Tot i que la natura ens proporciona tot el que la nostra societat moderna necessita, la nostra relació amb ella és més aviat destructiva. Tot l’impacte que la nostra societat ha infligit sobre la Terra ha conduït a una nova era geològica, que els experts han batejat com a Antropocè. L’Informe Planeta Viu ens mostra com estem deixant el planeta. No t’ho perdis!
AIXÍ ESTEM DEIXANT EL PLANETA: INFORME PLANETA VIU 2018 (WWF)
Aquesta no és la primera vegada que fem un resum de l’Informe Planeta Viu, realitzat per la WWF i que, amb aquesta última edició, compleix els 20 anys i compta amb la participació de més de 50 experts. Informes anteriors recalcaven el notable deteriorament dels sistemes naturals de la Terra: tant la naturalesa com la biodiversitat estan desapareixent a un ritme alarmant. A més, es calcula que a escala mundial la naturalesa proveeix serveis valorats en uns 110 bilions d’euros anuals.
QUÈ ESTÀ AMENAÇANT LA BIODIVERSITAT?
Segons un estudi recent, les principals amenaces per a la biodiversitat són dues: la sobreexplotació i l’agricultura. De fet, 3 de cada 4 espècies de plantes, amfibis, rèptils, aus i mamífers extingides des de l’any 1500 van desaparèixer a causa d’aquests dos motius. Això és a causa del gran creixement del consum a nivell mundial, que explica que l’empremta ecològica hagi augmentat un 190% en els últims 50 anys.
La sobreexplotació i l’agricultura són les principals amenaces de la biodiversitat (Foto: Ininsa, Creative Commons).
La demanda de productes derivats dels ecosistemes, vinculat a la seva menor capacitat de reposar-los, explica que només el 25% de la superfície terrestre estigui completament lliure d’impactes d’activitats humanes. Es preveu que aquesta fracció sigui només un 10% al 2050.
La degradació del sòl inclou la pèrdua de bosc, essent major la taxa de desforestació als boscos tropicals, que tenen els nivells més alts de biodiversitat. La degradació del sòl té impactes diversos sobre les espècies, la qualitat dels hàbitats i el funcionament dels ecosistemes:
Pèrdua de biodiversitat.
Alteració de les funcions biològiques de la biodiversitat.
Alteració dels hàbitats i les funcions.
Alteració de la riquesa i abundància de les espècies.
Les espècies invasores també són una amenaça comuna, la dispersió de les quals s’associa al comerç. La contaminació, les preses, els incendis i la mineria són pressions addicionals, a més del paper cada vegada més gran del canvi global.
ÍNDEX PLANETA VIU 2018
L’Índex Planeta Viu (IPV) és un indicador de l’estat de la biodiversitat global i de la salut del planeta. S’estableix calculant l’abundància mitjana d’unes 22.000 poblacions de més de 4.000 espècies diferents de peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers de tot el món.
L’IPV global mostra que la mida de les poblacions de vertebrats han disminuït un 60% en poc més de 40 anys (entre 1970 i 2014).
Si distribuïm les espècies analitzades per regnes biogeogràfics, com mostra la imatge inferior, podem observar diferències en el IPV. Les disminucions de les poblacions més pronunciades es produeixen en els tròpics. El regne Neotropical ha patit la disminució més dràstica: el 89% de pèrdua respecte l’any 1970. D’altra banda, en les Neàrtiques i Paleàrtiques les reduccions han estat molt inferiors: el 23 i 31% respectivament. Els altres dos regnes presenten disminucions intermèdies, encara que importants: a l’Àfrica tropical és del 56% i a l’Indo-Pacífic del 64%. En tots els regnes, la principal amenaça és la degradació i pèrdua d’hàbitats, però s’observen variacions.
Regnes biogeogràfiques de l’IPV (Imatge: Modificada de WWF).
A diferència dels últims informes, en els quals es separava l’índex segons si les poblacions eren terrestres, marines o d’aigua dolça, en aquesta edició només s’ha calculat l’IPV d’aigua dolça. Són aquests els ecosistemes més amenaçats ja que es veuen afectats per la modificació, fragmentació i destrucció dels hàbitats; les espècies invasores; la pesca excessiva; la contaminació; les pràctiques forestals; les malalties i el canvi climàtic. Analitzant 3.358 poblacions de 880 espècies diferents s’ha calculat que l’IPV de l’aigua dolça presenta una disminució del 83% des del 1970, veient-se especialment afectades les espècies dels regnes neotropical (94% de disminució), l’Indo-Pacífic (82%) i l’Àfrica tropical (75%).
APUNTAR MÉS ALT: REVERTIR LA CORBA DE PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
Tot i els acords polítics per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat (Conveni de Diversitat Biològica, COP6, Metes d’Aichi…), les tendències mundials de la biodiversitat continuen disminuint.
Segons s’indica en l’Informe Planeta Viu, “entre avui i finals de 2020 es presenta una finestra d’oportunitat sense precedents per donar forma a una visió positiva per a la naturalesa i les persones”. Això es deu al fet que el Conveni de Diversitat Biològica està en procés d’establir noves metes i objectius per al futur, sumant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per al cas dels ODS, aquests fan referència a:
ODS 14: Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
ODS 15: Efectuar una ordenació sostenible dels boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i revertir la degradació de les terres i posar fre a la pèrdua de diversitat biològica.
A partir del 2020, els autors consideren que el que cal són metes atrevides i ben definides i un conjunt d’accions creïbles per restaurar l’abundància de la natura fins al 2050. Per aconseguir-ho, els autors recomanen seguir tres passos:
Especificar clarament l’objectiu de recuperació de la biodiversitat.
Desenvolupar un conjunt d’indicadors de progrés mesurables i rellevants.
Acordar un paquet d’accions que en conjunt aconsegueixin arribar al objetiu en el marc de temps requerit.
CONCLUSIÓ
Veient les dades de l’Informe Planeta Viu 2018, és evident que la naturalesa està en retrocés: hem perdut el 60% de les poblacions de vertebrats del planeta, malgrat les diferències entre les diferents àrees. A més, les polítiques ambientals no són suficients per frenar aquesta tendència. Així doncs, calen polítiques més ambicioses per frenar i recuperar la naturalesa del planeta en què vivim. Tenim l’obligació de viure amb la natura, no contra la natura. De no tenir uns hàbits més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, perdrem els beneficis que aquesta ens aporta i afectarà la nostra pròpia supervivència.
Que els plàstics causen problemes en els ecosistemes, la biodiversitat i la salut humana és ben sabut. De fet, essent conscients d’això, la Unió Europea ha prohibit a partir del 2021 alguns objectes de plàstic d’un sol ús i ha establert algunes mesures per a altres. Vegem què podem fer nosaltres per lluitar aquesta guerra contra el plàstic!
GUERRA CONTRA EL PLÀSTIC
PER QUÈ HEM DE DECLARAR-LI LA GUERRA AL PLÀSTIC?
Segons un estudi publicat el 2015, s’estima que hi ha 5,25 trilions de partícules de plàstic als oceans del planeta, equivalents a un pes de 268.940 tones. Si ens fixem només en el mar Mediterrani, hi ha unes 2.000 tones de partícules de plàstic. També se sap que el 80% del plàstic marí prové de terra. Un altre estudi apunta, a més, que pel 2050 hi haurà més plàstics que peixos en els mars i oceans del planeta de no aturar la tendència actual.
En una platja de Labuan Bajo, Indonesia, el més estrany era fer una passa sense trobar restes de brossa i plàstics (Foto: Marc Arenas).
Com ja vam parlar en aquest altre article, la brossa marines, de la qual el 75-85% són plàstics, causa greus problemes en la biodiversitat, els seus hàbitats i l’economia. De fet, se sap que cada any moren un milió d’aus i 100.000 mamífers marins a causa del plàstic.
El problema del plàstic també afecta la nostra salut. Segons un estudi publicat en les últimes setmanes, s’han detectat microplàstics en els excrements de totes les persones que van participar en l’estudi. La presència de plàstics en el cos pot posar en risc el sistema immunològic i causar malalties a causa de les seves toxines.
COM VIURE SENSE PLÀSTIC?
Hem de reconèixer que, actualment, viure sense plàstic és bastant complicat. El motiu és que és infinitament més fàcil trobar un producte en envàs de plàstic que de vidre o, fins i tot, sense envàs, és a dir, a granel. Significa això que no podrem guanyar-li la batalla al plàstic? Evidentment, no, però haurem d’esforçar-nos una mica.
PLÀSTICS PROHIBITS PER LA UNIÓ EUROPEA
Ja hem dit que la Unió Europea prohibirà alguns objectes de plàstic a partir del 2021. Aquests objectes són els plats, gots i coberts, les canyes de begudes i els bastonets de les orelles. Ja que en poc més de dos anys no els trobarem a les botigues, avança’t a la prohibició i implanta aquestes alternatives.
Utilitzar coberts, plats i gots de plàstic a una festa amb molta gent és còmode, i si són de colors fins i tot és divertit, però és totalment insostenible. Alternatives:
Actualment en el mercat pots trobar aquests objectes fets amb materials alternatius. En concret, solen estar fets de blat de moro, de manera que en acabar la teva festa o pícnic pots llençar-los a la fracció orgànica, ja que són compostables. També els pots trobar de paper, encara que són menys resistents i menys sostenibles.
Una altra alternativa és utilitzar els teus coberts metàl·lics, els teus plats de ceràmica i els teus gots de vidre. Més simple, més intel·ligent i més sostenible!
Les canyes de plàstic són un problema per al medi ambient, ja que moltes acaben al mar.
Només als Estats Units, cada dia se’n consumeixen 500 milions. Potser pensaràs que això és perquè es tracta d’un país molt poblat. Doncs bé, a Espanya cada dia se’n consumeixen 13 milions i és el país europeu en què més es consumeixen. Si ets dels que necessites sí o sí beure un refresc o còctel amb una canyeta, tenim alguna alternativa per a tu.
A casa podem fer servir canyes de bambú o metàl·liques reutilitzables. Són igual d’efectives i estaràs col·laborant en evitar que imatges com les del vídeo es repeteixin.
De debò que necessites beure amb una canyeta? Si en un bar, pub, club o restaurant només les tenen de plàstic, rebutja-la (però abans que et portin la beguda!). Segur que sobreviuràs!
Els bastonets de les orelles són un altre dels objectes prohibits a partir de 2021 ja que és un dels que més es troba entre la brossa marina.
Els bastonets de les orelles estaran prohibits a partir de 2021 (Foto: Justin Hofman)
A part de que les autoritats sanitàries només aconsellen el seu ús per la part externa de l’orella, si no pots evitar el seu ús, hauries optar per aquestes alternatives:
Al mercat hi ha bastonets fets amb bambú o altres fustes que vénen, a més, en caixes de cartró normalment reciclat.
Si vols ser encara més sostenible i reduir la teva producció d’escombraries, hi ha una altra alternativa millor: compra un bastonet metàl·lic com el et recomanem en aquest article i posa un tros de tela net en una punta perquè absorbeixi l’aigua de la dutxa.
ALTERNATIVES SOSTENIBLES A ALTRES OBJECTES DE PLÀSTIC
Les ampolles de plàstic també danyen al medi ambient. Sabies que triguen fins a 1.000 anys a degradar-se? A més, per elaborar cada ampolla de plàstic calen 100 ml de petroli. Segur que molts estareu pensant en les d’aigua, però la veritat és que això val també pels sabons, detergents, suavitzants… Veient com aquestes ampolles es van acumulant, et donem alguns consells:
Compra ampolles de major grandària. Cal menys plàstic per a una ampolla de 1L que per a 4 de 250 ml.
Per al cas concret de l’aigua, fes servir cantimplores per evitar l’ús del plàstic. Pots beure l’aigua de l’aixeta si a la teva població té la qualitat adequada, però si no és el cas pots instal·lar una osmosi o bé comprar garrafes d’aigua (recorda el que hem dit en el punt anterior).
Mira quins productes consumeixes a casa en ampolles de plàstic i busca per la teva zona alguna botiga que els vengui a granel. Per al cas de detergents, suavitzants, sabons… a Catalunya hi ha una cadena que els ven a granel.
Les bosses de plàstic, tot i que s’està reduint el seu ús des de que és obligatori cobrar-les, són un altre problema. A Espanya, segons Cicloplast, cada any es consumeixen 97.000 tones de bosses de plàstic, de les que en prou feines se’n reciclen el 10%.
Que fàcil i còmode és anar a comprar amb bosses de tela, un carro o cistella de la compra!
Per acabar, ara ens centrarem en les safates de poliestirè i el plàstic film. Aquests dos elements són cada vegada més freqüents en supermercats i llars, ja que en supermercats i grans superfícies venen el seu producte fresc envasat en ells. Alguns consells:
Si el teu supermercat només ven la carn, el peix… en aquests envasos, opta per un comerç local, que ho vendran a granel i a més podràs comprar la quantitat justa que necessitis.
Ves a comprar en botigues a granel i porta les teves carmanyoles (millor de vidre) de casa per evitar el paper plastificat (el qual va als abocadors) o els esmentats objectes. L’ús de carmanyoles, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, no suposa cap risc alimentari ni sanitari, de manera que si els rebutgen ho faran purament perquè no volen col·laborar en la guerra contra el plàstic. Et representa un supermercat així?
Som conscients que ens hem deixat moltes coses per comentar, i és que el plàstic està molt present en les nostres vides, però el millor és prendre consciència dels plàstics que generem cada dia per buscar una alternativa a cada un d’ells.
Què fas tu per a evitar l’ús del plàstic? Deixa’ns els teus consells en els comentaris perquè altres s’uneixin a aquesta guerra contra el plàstic.
Els pobles i ciutats s’han anat tornant cada vegada més en llocs hostils per a la biodiversitat. Afortunadament, fa uns anys que hi ha un interès creixent per fer les ciutats més amigables per a la fauna i flora autòctones. Descobreix què pots fer tu per a la biodiversitat urbana!
COM POTS AJUDAR A LA BIODIVERSITAT DE LES CIUTATS?
Segons SEO BirdLife, el 10% de les espècies d’aus que viuen a Espanya viuen en entorns urbans. De fet, algunes d’elles, com el pardal, depenen de la presència humana. Tot i això, aquestes espècies estan en declivi.
També asseguren que les aus urbanes d’Espanya han sofert una disminució superior al 18% en els últims 20 anys. Per al cas de l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), la pèrdua ascendeix fins al 44% dels seus individus.
L’oreneta vulgar (Hirundo rustica) ha perdut el 44% de la seva població urbana (Foto: Ferran Pestaña, Creative Commons).
BENEFICIS DE LA BIODIVERSITAT URBANA PER L’ÉSSER HUMÀ
Que hi hagi biodiversitat a les ciutats és positiu per als éssers humans, més enllà de la funció ornamental, ja que aquesta ofereix un conjunt de serveis molt importants que milloren la nostra qualitat de vida. De fet, l’OMS recomana que a les ciutats hi hagi entre 10 i 15 m2 de superfície verda per cada habitant i que els habitants tinguin un espai verd a menys de 300 m de casa seva.
A més dels beneficis que la naturalesa té per a la salut i benestar humans, els espais verds esmorteeixen la temperatura (important per reduir l’efecte de les illes de calor), purifiquen l’aire i fixen el CO2. També és la responsable de la pol·linització de cultius i, en general, d’augmentar la resiliència de l’entorn.
La natura té un efecte positiu per a la salut i benestar humà.
QUÈ HEM DE FER PER A LA BIODIVERSITAT URBANA?
A grans trets, per ajudar a la biodiversitat de les urbs, hem de:
Proporcionar suficient verd urbà a les ciutats i que estigui distribuït per tota la seva àrea.
Tenir espais verds urbans connectats entre ells i amb l’entorn natural.
Si les zones verdes estan il·luminades, que no sigui molest per a la fauna.
Hem de tenir en consideració que, si tenim gats a casa, haurem de plantejar-nos si val la pena fer alguna de les actuacions que plantejarem, ja que els nostres amics felins són grans depredadors i, més que ajudar a la fauna, la podríem estar perjudicant.
PLANTA ARBRES, ARBUSTS I FLORS QUE AFAVOREIXIN LA BIODIVERSITAT
Evidentment, si plantem arbres o arbustos autòctons estarem afavorint la biodiversitat de la nostra ciutat. Si no complim aquest primer punt i plantem exòtiques invasores estarem posant en perill el futur de la nostra zona. De tota manera, a aquest fet cal sumar-li altres consideracions.
Els arbres o arbusts que produeixin fruits carnosos, com l’olivera (Olea europea), l’arboç (Arbutus unedo) o el llentiscle (Pistacia lentiscus), podran sustentar una part de la dieta d’alguns animals. L’olivera, a més, genera forats, que podran servir de niu per a algunes aus. Si busquem espècies que tinguin fruits a l’hivern, quan les condicions són més difícils a causa de la reducció de l’aliment, també serà de gran ajuda.
Els arbres amb fruits carnosos propicien la presència d’aliment per a molts animals (Foto: Creative Commons).
Els arbres de fusta tova, com el pollancre (Populus), permetran que algunes aus, com el picot (Picus sharpei), facin forats en el seu tronc, el que propiciarà que a l’abandonar el niu es puguin instal·lar altres espècies. També podem deixar arbres morts secs en peu perquè el picot hi faci el seu niu.
Combinar arbres de fulla caduca i perenne permetrà que, al llarg de tot l’any, hi hagi algun refugi per a la fauna.
Pel que fa a les plantes, és molt recomanable plantar aromàtiques autòctones, aquestes atrauran gran quantitat d’insectes pol·linitzadors. A la zona mediterrània, pots optar pel romaní (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula stoechas), la sajolida (Satureja montana), el timó o farigola (Thymus vulgaris), la sàlvia (Salvia officinalis), l’alfàbrega (Ocimum basilicum)…
Les plantes aromàtiques afavoriran la presencia de pol·linitzadors (Foto: Kurt Stüber, Creative Commons).
INSTAL·LA CAIXES NIU
Si a les ciutats (i a les zones naturals) hagués arbres vells, no caldria instal·lar caixes niu. El motiu és que els arbres vells tenen forats, en els quals fan el niu els carboners, les mallerengues, les òlibes, etc. Però no només pots instal·lar caixes niu per a aus, també les pots fer per a ratpenats, que són eficaços devoradors de mosquits.
Instal·lar caixes niu propiciarà la presència d’algunes aus, com la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) (Foto: Creative Commons)
D’altra banda, hi ha animals que utilitzen els edificis per criar, com el falcó pelegrí (Falco peregrinus), els xoriguers, el corb (Corvus corax), el falciot negre (Apus apus), el dragó comú (Tarentola mauritanica), etc.
En general, a la península Ibèrica hi ha unes 40 espècies d’aus i una dotzena de mamífers que poden utilitzar caixes niu per criar i descansar.
CONSTRUEIX UN HOTEL D’INSECTES O ALTRES ESTRUCTURES PER A LA FAUNA
Un hotel d’insectes és una construcció amb una estructura de fusta que està plena de materials diversos, com canya natural, pedres, teules, maons, pinyes, fusta perforada o palla, els quals serveixen de lloc d’amagatall, repòs i cria per a diverses espècies d’insectes.
Tot i que es poden comprar ja fets, nosaltres et recomanem que ho facis tu mateix amb una mica d’imaginació. Recull aquests materials i uns 6-7 palets de fusta i comença a construir una nova llar per a abelles solitàries (les solitàries no són agressives, a diferència de les colonials), marietes (es menjaran el pugó que tinguis al teu jardí o hort), crisopes, sírfids…
Hotel d’insectes fet amb palets (Foto: autor desconocido)
La construcció d’espirals de pedra seca amb plantes aromàtiques també afavorirà la presència de fauna, sobretot de rèptils.
En un racó del teu jardí, pots deixar una pila de troncs en forma de piràmide. Veuràs que en un temps estarà colonitzada per molses, fongs, insectes xilòfags, sargantanes ibèriques (Podarcis hispanicus), dragons comuns…
TASQUES DE MANTENIMENT DE LA VEGETACIÓ
Tot això no té sentit sense un manteniment sostenible de la infraestructura verda. De què ens serveix plantar arbres amb fruits carnosos si després els podem en plena fructificació?
Aquí et donem alguns consells:
No podis en l’època en què els arbres estan en fruit, concentra aquestes tasques durant l’hivern.
Evita podar tots els arbres i arbusts el mateix any.
Disminueix el nombre de podes i demana que aquestes siguin menys dràstiques. Així hi haurà estructures que podran sustentar a nius de mida gran.
No retiris totes les fulles del sòl, ja que la fullaraca permet el desenvolupament de la fauna invertebrada i incorpora matèria orgànica al sòl.
No utilitzis pesticides ni fitosanitaris químics. En cas de tenir una plaga, utilitza sistemes de lluita biològica contra aquestes.
DEMANA A LA TEVA ADMINISTRACIÓ LOCAL QUE SE SUMI A LA PROMOCIÓ DE LA BIODIVERSITAT URBANA
Alguns d’aquests consells et seran fàcils d’implantar, altres ho seran menys. A més d’aplicar-los a casa teva, exigeix a la teva administració local que apliqui aquests principis. Entre tots farem uns pobles i ciutats més sostenibles en les que la biodiversitat també hi pugui viure!
A més dels punts ja comentats, les administracions locals poden fer algunes altres tasques que són de la seva competència:
Naturalitzar les làmines d’aigua. I si en lloc de tenir estanys amb l’aigua cristal·lina aprofitéssim aquests punts per afavorir la presència d’amfibis, rèptils i vegetació aquàtica?
Canviar les gespes per prats naturals. I si en lloc de tenir grans extensions de gespa verda, típics del nord d’Europa (on l’aigua és abundant), tinguéssim espais amb diferents espècies de flors autòctones que atraguessin a gran quantitat de pol·linitzadors i aus? Algunes aus, com el trist (Cisticola juncidis) o el bitxac comú (Saxicola rubicola), fan els nius enmig de prats.
Reduir les segues de les gespes (millor fer-les a finals d’hivern) i fer sega diferencial. I si en lloc de segar per complet la gespa ho féssim de forma irregular per permetre el creixement de vegetació espontània que atragués als invertebrats?
Plantar en els escocells dels arbres. I si en lloc de tenir escocells plens d’excrements de gos els tinguéssim plens de flors que atreguin els insectes que controlessin les plagues de l’arbre que hi ha plantat en ell?
T’hem animat a aplicar alguna de les mesures que presentem? Explica’ns què estàs fent tu per ajudar a la biodiversitat urbana als comentaris d’aquest article.
El dia 22 de maig se celebra a nivell mundial el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, o dit d’una altra manera, el de la Biodiversitat, per commemorar l’aprovació del Conveni de la Diversitat Biològica. Sabies que només coneixem el 15% de tota la biodiversitat del planeta? Descobreix més!
QUANTES ESPÈCIES VIUEN A LA TERRA?
Abans de respondre a aquesta pregunta, és important entendre el concepte de biodiversitat o diversitat biològica.
QUÈ ÉS LA BIODIVERSITAT?
La biodiversitat és el conjunt d’éssers vius sobre la Terra i els patrons naturals que conforma, és a dir, el conjunt de plantes, animals i microorganismes existents. Aquesta biodiversitat s’ha d’entendre dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.
EL CONVENI DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA
El Conveni de la Diversitat Biològica, que es va aprovar el 1992 i que compta amb la ratificació de 193 països fins ara, té tres objectius principals: la conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa en els beneficis que es derivin de la utilització dels recursos genètics, per tal de promoure mesures per a un futur sostenible.
Els governs dels països adherits es reuneixen cada dos anys per tal d’examinar el progrés, fixar les prioritats i adoptar plans de treball.
Segons el conveni, les espècies, els recursos genètics i els ecosistemes haurien d’usar-se en benefici de l’ésser humà, però sense que això suposi una reducció de la biodiversitat. A més s’aplica el principi de precaució, és a dir, que quan no hi hagi evidències científiques suficients per demostrar la reducció o pèrdua de biodiversitat no s’ha d’utilitzar com a motiu per ajornar l’adopció de mesures per fer-hi front. Així doncs, és un instrument que promou el desenvolupament sostenible.
ESPÈCIES DE LA TERRA
Fins a la data, s’han identificat i descrit un total de 1,3 milions d’espècies, però la veritat és que a la Terra n’hi viuen moltes més. El cens més precís, realitzat per la Universitat de Hawaii, calcula que al planeta hi viuen un total de 8,7 milions d’espècies.
Si prenem aquesta xifra com a bona, vol dir que hem descrit només el 15% de tots els organismes que viuen a la Terra. Per ser més precisos, ens queden el 86% de les espècies terrestres per descriure i el 91% de les marines.
Per posar un exemple del lluny que estem de conèixer totes les espècies, l’any passat es va identificar una nova espècie de primat: l’orangutan de Tapanuli (Pongo tapanuliensis), que viu a l’illa de Sumatra (Indonèsia).
Només coneixem el 15% de totes les espècies de la Terra (Foto: National Geographic)
Malgrat aquestes xifres, el ball de números és important i les diferents investigacions realitzades donen valors diferents, arribant al punt que algunes apunten que hauria 100 milions d’espècies.
El que està clar és que ens queda molt camí per recórrer fins a tenir un catàleg complet d’espècies. El pitjor de tot és que moltes d’aquestes espècies sense identificar s’estan extingint abans que les descobrim.
CLASSIFICACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE LES ESPÈCIES
Aquí no volem parlar de la manera com es classifiquen les espècies, com ja vam fer en aquest article sobre classificació i filogènia. Aquí volem veure com es distribueixen les espècies en els diferents grups d’éssers vius.
Si prenem el sistema de classificació de Margulis i Schwartz d’organització dels éssers vius en cinc regnes, segons Llorente-Bousquets, J i S. Ocegueda (2008), aquesta és la distribució de les espècies conegudes del planeta:
Distribució de les espècies conegudes del planeta Terra (Font pròpia)
El grup predominant és el dels animals, representant el 76% de totes les espècies conegudes. Dins dels animals, els artròpodes són el grup amb més espècies, amb prop de 1,2 milions d’espècies (sent 1 milió de les espècies insectes), el que representa el 86% del total d’animals coneguts. El nostre grup, el dels cordats, queda a anys llum d’aquesta xifra, ja que està format per unes 61.000 espècies (el 4% de les espècies), sent superat pel dels mol·luscs, amb unes 85.000 espècies.
Els artròpodes són el grup més gran d’animals, amb més d’un milió d’espècies (Foto: Pixabay, Creative Commons).
Les plantes representen el 17% de les espècies estudiades, amb unes 292.000 espècies aproximadament. Aquestes inclouen diferents grans grups: les angiospermes (87% de les espècies), les gimnospermes (0,3%), les falgueres (4,3%) i els briòfits (9%).
QUÈ CAUSA L’EXTINCIÓ DE ESPÈCIES?
Les activitats humanes causen una disminució de les espècies a causa de que no s’apliquen sempre els principis de desenvolupament sostenible. Entre aquestes activitats cal destacar les següents:
Alteració i destrucció d’ecosistemes. La destrucció de la selva tropical és un exemple. En moltes zones tropicals, com el sud-est asiàtic, s’arrasa amb grans extensions de selva per plantar la palma, de la qual s’extreu el famós oli de palma. Això posa en perill una elevada quantitat d’espècies, entre les quals hi ha els orangutans. Evita els productes amb oli de palma per evitar aquesta situació! Un altre exemple és la fragmentació dels rius a causa de la construcció de grans preses, el que impedeix a peixos com el salmó, l’anguila o la llampresa a desplaçar-se lliurement entre els rius i el mar.
Orangutan (Pongo sp.) víctima de la desforestació per a la indústria de l’oli de palma (Foto: crèdit desconegut).
Pràctiques agrícoles. L’ús abusiu de pesticides està causant la mort massiva d’abelles, insectes essencials per a la pol·linització i, per tant, per a la provisió d’aliments. Com hem vist abans, l’agricultura necessita de terreny i, quan aquest no està disponible, se’n destrueixen grans extensions.
Caça i explotació d’animals. Fins no fa molts anys, es produïa la caça d’animals que es creien perjudicials per a les pastures, la caça o l’home, com és el cas del llop ibèric. El comerç d’espècies exòtiques, el col·leccionisme o la captura d’animals amb propietats suposadament curatives també estan amenaçant la biodiversitat.
Cadàvers de llops apareguts a Astúries (Diverses fonts).
Introducció d’espècies exòtiques. Quan una espècie és introduïda, voluntàriament o involuntàriament, a una zona d’on no és originària se l’anomena espècie exòtica. Aquestes competeixen per l’espai i recursos amb les autòctones, de manera que les espècies locals es veuen perjudicades. Si, a més, aquestes noves espècies desplacen a les locals llavors tenen un comportament invasor. A Hawaii, l’activitat humana i la introducció de noves espècies com la rata ha causat la desaparició del 90% de les espècies d’aus autòctones.
Blanquejament a la Samoa Americana. La primera foto (abans) va ser feta al desembre de 2014 i la segona (després) al febrer de 2015 (Foto: XL Catlin Seaview Survey).
Turisme. Quan el turisme es porta a terme de forma no respectuosa amb la biodiversitat o superant la capacitat de càrrega de l’ecosistema, aquesta es pot veure afectada. La solució passa pel turisme sostenible.
Desconeixement. El desconeixement i ignorància són el pitjor enemic de la conservació. Per aquest motiu va néixer aquest blog, per conscienciar els seus lectors de l’important que és preservar la natura.
Ets un / a amant de la natura i la biodiversitat? Comparteix amb nosaltres les mesures que prens per no posar-la en perill!
A tots ens agrada viatjar i moltes vegades busquem el contacte amb la natura. Això passa especialment quan viatgem a països exòtics i busquem el contacte amb animals salvatges. Viatjar i respecte per la natura són dos conceptes que haurien d’anar de la mà. No és altra cosa que el turisme responsable. Descobreix què pots fer per viatjar respectant als animals!
TURISME RESPONSABLE: VIATJAR RESPECTANT ALS ANIMALS
Cada vegada la gent està més desconnectada de la naturalesa, el que provoca que quan acudim a ella no ho fem de la millor manera. Quantes vegades hem vist fotos de gent amb animals salvatges? Si de veritat estimes als animals, buscaràs la manera d’apropar-te a ells sense que això posi en perill la seva vida ni el seu hàbitat natural.
QUAN HA DE CONSIDERAR-SE IRRESPECTUOSA UNA ACTIVITAT CON ANIMALS?
Un primer indicador de que hem de rebutjar una activitat que serà nociva per als animals és que no es troben en el seu hàbitat, però sobretot perquè realitzen comportaments malaltissos i impropis de la seva espècie. Una trobada amb animals ens hauria de fer sentir que tots formem part de la natura i que compartim el planeta tots junts. Recorda: els animals no estan per divertir-nos!
D’acord amb el Tractat Europeu d’Amsterdam de 1997, perquè els animals gaudeixin d’un mínim benestar animal han de:
No patir fam ni set.
No patir molèsties.
No patir dolor, ferides o malalties.
Tenir llibertat per expressar el seu comportament natural.
No patir por ni angoixa.
Per aquests motius, quan una activitat posi en dubte algun d’aquests cinc punts haurem de rebutjar-la.
3 ACTIVITATS QUE PODRIEN POSAR EN PERILL ALS ANIMALS (I QUE PODEM EVITAR)
ALBIRAMENTS I SAFARIS
Segons FAADA, cada any s’organitzen 12 milions de viatges per observar animals salvatges en el seu hàbitat natural, ja siguin cetacis, aus, lleons o qualsevol altre animal.
Safari a Kenia (Foto: DEMOSH, Creative Commons).
No és difícil imaginar que tota aquesta quantitat de gent ocupant els seus hàbitats naturals i interactuant amb els animals té efectes negatius:
Canvis comportamentals i psicològics, com la reducció del temps en que s’alimenten o descansen o fins i tot buscar refugi en altres àrees, en què podria haver-hi menys aliment i més depredadors.
Els animals en època d’aparellament o de cria són especialment sensibles, de manera que molestar en aquest moment pot tenir efectes negatius per a la conservació de l’espècie.
Canvis químics en la sang per l’augment de les hormones de l’estrès o per ser alimentats pels turistes.
Transmissió de malalties, ja sigui dels animals als humans o del revés.
Els seus hàbitats naturals també es veuen compromesos.
Tot i el que acabem de dir, aquest tipus d’activitats també poden suposar un impacte positiu per a les espècies, com la protecció dels hàbitats, el finançament de projectes de conservació, la creació d’ocupació per als locals i educació sobre la fauna i la necessitat de conservar-la. Són exemple d’això les Illes Galápagos, que gràcies als albiraments de fauna salvatge, com les iguanes marines, es pot mantenir el parc nacional, o els taurons balena de les Illes Seychelles, que es poden estudiar gràcies als diners recaptats.
CONSELLS PEL TURISME RESPONSABLE EN ALBIRAMENTS I SAFARIS
Els consells que s’haurien de seguir varien molt depenent de les espècies que anem a albirar, però de forma general hauríem de tenir en compte els següents:
No prendre ni introduir fauna ni flora del lloc que visitem.
No utilitzis mitjans de transport que es desplacen a gran velocitat, que produeixin molt soroll o que canviïn bruscament de direcció.
No toquis mai als animals, ja que podries transmetre’ls malalties, infeccions o paràsits (o del revés).
No alimentis mai als animals, ja que podries modificar les seves pautes de conducta, crear-los dependència o fins i tot patir agressions.
No deixis ni un rastre d’escombraries, incloses les restes orgàniques.
No provoquis als animals ni intentis atreure la seva atenció.
No cridis, ni facis sorolls o moviments exagerats, ja que podrien arribar a interpretar-ho com una amenaça.
No mantinguis el contacte visual amb els animals, ja que alguns ho interpreten també com un desafiament.
Investiga quan és l’època de reproducció o muda de les espècies que vols albirar i evita anar-hi en aquest període.
Mai no et situïs entre dos animals, sobretot entre una mare i la seva cria.
Procura no fer malbé les plantes, molses i líquens mentre camines o condueixes.
Respecta el temps màxim permès per a l’albirament.
Crida l’atenció de les persones del grup o del guia sempre que no es compleixin aquestes recomanacions i denuncia-ho als organitzadors.
REGALS DE VIATGE
En molts destins turístics podem trobar regals fets amb parts d’animals o, fins i tot, amb animals vius.
Pinta d’ivori (Foto: Andreas Praefcke, Creative Commons).
Rebutja regals o productes amb petxines, banyes, pelatges, plomes, dents, ossos o altres parts. Recorda que la venda l’ivori, com el d’elefant, és totalment il·legal. A més, alguns objectes poden estar fets amb closques de tortugues marines, com joies o ulleres de sol. I com a exemple final, rebutja qualsevol producte de la medicina tradicional asiàtica feta amb parts de tigre, lleopard, musk, rinoceront i ós, ja que també són il·legals.
Quant als animals vius, com a viatger/turista i consumidor, tu tens el poder de frenar aquesta indústria que posa en perill a la fauna. Només per posar un exemple, se sap d’unes 700 espècies animals que estan en perill d’extinció com a conseqüència de la captura d’espècies exòtiques perquè siguin adquirides com a mascotes. A més, perquè un únic individu arribi a la botiga, s’estima que hi ha altres 9 animals que han mort en el camí.
Comprar-los, a més de no ser ètic i que podria haver implicat molta crueltat cap als animals, podria comportar molts problemes legals, ja que el fet que es venguin no vol dir que siguin permesos.
CONSELLS PEL TURISME RESPONSABLE EN ELS REGALS DE VIATGE
Mai adquireixis aquest tipus de productes. Digues-li al venedor que vols un altre tipus de regal.
Si sospites de la legalitat d’un producte, informa a la policia, al teu tour operador o a l’autoritat turística local.
Alerta a la resta de turistes d’aquesta problemàtica.
TRADICIONS LOCALS
Moltes vegades s’abusa dels animals, fins i tot provocant la seva mort, amb l’excusa que és una tradició del país o de la regió. Un exemple d’això són les curses i festes amb bous. Com que és impossible parlar de totes elles, aquí ens centrarem en els elefants en els temples, en els encantadors de serps i en la gastronomia.
ELEFANTS ALS TEMPLES
En països hindús i budistes és fàcil trobar elefants en els temples, ja que consideren que els portaran fortuna i bona sort. Curiosament, sí que els porten fortuna; els diners que aconsegueixen dels visitants que volen ser beneïts a canvi d’un donatiu.
Els elefants dels temples són utilitzats per beneir als visitants a canvi d’un donatiu (Foto: autor desconegut, Creative Commons).
Aquests elefants són víctimes de l’estrès, l’avorriment, la solitud, el dolor físic i el dolor psicològic. Moltes vegades romanen encadenats de per vida en el mateix lloc, d’una pota del davant i una altra del darrere perquè no puguin moure. Això els sol causar problemes psicològics i poden arribar a embogir: es pot observar per un balanceig constant del cap.
Evidentment, tampoc gaudeixen dels requeriments necessaris: passen 18 hores diàries buscant menjar, es protegeixen del sol amb fang, passen molt de temps a l’aigua, són altament sociables, viuen en grups i un llarg etcètera.
Tampoc es lliuren d’un llarg i sofert temps d’entrenament, en el qual se’ls priva d’aigua i menjar i de contacte social, se’ls limita el moviment, se’ls colpeja quan es rebel·len i per dominar-los s’utilitzen ganxos metàl·lics per colpejar el cap i orelles. Et deixem un vídeo perquè ho vegis (avís: és dur).
ENCANTADORS DE SERPS
En països com l’Índia i el Marroc no és estrany trobar a encantadors de serps. No ens enganyem: no és màgia, és maltractament.
Els encantadors de serps no fan màgia, són còmplices del maltractament animal (Foto: Carlos Adampol Galindo, Creative Commons).
En primer lloc, hem de ser conscients de que la caça furtiva d’aquests animals són una causa important de la seva desaparició. De fet, cada “encantador” utilitza unes 7 serps a l’any. Les espècies més utilitzades són les cobres i escurçons bufadors, cornudes i del Magreb, totes elles molt verinoses.
A més, se’ls obliga a viure en caixes de fusta de 15 x 40 x 60 cm, en les que hi sol haver diferents espècies, de manera que la depredació, canibalisme o enverinament no són rars.
Per evitar mossegades, se’ls tallen els ullals, se’ls lliga la boca amb plàstic o, fins i tot, s’utilitza cola de manera que només puguin treure la llengua. També se’ls extirpen les glàndules del verí per evitar enverinaments.
Per què s’aixequen? El motiu és que els “encantadors” utilitzen flautes que s’assemblen a serps (als ulls de les serps, és clar) i realitzen moviments ondulants, de manera que responen amb intimidació.
GASTRONOMIA
Viatjar és sinònim de provar un altre tipus de gastronomia, és part de la gràcia de viatjar. Però quan aquests plats contenen animals en perill d’extinció o la preparació comporta patiment animal, hem de rebutjar-los.
Alguns plats de la gastronomia asiàtica es creu que tenen propietats “màgiques”, res més lluny de la realitat (Foto: autor desconegut, Creative Commons).
Aquí només ens centrarem en alguns plats a evitar, però la llista és llarga:
Sopa d’aleta de tauró (països asiàtics): per cuinar-només s’utilitzen les aletes dels taurons, de manera que se’ls tallen estant vius i la resta del cos es torna amb vida al mar, de manera que el seu destí és sofriment fins arribar al més profund.
Ous de tortuga (Àsia i El Carib): les tortugues es reprodueixen molt lentament, així que agafar els seus ous posa en perill la seva supervivència.
Carn de balena (Islàndia, Japó i Corea): no només amenaça la seva supervivència, sinó que a més posa en perill la salut humana (conté molts contaminants).
Carn d’animals salvatges (Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina): el comerç de carn de mico, d’ós formiguer o de trompa d’elefant és el motiu principal de la seva desaparició.
Quin és el teu proper viatge? Tens prevista alguna activitat de contacte amb la natura i els animals? Què faràs perquè aquesta interacció no comprometi el seu benestar i supervivència? Deixa’ns els teus comentaris!
Les Reserves de la Biosfera van ser creades amb l’objectiu de conciliar la conservació de la biodiversitat amb l’ús sostenible, desenvolupament econòmic, investigació i educació. Però, és possible compatibilitzar progrés i conservació?
1. EL PROGRAMA SOBRE L’HOME I BIOSFERA
Des del 1970, el Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) pretén establir bases científiques per millorar les relacions entre les persones i l’ambient. Les reserves de la Biosfera són zones compostes per ecosistemes terrestres, marins i costaners, reconegudes pel Programa sobre l’Home i Biosfera de la UNESCO. L’objectiu d’aquestes zones és conciliar la conservació de la biodiversitat amb el seu ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació.
Aquesta particular figura de protecció ha de complir alguns requisits, com la necessitat de ser zones extenses, de més de 40.000 hectàrees, amb paisatges i hàbitats representatius d’una regió biogeogràfica. Un altre dels requisits que ha de complir una Reserva de la Biosfera és comptar amb alta participació de la població, per al que es van crear diversos comitès de consulta i treball que gestionen com es conservarà l’espai. Així, s’aconsegueix conscienciar i implicar la gent en la conservació del mateix.
2. COM FUNCIONEN?
La designació de “reserva de la biosfera” d’una zona implica la seva conservació, investigació científica i desenvolupament sostenible. El seu objectiu és demostrar que la conservació mediambiental pot compaginar-se amb el desenvolupament sostenible, basat en els resultats de la participació de la població local i la investigació científica.
Per a això, les zones sota aquesta figura de protecció es gestionen en funció de les seves característiques biològiques, topogràfiques, econòmiques i socioculturals.
Les Reserves de la Biosfera es caracteritzen per tres funcions principals, que es combinen de manera específica en cadascuna de les reserves:
Funció de conservació, contribuint a la conservació dels paisatges, ecosistemes, espècies i variació genètica.
Funció de desenvolupament, fomentant un desenvolupament econòmic i humà que siguin sostenibles.
Funció de creació de xarxes, donant suport a projectes de demostració, educació i capacitació sobre el medi ambient, d’investigació i d’observació en relació amb la conservació i desenvolupament sostenible a nivells locals, regionals, nacionals i globals. Es pretén que totes les zones estiguin interconnectades i intercanviïn informació.
Segons el seu nivell de protecció, les Reserves de la Biosfera es divideixen en tres zones:
Zona nucli: formada per ecosistemes no pertorbats i característics d’una regió concreta. És la zona de major protecció, en ella només es permeten activitats que no interfereixin amb la conservació de l’ecosistema i ha d’assegurar la protecció de la biodiversitat a llarg termini.
Zona d’amortiment: és una zona intermèdia en la qual poden realitzar-se activitats d’investigació científica, educació i formació ambiental, activitats recreatives i turístiques; i d’altres que no interfereixin en els objectius de la Reserva.
Zona de transició: en aquesta zona el treball de la Reserva és aplicat a les necessitats de la població local.
3. LES RESERVES DE LA BIOSFERA AL MÓN
Actualment 120 països formen part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, amb 669 zones declarades sota aquesta figura de protecció.
Imatge: Mapa Mundial Reserves de la Biosfera. Font: UNESCO
Pots consultar el llistat complet; però aquí tens d’algunes Reserves de la Biosfera que per la seva singularitat hauries de conèixer:
Mèxic: Illa Guadalupe. Aquesta illa compta amb 253,8 km quadrats de superfície i es troba a l’oceà Pacífic. Destaca per la seva diversitat de flora i fauna marines, entre elles la colònia més gran d’elefants marins del Pacífic i el gran tauró blanc.
Imatge: Visitants fotografiant tauró en les aigües marines de la Reserva de la Biosfera d’Illa Guadalupe, Mèxic. Font: http://www.traveler.es
Espanya: Pics d’Europa. La zona, declarada també Parc Nacional, es localitza a la part central de la Serralada Cantàbrica. Destaquen el congost dels Beyos i la gola del Cares, a més de la seva fauna i la varietat de boscos.
Colòmbia: Cinturó Andí. Localitzada a la Cadena Andina al sud de Colòmbia, i formada per tres parcs nacionals: Parc Nacional Cova dels Guácharos, Parc Nacional Puracé i Parc Nacional Nevat de l’Huila, amb gran diversitat d’aus. Un dels objectius principals de la Reserva és la planificació i gestió dels agrosistemes de la zona de forma sostenible.
Veneçuela: Delta de l’Orinoco. Destaca per la seva gran diversitat biològica, en ecosistemes terrestres i marins. Molt freqüents els manglars estuaris i costaners.
Perú: Huascarán. Es localitza a la serralada tropical més alta i extensa del Planeta. És una zona de gran biodiversitat, gràcies als seus boscos en perfecte estat de conservació, i les seves més de 700 glaceres que formen llacunes. Per mantenir la seva protecció es practica un turisme sostenible, que al seu torn beneficia la població local.
Alemanya: Bosc Bàvar. És un espectacular sistema muntanyós de mitjana altura, i al costat d’una altra zona de protecció formen la major reserva forestal d’Europa.
Estats Units: Parc Congaree. Format per un bosc de terrenys fluvials, que per la seva altura constitueix un dels més alts dossers boscosos temperats caducifolis que queden al món.
Xina: Huanglong. És una regió localitzada a la part sud de les muntanyes Minshan, que destaca per les seves terrasses formades per dipòsits de calcita i ecosistemes forestals. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1992.
Rússia: Lapònia. Es troba més enllà del Cercle polar àrtic i presenta un clima subàrtic, encara que lliure de permafrost (capa de gel permanent en els nivells superficials del sòl, que acumula carboni orgànic).
Indonèsia: Parc Nacional de Komodo. Es troba a l’arxipèlag d’Indonèsia i està format per diverses illes d’origen volcànic. Al principi, el Drac de Komodo, el gran símbol d’aquesta reserva, va ser el principal motiu de la protecció de la zona, tot i que aquesta protecció es va anar estenent cap a la protecció de la flora i fauna de la regió, amb zones marines incloses. Actualment la desforestació per cultius (sobretot l’oli de palma) i el tràfic de fusta estan provocant la desaparició de grans zones boscoses d’Indonèsia a gran velocitat.
Imatge: Drac de Komodo a Indonèsia, dins el Parc Nacional de Komodo. Font: http://www.taringa.es
4. REFERÈNCIES
FAO. Programa L’home i la biosfera de la UNESCO a les zones de muntanya
El món actual viu temps convulsos. Notícies relacionades amb el terrorisme, el narcotràfic, els cops d’estat, la crisi dels refugiats o les nombroses guerres encara presents inunden les nostres pantalles dia rere dia. I, en un biaix totalment comprensible, l’atenció es centra, gairebé exclusivament, en les persones i els països involucrats. Però (i és una cosa que em pregunto cada vegada que miro el telenotícies) què passa amb la natura en aquestes regions castigades per la violència? En aquesta entrada repassem els conflictes armats mésimportants en l’actualitat i les seves conseqüències sobre la naturalesa del seu entorn.
INTRODUCCIÓ
Qualsevol acció humana té repercussions sobre la vida natural, i encara més les guerres, destructores intrínseques. Amb elles vénen associats una sèrie de perjudicis sobre la vida silvestre com són la desforestació, la degradació del sòl, la contaminació o la caça, entre molts altres. La primera vegada que es va prendre realment consciència del gran impacte de les guerres sobre la naturalesa va ser amb la Guerra de Vietnam. L’exèrcit nord-americà, en la seva lluita contra un enemic invisible, va llançar més de 75 milions de litres d’herbicides sobre les selves, amb l’objectiu de defoliar els arbres i poder trobar, d’aquesta manera, als seus enemics. No obstant això, i malgrat aconseguir parcialment el seu objectiu (tots sabem com va acabar aquella guerra) la naturalesa va ser greument danyada. En un estudi dut a terme a Vietnam a mitjans dels 80 es va trobar que, en una àrea on abans habitaven entre 145 i 170 espècies d’ocells i entre 30 i 55 espècies de mamífers tan sols quedaven 24 i 5 espècies, respectivament.
Un helicòpter Huey de les forces armades nord-americanes sobrevola les selves del Vietnam mentre les ‘banya’ amb Agent Taronja. L’Agent Taronja va ser un potent herbicida i defoliador usat pels Estats Units durant la guerra amb l’objectiu de fer més visibles els enemics ocults a la selva. Un sol avió podia defoliar desenes d’hectàrees en un sol vol. El govern dels Estats Units va arribar a gastar-se 60 milions de dòlars anuals en l’Agent Taronja. Font: Zmescience.
Altres guerres, com la Guerra Civil de Rwanda, a part de deixar més de 500.000 morts i 2 milions de desplaçats, va deixar la naturalesa del país en un estat de crisi absoluta. Al Parc Nacional d’Akagera, un dels entorns més emblemàtics del país, la desforestació va fer estralls: es van perdre 200.000 de les 300.000 hectàrees de bosc en tan sols 3 anys, i el 90% dels grans mamífers.
Però, què està passant en l’actualitat? Com estan afectant les guerres d’avui dia a la supervivència de la natura? Aquí repassem els conflictes actuals més importants i la seva difícil coexistència amb la vida salvatgede la regió.
El Conflicte palestí-israelià (1948-actualitat)
Encara que l’última guerra entre Israel i Palestina va començar el 2005, la violència entre els dos països ha estat present des de la creació de l’estat d’Israel. Milers de persones han mort durant dècades, i milions han estat desplaçades en contra de la seva voluntat. I, és clar, la natura no n’ha sortit indemne.
Un dels casos més sonats va ocórrer en 2006. L’exèrcit israelià va bombardejar dos tancs de pretróleo propers a una central elèctrica de Jieh, al Líban (país on es trobava Hezbollah, un grup terroristarivald’Israel) provocant l’abocament d’entre 10.0000 i 15.000 metres cúbics de petrolial Mediterrani. Aquesta marea negra es va estendre al llarg de 90 km de la costa del Líban, portant la mort amb ella. A més, va afectar greument l’hàbitat de la tortuga verda (Chelonia mydas) en un dels pocs espais ben preservats que encara tenia aquesta espècie al Mediterrani.
El bombardeig de dos tancs de petroli per part de l’exèrcit israelià va deixar 80 km de costa del Líban en una situació semblant a la de la imatge. En 2014, la Assemblea de les Nacions Unides va instar a l’Israel a compensar amb 856,4 milions de dòlars al Líban per aquesta catàstrofe mediambiental. Font: hispantv.
No obstant això, a principis de 2016 van sortir a la llum unes imatges que dirien encara més l’atenció internacional: desenes d’animals del zoo de Gaza van aparèixer completament momificats, després de patir una terrible agonia i morir de fam. Va passar en dues ocasions des que es va obrir el zoo en 2007, però la fam més forta va tenir lloc el 2014, arran d’un conflicte entre Israel i les forces palestines de Hamas. Es calcula que uns 80 animals van morir de fam, entre ells cocodrils, tigres, babuins o porcs espins. Quan els serveis de rescat van poder arribar al zoo, només quedaven 15 animals amb vida, molts d’ells amb greus símptomes de desnutrició.
El zoo de Gaza es va fer mundialment conegut a causa de les impactants imatges de cossos momificats arran de la forta fam que va causar la guerra. Segons Abu Diab Oweida, el propietari del zoo, els cossos van ser momificats perquè tothom veiés que fins als animals es veien afectats per la guerra. Font: Dailymail.Els continus bombardejos a la franja de Gaza causen nombroses víctimes, com la d’aquests equins que apareixen a la imatge. Lamentablement, la fi del conflicte sembla llunyana. Font: helpinganimalsingaza.
Segona Guerra del Congo (1998-2003)
Aquesta guerra, també coneguda com la Gran Guerra d’Àfrica o la Guerra Mundial Africana, ha provocat la mort de més de 5 milions de persones des de llavors, el que li ha brindat el dubtós honor de ser el conflicte armat més mortífer des de la Segona Guerra Mundial. Encara que oficialment va acabar en 2003 i hi ha un govern electe des de 2006, la República Democràtica del Congo viu sotmesa en un estat d’inestabilitat propi d’un país en guerra.
Els guerrillers fan servir els nombrosos recursos naturals del país per obtenir diners i així poder continuar amb la guerra. I l’ivori és el bé més preuat, el que produeix més beneficis. És per això que les poblacions d‘elefant africà (Loxodonta africana) s’han vist reduïdes en un 90% des de l’inici dels conflictes armats. Pitjor li ha anat al rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni) una subespècie del rinoceront blanc. Es creu que els seus últims exemplars, 2 mascles i 2 femelles residents al Parc Nacional Garamba, van morir entre 2006 i 2008 a les mans dels guerrillers, provocant l’extinció d’aquesta subespècie.
El goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei), del que tan sols queden 700 exemplars en llibertat, viu gairebé exclusivament a les muntanyes Virunga, un territori compartit per la República Democràtica del Congo, Rwanda i Uganda. A la imatge, un goril·la de muntanya mort per causes desconegudes al 2007. Es creu que els guardaboscos van estar implicats en la mort. Font: The Guardian.
El ‘bushmeat’ o menjar d’animals salvatges, és un altre gran problema derivat dels nombrosos conflictes militars al país. Arran de la pobresa extrema, molts vilatans s’han vist obligats a caçar per sobreviure. I un dels grups més perjudicats ha estat el dels primats. Les poblacions dels grans primats, en un altre temps comptades per milions, s’han vist reduïdesdràsticament. Es creu que queden tan sols 200.000 goril·les de plana, 100.000ximpanzés i 10.000bonobosen llibertat.
Els bonobos (Pan paniscus), són els nostres parents més propers, i un dels animals més amenaçats al Congo. És una espècie endèmica d’aquest país, però està sent fortament caçat per menjar i, més recentment, per servir com menjar al mercat asiàtic. Exemplars com el de la imatge poden ser fàcilment trobats en els mercats de Kinshasa i Brazzaville. Font. National Geographic.
Guerra Civil de Síria (2011-actualitat)
Sens dubte la guerra en actiu de la qual més sentim parlar. Aquest conflicte ha costat la vida a més de 500.000 persones i ha provocat una de les crisis humanitàries més importants del nostre temps: s’estima que hi ha més de 10 milions de refugiats per culpa de la guerra. Els que s’han quedat a Síria, s’han anat desplaçant des de l’interior a la zona costanera, constituint una gran amenaça per als boscos de la regió. Segons Aroub Almasri, un ecologista del govern sirià, la majoria de gent necessita menjar, electricitat i combustible per cuinar i escalfar-se, amb el que han començat a talar els boscos de la zona, la majoria en àrees protegides. A part del propi impacte de la desforestació, es sumen un gran nombre de focsque s’han anat estenent per la regió en els últims temps. Una àrea especialment afectada es tracta del bosc de Fronlok, a la frontera amb Turquia. En aquestes muntanyes el grau d’endemisme és alt, i hi ha el perill que moltes espècies desapareguin de la zona, especialment un tipus d’encino, el Quercus cerris, nadiu de la regió i que comença a estar amenaçat.
A causa de la fragmentació de l’hàbitat, es creu que una espècie icònica de la Mediterrània i catalogada com en perill crític d’extinció per la UICN, s’ha extingit a Síria. Es tracta del ibis ermità (Geronticus eremita), una au del qual només queden 500 individus en llibertat i que està present només en tres països: Marroc, Turquia i Síria. Malgrat l’enorme esforç de Síria per mantenir una població estable en el seu territori, la guerra va acabar amb els últims individus d’aquesta espècie a la regió. Tan sols queda un individu de l’espècie, una femella anomenada Zenobia, que va ser vista per última vegada a Palmira abans que les tropes de l’ISIS entressin a la ciutat.
Sembla que els nombrosos esforços realitzats pel govern de Síria en els primers anys del segle XXI han estat insuficients per salvar de l’extinció a aquesta emblemàtica espècie. Abans present en grans parts d’Europa (des d’Àustria a la Península Ibèrica) el ibis ermità compta amb les poblacions més importants al Marroc, el seu últim reducte en estat natural. Font: New Scientist.
Guerrade Líbia (2014-actualitat)
Després de la guerra civil de Líbia, que va culminar amb la caiguda del coronel Gaddafi, el país s’ha vist arrossegat a una espiral de violència afavorida pels nombrosos grups armats que governen el país. La importació de carn de l’exterior s’ha detingut, i els propietaris de les ovelles, cabres i camells guarden als seus animals com si d’or es tractés a causa del desproveïment. A causa d’això, els grups armats s’estan dirigint al sud del país, on l’anarquia impera al seu aire, per proveir-se de menjar provinent d’animals salvatges.
Una de les espècies més perjudicades ha estat lagasela de Loder (Gazella leptoceros), catalogada com amenaçada segons la UICN i amb les seves poblacionsen franc descens. Fa deu anys la població no superava elsdiversos centenars d’individus, i es creu que avui dia la situació és molt pitjor.
La gasela de Loder és nativa del nord d’Àfrica, on queden menys de 2500 individus. Les milícies fan servir la seva carn per alimentar-se o vendre-la al mercat libi, on escasseja. Font: Creative Commons.
Però les gaseles no són l’úniques perjudicades pel vandalisme i impunitat regnants a Líbia. Gran quantitat d’aus migratòries, que han de creuar el país africà en el seu camí cap a Europa, són abatudes pels caçadors. A més, els oasis que fan servir per descansar estan sent oberts pels caçadors, el que provoca que centenars de grues, ànecs, garses i flamencs siguin aniquilats sense que ningú pugui fer res.
A més, l’efecte de la guerra de Líbia sobre la naturalesa no queda dins de les seves fronteres. El 2015, prop d’uns cadàvers d’elefant de Mali, una subespècie d’elefant greument amenaçada, es van trobar armesprovinents de Líbia. Es creu que l’ivori dels elefants de Mali està servint per finançaralesmilícieslíbies.
Els elefants de Mali són una de les dues úniques poblacions d’elefants que viuen al desert. L’últim cens aeri (de 2007) va revelar la presència de tan sols 350 individus al país. El 2015 es van trobar 80 individus caçats, amb el que els pronòstics no són gens favorables: els científics creuen que la població s’extingirà en 3 anys Font: Reuters.
Guerra del Govern Colombià contra les FARC i altres milícies (1964-2016)
Malgrat l’acord de pau assolit fa poc mesos entre el govern colombià i les FARC, les ferides, tant socials com mediambientals, trigaran molt de temps a tancar-se. Durant molt de temps les milícies s’han finançat en gran part dels diners generats pels cultius il·legals de cocaïna. Emplaçades en el més profund de la selva colombiana, milers d’hectàrees de bosc primigeni han estat aclarides per a la construcció de laboratoris i la sembra de cultius de coca. A més, en un intent per acabar amb aquest tipus de cultius il·legals, el govern ha fumigat extenses zones de selva amb glifosat, un herbicida que, tot i ser considerat inofensiu, ha pogut provocar la mort d’aus, petits mamífers i insectes, deixant sense suport a la gent que viu de la caça. Un altre problema afegit és que els cultius d’ús il·lícit s’han estès a les zones protegides. Així doncs, segons un informe de Parcs Naturals de Colòmbia, les FARC estaven presents en 37 àrees protegides del país, i es van detectar, a més, 3791 hectàrees de coca sembrada.
No obstant això, l’activitat il·lícita que més amenaça la naturalesa de Colòmbia és la mineria il·legal, una de les activitats més lucratives per als grups armats. I és que, mentre 1 kg de coca es ven a uns 4.3 milions de pesos, un d’or es ven a 85 milions de pesos, unes 20 vegades més. Per aquest motiu, grans extensions de selva han estat destruïdes per les màquines retroexcavadores per obrir mines d’or (el 60%), coltan (25%), carbó (10%) i tungstè (5%). La desforestació derivada de la mineria il·legal arriba a xifres inimaginables: entre el 1990 i el 2010 es van deforestar, de mitjana, 310.349 hectàrees de selva a l’any, és a dir, 6.206.000 hectàrees en tot aquest temps, o el que és el mateix, el 5.4% de la superfície de Colòmbia.
Per a l’extracció de l’or s’utilitzen mercuri i cianur, metalls altament contaminants. S’estima que al voltant de 200 tones de mercuri van a parar, cada any, a rius colombians. Això ha provocat que almenys 90 rius estiguin contaminats per aquest tipus de metalls, afectant a la fauna i flora local. Font: Semana.
Finalment, les accions dutes a terme per les FARC contra les extraccions petrolieres ha causat greus vessaments de cru en àrees d’alt valor ambiental. És el cas, per exemple, del vessament de 492 litres de petroli a Puerto Assís, Putumayo, al juny de 2015. Les FARC van interceptar un comboi que contenia tancs amb petroli i els vessar,afectant a 9 aiguamolls i estenent el petroli al llarg del riu Putumayo.
Els atacs sistemàtics de les FARC contra la indústria petroliera van arribar, tan sols a la província de Putumayo, als 132 el 2013. Els hidrocarburs contaminen els sòls i romanen aquí durant anys. A l’aigua, el petroli, causa del seu consum d’oxigen, crea condicions anòxiques que provoca la mort dels peixos propers. Font: elcolombiano.
Guerra d’Afganistan (2001-2014)
Tant l’última guerra de l’Afganistan com l’anterior van tenir un fort impacte sobre la vida salvatge de la regió. Es calcula que entre el 1990 i el 2007 més d’un terç dels boscos de l’Afganistan van ser talats, tant per refugiats per utilitzar la fusta per cuinar, combustible o construcció com per les indústries de la fusta, que talen impunement els boscos de la regió.
Malgrat tot, les notícies són més optimistes del que s’esperaria d’un país sumit en la guerra durant dècades. Entre els anys 2006 i 2009 es van realitzar, a la província de Nuritán, els primers censos des de la dècada dels 70, amb l’ajuda de càmeres-trampa, l’estudi de la femta i la realització de transsectes. Els resultats van ser encoratjadors: es van observar 18 óssos negres, 280 exemplars de porc espí, moltes guineus vermelles, llops grisos i xacals daurats, alguns gats salvatges,civetes de les palmeres i macacos rhesus i, sobretot, es va detectar la presència del esquiu lleopard de les neus (Panthera uncia), en concret de 3 individus diferents.
Càmeres de foto-trampeig van aconseguir fotografiar a l’esquiu lleopard de les neus a les agrestes muntanyes afganeses. Sens dubte, una notícia esperançadora per a la seva conservació. Font: James Nava.
No obstant això, encara no es pot cantar victòria. La gran quantitat de bombes llançades durant anys van fer efecte en l’abundància d’aus migratòries. Moltes de les aus van morir directament per l’impacte de les bombes o enverinades a l’entrar en contacte amb aigua contaminada. Altres, però, van variar el seu rumb a causa dels bombardejos i ja no creuen el país. És el cas de la grua siberiana (Grus leucogeranus), una espècie críticament amenaçada d’extinció per la UICN i que no s’ha tornat a veure a l’Afganistan des del 1999. A més, a causa de la guerra ia la incipient economia afganesa, centenarsde caçadors es veuen obligats a atrapar ocells vius per al seu posterior contraban cap a països àrabs rics. Aquesta situació ha propiciat que, en algunes regions de l’Afganistan, l’observació d’aus migratòries hagi baixat un 85% des de l’inici de la guerra.
Segons el director de Protecció Ambiental de l’Afganistan, cada any al voltant de 5000 aus són caçades per contraban, sobretot en les regions de Syed Khel i Kohistan. Moltes de les avitardes hubara (Chlamydotes undulata) i diferents tipus de falcons són enviats als països rics del Golf per servir com a mascotes. A la imatge, caçadors afganesos al costat de les seves gàbies rudimentàries. Font: focusingonwildlife.
El conflicte de Corea (1950-actualitat)
La Zona Desmilitaritzada de Corea és la prova que fins a alguna cosa tan tràgic com una guerra pot portar conseqüències positives. Arran de la pau acordada pels dos països el 1953, es va dur a terme la creació de la zona desmilitaritzada de Corea, una franja de terra de 4 km d’ample i 250 km de llarg que separa els dos països. La zona, que compta amb una fortapresència militar de prop de 2 milions de soldats, ha romàs pràcticament inalterada i escassamenthabitadades de llavors.
La zona desmilitaritzada de Corea, o ZDC, separa els dos països gràcies a una zona ‘buffer’ de 4 km d’ample. En aquest enclavament es solen celebrar les infreqüents i tenses reunions entre els mandataris d’ambdós països. Font: Creative Commons.
La zona es caracteritza per posseir una gran riquesa topogràfica i alta varietat d’ecosistemes, el que li permet ostentar una gran diversitat. Algunes expedicions científiques s’han pogut documentar més de 1.100 espècies de plantes, 80 espècies de peixos, 50 de mamífers i centenars d’aus. A més, és una freqüent parada per a moltes espècies d’aus migratòries que esdirigeixencap aMongòlia, Filipines o Austràlia.
La zona té una gran riquesa florística i faunística. Cérvols, óssos, senglars i gran quantitat d’aus poblen el territori. Es creu, fins i tot, que podria contenir alguns individus de tigre siberià, habitant habitual de la zona abans de l’ocupació japonesa de Corea. Font: BBC.
Recentment, gràcies a la millora de les relacions entre els dos països, la zona pot ser visitada per tan sols uns 43 euros. A més, a causa del seu excepcional estat de conservació i alta diversitat, estan sorgint campanyes per convertir la zona en una àrea protegida. Una d’aquestes campanyes, la DMZ Fòrum, proposa declarar la zona Patrimoni de la Humanitat i Parc Mundial per la Pau, i poder protegir-la així d’un possible desenvolupamenturbanísticel dia en quès’assoleixila pau entre els dos països.
La zona ha rebut nombrosos suports per convertir-la en una reserva natural que la protegeixi d’una possible explotació futura. Entre les personalitats que han donat suport al pla es troben l’ex-president dels Estats Units, Bill Clinton, o el fundador de la CNN, Ted Turner. Font: BBC.
S’apropa el Nadal, de manera que és probable que hagis començat a pensar quins plats prepararàs per compartir amb els teus i gaudir de les festes. Ara bé, com reaccionarien els teus amics i familiars si, enlloc dels plats nadalencs de tota la vida, els preparessis un assortit d’insectes fregits o en salsa? Rebuig, fàstic, curiositat…
Menjar insectes no inspira massa confiança en bona part de la societat occidental, tot i haver format part de la seva història. Per què? D’altra banda, i si et digués que aquesta pràctica podria esdevenir la solució a molts problemes de sostenibilitat que la societat occidental experimenta actualment? Continua llegint per conèixer les respostes.
L’entomofàgia al llarg de la història
Tot i que actualment a molts ens resulti estrany i exòtic, l’entomofàgia(del grec ἔντομος [éntomos], ‘insecte’, y φᾰγεῖν [făguein], ‘menjar’) ha format part de la història de l’ésser humà des de l’origen dels temps. De fet, existeixen nombroses al·lusions al consum d’insectes en diferents escrits religiosos del cristianisme, l’islam i el judaisme.
Parada de venta d’insectes a Bangkok (Tailàndia) (Font: Takoradee, CC).
A Europa, les primeres referències a l’entomofàgia provenen de l’antiga Grècia, on menjar cícades es considerava una delicadesa. El propi Aristòtil en deixà constància a la seva obra Historia Animalium (384-322 a.C.), segons el qual el gust de les femelles adultes de cícada sabien millor un cop produïda la còpula degut a què eren plenes d’ous.
Molts altres documents van deixar patent com d’habitual era llavors menjar insects: Diodorus(200 a.C.), de Sicília, va batejar amb el nom de Acridophagi als habitants d’Etiòpia degut a la seva dieta basada en el consum de saltamartins i llagostes (família Acrididae); alhora, a l’antiga Roma, Plini el Vell (Historia Naturalis) fa referència a un plat molt estimat pels romans conegut amb el nom de “cossus”, el qual, segons Bodenheimer (1951), tindria com a ingredient principal la larva de l’escarabat Cerambyx cerdo.
A Àsia, la literatura xinesa també fa referència a l’entomofàgia i a l’ús dels insectes en la seva medicina tradicional. En el Compendi de Matèria Mèdica de Li Shizhen (Dinastia Ming, 1368–1644), se cita una gran quantitat de receptes basades en l’ús d’insectes, remarcant els beneficis medicinals de cadascuna d’elles.
Per què ja no mengem insectes a occident?
Tot i haver format part de la nostra dieta des de l’origen dels temps i que el seu consum continuï essent habitual a moltes parts del món, els insectes s’han convertit en un producte tabú a la dieta occidental moderna, especialment a Europa i Estats Units. Quina podria haver estat la causa d’aquest canvi?
El motiu més fefaent es troba lligat a l’origen de l’agricultura i la ramaderia. El Creixent Fèrtil, una regió històrica que comprèn els territoris occidentals d’Àsia, la vall del Nil i el delta del Nil, és considerat el lloc de naixement de l’agricultura i, secundàriament, de la ramaderia (revolució neolítica d’occident). A partir d’aquest moment, les pràctiques agrícoles i ramaderes es van començar a estendre per tota Europa, substituint poc a poc la caça i la recol·lecció com a principals fonts d’aliment.
Mapa del Creixent Fèrtil (Font: NormanEinstein, CC).
Així, a poc a poc el consum d’insectes va anar-se substituint pel consum d’animals domèstics, especialment de mamífers herbívors i omnívors, els quals, a més a més, oferien un ventall mol més ampli de productes: pells, productes làctics, força de tracció i medi de transport. Amb el temps, la ramaderia i l’agricultura es tornaren pràctiques habituals a Europa en tractar-se de fonts més estables d’aliment. La caça d’animals o el consum d’insectes, ambdues pràctiques molt inestables en estar subjectes a les estacions, van passar a un segon pla fins al punt de considerar-se pràctiques primitives en un context de societat sedentària.
Tanmateix, el motiu més probable pel qual la gent començà a sentir aversió pel consum d’insectes fou el seu impacte sobre l’agricultura. Essent ara aquesta pràctica la principal font d’aliment, els insectes començarem a percebre’s com un problema en esdevenir plaguesi afectar la seva producció. D’altra banda, la densitat poblacional, especialment als nuclis urbans tan habituals a occident, facilitava la transmissió de malalties a través d’insectes vectors.
Fora de la influència occidental, el consum d’insectes és molt més habitual actualment.Hi ha moltes raons que explicarien aquesta diferència: un major contacte amb la natura en societats menys urbanitzades, una pràctica agrícola menys extensiva o una introducció més tardana de l’agricultura podrien haver perpetuat el consum d’insectes.
Número estimat, en base a diversos estudis, d’espècies d’insectes destinats al consum per país (Font: Centre for Geo Information, Wageningen University, basat en la informació recopilada per Jongema, 2012; imatge extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).Famílies d’insectes més consumides arreu del món (Font: Jongema, 2012; imatge extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
Els insectes: recurs del passat, solució pel futur
Havent passat els insectes a un segon pla dins la dieta occidental, és lògic que no existeixi, en molts casos, regulació sobre el seu consum. A diferència d’altres països, la comercialització d’insectes com a aliment a la Unió Europea es trobava estancada fins fa pocs anys. Tanmateix, la FAO(Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) publicà l’any 2013 un informe en el qual llistava els beneficis del consum d’insectes, instant als països europeus i a les societats occidentals més desenvolupades a regular la seva comercialització com a part de les mesures per assolir una alimentació més sostenible.
Quins beneficis comportaria donar més importància al consum d’insectes a occident?
Salut pública
Font de proteïnes i d’àcids grassos. Un insecte pot arribar a assolir fins a un 70% de contingut proteic/individu. Segons alguns experts, el seu consum per part de nens desnodrits també seria de gran importància degut al seu elevat contingut en àcids grassos. A més a més, d’acord amb la Societat Entomològica d’Estats Units, els tèrmits, les erugues, els saltamartins, les mosques, les aranyes i els corcs constitueixen fonts més importants de proteïnes que altres animals, com el pollastre o la vaca.
Proporció aproximada de proteïnes en saltamartins i en carn de vaca (Font: Entomological Gastronomy, 2015; a partir de la informació extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
Font de minerals i de fibra. Al voltant d’1 de cada 2 dones embarassades i d’un 40% dels nens en etapa preescolar als països desenvolupats pateixen anèmia (falta de ferro) com a conseqüència de la seva dieta, fet que comporta problemes cognitius i de rendiment. Els insectes contenen enormes quantitats de micronutrients com el ferro, a banda de coure, magnesi, fòsfor, manganès, seleni i zinc. D’altra banda, contenen molta fibra en forma de quitina, el carbohidrat bàsic que configura la cutícula dels artròpodes. La quitina és molecularment semblant a la cel·lulosa de les plantes i té, com aquesta, una gran importància per a la salut intestinal.
Menys risc de contraure malalties zoonòtiques. No existeixen evidències de la transmissió de malalties d’insectes a humans degut al seu consum, com sí passa amb el pollastre o la carn de vaca (grip aviar o malaltia de les vaques boges). Tanmateix, no existeixen suficients estudis que recolzin la total iniquitat del seu consum. Si bé podrien causar al·lèrgies similars a les produïdes pel consum de crustacis, seria necessari investigar una mica més al respecte.
Salut ambiental i econòmica
Major índex de transformació de l’aliment (kg d’aliment consumit per kg de pes guanyats). L’eficiència d’un insecte per transformar allò que menja en massa corporal i en creixement és superior que en qualsevol altre animal domèstic. Així doncs, cal invertir menys recursos en el seu creixement que en altres animals; proporcionalment, obtenim més biomassa gastant menys. Aquest fet cobra especial rellevància en el context d’una població mundial creixent que requereix cada cop més terrenys per cobrir les demandes d’aliment tant de persones com d’animals (pastures, cultius, etc.).
Per cada 10 Kg d’aliment (pinso) invertit, es produeixen 9 Kg de biomassa d’insecte i tan sols 1 Kg de biomassa en forma de carn de vaca (Font: Entomological Gastronomy, 2015; a partir de la informació extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
Revalorització de residus orgànics. Els insectes poden criar-se a base de restes orgàniques (p.ex. compost, femtes d’animals, etc.), fet que redueix la contaminació ambiental i revaloritza aquests residus.
Poc contaminants. Els insectes, a diferència d’altres animals, generen pocs gasos d’efecte hivernacle i poc amoníac (derivat, sobretot, dels excrements), motiu pel qual el seu efecte contaminant en aire, terra i aigua són mínims.
Producció de gasos d’efecte hivernacle (a dalt) i d’amoníac (a baix) per Kg de pes guanyat per tres espècies d’insecte, porcs i ramat destinat al consum de carn (Font: Oonincx et al., 2010.; extret de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
Menys consum d’aigua. La manca d’aigua afecta actualment a bona part de la humanitat i atempta contra la biodiversitat. La cria d’insectes requereix d’un menor consum d’aigua que la de ramat.
Malgrat tots aquests avantatges, l’any 2013 només Gran Bretanya, França, Holanda i Bèlgica comptaven amb la regulació adient per a la comercialització d’insectes i dels productes derivats d’aquests pel consum humà a Europa.
. . .
Incorporar insectes i productes derivats d’aquests (per ex. farina) a la dieta occidental podria esdevenir la solució a nombrosos problemes que experimenta la nostra societat actualment. Tanmateix, encara existeix certa reticència al seu consum, derivada sobretot de la tradició cultural occidental, de la manca d’informació i de l’absència d’estudis (a Espanya, per exemple, existeix un gran buit legal al respecte i una manca total de regulació). Però, com ja ha succeït altres cops amb altres aliments (p. ex. el peix cru i el sushi), no seria pas estrany que, en un temps, també poguéssim comprar insectes als supermercats.
I tu, et veuries amb cor de fer un canvi a la teva dieta amb el propòsit de ser més sostenible?
El Nadal està a punt d’arribar. És temps d’estar amb la família i els amics, o amb qui cadascú li vingui de gust. A més de ser un “temps d’amor i de pau”, és una època de l’any en què el consumisme es dispara. És per aquest motiu que volem portar-te 17 trucs perquè aquest Nadal siguis més responsable i sostenible.
Per als teus àpats familiars, compra productes de proximitat. Així evitaràs la contaminació que suposa el transport a grans distàncies.
Compra aliments que utilitzin la mínima quantitat d’envasos possibles (plàstics, paper). Una bona alternativa és comprar productes a granel o fer la compra al mercat.
Reutilitza el menjar que et sobre o congela el que no consumirás en aquell moment. No el llencis! I si no tens lloc a casa, pensa que hi ha molts menjadors socials que agrairan una mica de menjar.
Utilitza plats, gots i coberts que no siguin d’un sol ús: enlloc de comprar i utilitzar gots i plats de plàstic amb motius nadalencs, utilitza plats i coberts de material re-utilitzable, així com gots de vidre. Amb una mica d’originalitat pots muntar una taula molt nadalenca sense deixar de ser respectuós amb el medi ambient.
No compris articles de pell natural. Opta per llana produïda èticament, seda o teixits provinents de les plantes (suggerència de Cécile).
En la mesura del possible, embolica els regals amb bosses o caixes reutilitzables, així tindràs més opcions per guardar les teves coses.
Opta per fer regals manuals, amb materials reutilitzats o que tinguis a casa. A part de ser una cosa molt més personal, estalviaràs diners i contribuiràs a generar menys residus.
Evita regalar gossets o un altre tipus de mascotes en aquestes dates tan assenyalades. Tot i la temptació de fer feliç als nostres fills, tenir un gos és una responsabilitat enorme, i és per això que convé parlar-ho bé amb ells abans de prendre un pas tan important. Molts comencen dedicant-els-hi molta atenció però se n’acaben cansant, ja que ho associen més amb una joguina que amb un company de vida. És important recordar que en els mesos posteriors de Nadal és quan es detecten més casos d’abandonaments de gossos.
Abans de comprar un determinat regal, hauries d’assegurar-te que la seva elaboració ha estat respectuosa amb el medi ambient i els éssers humans.
Quan compris els regals, assegura’t de portar les teves pròpies bosses (que no siguin de plàstic). Així estaràs contribuint a reduir la problemàtica del plàstic.
Cerca joguines d’artesania local, de materials biodegradables, sense gaire embalatge i que no necessitin piles. Així ajudaràs a tenir cura del medi ambient. A més, t’asseguraràs d’estar pagant el producte i no la seva publicitat.
Planeja bé les compres nadalenques: fes una llista de tot el que has de comprar i les botigues a les que vols anar. Utilitza el transport públic per reduir les emissions de diòxid de carboni, o organitza un viatge amb la família i/o amics per portar només un cotxe.
No deixis encesos els llums nadalencs tot el dia. Apaga’s durant la nit o quan no estiguis a casa. Estalviaràs diners i evitaràs la contaminació lumínica.
No tinguis la calefacció encesa a màxima potència durant tot el dia. Apaga-la a la nit i enceneu-la només quan sigui realment necessari. Estalviaràs i contribuiràs a reduir la contaminació de l’aire.
Utilitza, si pot ser, arbres de Nadal sintètics, de fusta o construïts amb material reciclat (com ampolles o cilindres de cartró del paper de wc). Cada any són talats milers d’arbres que, si bé han estat plantats expressament per aquestes dates, ocupen grans extensions forestals que podrien dedicar-se a allotjar boscos autòctons. Un arbre sintètic et durarà molts anys i t’evitarà les molèsties dels arbres autèntics, com són la gran quantitat de fulles caigudes o la resina que desprenen. A més, és sinistre arrencar un arbre per tenir-lo durant tan sols dues setmanes a casa teva, llanguint lentament… No creus?
Evita recollir o comprar molsa per fer el Betlem. La molsa és una planta que triga molts anys a desenvolupar-se i juga un factor ecològic clau contra l’erosió i com a microhàbitat per a altres espècies ja que reté la humitat. Per sustiruir-lo pots fer servir sorra, herba o pintar el fons de color verd. Recollir molsa està sancionat per la llei en àrees protegides.
No facis servir plantes silvestres com a decoració nadalenca. Tant el galzeran, com el grèvol o el vesc són plantes natives, algunes d’elles amb seriosos problemes de conservació per l’extracció massiva per a usos decoratius durant el Nadal. Prova amb plantes de vivers o sigues creatiu i crea vesc amb cartró i dibuixos. Pot ser una bona activitat manual amb els teus fills durant les festes!
Aquests són els nostres 17 trucs per ser més sostenibles i responsables aquest Nadal. I tu, què fas per ser-ho? Deixa’ns els teus comentaris!
El fòsfor (P) és un element indispensable per a la vida a la Terra. Estructures imprescindibles per a qualsevol ésser viu com l’ADN o ARN contenen aquest element, i les plantes no poden realitzar la fotosíntesi sense ell. A causa d’això, els cultius requereixen d’ingents quantitats de fòsfor per complir els estàndards d’eficiència i productivitat necessaris per alimentar una població humana que creix sense parar. No obstant això, aquest és un recurs limitant i finit, i les prediccions no són favorables: les reserves s’esgotaran en uns 100-150 anys. Això comportarà importants problemes geopolítics encara per imaginarja que, unit a aquest caràcter efímer d’aquest recurs, se suma el fet que el 90% de les existències estan en mans de tan sols 5 països. El conflicte està servit.
INTRODUCCIÓ
Qualsevol persona que hagi hagut de comprar alguna vegada fertilitzant reconeixerà aquesta seqüència: N-P-K (nitrogen, fòsfor, potassi). Són els nutrients més utilitzats per a jardineria i producció vegetal en general. Sense ells, les plantes no creixen o no aconsegueixen desenvolupar-se prou com per persistir a llarg termini. Dels tres nutrients principals, el potassi és el més abundant a l’escorça terrestre (representa aproximadament el 2.4% de la superfície terrestre en pes) sobretot en antics llits marins i lacustres, a més de ser el més disponible per a les plantes. D’altra banda, el nitrogen, en la seva forma gasosa, és extremadament abundant (el 78.1% de l’aire que ens envolta és nitrogen molecular) però no així les seves molècules en forma sòlida, que solen ser escasses a causa de la seva alta mobilitat a través del sòl. No obstant això, gràcies al Procés de Haber-Bosch (desenvolupat pels investigadors que li donen el nom, guanyadors del Nobel de Química) es va aconseguir produir nitrogen sòlid (en forma d’amoníac) a partir del nitrogen gasós, propiciant una gran disponibilitat d’aquest fertilitzant inorgànic.
Friz Haver (dreta) al costat d’un científic que manipula el mètode d’Haber-Bosch. Aquesta manera d’extreure el nitrogen atmosfèric i convertir-lo en amoníac és considerat, per molts científics i historiadors, com l’invent més important de la història moderna. Sense ell, el món no hauria pogut suportar ni la meitat de la demanda alimentària actual. Font: el jucio de friz haber .
EL CAS DE L’FÒSFOR
El fòsfor, però, és el tercer en discòrdia. Essencial per a la vida, és el component estrella de l’ADN, ARN, ATP (l’energia utilitzada en els processos cel·lulars) i dels fosfolípids, que revesteixen les membranes cel·lulars. Està present en els ossos i intervé en gairebé qualsevol procés biològic animal. A més, és imprescindible per al creixement de les plantes: sense fosfat, la fotosíntesi no es pot dur a terme. El problema més gran del fòsfor és que no es troba lliure en la naturalesa. Les plantes i, en general, tots els éssers vius, satisfan les seves necessitats de fòsfor gràcies, principalment, a un altre organisme viu: els animals, de les plantes i, aquestes, dels residus dels animals o dels seus cadàvers, que alliberen el fosfat en el procés de descomposició. De fet, els fertilitzants més importants fins a l’arribada dels fertilitzants inorgànics, ja al segle XX, van ser els excrements i l’orina dels animals de granja, que contenen gran quantitat de fòsfor, a més dels altres elements ja esmentats. No obstant això, arran de l’invent de Haber-Bosch i l’augment de la demanda d’aliments a conseqüència del creixement poblacional, es van començar a explotar els jaciments de fòsfor, que es troben en forma de minerals i que són realment escassos en l’escorça terrestre.
Guano acumulat en un illot de Perú. El guano, juntament amb els excrements i l’orina dels animals de granja, va ser una important font de fòsfor fins al segle XX. Aquest substrat, format a base de deposicions contínues d’aus marines, foques i ratpenats, segueix sent molt apreciat fins i tot avui dia, especialment en l’agricultura ecològica. Font: Hiding in Honduras.
UN RECURS ESCÀS, INSUBSTITUÏBLE I MAL UTILITZAT
El fòsfor és un recurs insubstituïble i no sintetitzable. Les reserves són finites i s’estan malgastant, ja que gran part dels fertilitzants aplicats no són assimilats per les plantes i, a través del sòl, acaben al mar o als llacs, on desequilibren els ecosistemes. Com que és un recurs tan escàs, sol ser el recurs limitant en la majoria d’ecosistemes. És per això que una sobrefertilització de fòsfor sol ser aprofitada per les algues autòtrofes per créixer descontroladament, el que provoca, en molts casos,blooms que poden generar grans pèrdues animals, econòmiques i ambientals.
Extensió de la vegetació del Mar Menor (Múrcia) el 2014 i el 2016. El 85% de la vegetació ha mort en menys de dos anys, a causa de forts fenòmens d’eutrofització, en els quals el fòsfor ha jugat un paper clau. L’excés de nutrients fa proliferar les algues, que acaben dificultant el pas de la llum a la vegetació aquàtica, el que causa la seva mort. Font: El País.
5 PAÏSOS CONTROLEN LA PRODUCCIÓ MUNDIAL
El Servei Geològic dels Estats Units (USGS, per les sigles en anglès) ha estimat les reserves mundials de fòsfor en 71.000 milions de tones. El 90% d’aquestes estan en mans de 6 països: Marroc (on, segons la USGS, es troben el 75% de les reserves mundials d’aquest mineral), Xina, Algèria, Síria, Sud-àfrica i Jordània. No obstant això, són els Estats Units i, sobretot, la Xina (el 47% de la producció mundial es localitza aquí) els països que, actualment, estan extraient major fòsfor dels seus jaciments. Una producció que ha anat en augment en els últims anys, i que anirà a més en les pròximes dècades. Segons aquest recent article de Nature, caldrà duplicar, per a l’any 2050, l’ús dels fertilitzants fosfatats per cobrir la demanda d’aliments, en un món on ja hi haurà 9.000 milions d’humans. Però, per llavors, ja s’haurà utilitzat més de la meitat del fòsfor existent en els jaciments. Aquest altre estudi va alertar de la possibilitat que estiguéssim arribant al punt màxim de la producció de fòsfor, si bé nous càlculs estimen el seu punt màxim entorn a l’any 2040. Sigui com sigui, de seguir amb la producció actual les reserves s’esgotaran en no més de 100 anys.
Reserves mundials de roca fosfòrica per país. Marroc capitalitza les reserves, seguit de la Xina i Algèria. Al voltant d’un 90% de les reserves mundials de fòsfor es troben a l’Àfrica, fet que fa pressuposar el papel clau d’aquest continent en les negociacions futures per fer-se amb aquest recurs finit. Font: WRForum.
LA GEOPOLÍTICA ENTRA EN ESCENA
Un símptoma de la possible escassetat de fòsfor en un futur no molt llunyà és la pujada de preus del fòsfor que es ve observant recentment, a causa de la creixent demanda. Entre 2007 i 2008 el preu de la tona de fosfats va arribar a triplicar-se respecte als valors de 2005, i a costar fins a 9 vegades més que en els anys 70. A més, s’ha calculat que pel 2035 la demanda de fòsfor superarà a l’oferta, el que comportarà una pujada de preus i, inevitablement, tensions polítiques. No aliens a això, nombrosos països estan ja movent fitxa per assegurar-se un subministrament d’aquest valuós recurs per a unes dècades més. La Xina, per exemple, que ara mateix és el major productor (que no el posseïdor de les majors reserves) ha començat a establir aranzels del 135% a les seves exportacions. Estats Units, d’altra banda, ha signat un tractat de lliure comerç bilateral amb el Marroc, el que li de dóna drets d’explotar els seus jaciments de fosfat a llarg termini. Tenint en compte que la major part de les reserves de fosfat del Marroc es troben al Sàhara Occidental (regió que ha lluitat per la seva independència des de la seva ocupació en 1975) no és d’estranyar que els Estats Units sempre hagi donat suport al Marroc en el Consell de seguretat de les Nacions Unides, vetant qualsevol proposta a favor de la independència del Sàhara Occidental.
Increment en els preus de diferents minerals fosfatats. S’espera un augment del preu encara més gran en les pròximes dècades, a mesura que els jaciments de fosfat vagin esgotant-se. Font: USDA.Estimació de l’evolució de la producció de roca fosfòrica i moment en el que assolirà el pic de producció. Molts científics concorden que les reserves duraran entre 60 i 130 anys. Font: Cordell et al., 2009.
LES SOLUCIONS PASSEN PER TORNAR A LES ARRELS
D’acord amb les últimes estimacions, els jaciments de fòsfor s’esgotaran, afectant als cultius de tot el món. Aquesta disminució de la producció alimentària tindrà una repercussió global, sobretot en els països més pobres, els més susceptibles a un possible decreixement de la producció d’aliments. De no establir mesures de reducció de la població mundial, la manca de fòsfor combinada amb el canvi climàtic provocarà tenses relacions entre nombrosos països, podent desembocar en conflictes geopolítics d’escala planetària.
Segons Metson et al. (2016) una dieta basada en els vegetals ajudaria a reduir la demanda de fòsfor. Segons els seus càlculs, una persona vegetariana necessita, aproximadament, 4 kg de roca fosfòrica a l’any, gairebé 3 vegades menys que una dieta predominantment carnívora, que consumeix prop de 11.8 kg de fòsfor a l’any. Font: Jeremy Keith.
És per això que la principal solució passa per utilitzar el fòsfor d’una manera més racional i de reciclar-lo tant com sigui possible. Avui en dia, al voltant d’un 80% del fòsfor es perd entre l’explotació del mineral, el seu transport i la seva aplicació als camps, la qual cosa ens exigeix a fer un ús més sostenible d’aquest recurs. No obstant això, serà el seu reciclatge el que podrà mantenir la producció alimentària mundial. La principal proposta es la de tornar als inicis: recollir els excrements i orina humanes, generades a les ciutats i pobles, per recuperar aquest fòsfor que d’una altra manera acabaria en el medi aquàtic. I és que aproximadament el 100% del fòsfor consumit per la humanitat a través dels aliments és excretat en forma de fems i orina. Recol·lectar-lo seria com una arma de doble tall: d’una banda satisfaríem la demanda de fòsfor dels cultius i, de l’altra, evitaríem que un excés d’aquests nutrients eutrofitzessin l’aigua. D’altra banda, promovent un canvi en la dieta, prioritzant les verdures en lloc de la carn, s’aconseguiria reduir la demanda de fòsfor entre un 20 i un 45%, segons Cordell et al. (2009). Altres solucions passen per recuperar l’ús dels fems en aquelles zones més rurals i menys tecnificades i promoure el compostatge dels residus alimentaris en llars, fàbriques i establiments comercials. Finalment, un residu de les depuradores d’aigües residuals, anomenat estruvita (fosfat hidratat d’amoni i magnesi) podria ajudar a fertilitzar els camps d’una manera efectiva i neta.
El mineral d’estruvita, com el que apareix a dalt, és obtingut de forma espontània en depuradores d’aigües residuals. Tot i que ocasiona problemes d’obstrucció a les canonades de les depuradores a causa de la seva cristal·lització, podria ser utilitzat com un sistema net de fertilització que aportaria fòsfor, nitrogen i magnesi. Font: Creative Commons.
La bogeria iniciada a principis del segle XX amb l’explotació de la roca fosfòrica per produir aliments en grans quantitats està arribant al final, i això ens exigeix a adaptar els nostres cultius i, potser, el nostre estil de vida, a un futur que haurà de beure molt de la forma de procedir en el passat. És urgent un canvi de mentalitat, centrat en una reducció de la població mundial i una major sostenibilitat dels recursos naturals, si de veritat volem garantir un món en el qual cap persona hagi de passar gana.
Cordell, D., Drangert, J-0. & White, Stuart. (2009) The story of phosphorus: Global food security and food for thought. Global Environmental Change, 19, 292-305.
All you need is Biology 
.jpg){kind=link}
