Aranyes de les profunditats: els Picnogònids

La biodiversitat és sorprenent. Sabies que hi ha aranyes marines? Els Picnogònids o “aranyes de mar” són un dels grups d’artròpodes més estranys que existeixen, tant anatòmicament com biològicament. Es troben dins del subfílum dels quelicerats (grup dins els quals també trobem les aranyes) i formen part de la fauna invertebrada marina en tots els mars i oceans del món. Encara que són tan escassos i es camuflen tan bé que resulten molt difícils de veure!

Vols saber on trobar-les i com identificar-les? Segueix llegint!

Però…què són els Picnogònids?

Els picnogònids (del grec pykno = “moltes o dens” i góny = “genoll”), també anomenats pantòpodes (“tot potes”), són una classe d’artròpodes marins bentònics (bentos = organismes que viuen associats al fons marí) amb una sèrie de trets únics que els allunyen de la resta de membres del seu grup. Se situen dins del subfílum dels quelicerats, grup que també inclou els euquelicerats: aràcnids (aranyes, escorpins, paparres i àcars), xifosurs (grup relicte d’organismes coneguts vulgarment com “crancs cassola“) i els extints euriptèrids (escorpins de mar) .

Actualment, es coneixen al voltant de 8-9 famílies, amb 86 gèneres (alguns d’ells fòssils) i més de 1.000 espècies a tot el món dins d’un únic ordre vivent: Pantopoda.

Picnogònid de l’oceà  Antàrtic d’uns 30cm de longitud (foto: Keith Martin-Smith).

Viuen en pràcticament tots els ambients marins a gairebé qualsevol profunditat i latitud, des de les zones equatorials a les regions polars tant en les zones costaneres com a les planes abissals a uns 6000m de profunditat (més habituals a la Mediterrània, el Carib, i en els oceans Àrtic i Antàrtic); encara que el seu aspecte críptic i la seva gran capacitat per camuflar-se fan que siguin molt difícils de veure a simple vista.

Picnogònid de l’espècie Nymphon gracile (Foto: Christophe Courteau)

Picnogònid del gènere Pseudopallene (Foto: Claudia Arango)

Encara que al principi se’ls havia agrupat juntament als aràcnids (lògic tenint en compte el seu aspecte, molt similar al de les aranyes), degut al resultat d’estudis més profunds sobre la seva anatomia i biologia se’ls va acabar col·locant en un grup a part. També se’ls ha considerat com un grup basal de tots els quelicerats; és a dir, com un grup ancestral.

Filogenia dels Artròpodes pel Tree of Life Project (Font: tolweb.org)

Anatomia externa

Els Picnogònids són molt variats morfològicament parlant i abracen un rang de mides molt ampli: n’hi ha que amb prou feines arriben a fer uns pocs centímetres de longitud, els quals són força freqüents al bentos de zonas costaneres, i altres que arriben a mesurar entre 50-70cm amb les potes esteses i que tendeixen a aparèixer en les profunditats abissals.

Diferents espècies de picnogònids i la seva diversitat morfològica (Cano E., 2015)

Igual que les aranyes, presenten el cos dividit en dues parts: prosoma (cap o cèfalon + tòrax) i opistosoma (abdomen). Al cap presenten una probòscide, un aparell de succió amb el qual filtren l’aliment; 4 ulls damunt d’un tubercle, una prominència que fa que aquests quedin més elevats; i tres parells d’apèndixs: els quelífors, els palps i les potes ovígeres, aquestes últimes (exclusives dels picnogònids) destinades a l’autoneteja i molt més desenvolupades en els mascles per tal de transportar els ous i les cries.

Presenten un total de 8 potes (de vegades 10 o 12 com a resultat de duplicacions dels segments corporals) les quals poden tenir el mateix gruix que el cos. El fet que no hi hagi una diferència massa marcada entre la mida del cos i les potes fa que sembli que estiguin fets només de potes, el que els dóna un aspecte cridaner (d’aquí el nom de Pantopoda: “tot potes”).

Anatomia externa dels picnogònids (Font de la imatge: http://sprott.physics.wisc.edu)

Anatomia interna

Internament, els picnogònids són molt curiosos: no posseeixen sistema respiratori (donat que el seu cos està cobert per una cutícula o capa externa molt fina, l’intercanvi de gasos es fa a través de la seva superfície) ni excretor, el seu sistema circulatori està molt reduït i el nerviós, format únicament per un cervell simple i dos cordons nerviosos ventrals. Les gònades o aparells reproductors es troben en el prosoma (la part anterior del cos: cap + tòrax), però es ramifiquen i s’obren a l’exterior a les potes locomotores (és a dir, en les que fan servir per desplaçar-se).

On viuen i com?

Com ja s’ha comentat, els picnogònids estan àmpliament distribuïts en tots els mars d’arreu del món; tot i que, tant si es troben a molta profunditat com en la superfície, en zones càlides o fredes, sempre es troben formant part del bentos, és a dir, de la fauna del substrat.

Principals components biològics dels ecosistemes marins (Imatge de Castro i Huber, 2007).

Després d’un festeig encara desconegut, es reprodueixen sexualment mitjançant l’alliberament de les cèl·lules sexuals o gàmetes al medi, on es produeix la fecundació. Un cop fecundats, els ous són recollits pel mascle, el qual s’encarregarà de la seva cura. Per recollir-los, els aglutinen i enganxen al seu cos mitjançant la secreció de substàncies enganxoses o de cimentació; d’aquesta manera, els ous s’amunteguen i queden enganxats al cos del pare formant una espècie d’esferes.

Mascle de Nymphon gracile amb els ous enganxats a les potes ovígeres (Foto: Christophe Courteau)

Tanystylum duospinum (© 2005 California Academy of Sciences, CC)

Després de l’eclosió, emergeix una larva de vida lliure coneguda com a protoninfa, la qual arribarà l’edat adulta mitjançant un procés de metamorfosi (desenvolupament indirecte: ¿vols saber més sobre metamorfosi? Fes click aquí).

Un cop creixen, passen a tenir una dieta bàsicament carnívora, fent servir els seus quelícers per atrapar i esquinçar altres organismes, i la seva probòscide per succionar els seus fluids, tal i com fan les aranyes. En general, s’alimenten d’organismes bentònics o sèssils, com les anemones, les esponges o els briozous.

Picnogònid del gènere Pseudopallene a sobre d’un briozou (Foto: Claudia Arango).

NOTA: No són fàcils de veure, però si sou curiosos i us agrada bussejar, us animo a investigar entre les algues espesses i els camps de fanerògames litorals. Amb sort en veureu algun!

Però serà més fàcil identificar-los si abans els hem vist en moviment (vídeo extret del canal de Youtube Cloud. Tube):

Curiositats del grup

Els picnogònids conformen un grup molt curiós, tant pel seu aspecte extern com per alguns dels seus trets anatòmics i biològics:

• Algunes espècies desenvolupen una larva que s’enquista dins d’altres organismes (per exemple coralls) i als quals només abandona després d’assolir la maduresa.
• La duplicació de potes per un augment del nombre de segments corporals (és a dir, tenir 10 o 12 en lloc de 8) és un fenomen únic entre els artròpodes.
• Moltes espècies presenten autotomia en els seus apèndixs locomotors; és a dir, mutilacions espontànies que efectuen sobre si mateixos, podent després regenerar l’òrgan perdut amb totes les seves estructures originals (p.ex. la pèrdua de la cua en les sargantanes).
  
• És dels pocs grups d’artròpodes en què hi ha cura parental. El mascle, el qual s’encarrega de la cura de les cries, s’encarrega de mantenir fora de perill, netejar i oxigenar els ous tot el temps, i fins i tot de tenir cura de les cries un cop eclosionen.

.         .         .

A dia d’avui, els picnogònids són un grup bastant desconegut a molts nivells. Són antics, poc abundants i es localitzen de vegades a tanta profunditat que el seu estudi resulta difícil; a més, tampoc se’ls han atribuït beneficis directes per a l’home més enllà de la seva importància a nivell de biodiversitat i com a part essencial de les xarxes tròfiques bèntiques, fet que, malauradament, condemna a molts organismes a l’oblit.

I tu, què opines al respecte? Consideres que és essencial preservar la biodiversitat? Si hi són, de fet, serà per algun motiu…

Referències

• Australian Government. Department of Environment: Australian Antarctic Division. Web: http://www.antarctica.gov.au/science/cool-science/2010/sea-spiders-provide-insights-into-antarctic-evolution.
• Bamber, R. N. & A. El Nagar (Eds.) 2014. Pycnobase: World Pycnogonida Database. Accesible (2014) en: http://www.marinespecies.org/pycnobase/
• Biodiversidad, taxonomía y biogeografía de los Artrópodos de México. Vol. III, Edición: 2002, Capítulo: Pycnogonida (por Tomás Munilla), Publisher: Universidad Nacional Autónoma de México, Editores: J. Llorente y J. Morrone, pp.215-22.
• Blaxter J., Douglas B. (1987). Advances in Marine Biology, Volumen 24. Academic Press.
  
• Cano E., López P.J. (2015). Clase Pycnogonida, Orden Pantopoda. IDE@-SEA, nº 22 (30-06-2015): 1-13.
• Padilla F., Cuesta A. Zoología Aplicada. Ediciones Díaz de Santos, 2003.
  
• Fauna marina circalitoral del sur de la Península Ibérica: resultados de la campaña oceanográfica “Fauna I”. Editorial CSIC – CSIC Press, 1993.

Imatge de portada: espècie Colossendeis megalonyx del fons de l’oceà Antàrtic per Norbert Wu/Minden Pictures/FLPA.

4 animals marins que potser no coneixes

Hi ha molts grups d’animals marins, com ara els cnidaris, els ctenòfors, els equinoderms i els amfioxos, que són àmpliament coneguts, principalment perquè s’ensenyen a les escoles o perquè els bussejadors en poden gaudir degut a la seva vida macroscòpica. En aquest article es parlarà sobre 4 grups d’animals marins que segurament, a no ser que siguis biòleg/a o hagis estudiat quelcom semblant, no coneixes. 

1. PLACOZOUS

Els placozous són un grup d’animals marins descoberts al 1883 en un aquàrium d’Àustria. Es tracta d’animals plans (gruix entre 0,01 i 0,015 mm) i de mida petita (uns 3 mm de llarg), els quals no tenen cap morfologia concreta ni simetria. El seu cos està constituït per només 4 tipus de cèl·lules diferents, però els manquen les cèl·lules nervioses, sensorials i musculars. Viuen al fons marí de les zones tropicals i subtropicals. Per alimentar-se, repleguen el cos entorn a les partícules alimentàries per formar una mena de cavitat, en la qual hi aboquen els enzims digestius (digestió externa) i posteriorment incorporen les substàncies digerides a l’interior del cos. Es reprodueixen de forma asexual mitjançant fissió, fragmentació o generació de gemmes; o bé de forma sexual. Aquest grup s’ha considerat durant molt temps que contenia una única espècie, Trichoplax adherens, però un estudi del 2010 va trobar fins a 7 possibles espècies críptiques diferents (encara no descrites ni amb nom), amb diferents distribucions geogràfiques

Placozou Trichoplax adherens (Foto: Taringa).

2. GNATOSTOMÚLIDS

Els gnatostomúlids són un grup de 100 organismes de petites dimensions (entre 0,5 i 1 mm), els quals tenen forma de cuc i que viuen entre els grans de sorra dels fons marins pobres en oxigen (anòxics). Algunes curiositats d’aquests animals són que no tenen anus o bé és temporal, l’epiteli només té una capa de cèl·lules, normalment tenen penis, dos testicles i un ovari (organismes hermafrodites) i fan postes d’un únic ou. Tot i la simplicitat del cos, tenen sistema nerviós amb sedes sensorials, musculatura i protonefridis per a l’excreció, tot i que la circulació i la respiració la fan per difusió a través de l’epiteli. S’alimenten de bacteris i fongs.

Gnatostomúlid Problognathia minima (Foto: Xtec).

3. QUINORRINCS

Els quinorrincs són un grup de 150 espècies inferiors a 1 mm. Tenen el cos recobert per 13 plaques de quitina (com els insectes i altres artròpodes), les quals estan articulades entre elles. S’alimenten gràcies a la presència d’una trompa amb moltes espines, la qual també intervé en el seu desplaçament. Presenten tots els sistemes anatòmics, excepte la circulació i la respiració que és també per difusió. Tenen una gran quantitat d’elements sensorials: ocels per detectar la llum i espines mecanoreceptores. Tenen sexes separats. S’alimenten de detritus i diatomees. Viuen entre els grans de sorra del fons marí.

Quinorrinc (Foto: O Cays Doze)

4. CICLIÒFORS

Fins fa poc, es creia que els cicliòfors incloïen una única espècie: Symbion pandora. Es tracta d’animals que viuen sobre les plaques bucals dels escamarlans (Nephrops narvegicus). El mascle té una mida diminuta, tant diminuta que s’ha convertit en una bossa d’espermatozoides, i viu enganxat a la femella. Les femelles tenen sistema digestiu, una corona de cilis i un disc adhesiu a la base per enganxar-se als escamarlans. Es reprodueixen tant de forma asexual, formant una larva coneguda com a pandora, com de forma sexual, a través d’una larva coneguda com a cordoide, la qual sempre dóna femelles. Altres espècies són Symbion americanus, que viu sobre la llagosta americana (Homarus americanus) i hi podría haver més espècies encara no descrites i sense nom, que viurien sobre altres crustacis.

Cicliòfor Symbion pandora (Foto: Peter Funch, University of Copenhagen)

REFERÈNCIES

• Apunts de l’assignatura Invertebrats de la Llicenciatura en Biologia (Universitat de Barcelona).
• Brusca RC & Brusca GJ (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
• Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed).