Quant peix consumim?

L’article d’aquesta setmana està inclòs en la secció sobre la pesca, doncs explicarem com està repartit a nivell mundial el consum de peix i si aquest ha anat a l’alça o ha caigut. Per fer-ho, ens basarem en un informe publicat per la FAO a l’any 2014 (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). 

La producció global de peix i altres organismes aquàtics per a l’ús humà inclou dos tipus d’activitats: per una banda, la captura o pesca d’organismes salvatges i, per l’altra, la seva producció en l’aqüicultura. Aquesta producció ha crescut de forma constant en les últimes cinc dècades. Això es deu a un augment de la demanda de peix per consum: als anys 1960, cada persona consumia de mitjana 9,9 kg de peix a l’any, mentre que al 2012 aquest valor era de 19,2 kg.

En 50 anys s’ha doblat el consum mitjà per any, assolint gairebé 20 kg per persona l’any 2012. 

Els motius que expliquen aquest increment en el consum són varis: el creixement de la població mundial, l’augment dels ingressos i la urbanització i la forta expansió de la producció de peix i l’augment de l’eficiència en els canals de distribució.

Aquesta imatge mostra l'evolució de la població mundial de l'any 1800 al 2015 i l'increment del consum de peix per persona a l'any 1960 (de 9,9 kg a l'any) i el 2014 (de 19,2 kg a l'any). Elaborat per Marc Arenas Camps.

La Xina ha estat el país més responsable del creixement de la disponibilitat de peix, degut a un gran augment de la seva producció de peix, sobretot provinent de l’aqüicultura. El seu consum per persona va créixer amb una taxa anual del 6% entre 1990 i 2010 fins als 35,1 kg a l’any 2010.

Malgrat els països en vies de desenvolupament han augmentat el consum de peix anual per persona, continuen essent els països desenvolupats els que tenen els nivells de consum més grans, tot i que cada vegada es va igualant més. Una part important del peix consumit en els països desenvolupats és importat, el que explica que la demanda en aquests països s’hagi mantingut malgrat hagi manllevat la producció.

Per altra banda, el peix consumit en els països en vies de desenvolupament prové de les pesqueries locals i segons la disponibilitat estacional, malgrat cada vegada presenten més diversificació dels tipus de peix disponible degut a l’augment dels ingressos i la riquesa.

En països en vies de desenvolupament el consum de peix prové de la pesca local i consumeixen espècies de temporada. Foto de Greenpeace.

A l’any 1996 es va produir el màxim de captures mai enregistrat, assolint els 93,8 milions de tones, seguit per l’any 2011 amb 93,7 milions de tones. A més, excloent les captures d’anxoveta (Engraulis ringens), l’any 2012 va assolir un nou màxim de producció (86,6 milions de tones). En quant a la producció de peix en aigües marines aquesta va ser de 82,6 milions de tones al 2011 i de 79,7 milions de tones el 2012. En aquests anys, 18 països (11 a Àsia) varen ser els responsables del 76% de les captures totals marines.

18 països varen ser els responsables del 76% de les captures totals marines.

Per altra banda, les captures en aigües continentals varen ser de 11,6 milions de tones l’any 2012, el que representa només un 13% del total de les captures. Finalment, la producció en l’aqüicultura va assolir un valor de 90,4 milions de tones l’any 2012, incloent 66,6 milions de tones en peix (dels quals 43,5 milions de tones les va produir Xina sola) i 23,8 milions de tones en algues (Xina n’és responsable de 13,5 milions de tones).

Consum de peix durant l'any 2012 (en milions de tones) segons dades de la FAO. Imatge elaborada per Marc Arenas Camps

Si t’ha agradat aquest article, t’estarem molt agraïts de que el comparteixis en totes les xarxes socials per fer arribar el missatge a més gent, doncs l’objectiu, al cap i a la fi, és la divulgació de la ciència i la naturalesa. 

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La pesca y el estado general de las pesquerías

Ésta es la primera entrada de un conjunto que pretenden dar una visión del impacto que tiene la pesca en las poblaciones explotadas y en los ecosistemas donde viven.

 

La pesca es la explotación de las poblaciones acuáticas que existen de forma natural.

Des de 1950 se observó un aumento de las capturas naturales hasta el año 1990 debido a la incorporación de motor y sonares en las embarcaciones. A partir de 1990 se mantienen las capturas entorno a los 90 millones de toneladas. Actualmente, la presión pesquera es tan importante que las pesquerías que no están gestionadas tienden al colapso ya que el número de adultos no puede producir suficiente juveniles. La imagen siguiente muestra, en azul, la evolución de las capturas naturales y, en verde la evolución de la producción en acuicultura, según datos de la FAO.

Las capturas de las pesquerías tienen distintos componentes. Por un lado, las capturas de la especie de interés (especie objetivo) y, de la otra, las otras especies que no son de interés (capturas accidentales). Estas capturas accidentales, a la vez, puede ser de especies con valor comercial (aunque poco) o descartes. Los descartes son todas las especies que se capturan de forma no intencionada y que no tienen valor comercial, su captura es ilegal o se ha dañado su aspecto. En la pesca de arrastre, los descartes representan el 40% de las capturas.

Un stock pesquero es una población o parte de una población que se explota como una unidad. Según la situación de explotación de los stocks, estos pueden estar no totalmente explotados (en azul), cuando aumentando la presión pesquera no se ve afectada la población; sobreexplotados (en rojo),  cuando no producen suficientes juveniles para mantener la población adulta y abastecer la extracción pesquera; o totalmente explotados (en verde), cuando están en el límite de explotación.

Se observa una disminución de hasta 10 veces de los recursos pesqueros sobre la plataforma continental en sólo un siglo (Christensen et al. 2004). También se observa la disminución de los recursos pesqueros en fondos batiales (Devine et al. 2006) y en mar abierto.

El cambio climático y la pesca son los factores que generan un impacto más importante en el mar. Los efectos de la pesca se dan a nivel de las poblaciones de organismos y de los ecosistemas.

 

Para más información, puedes consultar aquí:

– Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura: http://www.fao.org/fishery/es

– Comisión Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La pesca i l’estat general de les pesqueries

Aquesta és la primera entrada d’un conjunt d’entrades que pretenen donar una visió de l’impacte que té la pesca en les poblacions explotades i en els ecosistemes on viuen.

 

La pesca és l’explotació de les poblacions aquàtiques que existeixen de forma natural.

Des del 1950 es va observar un augment de les captures naturals fins al 1990 degut a la incorporació de motor i sonars en les embarcacions. A partir de 1990 es mantenen les captures entorn als 90 milions de tones. Actualment, la pressió pesquera és tant important que les pesqueries que no estan gestionades tendeixen al col·lapse ja que el nombre d’adults no pot produir prou joves. La imatge següent mostra, en blau, l’evolució de les captures naturals i, en verd, l’evolució de la producció en aqüicultura, segons dades de la FAO.

Les captures de les pesqueries tenen diferents components. Per una banda, les captures de l’espècie d’interès (espècie objectiu) i, de l’altra, les d’altres espècies que no són d’interès (captures accidentals). Aquestes captures accidentals, a la vegada, poden ser d’espècies amb valor comercial (tot i que poc) o descartats. Els descarts són totes les espècies que es capturen sense voler i que no tenen valor comercial, la seva captura és il·legal o bé s’ha danyat el seu aspecte. En la pesca d’arrossegament, els descarts representen el 40% de les captures.

Un stock pesquer és una població o part d’una població que s’explota com una unitat. Segons la situació d’explotació dels stocks, aquests poden estar no totalment explotats (en blau), quan augmentant la pressió pesquera no es veu afectada la població; sobreexplotats (en vermell), quan no produeixen prou juvenils per mantenir la població adulta i abastir l’extracció pesquera; o bé totalment explotats (en verd), quan estan al límit de l’explotació.

S’observa una disminució de fins a 10 vegades dels recursos pesquers sobre la plataforma continental en només un segle (Christensen et al. 2004). També s’observa la disminució dels recursos pesquers als fons batials (Devine et al. 2006) i a mar obert.

El canvi climàtic i la pesca són els factors que generen un impacte més important al mar. Els efectes de la pesca es donen a nivell de les poblacions d’organismes i dels ecosistemes.

 

Si vols saber més informació, pots consultar aquí:

– Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura: http://www.fao.org/fishery/es

– Comissió Europea: http://ec.europa.eu/fisheries/index_es.htm

 

Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.