Arxiu d'etiquetes: atlàntic

Tu pots salvar a la tonyina vermella!

La tonyina vermella és un gran peix depredador que està en perill d’extinció. La setmana passada ja vam veure que altres espècies com la sardina i el verat també ho estan degut a la sobrepesca. Aquesta setmana, ens centrarem en aquesta espècie i n’explicarem la seva biologia i distribució, a més dels motius que l’han portat a l’estat de conservació actual.

BIOLOGIA

La tonyina vermella (Thunnus thynnus) és l’espècie més gran de la família Scombridae i un dels peixos ossis més grans. Tot i que poden créixer fins als 3 metres, es solen trobar exemplars entre 0,4 i 2 metres. A més, pesen entre 140 i 680 kg, tot i que és difícil trobar a un exemplar de més de 450 kg. Es tracta d’una espècie migratòria amb un alt valor comercial degut a la seva carn fosca i vermella. Té el cos fusiforme i es pot distingir de la resta de tonyines per les aletes pectorals: són bastant curtes i s’estenen fins a l’espina dorsal 11 o 12.

Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).
Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).

Pel que fa a la coloració, els costats posteriors i superiors són de blau fosc a negre, amb una iridescència grisa o verda. Els costat inferiors són platejats amb marques grises i bandes. L’aleta anal és fosca i groga.

La dieta de la tonyina vermella inclou calamars, anguiles i crustacis, com també altres peixos que formen moles com verats i arengs.

DISTRIBUCIÓ

La tonyina vermella viu en aigües subtropicals i temperades del Pacífic nord, l’Atlàntic, el Mediterrani i el mar Negre. Tot i que al mar Mediterrani s’hi troba tot l’any, és especialment abundant entre el juny i el juliol.

Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).
Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).

ESTAT DE CONSERVACIÓ I PROBLEMÀTICA

Segons la IUCN, la tonyina vermella està en perill d’extinció i la seva població continua en declivi. Degut a la sobrepesca, essent una bona part de les captures il·legals, s’estima que la població de l’Atlàntic oest ha caigut en un 87% des del 1970. De totes maneres, altres referències indiquen que aquesta caiguda ha estat entre el 29 i el 51%. Al 1996, els científics van alarmar que les quotes mundials havien de ser reduïdes un 80% per recuperar les poblacions en 20 anys, però en realitat van ser augmentades. Tot i això, sembla ser que la reducció de les seves captures en els últims anys està produint un ascens de les poblacions.

Com que arriben a la maduresa en un punt avançat de la seva vida, són especialment vulnerables a la sobreexplotació. Malgrat que s’han establert quotes pesqueres, la mesura no ha estat exitosa per varis motius: s’ha mantingut el desembarcament de tonyines petites (i grans), la manca de regulacions en algunes zones, els pescadors ignoren les restriccions en alguns països i la manca de sancions per saltar-se la normativa.

Entre l’any 2000 i el 2004, es van capturar unes 32.000 – 35.000 tones per any de l’Atlàntic est i el Mediterrani, augmentant a les 50.000-60.000 tones a l’any 2006, de manera que l’estat del stock és de sobreexplotat. Actualment, la quota està restringida a les 13.500 tones anuals, de les quals gairebé 3.000 tones són per Espanya.

Aquesta tonyina és capturada amb diferents d’arts de pesca: el cèrcol, el palangre i amb trampes. El motiu de la seva pesca és cobrir les demandes del mercat japonès de sashimi (una única peça es pot arribar a vendre per 90.000€), el que l’ha conduit a la sobrepesca. A més, és una espècie objectiu de la pesca recreativa dels Estats Units i Canadà.

Sashimi de atún rojo (Foto de TripAdvisor).
Sashimi de tonyina vermella (Foto de TripAdvisor).

Així doncs, les pesqueries s’estan esgotant i, de moment, ni la Unió Europea ni altres països han actuat per salvar-la. A més, els governs han ignorat les denuncies dels experts.

QUÈ PASSARÀ SI ENS QUEDEM SENSE TONYINA VERMELLA?

La tonyina vermella és un peix depredador de meduses. La disminució d’aquest peix, junt a l’augment de la temperatura del mar, és el que està produint un augment tant important de les meduses. A més, la seva desaparició produiria un desequilibri en totes les xarxes tròfiques.

Si et preocupa l’estat de la tonyina i dels oceans, quan vagis a la peixateria no compris tonyina vermella i, a més, quan mengis a un restaurant japonès, rebutja qualsevol tipus de plat que la contingui. Només reduint la seva demanda podrem aturar la seva pesca, doncs els governs no sembla que estiguin gaire interessats a posar de la seva part. 

REFERÈNCIES

Difusió-català

Anuncis

You can save bluefin tuna!

Bluefin tuna is an endangered predator fish. Last week, we explained that other species like sardines and mackerel are also endangered due to overfishing. This week, we will focus on this species and we will explain its biology and distribution, in addition to the reasons why it is under threat. 

BIOLOGY

Bluefin tuna (Thunnus thynnus) is the biggest species of the Scombridae family and one of the biggest bony fishes. Despite they can achieve a length of 3 meters, they usually range between 0.4 and 2 meters. Moreover, they weight between 140 and 680 kilos, but it is difficult to find an organism that exceed 450 kilos. It is a migratory animal with a high economical value for its red and dusky meat. The body is fusiform and can be distinguished from the rest of tunas by pectoral fins: they are rather short and reach the 11th or 12th dorsal spine.

Tonyina vermella (Thunnus thynnus) (Foto de Club de la Mar).
Bluefin tuna (Thunnus thynnus) (Picture from Club de la Mar).

Back and upper sides are dark blue to black, with a grey or green iridescence. Inferior sides are silvery with grey spots and bands. Anal in is dark and yellow.

Diet of bluefin tuna includes squids, eels and crustaceans, but also schooling fishes like herrings and mackerels.

DISTRIBUTION

Bluefin tuna lives in subtropical and temperate waters of North Pacific, Atlantic, Mediterranean and Black Sea. Despite bluefin tuna can be found along the year in the Mediterranean, they are present mainly in June and July.

Tonyina vermella en llibertat (Foto de Animals on Earth).
Free bluefin tuna (Picture from Animals on Earth).

CONSERVATION STATUS AND PROBLEMS

According to IUCN, bluefin tuna is endangered and its population is in decline. Due to overfishing, being the most important the illegal fishing, it is estimated that Western Atlantic population has decreased in an 87% since 1970. Anyway, other references indicates that this drop has been between 29 to 51%. In 1996, scientist alarmed that worldwide catch quotas must be reduced an 80% to recover populations in 20 years, but in fact they were increased. Nevertheless, it seems like the reduction of captures recently has produced an increase of populations.

Because they achieve maturity in an advanced age, they are specially vulnerable to overexplotation. Despite catch quotas have been established, the measure have not had always success for several reasons: disembark of small fishes (and big) has continued, the lack of regulations in some areas, fishermen ignore restrictions in some countries and the lack of fines when breaking the lows.

Between 2000 and 2004, it had been captured about 32,000 – 35,000 tonnes per year in the Eastern Atlantic and Mediterranean, achieving 50,000-60,000 tonnes in 2006, so the stock status is overexploited. Nowadays, the catch quota is restricted to 13,500 annual tonnes, but 3,000 tones are for Spain.

This tuna is captured with different types of fishing: purse-seine, longline and tramps. The reason of its fishing is to meet demand of Japanese market of sashimi (just one piece of tuna can be sold for 90,000€), what caused its overfishing. In addition, it is a goal species in recreational fishing of United States and Canada.

Sashimi de atún rojo (Foto de TripAdvisor).
Bluefin tuna sashimi (Picture from TripAdvisor).

So, fisheries are being reduced and, at the moment, neither European Union nor other countries have acted to save it. In addition, governments have ignored experts.

¿WHAT WILL IT HAPPEN IF WE RUN OUT OF BLUEFIN TUNA?

Bluefin tuna is a predator of jellyfishes. Its reduction, together with the rise of sea temperature, is causing a rising of jellyfishes. Moreover, its disappearance would produce an imbalance of food webs.

If you are worried about the status of bluefin tuna and the oceans, when you go to a fish market, don’t buy it and also when you go to a Japanese restaurant, refuse to eat any dish with tuna. Only reducing the demand, we will be able to stop its fishing. 

REFERENCES

Red coral: the Mediterranean gold

This week we are talking about red coral (Corallium rubrum), an endemic animal in the Mediterranean that is endangered for the captures, either legals or illegals, in the last years. I could write a lot about this topic because my Final Project of the Master was about this species, but today I’m focussing in the biology and distribution of this animal. 

INTRODUCTION

Red coral (Corallium rubrum) is an animal included in the phyllum Cnidaria (which includes jellyfishes and anemones), in the class Antozoa, which is characterized by the presence of a red skeleton of calcium carbonate. Its high value in the jewellery explain its conservation status. Red coral is a colonial animal, in which every individual is called polyp.

Las joyerías... ¿Futuro hábitat del coral rojo mediterráneoRed coral (Corallium rubrum). The red part is the skeleton of calcium carbonate, while every individual is white.

ECOLOGY

Red coral inhabits in rockery substrate between 5 and 300 meters depth, mainly in dark zones where the competence with fast growing species is little. It is in this places where red coral grows forming small and dispersed populations, while in deeper places it grows densely due to the lack of competence. It has an arborescent structure, achieving 50 cm length in the best cases.

Corallium_rubrumRed coral grows in places with low light in shallow waters, specially in coves.

REPRODUCTION

Red coral is a species that reproduces more than once along its life (iteroparous species), with inner fertilization and incubates larvae. These larvae live just 30 days, what mean that they can’t travel very far and the persistence of the populations depends on the local recruitment. There are two separated sexes (dioic species), what mean that there are female and male individuals. The liberation of the eggs happens simultaneously during the summer, taking place sooner in shallower waters.

An important thing about its reproduction is that the size of the colony determines its reproductive potential: the larger individuals, despite are a small fraction of the population, are responsible of 50 to 98% of the production of gametes.

DEMOGRAPHY

Red coral has an extremely slow growth, so its basal diameter grows 1 mm every 4 years approximately. In addition, its recruitment rate, that is how many individuals appear every year, is very low too, about 1.8 individuals for square meter every year.

Due to the intensive fishing of this spices to use it in jewellery, their populations are becoming smaller, with smaller  individuals, which has the lowest capacity in reproduction.

DISTRIBUTION

Red coral is an endemic species in the Mediterranean and East Atlantic, what means that this is only present in this region.

m1_clip_image002_0002Distribution map of red coral

PROTECTION

Nowadays, red coral is not protected by any law, but its extraction is regulated by law. Any extraction without a licence is considered illegal.

 This post is under a Creative Commons licence:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Corall vermell: l’or del Mediterrani

Aquesta setmana ens centrarem en el corall vermell (Corallium rubrum), una animal endèmic del Mediterrani que està greument amenaçat per les captures, legals o furtives, que ha patit en els últims anys. Podria explicar moltes coses sobre aquest tema, doncs aquesta espècie va ser l’objectiu del meu Treball Final de Màster, però avui ens centrarem únicament en la seva biologia i distribució. 

INTRODUCCIÓ

El corall vermell (Corallium rubrum) és un animal el fílum dels cnidaris (que inclou a les meduses i anemones), dins de la classe dels antozous, el qual es caracteritza per la presència d’un esquelet de carbonat càlcic de color vermell intens. El seu alt valor en joieria explica que estigui amenaçat per la pesca. Es tracta d’un animal colonial, en el qual cada individu s’anomena pòlip.

Las joyerías... ¿Futuro hábitat del coral rojo mediterráneoCorall vermell (Corallium rubrum). La part vermella és l'esquelet de carbonat càlcic, mentre que cada un dels individus de color blanc són els pòlips.

ECOLOGIA

El corall vermell viu en substrats rocosos entre els 5 i 300 metres de profunditat, principalment en zones fosques on no hi ha una competència tant elevada amb altres espècies de creixement ràpid. És en aquestes zones on creix formant masses petites i disperses, mentre que a més profunditat pot créixer densament degut a la manca de competència. Té una estructura arborescent, arribant als 50 cm de longitud en els millors dels casos.

Corallium_rubrumEl corall vermell quan creix a poca profunditat ho fa en llocs amb poca llum, especialment coves.

REPRODUCCIÓ

El corall vermell és una espècie que es reprodueix vàries vegades al llarg de la vida (espècie iteròpara), amb fertilització a l’interior del cos i incuba les larves. Aquestes larves viuen només 30 dies, el que significa que no poden viatjar molt lluny i, per tant, la persistència de les poblacions depèn del reclutament local. Existeixen sexes separats (espècie diòica), és a dir, hi ha individus femella i altres mascle. L’alliberació dels ous té lloc a l’estiu de forma sincronitzada, produint-se abans en aigües menys profundes.

Una característica de vital importància de la seva reproducció és que la mida de la colònia determina el seu potencial reproductor: els individus més grans, malgrat ser una part petita de la població, produeixen entre el 50 i el 98% de les gàmetes.

DEMOGRAFIA

El corall vermell és una espècie de creixement extremadament lent, de manera que el seu diàmetre basal creix 1 mm cada 4 anys aproximadament. A més, la seva taxa de reclutament, és a dir, el nombre d’individus nous per any, és també molt baixa ja que cada any, de mitjana, apareixen 1,8 individus per metre quadrat.

Degut a la pesca intensiva d’aquesta espècie pel seu ús en joieria, les seves poblacions són cada vegada més petites, amb individus cada vegada més petits, que són els que tenen menys capacitat de reproducció.

DISTRIBUCIÓ

El corall vermell és una espècie endèmica del Mediterrani i l’Atlàntic Est, el que significa que només es troba en aquesta zona. A Catalunya es pot trobar des del Cap de Creus a l’Estartit i de Begur a Blanes.

m1_clip_image002_0002Mapa de distribució del Corall vermell

PROTECCIÓ

El corall vermell actualment no està protegit per cap conveni ni llei, tot i que la seva extracció està regulada per llei. Tota extracció sense llicència es considera il·legal i, per tant, la persona es pot afrontar a penes de diferent naturalesa.

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.