Hi ha molts grups d’animals marins, com ara els cnidaris, els ctenòfors, els equinoderms i els amfioxos, que són àmpliament coneguts, principalment perquè s’ensenyen a les escoles o perquè els bussejadors en poden gaudir degut a la seva vida macroscòpica. En aquest article es parlarà sobre 4 grups d’animals marins que segurament, a no ser que siguis biòleg/a o hagis estudiat quelcom semblant, no coneixes.
1. PLACOZOUS
Els placozous són un grup d’animals marins descoberts al 1883 en un aquàrium d’Àustria. Es tracta d’animals plans (gruix entre 0,01 i 0,015 mm) i de mida petita (uns 3 mm de llarg), els quals no tenen cap morfologia concreta ni simetria. El seu cos està constituït per només 4 tipus de cèl·lules diferents, però els manquen les cèl·lules nervioses, sensorials i musculars. Viuen al fons marí de les zones tropicals i subtropicals. Per alimentar-se, repleguen el cos entorn a les partícules alimentàries per formar una mena de cavitat, en la qual hi aboquen els enzims digestius (digestió externa) i posteriorment incorporen les substàncies digerides a l’interior del cos. Es reprodueixen de forma asexual mitjançant fissió, fragmentació o generació de gemmes; o bé de forma sexual. Aquest grup s’ha considerat durant molt temps que contenia una única espècie, Trichoplax adherens, però un estudi del 2010 va trobar fins a 7 possibles espècies críptiques diferents (encara no descrites ni amb nom), amb diferents distribucions geogràfiques
2. GNATOSTOMÚLIDS
Els gnatostomúlids són un grup de 100 organismes de petites dimensions (entre 0,5 i 1 mm), els quals tenen forma de cuc i que viuen entre els grans de sorra dels fons marins pobres en oxigen (anòxics). Algunes curiositats d’aquests animals són que no tenen anus o bé és temporal, l’epiteli només té una capa de cèl·lules, normalment tenen penis, dos testicles i un ovari (organismes hermafrodites) i fan postes d’un únic ou. Tot i la simplicitat del cos, tenen sistema nerviós amb sedes sensorials, musculatura i protonefridis per a l’excreció, tot i que la circulació i la respiració la fan per difusió a través de l’epiteli. S’alimenten de bacteris i fongs.
3. QUINORRINCS
Els quinorrincs són un grup de 150 espècies inferiors a 1 mm. Tenen el cos recobert per 13 plaques de quitina (com els insectes i altres artròpodes), les quals estan articulades entre elles. S’alimenten gràcies a la presència d’una trompa amb moltes espines, la qual també intervé en el seu desplaçament. Presenten tots els sistemes anatòmics, excepte la circulació i la respiració que és també per difusió. Tenen una gran quantitat d’elements sensorials: ocels per detectar la llum i espines mecanoreceptores. Tenen sexes separats. S’alimenten de detritus i diatomees. Viuen entre els grans de sorra del fons marí.
4. CICLIÒFORS
Fins fa poc, es creia que els cicliòfors incloïen una única espècie: Symbion pandora. Es tracta d’animals que viuen sobre les plaques bucals dels escamarlans (Nephrops narvegicus). El mascle té una mida diminuta, tant diminuta que s’ha convertit en una bossa d’espermatozoides, i viu enganxat a la femella. Les femelles tenen sistema digestiu, una corona de cilis i un disc adhesiu a la base per enganxar-se als escamarlans. Es reprodueixen tant de forma asexual, formant una larva coneguda com a pandora, com de forma sexual, a través d’una larva coneguda com a cordoide, la qual sempre dóna femelles. Altres espècies són Symbion americanus, que viu sobre la llagosta americana (Homarus americanus) i hi podría haver més espècies encara no descrites i sense nom, que viurien sobre altres crustacis.
REFERÈNCIES
- Apunts de l’assignatura Invertebrats de la Llicenciatura en Biologia (Universitat de Barcelona).
- Brusca RC & Brusca GJ (2005). Invertebrados. Ed. McGraw Hill (2 ed).
- Hickman, Roberts, Larson, l’Anson & Eisenhour (2006). Principios integrales de Zoología. Ed. McGraw Hill (13 ed).
All you need is Biology 