This week we are continuing our voyage to the bottom of the deep sea. While last week we focused on the adaptations that fishes have suffered, this week we are focussing on the biodiversity. In concrete, we are explaining crustaceans, squids, cnidarians (corals, jellyfishes and anemones), fishes and worms.

INTRODUCTION

In 1840, the scientist Edward Forbes concluded that there wasn’t life under 550 meters depth. Nowadays, it is known that this is not true because recently it has been found a fish at 8,100 meters. It has been determined that the relative abundance of animals depends on depth. In fact, in general terms, the abundance decreases with depth, but this don’t exclude that there are a lot of species.

BIODIVERSITY

CRUSTACEANS

Amphipods are by far the most abundant crustaceans in the deep sea. They are small animals with the body compressed laterally and without a carapace, which feeds on carrion and live inside cavities made by themselves in the sea floor. These small animals are transparent, except for them eyes, which are red due to a pigment in the retina.

Deep sea amphipod. They are characterized by the presence of a transparent body with red eyes. (Picture from http://www.astronoo.com/es/articulos/bioluminiscencia.html)

Other deep sea crustaceans are stone crabs, with a carapace of 7.5 cm length and legs of about 15 cm; the armoured shrimp, one of the species that lives at 6,000 meters and has a length of 7 to 10 cm; and more.

DEEP SQUIDS

In spite of the general thinking that deep sea squids are all large, like the giant squid, which can achieve a length of 18 meters; the truth is that this is an exemption because there are some spices of just 4 cm. They hunt with the suckers in the tentacles and driving the prey to the mouth. Most of these squids are bioluminescent and can regulate the colour, the intensity and the angular distribution of the light.

The Humboldt or jumbo squid (Dosidicus gigas) lives in the western coasts of Central and South Amercia and can achieve a length of 4 meters, which feeds on fishes and practise cannibalism.

Humboldt or jumbo squid (Dosidicus gigas). They have bad reputation because they attack divers.

CNIDARIANS: CORALS, JELLYFISHES AND SEA ANEMONES

Differences between shallower cnidarians and deep ones are due to differences in the food distribution. In the deep sea, anemones and corals don’t have directly phytoplankton and zooplankton, and they depend on the nutrient rain from the shallower waters of the ocean. On the other hand, jellyfishes have a slow metabolism to survive in hard conditions. It supposes slower growth, but a longer life.

To give an example, this crown jellyfish inhabits between 200 and 2000 meters depth and can measure until 15 cm. It feeds on small crustaceans and organic matter. Its red colour let them be camouflaged in the environment. In addition, they are bioluminescent animals.

Crown jellyfish. Its red colour let them be camouflaged in the environment.

Deep-sea jellyfishes are voracious predators, but also can be a prey for some fishes. They produce light discharges to attract small animals. To dissuade predators, they expel a brilliant particles stream.

An habitual feature of deep-sea jellyfishes, but also present in other groups, is gigantism. It means they are bigger than their equivalents in the shallow ocean. The possible explanation to this could be that bigger animals are more efficient than smaller to get food when the environmental conditions are almost constant during long periods of time.

FISHES

Gonostomatidae fishes are the most abundant vertebrates in the Earth and live in the mesopelagic zone. Together with the lantern fishes, they represent a 90% of the captures in the pelagic trawling fishery. Deep-sea fishes usually have a length between 2,5 – 10 cm and a thin and soft body, but there are exceptions.

There are some examples here:

Anglerfish: These fishes inhabit in the deepest parts of the oceans and present the optimal colouration to absorb the few light that arrive and, in this way, to be camouflaged. They present a light in the end of the antenna, which let them to capture preys.

Spiny lantern fish: Because of its silvery body, this fish is not much vulnerable since its contour can’t be seen clearly. In addition, spiny lantern fish presents a bag in the eye with bioluminescent bacteria.

Pez linterna espinoso — Spiny lantern fish

Pelican eel: This animal can measure 2 meters long. Its enormous mouth are connected directly to the stomach.

Tripodfish: Tripodfish has long prolongations in its pelvic and caudal fins, which let them put on the sea floor, while it is waiting for its prey.

Black swallower: This small fish has the ability to dilate a lot its stomach and, in this way, it can swallow preys bigger than itself.

MARINE WORMS

Deep-sea worms can be from microscopic to measure 2 meters long and are one of the most abundant and different invertebrates. They can be of different groups: polychaetes, tubular worms, sipunculids and equiurids. They live partly or totally buried in the sediments.

Tubular worms usually live in big groups near to thermal springs and present red bright gills as a consequence of a high level in hemoglobin to absorb oxygen. In addition, they can retain sulfurs, which will be used for symbiotic bacteria.

Tubular worms. They use the sulphur produce in the thermal springs thanks to symbiotic bacteria.

This post is under a Creative Commons licence:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Aquesta setmana continuem amb el viatge per les profunditats marines. Mentre que la setmana passada ens varem centrar en explicar quines adaptacions han experimentat els peixos que viuen en profunditat, aquesta setmana farem un viatge a la biodiversitat que hi ha als fons dels oceans. Tot i que es podria parlar de molts grups diferents, aquí ens centrarem només en els crustacis, els calamars, els cnidaris (coralls, meduses i anemones), els peixos i els cucs.

INTRODUCCIÓ

Al 1840, el científic Edward Forbes va concloure que no hi havia vida per sota dels 550 metres de profunditat. Avui en dia se sap que no és cert, doncs recentment se n’ha trobat a 8.100 metres. S’ha determinat que l’abundància relativa d’animals depèn de la profunditat, de manera que, en termes generals, l’abundància disminueix a més profunditat, tot i que això no exclou el fet de que hi hagi moltes espècies diferents.

BIODIVERSITAT

CRUSTACIS

Els amfípodes són el grup de crustacis més abundant en les profunditats marines. Es tracta d’animals petits amb el cos comprimit lateralment i sense closca, els quals s’alimenten principalment de carronya i viuen en els forats que excaven als sediments del fons marí. Són animals transparents, excepte l’ull que és de color vermell degut a un pigment de la retina.

Amfípode de profunditat. Es caracteritzen per la presència del cos transparent, amb els ulls de color vermell. (Foto extreta de http://www.astronoo.com/es/articulos/bioluminiscencia.html)

Altres crustacis típics de les profunditats són el cranc de pedra, amb una closca de 7,5 cm de llarg i unes potes d’uns 15 cm; la gambeta cuirassada, una de les poques espècies de gambeta que viu a uns 6000 metres i que mesura entre 7 i 10 cm; entre altres.

CALAMARS DE PROFUNDITAT

Malgrat es pugui pensar que tots els calamars de profunditat són gegants, com és el cas del calamars gegant, que pot arribar a mesurar 18 metres de llarg; el cert és que no tots ho són, doncs alguns poden mesurar només 4 cm. S’alimenten atrapant la presa amb les ventoses dels tentacles i dirigint-la cap a la boca. Molts calamars de profunditat són bioluminescents i poden regular el color, la intensitat i la distribució angular de la llum.

El calamars gegant del corrent de Humboldt (Dosidicus gigas) (en castellà jibia gigante) és una espècie que viu a les costes oest d’Amèrica Central i del Sud i que pot assolir els 4 metres de llarg, el qual s’alimenta de peixos i d’individus de la pròpia espècie.

Calamars gegant de la corrent de Humboldt (Dosidicus gigas). Té mala reputació degut als atacs a submarinistes.

CNIDARIS: CORALLS, MEDUSES I ANEMONES

Les diferències entre els cnidaris de superfície i de profunditat es deuen a les diferències en la disponibilitat d’aliment. A les aigües profundes, les anemones i els corals no disposen directament del fitoplàncton i el zooplàncton, de manera que depenen de la pluja de nutrients provinents de les capes superficials de l’oceà. Per altra banda, les meduses tenen un metabolisme lent per tal de sobreviure a unes condicions precàries d’alimentació. Això els suposa un creixement més lent, però que visquin durant més anys.

Per posar-ne un exemple, aquesta medusa de l’ordre dels coronats habita entre els 200 i 2000 metres de profunditat i pot créixer fins als 15 cm. S’alimenta de petits crustacis i partícules orgàniques. És de color vermell per tal de camuflar-se en un ambient dominat per la llum vermella. Es tracta, a més, d’un animal bioluminescent.

Medusa de l'ordre dels Coronats. És de color vermell per amagar-se en un ambient dominat per la llum vermella.

Les meduses d’aigües profundes són depredadors voraços, però també poden convertir-se en preses d’alguns peixos. Produeixen descàrregues de llum per atraure a petits animals. Per dissuadir als depredadors expulsen a raig una secreció de milers de partícules brillants.

Una característica habitual de les meduses de profunditat, tot i que també es produeix en altres grups, és el gegantisme. És a dir, són molt més grans que els seus homòlegs de les aigües més someres. Es creu que l’explicació possible seria que els animals grans són més eficients per aconseguir menjar quan les condicions ambientals són quasi constants durant temps molt llargs.

PEIXOS

Els peixos gonostomàtids són els vertebrats més abundants de la Terra. Es tracta d’una espècie de mida petita que viu a la zona mesopelàgica. Aquests, junt als peixos llanterna, representen el 90% de les captures de les xarxes d’arrossegament pelàgic. Els peixos d’aigües profundes solen tenir mides petites (2,5 – 10 cm), el cos prim i tou; tot i que hi ha excepcions.

Posarem alguns exemples de peixos:

Peix gripau (rap abissal): Aquest peix viu a les parts profundes dels oceans i presenta la coloració òptima per absorbir la poca llum que arriba i així camuflar-se. Presenta una llum al final d’una antena, que li permet capturar a les seves preses.

Peix llanterna espinós: Com que té el cos platejat és una presa poc vulnerable ja que el seu contorn no es pot veure nítidament. A més, presenta una bossa a l’ull amb bacteris bioluminescents.

Peix pelicà: Aquest animal pot arribar a mesurar 2 metres de longitud. Presenta una enorme boca que s’uneix directament a l’estómac.

Peix trípode: Presenta unes prolongacions a les seves aletes pelviana i caudal, les quals li serveixen per posar-se sobre el fons marí ja que romanen quiets durant molt de temps esperant a les preses.

Engullidor negre: Aquest petit peix té la capacitat de dilatar molt l’estómac i, així, pot empassar-se preses que són molt més grans que ell.

CUCS MARINS

Els cucs d’aigües profundes poden prendre mides des de microscòpiques fins als 2 metres de llarg i són un dels grups d’invertebrats més abundants i variats de les profunditats, de manera que s’hi poden trobar poliquets, cucs tubícoles, sipúnculs i equiúrids. Viuen enterrats totalment o parcialment en els sediments del fons.

Els cucs tibícules solen viure en grans quantitats a fonts termals i presenten plomes branquials de color vermell brillant, doncs contenen una gran quantitat d’hemoglobina per tal d’absorbir l’oxigen. També reté sulfurs, que seran utilitzats pels seus bacteris simbionts.

Cucs tubícoles. Aprofiten el sofre emès per les fonts termals gràcies a la simbiosi amb bacteris.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

All you need is Biology

Arxiu d'etiquetes: anemones

Voyage to the bottom of the deep sea (II): Biodiversity in the deep sea