Arxiu de la categoria: General

Comportament alimentari en iubartes

La publicació d’aquesta setmana és sobre la iubarta (Megaptera novaeangliae). En concret, se’n farà una breu introducció i, sobretot, ens centrarem en el comportament alimentari d’aquesta espècie, especialment en una estratègia de caça d’un grup de la costa oest d’Alaska.

 

La iubarta, Megaptera novaeangliae, és un cetaci de la família Balaenopteridae que habita en tots els oceans, tant en aigües oceàniques com costaneres. Mesuren entre 12  i 16 metres (les femelles lleugerament més grans) i pesen entre 25 i 35 tones. S’alimenten princialment de krill i de bancs de peixos.

Per tal de poder-la identificar, ens em de fixar en els següents aspectes: l’aleta caudal, amb una fenedura visible en el centre i amb les bores retallades, s’eleva abans de submergir-se; les aletes pectorals són molt grans i arrodonides, amb la part superior fosca i la inferior clara; el cap és ample i presenta nòduls en la part superior i a la mandíbula inferior; i el cos és voluminós, amb el llom i els flancs entre negres i grisos foscos i el ventre blanc.

Humpback_Whale_fg1_cropped

FONT: http://en.m.wikipedia.org/wiki/File:Humpback_Whale_fg1_cropped.JPG

 

Pel que fa al seu comportament alimentari, aquesta espècie ha desenvolupat vàries tècniques espectaculars. La més coneguda és la denominada xarxa de bombolles, utilitzada per capturar bancs de peixos. Altres tècniques menys sofisticades consisteixen en tirar-se contra els bancs de peixos o colpajar l’aigua amb les aletes per tal que les onades de xoc aturdeixin als peixos.

Aquí ens centrarem en la tècnica de xarxa de bombolles. Aquesta tècnica ha estat observada en una població de la costa oest d’Alaska. A l’estiu, en els fiords d’Alaska hi ha una gran abundància de plàncton, el que atrau als arengs (Clupea harengus), els quals viuen en les profunditats dels fiords per a protegir-se dels depredadors. Quan les iubartes detecten la presència dels arengs, per tal d’indicar-ho a la resta de companys fan salts i cops de cua i cap contra l’aigua. Aquesta tècnica requereix una coordinació. Seguint al líder, es submergeixen junts i cada un es posa en la seva posició: hi ha els pastors, que circunden els peixos movent les aletes per contenir al banc i evitar que escapin;  un altre membre es col·loca sota el banc i emet un crit de 120 decibels (tant estrident com disparar un coet), per tal que els peixos pugin a la superfície i hi ha un altre individu a la part superior que expulsa un corrent d’aire per crear una xarxa de bombolles. La resta d’individus es col·loquen sota el banc de peixos i s’hi llencen amb la boca totalment oberta. Amb aquesta tècnica aconsegueixen capturar mitja tona de peix cada dia.

bubble net

Autor: Richard Palmer

Es recomana veure aquest vídeo (en anglès):

 

Per tal d’ampliar aquesta informació pots consultar:

– DAY, Trevor. Guía para observar ballenas, delfines y marsopas en su hábitat (Ed. Blume)

– KINZE, Carl Christian. Mamíferos marinos del Atlántico y del Mediterráneo (Ed. Omega)

– PERRIN, W. F.; WÜRSIG, B; THEWISSEN, J. G. M. Encyclopedia of Marine Mammals (Ed. Academic Press, 2ª edició)

– Gigantes del mar, episodi 2: http://www.youtube.com/watch?v=lSQ6d02L1jc

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Parasitologia associada al dofí mular (Tursiops truncatus) [2]: Halocercus lagenorhynchus

En aquesta segona part sobre la parasitologia associada al dofí mular ens centrarem en donar alguns detalls sobre Halocercus lagenorhynchus. Tot i que en un primer moment es va dir que en una segona publicació es donaria la informació dels tres en que ens volem centrar, s’ha considerat més oportú de donar-ne la informació un a un per tal de no col·lapsar al lector, doncs la lectura és espessa per la quantitat de tecnicismes mèdics.

Halocercus lagenorhynchus (fotografia) és un invertebrat del fílum nematode. A grans trets, els nematodes es caracteritzen per tenir un cos de secció circular, llarg, estret, insegmentat i sense regionalitzar. Estan recoberts per una epidermis cel·lular o sincitial i externament per una cutícula força complexa. Presenten desenvolupament directe, amb quatre estadis juvenils (amb una muda entre cada un), i un cicle vital complex.

par1

Família Pseudaliidae

El gènere Halocercus pertany a la família Pseudaliidae. Els organismes d’aquesta família es troben arreu del món, però sobretot a l’hemisferi nord en poblacions costaneres. En general, els adquireixen després de la lactància, quan comencen a ingerir preses, de manera que hi ha una transmissió horitzontal via cadena alimentària.

El cicle bàsic consisteix en que un gasteròpode (cargol) o cuc oligoquet ingereixen una larva de primera fase del nematode, doncs és marina i li permet la dispersió; i aquests, a la vegada, són ingerits per peixos, que alhora seran ingerits per l’hoste definitiu. L’hoste definitiu en aquesta família és sempre un cetaci del subordre odontocet (cetacis dentats).

Les evidències de la presència són sons de l’espiracle interromputs i semblants a tos, l’expulsió de mucus i cucs, anorèxia i letargia. Solen produir lesions als pulmons, hemorràgies en els sinus cranials i en l’orella mitjana, inflamació mitjana o alta, espessiment del revestiment del sinus mucós i sinusitis. A més, sovint es desenvolupen infeccions bacterianes o víriques secundàries.

La diagnosis es fa amb frotis de femtes o de la mucosa de l’espiracle per la detecció dels adults. Tot i que en general no suposen problemes greus pels cetacis, factors com els contaminants, les malalties infeccioses i l’estrès augmenten la seva gravetat.

Halocercus lagenorhynchus

Ens centrem ja en Halocercus lagenorhynchus. Els mascles solen ser els que causen danys, doncs presenten espícules de 0,684 mm de longitud projectades parcialment de la cloaca i  sovint l’extrem anterior forma una mena de bobina (Fig. A). Les femelles solen ser-hi presents en forma de cists, presentant vàries larves a l’úter (Fig. B).

par2

Aquest paràsit s’instal·la als pulmons, i presenta la bobina dins els bronquíols terminals o bronquis per tal que no sigui expulsat a l’exterior a través de l’espiracle. El cicle específic és poc conegut, tot i que es pot aplicar el cicle general dels Pseudaliidae . Tot i així, es creu que l’estadi larvari passa per la tràquea i és expulsada per l’espiracle. A més de la dieta, es pot transmetre a través de la placenta o durant l’alletament. Un mateix organisme pot presentar milers d’individus.

La figura següent mostra la part anterior en forma de bobina de Halocercus lagenorhynchus dins un bronquíol terminal en Tursiops truncatus: M – cèl·lules musculars coelomiarines; H – hipodermis; C – cutícula; PS – pseudoceloma i G – intestí.

par3.1

La infecció parasítica condueix a bronquitis i pneumònia. El procés pneumònic es caracteritza per l’exsudació dels neutròfils, eosinòfils i macròfags (cèl·lules immunitàries), que es limita a l’àrea immediatament rodejada per les masses de paràsits. Aquestes àrees sovint esdevenen aïllades, escleròtiques i calcificades. Els sacs alveolars oberts s’omplen d’edema i de cèl·lules inflamatòries, alternant amb àrees de atelèctasi (disminució el volum del pulmó). Tot plegat pot anar acompanyat de la hipertròfia de la musculatura dels esfínters dels bronquíols terminals i l’erosió de l’epiteli branquiolar i alveolar. Com que els dofins no tenen el reflex de la tos, els exsudats i altres partícules es van acumulant, de manera que es va espessint i sotmetent a calcificació, de manera que s’adhereix a l’epiteli i paret bronquials.

En infeccions agudes pot produir, a més, hemorràgies dins els alvèols; i en infeccions cròniques, nòduls subpleurals petits i pàl·lids, evidència dels cucs que moren, degeneren i calcifiquen. La imatge següent mostra el paràsit dins de bronquis i bronquíols d’un exemplar de 21 anys d’edat.

par3

 

Per a més informació sobre aquest paràsit, pots consultar:

– DAILEY, M. et al. Evidence of Prenatal infection in the Bottlenose Dolphin (Tursiops truncatus) with the Lungworm Halocercus lagenorhynchi (Nematoda: Pseudaliidae). Journal of Wildlife Disease. 1991.

– MOSER, M i RHINEHART,  H. The lungworm, Halocercus spp. (Nematoda: Pseudaliidae) in Cetaceans from California. Journal of Wildlife Disease. 1993

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Parasitologia associada al dofí mular (Tursiops truncatus) [1]: Introducció

La publicació d’aquesta setmana, la qual ja vaig publicar anteriorment en un altre blog, és una introducció a la parasitologia associada al dofí mular, Tursiops truncatus. En aquesta publicació consta un llistat de paràsits trobats a la bibliografia i en una de posterior ens centrarem en tres d’aquests, dels quals n’he trobat informació més àmplia.

L’interès per les malalties dels mamífers marins, sobretot dels cetacis, es deu al seu ús en investigació i entreteniment. S’han trobat diferents espècies paràsites en cetacis, però n’hi ha un nombre que són accidentals i no causen patologies amb conseqüències greus. El llistat que es mostra a continuació és dels paràsits de Tursiops truncatus que s’han trobat citats en la bibliografia.

 

FÍLUM NEMATODA

Anisakis physeteris Halocercus lagenorhynchus
Anisakis simples Skrjabinalius cryptocephalus
Anisakis typica Stenurus minor
Crassicauda crassicauda Stenurus ovatus

 

FÍLUM PLATYHELMINTHES

Classe Trematoda: Subclasse Digenea

Braunina cordiformes         Nasitrema dalli
Campula palliata         Pholeter gastrophilus
Campula rochebruni         Synthesium tursionis
Nasitrema attenuata         Zalophotrema hepaticum

 Classe Cestodes

Monorygma delphini
Monorygma Grimaldi
Phyllobothrium delphini

 

FÍLUM ACANTHOCEPHALA                                        FÍLUM ARTROPODA

Bolbosoma sp.                                                          Harpacticus pulex
Corynosoma cetaceum                                             Syncyamus sp.

 

PROTOZOUS

Ciliat holotric (no identificat)
Cryptosporidium parvum
Giardia duodenalis
Giardia sp.
Kyaroikeus cetarius (ciliat)
Toxoplasma gondii

 

BACTERIS

Actinomyces sp. Nocardia sp.
Aeromonas sp. Pasteurella sp.
Brucilla sp. Pseudomonas sp.
Erysipelothrix sp. Salmonella sp.
Klebsiella sp. Staphylococcus sp.
Lactococcus sp. Streptococcus sp.
Nocardia asteroides Vibrio sp.
Nocardia levis

 

FONGS

Blastomyces dermatitidis Histoplasma capsulatum
Candida albicans Lacazia loboi

Difusió-català

Parasitology associated to bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) [1]: Introduction

This publication is an introduction to bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) parasitology. In this publications, there is a list of parasits that they have been found in bibliography and in the next publication we are going to talk about three of them.

The interest on marine mammals’ diseases, mostly on cetaceans, owe to their use on research and entertainment. There is different species of parasits on cetacean, but some of them are accidental parasits that doesn’t cause any serious problem. The following list are the parasits of Tursiops truncatus.

PHYLLUM NEMATODA

Anisakis physeteris Halocercus lagenorhynchus
Anisakis simples Skrjabinalius cryptocephalus
Anisakis typica Stenurus minor
Crassicauda crassicauda Stenurus ovatus

 

PHYLLUM PLATYHELMINTHES

Class Trematoda: Subclass Digenea

Braunina cordiformes         Nasitrema dalli
Campula palliata         Pholeter gastrophilus
Campula rochebruni         Synthesium tursionis
Nasitrema attenuata         Zalophotrema hepaticum

 Class Cestodes

Monorygma delphini
Monorygma Grimaldi
Phyllobothrium delphini

 

PHYLLUM ACANTHOCEPHALA                                        PHYLLUM ARTROPODA

Bolbosoma sp.                                                          Harpacticus pulex
Corynosoma cetaceum                                             Syncyamus sp.

 

PROTOZOA

Holotricha ciliate (not identified)
Cryptosporidium parvum
Giardia duodenalis
Giardia sp.
Kyaroikeus cetarius (ciliate)
Toxoplasma gondii

 

BACTERIA

Actinomyces sp. Nocardia sp.
Aeromonas sp. Pasteurella sp.
Brucilla sp. Pseudomonas sp.
Erysipelothrix sp. Salmonella sp.
Klebsiella sp. Staphylococcus sp.
Lactococcus sp. Streptococcus sp.
Nocardia asteroides Vibrio sp.
Nocardia levis

 

FUNGUS

Blastomyces dermatitidis Histoplasma capsulatum
Candida albicans Lacazia loboi

 Difusió-anglès

Parasitología asociada al delfín mular (Tursiops truncatus) [1]: Introducción

La publicación de esta semana, la cual ya publiqué anteriormente en otro blog, es una introducción a la parasitología asociada al delfín mular, Tursiops truncatus. En esta publicación costa un listado de parásitos encontrados en la bibliografía y en una posterior publicación nos centraremos en tres de éstos, de los cuales he encontrado información más amplia.

El interés de las enfermedades de los mamíferos marinos, sobretodo los cetáceos, se debe a su uso en investigación y entretenimiento. Se han encontrado diferentes especies parásitas en cetáceos, pero hay un número de éstos que son parásitos accidentales que no causan patologías con consecuencias graves. El listado que se muestra a continuación es de los parásitos de Tursiops truncatus que se han encontrado citados en la bibliografía. De todas formas, la bibliografía es bastante pobre en la descripción de éstos.

FILO NEMATODA

Anisakis physeteris Halocercus lagenorhynchus
Anisakis simples Skrjabinalius cryptocephalus
Anisakis typica Stenurus minor
Crassicauda crassicauda Stenurus ovatus

 

FILO PLATYHELMINTHES

 Clase Trematoda: Subclase Digenea

Braunina cordiformes         Nasitrema dalli
Campula palliata         Pholeter gastrophilus
Campula rochebruni         Synthesium tursionis
Nasitrema attenuata         Zalophotrema hepaticum

 Clase Cestodes

Monorygma delphini
Monorygma Grimaldi
Phyllobothrium delphini

 

FILO ACANTHOCEPHALA                                        FILO ARTROPODA

Bolbosoma sp.                                                          Harpacticus pulex
Corynosoma cetaceum                                             Syncyamus sp.

 

PROTOZOOS

Ciliado holotrico (no identificado)
Cryptosporidium parvum
Giardia duodenalis
Giardia sp.
Kyaroikeus cetarius (ciliado)
Toxoplasma gondii

 

BACTERIAS

Actinomyces sp. Nocardia sp.
Aeromonas sp. Pasteurella sp.
Brucilla sp. Pseudomonas sp.
Erysipelothrix sp. Salmonella sp.
Klebsiella sp. Staphylococcus sp.
Lactococcus sp. Streptococcus sp.
Nocardia asteroides Vibrio sp.
Nocardia levis

 

HONGOS

Blastomyces dermatitidis Histoplasma capsulatum
Candida albicans Lacazia loboi

Difusió-castellà

 

Albinism in cetaceans

This publication talk about albinism in cetaceans and give some examples about it.

WHAT IS ALBINISM?

Albinism is a group of inherited conditions resulting in little or no pigment (hypopigmentation) in the eyes or in the eyes, skin and hair. Mammals’ pigmentation depends on the presence or absence of melanin in the skin, hair and eyes. Melanin is produced by amino acid tyrosine thanks to enzyme tyrosinase, whose alteration cause albinism. The other case is the overproduction, known as melanism, and the result is overly dark animals.

ALBINO CETACEANS

Albino marine mammals have been reported for 21 cetacean species (Fertl et al. 1999; Ferlt et al. 2004) and 7 pinniped species (Rodriguez & Bastida, 1993; Bried & Haubreux, 2000). Some cetacean species are sperm whales (Physeter macrocephalus), bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) and killer whales (Orcinus orca).

Chédiak-Higashi Syndorme is a type of albinism that consists on diluted pigmentantion patterns that appear pale gray eye, white blood cell abnormalities and a shortened life span. It was detected on Chimo, a female killer whale (picture).

chimo
Chimo, an albino killer whale (Picture: Orcinus orca).

Albinism means some associated problems to marine mammals: it reduces the heat absorption in colder waters, it eases the detection for depredators, it increases the eye and skin sensibility to sunlight and it reduces the visual communication.

REFERENCES

  • FERTL, D; PUSSER, L. T.; & LONG, J. J. (1999) First record of an albino bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) in the Gulf of Mexico, with a review of anomalously white cetaceans. Mar. Mamm. Sci. 15, 227-23
  • PERRIN, W. F.; WÜRSIG, B; THEWISSEN, J. G. M. Encyclopedia of Marine Mammals (Ed. Academic Press, 2ª edició)

Difusió-anglès

Albinismo en cetáceos

En la publicación de esta semana se tratará el albinismo en los cetáceos y se va a dar algún ejemplo. 

¿QUÉ ES EL ALBINISMO?

El albinismo es un grupo de condiciones hereditarias resultado de una falta total o parcial de pigmento (hipopigmentación) de sólo los ojos o de los ojos, piel y pelo. La pigmentación de los mamíferos depende de la presencia o ausencia de melanina en la piel, pelo y ojos. Se produce a partir del aminoácido tirosina gracias a la enzima tirosinasa, de manera que la alteración del gen que determina esta enzima puede resultar en una falta total o parcial del pigmento. El caso contrario es la sobreproducción de melanina, conocido como melanismo, hecho que causa un oscurecimiento de los animales.

CETÁCEOS ALBINOS

Se han encontrado casos de albinismo en 21 especies de cetáceos  (Fertl et al. 1999; Ferlt et al. 2004) y 7 especies de pinnípedos (Rodriguez y Bastida, 1993; Bried y Haubreux, 2000). Entre estos cetáceos hay ejemplos en el cachalote (Physeter macrocephalus), el delfín mular (Tursiops truncatus) y la orca (Orcinus orca).

El síndrome Chédiak-Higashi es un tipo de albinismo caracterizado por unos patrones de pigmentación diluidos, de manera que los ojos son de color gris pálido los glóbulos blancos de la sangre son anormales y el tiempo de vida se reduce. Se detectó en una hembra de Orcinus orca (la cual se llamaba Chimo), la orca que se puede ver en la fotografía.

chimo
Chimo, una orca albina (Foto: Orcinus orca).

El albinismo significa una serie de problemas asociados a los mamíferos marinos: la reducción de la absorción de calor en aguas frías, más facilidad para ser detectados por los depredadores, el aumento de la sensibilidad de los ojos y piel a la luz del sol y la disminución de la comunicación visual.

REFERENCIAS

  • FERTL, D; PUSSER, L. T.; & LONG, J. J. (1999) First record of an albino bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) in the Gulf of Mexico, with a review of anomalously white cetaceans. Mar. Mamm. Sci. 15, 227-23
  • PERRIN, W. F.; WÜRSIG, B; THEWISSEN, J. G. M. Encyclopedia of Marine Mammals (Ed. Academic Press, 2ª edició)

Difusió-castellà

Albinisme en cetacis

En la publicació d’aquesta setmana es tractarà l’albinisme en els cetacis i se’n donarà algun exemple.

QUÈ ÉS L’ALBINISME?

L’albinisme és un grup de condicions heretades resultat d’una falta total o parcial de pigment (hipopigmentació) de només els ulls o dels ulls, pell i pèl. La pigmentació dels mamífers depèn de la presència o absència de melanina a la pell, pèl i ulls. Es produeix a partir de l’aminoàcid tirosina gràcies a l’enzim tirosinasa, de manera que l’alteració del gen que determina aquest enzim pot resultar en una manca total o parcial del pigment. El cas contrari és la sobreproducció de la melanina, el que es coneix com a melanisme, fet que causa un enfosquiment dels animals.

CETACIS ALBINS

S’han trobat casos d’albinisme en 21 espècies de cetacis (Fertl et al. 1999; Ferlt et al. 2004) i 7 espècies de pinnípedes (Rodriguez i Bastida, 1993; Bried i Haubreux, 2000). Entre aquests cetacis trobem exemples en el catxalot (Physeter macrocephalus), el dofí mular (Tursiops truncatus) i l’orca (Orcinus orca).

El síndrome Chédiak-Higashi és un tipus d’albinisme caracteritzat per uns patrons de pigmentació diluïts, de manera que els ulls són de color gris pàl·lid, els glòbuls blancs de la sang són anormals i el temps de vida s’escurça. Es va detectar en una femella d’Orcinus orca (la qual es deia Chimo), l’orca que es pot veure a la fotografia.

chimo
Chimo, una orca albina (Foto: Orcinus orca).

L’albinisme comporta una sèrie de problemes associats als mamífers marins: la reducció de l’absorció de calor en aigües fredes, més facilitat per ser detectats pels depredadors, l’augment de la sensibilitat dels ulls i pell a la llum del sol i la disminució de la comunicació visual.

REFERÈNCIES

  • FERTL, D; PUSSER, L. T.; & LONG, J. J. (1999) First record of an albino bottlenose dolphin (Tursiops truncatus) in the Gulf of Mexico, with a review of anomalously white cetaceans. Mar. Mamm. Sci. 15, 227-234
  • PERRIN, W. F.; WÜRSIG, B; THEWISSEN, J. G. M. Encyclopedia of Marine Mammals (Ed. Academic Press, 2ª edició)

Difusió-català

Submarine canyon of Cap de Creus (Catalonia)

In this publication I will explain what is a submarine canyon and, in concret, I will give some details from the submarine canyon of Cap de Creus, in Catalonia.

WHAT IS A SUBMARINE CANYON?

A submarine canyon is a valley placed in the continental platform, formed when the sea level was lower.

SUBMARINE CANYON OF CAP DE CREUS

The submarine canyon of Cap de Creus is 3 km to the coast and it has a length of 40 km and the hightest depth is 1400 m. In the next picture, at the left side we can watch a 2D image of its place and the first part of this canyon, meanwhile in the right side we can see the same part in 3D. Both picture have been obteined with the program ArcGis.

CapCreus-Blog
GIS picture of the submarine canyon of Cap de Creus (Picture: Marc Arenas Camps).

If you want to see a 3D animation, click here: https://www.facebook.com/photo.php?v=147537398783517.

The canyon has a high diversity. The communities presents at 190 metres are very different from the observed at the continental platform. The most characteristic specie is the scleractinian coral Madrepora oculata, a white coral from depths and cold waters, very important for benthic animals and young fishes. For this reason, the experts request for their protection and conservation.

REFERENCES

  • Indemares
  • TARBUCK, E. J i LUTGENS, F. K. Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología física. (Ed. Pearson, 8ª)

Difusió-anglès

Cañón submarino del Cap de Creus (Catalunya)

En esta publicación se pretende explicar a grandes rasgos qué son los cañones submarinos y, en concreto, dar algunos detalles del de Cap de Creus. 

¿QUÉ ES UN CAÑÓN SUBMARINO?

Un cañón submarino es un valle situado en la plataforma continental, formado cuando el nivel del mar era inferior.

EL CAÑÓN SUBMARINO DEL CAP DE CREUS

El cañón submarino del Cap de Creus (Catalunya) está situado a unos 3 km de la costa y tiene una longitud de 40 km i una profundad máxima de 1400 m. En la imagen siguiente, en la parte izquierda podemos ver una imagen en 2D de su situación y del primer tramo de este cañón, mientras que a la derecha vemos el mismo tramo en 3D. Ambas imágenes han estado obtenidas mediante el procesado de datos con el programa ArcGis.

CapCreus-Blog
Imágenes GIS del cañón submarino de Cap de Creus (Foto: Marc Arenas Camps).

Para poder ver una animación 3D del cañón, ve al siguiente enlace: https://www.facebook.com/photo.php?v=147537398783517.

El cañón presenta una elevada diversidad de especies. Las comunidades presentes a 190 metros de profundidad son muy diferentes a las observadas en la plataforma continental. La especie más característica es el coral escleractinio Madrepora oculata, un coral blanco de zonas profundas y aguas frías, muy importante para las especies bentónicas y para los alevines y juveniles de varias especies de peces. Es por este motivo que los expertos piden su conservación y gestión.

Para ampliar la información referente a los corales, puedes consultar el reportaje del programa El medi ambient (El medio ambiente) de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/videos/298999 (Lógicamente está en catalán).

REFERENCIAS

  • Indemares
  • TARBUCK, E. J i LUTGENS, F. K. Ciencias de la Tierra. Una introducción a la geología física. (Ed. Pearson, 8ª)

Difusió-castellà