Arxiu d'etiquetes: africa

El pangolí: la caça el condemna a l’extinció

Ni el tigre, ni l’elefant, ni el rinoceront: el mamífer més caçat per l’humà és el pangolí, desconegut per a molts, fins al punt d’amenaçar críticament la seva supervivència com a espècie. Descobreix l’únic mamífer amb escates, el seu estat actual de conservació i què podem fer per evitar l’extinció de les vuit espècies que existeixen.

QUÈ ÉS UN PANGOLÍ?

manis tricuspis, pangolin, árbol, tree, trepando
Pangolí arborícola (Phataginus tricuspis). (Foto de Bart Wursten).

El nom pangolí inclou 8 espècies diferents distribuïdes per una gran varietat d’hàbitats (boscos humits tropicals, boscos secs, camps de sabana, camps oberts conreats…) d’Àfrica i Àsia. Mesuren entre 90 cm i 1,65 m. Són l’única família de l’ordre Pholidota: encara que físicament semblants, els armadillos, peresosos i óssos formiguers no són parents seus (ordre Xenarthra). La majoria són d’hàbits nocturns, solitaris i de comportament tímid, de manera que encara queden molts interrogants sobre la seva biologia i comportament en llibertat (no solen sobreviure a la captivitat).

MORFOLOGIA

Els pangolins són els únics mamífers amb escates: estan formades per queratina (igual que les nostres ungles) i els confereixen un aspecte com de pinya o carxofa. Les tenen molt esmolades i les poden moure voluntàriament. En cas de sentir-se amenaçats, xiulen i esbufeguen, s’enrotllen en forma de bola deixant les escates exposades i segreguen àcids pestilents per espantar als seus depredadors (tigres, lleons, panteres i humans).

leon, leona, pangolin, bola, lion, defensa
Una defensa impenetrable fins i tot per a una lleona. (Foto de Holly Cheese)

Les urpes els permeten tant enfilar-se com excavar: els pangolins terrestres es refugien i crien en galeries sota terra i els arborícoles fan el mateix en forats dels arbres. La cua del pangolí arborícola és prènsil per subjectar-se a les branques. A més, els pangolins són excel·lents nedadors.
Són animals principalment bípedes: les urpes davanteres són tan grans que els obliguen a caminar sobre les potes posteriors, amb una velocitat màxima de 5 km/h. Observa un pangolí caminant i alimentant-se:

ALIMENTACIÓ

El pangolí no dents i és incapaç de mastegar. S’alimenta de formigues i tèrmits, que localitza amb el seu poderós sentit de l’olfacte (la vista està poc desenvolupada) i atrapa amb la seva enganxosa i llarga llengua (pot ser més llarga que el propi cos, fins a 40 cm). Les pedres que ingereix involuntàriament i estructures còrnies punxegudes del seu estómac l’ajuden a digerir els exosquelets dels insectes. Amb les seves potents urpes destrossen els nius de les seves preses per accedir-hi i eviten el seu atac taponant les orelles i fosses nasals, a més de posseir una parpella blindada. Es calcula que poden consumir uns 70 milions d’insectes anuals, el que els converteix en importants reguladors de la població de formigues i tèrmits.

lengua, pangolin, tongue
Llengua del pangolí. (Foto de Wim Vorster).

REPRODUCCIÓ

Els pangolins poden reproduir-se en qualsevol època de l’any. Després de la gestació (de dos a cinc mesos, segons l’espècie) neix una sola cria (espècies africanes) o fins a tres (espècies asiàtiques).

pangolin, hembra, female, mamas, breast, pecho, tetas
Pangolí femella. (Foto de Scott Hurd)

El pangolí neix amb les escates toves, que comencen a endurir-se al cap de dos dies. Quan al cap d’un mes surten a l’exterior, es desplacen sobre la cua de la seva mare i s’independitzen als 3-4 mesos. Es desconeix la seva esperança de vida, encara que en captivitat un exemplar va viure fins als 20 anys.

pangolin, baby, cría, zoo bali
Femella de pangolí transportant la seva cria. Zoo de Bali. (Foto de Firdia Lisnawati)

AMENACES I CONSERVACIÓ

A més de la destrucció del seu hàbitat, la principal amenaça a la qual s’enfronten els pangolins és la caça directa per al consum humà. Malgrat existir lleis internacionals per protegir-lo, es calcula que es cacen uns 100 mil pangolins anualment. Donada l’estratègia de defensa d’aquest animal, els caçadors furtius es limiten a agafar-lo de terra. Igual que succeeix amb d’altres espècies, com els taurons, el mercat gastronòmic i la medicina tradicional són els principals causants de dirigir el pangolí cap a l’extinció.

pangolin, jaulas, tráfico ilega, illegal trade, bushmeat
Comerç il·legal de pangolí. (Foto de Soggydan Benenovitch).

PER QUÈ ES CAÇA EL PANGOLÍ?

  • La carn es considera una delicatessen i un indicador d’alt estatus social al Vietnam i la Xina. La sopa de fetus de pangolí es ven com un elixir per augmentar la virilitat i la producció de llet materna. El preu de la carn al mercat negre pot arribar a 300 $ per quilo. El preu per exemplar pot ser de 1000 $.
sopa, feto, soup, pangolin, feto, fetus
Sopa de fetus de pangolí. (Foto de TRAFFIC).
  • La sang es ven com un tònic per a millorar la salut i com afrodisíac.
  • Les escates poden arribar als 3000 $ per quilo i es creu que serveixen per a qualsevol cosa: curar des de l’acne fins al càncer. Curiosa dada tenint en compte que tenen la mateixa estructura que les nostres ungles.
pangolín, china, medicina, medicine, tradicional, cura para el cáncer
Productes de la medicina tradicional xinesa fets de pangolí. (Foto de TRAFFIC).

Tots aquests suposats efectes medicinals i màgics no tenen cap base científica, el que converteix encara més el tràfic il·legal de pangolí  en un acte sense sentit.

CONSERVACIÓ

Les tendència de les poblacions de totes les espècies de pangolí és el descens, en alguns casos fins a límits alarmants. La Llista roja de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) els classifica de la següent manera:

Lista roja IUCN
Categories de la Llista roja de la IUCN. (Imatge de iucn.org)

A causa del seu estat, la UICN va restablir el 2012 un grup d’especialistes dins de la Comissió de Supervivència de les Espècies (Species Survival Commission -SSC-) dedicat exclusivament als pangolins (Pangolin Specialist Group -PangolinSG-). El seu objectiu principal és la investigació per augmentar el coneixement dels pangolins, les amenaces que pateixen i com poden ser mitigades per facilitar la seva conservació.

Els projectes de conservació que s’estan duent a terme inclouen campanyes per disminuir la demanda de carn i escates de pangolí, així com l’enduriment de les lleis. Malgrat tot, el desconeixement total de les poblacions i la seva baixa supervivència en captivitat per a la reproducció fa difícil el disseny d’estratègies per a la seva conservació.

QUÈ POTS FER  TU PELS PANGOLINS?

  • Rebutja qualsevol producte que provingui d’aquest animal, ja sigui carn, escates o productes “miracle” per a la cura de malalties. Llegeix les etiquetes de possibles remeis tradicionals, especialment si són originàries del mercat asiàtic, i recorda que els seus hipotètics beneficis no tenen cap base científica, per la qual cosa et pots replantejar el seu ús.
  • Comparteix informació: si tens dades noves sobre pangolins, fotos o vídeos, contacta amb el PangolinSG per col·laborar amb la investigació. Parla sobre ell en el teu entorn proper per conscienciar i donar a conèixer aquest fantàstic animal únic.
  • Fes un doctorat sobre el pangolí. Encara és necessària gran quantitat d’investigació sobre aquestes espècies, així que si ets estudiant i penses fer un doctorat, pots col·laborar amb el PangolinSG amb les teves futures investigacions.
  • Fes-te voluntari del PangolinSG. Involucra’t en el desenvolupament i implementació de projectes i programes de conservació.
  • Fes una donació econòmica perquè el PangolinSG pogui continuar la seva labor.

En conclusió, es necessita més investigació científica, un canvi de mentalitat i polítiques de protecció per evitar que el pangolí es converteixi en un exemple més d’espècie extingida a mans de la nostra, com li està a punt de succeir al rinoceront blanc.

REFERÈNCIES

mireia querol rovira

 

El pangolín: la caza lo condena a la extinción

Ni el tigre, ni el elefante, ni el rinoceronte: el mamífero más cazado por el humano es el pangolín, desconocido para muchos, hasta el punto de amenazar críticamente su supervivencia como especie. Descubre al único mamífero con escamas, su estado actual de conservación y qué podemos hacer para evitar la extinción de las ocho especies que existen.

¿QUÉ ES UN PANGOLÍN?

manis tricuspis, pangolin, árbol, tree, trepando
Pangolín arborícola (Phataginus tricuspis). (Foto de Bart Wursten).

El nombre pangolín  incluye 8 especies  diferentes distribuidas por una gran variedad de hábitats (bosques húmedos tropicales, bosques secos, campos de sabana, campos abiertos cultivados)  de África y Asia. Miden entre 90 cm y 1,65 m. Son la única familia del orden Pholidota: aunque físicamente parecidos, los armadillos, perezosos y osos hormigueros no son parientes suyos (orden Xenarthra). La mayoría son de hábitos nocturnos, solitarios y de comportamiento tímido, por lo que aún quedan muchos interrogantes sobre su biología y comportamiento en libertad (no suelen sobrevivir al cautiverio).

MORFOLOGÍA

Los pangolines son los únicos mamíferos con escamas: están formadas por queratina (igual que nuestras uñas) y les confieren un aspecto como de piña o alcachofa. Las tienen muy afiladas y pueden moverlas voluntariamente. En caso de sentirse amenazados, silban y resoplan, se enrollan en forma de bola dejando las escamas expuestas y segregan ácidos pestilentes para ahuyentar a sus depredadores (tigres, leones, panteras… y humanos).

leon, leona, pangolin, bola, lion, defensa
Una defensa impenetrable hasta para una leona. (Foto de Holly Cheese)

Las zarpas les permiten tanto trepar como excavar: los pangolines terrestres se refugian y crían en galerías bajo tierra y los arborícolas hacen lo propio en huecos de los árboles. La cola del pangolín arborícola es prensil para sujetarse de las ramas. Además, los pangolines son excelentes nadadores.

Son animales principalmente bípedos: las zarpas delanteras son tan grandes que les obligan a andar sobre las patas posteriores, con una velocidad máxima de 5 km/h. Observa un pangolín caminando y alimentándose:

ALIMENTACIÓN

El pangolín no tiene dientes y es incapaz de masticar. Se alimenta de hormigas y termitas, que localiza con su poderoso sentido del olfato (la vista está poco desarrollada) y atrapa con su pegajosa y larga lengua (puede ser más larga que el propio cuerpo, hasta 40 cm).  Las piedras que ingiere involuntariamente y estructuras córneas puntiagudas en su estómago le ayudan a machacar los exoesqueletos de los insectos. Con sus potentes zarpas destrozan los nidos de sus presas para acceder a ellas y evitan su ataque taponando sus orejas y fosas nasales, además de poseer un párpado blindado. Se calcula que pueden consumir unos 70 millones de insectos anuales, lo que los convierte en importantes reguladores de la población de hormigas y termitas.

lengua, pangolin, tongue
Lengua del pangolín. (Foto de Wim Vorster).

REPRODUCCIÓN

Los pangolines pueden reproducirse en cualquier época del año. Después de la gestación (de dos a cinco meses, según la especie) nace una sola cría (especies africanas) o hasta tres (especies asiáticas).

pangolin, hembra, female, mamas, breast, pecho, tetas
Pangolín hembra. (Foto de Scott Hurd)

El pangolín nace con las escamas blandas, que empiezan a endurecerse al cabo de dos días. Cuando al cabo de un mes salen al exterior, se desplazan sobre la cola de su madre y se independizan a los 3-4 meses. Se desconoce su esperanza de vida, aunque en cautividad un ejemplar vivió hasta los 20 años.

pangolin, baby, cría, zoo bali
Hembra de pangolín transportando su cría. Zoo de Bali. (Foto de Firdia Lisnawati)

AMENAZAS Y CONSERVACIÓN

Además de la destrucción de su hábitat, la principal amenaza a la que se enfrentan los pangolines es la caza directa para el consumo humano. A pesar de existir leyes internacionales para protegerlo, se calcula que se cazan unos 100 mil pangolines anuales. Dada la estrategia de defensa de este animal, los cazadores furtivos se limitan a cogerlos del suelo. Igual que sucede con otras especies, como los tiburones, el mercado gastronómico y la medicina tradicional son los principales causantes de dirigir al pangolín hacia la extinción.

pangolin, jaulas, tráfico ilega, illegal trade, bushmeat
Comercio ilegal de pangolín. (Foto de Soggydan Benenovitch).

¿POR QUÉ SE CAZA AL PANGOLÍN?

  • La carne se considera una delicatessen y un indicador de alto status social en Vietnam y China. La sopa de feto de pangolín se vende como un elixir para aumentar la virilidad y la producción de leche materna. El precio de la carne en el mercado negro puede llegar a 300$ por kilo. El precio por ejemplar puede ser de 1000$.
sopa, feto, soup, pangolin, feto, fetus
Sopa de feto de pangolín. (Foto de TRAFFIC).
  • La sangre se vende como un tónico para mejorar la salud y como  afrodisíaco.
  • Las escamas pueden alcanzar los 3000$ por kilo y se cree que sirven para cualquier cosa: curar desde el acné hasta el cáncer. Curioso dato teniendo en cuenta que tienen la misma estructura que nuestras uñas.
pangolín, china, medicina, medicine, tradicional, cura para el cáncer
Productos de la medicina tradicional china hechos con pangolín. (Foto cortesía de WWW/TRAFFIC/UICN).

Todos esos supuestos efectos medicinales y mágicos no tienen ninguna base científica, lo que convierte todavía más en un sinsentido el tráfico ilegal de pangolín.

CONSERVACIÓN

Las tendencia de las poblaciones de todas las especies de pangolín es el descenso, en algunos casos hasta límites alarmantes. La lista roja de la IUCN (Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza) los clasifica como sigue:

Lista roja IUCN
Categorías de la lista roja de la IUCN. (Imagen de iucn.org)

Debido a su estado, la IUCN reestableció en 2012 un grupo de especialistas dentro de la Comisión de Supervivencia de las Especies (Species Survival Commission -SSC-) dedicado exclusivamente a los pangolines (Pangolin Specialist Group -PangolinSG-). Su objetivo principal es la investigación para aumentar el conocimiento de los pangolines, las amenazas que sufren y cómo pueden ser mitigadas para facilitar su conservación.

Los proyectos de conservación que se están llevando a cabo incluyen campañas para disminuir la demanda de carne y escamas de pangolín, así como el endurecimiento de las leyes. Aun así, el desconocimiento total de las poblaciones y su baja supervivencia en cautividad para la reproducción hace difícil el diseño de estrategias para su conservación.

¿QUÉ PUEDES HACER TÚ POR EL PANGOLÍN?

  • Rechaza cualquier producto que provenga de este animal, ya sea carne, escamas o productos “milagro” para la cura de enfermedades. Lee bien las etiquetas de posibles remedios tradicionales, especialmente si son originarias del mercado asiático, y recuerda que sus hipotéticos beneficios no tienen ninguna base científica, por lo que te puedes replantear su uso.
  • Comparte información: si posees datos nuevos sobre pangolines, fotos o vídeos, contacta con el PangolinSG para colaborar con la investigación. Habla sobre él en tu entorno cercano para concienciar y dar a conocer este fantástico animal único.
  • Haz un doctorado sobre el pangolín. Todavía es necesaria gran cantidad de investigación sobre estas especies, así que si eres estudiante y piensas hacer un doctorado, puedes colaborar con el PangolinSG con tus futuras investigaciones.
  • Hazte voluntario del PangolinSG. Involúcrate en el desarrollo e implementación de proyectos y programas de conservación.
  • Haz una donación económica para que el PangolinSG pueda continuar su labor.

En conclusión, se necesita más investigación científica, un cambio de mentalidad y políticas de protección para evitar que el pangolín se convierta en un ejemplo más de especie extinguida a manos de la nuestra, como le está a punto de suceder al rinoceronte blanco.

REFERENCIAS

Mireia Querol Rovira

 

 

Pangolin: poaching is condemning it to extinction

Neither the tiger or elephant or rhino: the most hunted mammals by humans are pangolins, to the point of critically threaten their survival as a species. Discover the only mammal with scales, its current condition and what can we do to prevent the extinction of all species of pangolin in the world.

WHAT IS A PANGOLIN?

manis tricuspis, pangolin, árbol, tree, trepando
Tree pangolin (Phataginus tricuspis). (Photo by Bart Wursten).

The name pangolin (also known as scaly anteater or trenggiling) includes 8 different species distributed by a variety of habitats (tropical rainforests, dry forests, savanna areas, cultivated fields…) in Africa and Asia. They measure between 90 cm and 1.65 m. They are the only family in the order Pholidota: although physically similar, armadillos, sloths and anteaters are not its relatives (order Xenarthra). Most are nocturnal, solitary and shy, so there are still many questions about their biology and behavior in the wild (they don’t usually survive captivity).

MORPHOLOGY

Pangolins are the only mammals with scales: they are made of keratin (like our nails) and give them a look like a pineapple or artichoke. Scales are very sharp and they can move them voluntarily. If pangolins feel threatened hiss and puff, curl into a ball leaving the scales exposed and secrete pestilential acids to ward off predators (tigers, lions, panthers and humans).

leon, leona, pangolin, bola, lion, defensa
An impenetrable defense even to a lioness. (Photo by Holly Cheese)

The claws allow them both climb as digging: terrestrial pangolins hide and breed in underground galleries and arboreal pangolins do the same in hollows on trees. The tail of the tree pangolin is prehensile to attach to the branches. In addition, pangolins are excellent swimmers.
They are mainly bipedal animals: forepaws are so large that force them to walk on its hind legs, with a maximum speed of 5 km/h. Watch a pangolin walking and feeding:

NUTRITION

Pangolin has no teeth and is unable to chew. It feeds on ants and termites, which locates with its powerful sense of smell (the view is underdeveloped) and catch them with its sticky and long tongue (may be longer than the body itself, up to 40 cm). The stones swallowed involuntarily and corneal structures of their stomach help them to crush the exoskeletons of insects. With its powerful claws destroy their nests to access them and avoid their attack plugging his ears and nostrils, besides having an armored eyelid. It is estimated that a pangolin can consume about 70 million insects per year, which makes them important regulators of the population of ants and termites.

lengua, pangolin, tongue
The tongue of the pangolin. (Photo by Wim Vorster).

REPRODUCTION

Pangolins can reproduce at any time of the year. After pregnancy (two to five months, depending on species) only one young is born (African species) or up to three (Asian species).

pangolin, hembra, female, mamas, breast, pecho, tetas
Female pangolin. (Photo by Scott Hurd)

The pangolin is born with soft scales, which begin to harden after two days. When after a month come out of the burrow, they travel on the tail of her mother and become independent at 3-4 months. Their lifespan is unknown, although in captivity an individual lived until 20 years old.

pangolin, baby, cría, zoo bali
Female with her baby in the tail. Bali zoo. (Photo by Firdia Lisnawati)

THREATS AND CONSERVATION

In addition to habitat destruction, the main threat that pangolins face is direct hunting for human consumption. Although there are international laws to protect them, it is estimated that about 100 000 pangolins are hunted annuallyGiven the defense strategy of this animal, poachers only have to catch them of the ground. Like other species, like sharks, the food market and traditional medicine are the main causes of directing the pangolin towards extinction.

pangolin, jaulas, tráfico ilega, illegal trade, bushmeat
Illegal trade in pangolin. (Photo by Soggydan Benenovitch).

WHY PANGOLINS ARE POACHED?

  • Bushmeat is considered a delicacy and an indicator of high social status in Vietnam and China. The pangolin fetus soup is sold as an elixir to increase virility and improve breast milk production. The price of bushmeat on the black market can reach $ 300 per kilo. The price of an individual can reach $ 1,000.
sopa, feto, soup, pangolin, feto, fetus
Pangolin fetus soup. (Photo by TRAFFIC).
  • Blood is sold as a tonic to improve health and as an aphrodisiac.
  • Scales can reach $ 3000 per kilo and are used for almost anything: to cure from acne to cancer. This belief is curious, considering that the scales have the same structure as our fingernails.
pangolín, china, medicina, medicine, tradicional, cura para el cáncer
Products of traditional Chinese medicine made of pangolin. (Photo by TRAFFIC).

All these purported medicinal and magical effects have no scientific basis, making yet more nonsense pangolin smuggling.

CONSERVATION

The population trend of all species of pangolin is declining in some cases to an alarming extent. The IUCN (International Union for the Conservation of Nature) Red List of Threatened Species classifies them as it follows:

RED LIS CATEGORIES IUCN
IUCN Red List categories. (Image from iucn.org)

Because of their status, IUCN restored in 2012 a group of specialists within the Species Survival Commission (SSC) dedicated to pangolins (Pangolin Specialist Group -PangolinSG-). Its main objective are do research to increase knowledge of pangolins, the threats they face and how they can be mitigated to facilitate preservation.

The conservation projects that are being carried out include campaigns to reduce the demand of bushmeat and pangolin scales and the tightening of laws. Still, the total ignorance of populations’ state and low survival in captivity for breeding makes it difficult to design strategies for their conservation.

WHAT CAN YOU DO FOR PANGOLIN?

  • Reject any product derived from this animal, either bushmeat, scales or “miracle” products for the cure of diseases. Read the labels of any traditional remedies, especially if they are from the Asian market, and recall that its hypothetical benefits have no scientific basis, so that you can rethink their use.
  • Share information. If you own new data on pangolins, photos or videos contact with PangolinSG to cooperate with the investigation. Talk about them in your immediate environment to raise awareness and publicize this fantastic single animal.
  • Do a PhD about pangolins. Lot of research on these species is still needed, so if you are a student and you are planning to do a PhD, you can collaborate with PangolinSG with your future research.
  • Become a PangolinSG volunteer. Get involved in the development and implementation of projects and conservation programs.
  • Make a financial donation so PangolinSG can continue its work.

In conclusion, more scientific research, a change of mind and protection policies are needed to prevent the pangolin become an example of extinct species at the hands of ours, as it is about to happen to white rhino.

REFERENCES

MIREIA QUEROL ALL YOU NEED IS BIOLOGY

Lucy en el suelo con diamantes

¡ATENCIÓN! ESTE POST HA QUEDADO OBSOLETO. LEE UNA VERSIÓN MÁS COMPLETA Y ACTUALIZADA AQUÍ.

Seguramente uno de los responsables de que estés leyendo este post fue el cambio climático que tuvo lugar hace unos 6 millones de años. El levantamiento del Valle del Rift provocó un enfriamiento y sequedad del África subsahariana, que favoreció la extensión de la sabana en detrimento de los bosques y la evolución de los primeros homininos que ya caminaban de pie. El más famoso de todos ellos es sin duda, Lucy. Te animamos a conocer a Australopithecus afarensis y la anatomía asociada al bipedismo.

¿QUIÉN ERA LUCY?

Hace poco más de 40 años, Donald Johanson descubrió un esqueleto parcial (AL-288-1) de 3,2 millones de antigüedad en Hadar, Etiopía. Era la especie más antigua de hominino descubierta y desconocida hasta el momento. Por la noche, mientras celebraba el hallazgo con su equipo, sonaba la canción de los Beatles Lucy in the Sky with Diamonds, que dio el apodo a esos restos fósiles. Pertenecen a la especie Australopithecus afarensis (mono meridional de Afar).

Reproducción de Lucy del Museum national d'histoire naturelle, Paris. (Foto: autor desconocido, Wikimedia)

Reproducción de Lucy en el Museum National d'Histoire Naturelle, Paris. (Foto: autor desconocido, Wikimedia)

Actualmente A. afarensis es uno de los homininos tempranos mejor conocidos, ya que se han hallado restos de centenares de individuos, machos, hembras y crías.

ANATOMÍA

La media de altura y peso de A. afarensis era de 1,05 m y 29 kg para las hembras y 1,51 m  y 42 kg para los machos, bastante más pequeños comparado con nosotros. El volumen cerebral también era pequeño, de 387 a 550 cm cúbicos (parecido a un chimpancé actual).  Los brazos y dedos eran más largos que los nuestros, cosa que les permitía un buen desplazamiento por los árboles, y las piernas, aunque más cortas, ya presentaban características que les permitían un bipedismo (caminar sobre dos pies) completo. La frente era estrecha y las mandíbulas estaban situadas hacia delante (prognatismo) , con un gran espacio para músculos masticadores. Su dieta era principalmente herbívora.

Representación de Lucy por Elisabeth Daynès, con las huellas de Laetoli, en CosmoCaixa Barcelona. (Foto: Mireia Querol)

Representación de Lucy por Elisabeth Daynès, con las huellas de Laetoli, en CosmoCaixa Barcelona. (Foto: Mireia Querol)

RASGOS ANATÓMICOS DEL BIPEDISMO

A. afarensis ya presentaba las adaptaciones necesarias para andar como nosotros, aunque quizá no es hominino bípedo más antiguo: Orrorin tugenensis (6,2-5,6 m.a) es el aspirante a ser unos de los primeros miembros del linaje humano que caminaron erguidos.

Comparativa entre los esqueletos de un humano actual (Homo sapiens), un A. afarensis y un chimpancé (Pan troglodytes). (Foto: H. sapiens autor desconocido, A. afarensis John C. Phillips/Arizona State University Research Magazine, chimpancé Udo M. Savalli).
Comparativa entre los esqueletos de un humano actual (Homo sapiens), un A. afarensis y un chimpancé (Pan troglodytes). (Foto: H. sapiens autor desconocido, A. afarensis John C. Phillips, chimpancé Udo M. Savalli).
  • Foramen magnum: la médula espinal pasa a través de una abertura en el cráneo, el foramen magnum. En el chimpancé está situada en la parte posterior del cráneo, mientras que en A. afarensis ya se encuentra en la base, cosa que permite asentar una columna vertical.
  • Columna vertebral: la zona lumbar y cervical de la columna humana són más curvas, tenemos una columna en forma de S. El centro de gravedad del cuerpo queda en la línea media de los pies y permite una flexión de la columna al andar, por esta razón cuando los chimpancés andan sobre dos pies, se tambalean para mantener el equilibrio al tener una columna más recta.
  • Caja torácica: A. afarensis aún presenta un tórax bastante cónico para albergar un mayor sistema digestivo debido a la dieta hervíbora y una mejor movilidad de los hombros para trepar. H. sapiens la tenemos con forma de barril, que facilita el balanceo de los brazos para un mejor equilibrio al caminar y una mejor flexión del torso.
  • Pelvis: la pelvis humana es más corta y ancha que la de otros primates, para permitir mejor una movilidad con la base de la columna, pero el canal de parto se estrecha.
  • Pies: el dedo gordo de A. afarensis, como el nuestro, está alineado con el resto, la planta es arqueada y el amplio talón permite al pie impulsarse mediante los dedos y absorber los impactos al caminar.
  • Fémur: debido al bipedismo la superficie de las articulaciones es amplia y se halla en ángulo hacia el centro de gravedad del cuerpo. En el chimpancé son más cortos, menos inclinados y con unas articulaciones menores.

LAS HUELLAS DE LAETOLI

Huellas de Laetoli, Tanzania. (Foto: Science Library)

Huellas de Laetoli, Tanzania. (Foto: Sciencephoto Library)

Más de 2.000 kms al sur donde fue encontrada Lucy, en Laetoli (Tanzania), Mary Leakey descubrió en 1978 el rastro bípedo más antiguo conocido (3,6 millones de años) de probablemente 4 homininos que caminaban por la sabana abierta, junto con las huellas de otros animales como el extinto caballo Hipparion, un ave, un babuino y un ciempiés. Las huellas quedaron fijadas en las cenizas del volcán Sadiman y se atribuyen a A. afarensis. Hay 69 huellas, algunas superpuestas a otras intencionalmente, quizá como estrategia para no dejar rastro. El dedo gordo es paralelo al resto y de huella profunda y el talón está bien marcado, cosa que confirma un paso completamente bípedo.

¿Pero por qué ha sido tan importante el bipedismo en el proceso de hominización, hacia la aparición de Homo sapiensEntra aquí para descubrirlo.

Representación de A. afarensis por John Gurche. (Foto: Chip Clark)

Representación de A. afarensis por John Gurche. (Foto: Chip Clark)

REFERENCIAS

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales para hacer difusión, pues el objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y que llegue al máximo de gente posible .

 Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons: Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Lucy in the ground with diamonds

Surely one of the responsibles that you’re reading this post was the climate change that took place about 6 million years ago. The lifting of the Rift Valley caused a cooling and drying of sub-Saharan Africa, which favored the extension of the savannah at the expense of forests and the evolution of the first hominans who already walked by two feet. The most famous of them is undoubtedly Lucy. We encourage you to meet Australopithecus afarensis and the anatomy associated with bipedalism.

¿WHO WAS LUCY?

Just over 40 years ago, Donald Johanson discovered a partial skeleton (AL-288-1) 3.2 million old in Hadar, Ethiopia. It was the oldest hominan discovered and the bones belonged to an unknown species. At night, while celebrating the discovery with his team, the Beatles song Lucy in the Sky with Diamonds was playing in the cassette, and nicknamed the fossil remains. They belong to the species Australopithecus afarensis (Afar southern monkey).

Reproducción de Lucy del Museum national d'histoire naturelle, Paris. (Foto: autor desconocido, Wikimedia)
Cast of Lucy in the Museum National d'Histoire Naturelle, Paris. (Photo: unknown author, Wikimedia)

Currently A. afarensis is one of the best known early hominans, as it have been found remains of hundreds of individuals, males, females and young ones.

ANATOMY

The average height and weight of A. afarensis was 1.05 m and 29 kg for females and 1.51 m and 42 kg for males, significantly smaller compared to us. Brain volume was also small, 387-550 cubic cm (similar to a current chimpanzee). The arms and fingers were longer than ours, which allowed them to climb easily in the trees, and the legs, though shorter, had characteristics that allowed bipedalism (walking on two feet) completely. The forehead was narrow and jaws were located forward (prognathism), with a large space for jaw muscles. Their diet was mainly herbivorous.

Representación de Lucy por Elisabeth Daynès, con las huellas de Laetoli, en CosmoCaixa Barcelona. (Foto: Mireia Querol)
Reconstruction of Lucy by Elisabeth Daynès, with Laetoli footprint trails, in CosmoCaixa. (Photo: Mireia Querol)

ANATOMICAL FEATURES OF BIPEDALISM

A. afarensis already had the necessary adaptations to walk like us, though perhaps is not the older bipedal hominan: Orrorin tugenensis (6.2 to 5.6 million years) is aspiring to be one of the first members of the human race who walked upright .

skeleton comparison
Comparison between the skeletons of a current human (Homo sapiens), an A. afarensis and a chimpanzee (Pan troglodytes). (Photo: H. sapiens unknown author, A. afarensis John C. Phillips, chimpanzee Udo M. Savalli).
  • Foramen magnum: the spinal cord goes through an opening in the skull, the foramen magnum. In the chimpanzee is located in the back of the skull, while afarensis has it in the base, which allows a vertical backbone settle.
  • Backbone: lumbar and cervical area of the human backbone are more curved, we have a column with a S” shape. The center of gravity is in the midline of the foot and allows spinal flexion during walking, therefore when chimpanzees walk on two feet, stagger for balance because they have a straight spine.
  • Rib cage: A. afarensis still has a rather conical chest to accommodate a larger digestive system due to herviborous diet and better shoulder mobility to climb. H. sapiens have it shaped like a barrel, which facilitates the swing arm for better balance while walking and allows a better torso bending.
  • Pelvis: human pelvis is shorter and wider than other primates, to allow better mobility with the base of the backbone, but the birth canal is narrow.
  • Feet: A. afarensis toe, like ours, is aligned with the rest of the fingers, the sole is arched and a wide bead allows the foot to propel with the fingers and absorb shock when walking.
  • Femur: due to bipedalism the joint surface is wide and the femur is angled toward the center of gravity. In the chimpanzee femurs are shorter, less inclined and with lower joints.

LAETOLI FOOTPRINT TRAILS

Huellas de Laetoli, Tanzania. (Foto: Science Library)
Laetoli footprint trails, Tanzania. (Photo: Sciencephoto Library)

2.000 kms further south where Lucy was found, in Laetoli (Tanzania), Mary Leakey discovered in 1978 the oldest known biped trail (3.6 million years) of probably 4 hominans who walked through the open savannah, with traces of other extinct animals like the horse Hipparion, a bird, a baboon and a centipede. The tracks are laid down in the ashes of the volcano Sadiman and are attributed to A. afarensis. There are 69 footprints, some overlapping others intentionally, perhaps as a strategy to leave no trace. The big toe is parallel to the rest of the fingers and a deep footprint and the bead is well marked, which confirms a completely bipedal stride.

But why has it been so important bipedalism in the process of humanization, towards the emergence of Homo sapiens? We’ll find out in the next article on human evolution.

Representación de A. afarensis por John Gurche. (Foto: Chip Clark)

Rreconstruction of A. afarensis by John Gurche. (Photo: Chip Clark)

 

REFERENCES

If you enjoyed this article, please share it on social networks to spread it. The aim of the blog, after all, is to spread science and reach as many people as possible.

This publication is licensed under a Creative Commons:Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Lucy a terra amb diamants

Segurament un dels responsables que estiguis llegint aquest article va ser el canvi climàtic que va tenir lloc fa uns 6 milions d’anys. L’aixecament de la Vall del Rift va provocar un refredament i sequedat de l’Àfrica subsahariana, que va afavorir l’extensió de la sabana en detriment dels boscos i l’evolució dels primers hominins que ja caminaven de peu. El més famós de tots ells és, sens dubte, Lucy. T’animem a conèixer a Australopithecus afarensis i l’anatomia associada al bipedisme.

QUI ERA LA LUCY?

Fa poc més de 40 anys, Donald Johanson va descobrir un esquelet parcial (AL288-1) de 3,2 milions d’antiguitat a Hadar, Etiòpia. Era l’espècie més antiga d’hominí descoberta i desconeguda fins el moment. A la nit, mentre celebrava la troballa amb el seu equip, sonava la cançó dels Beatles Lucy in the Sky with Diamonds, que va donar el sobrenom a aquestes restes fòssils. Pertanyen a l’espècie Australopithecus afarensis (mico meridional d’Afar).

Reproducción de Lucy del Museum national d'histoire naturelle, Paris. (Foto: autor desconocido, Wikimedia)
Reproducció de Lucy al Museum National d'Histoire Naturelle, Paris. (Foto: autor desconegut, Wikimedia)

Actualment A. afarensis és un dels hominins primerencs millor coneguts, ja que s’han trobat restes de centenars d’individus, mascles, femelles i cries.

ANATOMIA

La mitjana d’alçada i pes d’afarensis era de 1,05 m i 29 kg per a les femelles i 1,51 m i 42 kg per als mascles, bastant més petits comparats amb nosaltres. El volum cerebral també era petit, de 387-550 cm cúbics (semblant a un ximpanzé actual). Els braços i dits eren més llargs que els nostres, cosa que els permetia un bon desplaçament pels arbres, i les cames, encara que més curtes, ja presentaven característiques que els permetien un bipedisme (caminar sobre dos peus) complet. El front era estret i les mandíbules estaven situades cap endavant (prognatisme), amb un gran espai per als músculs mastegadors. La seva dieta era principalment herbívora.

Representación de Lucy por Elisabeth Daynès, con las huellas de Laetoli, en CosmoCaixa Barcelona. (Foto: Mireia Querol)
Representació de Lucy per Elisabeth Daynès, amb les empremtes de Laetoli, al CosmoCaixa. (Foto: Mireia Querol)

TRETS ANATÒMICS DEL BIPEDISME

A. afarensis ja presentava les adaptacions necessàries per a caminar com nosaltres, encara que potser no és l’hominí  bípede més antic: Orrorin tugenensis (6,2-5,6 ma) és l’aspirant a ser uns dels primers membres del llinatge humà que van caminar de peu.

Comparativa esqueletsComparativa entre els esquelets d'un humà actual (Homo sapiens), un A. afarensis i un ximpanzé (Pan troglodytes). (Foto: H. sapiens autor desconegut, A. afarensis John C. Phillips, ximpanzé Udo M. Savalli).
  • Foramen magnum: la medul·la espinal passa a través d’una obertura al crani, el foramen magnum. En el ximpanzé està situada a la part posterior del crani, mentre que en A. afarensis ja es troba a la base, cosa que permet assentar una columna vertical.
  • Columna vertebral: la zona lumbar i cervical de la columna humana són més corbes, tenim una columna en forma de S. El centre de gravetat del cos queda en la línia mitjana dels peus i permet una flexió de la columna al caminar, per aquesta raó quan els ximpanzés caminen sobre dos peus, trontollen per mantenir l’equilibri en tenir una columna més recta.
  • Caixa toràcica: A. afarensis encara presenta un tòrax bastant cònic per allotjar un major sistema digestiu a causa de la dieta hervíbora i una millor mobilitat de les espatlles per enfilar-se. H. sapiens la tenim en forma de barril, que facilita el balanceig dels braços per a un millor equilibri en caminar i una millor flexió del tors.
  • Pelvis: la pelvis humana és més curta i ampla que la d’altres primats, per permetre millor una mobilitat amb la base de la columna, però el canal del part s’estreny.
  • Peus: el dit gros d’ A.afarensis, com el nostre, està alineat amb la resta, la planta és arquejada i l’ampli taló permet al peu impulsar-se mitjançant els dits i absorbir els impactes en caminar.
  • Fèmur: a causa del bipedisme la superfície de les articulacions és àmplia i es troba en angle cap al centre de gravetat del cos. En el ximpanzé són més curts, menys inclinats i amb unes articulacions menors.

LES EMPREMTES DE LAETOLI

Huellas de Laetoli, Tanzania. (Foto: Science Library)
Empremtes de Laetoli, Tanzània. (Foto: Sciencephoto Library)

Més de 2.000 kms al sud on va ser trobada la Lucy, a Laetoli (Tanzània), Mary Leakey va descobrir el 1978 el rastre bípede més antic conegut (3,6 milions d’anys) de probablement 4 hominins que caminaven per la sabana oberta, juntament amb les empremtes d’altres animals com l’extint cavall Hipparion, una au, 1 babuí i un centpeus. Les empremtes van quedar fixades en les cendres del volcà Sadiman i s’atribueixen a A. afarensis. Hi ha 69 petjades, algunes superposades a d’altres intencionalment, potser com a estratègia per no deixar rastre. El dit gros és paral·lel a la resta i d’empremta profunda i el taló està ben marcat, cosa que confirma un pas completament bípede.

Però per què ha estat tan important el bipedisme en el procés d’hominització, cap a l’aparició d’Homo sapiens? Ho descobrirem en el següent article dedicat a l’evolució humana.

Representación de A. afarensis por John Gurche. (Foto: Chip Clark)

Representació de A. afarensis per John Gurche. (Foto: Chip Clark)

REFERÈNCIES

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

 Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Taller – La malaria en el Delta del Llobregat

OBJETIVOS DE LA ACTIVIDAD

Esta actividad tiene por objetivos:

  • Mostrar la importancia que tuvo la malaria en el Delta del Llobregat y concienciar sobre la carga que supone actualmente.
  • Familiarizarse con el patrimonio natural e histórico del Delta del Llobregat.
  • Conocer la importancia que tienen las zonas húmedas para el medio ambiente.
  • Exponer los medios con los que se consiguió erradicar la malaria en el siglo XX.

 

DESCRIPCIÓN DE LA ACTIVIDAD

El taller La malaria en el Delta del Llobregat consta de dos partes:

  • Presentación en la escuela: se realiza en el mismo centro con soporte audiovisual (presentación Power Point), donde se explica qué es la malaria, qué repercusiones tiene y cuáles son las herramientas existentes para combatirla. En concreto, los contenidos que se tratan son: impacto actual e histórico de la malaria, descripción de la enfermedad, ciclos biológicos del parásito y del vector, influencia del cambio climático en la actual distribución de la malaria y control integrado. Esta primera parte dura 1 hora y se requiere de un aula o sala de actos y un cañón retroproyector.
  • Visita de los espacios: se realiza una visita guiada al Semáforo y a la caserna de los carabineros al Delta del Llobregat, dos espacios únicos para la interpretación del patrimonio natural e histórico del Delta del Llobregat. En concreto, los contenidos que se tratan son: formación del Delta del Llobregat, importancia de las zonas húmedas, malaria a lo largo de la historia, primera transformación del Delta, agua como recurso estratégico, vinculación entre el correo del arroz y las grandes epidemias en el Delta, carabineros, malaria con nombre propio: Dr. Josep Pujol Capsada y control de la malaria en el siglo XX. Esta segunda parte dura 3 horas y se requiere de autocar (a cargo del centro), se dará un dossier a cada alumno, bolígrafo y calzado confortable.

 

DESTINATARIOS

Actividad dirigida a todos los cursos de ESO y Bachillerato. Se puede adaptar a cursos de Primaria. Todas aquellas personas interesadas en la malaria y el medio natural (zonas húmedas).

 

PRECIO

Actividad completa: 150 €.

Presentación en la escuela (sin salida): 60 €.

 

ORGANIZA

Actividad organizada por la Asociación  África Stop Malaria. Surge durante el verano del 2008 del deseo de aprovechar unas vacaciones a África para ayudar a favor de su desarrollo. Sus fundadores son Noemí Fuster y Iago Vázquez. Su filosofía consiste en destinar todos los fondos obtenidos a únicamente mosquiteras. Sus proyectos son la prevención de la malaria distribuyendo mosquiteras, educación sobre la malaria en centros de educación secundaria y el intercambio de dibujos y cartas entre niños españoles y africanos.

africa-stop-malaria

http://www.africastopmalaria.org/

¿POR QUÉ ALL YOU NEED IS BIOLOGY COLABORA EN ESTA ACTIVIDAD?

Porque parte de la actividad de All you need is Biology consiste en la divulgación del conocimiento biológico a todas las edades.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Taller – La malària al Delta del Llobregat

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT

Aquesta activitat té per objectius:

  • Mostrar la importància que va tenir la malària al Delta del Llobregat i conscienciar sobre la càrrega que suposa actualment.
  • Familiaritzar-se amb el patrimoni natural i històric del Delta del Llobregat.
  • Conèixer la importància que tenen les zones humides pel medi ambient.
  • Exposar els mitjans amb què es va aconseguir eradicar la malària durant el segle XX.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

El taller La malària al Delta del Llobregat consta de dues parts:

  • Presentació a l’escola: es realitza al mateix centre amb suport audiovisual (presentació PowerPoint), on s’explica què és la malària, quines repercussions té i quines eines existeixen per combatre-la. En concret, els continguts que es tracten són: impacte actual i històric de la malària, descripció de la malaltia, cicles biològics del paràsit i del vector, influència del canvi climàtic en l’actual distribució de la malària i control integrat.  Aquesta primera part té una durada de 1 hora i es requereix una aula o sala d’actes i un canó retroprojector.
  • Visita als espais: es realitza una visita guiada al Semàfor i a la caserna dels carrabiners al Delta del Llobregat, dos espais únics per a la interpretació del patrimoni natural i històric del Delta del Llobregat. En concret, els continguts que es tracten són: formació del Delta del Llobregat, importància de les zones humides, malària al llarg de la història, primera transformació del Delta, aigua com a recurs estratègic, vinculació entre el conreu de l’arròs i les grans epidèmies al Delta, carrabiners, malària amb nom propi: Dr. Josep Pujol Capsada i control de la malària al segle XX. Aquesta segona part té una durada de 3 hores i es requereix d’autocar (a càrrec del centre), es lliurarà un dossier a cada alumne, bolígraf i calçat confortable.

DESTINATARIS

Activitat adreçada a tots els cursos d’ESO i Batxillerat. Es pot adaptar a cursos de Primària. Totes aquelles persones interessades amb la malària i el medi natural (zones humides).

PREU

Activitat completa: 150 €.

Presentació a l’escola (sense sortida): 60 €.

ORGANITZA

Activitat organitzada per l’Associació Africa Stop Malaria. Sorgeix durant l’estiu del 2008 front el desig d’aprofitar unes vacances a Àfrica per ajudar a favor del seu desenvolupament. Els seus fundadors són Noemí Fuster i Iago Vázquez. La seva filosofia consisteix en destinar tots els fons obtinguts únicament a mosquiteres. Els seus projectes són prevenció de la malària distribuint mosquiteres, educació sobre la malària en centres d’educació secundària i intercanvi de dibuixos i cartes entre nens espanyols i africans.

africa-stop-malaria

http://www.africastopmalaria.org/

PER QUÈ ALL YOU NEED IS BIOLOGY COL·LABORA EN AQUESTA ACTIVITAT?

Perquè part de l’activitat de All you need is Biology consisteix en la divulgació del coneixement biològic a totes les edats.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.