Arxiu d'etiquetes: asterina gibbosa

Sex change is also in animals

Sex change is not only present in humans (known as transexuality), but there are some examples of animals that change sex, that is, they are born male or female, and throughout his life, species change to the opposite sex. Do you want to know some of these species? Remember that you can also read a post in this blog about Homosexuality in animals.

TRANSEXUALITY IN ANIMALS

The animal sex change is a fact not very widespread, but is present especially among fish and some mollusks, jellyfishes, crustaceans, echinoderms and worms.

However, in the case of animals, the term used is not transsexuality. The change of sex in the animal kingdom is a particular type of hermaphroditism: sequential hermaphroditism.

This change of sex is usually genetically programmed and  it is influenced by the environment in which it develops. However, at birth they have already both sexes, so that sex determination is not given by the genes.

There are different types of sequential hermaphroditism:

  • Protandry: when an organisms is born male and changes to female, such as the clownfish (Amphip
  • Protogyny: when an organisms is born female and changes to male, such as wrasses.
  • Bidirectional sex change: when an organism has both full female and male sexual organs, but act as a male or female during different stages of its life, such as the  fish Lythrypnus dalli. 

It is clear that this strategy supposes an important benefit in front of other species: in front of extreme conditions, the organisms have the capacity of assuring the future generations by changing their sex.

THE CLOWNFISH

The clownfish is one of the best known examples of sex change in the animal kingdom. Our friend Nemo, throughout its life will become a female. Clownfishes are all born males, but after a certain age they change sex. They can also change sex in case the female dies, so although Nemo’s mother died, found his mother in his father.

pez payazo cambio de sexo
Couple of clownfishes, with the female bigger than the male (Picture: Georggete Douwma, Arkive).

The form of reproduction of these very colourful and known fishes is most curious: in each anemone, cnidarian animals with which they live in symbiosis, lives a harem, consisting of one female (bigger in size than the male), a reproductive male and several non-breeding males.

Ciclo de vida del pez payaso (Foto: The fisheries blog).
Cycle of clownfish changing sex (Picture: The fisheries blog).

Si la hembra muere, el macho reproductor se transforma en hembra y el macho no reproductor de mayor tamaño madura sexualmente.

JANTHINIDAE SEA-SNAILS

Janthinidae is a group of sea-snails with a unique feature: they use their mucus to produce a bubble raft to float in the ocean. Some of them can produce a bubble per minute.

janthina janthina
Violet sea-snail (Janthina janthina) (Picture: Roboastra).

Well, this family of gastropods is made up of individuals who may change sex. Like the clownfish, organisms are born male and then change to female.

BLUESTREAK CLEANER WRASSE

The bluestreak cleaner wrasse (Labroides dimidiatus) is a fish in which the sex change is triggered by some behavioural patterns.

Tordo limpiador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).
Bluestreak cleaner wrasse (Labroides dimidiatus) (Picture: Darwin Books Cats).

There is usually a dominant male that keeps a harem of females, but if he dies, the dominant female will assume the position of the male in a few hours, courting other females although the change of sex can be extended for two weeks.

THE COMMON SLIPPER SHELL: WHEN SIZE MATTERS

The common slipper shell (Crepidula fornicata) is a marine snail in which the sex change is produced by the size of the animal. This molluscs are born male but, at a certain size, they become females.

They are very curious snails: they live stacked on the top of other animal, with larger organisms at the bottom. This means that the individual of the base is a female and males are above. Thus, when the female dies, the larger male becomes the female of the group.

crepidula fornicata
Common slipper shell (Crepidula fornicata) (Picture: Dr. Keith Hiscock).

It is an exotic species in Spain, which could be living in the whole Galician coast. Anyway, its natural distribution area is North America.

THIS ALSO HAPPENS IN THE MEDITERRANEAN

Until now, we have explained species that live far from the place we life, but the truth is that this behaviour also happens in some Mediterranean species. Some examples are the starlet cushion star (Asterina gibbosa) and the ornate wrasse (Thalassoma pavo).

The ornate wrasse is one of the most colourful fishes in the Mediterranean sea. In that case, they are born females, but according to the sex ratio, they can change to males.

pez verde thalassoma pavo
Ornate wrasse (Thalassoma pavo) (Picture: Matthieu Sontag, Creative Commons).

REFLECTION

If you are one of those who thing that sex change in human beings is unnatural, you have read some examples of animals that change their sex.

All you need is Biology is a LGTB-friendly blog and we love everbody equally. More love and respect, and less hate!

REFERENCES

Difusió-anglès

El cambio de sexo también es cosa de animales

El cambio de sexo no está sólo presente en el ser humano (conocido como transexualidad), sino que hay algunos ejemplos de especies animales que cambian de sexo, es decir, nacen machos o hembras y, a lo largo de su vida, cambian al sexo opuesto. ¿Quieres conocer algunas de estas especies? Recuerda que también puedes leer un artículo este blog sobre Homosexualidad en el reino animal. 

TRANSEXUALIDAD EN LOS ANIMALES

El cambio de sexo en animales es un hecho poco extendido, pero está presente sobre todo entre los peces y algunos moluscos, medusas, crustáceos, equinodermos y gusanos.

De todas formas, en el caso de los animales, el término utilizado no es el de transexualidad. El cambio de sexo en el reino animal es un tipo concreto de hermafroditismo: el hermafroditismo secuencial.

Dicho cambio de sexo está programado normalmente genéticamente y está influido por el ambiente en el que se desarrolla. De todas formas, al nacer ya tienen ambos sexos, de manera que la determinación del sexo no viene dada por los genes.

Hay diferentes tipos de hermaforditismo secuencial:

  • Protandria: cuando el organismo nace macho y cambia a hembra, como es el caso el pez payaso (género Amphiprion).
  • Protogínia: cuando el organismo nace hembra y cambia a macho, como los peces lábridos.
  • Cambio de sexo bidireccional: cuando el organismo tiene los órganos sexuales femeninos y masculinos completos, pero actúa de macho o hembra durante diferentes etapas de su vida; como es el caso del pez Lythrypnus dalli. 

Lo que está claro es que esta estrategia supone una ventaja importante respecto a otras especies: frente a unas condiciones extremas, los organismos tienen la capacidad de asegurar las futuras generaciones con el cambio de sexo.

EL PEZ PAYASO

El pez payaso es uno de los ejemplos más conocidos de cambio de sexo en el reino animal. Nuestro amigo Nemo, a lo largo de su vida va a convertirse en hembra.  Los peces payasos nacen todos machos, pero a partir de cierta edad cambian de sexo. También pueden cambiar de sexo si muere la hembra del grupo, así que, aunque la madre de Nemo murió, encontró en su padre a su madre también.

pez payazo cambio de sexo
Pareja de peces payaso, con la hembra de mayor tamaño con el macho (Foto: Georggete Douwma, Arkive).

La forma de reproducción de estos peces tan coloridos y conocidos es de lo más curiosa: en cada anémona, animales cnidarios con los que viven en simbiosis, vive un harén, formado por una hembra (más grande en tamaño que el macho), un macho reproductor y varios machos no reproductores.

Ciclo de vida del pez payaso (Foto: The fisheries blog).
Ciclo de vida del pez payaso (Foto: The fisheries blog).

Si la hembra muere, el macho reproductor se transforma en hembra y el macho no reproductor de mayor tamaño madura sexualmente.

JANTÍNIDOS

Los jantínidos son un grupo de caracoles marinos con una característica muy especial: utilizan sus babas para producir unas balsas de burbujas, que utilizan para flotar en el océano. Los más capacitados pueden llegar a formar una burbuja por minuto.

janthina janthina
Caracol de color violeta (Janthina janthina) (Foto: Roboastra).

Pues bien, esta família de gasterópodos está formado por individuos que pueden cambiar de sexo. Como los peces payaso, los organismos nacen macho y luego cambian a hembra.

TORDO LIMPIADOR

El tordo limpiador (Labroides dimidiatus) es un un pez lábrido, en el cual el cambio de sexo se debe a ciertas pautas de comportamiento.

Tordo limpiador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).
Tordo limpiador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).

Normalmente, hay un macho dominante que mantiene a un harén de hembras, pero si éste muere, la hembra dominante va a asumir la posición del macho en pocas horas, cortejando a otras hembras aunque el cambio de sexo pueda alargarse unas dos semanas.

LA LAPA ZAPATILLA: CUESTIÓN DE TAMAÑO

Hay un caracol marino, la lapa zapatilla (Crepidula fornicata), que su cambio viene controlado por el tamaño de los individuos. Estos moluscos nacen como machos pero, a partir de un cierto tamaño, se convierten en hembras.

Se trata de unos caracoles de lo más curiosos: viven apilados unos encima de los otros, con los organismos de mayor tamaño en la parte inferior. Esto significa que el ejemplar de la base es una hembra y los superiores son machos. Así, cuando la hembra muere, el macho de mayor tamaño se convierte en la hembra del grupo.

crepidula fornicata
Lapa zapatilla (Crepidula fornicata) (Foto: Dr. Keith Hiscock).

Se trata de una especie exótica en España, la cual podría estar ocupando toda la costa gallega. De todos modos, su área de distribución natural es Norteamérica.

EN EL MEDITERRÁNEO TAMBIÉN PASA

Hasta ahora hemos visto sólo especies que viven lejos de nosotros, pero lo cierto es que este comportamiento también está presente en algunas especies del mar Mediterráneo. Algunos ejemplos son la estrella de capitán (Asterina gibbosa) o el pez verde (Thalassoma pavo).

El pez verde es uno de los más coloridos y vistosos que viven en las aguas del Mediterráneo. En este caso, al nacer son hembras, pero según la proporción de sexos, pueden convertirse en machos.

pez verde thalassoma pavo
Pez verde (Thalassoma pavo) (Foto: Matthieu Sontag, Creative Commons).

REFLEXIÓN

Si eres de los que piensa que el cambio de sexo en el ser humano es algo antinatural, ya ves que en la naturaleza hay múltiples ejemplos de animales que hacen justamente esto mismo.

All you need is Biology es un blog LGTB-friendly y queremos a todo el mundo por igual. ¡Más amor y respeto, y menos odio!

REFERENCIAS

Difusió-castellà

El canvi de sexe també és cosa d’animals

El canvi de sexe no està només present en l’ésser humà (conegut com a transsexualitat), sinó que hi ha alguns exemples d’espècies animals que canvien de sexe, és a dir, neixen mascles o femelles i, al llarg de la seva vida, canvien al sexe oposat. Vols conèixer algunes d’aquestes espècies? Recorda que també pots llegir un article d’aquest blog sobre Homosexualitat al regne animal.

TRANSSEXUALITAT EN ANIMALS

El canvi de sexe en animals és un fet poc estès, però està present sobretot entre els peixos i alguns mol·luscs, meduses, crustacis, equinoderms i cucs.

De totes maneres, en el cas dels animals, el terme utilitzat no és el de transsexualitat. El canvi de sexe en el regne animal és un tipus concret d’hermafroditisme: l’hermafroditisme seqüencial.

Aquest canvi de sexe està programat normalment genèticament i està influït per l’ambient en què es desenvolupa. De totes maneres, en néixer ja tenen tots dos sexes, de manera que la determinació del sexe no ve donada pels gens.

Hi ha diferents tipus de hermaforditisme seqüencial:

  • Protandria: quan l’organisme neix mascle i canvia a femella, com és el cas el peix pallasso (gènere Amphiprion).
  • Protoginia: quan l’organisme neix femella i canvia a mascle, com els peixos làbrids.
  • Canvi de sexe bidireccional: quan l’organisme té els òrgans sexuals femenins i masculins complets, però actua de mascle o femella durant diferents etapes de la seva vida; com és el cas del peix Lythrypnus Dalli.

El que està clar és que aquesta estratègia suposa un avantatge important respecte a altres espècies: davant unes condicions extremes, els organismes tenen la capacitat d’assegurar les futures generacions amb el canvi de sexe.

EL PEIX PALLASSO

El peix pallasso és un dels exemples més coneguts de canvi de sexe en el regne animal. El nostre amic Nemo, al llarg de la seva vida es convertirà en femella. Els peixos pallasso neixen tots mascles, però a partir de certa edat canvien de sexe. També poden canviar de sexe si mor la femella del grup, així que, encara que la mare de Nemo va morir, va trobar en el seu pare a la seva mare també.

pez payazo cambio de sexo
Parella de peixos pallasso, amb la femella més gran que el mascle (Foto: Georggete Douwma, Arkive).

La forma de reproducció d’aquests peixos tan colorits i coneguts és d’allò més curiosa: en cada anemone, animals cnidaris amb els que viuen en simbiosi, viu un harem, format per una femella (més gran en grandària que el mascle), un mascle reproductor i diversos mascles no reproductors.

Ciclo de vida del pez payaso (Foto: The fisheries blog).
Cicle de vida del peix pallasso (Foto: The fisheries blog).

Si la femella mor, el mascle reproductor es transforma en femella i el mascle no reproductor més gran madura sexualment.

JANTÍNIDS

Els jantínids són un grup de caragols marins amb una característica molt especial: utilitzen les seves baves per produir una mena de rais de bombolles, que utilitzen per surar en l’oceà. Els més capacitats poden arribar a formar una bombolla per minut.

janthina janthina
Cargol de color violeta (Janthina janthina) (Foto: Roboastra).

Doncs bé, aquesta família de gasteròpodes està format per individus que poden canviar de sexe. Com els peixos pallasso, els organismes neixen mascle i després canvien a femella.

LÀBRID NETEJADOR

El làbrid netejador (Labroides dimidiatus) es un altre exemple de peix en el qual els seus individus canvien de sexe, en aquest cas es deu a certes pautes de comportament.

Tordo limpiador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).
Làbrid netejador (Labroides dimidiatus) (Foto: Darwin Books Cats).

Normalment, hi ha un mascle dominant que manté a un harem de femelles, però si aquest mor, la femella dominant assumirà la posició del mascle en poques hores, festejant a altres femelles encara que el canvi de sexe pugui allargar-se unes dues setmanes.

LA MIDA SÍ QUE IMPORTA

El cargol marí Crepidula fornicata també canvia de sexe i està controlat per la grandària dels individus. Aquests mol·luscs neixen com a mascles però, a partir d’una certa mida, es converteixen en femelles.

Es tracta d’uns caragols d’allò més curiosos: viuen apilats uns sobre dels altres, amb els organismes de major grandària a la part inferior. Això vol dir que l’exemplar de la base és una femella i els superiors són mascles. Així, quan la femella mor, el mascle de major grandària es converteix en la femella del grup.

crepidula fornicata
Crepidula fornicata (Foto: Dr. Keith Hiscock).

Es tracta d’una espècie exòtica a Espanya, la qual podria ocupar tota la costa gallega. De totes maneres, la seva àrea de distribució natural és Amèrica del Nord.

AL MAR MEDITERRANI TAMBÉ PASSA

Fins ara hem vist només espècies que viuen lluny de nosaltres, però la veritat és que aquest comportament també està present en algunes espècies de la mar Mediterrània. Alguns exemples són l’estrelleta (Asterina gibbosa) o el peix fadrí (Thalassoma pavo).

El fardí és un dels més colorits i vistosos que viuen a les aigües del Mediterrani. En aquest cas, en néixer són femelles, però segons la proporció de sexes, poden convertir-se en mascles.

pez verde thalassoma pavo
Fadrí (Thalassoma pavo) (Foto: Matthieu Sontag, Creative Commons).

REFLEXIÓ

Si ets dels que pensa que el canvi de sexe en l’ésser humà és una cosa antinatural, ja veus que a la natura hi ha múltiples exemples d’animals que fan justament això mateix.

All you need is Biology és un bloc LGTB-friendly i estimem a tothom per igual. Més amor i respecte, i menys odi!

REFERÈNCIES

Difusió-català

Las estrellas de mar

Ahora que ya estamos en plena época de ir y disfrutar del mar, seguramente eres una de aquellas personas que coge un tubo y unas gafas y se aventura a hacer snorkel o a bucear. En esta ocasión quiero explicar cuáles son las características de las estrellas de mar, con qué animales las podemos confundir y algunos ejemplos de especies del Mediterráneo. 

INTRODUCCIÓN

Las estrellas de mar (Asteroideos) están incluidas en el filo de los Equinodermos, juntamente con los erizos de mar (Equinoideos), los pepinos o cohombros de mar (Holoturoideos), las plumas de mar o comátulas (Crinoideos) y las ofiuras (Ofiuroideos).

Equinoderms: (A) Asteroïdeus, (B) Ofiuroïdeus, (C) Holoturoïdeus, (D) Crinoïdeus i (E) Equinoïdeus. (Fotos de Fresno.pntic)
Equinodermos: (A) Asteroideos, (B) Ofiuroideos, (C) Holoturoideos, (D) Crinoideos y (E) Equinoideos. (Fotos de Fresno.pntic)

Los Equinodermos son todos animales marinos, las características principales de los cuales son:

  • Cuerpo con simetría radial pentámera cuando son adultos, pero en la fase de larva son bilaterales (sólo hay un plano de simetría).
  • Todos son móviles, excepto algunas especies de crinoideos que son sésiles (fijados en el fondo).
  • Esqueleto interno (endoesqueleto) constituido por placas espinosas o pequeños oscículos dispersos, lo que le da el nombre al grupo.
  • Sistema acuífero: sistema que sobresale de la pared del cuerpo con un conjunto de expansiones similares a tentáculos llamados pies ambulacrales, los cuales se extienden debido a la presión del líquido que contienen. Normalmente presentan una abertura hacia el exterior llamada madreporito.

Conviene recordar que como animales marinos que son, si para observarlos los sacamos del agua, estamos poniendo en peligro su vida. De hecho, según FAADA, con sólo 10 segundos fuera del agua es suficiente para que empiecen a morir. Es como si para observar a un animal terrestre lo pusiéramos dentro del agua durante mucho rato; acabaría muriendo. Por lo tanto, es importante que para observarlos no los saquemos del agua y mucho mejor aún si ni tan sólo los tocamos. 

Recorda: no treguis les estrelles de mar ni altres animals marins de l'aigua doncs poden morir. (Foto de FAADA).
Recuerda: no saques las estrellas de mar ni otros animales marinos del agua pues pueden morir (Foto de FAADA).

LAS ESTELLAS DE MAR

Hay unas 1.500 especies de estrellas de mar, las cuales están todas incluidas en la clase de los Asteroideos. Las estrellas de mar viven en fondos arenosos, fangosos, arrecifes de coral y rocosos, según las especies. Pueden medir desde pocos centímetros hasta un metro.

Externamente, las estrellas presentan un disco central del que salen los brazos acabados en punta. Desde la boca, que está situada en la parte inferior (o cara oral), y a lo largo de los brazos hay el ambulacro, del que salen los pies ambulacrales (o podios). La parte superior del cuerpo (o cara aboral) suele ser rugosa y con espinas. En la base de estas espinas hay unas estructuras llamadas pedicelarios, que tienen forma de pinza, los cuales tienen la función de mantener la superficie del animal libre de residuos y a veces permiten capturar el alimento. Las branquias dérmicas, conocidas como pápulas, son el sistema a través del cual respiran. Es en la cara aboral donde también encontramos el ano y el madreporito.

Anatomia externa d'una estrella de mar (Foto: Asturnatura).
Anatomía externa de una estrella de mar (Foto: Asturnatura).

Un rasgo importante de los equinodermos es el sistema acuífero. En las estrellas de mar juega un papel importante en la locomoción, la captura de alimento, la excreción y la respiración.

Muchas estrellas son carnívoras y se alimentan de moluscos, crustáceos, gusanos, equinodermos y otros invertebrados, a veces incluso peces pequeños. Algunas pueden comer también pequeñas partículas, como plancton y otras partículas orgánicas.

¡VE CON CUIDADO! No confundas una estrella de mar con una ofiura. Estas segundas tienen los brazos más delgados y móviles que las estrellas, además de que no tienen ano y de que no utilizan los pies ambulacrales para desplazarse, pues lo hacen moviendo los brazos. 

ALGUNOS EJEMPLOS DEL MEDITERRÁNEO

ESTRELLA DE ARENA (Astropecten)

Este grupo incluye unas 6 especies mediterráneas, las cuales viven en fondos de arena o fango y con 5 brazos acabados en punta con el margen cubierto de escamas y púas. La más común es la estrella de arena anaranjada (Astropecten aranciacus), la cual presenta dos hileras de espinas grandes y muy afiladas y de color rojo – naranja.

Estrella de sorra (Astropecten aranciacus) (Foto: Natura Mediterráneo).
Estrella de arena anaranjada (Astropecten aranciacus) (Foto: NaturaMediterráneo).

ESTRELLA AZUL (Coscinasterias tenuispina)

Esta estrella mide entre 7 y 10 cm y normalmente presenta entre 7 y 9 brazos de tamaños diferentes, los cuales están cubiertos por pequeñas espinas. Es de color blanco azulado y marrón. Su forma de reproducción más habitual es por escisión, motivo por el cual un mismo tramo de costa puede estar ocupado por el mismo individuo genético de esta especie. Suele vivir bajo las piedras.

Estrella blavosa (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).
Estrella azul (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).

ESTRELLA DE ESPINAS GRANDES (Marthasterias glacialis)

La estrella de espinas grandes, que pude llegar a medir 80 cm de diámetro, presenta siempre 5 brazos, los cuales están cubiertos por fuertes púas. Puede tomar colores verdosos o marrones, con manchas más claras a más profundidad. Puede vivir en fondos duros o de arena gruesa, hasta los 180 m de profundidad.

Marthasterias (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).
Estrella de espinas grandes (Marthasterias glacialis) (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).

ESTRELLA ESPINOSA ROJA (Echinaster sepositus)

La estrella roja espinosa, que puede medir hasta 30 cm, debe su nombre a su coloración roja, más o menos anaranjada. Presenta 5 brazos largos y bastante cilíndricos, recubiertos de pequeñas espinas. Se puede encontrar hasta los 1000 metros de profundidad, siempre en fondos rocosos.

Estrella vermella (Echinaster sepositus) (Foto: , Creative Commons).
Estrella espinosa roja (Echinaster sepositus) (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).

HACELIA (Hacelia attenuata)

Esta estrella de mar, que también tiene 5 brazos cilíndricos, es de color rojo – anaranjado. Se puede diferenciar de la estrella espinosa roja por el hecho de que ésta presenta las pápulas en hileras longitudinales y en Echinaster la distribución es irregular.

Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).
Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).

ESTRELLA DE CAPITÁN (Asterina gibbosa)

Esta pequeña estrella (de 2 a 4 cm) presenta los brazos poco diferenciados del disco central. Puede tomar coloraciones bastante variables, desde gris verdoso hasta rojo. La podemos observar sobre rocas, arena, entre la posidonia…

Estrelleta (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).
Estrella de capitán (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).

REFERENCIAS

Starfishes

Summer is the perfect season of the year to go and enjoy the sea and you probably are one of these people who practise snorkel or who dive. In this case, I want to explain which are the main features of starfishes, with which animals can be confused and some examples of the Mediterranean sea. 

INTRODUCTION

Starfishes (Asteroidea) are included in the phylum of Echinoderms, together with sea urchins (Echinoidea), sea cucumbers (Holothuroidea), crinoids (Crinoidea) and brittle stars or ophiuroids (Ophiuroidea).

Equinoderms: (A) Asteroïdeus, (B) Ofiuroïdeus, (C) Holoturoïdeus, (D) Crinoïdeus i (E) Equinoïdeus. (Fotos de Fresno.pntic)
Echinoderms: (A) Asteroidea, (B) Ophiuroidea, (C) Holothuroidea, (D) Crinoidea y (E) Echinoidea. (Pictures: Fresno.pntic)

Echinoderms are all marine animals, which present the following main features:

  • Body with pentamerous radial symmetry in the adult phase, but with bilateral symmetry in the larval phase (there is just one symmetry axis).
  • They are all mobile, except some sessile species (affixed on the sea-floor) of crinoids.
  • Endoskeleton consisting of ossicles.
  • Water vascular system: system projected from the body wall with some expansions similar to tentacles called podium, which can be spread out due to de liquid pressure. Normally, they present an opening called madreporite.

It is important to remember that they are marine animals and, if you want to observe them, you must not extract them from the water because they begin to die in just 10 seconds. 

STARFISHES

There is about 1,500 species of starfishes, which are all included in the Asteroidea class. Starfishes live in sandy, muddy, rocky and coral reefs seafloors, depending on the species. They can measure from some centimetres to one metre.

Externally, starfishes have a central disc from which the arms are originated. From the mouth, which is placed in the lower part (or oral part), and throughout the arms there is the ambulacral ridge, from which the podiums are originated. The upper part (or aboral part) is usually coarse and with spines. In the base of this spines there is structures called pedicellarie, which function is to remove the particles that remove debris from the body surface and in some cases are used to capture small fishes. Gas exchange takes place through papulae, which are thin-walled bulges on the aboral surface of the disc and arms. Anus and madreporite are placed in the aboral surface.

External anatomy of a starfish (Picture: JKL Bahweting Middle School).
External anatomy of a starfish (Picture: JKL Bahweting Middle School).

An important feature of echinoderms is the water vascular system. In the case of starfishes, it plays an important role in locomotion, in food capture, in excretion and in breathing.

Many starfishes are carnivorous and feed on molluscs, crustaceans, worms, echinoderms and other invertebrates, sometime on small fishes too. Some starfishes can feed on small particles of plankton or other organic particles.

WATCH OUT! Starfishes can be confused with ophiuroids, but ophiuroids have thinner and more mobile arms than starfishes, in addition to the absence of anus and the fact that they do not use podium to get around, so they move the arms. 

SOME EXAMPLES OF THE MEDITERRANEAN SEA

ASTROPECTEN

This group includes 6 Mediterranean species, which live in sandy and muddy seafloors and with 5 arms covered by scales and spikes. The most common is the red comb-star (Astropecten aranciacus), which present two lines of big and sharp spines, and with a red – orange colouration.

Estrella de sorra (Astropecten aranciacus) (Foto: Natura Mediterráneo).
Red comb-star (Astropecten aranciacus) (Picture: NaturaMediterráneo).

BLUE SPINY STARFISH (Coscinasterias tenuispina)

This starfish measures between 7 and 10 cm and usually present between 7 and 9 arms of different sizes, which are covered by small spines. It is bluish white and brown. The most common reproduction system of this species is fission, and for this reason a large section of the coast can be occupied by the same genetic individual. The blue spiny starfish usually lives under the stones.

Estrella blavosa (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).
Blue spiny starfish (Coscinasterias tenuispina) (Picture: Animales Marinos).

SPINY-STARFISH (Marthasterias glacialis)

The spiny-starfish, which can measure 80 cm of diameter, always presents 5 arms, which are covered by hard spikes. Its colouration is greenish or brownish, with light spots when they live deeper. It can live in rocky or sandy seafloors, until 180 metres deep.

Marthasterias (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).
Spiny-starfish (Marthasterias glacialis) (Picture: Tato Grasso, Creative Commons).

RED STARFISH (Echinaster sepositus)

Red starfish, which can measure 30 cm, has a red to orange body, with 5 long and cylindrical arms, covered by small spines. It can be found utill 1000 metres deep, always in rocky bottoms.

Estrella vermella (Echinaster sepositus) (Foto: , Creative Commons).
Red starfish (Echinaster sepositus) (Picture: Tato Grasso, Creative Commons).

HACELIA (Hacelia attenuata)

This starfish, with also 5 cylindrical arms, has a red to orange body. It can be confused with the red starfish, but this has the papulae in longitudinal lines, while in Echinaster their distribution is irregular.

Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).
Hacelia (Hacelia attenuata) (Picture: European Marine Life).

STARLET (Asterina gibbosa)

The arms of this little star (from 2 to 4 cm) are not many differentiated from the central disc. It can present different colours, from greenish grey to red. It can be observed on rocks, sand or behind sea-grass.

Estrelleta (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).
Starlet (Asterina gibbosa) (Picture: Glaucus).

REFERENCES

Les estrelles de mar

Ara que ja estem en plena època d’anar i gaudir del mar, segurament ets una d’aquelles persones que agafa un tub i unes ulleres i s’aventura a fer snorkel o a bussejar. En aquesta ocasió vull explicar quines són les característiques de les estrelles de mar, amb quins animals els podem confondre i alguns exemples d’espècies del Mediterrani. 

INTRODUCCIÓ

Les estrelles de mar (Asteroïdeus) estan incloses al fílum dels Equinoderms, juntament amb els eriçons de mar (Equinoïdeus), els cogombres de mar (Holoturoïdeus), els lliris de mar i les clavellines (Crinoïdeus) i les ofiures (Ofiuroïdeus).

Equinoderms: (A) Asteroïdeus, (B) Ofiuroïdeus, (C) Holoturoïdeus, (D) Crinoïdeus i (E) Equinoïdeus. (Fotos de Fresno.pntic)
Equinoderms: (A) Asteroïdeus, (B) Ofiuroïdeus, (C) Holoturoïdeus, (D) Crinoïdeus i (E) Equinoïdeus. (Fotos de Fresno.pntic)

Els Equinoderms són tots animals marins, les característiques principals dels quals són:

  • Cos amb simetria radial pentàmera quan són adults, però en la fase de larva són bilaterals (només hi ha un pla de simetria).
  • Tots ells són mòbils, excepte algunes espècies de crinoïdeus que són sèssils (fixats al fons).
  • Esquelet intern (endoesquelet) constituït per plaques espinoses o petits ossicles dispersos, el que li dóna el nom al grup.
  • Sistema aqüífer: sistema que sobresurt de la paret del cos amb un conjunt d’expansions similars a tentacles anomenats peus ambulacrals, els quals s’estenen degut a la pressió del líquid que contenen. Normalment presenten una obertura cap a l’exterior anomenada madreporit.

Convé recordar que com a animals marins que són, si per observar-los els traiem de l’aigua, estem posant en perill la seva vida. De fet, segons FAADA, amb només 10 segons fora de l’aigua és suficient perquè comencin a morir. És com si per observar a un animal terrestre el poséssim dins de l’aigua durant molta estona; acabaria morint. Per tant, és important que per observar-les no les traiem de l’aigua i molt millor encara si ni tant sols les toquem. 

Recorda: no treguis les estrelles de mar ni altres animals marins de l'aigua doncs poden morir. (Foto de FAADA).
Recorda: no treguis les estrelles de mar ni altres animals marins de l’aigua doncs poden morir. (Foto de FAADA).

LES ESTRELLES DE MAR

Hi ha unes 1.500 espècies d’estrelles de mar, les quals estan totes incloses en la classe dels Asteroïdeus. Les estrelles de mar viuen en fons sorrencs, arenosos, esculls de corall i rocosos, segons les espècies. Poden mesurar des de pocs centímetres fins a un metre.

Externament, les estrelles presenten un disc central del que en surten els braços acabats en punta. Des de la boca, que està situada a la part inferior (o cara oral), i al llarg dels braços hi ha l’ambulacre, del que en surten els peus ambulacrals (o podis). La part superior del cos (o cara aboral) sol ser rugosa i amb espines. A la base d’aquestes espines hi ha unes estructures anomenades pedicel·laris, que tenen forma de pinça, els quals tenen la funció de mantenir la superfície de l’animal lliure de residus i a vegades permeten capturar l’aliment. Les brànquies dèrmiques, conegudes com a pàpules, són el sistema a través del qual respiren. És a la cara aboral on també hi trobem l’anus i el madreporit.

Anatomia externa d'una estrella de mar (Foto: Asturnatura).
Anatomia externa d’una estrella de mar (Foto: Asturnatura).

Un tret important dels equinoderms és el sistema aqüífer. En les estrelles de mar juga un paper important en la locomoció, la captura d’aliment, l’excreció i la respiració.

Moltes estrelles són carnívores i s’alimenten de mol·luscs, crustacis, cucs, equinoderms i altres invertebrats, a vegades fins i tot peixos petits. Algunes poden menjar també petites partícules, com ara plàncton i altres partícules orgàniques.

VES EN COMPTE! No confonguis una estrella de mar amb una ofiura. Aquestes segones tenen els braços més prims i mòbils que les estrelles, a més de que no tenen anus i de que no utilitzen els peus ambulacrals per desplaçar-se, doncs ho fan movent els braços. 

ALGUNS EXEMPLES DEL MEDITERRANI

ESTRELLA DE SORRA (Astropecten)

Aquest grup inclou unes 6 espècies mediterrànies, les quals viuen en fons de sorra o fang i amb 5 braços acabats en punta amb la vora coberta d’escames i pues. La més comuna és Astropecten aranciacus, la qual presenta dues fileres d’espines grans i molt afilades i de color vermell – taronja.

Estrella de sorra (Astropecten aranciacus) (Foto: Natura Mediterráneo).
Estrella de sorra (Astropecten aranciacus) (Foto: NaturaMediterráneo).

ESTRELLA BLAVOSA (Coscinasterias tenuispina)

Aquesta estrella mesura entre 7 i 10 cm i normalment presenta entre 7 i 9 braços de mides diferents, els quals estan coberts per petites espines. És de color blanc blavós i marró. La seva forma de reproducció més habitual és per escissió, motiu pel qual un mateix tram de costa pot estar ocupat pel mateix individu genètic d’aquesta espècie. Sol viure sota les pedres.

Estrella blavosa (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).
Estrella blavosa (Coscinasterias tenuispina) (Foto: Animales Marinos).

ESTRELLA VERDA (Marthasterias glacialis)

L’estrella verda, que pot assolir els 80 cm de diàmetre, presenta sempre 5 braços, els quals estan coberts per pues fortes. Pot prendre colors verdosos o marrons, amb taques més clares a més profunditat. Pot viure en fons durs o de sorra grossa, fins als 180 metres de profunditat.

Marthasterias (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).
Estrella verda (Marthasterias glacialis) (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).

ESTRELLA VERMELLA (Echinaster sepositus)

L’estrella vermella, que pot mesurar fins a 30 cm, deu el seu nom a la seva coloració vermella, més o menys ataronajada. Presenta 5 braços llargs i força cilíndrics, recobert de petites espines. Es pot trobar fins als 1000 m de profunditat, sempre en fons rocosos.

Estrella vermella (Echinaster sepositus) (Foto: , Creative Commons).
Estrella vermella (Echinaster sepositus) (Foto: Tato Grasso, Creative Commons).

HACELIA (Hacelia attenuata)

Aquesta estrella de mar, que també té 5 braços cilíndrics, és de color vermell – ataronjada. Es pot diferenciar de l’estrella vermella pel fet que aquesta presenta les pàpules en files longitudinals i en Echinaster la distribució és irregular.

Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).
Hacelia (Hacelia attenuata) (Foto: European Marine Life).

ESTRELLETA (Asterina gibbosa)

Aquesta petita estrella (de 2 a 4 cm) presenta els braços poc diferenciats del disc central. Pot prendre coloracions força variables, des de gris verdós fins a vermellosa. La podem observar sobre roques, sorra, entre la posidònia…

Estrelleta (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).
Estrelleta (Asterina gibbosa) (Foto: Glaucus).

REFERÈNCIES