvolupament sostenible al Senegal i Guinea.
• Mobilítzat per la selva. Reciclatge de mòbils per disminuir la demanda de minerals com el coltan o cassiterita, responsable de 6 milions de morts i altres conseqüències humanes i mediambientals.
• Arrels i brots. Programa educatiu per a centres escolars de tot el món en el qual els joves realitzen projectes de respecte per tots els éssers vius, cultures i medi ambient. Si ets mestre o mestra potser t’interessi implantar-lo a la teva escola.

  

  Jane amb alumnat d’un programa Arrels i Brots (Roots and Shoots)

TERCERA PART: EL MISSATGE D’ESPERANÇA

Jane opina que hi ha hagut una desconnexió entre el cor i el cervell humà, que ens porta a destruir l’únic planeta que tenim per viure. Hem perdut la connexió amb la natura i hem pensat que hem heretat el món dels nostres pares, quan en realitat, li estem robant als nostres fills i a la resta d’espècies.

Tendim a centrar-nos en el que no podem fer, de manera que no solem passar a l’acció perquè creiem que no hi ha res a fer per intentar canviar la situació delicada per la qual passa la Terra. Hem de fixar-nos en el que sí podem fer: tenim el poder de decidir l’impacte que tenim i el canvi que fem.

REALMENT ESTEM A TEMPS DE QUE EL MEDI AMBIENT ES RECUPERI?

Una pregunta recurrent a la qual ens enfrontem alguns i a la qual s’enfronta Jane sovint, és com conservar l’esperança i l’optimisme tenint coneixement de la greu situació per la qual passa el nostre planeta.

Jane manté l’esperança basant-se en 4 aspectes:

1. La gent jove: els nens i nenes tenen un gran entusiasme i determinació quant coneixen el problema i prenen acció per ajudar a la resta.  Participen del canvi i comproven els resultats positius de les seves accions.
2. El cervell humà: és innegable que la tecnologia desenvolupada pel nostre cervell cada vegada és més respectuosa amb el medi ambient. Només és necessària més implicació dels governs i finançament per a la investigació.
3. Resiliència de la natura: molts llocs que han estat destruïts es recuperen amb el temps, si se’ls dóna una oportunitat.
4. L’indomable esperit humà: tot i les dificultats (posant com a exemple les persones amb discapacitat o diversitat funcional) sempre hi ha una manera d’arribar a la meta, sigui seguint un camí o un altre.

 

En aquest vídeo podeu veure una xerrada sencera de les que fa Jane (doblat a l’espanyol). A partir del minut 59:30 explica els 4 motius per a l’esperança. Si preferiu veure una xerrada en català, teniu aquesta del 2012 (lelugerament diferent a les que fa actualment, però).

Jane acaba dient que vivim temps foscos, però que creu que hi ha una finestra oberta si tots treballem junts. El missatge final que deixa és el següent: esperança.

Finalitza la conferència amb l’emotiu alliberament de Wounda, un vídeo que no us hauríeu de perdre:

 

(Foto de portada: Morten Bjarnhof GANT)

Guerra contra el plàstic

Que els plàstics causen problemes en els ecosistemes, la biodiversitat i la salut humana és ben sabut. De fet, essent conscients d’això, la Unió Europea ha prohibit a partir del 2021 alguns objectes de plàstic d’un sol ús i ha establert algunes mesures per a altres. Vegem què podem fer nosaltres per lluitar aquesta guerra contra el plàstic!

PER QUÈ HEM DE DECLARAR-LI LA GUERRA AL PLÀSTIC?

Segons un estudi publicat el 2015, s’estima que hi ha 5,25 trilions de partícules de plàstic als oceans del planeta, equivalents a un pes de 268.940 tones. Si ens fixem només en el mar Mediterrani, hi ha unes 2.000 tones de partícules de plàstic. També se sap que el 80% del plàstic marí prové de terra. Un altre estudi apunta, a més, que pel 2050 hi haurà més plàstics que peixos en els mars i oceans del planeta de no aturar la tendència actual.

En una platja de Labuan Bajo, Indonesia, el més estrany era fer una passa sense trobar restes de brossa i plàstics (Foto: Marc Arenas).

Com ja vam parlar en aquest altre article, la brossa marines, de la qual el 75-85% són plàstics, causa greus problemes en la biodiversitat, els seus hàbitats i l’economia. De fet, se sap que cada any moren un milió d’aus i 100.000 mamífers marins a causa del plàstic.

El problema del plàstic també afecta la nostra salut. Segons un estudi publicat en les últimes setmanes, s’han detectat microplàstics en els excrements de totes les persones que van participar en l’estudi. La presència de plàstics en el cos pot posar en risc el sistema immunològic i causar malalties a causa de les seves toxines.

COM VIURE SENSE PLÀSTIC?

Hem de reconèixer que, actualment, viure sense plàstic és bastant complicat. El motiu és que és infinitament més fàcil trobar un producte en envàs de plàstic que de vidre o, fins i tot, sense envàs, és a dir, a granel. Significa això que no podrem guanyar-li la batalla al plàstic? Evidentment, no, però haurem d’esforçar-nos una mica.

PLÀSTICS PROHIBITS PER LA UNIÓ EUROPEA

Ja hem dit que la Unió Europea prohibirà alguns objectes de plàstic a partir del 2021. Aquests objectes són els plats, gots i coberts, les canyes de begudes i els bastonets de les orelles. Ja que en poc més de dos anys no els trobarem a les botigues, avança’t a la prohibició i implanta aquestes alternatives.

Utilitzar coberts, plats i gots de plàstic a una festa amb molta gent és còmode, i si són de colors fins i tot és divertit, però és totalment insostenible. Alternatives:

• Actualment en el mercat pots trobar aquests objectes fets amb materials alternatius. En concret, solen estar fets de blat de moro, de manera que en acabar la teva festa o pícnic pots llençar-los a la fracció orgànica, ja que són compostables. També els pots trobar de paper, encara que són menys resistents i menys sostenibles.
• Una altra alternativa és utilitzar els teus coberts metàl·lics, els teus plats de ceràmica i els teus gots de vidre. Més simple, més intel·ligent i més sostenible!

Les canyes de plàstic són un problema per al medi ambient, ja que moltes acaben al mar.

Només als Estats Units, cada dia se’n consumeixen 500 milions. Potser pensaràs que això és perquè es tracta d’un país molt poblat. Doncs bé, a Espanya cada dia se’n consumeixen 13 milions i és el país europeu en què més es consumeixen. Si ets dels que necessites sí o sí beure un refresc o còctel amb una canyeta, tenim alguna alternativa per a tu.

• A casa podem fer servir canyes de bambú o metàl·liques reutilitzables. Són igual d’efectives i estaràs col·laborant en evitar que imatges com les del vídeo es repeteixin.
• De debò que necessites beure amb una canyeta? Si en un bar, pub, club o restaurant només les tenen de plàstic, rebutja-la (però abans que et portin la beguda!). Segur que sobreviuràs!

Els bastonets de les orelles són un altre dels objectes prohibits a partir de 2021 ja que és un dels que més es troba entre la brossa marina.

Els bastonets de les orelles estaran prohibits a partir de 2021 (Foto: Justin Hofman)

A part de que les autoritats sanitàries només aconsellen el seu ús per la part externa de l’orella, si no pots evitar el seu ús, hauries optar per aquestes alternatives:

• Al mercat hi ha bastonets fets amb bambú o altres fustes que vénen, a més, en caixes de cartró normalment reciclat.
• Si vols ser encara més sostenible i reduir la teva producció d’escombraries, hi ha una altra alternativa millor: compra un bastonet metàl·lic com el et recomanem en aquest article i posa un tros de tela net en una punta perquè absorbeixi l’aigua de la dutxa.

ALTERNATIVES SOSTENIBLES A ALTRES OBJECTES DE PLÀSTIC

Les ampolles de plàstic també danyen al medi ambient. Sabies que triguen fins a 1.000 anys a degradar-se? A més, per elaborar cada ampolla de plàstic calen 100 ml de petroli. Segur que molts estareu pensant en les d’aigua, però la veritat és que això val també pels sabons, detergents, suavitzants… Veient com aquestes ampolles es van acumulant, et donem alguns consells:

• Compra ampolles de major grandària. Cal menys plàstic per a una ampolla de 1L que per a 4 de 250 ml.
• Per al cas concret de l’aigua, fes servir cantimplores per evitar l’ús del plàstic. Pots beure l’aigua de l’aixeta si a la teva població té la qualitat adequada, però si no és el cas pots instal·lar una osmosi o bé comprar garrafes d’aigua (recorda el que hem dit en el punt anterior).
• Mira quins productes consumeixes a casa en ampolles de plàstic i busca per la teva zona alguna botiga que els vengui a granel. Per al cas de detergents, suavitzants, sabons… a Catalunya hi ha una cadena que els ven a granel.

Les bosses de plàstic, tot i que s’està reduint el seu ús des de que és obligatori cobrar-les, són un altre problema. A Espanya, segons Cicloplast, cada any es consumeixen 97.000 tones de bosses de plàstic, de les que en prou feines se’n reciclen el 10%.

• Que fàcil i còmode és anar a comprar amb bosses de tela, un carro o cistella de la compra!

Per acabar, ara ens centrarem en les safates de poliestirè i el plàstic film. Aquests dos elements són cada vegada més freqüents en supermercats i llars, ja que en supermercats i grans superfícies venen el seu producte fresc envasat en ells. Alguns consells:

• Si el teu supermercat només ven la carn, el peix… en aquests envasos, opta per un comerç local, que ho vendran a granel i a més podràs comprar la quantitat justa que necessitis.
• Ves a comprar en botigues a granel i porta les teves carmanyoles (millor de vidre) de casa per evitar el paper plastificat (el qual va als abocadors) o els esmentats objectes. L’ús de carmanyoles, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, no suposa cap risc alimentari ni sanitari, de manera que si els rebutgen ho faran purament perquè no volen col·laborar en la guerra contra el plàstic. Et representa un supermercat així?

Som conscients que ens hem deixat moltes coses per comentar, i és que el plàstic està molt present en les nostres vides, però el millor és prendre consciència dels plàstics que generem cada dia per buscar una alternativa a cada un d’ells.

Què fas tu per a evitar l’ús del plàstic? Deixa’ns els teus consells en els comentaris perquè altres s’uneixin a aquesta guerra contra el plàstic.

(Foto de portada: El Observador Crítico)

El problema dels animals salvatges com a animals de companyia

Encara que els primers animals en els que pensem com a companys de vida són els gossos o gats, el cert és que malauradament moltes persones decideixen tenir un animal salvatge o exòtic a casa. Porcs vietnamites, petaures, fennecs, suricates, ossos rentadors, mones… És possible tenir en bones condicions un animal salvatge a casa, per molt bones intencions que tinguem? Quins són els problemes amb els que ens podem trobar? Quins mamífers salvatges es tenen com a animals de companyia? Et convidem a seguir llegint per descobrir-ho.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ANIMAL DOMÈSTIC I SALVATGE?

Un animal domèstic és aquell que porta convivint amb els humans durant milers d’anys. Són animals que durant la història de la nostra espècie, hem anat seleccionant artificialment per obtenir-ne beneficis, com aliment, companyia o protecció, com els gossos, que fins i tot han coevolucionat amb nosaltres. La majoria d’animals domèstics no podrien sobreviure a la natura, ja que no sabrien trobar aliment o serien presa fàcil pels depredadors. Els que sobreviuen quan són abandonats, com alguns gossos o gats, causen greus problemes a la fauna salvatge o fins i tot a les persones.

Alguns animals domèstics, com certes races de gos (dreta), s’assemblen als seus homòlegs salvatges (llop, esquerra) el que provoca la falsa idea que els animals salvatges es poden domesticar. Foto: desconegut

I un animal salvatge, què és? Moltes persones confonen animal salvatge amb animal ferotge o perillós. Un animal salvatge és un animal que no ha estat domesticat, és a dir, la seva espècie no ha estat en contacte amb les persones (almenys no durant milers d’anys com els domèstics). El fet que alguns animals salvatges no siguin perillosos (o no del tot) per nosaltres, que apareguin en sèries i pel·lícules, alguns famosos en posseeixin i les ganes de tenir algunaanimal “especial” a casa, continua afavorint la compra-venda d’aquests animals com a animals de companyia.

El personatge de Ross a la famosa sèrie ‘Friends’ tenia un mico caputxí, del que s’ha de desfer quan alzanza la maduresa sexual per conductes agressives. Font

QUINA PROBLEMÀTICA COMPORTA TENIR UN ANIMAL SALVATGE A CASA?

PROBLEMÀTIQUES PER LES PERSONES

La principal causa per la que els animals salvatges o exòtics originen problemes pels humans és el desconeixement de l’espècie: alguns tenen dietes molt específiques pràcticament impossibles de reproduïr en captivitat. D’altres, poden arribar a viure més que el propietari, ser molt sorollosos, ocupar molt d’espai, tenir hàbits nocturns, transmetre malalties o ser verinosos. Això es tradueix en dificultats de manteniment i canvis de comportament de l’animal, fins arribar a ser perillós per al seu propietari. La conseqüència acostuma a ser l’abandonament de l’animal, cosa que li causarà la mort, provocarà problemes a la natura o altíssims costos de manteniment si acaba en un centre de recuperació (segons Fundació Mona, mantenir un ximpanzé costa 7.000 euros l’any. La seva esperança de vida són 60 anys: 420.000 euros en total per un sol animal).

Els ossos rentadors pateixen canvis comportamentals i poden arribar a atacar els seus propietaris. Font de la foto

Moltes espècies alliberades a la natura acaben sent invasores, posant en perill els ecosistemes autòctons. Si vols saber la diferència entre espècies introduïdes i invasores, consulta aquest article. Per conèixer les amenaces que suposen pels ecosistemes, consulta aquest altre article.

No cal oblidar tampoc que la compra, venda i tinença de molts animals salvatges és totalment il·legal.

PROBLEMÀTIQUES PELS ANIMALS

Els animals han de viure en un ambient on puguin tenir cobertes les seves necessitats, tan físiques com psíquiques. Obviant els animals maltractats físicament, per molt bona fe, estima i diners que es pugui gastar algú en mantenir un animal salvatge, mai podrà reproduïr les seves condicions naturals. Manca d’espai, de contacte amb d’altres animals de la seva espècie, temps de cerca de l’aliment, condicions de temperatura, humitat, llum… l’animal no podrà desenvolupar el seu comportament normal d’espècie encara que estigui en les condicions més òptimes de captivitat.

Una guineu fennec, un animal carnívor del desert, en evident estat de mala salut. Segons les xarxes, perquè estava sent alimentat amb una dieta vegana. Segons la seva propietària, Sonia Sae, perquè és al·lèrgic al pol·len malgrat que segueixi aquesta dieta. Sigui com sigui, és evident que al Sahara les quantitats de pol·len no tenen res a veure amb les d’Europa.  Font

Les conseqüències que patirà un animal que no té cobertes les seves necessitats es tradueixen en problemes de salut (malalties, creixement deficitari…) i de comportament (estereotípies -moviments compulsius- , autolesions, ansietat, agressivitat…).

Finalment, la conseqüència més greu quan adquirim un animal salvatge és que estem afavorint el tràfic d’animals, la mort de milers d’ells durant el transport fins a casa nostra i fins i tot la seva extinció. El tràfic d’animals és la segona causa de pèrdua de biodiversitat del nostre planeta (per darrere de la destrucció dels hàbitats).

Els loris peresosos són animals nocturns i verinosos que es comercialitzen com a animals de companyia i com la majoria, es transporten en condicions pèssimes. Coneix més sobre el calvari dels loris visitant blognasua. Foto: Naturama.

CASOS CONCRETS DE MAMÍFERS SALVATGES COM A ANIMALS DE COMPANYIA

PRIMATS

Titís, loris peresosos, gibons de mans blanques, ximpanzés, macacs de Barbaria… la llista de primats que la gent té en captivitat és quasi infinita. Un dels principals errors que cometen les persones que desitgen un primat com animal de companyia és creure que tenen les nostres mateixes necessitats, sobretot en primats superiors com els ximpanzés. També es confonen les seves expressions amb les nostres: el que mostra la foto no és un somriure de felicitat i el que mostra el vídeo no son pessigolles, sino una actitud de defensa (els loris peresosos tenen verí als colzes).

Aquest ximpanzé no està rient, està espantat. Foto: Photos.com

Molts primats viuen en grups familiars i les cries necessiten estar amb la mare els primers anys de vida, pel que ja només el simple fet d’aquirir una cria de primat, comporta la mort de tots els adults del seu grup familiar i problemes psicològics per l’animal. Per conèixer l’extensa i greu problemàtica de mantenir primats en captivitat et recomanem encaridament llegir aquest article.

PETAURES DEL SUCRE

Els petaures del sucre (Petaurus breviceps) tenen aspecte d’esquirol, però en realitat són marsupials. Tenen una dieta molt específica (insectes i les seves deposicions, saba d’eucaliptus, néctar…), viuen a la copa dels arbres en grups de 6 a 10 individus i es desplacen entre els arbres saltant fins a 50 metres amb una membrana que els permet planejar. Són d’hàbits nocturns, a la nit és quan més se senten els seus crits. Resulta evident que és impossible reproduïr aquestes condicions en captivitat, pel que la majoria acaben morint per deficiències nutricionals.

Petaure del sucre engabiat. Foto: FAADA

PORCS VIETNAMITES

Encara que es tracti d’una varietat d’animal domèstic, els porcs vietnamites (Sus scrofa

Desde que l’actor George Clooney va presentar un porc vietnamita com a animal de companyia, la moda es va estendre ràpidament. Font

domestica) de cries són petits, però d’adults poden arribar a fer més de 100 quilos, pel que resulta impossible mantenir-los en un pis. S’han produït tants abandonaments i s’han reproduït tant, que hi ha poblacions establertes per tota Espanya.  Es poden reproduïr amb els porcs senglars i es desconeix si els híbrids són fèrtils. No existeix cap centre de recuperació o acollida, pel que continuen afectant els ecosistemes autòctons.

OSSOS RENTADORS i COATÍS

Un altre mamífer que, degut al seu aspecte agradable, algunes persones intenten tenir com a animals de companyia. Els ossos rentadors (Procyon sp) desenvolupen conductes agressives al no tenir les seves necessitats cobertes, són destructius amb els objectes de la llar i tenen tendència a mossegar-ho tot, fins i tot les persones. Actualment a Espanya és il·legal adquirir-los i està catalogat com a espècie invasora.

A més de l’agressivitat, una de les conductes més comunes dels ossos rentadors és el “robatori”. Font

Els coatís (Nasua sp)estan emparentats amb els ossos rentadors i, igual que aquests, d’adults es tornen agressius si es mantenen en captivitat en un domicili particular. A Espanya també està prohibida la seva tinença.

El coatí, un altre mamífer d’aspecte amistós que pot resultar perillós. Font

SURICATES

Els suricates (Suricata suricatta) són animals molt socials que viuen en colònies de fins a 30 individus sota terra a la sabana Sudafricana. Acostumen a fer forats a terra per protegir-se i són molt territorials. Per tant, tenir un suricata a casa o a un jardí és totalment inviable. A més, les condicions climàtiques (altes temperatures i baixa humitat) a les que estan adaptats no són les mateixes que les d’un domicili particular. Com en el petaure, la seva alimentació és impossible de reproduïr a casa: carn de  serp, aranyes, escorpins, insectes, aus i mamífers petits… Com els ossos rentadors, no dubten en mossegar i són animals molt actius.

Suricata amb una corretja on es poden veure els seus ullals. Foto: FAADA

FENNEC

Aquesta espècie de guineu del desert (Vulpes zerda) també s’ha posat de moda com a animal de companyia. Malgrat que la seva tinença encara és legal, s’ha proposat diverses vegades com a espècie invasora.

La principal raó per la que no es pot tenir un fennec a casa son les condicions climàtiques desèrtiques a les que està adaptat. Viure en un pis els causa problemes renals i de termorregulació. A més, és un animal nocturn. Els canvis en el seu ritme circadià els comporta problemes hormonals.

Fennec al desert. Foto: Cat Downie/Shutterstock

Igual que les dues anteriors espècies, poden acabar apareixent problemes de comportament i tornar-se violents contra el mobiliari o el seus propietaris.

ELEFANTS, TIGRES…

Encara que sigui increïble, hi ha persones que tenen un elefant al jardí de casa i d’altres tenen felins, com tigres. A aquestes alçades no creiem necessari exposar les raons per les quals aquests animals no tenen cobertes les seves necessitats i el perill potencial que suposen per als seus propietaris o veïns en cas de fugida.

Dumba, l’elefanta que viu a un jardí de Caldes de Montbui. Foto: FAADA

EN CONCLUSIÓ

Com ja hem vist, un animal salvatge en captivitat mai tindrà les seves necessitats cobertes per garantir el seu benestar. Aquí hem presentat els mamífers salvatges més coneguts que es tenen com a animals de companyia, però malauradament la llista no deixa de créixer.

Per no afavorir el tràfic d’animals i causar patiments innecessaris durant la vida de l’animal, evita adquirir animals d’aquest tipus, informa’t i informa les persones del teu voltant, denuncia tinences irresponsables i en cas que ja en tinguis un i ja no te’n puguis fer càrrec, contacta amb alguna protectora i no l’alliberis mai a la natura.

Com pots ajudar a la biodiversitat de les ciutats?

Els pobles i ciutats s’han anat tornant cada vegada més en llocs hostils per a la biodiversitat. Afortunadament, fa uns anys que hi ha un interès creixent per fer les ciutats més amigables per a la fauna i flora autòctones. Descobreix què pots fer tu per a la biodiversitat urbana!

Segons SEO BirdLife, el 10% de les espècies d’aus que viuen a Espanya viuen en entorns urbans. De fet, algunes d’elles, com el pardal, depenen de la presència humana. Tot i això, aquestes espècies estan en declivi.

També asseguren que les aus urbanes d’Espanya han sofert una disminució superior al 18% en els últims 20 anys. Per al cas de l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), la pèrdua ascendeix fins al 44% dels seus individus.

L’oreneta vulgar (Hirundo rustica) ha perdut el 44% de la seva població urbana (Foto: Ferran Pestaña, Creative Commons).

BENEFICIS DE LA BIODIVERSITAT URBANA PER L’ÉSSER HUMÀ

Que hi hagi biodiversitat a les ciutats és positiu per als éssers humans, més enllà de la funció ornamental, ja que aquesta ofereix un conjunt de serveis molt importants que milloren la nostra qualitat de vida. De fet, l’OMS recomana que a les ciutats hi hagi entre 10 i 15 m2 de superfície verda per cada habitant i que els habitants tinguin un espai verd a menys de 300 m de casa seva.

A més dels beneficis que la naturalesa té per a la salut i benestar humans, els espais verds esmorteeixen la temperatura (important per reduir l’efecte de les illes de calor), purifiquen l’aire i fixen el CO2. També és la responsable de la pol·linització de cultius i, en general, d’augmentar la resiliència de l’entorn.

La natura té un efecte positiu per a la salut i benestar humà.

QUÈ HEM DE FER PER A LA BIODIVERSITAT URBANA?

A grans trets, per ajudar a la biodiversitat de les urbs, hem de:

• Proporcionar suficient verd urbà a les ciutats i que estigui distribuït per tota la seva àrea.
• Tenir espais verds urbans connectats entre ells i amb l’entorn natural.
• Generar diversitat d’hàbitats.
• No plantar espècies invasores.
• No fer servir tractaments químics.
• Si les zones verdes estan il·luminades, que no sigui molest per a la fauna.

Hem de tenir en consideració que, si tenim gats a casa, haurem de plantejar-nos si val la pena fer alguna de les actuacions que plantejarem, ja que els nostres amics felins són grans depredadors i, més que ajudar a la fauna, la podríem estar perjudicant.

PLANTA ARBRES, ARBUSTS I FLORS QUE AFAVOREIXIN LA BIODIVERSITAT

Evidentment, si plantem arbres o arbustos autòctons estarem afavorint la biodiversitat de la nostra ciutat. Si no complim aquest primer punt i plantem exòtiques invasores estarem posant en perill el futur de la nostra zona. De tota manera, a aquest fet cal sumar-li altres consideracions.

Els arbres o arbusts que produeixin fruits carnosos, com l’olivera (Olea europea), l’arboç (Arbutus unedo) o el llentiscle (Pistacia lentiscus), podran sustentar una part de la dieta d’alguns animals. L’olivera, a més, genera forats, que podran servir de niu per a algunes aus. Si busquem espècies que tinguin fruits a l’hivern, quan les condicions són més difícils a causa de la reducció de l’aliment, també serà de gran ajuda.

Els arbres amb fruits carnosos propicien la presència d’aliment per a molts animals (Foto: Creative Commons).

Els arbres de fusta tova, com el pollancre (Populus), permetran que algunes aus, com el picot (Picus sharpei), facin forats en el seu tronc, el que propiciarà que a l’abandonar el niu es puguin instal·lar altres espècies. També podem deixar arbres morts secs en peu perquè el picot hi faci el seu niu.

Combinar arbres de fulla caduca i perenne permetrà que, al llarg de tot l’any, hi hagi algun refugi per a la fauna.

Pel que fa a les plantes, és molt recomanable plantar aromàtiques autòctones, aquestes atrauran gran quantitat d’insectes pol·linitzadors. A la zona mediterrània, pots optar pel romaní (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula stoechas), la sajolida (Satureja montana), el timó o farigola (Thymus vulgaris), la sàlvia (Salvia officinalis), l’alfàbrega (Ocimum basilicum)…

Les plantes aromàtiques afavoriran la presencia de pol·linitzadors (Foto: Kurt Stüber, Creative Commons).

INSTAL·LA CAIXES NIU

Si a les ciutats (i a les zones naturals) hagués arbres vells, no caldria instal·lar caixes niu. El motiu és que els arbres vells tenen forats, en els quals fan el niu els carboners, les mallerengues, les òlibes, etc. Però no només pots instal·lar caixes niu per a aus, també les pots fer per a ratpenats, que són eficaços devoradors de mosquits.

Instal·lar caixes niu propiciarà la presència d’algunes aus, com la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) (Foto: Creative Commons)

D’altra banda, hi ha animals que utilitzen els edificis per criar, com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), els xoriguers, el corb (Corvus corax), el falciot negre (Apus apus), el dragó comú (Tarentola mauritanica), etc.

En general, a la península Ibèrica hi ha unes 40 espècies d’aus i una dotzena de mamífers que poden utilitzar caixes niu per criar i descansar.

A la següent guia del Grup Ecologista Xoriguer i VOLCAM Voluntariado Ambiental trobaràs informació sobre com construir una caixa niu tu mateix/a i alguns altres consells. T’animes?

CONSTRUEIX UN HOTEL D’INSECTES O ALTRES ESTRUCTURES PER A LA FAUNA

Un hotel d’insectes és una construcció amb una estructura de fusta que està plena de materials diversos, com canya natural, pedres, teules, maons, pinyes, fusta perforada o palla, els quals serveixen de lloc d’amagatall, repòs i cria per a diverses espècies d’insectes.

Tot i que es poden comprar ja fets, nosaltres et recomanem que ho facis tu mateix amb una mica d’imaginació. Recull aquests materials i uns 6-7 palets de fusta i comença a construir una nova llar per a abelles solitàries (les solitàries no són agressives, a diferència de les colonials), marietes (es menjaran el pugó que tinguis al teu jardí o hort), crisopes, sírfids…

Hotel d’insectes fet amb palets (Foto: autor desconocido)

La construcció d’espirals de pedra seca amb plantes aromàtiques també afavorirà la presència de fauna, sobretot de rèptils.

En un racó del teu jardí, pots deixar una pila de troncs en forma de piràmide. Veuràs que en un temps estarà colonitzada per molses, fongs, insectes xilòfags, sargantanes ibèriques (Podarcis hispanicus), dragons comuns…

TASQUES DE MANTENIMENT DE LA VEGETACIÓ

Tot això no té sentit sense un manteniment sostenible de la infraestructura verda. De què ens serveix plantar arbres amb fruits carnosos si després els podem en plena fructificació?

Aquí et donem alguns consells:

• No podis en l’època en què els arbres estan en fruit, concentra aquestes tasques durant l’hivern.
• Evita podar tots els arbres i arbusts el mateix any.
• Disminueix el nombre de podes i demana que aquestes siguin menys dràstiques. Així hi haurà estructures que podran sustentar a nius de mida gran.
• No retiris totes les fulles del sòl, ja que la fullaraca permet el desenvolupament de la fauna invertebrada i incorpora matèria orgànica al sòl.
• No utilitzis pesticides ni fitosanitaris químics. En cas de tenir una plaga, utilitza sistemes de lluita biològica contra aquestes.

DEMANA A LA TEVA ADMINISTRACIÓ LOCAL QUE SE SUMI A LA PROMOCIÓ DE LA BIODIVERSITAT URBANA

Alguns d’aquests consells et seran fàcils d’implantar, altres ho seran menys. A més d’aplicar-los a casa teva, exigeix a la teva administració local que apliqui aquests principis. Entre tots farem uns pobles i ciutats més sostenibles en les que la biodiversitat també hi pugui viure!

A més dels punts ja comentats, les administracions locals poden fer algunes altres tasques que són de la seva competència:

• Naturalitzar les làmines d’aigua. I si en lloc de tenir estanys amb l’aigua cristal·lina aprofitéssim aquests punts per afavorir la presència d’amfibis, rèptils i vegetació aquàtica?
• Canviar les gespes per prats naturals. I si en lloc de tenir grans extensions de gespa verda, típics del nord d’Europa (on l’aigua és abundant), tinguéssim espais amb diferents espècies de flors autòctones que atraguessin a gran quantitat de pol·linitzadors i aus? Algunes aus, com el trist (Cisticola juncidis) o el bitxac comú (Saxicola rubicola), fan els nius enmig de prats.
• Reduir les segues de les gespes (millor fer-les a finals d’hivern) i fer sega diferencial. I si en lloc de segar per complet la gespa ho féssim de forma irregular per permetre el creixement de vegetació espontània que atragués als invertebrats?
• Plantar en els escocells dels arbres. I si en lloc de tenir escocells plens d’excrements de gos els tinguéssim plens de flors que atreguin els insectes que controlessin les plagues de l’arbre que hi ha plantat en ell?

L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat una completa guia per aplicar bones pràctiques de jardineria per a conservar i millorar la biodiversitat.

T’hem animat a aplicar alguna de les mesures que presentem? Explica’ns què estàs fent tu per ajudar a la biodiversitat urbana als comentaris d’aquest article.

(Foto de portada: Kevin Cole, Creative Commons)

Quantes espècies viuen a la Terra?

El dia 22 de maig se celebra a nivell mundial el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, o dit d’una altra manera, el de la Biodiversitat, per commemorar l’aprovació del Conveni de la Diversitat Biològica. Sabies que només coneixem el 15% de tota la biodiversitat del planeta? Descobreix més!

Abans de respondre a aquesta pregunta, és important entendre el concepte de biodiversitat o diversitat biològica.

QUÈ ÉS LA BIODIVERSITAT?

La biodiversitat és el conjunt d’éssers vius sobre la Terra i els patrons naturals que conforma, és a dir, el conjunt de plantes, animals i microorganismes existents. Aquesta biodiversitat s’ha d’entendre dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.

EL CONVENI DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

El Conveni de la Diversitat Biològica, que es va aprovar el 1992 i que compta amb la ratificació de 193 països fins ara, té tres objectius principals: la conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa en els beneficis que es derivin de la utilització dels recursos genètics, per tal de promoure mesures per a un futur sostenible.

Els governs dels països adherits es reuneixen cada dos anys per tal d’examinar el progrés, fixar les prioritats i adoptar plans de treball.

Segons el conveni, les espècies, els recursos genètics i els ecosistemes haurien d’usar-se en benefici de l’ésser humà, però sense que això suposi una reducció de la biodiversitat. A més s’aplica el principi de precaució, és a dir, que quan no hi hagi evidències científiques suficients per demostrar la reducció o pèrdua de biodiversitat no s’ha d’utilitzar com a motiu per ajornar l’adopció de mesures per fer-hi front. Així doncs, és un instrument que promou el desenvolupament sostenible.

ESPÈCIES DE LA TERRA

Fins a la data, s’han identificat i descrit un total de 1,3 milions d’espècies, però la veritat és que a la Terra n’hi viuen moltes més. El cens més precís, realitzat per la Universitat de Hawaii, calcula que al planeta hi viuen un total de 8,7 milions d’espècies.

Si prenem aquesta xifra com a bona, vol dir que hem descrit només el 15% de tots els organismes que viuen a la Terra. Per ser més precisos, ens queden el 86% de les espècies terrestres per descriure i el 91% de les marines.

Per posar un exemple del lluny que estem de conèixer totes les espècies, l’any passat es va identificar una nova espècie de primat: l’orangutan de Tapanuli (Pongo tapanuliensis), que viu a l’illa de Sumatra (Indonèsia).

Només coneixem el 15% de totes les espècies de la Terra (Foto: National Geographic)

Malgrat aquestes xifres, el ball de números és important i les diferents investigacions realitzades donen valors diferents, arribant al punt que algunes apunten que hauria 100 milions d’espècies.

El que està clar és que ens queda molt camí per recórrer fins a tenir un catàleg complet d’espècies. El pitjor de tot és que moltes d’aquestes espècies sense identificar s’estan extingint abans que les descobrim.

CLASSIFICACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Aquí no volem parlar de la manera com es classifiquen les espècies, com ja vam fer en aquest article sobre classificació i filogènia. Aquí volem veure com es distribueixen les espècies en els diferents grups d’éssers vius.

Si prenem el sistema de classificació de Margulis i Schwartz d’organització dels éssers vius en cinc regnes, segons Llorente-Bousquets, J i S. Ocegueda (2008), aquesta és la distribució de les espècies conegudes del planeta:

Distribució de les espècies conegudes del planeta Terra (Font pròpia)

El grup predominant és el dels animals, representant el 76% de totes les espècies conegudes. Dins dels animals, els artròpodes són el grup amb més espècies, amb prop de 1,2 milions d’espècies (sent 1 milió de les espècies insectes), el que representa el 86% del total d’animals coneguts. El nostre grup, el dels cordats, queda a anys llum d’aquesta xifra, ja que està format per unes 61.000 espècies (el 4% de les espècies), sent superat pel dels mol·luscs, amb unes 85.000 espècies.

Els artròpodes són el grup més gran d’animals, amb més d’un milió d’espècies (Foto: Pixabay, Creative Commons).

Les plantes representen el 17% de les espècies estudiades, amb unes 292.000 espècies aproximadament. Aquestes inclouen diferents grans grups: les angiospermes (87% de les espècies), les gimnospermes (0,3%), les falgueres (4,3%) i els briòfits (9%).

QUÈ CAUSA L’EXTINCIÓ DE ESPÈCIES?

Les activitats humanes causen una disminució de les espècies a causa de que no s’apliquen sempre els principis de desenvolupament sostenible. Entre aquestes activitats cal destacar les següents:

• Alteració i destrucció d’ecosistemes. La destrucció de la selva tropical és un exemple. En moltes zones tropicals, com el sud-est asiàtic, s’arrasa amb grans extensions de selva per plantar la palma, de la qual s’extreu el famós oli de palma. Això posa en perill una elevada quantitat d’espècies, entre les quals hi ha els orangutans. Evita els productes amb oli de palma per evitar aquesta situació! Un altre exemple és la fragmentació dels rius a causa de la construcció de grans preses, el que impedeix a peixos com el salmó, l’anguila o la llampresa a desplaçar-se lliurement entre els rius i el mar.

Orangutan (Pongo sp.) víctima de la desforestació per a la indústria de l’oli de palma (Foto: crèdit desconegut).

• Pràctiques agrícoles. L’ús abusiu de pesticides està causant la mort massiva d’abelles, insectes essencials per a la pol·linització i, per tant, per a la provisió d’aliments. Com hem vist abans, l’agricultura necessita de terreny i, quan aquest no està disponible, se’n destrueixen grans extensions.
• Caça i explotació d’animals. Fins no fa molts anys, es produïa la caça d’animals que es creien perjudicials per a les pastures, la caça o l’home, com és el cas del llop ibèric. El comerç d’espècies exòtiques, el col·leccionisme o la captura d’animals amb propietats suposadament curatives també estan amenaçant la biodiversitat.

Cadàvers de llops apareguts a Astúries (Diverses fonts).

• Introducció d’espècies exòtiques. Quan una espècie és introduïda, voluntàriament o involuntàriament, a una zona d’on no és originària se l’anomena espècie exòtica. Aquestes competeixen per l’espai i recursos amb les autòctones, de manera que les espècies locals es veuen perjudicades. Si, a més, aquestes noves espècies desplacen a les locals llavors tenen un comportament invasor. A Hawaii, l’activitat humana i la introducció de noves espècies com la rata ha causat la desaparició del 90% de les espècies d’aus autòctones.
• Canvi climàtic. El canvi climàtic és responsable de l’alteració dels hàbitats i de les condicions en què viuen les espècies. Causa blanquejament de coralls, expansió de les epidèmies, causa canvis en la migració de les espècies com les balenes, augmenta el nivell de la mar… i un llarg etcètera.

Blanquejament a la Samoa Americana. La primera foto (abans) va ser feta al desembre de 2014 i la segona (després) al febrer de 2015  (Foto: XL Catlin Seaview Survey).

• Turisme. Quan el turisme es porta a terme de forma no respectuosa amb la biodiversitat o superant la capacitat de càrrega de l’ecosistema, aquesta es pot veure afectada. La solució passa pel turisme sostenible.
• Desconeixement. El desconeixement i ignorància són el pitjor enemic de la conservació. Per aquest motiu va néixer aquest blog, per conscienciar els seus lectors de l’important que és preservar la natura.

Ets un / a amant de la natura i la biodiversitat? Comparteix amb nosaltres les mesures que prens per no posar-la en perill!

Què passaria en un món sense abelles?

En els darrers anys, la idea d’un món sense abelles ha transcendit nombroses esferes socials; així, el que abans preocupava únicament els científics ha passat a ocupar un lloc de rellevància entre els temes d’actualitat. Tant és així, que a finals del 2017 la Unió Europea va decidir intervenir per tal d’evitar aquest tràgic desenllaç.

Per què seria problemàtic que desapareguessin les abelles? I quines mesures ha pres la Unió Europea envers aquesta problemàtica?

Sobre el DDT i Rachel Carson

L’ús de pesticides ha format part de les pràctiques agrícoles des de fa milers d’anys. Inicialment, era comú l’ús de substàncies orgàniques i inorgàniques sense adulterar, com els compostos de sulfurs, mercuri o arsènic. Tanmateix, la seva elevada toxicitat els va dur al desús. A mitjans del segle XX, concretament en la dècada de 1950, es disparà l’aplicació de pesticides sintètics, essent el DDT la màxima expressió de l’ús indiscriminat d’un insecticida fins a dia d’avui. Donada la seva acció generalista i la seva suposada baixa toxicitat directa en plantes i mamífers, es feia servir en tot tipus d’àmbits: per eliminar els insectes a la llar, fumigar jardins o controlar plagues agrícoles.

Adalt, portada d’un tríptic sobre el DDT publicat l’any 1947 pel Departament d’Agricultura dels EUA (font). A sota, nens en una piscina ruixats amb DDT com a estratègia per combatre la pòlio, la qual es creia que era trasmessa per un mosquit (font).

El DDT resultava molt efectiu envers insectes vectors de malalties mortals com la malària, la febre groga o el tifus, fet que el va convertir en un membre més de la família.

L’ús indiscriminat d’aquest i d’altres pesticides, però, va començar a generar problemes greus de salut en humans i en el medi ambient, ja que molts d’ells es bioacumulaven i contaminaven el sòl, les plantes i les seves llavors, i impactaven finalment a nivells superiors de les xarxes tròfiques (mamífers, aus, peixos, etc.). L’ús indiscriminat de pesticides i les seves terribles conseqüències van ser denunciats per Rachel Carson en la seva publicació “Silent Spring” (Primavera Silenciosa), distribuïda l’any 1962.

Silent Spring, de Rachel Carson (font).

Des de Carson als neonicotinoides

Des què Rachel Carson denunciés l’ús abusiu de pesticides, el món ha presenciat el naixement de noves substàncies per combatre les plagues agrícoles. Des d’aleshores, el rumb de les investigacions ha estat obtenir productes menys tòxics i més selectius per tal de minimitzar els impactes sobre la salut humana i ambiental. Podríem dir que ha estat un èxit?

Sí … i no. Si bé el seu ús va deixar de ser tan indiscriminat i s’apostava per l’ús de productes més selectius, encara hi havia alguns fronts oberts. Fronts que seguirien presents fins a l’actualitat.

Entre 1980 i 1990, les empreses Shell i Bayer van començar a treballar en la síntesi d’un nou assortit de pesticides per donar solució a les resistències que els insectes havien generat a certes substàncies emprades fins al moment: els neonicotinoides. Els neonicotinoides són una família d’insecticides amb una estructura molecular similar a la nicotina que actuen directament sobre el sistema nerviós central dels insectes, revolucionaris per la seva elevada especificitat sobre aquests organismes i la seva baixa toxicitat en mamífers i aus en comparació als seus predecessors més famosos (organoclorats, com el DDT, i carbamats). El neonicotinoide més usat a nivell mundial és l’imidacloprid, sent a més a més un dels pesticides més emprats actualment.

Tanmateix, més enllà de fer-se famosos per la seva efectivitat, els neonicotinoides van començar a aixecar polseguera per la seva suposada relació amb la desaparició de les abelles.

Com afecten aquests pesticides a les abelles?

Des de fa ja alguns anys (aprox. 2006 fins a l’actualitat) que els neonicotinoides es troben en el punt de mira dels científics en tractar-se d’uns dels principals sospitosos de la desaparició de les abelles. No obstant això, no ha estat fins a l’actualitat que s’ha  reconegut un fet que la comunitat científica portava denunciant des de fa anys: que els neonicotinoides causen un impacte major del que es creia.

Abelles mortes davant d’un rusc. Imatge de domini públic.

A diferència d’altres pesticides que romanen en la superfície de les plantes, diversos estudis afirmen que els neonicotinoides són assimilats pels seus teixits, acumulant-se en arrels, fulles, flors, pol·len i nèctar; d’altra banda, les llavors tractades amb aquests productes alliberen residus en forma de pols que es dispersen per l’aire i les plantes que deriven d’aquestes acumulen una major quantitat de pesticida (tal com comenta Nature en aquesta publicació). Això fa que les abelles (entre d’altres insectes pol·linitzadors) estiguin exposades a elevats nivells de residus, tant en els propis camps com en les zones circumdants on s’alimenten. Aquests mateixos estudis han revelat, encara que amb menys suport, que aquests productes poden arribar a persistir i acumular-se en el sòl, podent afectar futures generacions de cultius.

Els efectes negatius sobre les abelles que s’han associat als neonicotinoides són, entre altres:

• Alteració del sistema immune, menor capacitat per sobreviure a l’hivern i menor capacitat reproductiva (tant individual como colonial), afectant especialment l’èxit reproductiu en abelles solitàries (segons aquest estudi recent publicat a Science).
• Possible alteració sobre els hàbits i les rutes de cerca d’aliment (desorientació) tant en abelles solitàries com colonials, així com sobre la comunicació entre membres d’abelles colonials.
• Efectes negatius potenciats per interacció amb altres pesticides.
• Contribució al CCD (Colony Collapse Disorder). Aquest fenònem es caracteritza por la desaparició massiva de les abelles obreres d’una colònia, les quals deixen enrere la reina juntament amb aliment, les seves larves i algunes abelles que cuiden d’elles. Aquest fenòmen ha estat registrat nombrosos cops al llarg de la història, l’últim dels quals als EUA l’any 2006, quan una gran quantitat de colònies d’abelles de la mel (Apis mellifera) van començar a col·lapsar (fins el 2013, s’estima la pèrdua de fins a 10 milions de ruscs, quasi 2 cops més del que és considerat normal). El CCD és un fenòmen multifactorial, en el que l’acció dels pesticides només seria un de tants.

Als efectes negatius dels pesticides se li uneixen el canvi climàtic (canvis en els règims hídrics i de temperatura), menor quantitat d’aliment i els canvis en l’ús del sòl.

Què passaria si desapareguessin les abelles?

Les abelles colonials són les més famoses entre les abelles; tanmateix, només suposen un modest percentatge dins de la gran diversitat d’abelles conegudes, moltes de les quals són formes solitàries que construeixen nius en petites cavitats. La importància ecològica de les abelles solitàries és igual o més gran que la de les abelles de la mel i, no obstant això, l’efecte dels neonicotinoides sobre elles està molt poc estudiat. En conjunt, les abelles es troben entre els organismes pol·linitzadors més eficients.

Abella solitària entrant al seu seu niu. Imatge de domini público.

Segons aquest estudi realitzat en territori alemany i publicat en PLOS One a la fi del 2017, gran part de la diversitat i fins a un 75% de la biomassa d’insectes voladors (incloent nombrosos pol·linitzadors) hauria disminuït en les últimes tres dècades a causa de la interacció de nombrosos factors, valors que podrien extrapolar-se a nivell mundial.

Què passaria si les abelles, tant colonials com solitàries, desapareguessin?

• Desaparició de cultius. La producció de molts cultius, como la d’arbres fruiters, fruits secs, espècies i alguns olis, depèn completament dels pol·linitzadors. Dins d’aquests, les abelles en serien els més importants.
• Disminució de la diversitat i biomassa de plantes salvatges. Fins a un 80% de plantes salvatges depenen de la pol·linització per insectes per reproduir-se, com és el cas de moltes aromàtiques. La disminució de la superfície vegetal conduiria a greus problemes d’erosió i desertització.
• Menor reciclatge de nutrients del sòl. Amb la desaparició de les plantes, el rentat i deposició de nutrients del sòl aniria a la baixa.
• Menor control biològic de plagues. Algunes abelles solitàries són parasitoids d’altres abelles solitàries i d’altres grups d’insectes (enemics naturals); la seva absència podria disparar la recurrència de certes plagues.
• Efectes negatius sobre nivells tròfics superiors. Possiblement, la desaparició de les abelles es traduiria en una disminució de la diversitat i biomassa d’algunes aus que inclouen les abelles dins la seva dieta. Això sense comptar amb el consegüents efectes en cadena dins les xarxes tròfiques.
• Desaparició de productes derivats, com la mel o la cera.

La UE prohibeix l’ús de neonicotinoides

Donada aquesta situació, diferents governs han intentat limitar des de fa alguns anys l’ús de pesticides com a part de les accions per frenar el declivi de les poblacions d’abelles i les consegüents pèrdues econòmiques. Per posar alguns exemples, des de l’any 2006 la biomassa d’abelles de la mel ha disminuït un 40% als EUA, un 25% a Europa des de l’any 1985 i un 45% al ​​Regne Unit des de l’any 2010, segons dades publicades per Greenpeace.

Fins a l’actualitat, les mesures més restrictives simplement limitaven l’ús dels neonicotinoides en certes situacions o èpoques de l’any. Però a principis de 2018, la UE, després de l’elaboració d’un minuciós informe basat en més de 1.500 estudis científics realitzat per l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària), va decidir prohibir definitivament l’ús dels tres neonicotinoides més usats en un període màxim de 6 mesos en tots els seus estats membres després de demostrar que afectaven a les abelles: imidacloprid, clotianidina i tiametoxam.

S’assoliran els objectius d’aquest informe? Caldrà esperar…

.           .           .

Tot i que lentament, la lluita contra l’ús abusiu dels pesticides va donant els seus fruits. Tanmateix, caldrà veure si el buit deixat per alguns productes és omplert per d’altres o si s’aposta per adoptar models agrícoles més amistosos amb el medi ambient.

Imatge de portada obtinguda de [link].

Turisme responsable: viatjar respectant als animals

A tots ens agrada viatjar i moltes vegades busquem el contacte amb la natura. Això passa especialment quan viatgem a països exòtics i busquem el contacte amb animals salvatges. Viatjar i respecte per la natura són dos conceptes que haurien d’anar de la mà. No és altra cosa que el turisme responsable. Descobreix què pots fer per viatjar respectant als animals!

Cada vegada la gent està més desconnectada de la naturalesa, el que provoca que quan acudim a ella no ho fem de la millor manera. Quantes vegades hem vist fotos de gent amb animals salvatges? Si de veritat estimes als animals, buscaràs la manera d’apropar-te a ells sense que això posi en perill la seva vida ni el seu hàbitat natural.

QUAN HA DE CONSIDERAR-SE IRRESPECTUOSA UNA ACTIVITAT CON ANIMALS?

Un primer indicador de que hem de rebutjar una activitat que serà nociva per als animals és que no es troben en el seu hàbitat, però sobretot perquè realitzen comportaments malaltissos i impropis de la seva espècie. Una trobada amb animals ens hauria de fer sentir que tots formem part de la natura i que compartim el planeta tots junts. Recorda: els animals no estan per divertir-nos!

D’acord amb el Tractat Europeu d’Amsterdam de 1997, perquè els animals gaudeixin d’un mínim benestar animal han de:

• No patir fam ni set.
• No patir molèsties.
• No patir dolor, ferides o malalties.
• Tenir llibertat per expressar el seu comportament natural.
• No patir por ni angoixa.

Per aquests motius, quan una activitat posi en dubte algun d’aquests cinc punts haurem de rebutjar-la.

3 ACTIVITATS QUE PODRIEN POSAR EN PERILL ALS ANIMALS (I QUE PODEM EVITAR)

ALBIRAMENTS I SAFARIS

Segons FAADA, cada any s’organitzen 12 milions de viatges per observar animals salvatges en el seu hàbitat natural, ja siguin cetacis, aus, lleons o qualsevol altre animal.

Safari a Kenia (Foto: DEMOSH, Creative Commons).

No és difícil imaginar que tota aquesta quantitat de gent ocupant els seus hàbitats naturals i interactuant amb els animals té efectes negatius:

• Canvis comportamentals i psicològics, com la reducció del temps en que s’alimenten o descansen o fins i tot buscar refugi en altres àrees, en què podria haver-hi menys aliment i més depredadors.
• Els animals en època d’aparellament o de cria són especialment sensibles, de manera que molestar en aquest moment pot tenir efectes negatius per a la conservació de l’espècie.
• Canvis químics en la sang per l’augment de les hormones de l’estrès o per ser alimentats pels turistes.
• Transmissió de malalties, ja sigui dels animals als humans o del revés.
• Els seus hàbitats naturals també es veuen compromesos.

Tot i el que acabem de dir, aquest tipus d’activitats també poden suposar un impacte positiu per a les espècies, com la protecció dels hàbitats, el finançament de projectes de conservació, la creació d’ocupació per als locals i educació sobre la fauna i la necessitat de conservar-la. Són exemple d’això les Illes Galápagos, que gràcies als albiraments de fauna salvatge, com les iguanes marines, es pot mantenir el parc nacional, o els taurons balena de les Illes Seychelles, que es poden estudiar gràcies als diners recaptats.

CONSELLS PEL TURISME RESPONSABLE EN ALBIRAMENTS I SAFARIS

Els consells que s’haurien de seguir varien molt depenent de les espècies que anem a albirar, però de forma general hauríem de tenir en compte els següents:

• No prendre ni introduir fauna ni flora del lloc que visitem.
• No utilitzis mitjans de transport que es desplacen a gran velocitat, que produeixin molt soroll o que canviïn bruscament de direcció.
• No toquis mai als animals, ja que podries transmetre’ls malalties, infeccions o paràsits (o del revés).
• No alimentis mai als animals, ja que podries modificar les seves pautes de conducta, crear-los dependència o fins i tot patir agressions.
• No deixis ni un rastre d’escombraries, incloses les restes orgàniques.
• No provoquis als animals ni intentis atreure la seva atenció.
• No cridis, ni facis sorolls o moviments exagerats, ja que podrien arribar a interpretar-ho com una amenaça.
• No mantinguis el contacte visual amb els animals, ja que alguns ho interpreten també com un desafiament.
• Investiga quan és l’època de reproducció o muda de les espècies que vols albirar i evita anar-hi en aquest període.
• Mai no et situïs entre dos animals, sobretot entre una mare i la seva cria.
• Procura no fer malbé les plantes, molses i líquens mentre camines o condueixes.
• Respecta el temps màxim permès per a l’albirament.
• Crida l’atenció de les persones del grup o del guia sempre que no es compleixin aquestes recomanacions i denuncia-ho als organitzadors.

REGALS DE VIATGE

En molts destins turístics podem trobar regals fets amb parts d’animals o, fins i tot, amb animals vius.

Pinta d’ivori (Foto: Andreas Praefcke, Creative Commons).

Rebutja regals o productes amb petxines, banyes, pelatges, plomes, dents, ossos o altres parts. Recorda que la venda l’ivori, com el d’elefant, és totalment il·legal. A més, alguns objectes poden estar fets amb closques de tortugues marines, com joies o ulleres de sol. I com a exemple final, rebutja qualsevol producte de la medicina tradicional asiàtica feta amb parts de tigre, lleopard, musk, rinoceront i ós, ja que també són il·legals.

Quant als animals vius, com a viatger/turista i consumidor, tu tens el poder de frenar aquesta indústria que posa en perill a la fauna. Només per posar un exemple, se sap d’unes 700 espècies animals que estan en perill d’extinció com a conseqüència de la captura d’espècies exòtiques perquè siguin adquirides com a mascotes. A més, perquè un únic individu arribi a la botiga, s’estima que hi ha altres 9 animals que han mort en el camí.

Comprar-los, a més de no ser ètic i que podria haver implicat molta crueltat cap als animals, podria comportar molts problemes legals, ja que el fet que es venguin no vol dir que siguin permesos.

CONSELLS PEL TURISME RESPONSABLE EN ELS REGALS DE VIATGE

• Mai adquireixis aquest tipus de productes. Digues-li al venedor que vols un altre tipus de regal.
• Si sospites de la legalitat d’un producte, informa a la policia, al teu tour operador o a l’autoritat turística local.
• Alerta a la resta de turistes d’aquesta problemàtica.

TRADICIONS LOCALS

Moltes vegades s’abusa dels animals, fins i tot provocant la seva mort, amb l’excusa que és una tradició del país o de la regió. Un exemple d’això són les curses i festes amb bous. Com que és impossible parlar de totes elles, aquí ens centrarem en els elefants en els temples, en els encantadors de serps i en la gastronomia.

ELEFANTS ALS TEMPLES

En països hindús i budistes és fàcil trobar elefants en els temples, ja que consideren que els portaran fortuna i bona sort. Curiosament, sí que els porten fortuna; els diners que aconsegueixen dels visitants que volen ser beneïts a canvi d’un donatiu.

Els elefants dels temples són utilitzats per beneir als visitants a canvi d’un donatiu (Foto: autor desconegut, Creative Commons).

Aquests elefants són víctimes de l’estrès, l’avorriment, la solitud, el dolor físic i el dolor psicològic. Moltes vegades romanen encadenats de per vida en el mateix lloc, d’una pota del davant i una altra del darrere perquè no puguin moure. Això els sol causar problemes psicològics i poden arribar a embogir: es pot observar per un balanceig constant del cap.

Evidentment, tampoc gaudeixen dels requeriments necessaris: passen 18 hores diàries buscant menjar, es protegeixen del sol amb fang, passen molt de temps a l’aigua, són altament sociables, viuen en grups i un llarg etcètera.

Tampoc es lliuren d’un llarg i sofert temps d’entrenament, en el qual se’ls priva d’aigua i menjar i de contacte social, se’ls limita el moviment, se’ls colpeja quan es rebel·len i per dominar-los s’utilitzen ganxos metàl·lics per colpejar el cap i orelles. Et deixem un vídeo perquè ho vegis (avís: és dur).

ENCANTADORS DE SERPS

En països com l’Índia i el Marroc no és estrany trobar a encantadors de serps. No ens enganyem: no és màgia, és maltractament.

Els encantadors de serps no fan màgia, són còmplices del maltractament animal (Foto: Carlos Adampol Galindo, Creative Commons).

En primer lloc, hem de ser conscients de que la caça furtiva d’aquests animals són una causa important de la seva desaparició. De fet, cada “encantador” utilitza unes 7 serps a l’any. Les espècies més utilitzades són les cobres i escurçons bufadors, cornudes i del Magreb, totes elles molt verinoses.

A més, se’ls obliga a viure en caixes de fusta de 15 x 40 x 60 cm, en les que hi sol haver diferents espècies, de manera que la depredació, canibalisme o enverinament no són rars.

Per evitar mossegades, se’ls tallen els ullals, se’ls lliga la boca amb plàstic o, fins i tot, s’utilitza cola de manera que només puguin treure la llengua. També se’ls extirpen les glàndules del verí per evitar enverinaments.

Per què s’aixequen? El motiu és que els “encantadors” utilitzen flautes que s’assemblen a serps (als ulls de les serps, és clar) i realitzen moviments ondulants, de manera que responen amb intimidació.

GASTRONOMIA

Viatjar és sinònim de provar un altre tipus de gastronomia, és part de la gràcia de viatjar. Però quan aquests plats contenen animals en perill d’extinció o la preparació comporta patiment animal, hem de rebutjar-los.

Alguns plats de la gastronomia asiàtica es creu que tenen propietats “màgiques”, res més lluny de la realitat (Foto: autor desconegut, Creative Commons).

Aquí només ens centrarem en alguns plats a evitar, però la llista és llarga:

• Sopa d’aleta de tauró (països asiàtics): per cuinar-només s’utilitzen les aletes dels taurons, de manera que se’ls tallen estant vius i la resta del cos es torna amb vida al mar, de manera que el seu destí és sofriment fins arribar al més profund.
• Ous de tortuga (Àsia i El Carib): les tortugues es reprodueixen molt lentament, així que agafar els seus ous posa en perill la seva supervivència.
• Carn de balena (Islàndia, Japó i Corea): no només amenaça la seva supervivència, sinó que a més posa en perill la salut humana (conté molts contaminants).
• Carn d’animals salvatges (Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina): el comerç de carn de mico, d’ós formiguer o de trompa d’elefant és el motiu principal de la seva desaparició.

Quin és el teu proper viatge? Tens prevista alguna activitat de contacte amb la natura i els animals? Què faràs perquè aquesta interacció no comprometi el seu benestar i supervivència? Deixa’ns els teus comentaris!

Foto de portada: pixnio.com

Què està causant la mort massiva de les nacres?

Les nacres són el mol·lusc més emblemàtic de la Mediterrània ja que només viuen en aquest mar. La seva dràstica reducció a causa d’un paràsit ha portat als científics a declarar-la com en perill d’extinció. No et perdis aquest post per saber més sobre les nacres i què les està portant a l’extinció, a més de què s’està fent i pots fer tu per a salvar l’espècie! 

LA NACRA, L’AFECTADA

Les nacres (Pinna nobilis) són mol·luscs de la classe dels bivalves. Això vol dir que presenten una closca formada per dues valves laterals, les quals s’uneixen per una frontissa.

Les valves de les nacres tenen forma d’orella, d’aquí el seu nom científic (Pinna), ja que presenta la part superior arrodonida i la inferior acaba en punta. És per la punta inferior que s’enterren en el substrat per subjectar-se en el fons marí. Pot arribar a fer un metre de llarg.

La nacra (Pinna nobilis) té forma d’orella, d’aquí el seu nom científic (Foto: Doruk Aygün, Creative Commons).

La nacra és el mol·lusc més característic del Mediterrani, ja que és en aquest mar l’únic lloc al món on viu. Es tracta, doncs, d’una espècie endèmica de la Mediterrània. Se solen trobar associades a les praderies de Posidònia i la seva presència serveix com a indicador de bona qualitat de l’aigua.

Entre les seves amenaces es troben la captura per part de submarinistes, la contaminació i el fondeig de les embarcacions en les praderies de Posidònia. Ara, de totes maneres, cal afegir una nova amenaça: un protozou, que l’ha portat a estar en perill d’extinció.

UN PROTOZOU, EL CULPABLE

Un paràsit que afecta el sistema digestiu de les nacres és el culpable que estiguin en perill d’extinció. En concret, es tracta d’un protozou del gènere Haplosporidium, el qual penetra a la glàndula digestiva. Com ha entrat el patogen a les nacres és encara un misteri.

De tota manera, deu ser un patogen molt específic, ja que no ha afectat la seva espècie “germana”, la Pinna rudis, la qual viu en les mateixes zones.

SITUACIÓ ACTUAL

A principis de tardor del 2016 es va detectar una mort massiva de nacres de l’espècie Pinna nobilis en diversos punts de la costa espanyola mediterrània.

Un estudi dut a terme pel Centre Oceanogràfic de Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) ha conclòs que en la major part del litoral mediterrani espanyol hi ha elevades taxes de mortalitat, de fins a un 100% en alguns punts, especialment en les poblacions d’Andalusia, Múrcia, País Valencià i Illes Balears. De fet, aquest és l’esdeveniment de mortalitat massiva que ha afectat més a la nacra fins a la data.

Mapa sobre la situació de Pinna nobilis en diferents trams de la costa del Mediterrani Occidental (Font: Vázquez-Luis et al. 2017).

En aquest vídeo podeu veure un episodio de mortalitat de nacres al Tangó de Xàbia:

Afortunadament, les poblacions de la costa catalana encara persisteixen, especialment les situades al Cap de Creus i al Delta de l’Ebre.

A més, la seva alta taxa de propagació podria portar a una situació encara pitjor. És per aquest motiu que s’ha declarat com una espècie en perill crític d’extinció.

COM S’ESTÀ SALVANT A LA NACRA?

Un projecte del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient del Govern d’Espanya, amb un cost de 491.521 euros, pretén rescatar 215 exemplars de nacres.

El projecte consisteix en la seva extracció, rescat i conservació en diferents centres, amb l’objectiu final de mantenir els exemplars sans per evitar la seva infecció, mantenir l’espècie, disposar d’una reserva genètica i, en el futur repoblar els seus hàbitats de nou i intentar reproduir l’espècie en captivitat.

Us deixem un altre vídeo, en el qual s’explica què s’està fent concretament.

QUÈ  HI PUC FER JO?

Segons un decàleg publicat per la Sociedad Española de Malacología, això és el que s’ha de fer en el cas de trobar una nacra.

Si l’exemplar està viu:

1. No molestar, ni danyar ni arrencar l’animal.
2. No tocar l’animal sota cap concepte, ja que el protozou genera moltes espores i podríem contaminar-lo.
3. No molestar l’animal posant-nos a sobre, il·luminant-lo amb una llanterna o ni intentant obrir les seves valves.
4. Intentar identificar l’espècie de Pinna. Els exemplars joves de P. nobilis i P. rudis es poden distingir pel nombre i grandària de les costelles de les valves: a P. nobilis són molt més petites i nombroses. En exemplars de major grandària és més complicat. Pots obtenir més informació aquí.
5. Si l’animal està recobert d’organismes, fins i tot si ho estan d’espècies exòtiques invasores, cal deixar l’animal sense tocar i sense netejar.
6. Si el mol·lusc és viu però tombat al fons, no tocar-lo per no danyar-lo ni infectar-lo.
7. Si veiem que hi ha bussejadors o altres persones tocant o molestant a un animal, haurem d’apartar-los delicadament de l’animal.
8. Si veiem que un bussejador o pescador ha capturat un animal viu i intenta treure’l de l’aigua o ho ha fet, haurem de tornar-lo al mar el més aviat possible i trucar al telèfon 112 perquè les autoritats competents prenguin les mesures adients.

Pinna rudis es distingeix de Pinna nobilis per la presència de costelles i escames més grans i en menys quantitat (Foto: Creative Commons)

Si l’exemplar està mort:

1. Si trobem una closca buida, hem de deixar-la a l’aigua. Es tracta d’una espècie protegida.
2. Si trobem una nacra morta amb restes de l’organisme no l’hem de tocar ni moure per no expandir al patogen.

Altres mesures complementàries: 

1. Si anem a bussejar amb vaixell o a navegar, en cap cas tirarem l’àncora si el fons és de Posidònia.
2. Si hem bussejat en zones amb mortaldat de nacres, hem de netejar l’equip amb lleixiu diluït o detergent per evitar la propagació del patogen a altres zones.
3. Si veus algun exemplar viu o recent mort de Pinna nobilis, comunica-ho a bzn-biomarina@mapama.es i a cob@ba.ieo.es amb l’assumpte “Nacra”.

REFERÈNCIES

• Decálogo de Buenas Prácticas con Pinna nobilis (Sociedad Española de Malacología).
• Maite Vázquez-Luis, Elvira Álvarez, Agustín Barrajón, José R. García-March, Amalia Grau, Iris E. Hendriks, Santiago Jiménez, Diego Kersting, Diego Moreno, Marta Pérez, Juan M. Ruiz, Jordi Sánchez, Antonio Villalba and Salud Deudero, 2017. S.O.S. Pinna nobilis: A Mass Mortality Event in Western Mediterranean Sea. Front. Mar. Sci., 17 July 2017. https://doi.org/10.3389/fmars.2017.00220
• Foto de portada: autor desconegut.

Cetacis i pesca: una relació perillosa

Els cetacis són criatures que viuen en els mars i oceans de la Terra. Com altres animals, no només han de fer front a les amenaces naturals del seu entorn, com la depredació o les malalties, sinó que també interaccionen amb les activitats humanes, com la pesca. Aquí veurem com la pesca amenaça a les poblacions d’aquests mamífers marins.

Segons un informe publicat recentment per Ecologistes en acció, les principals amenaces d’origen antròpic que els cetacis han de sortejar són la pesca, l’aqüicultura, el soroll submarí, les col·lisions amb embarcacions, les escombraries marines, la contaminació química, el turisme d’albirament , la investigació, el canvi climàtic i els dofinaris.

Els cetacis es veuen afectats per una multitud de factors humans i poden acabar avarats a la costa  (Foto: Bahnfrend, Creative Commons)

LA INDUSTRIA BALENERA

Durant el segle passat, l’activitat balenera va capturar més de tres milions d’individus a tot el món, especialment a l’hemisferi sud, on es van capturar, segons el IWC, uns 750.000 individus de rorqual (Balaenoptera physalus) i 400.000 exemplars de catxalot (Physeter macrocephalus), entre d’altres.

Se sap que fins a la dècada de 1960, van ser capturades centenars de milers de balenes blaves, l’animal més gran que habita a la Terra. Malgrat els esforços de conservació, actualment només sobreviuen entre 10.000 i 20.000 individus, una petita part respecte a les que habitaven la Terra abans de l’auge de la indústria balenera.

Dibuix que il·lustra la caça de balenes (Foto: Creative Commons)

De fet, segons un estudi de Tulloch i col·laboradors (2017), tot i que actualment hi ha una moratòria internacional i es realitzen esforços de conservació importants, a l’any 2100 les poblacions de cetacis que van ser objecte de captures arribaran com a molt a la meitat de la seva mida original.

Contrari a les prohibicions establertes al 1986, hi ha països que segueixen amb la captura de balenes i dofins. Aquests països són principalment Japó, Noruega i Islàndia. Es creu que capturen unes 1.500 balenes anuals conjuntament, tot i que la demanda de carn d’aquests mamífers marins és escassa. De fet, des de la prohibició, es calcula que s’han capturat unes 30.000 balenes.

A Espanya també està prohibida la captura de cetacis, encara que es creu que hi ha una petita activitat il·legal.

LES CAPTURES ACCIDENTALS

Hem de tenir present l’impacte de les captures accidentals (bycatch en anglès), una de les causes principals de mortalitat en cetacis. Consisteix en la captura d’espècies que no són l’objectiu de pesca.

Les captures accidentals poden causar un problema de conservació quan hi ha espècies en perill afectades, com és el cas de la marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus), una marsopa críticament amenaçada (només queden uns 30 animals a tot el món), segons la IUCN, a causa principalment de les xarxes d’emmallament.

Les captures accidentals són una de les principals causes de mortalitat, encara que a nivell europeu s’han pres algunes mesures, com el Reglament 812/2004. Era especialment important la captura accidental amb l’ús de xarxes de deriva, però actualment aquesta pràctica està prohibida a tota la Mediterrània. De tota manera, altres arts de pesca com l’emmallament, el cèrcol o l’arrossegament són particularment perjudicials.

A partir de la dècada dels anys 60 del segle passat, la pesqueria de cèrcol de la tonyina al Pacífic Est va tenir un impacte notable en les poblacions de dofins. El motiu és que els pescadors sabien que sota els grups de dofins que nedaven en superfície hi ha bancs de tonyines que els seguien per prendre direccionabilitat. Així doncs, coneixent aquesta relació, envoltaven als cetacis (i per tant a les tonyines) amb les xarxes de cèrcol, matant després als primers. S’estima que només el 1986 es van capturar uns 133.000 dofins. Per aturar aquesta situació, la pressió de la societat va ser fonamental perquè es prenguessin les mesures oportunes. De fet, actualment menys del 0,1% dels individus són capturats.

Els pescadors associaven dofins amb tonyines, de manera que la pesca de cèrcol els va afectar notablement (Foto: Wally Gobetz, Creative Commons)

Ara ens centrarem en un cas de xarxes d’emmallament. Les xarxes d’emmallament maten moltes espècies diferents de cetacis, tant de dofins com de balenes. Tot i que les balenes solen sobreviure, sovint se’ls queden restes dels aparells de pesca units al cos, com xarxes. Els cetacis petits no tenen la mateixa sort i, sovint, moren. Ja hem vist el cas de la marsopa de Califòrnia, però una altra marsopa, la marsopa comuna (Phocoena phocoena), és el cetaci al que més morts li ocasionen les xarxes d’emmallament.

Finalment veurem la relació entre cetacis i pesca d’arrossegament. Moltes espècies de cetacis, tant de dofins com de balenes petites, s’alimenten de les espècies objectiu de pesca de la pesca d’arrossegament, de manera que són capturats mentre aquests s’alimenten de les seves preses. De fet, s’han reportat 16 espècies de cetaci a tot el món que s’alimenten en associació amb la pesca d’arrossegament. Les captures són molt més grans quan les xarxes es deixen a mitja profunditat que quan la pesca es realitza en el fons marí.

Malgrat tots els esforços de conservació, segons una estimació realitzada per Read i col·laboradors, a tot el món es capturen accidentalment uns 300.000 mamífers marins a l’any a causa de les operacions pesqueres.

COMPETÈNCIA PER L’ALIMENT

Finalment, no podem oblidar que cetacis i pescadors competeixen pels mateixos recursos. Per tant, hem de tenir en compte que alguns cetacis també interaccionen amb la pesca per aconseguir menjar. Els catxalots, els dofins mulars i les orques han après a “robar-li” el peix als pescadors.

De fet, prenen les captures de les línies de palangre, de les xarxes d’emmallament i de les xarxes d’arrossegament, corrent el perill de quedar atrapats.

De tota manera, s’han pres algunes mesures, com ara instal·lar uns dispositius que emeten uns sons molests per als animals. Tot i els intents, s’han acabat adaptant i, de fet, en alguns casos els interpreten com un indicatiu de la presència de pescadors a la zona.

REFERÈNCIES

• López López, L (2017). Cetáceos: los mamíferos más salaos. Informe sobre las interacciones entre cetáceos y actividades humanas. Ecologistas en acción.
• Hall, MA; Alverson, DL & Metuzals, KI (2000). Bycatch: Problems and solutions. Marine Pollution Bulletin Vol. 41, N 1-6, pp. 204-219.
• Northridge, S (2009). Bycatch. A Perrin, WF; Würsig, B & Thewissen, JGM (Eds). Encyclopedia of Marine Mammals (pp.167-169). Academic Press (2 ed).
• Whale and Dolphin Conservation: Stop Whaling
• World Wildlife Foundation: The Vaquita
• Foto de portada: Omar Vidal (fuente)