Arxiu d'etiquetes: animals

Plantes i animals també poden viure en matrimoni

Quan pensem en la vida de les plantes es fa difícil imaginar-la sense la interacció amb els animals, ja que aquests dia rere dia estableixen diferents relacions simbiòtiques amb elles. Entre aquestes relacions simbiòtiques trobem la herbívora, o el cas contrari, el de les plantes carnívores. Però, hi ha moltes altres interaccions súper importants entre plantes i animals, com la que porta a aquests organismes a ajudar-se els uns als altres i a conviure junts. Per això, aquesta vegada us vull presentar el mutualisme entre plantes i animals. 

I, què és el mutualisme? Doncs és la relació que s’estableix entre dos organismes en la qual ambdós obtenen un benefici de la convivència en conjunt, és a dir, els dos aconsegueixen una recompensa quan viuen en companyia. Aquesta relació aconsegueix augmentar la seva eficàcia biològica (fitness) i per tant existeix una tendència dels dos organismes a conviure sempre junts.

Segons aquesta definició tant la pol·linització com la dispersió de llavors a través d’animals són casos de mutualisme.

POL·LINITZACIÓ PER ANIMALS

Moltes plantes reben visites a les seves flores per part d’animals que pretenen alimentar-se del nèctar, del pol·len o d’altres sucres que aquestes produeixen  i a canvi transporten pol·len cap a altres flors, permeten que aquest arribi al estigma d’una manera molt eficaç. Així la planta obté el benefici de la fecundació amb un cost de producció menor de pol·len que el que suposaria dispersar-lo per l’aire (el qual arribaria amb menor probabilitat al estigma d’altres flors). I els animals a canvi obtenen com a recompensa l’aliment. S’estableix així una veritable relació de mutualisme entre els dos organismes.

 “Video:The Beauty of Pollination” – Super Soul Sunday – Oprah Winfrey Network (www.youtube.com)

El cas més extrem de mutualisme es dona quan aquestes especies evolucionen unes depenent de les altres, és a dir, quan es dona coevolució. Entenem per coevolució aquelles adaptacions evolutives que permeten als dos o més organismes establir una relació de simbiosis estreta, ja que les adaptacions evolutives d’un influeixen en les adaptacions evolutives de l’altre organisme. Per exemple, això es dona entre varies orquídies i els seus pol·linitzadors, com és el conegut cas de l’Orquídea de Darwin. Però, hi ha moltes altres plantes que també han coevolucionat amb els seus polinitzadors, com la figuera o la mandioca o iuca.

De cap manera això s’ha de confondre amb l’engany que algunes plantes preparen per al seus pol·linitzadors, els quals no obtenen cap benefici directe. Per exemple, algunes orquídies també atrauen als seus pol·linitzadors amb olors (feromones) i les seves formes curioses que s’assemblen a les femelles dels pol·linitzadors, fent que aquests s’acostin a elles per copular-les i quedin impregnats de pol·len que serà transportant a altres flors gracies al mateix parany.

14374841786_121feb4632_o.jpg
Orquidea abellera (Ophrys apifera) (Autor: Bernard DUPONT, flickr).

DISPERSIÓ DE LLAVORS PER ANIMALS

La dispersió de llavors per animals es considera que ha tingut lloc gracies a un procés coevolutiu entre animals i els mecanismes de dispersió de les llavors en el qual tant plantes com animals obtenen un benefici. El més probable és que aquest procés s’iniciés en el Carbonífer (~300 Ma), on ja es creu que algunes plantes com les cícades desenvolupaven uns falsos fruits carnosos que podrien ser consumits per rèptils primitius que actuarien d’agents dispersadors de llavors. Aquest procés s’hauria intensificat amb la diversificació de plantes amb flors (Angiospermes) i de petits mamífers i aus durant el Cretaci (65-12 Ma), fet que va permetre la diversificació dels mecanismes de dispersió i de les estructures del fruit.

El mutualisme es pot donar de dues maneres dins de la dispersió de llavors per animals.

El primer cas el duen a terme els dispersadors que ingereixen llavors o fruits que expulsaran posteriorment, sense ser digerits, per defecacions o regurgitats. Els fruits i llavors preparats per aquest cas són portadors de recompenses o reclams, amb els quals atrauen als seus agents dispersadors, ja que els fruits acostumen a ser carnosos, dolços i normalment tenen colors vistosos o emeten olors per atraure als animals.

Per exemple, Acacia cyclops forma unes beines que contenen llavors rodejades per un eleosoma (substancia molt nutritiva formada normalment per lípids) que són molt més grans que la pròpia llavor. Això suposa un cost elevat d’energia per part de la planta, ja que no tan sols ha de produir la llavor sinó que també té que formar aquesta recompensa. Però a canvi, la cacatua Galah o de cap rosat (Eolophus roseicapillus) transporta a llarga distancia les seves llavors, ja que al alimentar-se d’aquest eleosoma ingereix les llavors que seran transportades pel seu vol a llarga distancia fins que siguin expulsades per defecació en altres llocs.

Cacatua_Acacia.jpg
Esquerra, Cacatua Galah (Eolophus roseicapillus) (Autor: Richard Fisher, flickr) ; Dreta, beines d’Acacia cyclops (llavors negres, eleosoma rosa) (Autor: Sydney Oats, flickr).

I l’altre tipus de dispersió de llavors per animals que estableix una relació de mutualisme és aquella on les diàspores són recollides per animals en èpoques d’abundància i les enterren per a disposar d’elles com aliment quan tinguin necessitat. Però no totes són menjades i algunes germinen.

3748563123_eeb32302cf_o.jpg
Esquirol recollint fruits (Autor: William Murphy, flickr)

Però no tot acaba aquí, ja que hi ha altres exemples ben curiosos i menys coneguts que d’alguna manera han fet que tant animals com plantes visquin junts en un perfecte “matrimoni”. Mirem ara un parell d’exemples:

Azteca i Cecropia

Les plantes del gènere Cecropia viuen en els boscos tropicals humits de Centre-Amèrica i Sud-Amèrica essent unes grans lluitadores. La seva estratègia per aconseguir alçar-se i captar llum evitant la competència amb d’altres plantes ha sigut la estreta relació que mantenen amb les formigues del gènere Azteca. Les plantes proporcionen a les formigues refugi, ja que les seves tiges terminals són normalment foradades i septades (amb separacions), el que permet a les formigues habitar-les per dins, i a més les plantes també produeixen cossos de Müller, que són petits cossos nutritius rics en glicogen dels quals les formigues s’alimenten. A canvi, les formigues protegeixen a Cecropia de lianes o plantes trepadores, permetent-li un gran èxit com a planta  pionera.

Ant Plants: CecropiaAzteca Symbiosis (www.youtube.com)

Marcgravia i Ratpenats

Fa pocs anys s’ha descobert que una planta de Cuba que és pol·linitzada per ratpenats ha evolucionat donant peu a fulles modificades que actuen com antenes parabòliques per a l’ecolocalització (radar) dels ratpenats. És a dir, la seva forma facilita que els ratpenats la localitzin ràpidament el que els permet recol·lectar nèctar de manera més eficient i a les plantes ser pol·linitzades amb major èxit, ja que els ratpenats es desplacen ràpidament visitant centenars de flors cada nit per alimentar-se.

6762814709_6dfaf49fff_o.jpg
Marcgravia (Autor: Alex Popovkin, Bahia, Brazil, Flickr)

En general, veiem que la vida de les plantes depèn molt de la vida dels animals, ja que aquests estan connectats d’una manera o altre. Totes aquestes interaccions que hem presentat formem part d’un conjunt encara més gran que fa de la vida una més complexa i singular, en la que la vida d’uns no s’explica sense la vida dels altres. Per aquest motiu podem dir que la vida d’alguns animals i algunes plantes s’assembla a un matrimoni.

Difusió-català

REFERÈNCIES

  • Apunts obtinguts en diferents assignatures durant la realització del Grau de Biologia Ambiental (Universitat autònoma de Barcelona) i el Màster de Biodiversitat (Universitat de Barcelona).
  • Bascompte, J. & Jordano, P. (2013) Mutualistic Networks (Chapter 1. Biodiversity and Plant-Animal Coevolution). Princeton University Press, pp 224.
  • Dansereau, P. (1957): Biogeography: an Ecological Perspective. The Ronald Press, New York., pp. 394.
  • Fenner M. & Thompson K. (2005). The Ecology of seeds. Cambridge: Cambridge University Press, 2005. pp. 250.
  • Font Quer, P. (1953): Diccionario de Botánica. Editorial Labor, Barcelona.
  • Izco, J., Barreno, E., Brugués, M., Costa, M., Devesa, J. A., Fernández, F., Gallardo, T., Llimona, X., Parada, C., Talavera, S. & Valdés, B. (2004) Botánica ªEdición. McGraw-Hill, pp. 906.
  • Murray D. R. (2012). Seed dispersal. Academy Press. 322 pp.
  • Tiffney B. (2004). Vertebrate dispersal of seed plants through time. Annual Review of Ecology, Evolution and Systematics. 35:1-29.
  • Willis, K.J. & McElwain, J.C. (2014) The Evolution of Plants (second edition). Oxford University Press, pp. 424.
  • National Geographic (2011). Bats Drawn to Plant via “Echo Beacon”. http://news.nationalgeographic.com/news/2011/07/110728-plants-bats-sonar-pollination-animals-environment/
Anuncis

Trotting the sea: seahorses

Little by little, we have been disclosing the wonders that hide seas and oceans of the world: cetaceans, sharks, jellyfishes, starfishes, marine turtles, nudibranchs, pyrosomids, ctenophora, coral, among others. Today we will know a little bit more about some animals with a curious shape: seahorses. 

INTRODUCTION

Seahorses, together with pipefishes and the leafy, ruby and weedy seadragons, constitute the Syngnathidae family. They are small fishes with a long body, which present a unique feature: females lay the eggs inside a pectoral cavity of male, where are fecundated, and then they are released. Watch this video of a male seahorse realising the small seahorses:

These animals live in coastal waters of tropical and subtropical seas, what include Mediterranean sea, mainly in algae and Posidonia. In the Mediterranean, we can find three genus of Syngnathidae:  Hippocampus, Syngnathus y Nerophis; but here we will focus on the first one, which corresponds to seahorses.

SEAHORSES

Seahorses, which use the tail like a tiller and to hold on to objects, maintain their vertical position thanks to an organ that allow their buoyancy called swim bladder (present in all fishes) and the tail. All seahorse species are included in the genus Hippocampus, with about 50 species. They feed on small invertebrates, mainly crustaceans present in the plankton. When the prey is close, its mouth acts as a hoover.

In the Mediterranean, we find two species of seahorse: the short snouted seahorse (Hippocampus hippocampus) and the seahorse (Hippocampus guttulatus).

SHORT SNOUTED SEAHORSE (Hippocampus hippocampus)

The short snouted seahorse, with a brown grey colouration, present a short snout and they lack appendixes in the head and back. They can measure 15 cm. They live in sandy and detritus sea-floors till 10 m deep. When a female wants to introduce the egg mass inside the male, they do not hold on each other. Males release the little seahorses after 4 weeks. Their conservation status is unknown.

Cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) (Foto: Alex Mustard, Arkive).
Short snouted seahorse (Hippocampus hippocampus) (Picture: Alex Mustard, Arkive).

SEAHORSE (Hippocampus guttulatus)

This seahorse, different from the other one, presents long snout and abundant appendixes in the head and trunk. They can also measure 15 cm long. They usually live in seagrasses, but is quite difficult to see them. In this case, the male and the female hold on to each other when she wants to introduce the egg mass in the male. Its conservation status is also unknown.

Cavallet de mar (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).
Seahorse (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).

REFERENCES

Difusió-anglès

Trotant els mars: els cavallets de mar

Mica en mica hem anat revelant les meravelles que amaguen els mars i oceans del món: cetacis, taurons, meduses, estrelles de mar, tortugues, nudibranquis, pirosòmids, ctenòfors, corall, entre altres animals. Avui coneixerem a uns animals de forma molt curiosa: els cavallets de mar! 

INTRODUCCIÓ

Els cavallets de mar, junt als peixos agulla, formen la família dels signàtids. Són peixos de mida petita i de forma allargada, amb una característica única: les femelles ponen els ous a l’interior d’una cavitat del pit del mascle, on els fecunda, i després són alliberats. Mira aquest vídeo d’un mascle alliberant als petits cavallets de mar:

Aquests animals viuen en aigües costaneres dels mars tropicals i subtropicals, el que inclou el mar Mediterrani, principalment entre les algues i la Posidònia. Al Mediterrani trobem tres gèneres diferents de signàtids: Hippocampus, Syngnathus i Nerophis; tot i que aquí ens centrem en el primer, que correspon al dels cavallets de mar.

ELS CAVALLETS DE MAR

Els cavallets de mar, que utilitzen la cua com a timó i per agafar-se, mantenen la seva posició vertical gràcies a un òrgan que permet la floració anomenat bufeta natatòria (la tenen tots els peixos) i de la cua. Totes les espècies de cavallets de mar estan inclosos al gènere Hippocampus, amb unes 50 espècies. S’alimenten de petits invertebrats, principalment crustacis del plàncton. Quan la presa està a prop, la seva boca actua com una aspiradora.

Al Mediterrani trobem dues espècies de cavallets de mar diferents: el cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) i el cavallet de mar (Hippocampus guttulatus).

CAVALLET DE MAR XATO (Hippocampus hippocampus)

El cavallet de mar xato, de coloració bruna gris, presenta el morro o tub bucal curt, a més de no presentar apèndixs ni al cap ni al dors. Pot arribar a mesurar 15 cm de longitud. Viu en fons de sorra i detritus fins als 10 metres de profunditat. Quan la femella vol introduir la massa d’ous en la bossa del mascle, aquests no s’agafen amb la cua. Els mascles expulsen als joves al cap de 4 setmanes. El seu estat de conservació és desconegut.

Cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) (Foto: Alex Mustard, Arkive).
Cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus) (Foto: Alex Mustard, Arkive).

CAVALLET DE MAR (Hippocampus guttulatus)

El cavallet de mar, a diferència de l’anterior, presenta el morro llarg i presenta apèndixs abundants tant el cap com al tronc. També pot mesurar fins a 15 cm de llarg. Viu normalment en praderies de posidònia, però no és fàcil de veure. En aquest cas, el mascle i la femella es subjecten amb la cua quan aquesta introdueix la bossa a l’interior del mascle. El seu estat de conservació també es desconeix.

Cavallet de mar (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).
Cavallet de mar (Hippocampus guttulatus) (Foto: Florian Graner, Arkive).

REFERÈNCIES

Difusió-català

Homosexuality is so animal

Fortunately for LGTB collective, greater and greater countries and societies understood that homosexuality is something natural and that it is not an illness. Anyway, despite this is true, it is also true that it is necessary to work hard to achieve equality on lesbian, gay, transexual and bisexual rights and to eradicate the false belief that homosexuality is unnatural. In the next weeks, in cities all over the world like Barcelona and Madrid will take place LGTB Pride parties. For this reason, this article hope to show clear examples that homosexuality is not exclusive of human, but present in many animals. So, there is no reason to continue believing in the argument that homosexuality is unnatural! 

IF YOU ARE NEW HERE, YOU CAN FOLLOW US ON FACEBOOK AND TWITTER

INTRODUCTION

Homosexuality is a fact present in many animal species. In fact, it has been documented in 1,500 of the more than 1 million described animal species (Bagemihl, 1999). Without going any further, a study of the California University demonstrated that in all the analysed species there were some individuals with homosexual traits or behaviours, including worms, flies, birds, dolphins and chimpanzees, among others.

In the animal kingdom, the concept “homosexuality” refers to any sexual behaviour between same sex animals, like copulation, flirt, mating, genital stimulation and young breeding. In the case of humans, it is more complex than this because there is much more factors and feelings are involved in this.

From the biological point of view, it is supposed that the goal of any species is its perpetuation. So, which is the function of homosexuality? There are many theories about it and they are not particular because for each species there is one explanation or another. Let’s explain three of them! Marelen Zuk, professor in biology at the University of California, propose that not producing their own offspring, homosexuals could help to breed and take care of their relatives, what also contributes to genetic pool. According to the biologist and phsycologist Janet Mann from the Georgetown University, it is a way of creating links and alliances between individuals. Finally, in the case of fruit fly and other insects, the evolutionary biologist Nathan Bailey suggest that the reason of their homosexuality is the lack of the gene that let them to distinguish between both sex. There is also the possibility that homosexuality doesn’t have any function. At any rate, homosexual behaviour may have evolutionary consequences, but it is still being studied.

PINGUINS

On February 2004, New York Times published that Roy and Silo, two male chinstrap penguins (Pygoscelis antarctica) from the Central Park Zoo, coiled their necks, vocalized one to other and had sex. When they were exposed to females, they rejected them. Moreover, zookeepers gave them a fertile egg in order they incubate them and when the little penguin was born they feed her until she was able to live by herself. This is not an isolated case because it have happened more in this and other zoos, like in Bremerhaven Zoo (Germany), Faunia (Spain) and Dingle Ocean World (Ireland).

But this is not exclusive of captive animals. A research done on Adélie penguin (Pygoscelis adeliae) found homosexual behaviours in some of their young individuals. Another research was carried on king penguin (Aptenodytes patagonicus), in which it was observed that 28.3% of males flirted with other males. The reason in this case seems to be an excess of males or high testosterone levels. Anyway, it was found two partners (male-male and female-female) in which one knew the vocalization of the other.

Los pingüinos son un claro ejemplo de aves con comportamientos homosexuales (Foto de Listverse).
Penguins are a good example of birds with homosexual behaviours (Picture from Listverse).

BONOBOS

The bonobo (Pan paniscus), apes very close to humans, are a good example of homosexual behaviours. They are so sexual. It has been observed that, in captivity or free, half of their sexual relationships are with same sex animals. In addition, females have sex with other females almost every hour. The main function of this is to strengthen links between animals. In the case of males, in order to reduce the stress after a fight, a penis fight takes place, that consists on rubbing their genitals together.

En los bonobos, las relaciones con seres del mismo sexo podrían servir para hacer los vínculos más fuertes (Foto de BBC).
In bonobos, same sex relationships may be done to strengthen social links (Picture from BBC).

KILLER WHALES

Homosexual interactions between male killer whales (Orcinus orca) are an important part of their social life. When resident groups join together during summer and autumn to feed, males show flirting, affectionate and sexual behaviours between them. Normally, interactions take place one to one and lasts for an hour, but it can be longer. In this interactions, they caress, chase and carefully push one to the other. Another amazing behaviour is the beak – genital orientation, but it also take place between males and females. Just under the water surface, one male swims in an upside down position, touching the genital zone of the beak. Then, they dive together in a double helix spiral. This happens several times, but they interchange their positions. It is not strange to see them with the erected penis during this interaction. Despite it happens in all ages, it is specially abundant in young animals.

Las orcas (Orcinus orca) son cetáceos con comportamientos homosexuales habituales (Foto de WorldPolicy)
Killer whales (Orcinus orca) are cetaceans with homosexual behaviours (Picture from WorldPolicy)

GUPPIES

A research made on guppies (Poecilia reticulata) demonstrated that the lack of females in the environment during a long period of time produce that males prefer other males even when there are females in the environment. Not only this. When males that had been with females during a long period of time are deprived from females for a short time (two weeks) they prefer males instead of females.

Los machos de guppy preferían otros machos cuando no había hembras en su ambiente durante largos períodos de tiempo (Foto de GuppyFish).
Male guppies prefer other males when there is no females in the environment during a long period of time (Picture from GuppyFish).

DRAGONFLIES

Some studies lay bare that there is a high rate of mating between same sex individuals in dragonflies. The reasons could be the lack of individuals of the other sex or that female tricks to avoid sexual advances of males could produce that males look for same sex individuals. One specific example is blue-tailed damselfly (Ischnura elegans), in which 17% of males of wild populations prefer male partners.

Los machos del cola azul (Ischnura elegans) prefieren a otros machos cuando son alojados en ausencia de hembras (Foto: L. B. Tettenborn, Creative Commons).
17% of male blue-tailed damselfly (Ischnura elegans) prefer other males (Picture: L. B. Tettenborn, Creative Commons).

SOME EXAMPLES MORE

  • Studies on wild occidental gull (Larus occidentalis) show that between 10 and 15% of females are homosexual. It has been seen that they show flirting rituals between them and that they set nets together. They only copulate with males to produce fertile eggs, but then go with their initial partner.
  • On domestic sheep, 8% of males from a flock prefer other males despite the presence of females. But this could benefit other males because they can present the same genes and pass to next generation. But this also benefits females by doing them more fertile.
  • The king of savannah, the lion, also have homosexual behaviours. It has been observed wild male and female lions with this behaviour, include mating.

  • In some species of seahorse, homosexual behaviours between females are frequent, more than heterosexual.

CONCLUSION

Homosexual behaviours are no only in humans, but they are more complex in people. The reason that lead to the development of these behaviours in animals are several: lack of females, to stablish harder links… but there are some examples in which the behaviour is permanent. Moreover, it has been seen that this behaviours are not artificial due to the captivity of animals, like humans in prison, but they haven in wild animals too. So, homosexuality happens in many animals and cannot be considered unnatural. In addition, if it is the result of natural forces it cannot be considered immoral. 

gay-friendly

REFERENCES

Difusió-anglès

La homosexualitat és molt animal

Afortunadament pel col·lectiu LGTB, cada vegada són més el països i societats que entenen que la homosexualitat és quelcom natural i que no és cap malaltia. De totes maneres, tot i que això és cert, també ho és que encara falta molta feina per aconseguir la igualtat de drets de les lesbianes, gais, transexuals i bisexuals i per eliminar la falsa creença de que la homosexualitat és antinatural. Ja que en les properes setmanes es celebraran en ciutat com Barcelona i Madrid les festes més reivindicatives d’aquest col·lectiu, aquest article pretén mostrar clars exemples de que la homosexualitat no és quelcom exclusiu dels humans, sinó que molts animals presenten relacions d’aquest tipus. Així que ja saps, ja no hi ha cabuda per l’argument de que la homosexualitat és antinatural! 

SI ETS NOU, POTS SEGUIR-NOS A FACEBOOK TWITTER

INTRODUCCIÓ

La homosexualitat és un fet present en moltes espècies animals. De fet, s’ha documentat en 1.500 de les més d’un milió d’espècies animals descrites fins a la data (Bagemihl, 1999). Sense anar més lluny, un estudi de la Universitat de Califòrnia va demostrar que en totes les espècies analitzades hi havia alguns exemplars (repeteixo, només alguns!) amb trets o comportaments homosexuals, incloent a cucs, mosques, aus, dofins i ximpanzés, entre altres.

Al regne animal, el concepte “homosexualitat” es refereix a qualsevol comportament sexual entre organismes del mateix sexe, ja sigui la còpula, el flirteig, l’aparellament, l’estimulació genital o la cria dels joves. En el cas dels humans, és molt més complex que això, doncs hi ha molts més factors i no es simplifica només a això, ja que també hi intervenen els sentiments en mig de tot plegat.

Des del punt de vista biològic, si se suposa que l’objectiu de tota espècie és la seva perpetuació en el temps, de què serveix la homosexualitat? Hi ha moltes teories al respecte, i no són excloents ja que per cada espècie hi ha una explicació o altra. Anem a veure’n tres. Marlene Zuk, professora de biologia de la Universitat de Califòrnia, proposa que al no produir la seva pròpia descendència, els homosexuals podrien ajudar a criar i educar als seus parents, el que contribueix també al pool genètic. Per a la biòloga i psicòloga Janet Mann de la Universitat Georgetown, és una forma de crear vincles i aliances entre individus. Finalment, pel cas de la mosca de la fruita i altres insectes, segons el biòleg evolutiu Nathan Bailey, s’explica pel fet de que els manca el gen que permet discriminar entre els sexes. També hi ha la possibilitat de que la homosexualitat no tingui cap funció concreta. Sigui com sigui, la conducta homosexual pot tenir conseqüències evolutives, però s’està començant a estudiar.

PINGÜINS

Al febrer de 2004, el diari New York Times informava de que Roy i Silo, dos pingüins de cara blanca (Pygoscelis antarctica) mascles del Central Park Zoo, enroscaven els seus colls, es vocalitzaven l’un a l’altre i tenien sexe entre ells. Quan se’ls va exposar a femelles, no mostraven cap interès per elles. A més, els cuidadors els van donar un ou fèrtil perquè l’incubessin i quan va néixer la jove pingüí la van alimentar fins que va poder valdre’s per ella mateixa. Però aquest no és un cas aïllat, doncs ha tingut lloc més vegades en aquest i altres zoos, com per exemple al Bremerhaven Zoo (Alemanya), Faunia (Madrid) i Dingle Ocean World (Irlanda).

Però això no només es produeix en animals captius. Un estudi realitzat en pingüins d’Adèlia (Pygoscelis adeliae) de l’Antàrtidava trobar comportaments homosexuals en alguns dels seus individus joves. Un altre cas és el pingüí reial (Aptenodytes patagonicus), en els quals s’observa flirteig entre el 28,3% dels mascles segons un estudi, tot i que sembla ser que les parelles homosexuals són de curta durada. El motiu en aquests últims sembla ser un excés de mascles o alts nivells de testosterona. De totes maneres, es van trobar dues parelles (mascle-mascle i femella-femella) en les quals l’altre havia après la vocalització de la seva parella.

Los pingüinos son un claro ejemplo de aves con comportamientos homosexuales (Foto de Listverse).
Els pingüins són un clar exemple d’aus amb comportaments homosexuals (Foto de Listverse).

BONOBOS

Els bonobos (Pan paniscus), primats molt propers als humans, són també un gran exemple de comportaments homosexuals. Es tracta d’animals molt sexuals. S’ha observat que, ja sigui en llibertat o en captivitat, la meitat de les seves relacions sexuals són amb espècimens del seu mateix sexe. S’ha vist, a més, que les femelles de bonobo tenen sexe amb altres femelles quasi cada hora. Sembla ser que la funció principal és la d’enfortir les vincles entre els individus. Entre els mascles, amb la finalitat de reduir la tensió després d’una baralla, té lloc la lluita de penis, que consisteix en fregar els genitals entre si.

En los bonobos, las relaciones con seres del mismo sexo podrían servir para hacer los vínculos más fuertes (Foto de BBC).
En els bonobos, les relacions amb individus del mateix sexe podrien servir per fer els vincles més forts (Foto de BBC).

ORQUES

Les interaccions homosexuals entre els mascles d’orques (Orcinus orca) són una part important de la seva vida social. Quan els grups residents s’uneix a l’estiu i tardor per alimentar-se, els mascles mostren comportaments de flirteig, carinyosos i sexuals entre ells. Normalment, les interaccions es produeixen un a un i tenen una duració d’una hora, tot i que poden allargar-se més. En aquestes interaccions, es freguen, es persegueixen i s’empenyen amb cura. Un comportament a destacar és el conegut com a orientació morro – genital, tot i que també es produeix entre individus de diferent sexe. Just per sota de la superfície de l’aigua, un mascle neda per sota de l’alta amb la panxa amunt, tocant la zona genital amb el seu morro. Després, els dos es submergeixen conjuntament formant una espiral de doble hèlix. Això es repeteix vàries vegades intercanviant-se les posicions. No és rar observar els seus penis erectes durant aquesta interacció. Malgrat té lloc en totes les edats, és especialment abundant entre els joves.

Las orcas (Orcinus orca) son cetáceos con comportamientos homosexuales habituales (Foto de WorldPolicy)
Les orques (Orcinus orca) són cetacis amb comportaments homosexuals (Foto de WorldPolicy)

Vols saber més sobre els cetacis? Realitza el curs Tursiops: Introducció als cetacis amb un 40% de descompte només fins a finals de mes (fes clic a la imatge per beneficiar-te del cupó): origen i evolució, adaptacions, diversitat, comportaments, amenaces i molt més. Més info aquí. 

PromoJuny

GUPPIS

En un estudi realitzat en guppis Poecilia reticulata) es va demostrar que la manca de femelles en l’ambient durant llargs períodes de temps produeix que els mascles prefereixin altres mascles fins i tot quan després hi ha femelles a l’ambient. No només això. Quan els mascles que havien estat amb femelles durant un període llarg de temps van ser privats d’elles per un temps curt (dues setmanes) aquests preferien als mascles enlloc de les femelles.

Los machos de guppy preferían otros machos cuando no había hembras en su ambiente durante largos períodos de tiempo (Foto de GuppyFish).
Els mascles de guppi preferien altres maslces quan no hi havia femelles al seu ambient durant períodes llargs de temps (Foto de GuppyFish).

LIBÈL·LULES

Vàries investigacions han posat de manifest que hi ha una taxa molt alta d’aparellaments entre individus del mateix sexe en les libèl·lules. Els motius podrien ser la manca de disponibilitat d’individus del sexe oposat o que els enganys de les femelles per evitar les insinuacions sexuals dels mascles podrien causar que aquests busquin individus del seu mateix sexe. Les femelles del cua blau comú (Ischnura elegans) presenten tres tipus de coloracions i formes. Quan els mascles eren allotjats només amb mascles, preferien els individus del seu mateix sexe quan s’exposaven a les femelles, mentre que si eren allotjats en grups mixts després tenien preferència pels tres tipus de femella. Per tant, la manca de femelles feia que les libèl·lules mascle preferissin a altres mascles. De totes maneres, el 17% dels mascles de les poblacions salvatges prefereixen als individus del seu mateix sexe.

Los machos del cola azul (Ischnura elegans) prefieren a otros machos cuando son alojados en ausencia de hembras (Foto: L. B. Tettenborn, Creative Commons).
Els mascles del cua blau comú (Ischnura elegans) prefereixen a altres mascles quan són allotjats en absència de femelles (Foto: L. B. Tettenborn, Creative Commons).

ALGUNS EXEMPLES MÉS

  • Estudis en gavina occidental (Larus occidentalis) en estat salvatge mostren que entre el 10 i el 15% de les femelles són homosexuals. S’ha vist que mostren rituals de flirteig entre elles i que munten els nius juntes. Només puntualment copulen amb mascles per produir ous fèrtils, però després tornen amb la seva parella inicial.
  • En ovelles domesticades, el 8% dels mascles d’un remat prefereix a un altre mascle de per vida malgrat que hi hagi disponibilitat de femelles. Això podria beneficiar als altres mascles (que poden tenir els mateixos gens que els homosexuals) i poden passar-los a la següent generació. Però també fa que les femelles siguin més fèrtils.
  • El rei de la sabana, el lleó, també presenta comportaments homosexuals. S’han observat tant lleons com lleones salvatges amb comportaments d’aquest tipus, arribant a muntar-se.

  • En algunes espècies de cavallet de mar, sobretot entre femelles, les relacions sexuals homosexuals poden arribar a ser molt més freqüents que les heterosexuals.

CONCLUSIÓ

Com has pogut llegir, els comportaments homosexuals no són exclusius de l’ésser humà, tot i que són molt més complexos en aquests últims. Els motius que condueixen al desenvolupament de conductes homosexuals en animals poden ser vàries: la poca disponibilitat de femelles, enfortir vincles… tot i que hem pogut veure que en alguns el comportament és permanent. A més, s’ha vist que no és quelcom artificial degut a la captivitat dels animals, com podria passar en humans en presons, sinó que això també té lloc en animals lliures. Així doncs, la homosexualitat té lloc en molts animals, pel que hauria de fer plantejar a aquells que hi van en contra si no es tracta de quelcom molt natural. A més, si no és una elecció sinó el resultat de forces naturals, el debat sobre si és immoral hauria de ser abandonat. 

gay-friendly

REFERÈNCIES

Difusió-català

Marine unicorns: Pyrosomida

This week, it has been spread through Social Media a video of a marine animal that is hardly seen. A group of divers, while they was diving in the Philippines, had the opportunity to observe a marine unicorn or Pyrosomida. Or maybe not! Some professionals said that this is a Thysanoteuthis squid egg case. In fact, it’s easy to distinguish a Thysanoteuthis squid egg case from a Pyrosomida: while in the egg case the balls (eggs) are distributed forming a spiral, in the Pyrosomida is an homogeneous mesh of organisms.  In this article we will talk about Pyrosomida. 

INTRODUCTION

Pyrosomida are an order of marine animals included in the Chordata (a group that also includes vertebrate animals). In concrete, they are inside the Thaliacea class in the Urochordata or Tunicata group. There are 2,000 species widely distributed in all oceans, from close to shore to big depths. The reason of their name, Tunicata, is that they present a tough tunic that covers and protects the animal and that contains cellulose. Urochordata or Tunicata can be classified into three classes: Ascidians (or sea squirts), Larvacea and Thaliacea.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAUrochordata classes. (A) Ascidian (Picture: Gronk, Creative Commons), (B) Larvacea (Picture: Rocco Mussat Sartor, Università degli Studi di Torino); and (C) Thaliacea (Picture: Mingorance Rodríguez, Creative Commons)

THALIACEA

The Thaliacea are pelagic organisms similar to a lemon or a barrel, with a transparent and gelatinous body; and for this reason is difficult to see them when they are in the sea surface. Each individual is constituted for a belt of circular musculature and an inhalant and exhalent siphon in opposed poles. They can live in two ways: while some of them are solitaries, that is that each individual live independently one from another; other form colonies that can measure some metres.

They get around with body contractions, so they bomb water through the body and propel themselves with a water stream. This also allow them to breath and to feed on the particles of the water.

Most of them are luminescent and produce bright light during the night.

PYROSOMIDA

As we said, Pyrosomida are a group of marine pelagic animals included in the Thaliacea, which have been explained in the previous section.

The individuals live grouped in colonies, that measure between 20 and 30 cm in the Mediterranean, despite in tropical seas they can be 4 meters long and, in extreme cases, more than 10 meters. Each individual is called blastozooid and measures few millimetres, the body present an oral siphon inside the colony and a cloacal outside. Despite each organism maintains its individuality, they live together under the same tunic. Colonies have an inner cavity, which communicates with the exterior through an opening.

They are filtering animals, so water pass through faringial fissures with feeding particles and, thanks to an organ that produces mucus (called endostyle) and Listers tongues, they form a feeding cord.

Concerning to reproduction, each individual release gametes inside the colony and then these are expeled outside. After fecundation, it is formed the oozooid, called ciatozooid, which produce four individuals by budding, and these constitute the tip of the new colony. These four organisms, by budding, produce the entire colony.

Pyrosomida are the most bioluminescent organisms of the zooplanckton because they produce a blue light that can be seen easily some metres under the water.

800px-CombjellyYoung colony of Pyrosomida. These animal measured about 1 cm long. (Picture: Nick Hobgood, Creative Commons). 
800px-Pyrosoma_atlanticumPyrosoma atlanctium (Picture: Show_ryu, Creative Commons)

REFERENCES

  • Notes of the subject Chordata of the Degree in Biology of the University of Barcelona
  • Hickman, Roberts, Larson, Anson & Eisenhour (2006). Integreted principles of Zoology. Mc Graw Hill (13 ed).
  • Storer, TI; Usinger, RL; Stebbins, RC & Nybakken JW (1975). Zoología general. Ed. Omega (6 ed)
  • http://www.sensaciones.org/down/aquanet/aquanet-34.pdf

If you enjoyed this article, please share it in the Social Media to spread it, so the goal of the blog is to disseminate science. 

This post is under a Creative Commons licence: 

Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Unicorns de mar: els pirosòmids

Aquesta setmana, s’ha difós per les xarxes socials un vídeo d’un animal marí que poques vegades es té la oportunitat d’observar. Un grup de bussejadors, mentre feien immersió en aigües de Filipines, van tenir l’ocasió d’observar un unicorn de mar o pirosòmid. O potser no! Alguns professionals diuen que és una posta del calamar Thysanoteuthis. De fet, és fàcil de distinguir una posta del calamar Thysanoteuthis d’un pirosòmid: mentre que la posta està formada per boles (els ous) disposades en espiral, en els pirosòmids és una malla homogènia d’organismes. En aquest article s’expliquen les característiques generals dels pirosòmids.

INTRODUCCIÓ

Els pirosòmids són un ordre d’animals marins inclosos en els cordats (grup que també inclou als animals vertebrats). En concret, estan situats dins la classe dels taliacis dins el grup dels urocordats (o tunicats). Els urocordats comprenen unes 2000 espècies àmpliament distribuïdes en tots els mars, des de prop de la costa fins a les grans profunditats. El nom tunicats es deu a la presència d’una túnica resistent que revesteix i protegeix a l’animal i que conté cel·lulosa. Aquests es subdivideixen en tres classes diferents: ascidiacis, larvacis i taliacis.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAClasses de Tunicats o Urocordats. (A) Ascidiacis (Foto: Gronk, Creative Commons), (B) Larvacis (Foto: Rocco Mussat Sartor, Università degli Studi di Torino); i (C) Taliacis (Foto: Mingorance Rodríguez, Creative Commons)

ELS TALIACIS

Els taliacis són formes pelàgiques semblants a un barril o a una llimona, amb el cos transparent i gelatinós, motiu pel qual és complicat de poder-los veure quan estan a la superfície del mar. Cada individu està constituït per bandes de musculatura circular i un sifó inhalant i exhalant en extrems oposats. Poden presentar dues formes de vida diferents: mentre que alguns són solitaris, és a dir, cada individu viu de forma independent un de l’altre; altres formen colònies que poden assolir varis metres de longitud.

Es desplacen mitjançant contraccions del cos, de manera que bombegen aigua a través del cos i es propulsen amb un raig d’aigua. Això també els permet respirar i alimentar-se de les partícules que hi ha a l’aigua.

Molts són bioluminescents i emeten llum brillant durant la nit.

ELS PIROSÒMIDS

Com hem dit, els pirosòmids són un grup d’animals marins pelàgics inclosos en la classe dels Taliacis, explicats en l’apartat anterior, els quals són arrossegats per les corrents.

Els organismes viuen agrupats en colònies, les quals mesuren entre 20 i 30 cm al Mediterrani, tot i que en mars tropicals poden mesurar 4 metres de llarg i en casos més extrems superar els 10 metres. Cada individu s’anomena blastozooide i mesura uns pocs mil·límetres, constituïts per un sifó bucal a l’exterior de la colònia i el cloacal a l’interior. Tot i que cada organisme manté la seva individualitat, viuen junts sota una túnica comuna. Les colònies presenten una cavitat interna, la qual es comunica amb l’exterior a través d’una cloaca de mides considerables.

Són animals filtradors, de manera que l’aigua travessa les fenedures faríngies carregada de partícules alimentaries i, gràcies a un òrgan que secreta mucus (anomenat endostil) i a unes llengüetes del cos (llengüetes de Listers), formen un cordó alimentari.

Pel que fa a la reproducció, cada individu emet les gàmetes a l’interior de la colònia i després són expulsats a l’exterior a través de l’orifici general de la colònia. Un cop té lloc la fecundació, es forma un oozooide anomenaat ciatozooide, el qual per gemmació formarà quatre individus nous, els quals formaran l’àpex de la nova colònia. Aquests quatre individus, per gemmació, seran els que formaran la colònia sencera.

Els pirosòmids són dels organismes més bioluminescents del zooplàntcon ja que produeixen una llum blava que es pot veure fàcilment a varis metres sota la l’aigua.

A continuació hi ha una petita mostra fotogràfica d’alguns pirosòmids:

800px-CombjellyColònia jove de pirosòmid. Mesurava aproximadament 1 cm de longitud. (Foto: Nick Hobgood, Creative Commons). 
800px-Pyrosoma_atlanticumExemplar de Pyrosoma atlanctium (Foto: Show_ryu, Creative Commons)

REFERÈNCIES

  • Apunts de l’assignatura Cordats de la Llicenciatura en Biologia de la Universitat de Barcelona
  • Hickman, Roberts, Larson, Anson & Eisenhour (2006). Integreted principles of Zoology. Mc Graw Hill (13 ed).
  • Storer, TI; Usinger, RL; Stebbins, RC & Nybakken JW (1975). Zoología general. Ed. Omega (6 ed)
  • http://www.sensaciones.org/down/aquanet/aquanet-34.pdf

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials per a fer-ne difusió,  doncs l’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

 Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.