Threats and protection of sharks – Interview with Mónica Alonso

In this blog we have talked about sharks on several occasions, but now we interview Mónica Alonso, a member of Alianza Tiburones Canarias (Canarias Shark Alliance). Although she is an engineer, she has been taking courses on marine biology and elasmobranchs for over 15 years; which have motivated her to create the blog Protejamos las maravillas del mar. 

Mónica, thank you very much for the interview and for sharing your knowledge and experience about sharks. Being engineer, how did your interest on sharks arise? 

More than 15 years ago, I started to dive, and immediately, I was interested in marine environment, of which I unknown almost everything. I did some courses on marine biology and I was passionate for it.

Mónica Alonso diving

Studding sharks, I realised that they are fascinating, and above all when I started to be conscious about the precarious conservation state of most of the species due to finning and abusive fishing.

You are the content and communication director of Alianza Tiburones Canarias. What is it? Why is it based on Canary Islands?

Advancing in my interest in elasmobranchs (sharks and rays), I was learning more about them, more I realized that in the Canary Islands there is a treasure: the angelshark (Squatina squatina), a shark belonging to one of the most threatened families from all sharks, whose species is declared by the IUCN as critically endangered, one step away from extinction.

Angelshark (Squatina squatina) (Picture: Ricardo R. Fernández).

The Alliance for the sharks of Canary Islands is an association of people concerned about the Canary marine environment, and especially elasmobranchs that live there, and in particular the state of conservation of angelshark.

At present, we have not yet managed to stop the fishing of angelshark, despite being prohibited and the level of critical threat to the species, but at least we got from the Canary Government an “educational” measure. We believe that tourists who hire the services of these companies do not know that capturing an angelshark contributes to their extinction (although freeing it after suffering serious damage), or that is forbidden. Therefore, it is mandatory that these companies clearly exhibit a sign with elasmobranchs which can not be fished.

Our association is not interested in confronting these companies, but to collaborate with them in educational tasks.

Which is the mission of the Alliance?

The “vision”, as a long-term goal, of our association is to make the Canary Islands a dive’s paradise with elasmobranchs. Over the short term, our “mission” is the promotion, dissemination and the environmental education and conservation of the Canary marine biodiversity, with special emphasis on elasmobranchs.

Therefore, my colleagues in the Canaries and the team of Madrid are dedicated to change the bad image of sharks, and to participate in everything related to their protection.

Which activities do you do for shark conservation?

Canary Islands is precisely where we do most of the activities. My companions who live there are constantly moving throughout the islands, giving educational talks in schools, universities, fishermen’s associations, diver forums participating in fairs biodiversity, solidarity markets … A massive outreach and education focused particularly in younger people, which we believe is slowly paying off.

Through social networks, we receive a lot of information about shark sightings by divers. Our Facebook page shows every week pictures of angelsharks and other elasmobranchs, done by divers, who give us details of the spotted animal: its size, sex, depth of sighting, place (not published to avoid poachers), and other data relevant to the statistical study we are doing.

Now that we know a little more about the Alliance, I would like to know if there are so many species of sharks and rays in Spanish waters, since most people think we do not have these animals on our shores.

Spain has many kilometers of coastline, both Mediterranean and Atlantic. Both the Mediterranean Sea and the Atlantic are home to many species of sharks. So, we must eradicate that idea. About the number of species, some reports expose that in the Mediterranean Sea there are 90 species of sharks. And the Atlantic Ocean is home to many more.

I think divers know that there are sharks in all seas and oceans, but it is very rare to meet anyone, especially because they detect us before we do. And because each time there are fewer, due to overfishing and finning.

Ninety species in the Mediterranean are a lot … What role do sharks play in marine ecosystems?

There are over 500 species of sharks worldwide, with varied shapes, sizes, lifestyles …, so in general it cannot be generalized for the whole group what we are goint to say. We have the largest of all fishes, the whale shark, which feeds on plankton, and conversely, small sharks as predators that work at its level.

Overall, sharks are apex predators that are at the top of the food chain. Therefore, they play an important role in the ocean ecosystem, maintaining ecological balance. In general, they act as scavengers helping to eliminate dead animals, thus preventing the spreading of disease and strengthening the genetic makeup of prey populations. As predators, they help to maintain the levels of individuals in the lower level of the marine food chain.

Marine food chain, in which we can observe sharks at the top (Picture: Transformación del Entorno).

Despite their importance, I am sure that they are threatened. Which are their main threats?

The biggest threats, according to FAO, are overfishing and finning.

For those who do not know the term finning, I must say that shark fins are very valuable (about 20 €/kg), much more than meat (between 1 and 2 € per kg). The reason is that shark fins are an ingredient in a traditional dish, the shark fin soup, a deli, which can cost almost 100€ each soup. The rapid growth of the middle class in China has caused the price of kilo to increase in the international market. So, ships prefer to store more fins than meat. Therefore, shark fins are cut and the dying animal is returned to the water; as shown in this video:

This macabre activity is prohibited in many parts of the world, but not in all places. In the European Union, it has been banned since 2003, but the regulation was adopted allowing certain unloading of fins with a permit. The fleets of Spain and Portugal, European fishing powers, used this exception in the law, supported by the Spanish and Portuguese governments.

Is this exception still being used to unload fins without their body?

A few years ago, there was an European movement to eliminate the exception of this law, and numerous conservation organizations and governments in many European countries banded together to approve the measure of “fins attached”, ie, when fishing a shark, fishermen cannot disembark body and fins separately. This is a measure that has been very successful in order to eradicate finning in many areas of the world. The new European antifinning law was passed in 2012 and came into force in 2013, with the measure of “fins attached” applicable to international EU waters and all European vessels worldwide.

This does not mean that catch sharks is illegal, and even sell their fins in a global market that is very opaque and generates many benefits to many countries, among which is ours.

Which role does Spain play?

In Spain, many sharks are caught, and the most fished species is undoubtedly the blue shark. The Port of Vigo, the largest fishing harbour in Europe, is the only one in which fishing statistics are published each year, detailing the species. By 2014, nearly 10,000 tons of sharks of all kinds were unloaded. The shark meat in Galicia, called Quenlla or Caella, is being increased its consumption, mainly by the campaign that the big fishing companies are doing. And it is very easy to see that the blue shark is sold fresh or frozen in the main Spanish supermarkets.

Seeing everything, I image that sharks are not very protected. Is that right?

Unfortunately, in Spain and in the rest of the world, the level of protection of sharks is very low.

The oceans are unfortunately an area ​very unprotected. Maybe it is because much of its surface has no owner, so-called international waters.

In Spain, and in Europe, there are a number of species for which it is forbidden, not only its fishing, but even upload them to the ship to remove the hooks and return them to the sea. That is the case of angelshark, the bigeye thresher, the hammerhead, the basking shark, the white, the porbeagle and some rays.

Since last year, there have been protected new shark species in Spain, but only in the area of ​​the Mediterranean: the school shark, the shortfin mako shark and the porbeagle, and several species of rays, such as the guitar fish. This means that if we find school shark in a menu from a bar, it is only illegal if it has been caught in the Mediterranean, but we will never know, as consumers, if the animal comes from the Atlantic or the Mediterranean. The best thing in this case is not to eat.

So, is there some illegal product? 

Shark fins are not illegal in our country if they come from unprotected species, such as blue shark.

At the international level, it is only prohibited trade with hammers’ fins, whale shark‘s fins, white’s fins, porbeagle’s fins, basking shark’s fins and longimanus’s fins (and some rays). This is the real drama: the fin market is not illegal, but for many of us is immoral.

There is an international movement called Fin Free, in which some cities have added, and in them the sale and consumption of fins is not allowed.

I do understand; is really complicated everything. Moving on… We have all seen plenty of movies in which the shark is bad, the murderer. Is it reality or fiction?

It is quite true that cinema has done much harm to the conservation of sharks since all, until you begin to learn things, have experienced fear even in the same word shark.

There are so many movies in which sharks are the murder (Picture: Misterios).

However, more and more divers dive with them and have no problems. There are many ways to dive with sharks and only a group of more aggressive by nature species are subject to special precautions, such as the white, the tiger or the bull sharks. What is clear is that we are not on their menu.

Accidents with these animals, although of great importance on media are very few compared to those who die, for example, against attacks of hippos and crocodiles.

Given its importance and degree of threat, what can society do to save these species?

The truth is that a lot. The simple fact of knowing the situation helps a lot, because what happens is that the general population, and even governments, are unaware of many of the things we have talked today. Certainly, greater awareness and public pressure are the best weapons to get governments to act.

Moreover, do not buy the products we have mentioned and be part of all the opportunities for citizen participation in law-making as possible. Antifinning current law is the result of pressure from many European conservation groups, which could be heard and through which regulatory initiatives were established.

Thank you very much for your time. I’m sure our readers will appreciate all this knowledge that you have given us.

Amenazas y protección de tiburones – Entrevista a Mónica Alonso

En este blog ya hemos hablado de los tiburones en varias ocasiones, pero esta vez lo hacemos para entrevistar a Mónica Alonso, miembro de la Alianza Tiburones Canarias. Aunque es ingeniera, lleva más de 15 años formándose sobre biologia marina y, especialmente, elasmobranquios; lo que la motivó a crear el blog Protejamos las maravillas del mar. 

Mónica, muchas gracias por acceder a que te hiciéramos esta entrevista para compartir tu conocimiento y experiencia en el mundo de los elasmobranquios. Siendo ingeniera, ¿Cómo surgió tu interés por los tiburones y demás elasmobranquios?

Hace más de 15 años que empecé a bucear, e inmediatamente me interesé por el medio marino, del que desconocía casi todo. Hice una serie de cursos de biología marina y el tema me apasionó.

Mónica Alonso buceando

Estudiando a los tiburones, me di cuenta de que eran unos seres fascinantes, y sobre todo cuando empecé a ser consciente del precario estado de conservación de muchas de sus especies: el tema del finning y de la pesca abusiva.

Eres la directora de contenidos y comunicación de la Alianza Tiburones Canarias. ¿Qué es? ¿Por qué en Canarias?

Según iba avanzando en mi interés por los elasmobranquios (tiburones y rayas) e iba aprendiendo más sobre ellos, más me daba cuenta de que en Canarias tenemos un tesoro: el angelote (Squatina squatina), un tiburón que pertenece a una de las familias más amenazadas de entre todos los tiburones, y cuya especie está declarada por la IUCN como críticamente amenazada, a un paso de la extinción.

Angelote (Squatina squatina) (Foto: Ricardo R. Fernández).

La Alianza por los Tiburones de Canarias es una asociación de personas preocupadas por el medio marino canario, y especialmente por los elasmobranquios que allí viven, y en particular por el estado de conservación del angelote.

En la actualidad no hemos conseguido aún que se dejen de pescar angelotes, pese a estar prohibido y el nivel de crítica amenaza de la especie, pero al menos hemos conseguido del Gobierno Canario una medida “educativa”. Creemos que los turistas que contratan los servicios de estas empresas de pesca no saben que cuando pescan un angelote están contribuyendo a su extinción (aunque lo suelten tras sufrir graves daños), ni de que es algo prohibido. Por ello, desde hace más de un año, es obligatorio que dichas empresa exhiban claramente visible un cartel con las especies de elasmobranquios que no se pueden pescar.

Para nuestra asociación, que no tenemos interés en enfrentarnos con esas empresas, sino colaborar con ellas en las tareas educativas, ha sido un gran espaldarazo para nuestra labor educativa.

¿Cuál es la misión de la Alianza?

La “visión”, como objetivo a largo plazo, de nuestra asociación es hacer de Canarias un paraíso del buceo con elasmobranquios. Más a corto plazo, nuestra “misión” es la promoción, difusión y educación ambientalista y conservacionista de la biodiversidad marina canaria, con especial incidencia en los elasmobranquios.

Por ello, desde entonces, tanto mis compañeros en Canarias, como el equipo de Madrid, nos dedicamos a cambiar la mala imagen que tienen los tiburones, y a participar en todo aquello relacionado con su protección.

¿Qué actividades realizáis para la conservación de los tiburones?

Es en Canarias precisamente donde realizamos más actividades. Mis compañeros que viven allí, están continuamente moviéndose por todas las islas, dando charlas educativas en colegios, universidades, cofradías de pescadores, foros de buceadores, participando en ferias de biodiversidad, en mercadillos solidarios… Una labor ingente de difusión y educación enfocada en particular en la gente más joven, que creemos que poco a poco va dando sus frutos.

Allí también, y a través de las redes sociales, recibimos mucha información sobre avistamientos de tiburones por parte de los buceadores. Nuestra página de Facebook muestra todas las semanas fotografías de angelotes y otros elasmobranquios, realizadas por buceadores, que nos dan datos del animal avistado, su talla, sexo, profundidad del avistamiento, lugar (que no publicamos para evitar que vayan los furtivos), y otros datos relevantes para el estudio estadístico que estamos realizando.

Ahora que ya conocemos un poco más a la Alianza, me gustaría saber si hay muchas especies de tiburones y rayas en las aguas españolas, ya que la mayoría de gente piensa que no tenemos de estos animales en nuestras costas.

España tiene muchos kilómetros de costa, tanto mediterránea como atlántica. Tanto el Mar Mediterráneo como el Atlántico albergan muchas especies de tiburones. Por eso debemos erradicar la idea de que en nuestras costas no hay tiburones. En cuanto al número de especies, pues eso os lo dejo a vosotros, los biólogos, algunos informes hablan de que en el Mediterráneo hay 90 especies de tiburones. Y el Atlántico alberga muchas más.

Yo creo que los buzos tenemos claro que en todos los mares y  océanos hay tiburones, pero que es muy raro encontrarse con alguno, especialmente porque ellos nos detectan antes que nosotros a ellos, y huyen. Y porque cada vez hay muchos menos, por la sobrepesca y el “finning”.

Noventa especies sólo en el Mediterráneo son unas cuantas… ¿Qué papel juegan los tiburones en los ecosistemas marinos?

Hay más de 500 especies de tiburones en todo el mundo, con muy variadas formas, tamaños, formas de vida…, por lo que en general no se puede generalizar para todo el grupo todo lo que se hable de tiburones. Tenemos el pez más grande de todos, el tiburón ballena, que se alimenta de plancton, y por el contrario, tiburones muy pequeños funcionan como depredadores a su nivel.

Pero en general los tiburones son superdepredadores que se sitúan en lo alto de la cadena alimenticia. Por ello cumplen un importante rol en el ecosistema oceánico, manteniendo el equilibrio ecológico. En general actúan como carroñeros ayudando a eliminar de las aguas los animales muertos, impidiéndose así la propagación de enfermedades y fortaleciendo la composición genética de las poblaciones de presas. Como depredadores ayudan a mantener los niveles de individuos del nivel inferior de la cadena alimenticia marina.

Red trófica marina, en la que vemos que el tiburón está en la parte superior de ésta (Imagen: Transformación del Entorno).

A pesar de su importancia, seguro que están amenazados. ¿Cuáles son los principales problemas a los que se enfrentan?

Las mayores amenazas, según la FAO, son la sobrepesca y el finning.

Para los que no conozcáis el término fínning, hay que decir que las aletas de los tiburones son muy valiosas (alrededor de 20 €/kg), mucho más que su carne (entre 1 y 2 € el kg), dado que se han puesto de moda en China como ingrediente en un plato tradicional, la sopa de aleta de tiburón, que es una delicatesen, que puede llegar a costar a casi 100€ el plato de sopa. El rápido crecimiento de la clase media en China ha provocado que el precio del kilo de aleta se haya disparado en el mercado internacional de aletas. Así, los barcos de altura prefieren tener almacenadas en sus bodegas muchas aletas y poca carne. Por ello cogen al tiburón pescado, le cortan las aletas y lo devuelven moribundo al mar, donde se asfixia y se desangra; tal y como muestra este duro vídeo:

Esta macabra actividad está prohibida en muchas partes del mundo, pero no en todos los lugares. En la Unión Europea está prohibida desde 2003, pero el reglamento que se aprobó permitía ciertas descargas de aletas con una autorización. Las flotas de España y Portugal, potencias pesqueras europeas, utilizaban este resquicio de la ley, apoyadas por los gobiernos español y portugués y practicaban el aleto impunemente.

¿Y este resquicio aún se sigue usando para descargar aletas sin sus cuerpos?

Hace unos años, hubo un movimiento europeo para eliminar los resquicios de esta ley, y numerosas organizaciones conservacionistas, así como los gobiernos de muchos países europeos se unieron para aprobar la medida de “aletas adheridas”, es decir, cuando se pesca un tiburón, no se pueden desembarcar cuerpo y aletas por separado. Ésta es una medida que ha tenido mucho éxito para erradicar el finning en muchas zonas del mundo, y evita que los cuerpos de los tiburones se “pierdan” entes de ser desembarcados. La nueva ley antifinning europea se aprobó en 2012 y entró en vigor en 2013, con la medida de “aletas adheridas” aplicable a las aguas internacionales de la UE y para todos los barcos europeos en todo el mundo.

Esto no quiere decir que capturar tiburones sea ilegal, y ni siquiera vender sus aletas en un mercado global que es muy opaco y que genera muchos beneficios a numerosos países, entre los que se encuentra el nuestro.

¿Qué papel juega España en todo esto?

En España se pescan muchos tiburones, y la especie más pescada es, sin duda la tintorera. El Puerto de Vigo, el puerto pesquero más importante de Europa, es el único puerto que publica cada año su estadística pesquera, detallando las especies. El año 2014, se descargaron casi 10.000 toneladas de tiburones de todo tipo, siendo la mayor parte tintorera. Y la carne de tintorera, en Galicia llamada Quenlla o Caella está viendo incrementado su consumo en España, fundamentalmente por la campaña que las grandes empresas pesqueras están haciendo. Y es muy fácil ver que la tintorera se vende fresca o congelada en los principales supermercados españoles.

Viendo todo esto, imagino que no están muy protegidos los tiburones. ¿Es así?

Desgraciadamente, en España y en el resto del mundo, el nivel de protección de los tiburones es muy bajo.

Los océanos son desgraciadamente una zona del planeta muy poco protegida. Quizá es porque gran parte de su superficie “es de todos”: las denominadas aguas internacionales.

En España y en Europa hay una serie de especies para las que está prohibido, no solo su pesca, sino incluso subirlas al barco para poder quitarles los anzuelos y devolverlas al mar. Es el caso del angelote, los tiburones zorro, los martillo, el tiburón peregrino, el blanco, el marrajo sardinero y algunas rayas.

Desde el año pasado se han protegido nuevas especies de tiburones en España, pero sólo en el ámbito del Mediterráneo. Son el cazón, el marrajo común y al cailón, y varias especies de rayas, como los peces guitarra. Esto quiere decir que si encontramos en una carta de un bar “cazón” en adobo, solo será ilegal si su pesca proviene del Mediterráneo, pero nosotros nunca sabremos, como consumidores, si el animal viene del Atlántico o del Mediterráneo. Lo mejor en este caso es no comerlo.

Así pues, ¿en el mercado actual, hay algún producto ilegal?

Las aletas de tiburón no son ilegales en nuestro país si provienen de especies no protegidas, como la tintorera.

En el ámbito internacional, solo está prohibido comerciar con aletas de martillos, tiburón ballena, blanco, cailón, peregrino y longimanus (y de algunas rayas y todas las mantas). Este es el verdadero drama: el mercado de aletas no es ilegal, aunque para muchos de nosotros es inmoral.

Hay un movimiento internacional denominado “Fin Free”, al que se han sumado algunas ciudades, y en ellas no se permite la venta y el consumo de aletas.

Entiendo; es realmente muy complicado todo esto. Cambiando de tema… Todos hemos visto multitud de películas en las que el tiburón es el malo, el asesino. ¿Se trata de realidad o de ficción?

Es muy cierto que el cine ha hecho mucho daño a la conservación de los tiburones puesto que todos, hasta que no empezamos a aprender cosas de tiburones, hemos experimentado temor incluso ante la misma palabra tiburón.

Las películas en las que los tiburones son unos asesinos son abundantes y son responsables en gran medida de la imagen que estos animales tienen en la sociedad (Foto: Misterios).

Sin embargo, cada vez hay más buceadores que se sumergen con ellos y no tienen problemas. Hay muchas formas de bucear con tiburones y tan solo un grupo de especies más agresivas por su naturaleza son objeto de precauciones especiales, como es el caso del tiburón blanco, el tigre o el toro. Lo que está claro es que no estamos en su menú.

Los accidentes con este tipo de animales, aunque de gran trascendencia mediática, son muy escasos en comparación con las personas que mueren, por ejemplo, frente a ataques de hipopótamos o de cocodrilos.

Dada su importancia y su grado de amenaza, ¿qué puede hacer la sociedad para salvar a estas especies?

Pues la verdad es que mucho. El simple hecho de conocer la situación ya ayuda mucho, pues lo que ocurre es que la población en general, e incluso los gobiernos, desconocen muchas de las cosas de las que hemos hablado hoy. Sin duda una mayor concienciación y la presión popular son las mejores armas para conseguir que los gobiernos actúen. Por ello el camino de la difusión y educación es el que elegimos muchos de nosotros para poder aportar algo a la conservación de estas especies.

Y luego también no comprar los productos de los que hemos hablado, formar parte de todas las oportunidades de participación ciudadana en la elaboración de leyes que se pueda. La actual ley antifinning es el resultado de la presión de muchos grupos conservacionistas europeos, que pudieron ser escuchados y gracias a los cuales se establecieron las iniciativas regulatorias.

Muchas gracias por dedicarnos tu tiempo. Seguro que nuestros lectores y lectoras agradecerán todo este conocimiento que nos has brindado.

Amenaces i protecció de taurons – Entrevista a Mónica Alonso

En aquest blog ja hem parlat dels taurons en diverses ocasions, però aquesta vegada ho fem per entrevistar a Mónica Alonso, membre de Alianza Tiburones Canarias. Tot i que és enginyera, porta més de 15 anys formant-se sobre biologia marina i, especialment, elasmobranquis; el que la va motivar a crear el blog Protejamos las maravillas del mar. 

Mónica, moltes gràcies per accedir a que et féssim aquesta entrevista per compartir el teu coneixement i experiència en el món dels elasmobranquis. Essent enginyera, com va sorgir el teu interès pels taurons i altres elasmobranquis?

Fa més de 15 anys que vaig començar a bussejar, i immediatament em vaig interessar pel medi marí, del qual ho desconeixia gairebé tot. Vaig fer una sèrie de cursos de biologia marina i el tema em va apassionar.

Mónica Alonso bussejant

Estudiant als taurons, em vaig adonar que eren uns éssers fascinants, i sobretot quan vaig començar a ser conscient del precari estat de conservació de moltes de les seves espècies: el tema del finning i de la pesca abusiva.

Ets la directora de continguts i comunicació de Alianza Tiburones Canarias. Què és? Per què a les Canàries?

Segons anava avançant en el meu interès pels elasmobranquis (taurons i rajades) i anava aprenent més sobre ells, més m’adonava que a les Canàries tenim un tresor: l’angelot (Squatina squatina), un tauró que pertany a una de les famílies més amenaçades d’entre tots els taurons, i la espècie està declarada per la IUCN com críticament amenaçada, a un pas de l’extinció.

Angelot (Squatina squatina) (Foto: Ricardo R. Fernández).

Alianza Tiburones Canarias és una associació de persones preocupades pel medi marí canari, i especialment pels elasmobranquis que hi viuen, i en particular per l’estat de conservació de l’angelot.

En l’actualitat no hem aconseguit encara que es deixin de pescar angelots, malgrat estar prohibit i el nivell de crítica amenaça de l’espècie, però almenys hem aconseguit del Govern Canari una mesura “educativa”. Creiem que els turistes que contracten els serveis d’aquestes empreses de pesca no saben que quan pesquen un angelot estan contribuint a la seva extinció (tot i que el deixin anar després de patir greus danys), ni que és una cosa prohibida. Per això, des de fa més d’un any, és obligatori que aquestes empresa exhibeixin clarament visible un cartell amb les espècies d’elasmobranquis que no es poden pescar.

Per a la nostra associació, que no tenim interès en enfrontar-nos amb aquestes empreses, sinó col·laborar amb elles en les tasques educatives, ha estat un gran recolzament per a la nostra tasca educativa.

Quina és la missió d’Alianza?

La “visió”, com a objectiu a llarg termini, de la nostra associació és fer de Canàries un paradís del busseig amb elasmobranquis. Més a curt termini, la nostra “missió” és la promoció, difusió i educació ambiental i conservacionista de la biodiversitat marina canària, amb especial incidència en els elasmobranquis.

Per això, tant els meus companys a Canàries, com l’equip de Madrid, ens dediquem a canviar la mala imatge que tenen els taurons, i a participar en tot allò relacionat amb la seva protecció.

Quines activitats realitzeu per a la conservació dels taurons?

És a Canàries precisament on realitzem més activitats. Els meus companys que hi viuen estan contínuament movent-se per totes les illes, impartint xerrades educatives en col·legis, universitats, confraries de pescadors, fòrums de bussejadors, participant en fires de biodiversitat, en mercats solidaris … Una tasca ingent de difusió i educació enfocada en particular a la gent més jove, que creiem que a poc a poc va donant els seus fruits.

Allà també, i a través de les xarxes socials, rebem molta informació sobre albiraments de taurons per part dels bussejadors. La nostra pàgina de Facebook mostra totes les setmanes fotografies d’angelots i altres elasmobranquis, realitzades per bussejadors, que ens donen dades de l’animal albirat, la seva talla, sexe, profunditat de l’albirament, lloc (que no publiquem per evitar que hi vagin els furtius), i altres dades rellevants per a l’estudi estadístic que estem realitzant.

Ara que ja coneixem una mica més a l’Alianza, m’agradaria saber si hi ha moltes espècies de taurons i rajades en les aigües espanyoles, ja que la majoria de gent pensa que no n’hi ha en les nostres costes.

Espanya té molts quilòmetres de costa, tant mediterrània com atlàntica. Tant el Mar Mediterrani com l’Atlàntic alberguen moltes espècies de taurons. Per això hem d’eradicar la idea de que a les nostres costes no hi ha taurons. Pel que fa al nombre d’espècies, ja que això us ho deixo a vosaltres, als biòlegs, alguns informes parlen de que a la Mediterrània hi ha 90 espècies de taurons. I l’Atlàntic n’alberga moltes més.

Jo crec que els bussos tenim clar que en tots els mars i oceans hi ha taurons, però que és molt rar trobar-ne algun, especialment perquè ells ens detecten abans que nosaltres a ells, i fugen. I perquè cada vegada n’hi ha molts menys, per la sobrepesca i el “finning”.

Noranta espècies només al Mediterrani en són unes quantes… Quin paper juguen els taurons als ecosistemes marins?

Hi ha més de 500 espècies de taurons a tot el món, amb formes, mides i formes de vida molt variades, pel que no es pot generalitzar per a tot el grup tot el que es parli de taurons. Tenim el peix més gran de tots, el tauró balena, que s’alimenta de plàncton, i per contra, taurons molt petits funcionen com a depredadors al seu nivell.

Però en general els taurons són superdepredadors que se situen a la part alta de la cadena alimentària. Per això compleixen un important paper en l’ecosistema oceànic, mantenint l’equilibri ecològic. En general actuen com a carronyers ajudant a eliminar de les aigües els animals morts, impedint-se així la propagació de malalties i enfortint la composició genètica de les poblacions de preses. Com a depredadors ajuden a mantenir els nivells d’individus del nivell inferior de la cadena alimentària marina.

Xarxa tròfica marina, en la que es pot observar que el tauró està a la seva part superior (Imatge: Transformación del Entorno).

Malgrat la seva importància, segur que están amenaçats. Quins són els principals problemes que han d’afrontar?

Les majors amenaces, segons la FAO, són la sobrepesca i el finning.

Pels que no conegueu el terme finning, cal dir que les aletes dels taurons són molt valuoses (al voltant de 20 € / kg), molt més que la seva carn (entre 1 i 2 € el kg), atès que s’han posat de moda a la Xina com a ingredient en un plat tradicional, la sopa d’aleta de tauró, que és una delicatessen, que pot arribar a costar gairebé 100 € el plat de sopa. El ràpid creixement de la classe mitjana a la Xina ha provocat que el preu del quilo d’aleta s’hagi disparat en el mercat internacional d’aletes. Així, els vaixells d’altura prefereixen tenir emmagatzemades en les seves bodegues moltes aletes i poca carn. Per això agafen al tauró viu, li tallen les aletes i el tornen moribund al mar, on s’asfixia i es dessagna; tal com mostra durament aquest vídeo:

Aquesta macabra activitat està prohibida en moltes parts del món, però no en tots els llocs. A la Unió Europea està prohibida des de 2003, però el reglament que es va aprovar permetia certes descàrregues d’aletes amb una autorització. Les flotes d’Espanya i Portugal, potències pesqueres europees, utilitzaven aquesta escletxa en la llei, recolzades pels governs espanyol i portuguès i practicaven l’aleteig impunement.

I aquesta escletxa encara es segueix usant per descarregar aletes sense els seus cossos?

Fa uns anys, hi va haver un moviment europeu per eliminar les escletxes d’aquesta llei, i nombroses organitzacions conservacionistes, així com els governs de molts països europeus, es van unir per a aprovar la mesura de “aletes adherides”, és a dir, quan es pesca un tauró, no es poden desembarcar cos i aletes per separat. Aquesta és una mesura que ha tingut molt èxit per eradicar el finning en moltes zones del món, i evita que els cossos dels taurons es “perdin” abans de ser desembarcats. La nova llei antifinning europea es va aprovar el 2012 i va entrar en vigor el 2013, amb la mesura de “aletes adherides” aplicable a les aigües internacionals de la UE i per a tots els vaixells europeus a tot el món.

Això no vol dir que capturar taurons sigui il·legal, i ni tan sols vendre les seves aletes en un mercat global que és molt opac i que genera molts beneficis a nombrosos països, entre els quals es troba el nostre.

Quin paper juga Espanya en tot això?

A Espanya es pesquen molts taurons, i l’espècie més pescada és sens dubte la tintorera. El Port de Vigo, el port pesquer més important d’Europa, és l’únic port que publica cada any la seva estadística pesquera, detallant les espècies. L’any 2014, es van descarregar gairebé 10.000 tones de taurons de tot tipus, essent la major part tintorera. I la carn de tintorera, a Galícia anomenada Quenlla o Caella està veient incrementat el seu consum a Espanya, fonamentalment per la campanya que les grans empreses pesqueres estan fent. I és molt fàcil veure que la tintorera es ven fresca o congelada en els principals supermercats espanyols.

Veient tot això, imagino que no deuen estar molt protegits els taurons. És així?

Malauradament, a Espanya i a la resta del món, el nivell de protecció dels taurons és molt baix.

Els oceans són desgraciadament una zona del planeta molt poc protegida. Potser és perquè gran part de la seva superfície “és de tots”: les denominades aigües internacionals.

A Espanya i a Europa hi ha una sèrie d’espècies per a les quals està prohibit, no només la seva pesca, sinó fins i tot pujar-les al vaixell per poder llevar-los els hams i retornar-les al mar. És el cas de l’angelot, els taurons guineu, els martell, el tauró pelegrí, el blanc, el marraix sardiner i algunes ratlles.

Des de l’any passat s’han protegit noves espècies de taurons a Espanya, però només en l’àmbit de la Mediterrània. Són el caçó, el marraix comú i el marraix, i diverses espècies de ratlles, com els peixos guitarra. Això vol dir que si trobem en una carta d’un bar “caçó” en adob, només serà il·legal si la seva pesca prové de la Mediterrània, però nosaltres mai sabrem, com a consumidors, si l’animal ve de l’Atlàntic o del Mediterrani. El millor en aquest cas és no menjar-lo.

Així doncs, ¿al mercat actual, hi ha algun producte il·legal?

Les aletes de tauró no són il·legals al nostre país si provenen d’espècies no protegides, com la tintorera.

En l’àmbit internacional, només està prohibit comercialitzarr amb aletes de martells, tauró balena, blanc, marraix, pelegrí i longimanus (i d’algunes rajades i totes les mantes). Aquest és el veritable drama: el mercat d’aletes no és il·legal, tot i que per a molts de nosaltres és immoral.

Hi ha un moviment internacional denominat “Fin Free”, al qual s’han sumat algunes ciutats, i en elles no es permet la venda i el consum d’aletes.

Ja ho veig; és realment molt complicat tot això. Canviant de tema … Tots hem vist multitud de pel·lícules en les que el tauró és el dolent, l’assassí. ¿Es tracta de realitat o de ficció?

És molt cert que el cinema ha fet molt de mal a la conservació dels taurons ja que tots, fins que no comencem a aprendre coses de taurons, hem experimentat por fins i tot davant la mateixa paraula tauró.

Les pel·lícules en les que els taurons són uns assassins són abundants i són responsables en gran mesura de la mala imatge que aquests tenen en la societat (Foto: Misterios).

No obstant això, cada vegada hi ha més bussejadors que es submergeixen amb ells i no tenen problemes. Hi ha moltes formes de bussejar amb taurons i tan sols un grup d’espècies més agressives per la seva naturalesa són objecte de precaucions especials, com és el cas del tauró blanc, el tigre o el camús. El que està clar és que no estem en el seu menú.

Els accidents amb aquest tipus d’animals, encara que de gran transcendència mediàtica, són molt escassos en comparació amb les persones que moren, per exemple, per atacs d’hipopòtams o de cocodrils.

Donada la seva importància i el seu grau d’amenaça, què pot fer la societat per salvar aquestes espècies?

Doncs la veritat és que molt. El simple fet de conèixer la situació ja ajuda molt, ja que el que passa és que la població en general, i fins i tot els governs, desconeixen moltes de les coses de les que hem parlat avui. Sens dubte una major conscienciació i la pressió popular són les millors armes per aconseguir que els governs actuïn. Per això el camí de la difusió i educació és el que vam triar molts de nosaltres per poder aportar alguna cosa a la conservació d’aquestes espècies.

I després també no comprar els productes dels que hem parlat, formar part de totes les oportunitats de participació ciutadana en l’elaboració de lleis que es pugui. L’actual llei antifinning és el resultat de la pressió de molts grups conservacionistes europeus, que van poder ser escoltats i gràcies als quals es van establir les iniciatives reguladores.

Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps. Segur que els nostres lectors i lectores agrairan tot aquest coneixement que ens has brindat.