Arxiu de la categoria: MEDI AMBIENT

L’impacte de la brossa marina a la natura

La brossa marina té un impacte negatiu en el medi ambient. Per aquesta raó, es considera que és un dels problemes més greus que afecten al medi marí, juntament amb el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans i la pèrdua de biodiversitat. Vols saber-ne més?

L’IMPACTE DE LA BROSSA MARINA A LA NATURA

LA NATURA DE LA BROSSA MARINA

Les deixalles marines són materials sòlids persistents, manufacturats o processats, que es descarten, eliminen o abandonen en l’ecosistema marí i costaner.

Les deixalles poden ser de vidre, metall, paper o plàstic, però els elements de plàstic són els més abundants a escala global. Per exemple, a les platges europees, aproximadament el 75% de totes les deixalles són plàstics, seguits del metall i vidre (OSPAR, 2007).

impacto basura marina, impacto naturaleza basura
La major part de les deixalles marines són plàstics (Foto: U.S. Fish and Wildlife Service Headquarters, Creative Commons)

Es considera que la majoria de les deixalles marines provenen de fonts terrestres, com ara l’escorrentia urbana i de tempestes, les visites a les platges i la gestió inadequada de deixalles, entre altres.

Desafortunadament, s’han trobat deixalles marines a tot el món: des dels pols fins a l’equador, des de les costes fins a l’alta mar, des de la superfície del mar fins al fons marí.

L’EFECTE NEGATIU DE LA BROSSA MARINA

Les deixalles marines són ben conegudes per tenir un efecte negatiu en els organismes i ecosistemes, però també en l’economia. Vegem-ho!

IMPACTE EN LA NATURA

El medi ambient i la flora i la fauna es veuen afectats per les deixalles marines de diverses maneres: per l’embolic o la ingestió de deixalles, el transport de contaminants a llargues distàncies, nous hàbitats per a la colonització, la dispersió d’espècies i els efectes a nivell d’ecosistema. No obstant això, la meitat de les interaccions entre els organismes i les deixalles es relacionen amb l’embolic o la ingestió.

L’embolic i la ingestió són les principals interaccions entre brossa i organismes (Foto: Unknown, Creative Commons).

De fet, s’han reportat impactes de deixalles marines en 663 espècies (Secretariat of the Convention on Biological Diversity and the Scientific and Technical Advisory Panell – GEF, 2012).

Totes les espècies de tortugues marines, la meitat dels mamífers marins i el 21% de les espècies d’aus marines són víctimes d’embolics o ingestió de deixalles marines. En general, al voltant del 15% de les espècies figuren en la Llista Vermella de la UICN, com la foca monjo de Hawaii (Monachus schauinslandi), que està en perill crític d’extinció, i la tortuga babaua (Caretta caretta), en perill d’extinció.

impacto basura marina animales
La críticament amenaçada foca monjo de Hawai és víctima de la brossa marina (Foto: Kent Backman, Creative Commons).

Tot i que la freqüència d’embolics o ingestió varia segons el tipus d’escombraries, en el 80% dels casos es van trobar articles de plàstic, especialment xarxes de pesca (24%) i fragments (20%), altres deixalles de pesca ( 16%) i microplàstics (11%) (Secretariat of the Convention on Biological Diversity and the Scientific and Technical Advisory Panell – GEF, 2012).

No només l’embolic o la ingestió poden causar la mort directa, sinó que també poden tenir resultats subletals, com ara dificultar la captura i digestió dels aliments, alterar el sentit de la gana, escapar dels depredadors, reproduir-se, així com disminuir la condició corporal i complicar la locomoció i la migració.

Un exemple d’efectes subletals passa a les tortugues marines: les tortugues acabades de néixer troben més dificultats d’arribar al mar quan hi ha residus abandonats (Ozdilek et al., 2006).

Els microplàstics (fragments de menys de 5 mm de diàmetre) són motiu de particular preocupació a causa de la seva susceptibilitat a ser ingerits per una àmplia gamma d’organismes. Provenen de l’alliberament directe o de la fragmentació d’unitats més grans. Aquestes partícules, quan s’ingereixen, poden causar efectes físics i toxicològics adversos en els organismes. A més, aquestes peces petites són susceptibles de bioacumulació al llarg de la xarxa alimentària.

A més, els microplàstics poden absorbir fàcilment contaminants i altres productes químics nocius, com els contaminants orgànics persistents (POP), que, quan s’introdueixen en el cos, poden alliberar-se i afectar la salut de l’individu. Cal tenir en compte que totes les mides de plàstic poden absorbir contaminants, de manera que els que són flotants tenen la possibilitat de dispersar aquests productes químics a altres àrees, a milers de quilòmetres de distància.

A part dels productes químics absorbits, els plàstics també tenen productes químics potencialment tòxics per si mateixos, com ara BPA, retardants de flama i antimicrobians, que podrien ser alliberats al medi ambient i després ser transferits a la xarxa alimentària i humans, amb conseqüències adverses .

Una altra qüestió important és l’acumulació d’articles plàstics i microplàstics en regions específiques, com el Gir Central del Pacífic Nord o al nord-oest de la Mediterrània. En ambdues àrees, s’han trobat al voltant de 1.340 partícules de microplàstics per metre quadrat (Goldstein et al., 2012; Collingnon et al., 2012).

Les escombraries marines poden servir, a més, com a mitjà de transport per a moltes espècies, amb el risc potencial de facilitar el transport d’espècies exòtiques i invasores.

impacto basura marina especies exoticas
La brossa marina pot ser un mitjà de transport per a espècies exòtiques (Foto: Thank You Ocean).

Com s’ha esmentat anteriorment, les deixalles marines poden ser un nou hàbitat potencial per a algunes espècies, alterant l’equilibri en algunes àrees com ara l’oceà obert o els fons marins sorrencs. Serien, en primer lloc, colonitzats per microorganismes i, a continuació, per macrobiota, com mol·luscs, crustacis, peixos, cnidaris i equinoderms. En el cas que les restes surin, els organismes poden ser transportats a altres regions. Per tant, les escombraries poden ser responsables de la introducció d’espècies exòtiques.

Finalment, en alguns ecosistemes s’ha descrit l’efecte negatiu de les deixalles, com en els esculls de coral, els hàbitats de sediments tous i la zona sorrenca intermareal. Per posar un exemple, en els esculls coral·lins de Majuro Atol la cobertura coral·lina i la diversitat d’espècies van disminuir amb l’augment de l’abundància de deixalles.

La pesca fantasma, la pesca accidental de xarxes perdudes o abandonades, a més de l’impacte econòmic, també afecta negativament a les poblacions d’animals salvatges com tortugues, cetacis, aus marines i peixos.

pesca fantasma
Els efectes de la pesca fantasma (Foto: Doug Helton/NOAA)
pesca fantasma
Els efectes de la pesca fantasma (Foto: Marion Haarsma).
pesca fantasma
Els efectes de la pesca fantasma (Foto: Richard Herrmann)

IMPACTE EN L’ECONOMIA

La brossa marina pot tenir un efecte negatiu en l’economia a causa de les pèrdues econòmiques de la pesca comercial i les activitats marítimes, a més de la recreació i el turisme.

La pèrdua econòmica per a la indústria pesquera pot ser important. Per exemple, les pèrdues d’Escòcia se situen entre 15 i 17 milions de dòlars per any (KIMO, 2008) a causa de la pèrdua de temps de pesca i reparacions per eliminar les deixalles dels arts de pesca, les hèlixs i les canonades de presa de aigua.

La pesca fantasma significa l’eliminació d’espècies comercials de la pesqueria. A Oman, el cost de la pesca fantasma va ser de 145 dòlars per trampa després de 3 mesos i de 168 dòlars després de 6 mesos (A-Masroori et al., 2004).

L’eliminació de les deixalles dels ports i platges també redueix els ingressos. Al Regne Unit, eliminar les escombraries dels ports equival a 3 milions de dòlars a l’any (Mourat et al., 2010).

El turisme també es veu afectat per les deixalles marines, ja que redueixen l’atractiu de la costa i les platges. Així, activitats com la pesca esportiva, l’observació de balenes i el busseig depenen d’ecosistemes saludables.

impacto basura marina economia
El turisme pot veure’s afectat negativament per la brossa marina (Foto: Zak Noyle).

La brossa marina té un alt impacte en el medi ambient i l’ economia. Ara, mira aquest vídeo, reflexiona i reacciona. 

Què estàs disposat a fer per a reduir aquest greu problema? Deixa’ns els teus comentaris.

REFERÈNCIES

  • Al-Masroori, H., Al-Oufi, H., McIlwain, J. & McLean, E. (2004). Catches of lost fish traps (ghost fishing) from fishing grounds near Muscat, Sultanate of Oman. Fisheries Research, 69, 407-414.
  • Collignon, A., Hecq, J., Galgani, F., Voisin, P., Collard, F. & Goffart, A. (2012). Neustonic microplastic and zooplankton in the North Western Mediterranean Sea. Marine Pollution Bulletin 64, 861-864.
  • Goldstein, M., Rosenberg, M. & Cheng, L. (2012). Increased oceanic microplastic debris enhances oviposition in an endemic pelagic insect. Biology Letters n press doi: 10.1098/rsbl.2012.0298.
  • KIMO. 2008 Fishing for Litter Scotland Final Report 2005 – 2008 (ed. K. I. Miljøorganisasjon), pp. 20: KIMO.
  • Mouat, T., Lopez-Lozano, R. & Bateson, H. (2010). Economic impacts of Marine litter, pp. 117: KIMO (Kommunenes Internasjonale Miljøorganisasjon).
  • OSPAR (2007). OSPAR Pilot Project on Monitoring Marine Beach Litter: Monitoring of marine litter on beaches in the OSPAR region. London: OSPAR Commission.
  • Ozdilek, H; Yalcin-Ozdilek, S; Ozaner, F & Sonmez, B. (2006). Impact of accumulated beach litter on Chelonia mydas L. 1758 (green turtle) hatchlings of the Samandag coast, Haty, Turkey. Fresenius Environmental Bulletin. 15. 95-103.
  • Secretariat of the Convention on Biological Diversity and the Scientific and Technical Advisory Panel – GEF (2012). Impacts of Marine Debris on Biodiversity: Current Status and Potential Solutions. Montreal, Technical Series. No. 76, 61 p.
  • Thevenon, F., Carroll C., Sousa J. (editors), 2014. Plastic Debris in the Ocean: The Characterization of Marine Plastics and their Environmental Impacts, Situation Analysis Report. Gland, Switzerland: IUCN. 52 pp.
  • Foto de portada: ©Jordi Chias/uwaterphoto.com

17 vídeos de gent salvant animals. Encara queda esperança!

Segurament has vist, a través de les xarxes socials, vídeos o notícies de gentussa fent-li atrocitats als animals. Aquesta mateixa setmana he vist una notícia d’una pobra gossa a la qual van banyar en pintura blava, li van fer beure dissolvent i, quan es van cansar de maltractar-la, la van tirar a un dipòsit d’aigua. Però no només en animals domèstics, també sobre la fauna salvatge. Recordes el vídeo en què uns turistes treien a un petit dofí de l’aigua per fer-se unes selfies, el qual acabava morint? Afortunadament, encara ens queda esperança: hi ha gent disposada a arriscar la seva vida per salvar una vida animal. En aquest article trobaràs un recull de vídeos perquè tornis a creure en la humanitat.

Aquest primer vídeo mostra el cas comentat en la introducció. Un grup de turistes que estaven a la platja de Santa Teresina (Buenos Aires) van treure a aquest dofí franciscana (Pontoporia blainvillei) de l’aigua per fer-se unes fotos i pujar-les a les xarxes socials. El final d’aquesta història és dramàtic: el dofí va acabar morint. Com pot haver-hi gent tan egoista, disposada a posar en risc la vida d’un animal per fer-se una selfie?

Com que l’objectiu de l’article és que creguis en la bondat de la humanitat, no mostraré més vídeos que mostrin la seva crueltat, tot i que seria fàcil trobar-ne molts més.

Comencem!

17 VÍDEOS DE GENT SALVANT ANIMALS. ENCARA QUEDA ESPERANÇA!

Afortunadament, encara queda gent bona pel món, gent disposada a arriscar la seva vida si cal per poder salvar un animal en dificultats. Ells són els veritables herois!

#1 RESCAT D’UNA GOSSA ATRAPADA SOTA TERRA

Un home estava caminant tranquil·lament pels carrers de Voronezk (Russia) quan, de sobte, va escoltar els plors d’una gossa. No sabia d’on venien, fins que es va adonar que venien de sota els seus peus. Sense pensar-s’ho dues vegades, va decidir rescatar-la. Després es va adonar que estava embarassada.

#2 AJUDEN A UNA TAURÓ MORTA A PARIR TRES CRIES

La bondat de l’ésser humà va més enllà dels animals domèstics. En aquest cas, un grup de turistes va trobar a un tauró mort en una platja. En veure que el seu ventre es movia, van decidir fer això:

#3 QUÈ FA UN GANIVET AL SEU CAP?

Un altre vídeo de taurons, però en aquest cas l’animal està viu. L’instructor de busseig Ben Johnson, de les Illes Caiman, estava bussejant quan, de sobte, va veure un tauró amb un ganivet de 30 cm clavat al seu cap. Com va arribar el ganivet al seu cap? Gràcies Ben!

#4 I TU, LI TRAURIES UN HAM DE LA BOCA A UN TAURÓ VIU?

Doncs això és el que va fer aquest noi a Port St Lucie (Florida). Va trobar un tauró atrapat a la sorra i quan es va adonar que tenia un ham a la boca, no va dubtar a treure’l de l’aigua per alliberar-lo d’aquell patiment.

#5 UN ALTRE TAURÓ ALLIBERAT D’UN HAM

En aquest cas, un tauró martell d’uns 3 metres tenia un ham a la boca, de manera que aquests dos germans de Destin (Florida), van decidir rescatar-lo.

#6 RESCAT AMB PREMI

En aquesta ocasió, dos joves que estaven navegant a Fuerteventura (Espanya), es van trobar amb aquesta balena atrapada en una xarxa de pesca. En veure-ho, no ho van dubtar ni un segon i es van llançar a alliberar l’animal. L’heroïcitat, que va durar una hora, els ha estat reconeguda amb el Premi Atlàntic de Medi Ambient.

#7 UN DOFÍ LLISTAT ÉS SALVAT PER UN JARDINER

Un jardiner de Torrox (Màlaga) rescata durant 3 hores, tot i les baixes temperatures de l’aigua del mar, a un dofí llistat (Stenella coeruleoalba) que havia quedat encallat. La calor del seu cor va poder amb el fred de l’aigua!

#8 EL QUE FEM A TERRA, TAMBÉ AFECTA AL MAR

Aquest altre cas, que també es va fer present a les xarxes socials, és el d’una tortuga marina. Ni t’imagines què li treuen de les fosses nasals!

#9 UN DELS EFECTES DE LES XARXES FANTASMA…

Quan els pescadors perden les xarxes de pesca al mar, els seus efectes són fatals. Aquestes xarxes, anomenades xarxes fantasma, continuen atrapant animals, com el cas d’aquesta petita tortuga marina.

#10 UNA COBRA REIAL SURT DEL SEUU AMAGATALL PER DEMANAR AIGUA

El sud de l’Índia està patint una forta sequera. A causa de la manca de recursos hídrics, una colobra reial decideix sortir del seu amagatall a la recerca d’aigua. Tal és la seva desesperació que fins i tot arriba a beure directament de l’ampolla que li ofereix aquest bon senyor.

#11 UN ALTRE CAS DE SEQUERA I BONDAT HUMANA

En aquest cas, l’heroi és el kenyà Patrick Kilonzo Mwalua, el qual condueix durant hores per portar un tanc d’aigua de 12.000 metres cúbics perquè animals salvatges com girafes, zebres i elefants del Tsav West National Park no morin assedegats.

#12 RESCATEN A UN CADELL DE GUINEU D’UNA CANONADA

Dos homes rescaten un cadell de guineu que havia quedat atrapat en una canonada. Tot això davant els ulls atents de la seva mare, que espera per la seva tornada.

#13 POSA EN PERILL LA SEVA VIDA PER SALVAR UN CÉRVOL

Posaries en perill la teva vida per ajudar un cérvol salvatge que s’està tornant boig perquè no sap què té a la cornamenta? Ell o ella no ho dubta ni un moment.

#14 BOCA A BOCA A UN CÉRVOL

En aquesta ocasió, l’afectat també és un cérvol, però la gesta és molt diferent a l’anterior. En aquest vídeo veiem com una dona li fa el boca a boca a un cérvol que havia caigut a la piscina de casa seva. Arribaran els seus esforços a salvar la seva vida?

#15 UN ANT ATRAPAT A UN LLAC GELAT ÉS RESCATAT

Un ant americà que passejava per sobre d’un llac gelat queda atrapat quan el gel es trenca. De no haver-lo ajudat, hauria mort per hipotèrmia …

#16 UNS MATEN LLOPOS, ALTRES ELS SALVEN

Mentre uns es dediquen a matar llops perquè diuen que maten al seu bestiar i perden diners, altres persones amb més bon cor el que fan és rescatar-los. Com el cas d’aquest vídeo, en què un noi allibera un llop d’un parany per a óssos.

#17 PAREU EL TRÀNSIT!

Finalment, aquest vídeo ens mostra com uns conductors detenen la circulació perquè passin un grup d’oques i, així, no posar en perill les seves vides.

Ja ho veus, mentre uns treuen a un dofí de l’aigua per fer-se una selfie i així poder penjar una foto “guai” a les xarxes socials, altres el que fan és el contrari. Posar en perill la seva vida per rescatar animals que estan en dificultats. Un aplaudiment per a tots ells. Ells són els veritables herois! Encara queda esperança!

Difusió-català

Reserves de la Biosfera, l’equilibri entre conservació i desenvolupament sostenible

Les Reserves de la Biosfera van ser creades amb l’objectiu de conciliar la conservació de la biodiversitat amb l’ús sostenible, desenvolupament econòmic, investigació i educació. Però, és possible compatibilitzar progrés i conservació? 

1. EL PROGRAMA SOBRE L’HOME I BIOSFERA 

Des del 1970, el Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) pretén establir bases científiques per millorar les relacions entre les persones i l’ambient. Les reserves de la Biosfera són zones compostes per ecosistemes terrestres, marins i costaners, reconegudes pel Programa sobre l’Home i Biosfera de la UNESCO. L’objectiu d’aquestes zones és conciliar la conservació de la biodiversitat amb el seu ús sostenible, el desenvolupament econòmic, la investigació i l’educació.

www_mapama-gob-es_tablascastillalamancha

Aquesta particular figura de protecció ha de complir alguns requisits, com la necessitat de ser zones extenses, de més de 40.000 hectàrees, amb paisatges i hàbitats representatius d’una regió biogeogràfica. Un altre dels requisits que ha de complir una Reserva de la Biosfera és comptar amb alta participació de la població, per al que es van crear diversos comitès de consulta i treball que gestionen com es conservarà l’espai. Així, s’aconsegueix conscienciar i implicar la gent en la conservació del mateix.

2. COM FUNCIONEN?

La designació de “reserva de la biosfera” d’una zona implica la seva conservació, investigació científica i desenvolupament sostenible. El seu objectiu és demostrar que la conservació mediambiental pot compaginar-se amb el desenvolupament sostenible, basat en els resultats de la participació de la població local i la investigació científica.

Per a això, les zones sota aquesta figura de protecció es gestionen en funció de les seves característiques biològiques, topogràfiques, econòmiques i socioculturals.

Les Reserves de la Biosfera es caracteritzen per tres funcions principals, que es combinen de manera específica en cadascuna de les reserves:

  • Funció de conservació, contribuint a la conservació dels paisatges, ecosistemes, espècies i variació genètica.
  • Funció de desenvolupament, fomentant un desenvolupament econòmic i humà que siguin sostenibles.
  • Funció de creació de xarxes, donant suport a projectes de demostració, educació i capacitació sobre el medi ambient, d’investigació i d’observació en relació amb la conservació i desenvolupament sostenible a nivells locals, regionals, nacionals i globals. Es pretén que totes les zones estiguin interconnectades i intercanviïn informació.
www_elcomercio-pe_huascaran
Imatge: Reserva de la Biosfera Huascarán, al Perú. Font: http://www.elcomercio.pe

Segons el seu nivell de protecció, les Reserves de la Biosfera es divideixen en tres zones:

  • Zona nucli: formada per ecosistemes no pertorbats i característics d’una regió concreta. És la zona de major protecció, en ella només es permeten activitats que no interfereixin amb la conservació de l’ecosistema i ha d’assegurar la protecció de la biodiversitat a llarg termini.
  • Zona d’amortiment: és una zona intermèdia en la qual poden realitzar-se activitats d’investigació científica, educació i formació ambiental, activitats recreatives i turístiques; i d’altres que no interfereixin en els objectius de la Reserva.
  • Zona de transició: en aquesta zona el treball de la Reserva és aplicat a les necessitats de la població local.

3. LES RESERVES DE LA BIOSFERA AL MÓN

Actualment 120 països formen part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera, amb 669 zones declarades sota aquesta figura de protecció.

mapa
Imatge: Mapa Mundial Reserves de la Biosfera. Font: UNESCO

Pots consultar el llistat complet; però aquí tens d’algunes Reserves de la Biosfera que per la seva singularitat hauries de conèixer:

  • Mèxic: Illa Guadalupe. Aquesta illa compta amb 253,8 km quadrats de superfície i es troba a l’oceà Pacífic. Destaca per la seva diversitat de flora i fauna marines, entre elles la colònia més gran d’elefants marins del Pacífic i el gran tauró blanc.
www_traveler_es
Imatge: Visitants fotografiant tauró en les aigües marines de la Reserva de la Biosfera d’Illa Guadalupe, Mèxic. Font: http://www.traveler.es
  • Espanya: Pics d’Europa. La zona, declarada també Parc Nacional, es localitza a la part central de la Serralada Cantàbrica. Destaquen el congost dels Beyos i la gola del Cares, a més de la seva fauna i la varietat de boscos.
  • Colòmbia: Cinturó Andí. Localitzada a la Cadena Andina al sud de Colòmbia, i formada per tres parcs nacionals: Parc Nacional Cova dels Guácharos, Parc Nacional Puracé i Parc Nacional Nevat de l’Huila, amb gran diversitat d’aus. Un dels objectius principals de la Reserva és la planificació i gestió dels agrosistemes de la zona de forma sostenible.
  • Veneçuela: Delta de l’Orinoco. Destaca per la seva gran diversitat biològica, en ecosistemes terrestres i marins. Molt freqüents els manglars estuaris i costaners.
  • Perú: Huascarán. Es localitza a la serralada tropical més alta i extensa del Planeta. És una zona de gran biodiversitat, gràcies als seus boscos en perfecte estat de conservació, i les seves més de 700 glaceres que formen llacunes. Per mantenir la seva protecció es practica un turisme sostenible, que al seu torn beneficia la població local.
  • Alemanya: Bosc Bàvar. És un espectacular sistema muntanyós de mitjana altura, i al costat d’una altra zona de protecció formen la major reserva forestal d’Europa.
  • Estats Units: Parc Congaree. Format per un bosc de terrenys fluvials, que per la seva altura constitueix un dels més alts dossers boscosos temperats caducifolis que queden al món.
www_es_123rf_com_bosqueypantano
Imatge: Bosc Bávaro, a Alemanya. Font: http://www.es.123rf.com
  • Xina: Huanglong. És una regió localitzada a la part sud de les muntanyes Minshan, que destaca per les seves terrasses formades per dipòsits de calcita i ecosistemes forestals. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1992.
  • Rússia: Lapònia. Es troba més enllà del Cercle polar àrtic i presenta un clima subàrtic, encara que lliure de permafrost (capa de gel permanent en els nivells superficials del sòl, que acumula carboni orgànic).
  • Indonèsia: Parc Nacional de Komodo. Es troba a l’arxipèlag d’Indonèsia i està format per diverses illes d’origen volcànic. Al principi, el Drac de Komodo, el gran símbol d’aquesta reserva, va ser el principal motiu de la protecció de la zona, tot i que aquesta protecció es va anar estenent cap a la protecció de la flora i fauna de la regió, amb zones marines incloses. Actualment la desforestació per cultius (sobretot l’oli de palma) i el tràfic de fusta estan provocant la desaparició de grans zones boscoses d’Indonèsia a gran velocitat.
www_taringa_net_dragoncercadealdeadekomodo
Imatge: Drac de Komodo a Indonèsia, dins el Parc Nacional de Komodo. Font: http://www.taringa.es

4. REFERÈNCIES

Sara de la Rosa Ruiz

La naturalesa en temps de guerra

El món actual viu temps convulsos. Notícies relacionades amb el terrorisme, el narcotràfic, els cops d’estat, la crisi dels refugiats o les nombroses guerres encara presents inunden les nostres pantalles dia rere dia. I, en un biaix totalment comprensible, l’atenció es centra, gairebé exclusivament, en les persones i els països involucrats. Però (i és una cosa que em pregunto cada vegada que miro el telenotícies) què passa amb la natura en aquestes regions castigades per la violència? En aquesta entrada repassem els conflictes armats més importants en l’actualitat i les seves conseqüències sobre la naturalesa del seu entorn.

INTRODUCCIÓ

Qualsevol acció humana té repercussions sobre la vida natural, i encara més les guerres, destructores intrínseques. Amb elles vénen associats una sèrie de perjudicis sobre la vida silvestre com són la desforestació, la degradació del sòl, la contaminació o la caça, entre molts altres. La primera vegada que es va prendre realment consciència del gran impacte de les guerres sobre la naturalesa va ser amb la Guerra de Vietnam. L’exèrcit nord-americà, en la seva lluita contra un enemic invisible, va llançar més de 75 milions de litres d’herbicides sobre les selves, amb l’objectiu de defoliar els arbres i poder trobar, d’aquesta manera, als seus enemics. No obstant això, i malgrat aconseguir parcialment el seu objectiu (tots sabem com va acabar aquella guerra) la naturalesa va ser greument danyada. En un estudi dut a terme a Vietnam a mitjans dels 80 es va trobar que, en una àrea on abans habitaven entre 145 i 170 espècies d’ocells i entre 30 i 55 espècies de mamífers tan sols quedaven 24 i 5 espècies, respectivament.

800px-us-huey-helicopter-spraying-agent-orange-in-vietnam
Un helicòpter Huey de les forces armades nord-americanes sobrevola les selves del Vietnam mentre les ‘banya’ amb Agent Taronja. L’Agent Taronja va ser un potent herbicida i defoliador usat pels Estats Units durant la guerra amb l’objectiu de fer més visibles els enemics ocults a la selva. Un sol avió podia defoliar desenes d’hectàrees en un sol vol. El govern dels Estats Units va arribar a gastar-se 60 milions de dòlars anuals en l’Agent Taronja. Font: Zmescience.

Altres guerres, com la Guerra Civil de Rwanda, a part de deixar més de 500.000 morts i 2 milions de desplaçats, va deixar la naturalesa del país en un estat de crisi absoluta. Al Parc Nacional d’Akagera, un dels entorns més emblemàtics del país, la desforestació va fer estralls: es van perdre 200.000 de les 300.000 hectàrees de bosc en tan sols 3 anys, i el 90% dels grans mamífers.

Però, què està passant en l’actualitat? Com estan afectant les guerres d’avui dia a la supervivència de la natura? Aquí repassem els conflictes actuals més importants i la seva difícil coexistència amb la vida salvatge de la regió.

El Conflicte palestí-israelià (1948-actualitat)

Encara que l’última guerra entre Israel i Palestina va començar el 2005, la violència entre els dos països ha estat present des de la creació de l’estat d’Israel. Milers de persones han mort durant dècades, i milions han estat desplaçades en contra de la seva voluntat. I, és clar, la natura no n’ha sortit indemne.

Un dels casos més sonats va ocórrer en 2006. L’exèrcit israelià va bombardejar dos tancs de pretróleo propers a una central elèctrica de Jieh, al Líban (país on es trobava Hezbollah, un grup terrorista rival d’Israel) provocant l’abocament d’entre 10.0000 i 15.000 metres cúbics de petroli al Mediterrani. Aquesta marea negra es va estendre al llarg de 90 km de la costa del Líban, portant la mort amb ella. A més, va afectar greument l’hàbitat de la tortuga verda (Chelonia mydas) en un dels pocs espais ben preservats que encara tenia aquesta espècie al Mediterrani.

2316325_xl
El bombardeig de dos tancs de petroli per part de l’exèrcit israelià va deixar 80 km de costa del Líban en una situació semblant a la de la imatge. En 2014, la Assemblea de les Nacions Unides va instar a l’Israel a compensar amb 856,4 milions de dòlars al Líban per aquesta catàstrofe mediambiental. Font: hispantv.

No obstant això, a principis de 2016 van sortir a la llum unes imatges que dirien encara més l’atenció internacional: desenes d’animals del zoo de Gaza van aparèixer completament momificats, després de patir una terrible agonia i morir de fam. Va passar en dues ocasions des que es va obrir el zoo en 2007, però la fam més forta va tenir lloc el 2014, arran d’un conflicte entre Israel i les forces palestines de Hamas. Es calcula que uns 80 animals van morir de fam, entre ells cocodrils, tigres, babuins o porcs espins. Quan els serveis de rescat van poder arribar al zoo, només quedaven 15 animals amb vida, molts d’ells amb greus símptomes de desnutrició.

gaza-zoo-2
El zoo de Gaza es va fer mundialment conegut a causa de les impactants imatges de cossos momificats arran de la forta fam que va causar la guerra. Segons Abu Diab Oweida, el propietari del zoo, els cossos van ser momificats perquè tothom veiés que fins als animals es veien afectats per la guerra. Font: Dailymail.
caballos-muertos
Els continus bombardejos a la franja de Gaza causen nombroses víctimes, com la d’aquests equins que apareixen a la imatge. Lamentablement, la fi del conflicte sembla llunyana. Font: helpinganimalsingaza.

Segona Guerra del Congo (1998-2003)

Aquesta guerra, també coneguda com la Gran Guerra d’Àfrica o la Guerra Mundial Africana, ha provocat la mort de més de 5 milions de persones des de llavors, el que li ha brindat el dubtós honor de ser el conflicte armat més mortífer des de la Segona Guerra Mundial. Encara que oficialment va acabar en 2003 i hi ha un govern electe des de 2006, la República Democràtica del Congo viu sotmesa en un estat d’inestabilitat propi d’un país en guerra.

Els guerrillers fan servir els nombrosos recursos naturals del país per obtenir diners i així poder continuar amb la guerra. I l’ivori és el bé més preuat, el que produeix més beneficis. És per això que les poblacions delefant africà (Loxodonta africana) s’han vist reduïdes en un 90% des de l’inici dels conflictes armats. Pitjor li ha anat al rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni) una subespècie del rinoceront blanc. Es creu que els seus últims exemplars, 2 mascles i 2 femelles residents al Parc Nacional Garamba, van morir entre 2006 i 2008 a les mans dels guerrillers, provocant l’extinció d’aquesta subespècie.

gorila-de-montana
El goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei), del que tan sols queden 700 exemplars en llibertat, viu gairebé exclusivament a les muntanyes Virunga, un territori compartit per la República Democràtica del Congo, Rwanda i Uganda. A la imatge, un goril·la de muntanya mort per causes desconegudes al 2007. Es creu que els guardaboscos van estar implicats en la mort. Font: The Guardian.

El ‘bushmeat’ o menjar d’animals salvatges, és un altre gran problema derivat dels nombrosos conflictes militars al país. Arran de la pobresa extrema, molts vilatans s’han vist obligats a caçar per sobreviure. I un dels grups més perjudicats ha estat el dels primats. Les poblacions dels grans primats, en un altre temps comptades per milions, s’han vist reduïdes dràsticament. Es creu que queden tan sols 200.000 goril·les de plana, 100.000 ximpanzés i 10.000 bonobos en llibertat.

bonobo-killed
Els bonobos (Pan paniscus), són els nostres parents més propers, i un dels animals més amenaçats al Congo. És una espècie endèmica d’aquest país, però està sent fortament caçat per menjar i, més recentment, per servir com menjar al mercat asiàtic. Exemplars com el de la imatge poden ser fàcilment trobats en els mercats de Kinshasa i Brazzaville. Font. National Geographic.

Guerra Civil de Síria (2011-actualitat)

Sens dubte la guerra en actiu de la qual més sentim parlar. Aquest conflicte ha costat la vida a més de 500.000 persones i ha provocat una de les crisis humanitàries més importants del nostre temps: s’estima que hi ha més de 10 milions de refugiats per culpa de la guerra. Els que s’han quedat a Síria, s’han anat desplaçant des de l’interior a la zona costanera, constituint una gran amenaça per als boscos de la regió. Segons Aroub Almasri, un ecologista del govern sirià, la majoria de gent necessita menjar, electricitat i combustible per cuinar i escalfar-se, amb el que han començat a talar els boscos de la zona, la majoria en àrees protegides. A part del propi impacte de la desforestació, es sumen un gran nombre de focs que s’han anat estenent per la regió en els últims temps. Una àrea especialment afectada es tracta del bosc de Fronlok, a la frontera amb Turquia. En aquestes muntanyes el grau d’endemisme és alt, i hi ha el perill que moltes espècies desapareguin de la zona, especialment un tipus d’encino, el Quercus cerris, nadiu de la regió i que comença a estar amenaçat.

A causa de la fragmentació de l’hàbitat, es creu que una espècie icònica de la Mediterrània i catalogada com en perill crític d’extinció per la UICN, s’ha extingit a Síria. Es tracta del ibis ermità (Geronticus eremita), una au del qual només queden 500 individus en llibertat i que està present només en tres països: Marroc, Turquia i Síria. Malgrat l’enorme esforç de Síria per mantenir una població estable en el seu territori, la guerra va acabar amb els últims individus d’aquesta espècie a la regió. Tan sols queda un individu de l’espècie, una femella anomenada Zenobia, que va ser vista per última vegada a Palmira abans que les tropes de l’ISIS entressin a la ciutat.

ibis-eremita
Sembla que els nombrosos esforços realitzats pel govern de Síria en els primers anys del segle XXI han estat insuficients per salvar de l’extinció a aquesta emblemàtica espècie. Abans present en grans parts d’Europa (des d’Àustria a la Península Ibèrica) el ibis ermità compta amb les poblacions més importants al Marroc, el seu últim reducte en estat natural. Font: New Scientist.

Guerra de Líbia (2014-actualitat)

Després de la guerra civil de Líbia, que va culminar amb la caiguda del coronel Gaddafi, el país s’ha vist arrossegat a una espiral de violència afavorida pels nombrosos grups armats que governen el país. La importació de carn de l’exterior s’ha detingut, i els propietaris de les ovelles, cabres i camells guarden als seus animals com si d’or es tractés a causa del desproveïment. A causa d’això, els grups armats s’estan dirigint al sud del país, on l’anarquia impera al seu aire, per proveir-se de menjar provinent d’animals salvatges.

Una de les espècies més perjudicades ha estat la gasela de Loder (Gazella leptoceros), catalogada com amenaçada segons la UICN i amb les seves poblacions en franc descens. Fa deu anys la població no superava els diversos centenars d’individus, i es creu que avui dia la situació és molt pitjor.

slender-horned_gazelle_cincinnati_zoo
La gasela de Loder és nativa del nord d’Àfrica, on queden menys de 2500 individus. Les milícies fan servir la seva carn per alimentar-se o vendre-la al mercat libi, on escasseja. Font: Creative Commons.

Però les gaseles no són l’úniques perjudicades pel vandalisme i impunitat regnants a Líbia. Gran quantitat d’aus migratòries, que han de creuar el país africà en el seu camí cap a Europa, són abatudes pels caçadors. A més, els oasis que fan servir per descansar estan sent oberts pels caçadors, el que provoca que centenars de grues, ànecs, garses i flamencs siguin aniquilats sense que ningú pugui fer res.

A més, l’efecte de la guerra de Líbia sobre la naturalesa no queda dins de les seves fronteres. El 2015, prop d’uns cadàvers d’elefant de Mali, una subespècie d’elefant greument amenaçada, es van trobar armes provinents de Líbia. Es creu que l’ivori dels elefants de Mali està servint per finançar a les milícies líbies.

A slaughtered elephant is seen in Bambara-Maoude
Els elefants de Mali són una de les dues úniques poblacions d’elefants que viuen al desert. L’últim cens aeri (de 2007) va revelar la presència de tan sols 350 individus al país. El 2015 es van trobar 80 individus caçats, amb el que els pronòstics no són gens favorables: els científics creuen que la població s’extingirà en 3 anys Font: Reuters.

Guerra del Govern Colombià contra les FARC i altres milícies (1964-2016)

Malgrat l’acord de pau assolit fa poc mesos entre el govern colombià i les FARC, les ferides, tant socials com mediambientals, trigaran molt de temps a tancar-se. Durant molt de temps les milícies s’han finançat en gran part dels diners generats pels cultius il·legals de cocaïna. Emplaçades en el més profund de la selva colombiana, milers d’hectàrees de bosc primigeni han estat aclarides per a la construcció de laboratoris i la sembra de cultius de coca. A més, en un intent per acabar amb aquest tipus de cultius il·legals, el govern ha fumigat extenses zones de selva amb glifosat, un herbicida que, tot i ser considerat inofensiu, ha pogut provocar la mort d’aus, petits mamífers i insectes, deixant sense suport a la gent que viu de la caça. Un altre problema afegit és que els cultius d’ús il·lícit s’han estès a les zones protegides. Així doncs, segons un informe de Parcs Naturals de Colòmbia, les FARC estaven presents en 37 àrees protegides del país, i es van detectar, a més, 3791 hectàrees de coca sembrada.

No obstant això, l’activitat il·lícita que més amenaça la naturalesa de Colòmbia és la mineria il·legal, una de les activitats més lucratives per als grups armats. I és que, mentre 1 kg de coca es ven a uns 4.3 milions de pesos, un d’or es ven a 85 milions de pesos, unes 20 vegades més. Per aquest motiu, grans extensions de selva han estat destruïdes per les màquines retroexcavadores per obrir mines d’or (el 60%), coltan (25%), carbó (10%) i tungstè (5%). La desforestació derivada de la mineria il·legal arriba a xifres inimaginables: entre el 1990 i el 2010 es van deforestar, de mitjana, 310.349 hectàrees de selva a l’any, és a dir, 6.206.000 hectàrees en tot aquest temps, o el que és el mateix, el 5.4% de la superfície de Colòmbia.

mineria-ilegal2
Per a l’extracció de l’or s’utilitzen mercuri i cianur, metalls altament contaminants. S’estima que al voltant de 200 tones de mercuri van a parar, cada any, a rius colombians. Això ha provocat que almenys 90 rius estiguin contaminats per aquest tipus de metalls, afectant a la fauna i flora local. Font: Semana.
Finalment, les accions dutes a terme per les FARC contra les extraccions petrolieres ha causat greus vessaments de cru en àrees d’alt valor ambiental. És el cas, per exemple, del vessament de 492 litres de petroli a Puerto Assís, Putumayo, al juny de 2015. Les FARC van interceptar un comboi que contenia tancs amb petroli i els vessar, afectant a 9 aiguamolls i estenent el petroli al llarg del riu Putumayo.
petroleo-derramado
Els atacs sistemàtics de les FARC contra la indústria petroliera van arribar, tan sols a la província de Putumayo, als 132 el 2013. Els hidrocarburs contaminen els sòls i romanen aquí durant anys. A l’aigua, el petroli, causa del seu consum d’oxigen, crea condicions anòxiques que provoca la mort dels peixos propers. Font: elcolombiano.

Guerra d’Afganistan (2001-2014)

Tant l’última guerra de l’Afganistan com l’anterior van tenir un fort impacte sobre la vida salvatge de la regió. Es calcula que entre el 1990 i el 2007 més d’un terç dels boscos de l’Afganistan van ser talats, tant per refugiats per utilitzar la fusta per cuinar, combustible o construcció com per les indústries de la fusta, que talen impunement els boscos de la regió.

Malgrat tot, les notícies són més optimistes del que s’esperaria d’un país sumit en la guerra durant dècades. Entre els anys 2006 i 2009 es van realitzar, a la província de Nuritán, els primers censos des de la dècada dels 70, amb l’ajuda de càmeres-trampa, l’estudi de la femta i la realització de transsectes. Els resultats van ser encoratjadors: es van observar 18 óssos negres, 280 exemplars de porc espí, moltes guineus vermelles, llops grisos i xacals daurats, alguns gats salvatges, civetes de les palmeres i macacos rhesus i, sobretot, es va detectar la presència del esquiu lleopard de les neus (Panthera uncia), en concret de 3 individus diferents.
leopardo-de-las-nieves
Càmeres de foto-trampeig van aconseguir fotografiar a l’esquiu lleopard de les neus a les agrestes muntanyes afganeses. Sens dubte, una notícia esperançadora per a la seva conservació. Font: James Nava.
No obstant això, encara no es pot cantar victòria. La gran quantitat de bombes llançades durant anys van fer efecte en l’abundància d’aus migratòries. Moltes de les aus van morir directament per l’impacte de les bombes o enverinades a l’entrar en contacte amb aigua contaminada. Altres, però, van variar el seu rumb a causa dels bombardejos i ja no creuen el país. És el cas de la grua siberiana (Grus leucogeranus), una espècie críticament amenaçada d’extinció per la UICN i que no s’ha tornat a veure a l’Afganistan des del 1999. A més, a causa de la guerra ia la incipient economia afganesa, centenars de caçadors es veuen obligats a atrapar ocells vius per al seu posterior contraban cap a països àrabs rics. Aquesta situació ha propiciat que, en algunes regions de l’Afganistan, l’observació d’aus migratòries hagi baixat un 85% des de l’inici de la guerra.
afganistan-pajaros
Segons el director de Protecció Ambiental de l’Afganistan, cada any al voltant de 5000 aus són caçades per contraban, sobretot en les regions de Syed Khel i Kohistan. Moltes de les avitardes hubara (Chlamydotes undulata) i diferents tipus de falcons són enviats als països rics del Golf per servir com a mascotes. A la imatge, caçadors afganesos al costat de les seves gàbies rudimentàries. Font: focusingonwildlife.

El conflicte de Corea (1950-actualitat)

La Zona Desmilitaritzada de Corea és la prova que fins a alguna cosa tan tràgic com una guerra pot portar conseqüències positives. Arran de la pau acordada pels dos països el 1953, es va dur a terme la creació de la zona desmilitaritzada de Corea, una franja de terra de 4 km d’ample i 250 km de llarg que separa els dos països. La zona, que compta amb una forta presència militar de prop de 2 milions de soldats, ha romàs pràcticament inalterada i escassament habitada des de llavors.
separacion-corea
La zona desmilitaritzada de Corea, o ZDC, separa els dos països gràcies a una zona ‘buffer’ de 4 km d’ample. En aquest enclavament es solen celebrar les infreqüents i tenses reunions entre els mandataris d’ambdós països. Font: Creative Commons.
La zona es caracteritza per posseir una gran riquesa topogràfica i alta varietat d’ecosistemes, el que li permet ostentar una gran diversitat. Algunes expedicions científiques s’han pogut documentar més de 1.100 espècies de plantes, 80 espècies de peixos, 50 de mamífers i centenars d’aus. A més, és una freqüent parada per a moltes espècies d’aus migratòries que es dirigeixen cap a Mongòlia, Filipines o Austràlia.
zdc2
La zona té una gran riquesa florística i faunística. Cérvols, óssos, senglars i gran quantitat d’aus poblen el territori. Es creu, fins i tot, que podria contenir alguns individus de tigre siberià, habitant habitual de la zona abans de l’ocupació japonesa de Corea. Font: BBC.
Recentment, gràcies a la millora de les relacions entre els dos països, la zona pot ser visitada per tan sols uns 43 euros. A més, a causa del seu excepcional estat de conservació i alta diversitat, estan sorgint campanyes per convertir la zona en una àrea protegida. Una d’aquestes campanyes, la DMZ Fòrum, proposa declarar la zona Patrimoni de la Humanitat i Parc Mundial per la Pau, i poder protegir-la així d’un possible desenvolupament urbanístic el dia en què s’assoleixi la pau entre els dos països.
zdc
La zona ha rebut nombrosos suports per convertir-la en una reserva natural que la protegeixi d’una possible explotació futura. Entre les personalitats que han donat suport al pla es troben l’ex-president dels Estats Units, Bill Clinton, o el fundador de la CNN, Ted Turner. Font: BBC.

BIBLIOGRAFIA

DeWeerdt, Sarah (January 2008). “War and the Environment”. World Wide Watch. 21
King, Jessie (8 July 2006). “Vietnamese wildlife still paying a high price for chemical warfare”. The Independent.
Kanyamibwa S (1998). Impact of war on conservation: Rwandan environment and wildlife in agony. Biodiversity and Conservation, 7: 1399-1406.

Ricard-català

Les piscifactories: la solució a la sobrepesca?

Hem sentit moltes vegades que els caladors de pesca s’estan esgotant a causa de la sobreexplotació de les espècies. També es diu molt que les piscifactories podrien solucionar aquest problema. Ara bé: les piscifactories són la solució a la sobrepesca?

LES PISCIFACTORIES: LA SOLUCIÓ A LA SOBREPESCA?

En termes generals, l’estat de les poblacions de peixos salvatges no ha millorat. Al 2013, el 58,1% de les poblacions pesqueres eren plenament explotades, el 10,5% eren infraexplotades i el 31,4% eren subjectes a pesca excessiva (FAO, 2016). Per tant, el 30% de les poblacions patia sobrepesca.

Això es deu al consum cada vegada més gran de peix. Segons un informe publicat per la FAO, el 2014 cada persona menjava de mitjana uns 20 kg de peix, el doble que el 1960.

D’altra banda, des de la dècada del 1980, les captures salvatges s’han mantingut estables. No obstant això, el subministrament de peix pel consum humà ha augmentat considerablement. Així doncs, si ha augmentat el consum i la pesca s’ha mantingut estable, d’on surt la resta del peix?

L’explicació a aquest fet rau en l’aqüicultura: al 2014, la producció de la pesca de captura va ser de 93,4 milions de tones, mentre que la procedent d’aqüicultura va ascendir a 73,8 milions de tones. En altres paraules, el 44% del peix va procedir de l’aqüicultura.

produccion-acuicultura-y-pesca-de-captura-2016

Evolució de la producció de la pesca de captura i de l’aqüicultura (Font: FAO, 2016).

Veient aquest panorama, no sembla estrany pensar que les piscifactories podrien solucionar el problema de la sobrepesca.

PER QUÈ LES PISCIFACTORIES PODRIEN SER LA SOLUCIÓ A LA SOBREPESCA?

Segons l’informe Perspectives de la població mundial de l’ONU, l’any 2050, la població mundial haurà ascendit fins als 9.700 milions de persones.

Davant d’aquestes xifres, podem pensar que l’increment del consum de peix creixerà molt per sobre de la capacitat de producció dels oceans i mars. L’aqüicultura, doncs, podria donar resposta a aquest increment en la demanda de peix per al consum humà, per tal de satisfer les necessitats protèiques.

Per tant, les poblacions salvatges no patiran una pressió més gran de la que ja estan patint actualment.

Un altre avantatge de les piscifactories és que la producció és constant perquè es té més control sobre elles, és a dir, es produeixen poques fluctuacions al llarg de l’any. Això no és així en les poblacions salvatges, ja sigui a causa de el seu cicle biològic o al fet que estan sobreexplotades.

Finalment, les piscifactories podrien reduir l’impacte ambiental causat per la pesca: no hi hauria captures accidentals d’espècies que no són d’interès, no es degradarien els fons marins per la pesca d’arrossegament… Vols conèixer l’impacte de la pesca en els ecosistemes marins?

Si vols saber en més detall què és l’aqüicultura i altres beneficis, et recomano mirar aquest vídeo de la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins, del MAGRAMA (Espanya):

Malgrat tots aquests avantatges, les piscifactories no només no són una solució, sinó que incrementen el problema de la sobrepesca i comporten molts altres problemes.

PER QUÈ LA AQÜICULTURA NO ÉS UNA SOLUCIÓ A LA SOBREEXPLOTACIÓ?

La meitat de les espècies cultivades (inclou tant animals com algues) en l’aqüicultura no requereixen una aportació d’aliment exterior, a causa de que s’alimenten per filtració. De totes maneres, és cert que això no és així per a les espècies carnívores.

Sense anar més lluny, segons la FAO (2016), el 2014 es van destinar 21 milions de tones de peix a productes no alimentaris, dels quals tres quartes parts van ser per a produir farina o oli de peix, el principal component dels pinsos per alimentar a les espècies carnívores de les piscifactories.

piscifacotrias solucion sobreexplotacion
El peix procedent de piscifactories és alimentant amb pinso a base d’altre peix capturat al mar (Foto: Yousuf Tushr, Creative Commons).

En altres paraules, per alimentar el peix de les piscifactories s’han de pescar animals salvatges, el que agreuja el problema de la sobrepesca. Segons FAADA, es necessiten entre 3 i 5 tones de peix salvatge per alimentar una tona de peix de granja.

ALTRES PROBLEMES DEL CULTIU DE PEIX

Ja hem vist que l’aqüicultura necessita capturar peix salvatge per poder alimentar a les espècies subjectes a cultiu. Ara veurem altres problemes per als propis animals i el medi ambient.

A causa de que les gàbies estan instal·lades en punts fixos, en les aigües circumdants i en el fons marí es produeix una acumulació important de nutrients i productes químics procedents de la femta i les restes de menjar. Això pot causar un gran creixement d’algues, les quals esgoten l’oxigen i, segons l’espècie, poden causar la producció de substàncies tòxiques.

De totes maneres, en alguns casos s’han implementat algunes mesures: canviar la posició de les gàbies cada any o situar-les en zones de corrents fortes.

L’ús d’antibiòtics i vacunes és freqüent per prevenir o tractar les malalties ja que l’estrès patit els fa més susceptibles. De fet, en les gàbies es produeix una mortalitat que ronda entre el 10 i el 30%.

impactos ambientales piscifactorias
Les malalties i paràsits, com la puça marina, són un problema comú en els peixos de piscifactoria (Foto: 7Barrym0re, Creative Commons).

Un altre problema important és que moltes vegades es fan servir peixos modificats genèticament. Si per accident o per efecte dels depredadors, aquests organismes escapen i s’aparellen amb els seus semblants salvatges, pot produir-se un canvi important en la composició genètica de les espècies (contaminació genètica). De fet, entre 1992 i 1996, cada any es van escapar uns 1,3 milions de salmons de les granges de Noruega. Un altre efecte de les fuites és la transmissió de malalties i paràsits als salvatges.

Un altre inconvenient de les piscifactories és que moltes vegades es cultiven espècies no natives, és a dir, s’utilitzen espècies que no pertanyen a la zona en la qual són engabiades. La seva fugida pot implicar la competència pels recursos (tant menjar com a hàbitat) amb les espècies autòctones. Ja vam veure que les espècies exòtiques són un problema per a la biodiversitat.

Com hem dit, els depredadors poden ser un problema per a les empreses dedicades al cultiu de peixos. La solució davant d’aquesta amenaça és el seu control o matança, afectant així a les seves poblacions.

piscifactories-solucio-sobrepesca-impacte-medi-ambient

Si vols ampliar la informació sobre l’impacte de les piscifactories, et recomano llegir aquest article de FAADA.

CONCLUSIÓ

Hem vist que les piscifactories tenen una sèrie d’avantatges per solucionar el problema de la sobrepesca. De totes maneres, el fet d’alimentar el peix amb animals salvatges incrementa encara més el problema de la sobreexplotació dels caladors pesquers; a més dels altres problemes existents.

¿I tu què opines: són majors els avantatges de les piscifactories o els seus inconvenients? Deixa la teva opinió en els comentaris d’aquest article.

REFERÈNCIES

Difusió-català

Dinosaures del Pol Nord: La vida a Prince Creek

Quan pensem en un dinosaure, probablement ens l’imaginem caminant a través d’una densa selva tropical o passejant per un pantà humit i calorós. Però de fet, algunes espècies de dinosaures vivien a latituds molt elevades, com els trobats a la formació de Prince Creek. Aquesta formació geològica situada al nord d’Alaska, és una de les fonts més importants de dinosaures ártics, ja que s’hi ha trobat una gran diversitat de fòssils. En aquesta entrada, us descriurem alguns d’aquests dinosaures que vivien aprop del Pol Nord, i us explicarem algunes de les dificultats que havíen de superar per tal de sobreviure a l’extrem més nord del planeta.

ALASKA FA 75 MILIONS D’ANYS

La formació de Prince Creek es localitza al nord de l’estat d’Alaska i data de fa uns 80-60 milions d’anys a finals del Cretaci, l’últim període del Mesozoic. En aquella època, Amèrica del Nord es trobava dividida per l’anomenat Mar Interior Occidental; el continent oriental o Apalatxia, i el continent occidental o Laramídia, al nord del qual es va dipositar la formació de Prince Creek.

north_america_late_cretaceous_-75mya_western_interoir_seaway_map_plos_one-min
Mapa d’Amèrica del Nord a finals del Cretaci, amb la formació de Prince Creek senyalada en vermell, de l’article New Horned Dinosaurs from Utah Provide Evidence for Intracontinental Dinosaur Endemism.

A finals del Cretaci, la formació de Prince Creek es trobava una mica més al nord que a l’actualitat. Tanmateix, la Terra passava en aquells moments per una fase d’efecte hivernacle, pel qual el clima era una mica més càlid que l’actual. Es creu que la temperatura mitjana anual a Prince Creek era d’uns 5°C, amb màximes a l’estiu d’uns 18-20°C. Tanmateix, entre l’estiu i l’hivern la diferència de temperatura devia ser força marcada (actualment a la mateixa latitud, és d’uns 56°C).

Tot i que les temperatures no eren tan baixes com les que trobem a l’Alaska d’avui dia, els dinosaures de Prince Creek havien de suportar llargs mesos de foscor a l’hivern. Tanmateix, les temperatures lleugerament més altes i la proximitat del mar, feien que la diversitat vegetal fós més alta. Observant la flora fossilitzada, sabem que el paisatge era el d’un bosc polar, amb masses forestals dominades per angiospermes i gran quantitat d’espècies de falgueres,molses i fongs, amb zones de planes herbàcies inundades part de l’any.

tumblr_o0g7q7za8j1rj34fvo1_1280-min
Dibuix de Julio Lacerda sobre el paisatge i la fauna de Prince Creek.

Pel que fa a la fauna, els paleontòlegs es van sorprendre per la gran diversitat de grans animals que hi van trobar. El fet de que es trobin dinosaures a latituds tant elevades, ens porta a pensar que aquests eren animals endoterms que generaven la seva pròpia escalfor corporal. A més a Prince Creek, no s’hi troben fòssils d’altres rèptils ectoterms com tortugues, cocodrils o serps, els quals abunden que en altres jaciments d’Estats Units de la mateixa època. Actualment es creu que els dinosaures no eren ni endoterms ni ectoterms, sinó mesoterms, els quals generaven escalfor corporal metabòlicament, però eren incapaços de mantenir la temperatura corporal constant.

HERBÍVORS RESISTENTS

La vegetació relativament abundant, permetia la presència d’una gran diversitat de dinosaures herbívors a altes latituds. Mentre que els herbívors més petits no tenien gaires problemes gràcies als seus baixos requeriments energètics, els més grans segurament presentaven més dificultats per aconseguir aliment, en especial durant els durs mesos d’hivern. El fòssil de dinosaure que s’ha trobat més al nord és Ugrunaaluk (literalment “antic pasturador” en llengua inupiaq, la llengua inuït del nord d’Alaska) un hadrosàurid o “dinosaure amb bec d’ànec”. Aquest ornitòpode mesurava fins a 10 metres de llarg i pesava al voltant d’unes 3 tonelades, convertint-lo en un dels animals més grans de Prince Creek.

image_3259_1e-ugrunaaluk-kuukpikensis-min
Reconstrucció de James Havens d’un ramat de Ugrunaaluk kuukpikensis, desplaçant-se sota l’aurora boreal.

Ugrunaaluk eren animals herbívors que vivíen en grups. Tot i que molts autors creuen que aquests animals realitzaven grans migracions com les aus i els mamífers actuals per evitar els mesos d’hivern amb escassa vegetació, alguns altres argumenten que les cries de Ugrunaaluk (amb un metabolisme menys actiu que els endoterms actuals) no haurien sigut capaces de suportar aquests llargs viatges. Ugrunaaluk probablement es desplacés a zones on la vegetació suportés millor el rigor de l’hivern àrtic, tot i que es creu que aquests grans herbívors sobrevivien en la foscor hivernal alimentant-se d’escorça, falgueres i probablement de vegetació aquàtica durant els mesos més freds.

L’altre gran herbívor de Prince Creek fou Pachyrhinosaurus (literalment “llangardaix de nas gruixut”) un ceratòpsid molt estès pels actuals Estats Units, amb una gran protuberància a sobre del nas que hauria fet servir com a arma en combats intraespecífics, i un parell de banyes que sortien lateralment de la cresta. Pachyrhinosaurus era l’animal més gran de Prince Creek, mesurant fins a 8 metres de longitud i arribant a les 4 tonelades de pes. És possible que utilitzés la seva protuberància nasal per desenterrar l’aliment que quedava colgat sota la neu, de forma similar als bisons actuals.

pachyrhinosaurus_perotorum_alaska_copyright_web-min
Reconstrucció de James Havens d’una parella de Pachyrhinosaurus perotorum.

Tots els animals de Prince Creek vivien vides difícils. Quasi tots els fòssils trobats tant de Ugrunaaluk com de Pachyrhinosaurus, indiquen que aquestes espècies maduraven ràpid i morien joves. Observant el creixement dels diferents òssos trobats, es creu que aquests dinosaures rarament arribaven als 20 anys de vida, probablement degut a les dures condicions del seu hàbitat però també, a la presència de depredadors.

DEPREDADORS GRANS I PETITS

El depredador més gran de la regió era Nanuqsaurus (“llangardaix ós polar”, de la llengua inupiaq), un tiranosàurid. Aquest animal presentava un sentit de l’olfacte extremadament desenvolupat que li permetia detectar a les seves preses o cadàvers d’animals en la foscor de l’hivern polar. A més, tot i que no s’han trobat proves, molt probablement estigués recobert de plomes que el protegien del fred, ja que moltes espècies de teròpodes emparentats presentaven plomes en algunes parts del seu cos.

nanuqsaurus-min
Reconstrucció de Nanuqsaurus hoglundi de Tom Parker.

El que més sorprèn de Nanuqsaurus és la seva mida, molt més petita que la dels seus parents. Mentre que altres tiranosàurids de la època arribaven a mesurar entre 10 o 12 metres i a pesar fins a 9 tonelades, Nanuqsaurus sembla un tiranosaure pigmeu, amb una mida estimada de 6 metres de longitud i unos 800 kg de peso. Aquesta mida tant reduïda, probablement es devia al fet de viure en un ambient on la disponibilitat d’aliment presenta variacions estacionals. A part de que la densitat de població de les seves preses no deuria ser molt elevada, durant els mesos d’hivern molts herbívors hauríen migrat a altres zones.

En canvi, hi havia un altre teròpode que presentà l’adaptació contrària. Troodon (“dent que fa mal”) era un dinosaure relativament petit, d’uns 2,9 metres de llarg i uns 50 kg de pès. Aquest és una dinosaure abundant a diversos jaciments d’Amèrica del Nord. Troodon era un animal carnívor molt actiu, amb una bona visió binocular i a més, es creu que fou un dels dinosaures més intel·ligent del Mesozoic.

troodon-inequalis-by-midiaou-min
Reconstrucció de dos Troodon inequalis jugant a la neu per Midiaou.

Mentre que Nanuqsaurus era més petit per la falta de preses abundants, els exemplars de Troodon trobats a Prince Creek es caracteritzaven per ser més grans que els de la resta de jaciments. Això és el que es coneix com la Regla de Bergmann, segons la qual les poblacions d’una espècie que viuen en ambients més freds tendeixen a ser més voluminosas que les d’ambients més càlids, ja que així perden menys escalfor corporal. A més, els ulls més grans dels Troodon de Prince Creek, els conferien avantatge a l’hora de caçar durant les llargues nits hivernals.

tyrannosaur-size-min
Imatge de l’article A Diminutive New Tyrannosaur from the Top of the World, on veiem la mida de Nanuqsaurus (A) comparat amb altres tiranosàurids (B, C, D i E) i de dos exemplars de Troodon (F i G) de diferents latituds.

Ja heu vist com els dinosaures no només van prosperar en ambients càlids i tropicals. Tot i que les seves poblacions no eren tant elevades i les condicions de vida eren més dures, aquests dinosaures van aconseguir a adaptar-se i sobreviure en els boscos polars de Prince Creek, i segur que molts d’ells van gaudir de l’espectacle de l’aurora boreal de fa 75 milions d’anys.

dinosaurs_of_alaska__prince_creek_formation_by_paleoguy-d9byn5c-min
Conjunt de les diferents espècies de dinosaures de la formació de Prince Creek per James Kuether.

REFERÈNCIES

Les següents fonts s’han consultat durant l’elaboració d’aquesta entrada:

difusio-catala

Són els insectes l’aliment del futur?

S’apropa el Nadal, de manera que és probable que hagis començat a pensar quins plats prepararàs per compartir amb els teus i gaudir de les festes. Ara bé, com reaccionarien els teus amics i familiars si, enlloc dels plats nadalencs de tota la vida, els preparessis un assortit d’insectes fregits o en salsa? Rebuig, fàstic, curiositat…

Menjar insectes no inspira massa confiança en bona part de la societat occidental, tot i haver format part de la seva història. Per què? D’altra banda, i si et digués que aquesta pràctica podria esdevenir la solució a molts problemes de sostenibilitat que la societat occidental experimenta actualment? Continua llegint per conèixer les respostes.

L’entomofàgia al llarg de la història

Tot i que actualment a molts ens resulti estrany i exòtic, l’entomofàgia (del grec ἔντομος [éntomos], ‘insecte’, y φᾰγεῖν [făguein], ‘menjar’) ha format part de la història de l’ésser humà des de l’origen dels temps. De fet, existeixen nombroses al·lusions al consum d’insectes en diferents escrits religiosos del cristianisme, l’islam i el judaisme.

insect_food_stall
Parada de venta d’insectes a Bangkok (Tailàndia) (Font: Takoradee, CC).

A Europa, les primeres referències a l’entomofàgia provenen de l’antiga Grècia, on menjar cícades es considerava una delicadesa. El propi Aristòtil en deixà constància a la seva obra Historia Animalium (384-322 a.C.), segons el qual el gust de les femelles adultes de cícada sabien millor un cop produïda la còpula degut a què eren plenes d’ous.

cigarra_cicada
Cigala o cícada (Font: CostaPPPR, CC).

Molts altres documents van deixar patent com d’habitual era llavors menjar insects: Diodorus (200 a.C.), de Sicília, va batejar amb el nom de Acridophagi als habitants d’Etiòpia degut a la seva dieta basada en el consum de saltamartins i llagostes (família Acrididae); alhora, a l’antiga Roma, Plini el Vell (Historia Naturalis) fa referència a un plat molt estimat pels romans conegut amb el nom de “cossus”, el qual, segons Bodenheimer (1951), tindria com a ingredient principal la larva de l’escarabat Cerambyx cerdo.

A Àsia, la literatura xinesa també fa referència a l’entomofàgia i a l’ús dels insectes en la seva medicina tradicional. En el Compendi de Matèria Mèdica de Li Shizhen (Dinastia Ming, 1368–1644), se cita una gran quantitat de receptes basades en l’ús d’insectes, remarcant els beneficis medicinals de cadascuna d’elles.

Per què ja no mengem insectes a occident?

Tot i haver format part de la nostra dieta des de l’origen dels temps i que el seu consum continuï essent habitual a moltes parts del món, els insectes s’han convertit en un producte tabú a la dieta occidental moderna, especialment a Europa i Estats Units. Quina podria haver estat la causa d’aquest canvi?

El motiu més fefaent es troba lligat a l’origen de l’agricultura i la ramaderia. El Creixent Fèrtil, una regió històrica que comprèn els territoris occidentals d’Àsia, la vall del Nil i el delta del Nil, és considerat el lloc de naixement de l’agricultura i, secundàriament, de la ramaderia (revolució neolítica d’occident). A partir d’aquest moment, les pràctiques agrícoles i ramaderes es van començar a estendre per tota Europa, substituint poc a poc la caça i la recol·lecció com a principals fonts d’aliment.

mapa_del_creciente_fertil-min
Mapa del Creixent Fèrtil (Font: NormanEinstein, CC).

Així, a poc a poc el consum d’insectes va anar-se substituint pel consum d’animals domèstics, especialment de mamífers herbívors i omnívors, els quals, a més a més, oferien un ventall mol més ampli de productes: pells, productes làctics, força de tracció i medi de transport. Amb el temps, la ramaderia i l’agricultura es tornaren pràctiques habituals a Europa en tractar-se de fonts més estables d’aliment. La caça d’animals o el consum d’insectes, ambdues pràctiques molt inestables en estar subjectes a les estacions, van passar a un segon pla fins al punt de considerar-se pràctiques primitives en un context de societat sedentària.

Tanmateix, el motiu més probable pel qual la gent començà a sentir aversió pel consum d’insectes fou el seu impacte sobre l’agricultura. Essent ara aquesta pràctica la principal font d’aliment, els insectes començarem a percebre’s com un problema en esdevenir plagues i afectar la seva producció. D’altra banda, la densitat poblacional, especialment als nuclis urbans tan habituals a occident, facilitava la transmissió de malalties a través d’insectes vectors.

Fora de la influència occidental, el consum d’insectes és molt més habitual actualment. Hi ha moltes raons que explicarien aquesta diferència: un major contacte amb la natura en societats menys urbanitzades, una pràctica agrícola menys extensiva o una introducció més tardana de l’agricultura podrien haver perpetuat el consum d’insectes.

insectos_consumo
Número estimat, en base a diversos estudis, d’espècies d’insectes destinats al consum per país (Font: Centre for Geo Information, Wageningen University, basat en la informació recopilada per Jongema, 2012; imatge extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
insectos_especies_consumidas
Famílies d’insectes més consumides arreu del món (Font: Jongema, 2012; imatge extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).

Els insectes: recurs del passat, solució pel futur

Havent passat els insectes a un segon pla dins la dieta occidental, és lògic que no existeixi, en molts casos, regulació sobre el seu consum. A diferència d’altres països, la comercialització d’insectes com a aliment a la Unió Europea es trobava estancada fins fa pocs anys. Tanmateix, la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) publicà l’any 2013 un informe en el qual llistava els beneficis del consum d’insectes, instant als països europeus i a les societats occidentals més desenvolupades a regular la seva comercialització com a part de les mesures per assolir una alimentació més sostenible.

Quins beneficis comportaria donar més importància al consum d’insectes a occident?

Salut pública

  • Font de proteïnes i d’àcids grassos. Un insecte pot arribar a assolir fins a un 70% de contingut proteic/individu. Segons alguns experts, el seu consum per part de nens desnodrits també seria de gran importància degut al seu elevat contingut en àcids grassos. A més a més, d’acord amb la Societat Entomològica d’Estats Units, els tèrmits, les erugues, els saltamartins, les mosques, les aranyes i els corcs constitueixen fonts més importants de proteïnes que altres animals, com el pollastre o la vaca.
insectos_proteinas
Proporció aproximada de proteïnes en saltamartins i en carn de vaca (Font: Entomological Gastronomy, 2015; a partir de la informació extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
  • Font de minerals i de fibra. Al voltant d’1 de cada 2 dones embarassades i d’un 40% dels nens en etapa preescolar als països desenvolupats pateixen anèmia (falta de ferro) com a conseqüència de la seva dieta, fet que comporta problemes cognitius i de rendiment. Els insectes contenen enormes quantitats de micronutrients com el ferro, a banda de coure, magnesi, fòsfor, manganès, seleni i zinc. D’altra banda, contenen molta fibra en forma de quitina, el carbohidrat bàsic que configura la cutícula dels artròpodes. La quitina és molecularment semblant a la cel·lulosa de les plantes i té, com aquesta, una gran importància per a la salut intestinal.
  • Menys risc de contraure malalties zoonòtiques. No existeixen evidències de la transmissió de malalties d’insectes a humans degut al seu consum, com sí passa amb el pollastre o la carn de vaca (grip aviar o malaltia de les vaques boges). Tanmateix, no existeixen suficients estudis que recolzin la total iniquitat del seu consum. Si bé podrien causar al·lèrgies similars a les produïdes pel consum de crustacis, seria necessari investigar una mica més al respecte.

Salut ambiental i econòmica

  • Major índex de transformació de l’aliment (kg d’aliment consumit per kg de pes guanyats). L’eficiència d’un insecte per transformar allò que menja en massa corporal i en creixement és superior que en qualsevol altre animal domèstic. Així doncs, cal invertir menys recursos en el seu creixement que en altres animals; proporcionalment, obtenim més biomassa gastant menys. Aquest fet cobra especial rellevància en el context d’una població mundial creixent que requereix cada cop més terrenys per cobrir les demandes d’aliment tant de persones com d’animals (pastures, cultius, etc.).

    insectos_eficiencia
    Per cada 10 Kg d’aliment (pinso) invertit, es produeixen 9 Kg de biomassa d’insecte i tan sols 1 Kg de biomassa en forma de carn de vaca (Font: Entomological Gastronomy, 2015; a partir de la informació extreta de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
  • Revalorització de residus orgànics. Els insectes poden criar-se a base de restes orgàniques (p.ex. compost, femtes d’animals, etc.), fet que redueix la contaminació ambiental i revaloritza aquests residus.
  • Poc contaminants. Els insectes, a diferència d’altres animals, generen pocs gasos d’efecte hivernacle i poc amoníac (derivat, sobretot, dels excrements), motiu pel qual el seu efecte contaminant en aire, terra i aigua són mínims.
ghg
Producció de gasos d’efecte hivernacle (a dalt) i d’amoníac (a baix) per Kg de pes guanyat per tres espècies d’insecte, porcs i ramat destinat al consum de carn (Font: Oonincx et al., 2010.; extret de l’informe de la FAO “Edible Insects: future prospects for food and feed security”).
  • Menys consum d’aigua. La manca d’aigua afecta actualment a bona part de la humanitat i atempta contra la biodiversitat. La cria d’insectes requereix d’un menor consum d’aigua que la de ramat.

Malgrat tots aquests avantatges, l’any 2013 només Gran Bretanya, França, Holanda i Bèlgica comptaven amb la regulació adient per a la comercialització d’insectes i dels productes derivats d’aquests pel consum humà a Europa.

.          .          .

Incorporar insectes i productes derivats d’aquests (per ex. farina) a la dieta occidental podria esdevenir la solució a nombrosos problemes que experimenta la nostra societat actualment. Tanmateix, encara existeix certa reticència al seu consum, derivada sobretot de la tradició cultural occidental, de la manca d’informació i de l’absència d’estudis (a Espanya, per exemple, existeix un gran buit legal al respecte i una manca total de regulació). Però, com ja ha succeït altres cops amb altres aliments (p. ex. el peix cru i el sushi), no seria pas estrany que, en un temps, també poguéssim comprar insectes als supermercats.

I tu, et veuries amb cor de fer un canvi a la teva dieta amb el propòsit de ser més sostenible?

REFERÈNCIES

Foto de portada propietat de Sean Gallup (GettyImages).

Difusió-català

17 trucs per un Nadal més sostenible i responsable

El Nadal està a punt d’arribar. És temps d’estar amb la família i els amics, o amb qui cadascú li vingui de gust. A més de ser un “temps d’amor i de pau”, és una època de l’any en què el consumisme es dispara. És per aquest motiu que volem portar-te 17 trucs perquè aquest Nadal siguis més responsable i sostenible.

consumismo

  1. Per als teus àpats familiars, compra productes de proximitat. Així evitaràs la contaminació que suposa el transport a grans distàncies.
  2. Compra aliments que utilitzin la mínima quantitat d’envasos possibles (plàstics, paper). Una bona alternativa és comprar productes a granel o fer la compra al mercat.
  3. Reutilitza el menjar que et sobre o congela el que no consumirás en aquell moment. No el llencis! I si no tens lloc a casa, pensa que hi ha molts menjadors socials que agrairan una mica de menjar.
  4. Utilitza plats, gots i coberts que no siguin d’un sol ús: enlloc de comprar i utilitzar gots i plats de plàstic amb motius nadalencs, utilitza plats i coberts de material re-utilitzable, així com gots de vidre. Amb una mica d’originalitat pots muntar una taula molt nadalenca sense deixar de ser respectuós amb el medi ambient.
  5. No compris articles de pell natural. Opta per llana produïda èticament, seda o teixits provinents de les plantes (suggerència de Cécile).
  6. En la mesura del possible, embolica els regals amb bosses o caixes reutilitzables, així tindràs més opcions per guardar les teves coses.
  7. Opta per fer regals manuals, amb materials reutilitzats o que tinguis a casa. A part de ser una cosa molt més personal, estalviaràs diners i contribuiràs a generar menys residus.
  8. Evita regalar gossets o un altre tipus de mascotes en aquestes dates tan assenyalades. Tot i la temptació de fer feliç als nostres fills, tenir un gos és una responsabilitat enorme, i és per això que convé parlar-ho bé amb ells abans de prendre un pas tan important. Molts comencen dedicant-els-hi molta atenció però se n’acaben cansant, ja que ho associen més amb una joguina que amb un company de vida. És important recordar que en els mesos posteriors de Nadal és quan es detecten més casos d’abandonaments de gossos.
  9. Abans de comprar un determinat regal, hauries d’assegurar-te que la seva elaboració ha estat respectuosa amb el medi ambient i els éssers humans.
  10. Quan compris els regals, assegura’t de portar les teves pròpies bosses (que no siguin de plàstic). Així estaràs contribuint a reduir la problemàtica del plàstic.
  11. Cerca joguines d’artesania local, de materials biodegradables, sense gaire embalatge i que no necessitin piles. Així ajudaràs a tenir cura del medi ambient. A més, t’asseguraràs d’estar pagant el producte i no la seva publicitat.
  12. Planeja bé les compres nadalenques: fes una llista de tot el que has de comprar i les botigues a les que vols anar. Utilitza el transport públic per reduir les emissions de diòxid de carboni, o organitza un viatge amb la família i/o amics per portar només un cotxe.
  13. No deixis encesos els llums nadalencs tot el dia. Apaga’s durant la nit o quan no estiguis a casa. Estalviaràs diners i evitaràs la contaminació lumínica.
  14. No tinguis la calefacció encesa a màxima potència durant tot el dia. Apaga-la a la nit i enceneu-la només quan sigui realment necessari. Estalviaràs i contribuiràs a reduir la contaminació de l’aire.
  15. Utilitza, si pot ser, arbres de Nadal sintètics,  de fusta o construïts amb material reciclat (com ampolles o cilindres de cartró del paper de wc). Cada any són talats milers d’arbres que, si bé han estat plantats expressament per aquestes dates, ocupen grans extensions forestals que podrien dedicar-se a allotjar boscos autòctons. Un arbre sintètic et durarà molts anys i t’evitarà les molèsties dels arbres autèntics, com són la gran quantitat de fulles caigudes o la resina que desprenen. A més, és sinistre arrencar un arbre per tenir-lo durant tan sols dues setmanes a casa teva, llanguint lentament… No creus?
  16. Evita recollir o comprar molsa per fer el Betlem. La molsa és una planta que triga molts anys a desenvolupar-se i juga un factor ecològic clau contra l’erosió i com a microhàbitat per a altres espècies ja que reté la humitat. Per sustiruir-lo pots fer servir sorra, herba o pintar el fons de color verd. Recollir molsa està sancionat per la llei en àrees protegides.
  17. No facis servir plantes silvestres com a decoració nadalenca. Tant el galzeran, com el grèvol o el vesc són plantes natives, algunes d’elles amb seriosos problemes de conservació per l’extracció massiva per a usos decoratius durant el Nadal. Prova amb plantes de vivers o sigues creatiu i crea vesc amb cartró i dibuixos. Pot ser una bona activitat manual amb els teus fills durant les festes!

Aquests són els nostres 17 trucs per ser més sostenibles i responsables aquest Nadal. I tu, què fas per ser-ho? Deixa’ns els teus comentaris!

La manca de fòsfor posa en risc la seguretat alimentària mundial

El fòsfor (P) és un element indispensable per a la vida a la Terra. Estructures imprescindibles per a qualsevol ésser viu com l’ADN o ARN contenen aquest element, i les plantes no poden realitzar la fotosíntesi sense ell. A causa d’això, els cultius requereixen d’ingents quantitats de fòsfor per complir els estàndards d’eficiència i productivitat necessaris per alimentar una població humana que creix sense parar. No obstant això, aquest és un recurs limitant i finit, i les prediccions no són favorables: les reserves s’esgotaran en uns 100-150 anys. Això comportarà importants problemes geopolítics encara per imaginar ja que, unit a aquest caràcter efímer d’aquest recurs, se suma el fet que el 90% de les existències estan en mans de tan sols 5 països. El conflicte està servit.

INTRODUCCIÓ

Qualsevol persona que hagi hagut de comprar alguna vegada fertilitzant reconeixerà aquesta seqüència: N-P-K (nitrogen, fòsfor, potassi). Són els nutrients més utilitzats per a jardineria i producció vegetal en general. Sense ells, les plantes no creixen o no aconsegueixen desenvolupar-se prou com per persistir a llarg termini. Dels tres nutrients principals, el potassi és el més abundant a l’escorça terrestre (representa aproximadament el 2.4% de la superfície terrestre en pes) sobretot en antics llits marins i lacustres, a més de ser el més disponible per a les plantes. D’altra banda, el nitrogen, en la seva forma gasosa, és extremadament abundant (el 78.1% de l’aire que ens envolta és nitrogen molecular) però no així les seves molècules en forma sòlida, que solen ser escasses a causa de la seva alta mobilitat a través del sòl. No obstant això, gràcies al Procés de Haber-Bosch (desenvolupat pels investigadors que li donen el nom, guanyadors del Nobel de Química) es va aconseguir produir nitrogen sòlid (en forma d’amoníac) a partir del nitrogen gasós, propiciant una gran disponibilitat d’aquest fertilitzant inorgànic.

haber_bosch_in_lab
Friz Haver (dreta) al costat d’un científic que manipula el mètode d’Haber-Bosch. Aquesta manera d’extreure el nitrogen atmosfèric i convertir-lo en amoníac és considerat, per molts científics i historiadors, com l’invent més important de la història moderna. Sense ell, el món no hauria pogut suportar ni la meitat de la demanda alimentària actual. Font: el jucio de friz haber .

EL CAS DE L’FÒSFOR

El fòsfor, però, és el tercer en discòrdia. Essencial per a la vida, és el component estrella de l’ADN, ARN, ATP (l’energia utilitzada en els processos cel·lulars) i dels fosfolípids, que revesteixen les membranes cel·lulars. Està present en els ossos i intervé en gairebé qualsevol procés biològic animal. A més, és imprescindible per al creixement de les plantes: sense fosfat, la fotosíntesi no es pot dur a terme. El problema més gran del fòsfor és que no es troba lliure en la naturalesa. Les plantes i, en general, tots els éssers vius, satisfan les seves necessitats de fòsfor gràcies, principalment, a un altre organisme viu: els animals, de les plantes i, aquestes, dels residus dels animals o dels seus cadàvers, que alliberen el fosfat en el procés de descomposició. De fet, els fertilitzants més importants fins a l’arribada dels fertilitzants inorgànics, ja al segle XX, van ser els excrements i l’orina dels animals de granja, que contenen gran quantitat de fòsfor, a més dels altres elements ja esmentats. No obstant això, arran de l’invent de Haber-Bosch i l’augment de la demanda d’aliments a conseqüència del creixement poblacional, es van començar a explotar els jaciments de fòsfor, que es troben en forma de minerals i que són realment escassos en l’escorça terrestre.

100_6906
Guano acumulat en un illot de Perú. El guano, juntament amb els excrements i l’orina dels animals de granja, va ser una important font de fòsfor fins al segle XX. Aquest substrat, format a base de deposicions contínues d’aus marines, foques i ratpenats, segueix sent molt apreciat fins i tot avui dia, especialment en l’agricultura ecològica. Font: Hiding in Honduras.

UN RECURS ESCÀS, INSUBSTITUÏBLE I MAL UTILITZAT

El fòsfor és un recurs insubstituïble i no sintetitzable. Les reserves són finites i s’estan malgastant, ja que gran part dels fertilitzants aplicats no són assimilats per les plantes i, a través del sòl, acaben al mar o als llacs, on desequilibren els ecosistemes. Com que és un recurs tan escàs, sol ser el recurs limitant en la majoria d’ecosistemes. És per això que una sobrefertilització de fòsfor sol ser aprofitada per les algues autòtrofes per créixer descontroladament, el que provoca, en molts casos, blooms que poden generar grans pèrdues animals, econòmiques i ambientals.

mar-menor
Extensió de la vegetació del Mar Menor (Múrcia) el 2014 i el 2016. El 85% de la vegetació ha mort en menys de dos anys, a causa de forts fenòmens d’eutrofització, en els quals el fòsfor ha jugat un paper clau. L’excés de nutrients fa proliferar les algues, que acaben dificultant el pas de la llum a la vegetació aquàtica, el que causa la seva mort. Font: El País.

5 PAÏSOS CONTROLEN LA PRODUCCIÓ MUNDIAL

El Servei Geològic dels Estats Units (USGS, per les sigles en anglès) ha estimat les reserves mundials de fòsfor en 71.000 milions de tones. El 90% d’aquestes estan en mans de 6 països: Marroc (on, segons la USGS, es troben el 75% de les reserves mundials d’aquest mineral), Xina, Algèria, Síria, Sud-àfrica i Jordània. No obstant això, són els Estats Units i, sobretot, la Xina (el 47% de la producció mundial es localitza aquí) els països que, actualment, estan extraient major fòsfor dels seus jaciments. Una producció que ha anat en augment en els últims anys, i que anirà a més en les pròximes dècades. Segons aquest recent article de Nature, caldrà duplicar, per a l’any 2050, l’ús dels fertilitzants fosfatats per cobrir la demanda d’aliments, en un món on ja hi haurà 9.000 milions d’humans. Però, per llavors, ja s’haurà utilitzat més de la meitat del fòsfor existent en els jaciments. Aquest altre estudi va alertar de la possibilitat que estiguéssim arribant al punt màxim de la producció de fòsfor, si bé nous càlculs estimen el seu punt màxim entorn a l’any 2040. Sigui com sigui, de seguir amb la producció actual les reserves s’esgotaran en no més de 100 anys.

phosphate-rock-reserves
Reserves mundials de roca fosfòrica per país. Marroc capitalitza les reserves, seguit de la Xina i Algèria. Al voltant d’un 90% de les reserves mundials de fòsfor es troben a l’Àfrica, fet que fa pressuposar el papel clau d’aquest continent en les negociacions futures per fer-se amb aquest recurs finit. Font: WRForum.

LA GEOPOLÍTICA ENTRA EN ESCENA

Un símptoma de la possible escassetat de fòsfor en un futur no molt llunyà és la pujada de preus del fòsfor que es ve observant recentment, a causa de la creixent demanda. Entre 2007 i 2008 el preu de la tona de fosfats va arribar a triplicar-se respecte als valors de 2005, i a costar fins a 9 vegades més que en els anys 70. A més, s’ha calculat que pel 2035 la demanda de fòsfor superarà a l’oferta, el que comportarà una pujada de preus i, inevitablement, tensions polítiques. No aliens a això, nombrosos països estan ja movent fitxa per assegurar-se un subministrament d’aquest valuós recurs per a unes dècades més. La Xina, per exemple, que ara mateix és el major productor (que no el posseïdor de les majors reserves) ha començat a establir aranzels del 135% a les seves exportacions. Estats Units, d’altra banda, ha signat un tractat de lliure comerç bilateral amb el Marroc, el que li de dóna drets d’explotar els seus jaciments de fosfat a llarg termini. Tenint en compte que la major part de les reserves de fosfat del Marroc es troben al Sàhara Occidental (regió que ha lluitat per la seva independència des de la seva ocupació en 1975) no és d’estranyar que els Estats Units sempre hagi donat suport al Marroc en el Consell de seguretat de les Nacions Unides, vetant qualsevol proposta a favor de la independència del Sàhara Occidental.

a2
Increment en els preus de diferents minerals fosfatats. S’espera un augment del preu encara més gran en les pròximes dècades, a mesura que els jaciments de fosfat vagin esgotant-se. Font: USDA.
cordell
Estimació de l’evolució de la producció de roca fosfòrica i moment en el que assolirà el pic de producció. Molts científics concorden que les reserves duraran entre 60 i 130 anys. Font: Cordell et al., 2009.

LES SOLUCIONS PASSEN PER TORNAR A LES ARRELS

D’acord amb les últimes estimacions, els jaciments de fòsfor s’esgotaran, afectant als cultius de tot el món. Aquesta disminució de la producció alimentària tindrà una repercussió global, sobretot en els països més pobres, els més susceptibles a un possible decreixement de la producció d’aliments. De no establir mesures de reducció de la població mundial, la manca de fòsfor combinada amb el canvi climàtic provocarà tenses relacions entre nombrosos països, podent desembocar en conflictes geopolítics d’escala planetària.

7920453668_1a42c7b136_k
Segons Metson et al. (2016) una dieta basada en els vegetals ajudaria a reduir la demanda de fòsfor. Segons els seus càlculs, una persona vegetariana necessita, aproximadament, 4 kg de roca fosfòrica a l’any, gairebé 3 vegades menys que una dieta predominantment carnívora, que consumeix prop de 11.8 kg de fòsfor a l’any. Font: Jeremy Keith.

És per això que la principal solució passa per utilitzar el fòsfor d’una manera més racional i de reciclar-lo tant com sigui possible. Avui en dia, al voltant d’un 80% del fòsfor es perd entre l’explotació del mineral, el seu transport i la seva aplicació als camps, la qual cosa ens exigeix a fer un ús més sostenible d’aquest recurs. No obstant això, serà el seu reciclatge el que podrà mantenir la producció alimentària mundial. La principal proposta es la de tornar als inicis: recollir els excrements i orina humanes, generades a les ciutats i pobles, per recuperar aquest fòsfor que d’una altra manera acabaria en el medi aquàtic. I és que aproximadament el 100% del fòsfor consumit per la humanitat a través dels aliments és excretat en forma de fems i orina. Recol·lectar-lo seria com una arma de doble tall: d’una banda satisfaríem la demanda de fòsfor dels cultius i, de l’altra, evitaríem que un excés d’aquests nutrients eutrofitzessin l’aigua. D’altra banda, promovent un canvi en la dieta, prioritzant les verdures en lloc de la carn, s’aconseguiria reduir la demanda de fòsfor entre un 20 i un 45%, segons Cordell et al. (2009). Altres solucions passen per recuperar l’ús dels fems en aquelles zones més rurals i menys tecnificades i promoure el compostatge dels residus alimentaris en llars, fàbriques i establiments comercials. Finalment, un residu de les depuradores d’aigües residuals, anomenat estruvita (fosfat hidratat d’amoni i magnesi) podria ajudar a fertilitzar els camps d’una manera efectiva i neta.

1280px-struvit_guelleaufbereitung
El mineral d’estruvita, com el que apareix a dalt, és obtingut de forma espontània en depuradores d’aigües residuals. Tot i que ocasiona problemes d’obstrucció a les canonades de les depuradores a causa de la seva cristal·lització, podria ser utilitzat com un sistema net de fertilització que aportaria fòsfor, nitrogen i magnesi. Font: Creative Commons.

La bogeria iniciada a principis del segle XX amb l’explotació de la roca fosfòrica per produir aliments en grans quantitats està arribant al final, i això ens exigeix a adaptar els nostres cultius i, potser, el nostre estil de vida, a un futur que haurà de beure molt de la forma de procedir en el passat. És urgent un canvi de mentalitat, centrat en una reducció de la població mundial i una major sostenibilitat dels recursos naturals, si de veritat volem garantir un món en el qual cap persona hagi de passar gana.

BIBLIOGRAFIA

Aquesta és la situació actual del planeta: Informe Planeta Viu 2016 (WWF)

Cada dos anys, la World Wide Fund For Nature (WWF) publica el seu Informe Planeta Viu, en què es mostra l’estat del planeta, la biodiversitat, els ecosistemes i els recursos. Al setembre de 2016 es va presentar la seva 11a edició. Com ja vam fer en l’Informe de 2014, aquí us mostrem un resum de la darrera publicació. 

INTRODUCCIÓ

La nostra relació amb la natura ha anat canviant al llarg de la història de la humanitat. Ara, l’impacte que l’ésser humà ha exercit sobre ella ens està conduint inevitablement a una nova era geològica: l’Antropocè. Aquest vídeo ho exemplifica bastant bé.

Sembla que ens haguem oblidat que una Terra sana és crucial per obtenir els recursos indispensables per a la vida: l’aigua, l’aire, els aliments, els materials… A més, la naturalesa sosté les nostres economies i juga un paper molt important en la nostra salut. Vols conèixer els beneficis de la natura per a la nostra salut?

ÍNDEX PLANETA VIU

L’Índex Planeta Viu és un indicador de la biodiversitat. Es calcula mitjançant la recopilació de dades de diverses poblacions de vertebrats i calculant l’evolució de la seva abundància amb el temps.

Segons aquest índex, entre 1970 i 2012, és a dir, en només 40 anys, les poblacions de vertebrats s’han reduït en un 58%. Tot i això, s’observen diferències notables segons el tipus de vertebrats: la reducció és del 36% en les poblacions marines, el 38% en les terrestres i les d’aigua dolça s’han reduït un alarmant 81%. L’Informe afegeix que, si segueix així, a finals d’aquesta dècada la reducció global serà del 67%.

naturaleza-eyed-tree-frog-anfibio_121-69813
Les poblacions d’espècies d’aigua dolça, com els amfibis, s’han reduït en un 81% en només 40 anys (Foto: Carey James Balboa, Creative Commons).

Les principals amenaces que afecten la biodiversitat són les següents:

  • Pèrdua i degradació de l’hàbitat com a resultat de l’agricultura insostenible, la tala d’arbres, el transport, el desenvolupament residencial o comercial, la producció energètica, la mineria, la fragmentació dels cursos d’aigua i l’extracció d’aigua.
  • Sobreexplotació d’espècies a causa de la caça o pesca insostenibles o furtives i la recol·lecció d’espècies.
  • Contaminació.
  • Espècies invasores i malalties, les quals competeixen pels recursos (espai i aliment) amb les autòctones.
  • Canvi climàtic, que afecta la migració i la reproducció de les espècies.

Aquestes amenaces afecten de forma diferent als diferents grups de vertebrats. Per exemple, els terrestres i d’aigua dolça es veuen més afectats per la pèrdua i la degradació de l’hàbitat, mentre que els marins es veuen amenaçats principalment per la sobreexplotació.

La sobreexplotación es la principal causa de la reducción de las poblaciones marinas (Foto: C. Ortiz Rojas, Creative Commons).
La sobreexplotació és la principal causa de la reducció de les poblacions marines (Foto: C. Ortiz Rojas, Creative Commons).

I SI ES REDUEIX LA BIODIVERSIDAD, QUÈ PASSARÀ?

La reducció de la biodiversitat és un indicador de l’estat dels ecosistemes. Com ja hem comentat, depenem d’ells per a la nostra existència. Així doncs, els serveis ecosistèmics, és a dir, els beneficis que la natura aporta a l’ésser humà, es veuran reduïts.

Això tindrà com a conseqüència l’increment de la inseguretat hídrica i alimentària, de manera que els productes bàsics s’encariran i augmentarà la competència per ells, podent-se desenvolupar conflictes bèl·lics pel seu domini. De fet, els experts indiquen que la III Guerra Mundial es disputarà per l’aigua.

AIXÍ ÉS EL NOSTRE IMPACTE SOBRE EL PLANETA

La capacitat de la naturalesa per absorbir l’impacte exercit per l’ésser humà té límits. Actualment, les nostres activitats i el nivell d’explotació dels recursos han augmentat dràsticament i l’ambient s’està deteriorant més enllà de la seva capacitat per regenerar-se.

Dels nou límits planetaris, l’ésser humà ja ha superat quatre d’aquests sistemes més enllà del seu espai operatiu segur. Aquests límits són el canvi climàtic, la pèrdua de la integritat de la biosfera, els fluxos de nutrients i el canvi de l’ús del sòl. És responsabilitat de tots respectar aquests límits.

cambio-climatico
Hem sobrepassat els límits del planeta per a regular el clima (Foto: Inchi9, Creative Commons).

La nostra forma de consumir és insostenible i està afectant el planeta. Un exemple d’això és que, al 2012, es van necessitar 1,6 planetes Terra per generar els recursos que els éssers humans van necessitar. Això vol dir que la humanitat va necessitar 1,6 vegades l’àrea productiva de la Terra per subministrar els recursos i absorbir els residus d’aquell any.

La petjada ecològica del consum està composta de sis components, però el que domina amb escreix és el carboni. De fet, representa actualment el 60% del total.

EL NOSTRE REPTE: LA PERSPECTIVA “UN PLANETA”

Actuar de manera sostenible serà un requisit indispensable en l’Antropocè si volem mantenir la vida a la Terra, almenys com la coneixem avui en dia.

La perspectiva “Un planeta” és un model proposat per WWF que descriu les millors formes de governar, usar i compartir els recursos naturals sense sobrepassar els límits ecològics de la Terra.

El seu objectiu és proporcionar aliments, energia i aigua a la població mundial sense que això suposi la degradació de la biodiversitat i els ecosistemes.

perspectiva un planeta wwf
La perspectiva “Un planeta” de WWF (Foto: WWF).

Per aconseguir una societat més sostenible és necessari canviar el sistema econòmic actual: ha de deixar d’associar el desenvolupament humà amb la degradació ambiental i l’exclusió social. Per aconseguir-ho, cal incidir en els següents aspectes:

  • Conservació del capital natural a través de l’ús sostenible dels recursos i augmentar la xarxa d’àrees protegides.
  • Governança equitativa dels recursos perquè tothom tingui accés a l’aigua, els aliments i l’energia.
  • Reorientació dels fluxos financers perquè donin suport a la conservació dels ecosistemes.
  • Producció i consum més responsables.
  • Desenvolupament d’energies renovables.
  • Obtenció d’aliments sense excedir els límits del planeta.

CONCLUSIÓ

Els resultats d’aquest informe són realment desesperançadors, però si comencem la transició cap a una vida més sostenible, encara som a temps d’evitar els pitjors escenaris.

Afortunadament, cada vegada hi ha més persones conscients del negatiu impacte que estem realitzant sobre el planeta i, a més, els governs sembla que estan començant a prendre mesures. Una mostra d’això és l’adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015 i la Conferència sobre el Canvi Climàtic de París (COP21).

Encara queda esperança, però hem de posar-nos tots a treballar! I tu, quin paper jugaràs en aquest panorama?

REFERÈNCIES

  • WWF. 2016. Informe Planeta Vivo 2016: Resumen. WWF, Gland, Suiza.
  • WWF. 2016. Informe Planeta Vivo 2016. Riesgo y resiliencia en el Antropoceno. WWW International, Gland, Suiza.
  • Foto de portada: Pixabay

Difusió-català