Arxiu d'etiquetes: 04NAT / ES / 000056

Bearded vulture: conservation of a unique bird

Last month a bearded vulture was born for the first time in Spain of parents bred in captivity and reintroduced into the wild. The bearded vulture is the only bird in the world that feeds almost exclusively on bones. Like the Iberian lynx, it is one of the emblematic animals of the Iberian Peninsula and it is endangered, so it is subject to various conservation and reintroduction programs. In this article, we encourage you to find out more about the bearded vulture and the spanish conservation projects.


The bearded vulture (Gypaetus barbatus) is a diurnal bird of prey popularly included in what is called vultures, scavenger and ghoul birds (they feed on dead animals). However, the bearded vulture is quite different from other vultures:

Quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) adulto. )Foto de Jose Luis Ojeda)
Adult bearded vulture (Gypaetus barbatus). (Photo by Jose Luis Ojeda)


  • It is so highly specialized that 85% of their diet are bones (osteophague) of dead mammals such as wild ungulates (chamois) and domestic cattle (goats, sheep). It can swallow bones up to 25 cm, and if they are too large catches them, rises them to 20-40 m and crashes bones against the rocks into smaller pieces that can swallowIt also uses the same technique to break tortoise shells.
  • It is very large, with a wingspan up to 2.8 meters and a weitgh up to 7 kg.
  • In general it isn’t noisy: it just whistles if it is excited or during the mating season.
  • It hasn’t the typical plucked vulture head. Vultures have a few or no feathers on their heads to maintain an optimum hygiene after putting their head in dead animals. Due to its peculiar diet, the bearded vulture has more feathers on head and neck, with its characteristic beard” below the peak.
  • The plumage is the same for both sexes but changes with age. The typical reddish and yellowish adults plumage is due to their habit of bathing in mud rich in iron oxides, otherwise they will had a white breast.
Fases del plomatge del trencalòs, segons Adam i Llopis (2003). (Imatge de © X. Parellada.)
Plumage phases of the bearded vulture, Adam and Llopis (2003). (Image by © X. Parellada.)

In this video (5 minutes, catalan) you can see bearded vultures in flight, breaking bones, engulfing them, raising a chick in the nest and bathing in mud.


Bearded vultures nests on ledges and natural rock caves in the mountainous and rugged areas where they live. They have stable partner for life from age 7 and the reproductive cycle has different stages:

  • Pre-laying (September to November): nest building (covering it with branches, wool, feathers, bones ), defense of territory and sexual activity.
  • Incubation (December-February): they lay one or two eggs with a time difference of 6 days. Both sexes participate in the incubation for 53 days.
  • Nurturing (March-August): the largest chick kills his brother (fraticidal violence) to ensure survival. Parents provide food and when the chick leaves the nest (June-July), learn from them to find and prepare food until their emancipation.
  • Emancipation (January): displacement (thousands of kilometers) and dating back to the land where it was born to breed (philopatric instinct).
Seguimiento de nidos naturales mediante cámaras. (Foto: FCQ)
Tracking of natural nests with cameras. (Photo: Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture)


Subspecies Gypaetus barbatus meridonalis is distributed by the South and East Africa, while Gypaetus barbatus barbatus by North Africa and parts of Eurasia (see map).

In the Iberian Peninsula is found naturally only in the Pyrenees (Catalonia, Aragon and Navarra). Spain is the European country with more breeding couples registered (about 130, 2014 data).

gypaetus barbatus, quebrantahuesos, trencalòs, berded vulture distribution, distribución
Bearded vulture distribution. In red, areas in which has been reintroduced . (Image by Mario, Wikimedia).


Bearded vulture populations are declining. It is ranked globally asnear threatened” in the IUCN Red List and “endangered” in the Spanish Catalogue of Endangered Species. Current threats they face are:

  • Death by poisoning (illegal baits, poisoned animal consumption, consumption of remains of lead hunting ammunition plumbism).
  • Death by electrocution or collisions with power lines and wind turbines of wind farms.
  • Poaching
  • Habitat loss and decreasing of reproductive efficiency because of the humanization of the medium (urbanisation, adventure sports )
  • Reduction of food (cattle in stables, obligation to bury the corpses )
Quebrantahuesos muerto por envenenamiento. (Foto: DARPAMN)
Bearded vulture dead by poisoning. (Photo: DARPAMN)


Due to the limited distribution of populations, their low number and difficulty to colonize new territories, in 2014 thirteen autonomous communities signed a protocol for the recovery of vultures in Spain. The most prominent action of this protocol is to strengthen the National Strategy for the Conservation of the Bearded Vulture in Spain (started in 2000) and the Programme Captive Breeding (2001), with actions such as the revaluation of rural areas, supplementary feeding and support for traditional farming practices. This strategy also involves the reintroduction in historic areas where the bearded vulture has been extinguished:


Hacking or rural upbringing is a technique that involves the release of captive-bred animals in an area that the bird assimilates as its birthplace. If successful, the bearded vulture returns to settle and breed. This technique did not has a conservationist origin, since it was developed by falconers in the Medieval Age. Falconry (hunting with birds of prey) are also currently used for wildlife control at airports or cities.

In falconry hacking consists in lefting in an elevated cage chicks that can feed by themselves. Falconer feeds them without being seen. After a few days they open the cage, using it as a basis for learning to fly. They are still feeding them until they learn to hunt by themselves and leave the cage. The young ones connect the cage as its birthplace so it will always return.

Alimentación de un pollo con un señuelo para evitar el contacto humano. Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos
Feeding a chick with a decoy to avoid human contact and make its life possible in the wild. (Photo: Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture)

The center managed by the Gypaetus Foundation is based on the natural breeding, with minimal human intervention. Parents raise and feed their young from the second week of hatching. To monitor the nests a video surveillance system is used.

Since 2006, 31 bearded vultures have been released from captive breeding and each one is tracked by GPS transmitters. Currently 15 individuals are still sending signals (9 were killed and 7 stopped working). As said in the introduction, the good news is that last month was born the first chick result of released individuals (Tono and Blimunda) by hacking technique.

For more information, check out this documentary (in spanish) about the bearded vulture and its conservation (El bosque protector. Fauna amenazada, El Quebrantahuesos, 29 minutes).



El trencalòs: conservació d’un voltor únic

El mes passat va néixer per primera vegada a Espanya un trencalòs en llibertat de pares criats en captivitat i reintroduïts a la natura. El trencalòs és l’única au del món que s’alimenta gairebé exclusivament d’ossos. Igual que el linx ibèric, és un dels animals emblemàtics de la Península Ibèrica i està en perill d’extinció, per la qual cosa és objecte de diversos programes de conservació i reintroducció. En aquest article t’animem a descobrir més sobre el trencalòs i alguns programes de conservació que es duen a terme a Espanya.


El trencalòs (Gypaetus barbatus) és un ocell rapinyaire diürn inclòs popularment en el que anomenem voltors, aus eminentment carronyeres o necròfagues, és a dir, que s’alimenten d’animals morts. Tot i això, el trencalòs és bastant diferent a la resta de voltors:

Quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) adulto. )Foto de Jose Luis Ojeda)
Trencalòs (Gypaetus barbatus) adult. (Foto de Jose Luis Ojeda)
  • Està tan summament especialitzat que el 85% de la seva alimentació són ossos (osteòfag) de mamífers morts, com ungulats salvatges (isards) i bestiar domèstic (cabres, ovelles). Pot empassar-se ossos de fins a 25 cm, i si són massa grans els agafa, s’eleva a 20-40 m i els estavella contra les roques en trossos més petits que pugui empassar-se. Aquestes zones es denominen trencadors. També utilitza la mateixa tècnica per trencar closques de tortugues. Completa l’alimentació amb pells i restes de carn.
  • És molt gran, amb una envergadura alar de fins a 2,8 metres i 7 kg de pes
  • En general és poc sorollós: només xiula si està molt excitat o en època de zel.
  • No presenta el típic cap sense plomes de voltor. Els voltors tenen poc o nul plomatge al cap per mantenir una òptima higiene després d’introduir-lo en els animals morts i tacar-se de sang. A causa de la seva peculiar alimentació, el trencalòs més plomes al cap i coll, essent característica la seva barba” sota el bec.
  • El plomatge és igual per a tots dos sexes però va canviant amb l’edat. El típic color vermellós i groguenc dels adults es deu al seu costum de banyar-se en fang ric en òxids de ferro, d’una altra manera tindrien el pit blanc.
Fases del plomatge del trencalòs, segons Adam i Llopis (2003). (Imatge de © X. Parellada.)
Fases del plomatge del trencalòs, segons Adam i Llopis (2003). (Imatge de © X. Parellada.)

En aquest video (5 minuts) es poden veure trencalosos en vol, trencant ossos, empassant-se’ls, criant un pollet al niu i banyant-se en fang.


El trencalòs nidifica a sortints i coves naturals de la roca, a les zones muntanyoses i escarpades on habita. Forma parella estable durant tota la vida a partir dels 7 anys i el cicle reproductor té diferents etapes:

  • Preposta (setembre-novembre): construcció del niu (tapissant-lo amb branques, llana, plomes, ossos), defensa del territori i activitat sexual.
  • Incubació (desembre-febrer): ponen un o dos ous amb 6 dies de diferència. Tots dos sexes participen en la incubació durant 53 dies.
  • Criança (març-agost): el poll més gran acaba matant al seu germà (caïnisme) per assegurar la supervivència. Els pares aporten aliment i quan el poll abandona el niu (juny-juliol), aprèn d’ells a buscar i preparar l’aliment fins a la seva emancipació.
  • Emancipació (gener): desplaçament (milers de quilòmetres) per buscar parella i retorn al territori on va néixer per criar (instint filopàtric).
Seguimiento de nidos naturales mediante cámaras. (Foto: FCQ)
Seguiment de nius naturals mitjantçant càmeres. (Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos)


La subespècie Gypaetus barbatus meridonalis es distribueix pel sud i est d’Àfrica, mentre que Gypaetus barbatus barbatus pel Nord d’Àfrica i algunes zones d’Euràsia (veure mapa).

A la Península Ibèrica es troba únicament de forma natural als Pirineus (Catalunya, Aragó i Navarra), essent Espanya el país europeu amb més parelles reproductores censades (unes 130, dades de 2014).

gypaetus barbatus, quebrantahuesos, trencalòs, berded vulture distribution, distribución
Distribució del trencalòs (Gypaetus barbatus). En vermell, zones on ha estat reintroduït. (Imatge de Mario, Wikimedia).


Les poblacions de trencalòs estan en regressió des de fa anys. Està catalogada a nivell mundial com gairebé amenaçada” a la Llista Roja de la IUCN i “en perill d’extinció” al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. Les amenaces actuals a què s’enfronten són:

  • Mort per enverinaments (esquers il·legals, consum d’animals enverinats, consum de restes de munició de caça amb plom plumbisme).
  • Mort per electrocucions o xocs amb esteses elèctriques i aerogeneradors de parcs eòlics.
  • Caça directa (il·legal)
  • Pèrdua d’hàbitat i disminució de l’eficàcia reproductora causa de la humanització del medi (urbanitzacions, activitats esportives )
  • Reducció de l’aliment (bestiar en estables, obligació d’enterrar els cadàvers )
Quebrantahuesos muerto por envenenamiento. (Foto: DARPAMN)
Trencalòs mort per enverinament. (Foto: DARPAMN)


A causa de la limitada distribució de les poblacions, el seu baix nombre i la dificultat per colonitzar nous territoris, el 2014 tretze comunitats autònomes van signar un protocol per la recuperació del trencalòs a Espanya. Les accions més destacades d’aquest protocol és el reforç de l’Estratègia Nacional per a la Conservació del Trencalòs a Espanya (iniciat l’any 2000) i del Programa de Cria en Captivitat (2001), amb accions com la revalorització del medi rural, l’alimentació suplementària i el suport a les pràctiques ramaderes tradicionals. Aquesta estratègia també inclou la reintroducció en zones històriques on el trencalòs va ser extingit:


El hacking o criança campestre és una tècnica que consisteix en l’alliberament d’exemplars nascuts en captivitat en una àrea que l’au assimili com el seu lloc de naixement. En cas d’èxit, el trencalòs torna per assentar-se i reproduir-se. Aquesta tècnica en inici no tenia un origen conservacionista, ja que va ser desenvolupada pels falconers a l’Edat Medieval. La falconeria (caça amb aus rapinyaires) també s’utilitza actualment per al control de fauna als aeroports o ciutats.

En falconeria la criança campestre controlada consisteix a deixar en una gàbia d’altura a polls que poden alimentar-se per si sols. Se’ls alimenta sense ser vistos. Al cap d’uns dies se’ls obre la gàbia, que utilitzen com a base per a aprendre a volar. Se’ls segueix alimentant fins que aprenen a caçar per si sols i abandonen la gàbia, i quedaran fixats com si la gàbia fos el seu lloc de naixement, per la qual cosa tornaran.

Alimentación de un pollo con un señuelo para evitar el contacto humano. Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos
Alimentació d’un poll amb esquer per evitar el contacte humà i fer possible la seva vida en llibertat. (Foto: Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos)

El centre gestionat per la Fundación Gypaetus es basa en la cria natural, amb la mínima intervenció humana. Els pares crien i alimenten als seus polls a partir de la segona setmana de l’eclosió de l’ou. Per fer el seguiment dels nius s’utilitza un sistema de videovigilància.

Des de 2006 han estat alliberats 31 trencalosos procedents de la cria en captivitat, dels quals es fa seguiment mitjançant transmissors GPS. Actualment 15 individus segueixen enviant senyals (9 van morir i en 7 van deixar de funcionar). Com avançàvem a la introducció, la bona notícia és que el mes passat va néixer el primer pollet resultat d’exemplars alliberats (Tono i Blimunda) mitjançant la tècnica del hacking. No oblideu visitar el Facebook o web de la Fundación Gypaetus per veure imatges i conèixer les últimes notícies de la família.

Per a més informació, us deixem amb aquest reportatge sobre el trencalòs i la seva conservació (El bosque protector. Fauna amenazada, El Quebrantahuesos, 29 minuts).


mireia querol rovira