Arxiu d'etiquetes: balenes

El planeta Terra es queda infèrtil

Un estudi publicat recentment a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela que els animals tenen un paper important en el transport de nutrients, però la seva contribució s’ha reduït a causa de les extincions i a la reducció de moltes poblacions. En aquest article, revisem aquest estudi per entendre les conseqüències d’aquest fet.

INTRODUCCIÓ

En el passat, la Terra estava plena d’animals grans, amb abundants balenes als oceans i animals grans a la terra. Tot i això, les seves poblacions s’han reduït per diferents motius:

  • L’extinció massiva de finals del quaternari: unes 150 espècies de mamífers grans (més de 44 kg) es van extingir.
  • Extincions recents i presents.
  • Reducció de les poblacions de grans balenes a causa de la caça: algunes poblacions es van reduir entre el 66% i el 99%, com la balena blava (Balaenoptera musculus).
  • Pressions ambientals presents: el 27% de les espècies d’aus marines estan amenaçades i les poblacions de peixos anàdroms s’han reduït més d’un 10% dels seus valors històrics (en el Pacífic nord-oest).

Tot això és probable que hagi causat un canvi en el cicle global dels nutrients. En concret, Doughty et al. estimen una reducció fins al 8% en la capacitat dels animals en escampar els nutrients per la terra i fins al 5% en els oceans, comparat amb els valors passats. S’han identificat diversos grups d’animals importants en aquest sistema:

  1. Animals terrestres: acceleren el cicle dels nutrients ja que transformen les formes més resistents en matèria en descomposició. Alguns animals terrestres transfereixen nutrients al medi aquàtic, mentre uns altres ho fan del revés. Fins i tot alguns animals, com els óssos i les àguiles, transfereixen nutrients oceànics cap als ecosistemes terrestres ja que s’alimenten de peixos anàdroms.

    Moose (Alces americanus) transfer aquatic-derived N to terrestrial systems (Foto: BioLib).
    L’ant americà (Alces americanus) transfereix nitrogen dels ambients aquàtics als terrestres (Foto: BioLib).
  2. Elss peixos anàdroms, aquells que viatgen de l’oceà als rius per pondre els ous (com el salmó i el llobarro atlàntic ratllat), i les aus marines transporten nutrients del mar a terra.

    Striped (Morone saxatilis) is an anadromous fish.
    El llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis) és un peix anàdrom (Foto: Ethan Dropkin).
  3. Els mamífers marins, que inclouen els cetacis, sirenis (amb el dugong i els manatís) i les foques; tenen dues funcions en el reciclatge de nutrients: transportar nutrients verticalment (de les profunditats a la superfície dels oceans gràcies als excrements i l’orina) i lateralment a causa de les migracions. [Llegeix més sobre la migració dels cetacis]

LA TERRA ÉS TAN FÈRTIL COM ERA?

La resposta a aquesta pregunta és “no”.

Noves troballes revelen que la capacitat global de distribuir els nutrients en terra s’ha reduït fins a un 8% del seu valor inicial. Tot i això, hi ha variació regional: la major capacitat actual està a l’Àfrica perquè encara hi ha moltes espècies de megafauna, mentre a Amèrica del Sud té un 1% de la capacitat passada. En el passat, Amèrica del Sud tenia el major nombre d’herbívors grans (més de 1.000 kg), però tots ells es van extingir. Actualment, els animals més grans pesen al voltant dels 300 kg. Aquesta diferència explica la reducció.

Arctotherium bonariense was a bear that live in South America during the late Plistocene (Picture:).
Arctotherium bonariense era un ós que vivia a Amèrica del Sud durant el Pliocè tardà (Foto: W.B. Scott, Creative Commons).

La capacitat actual dels oceans és més de tres vegades superior que a la terra. De totes maneres, la reducció de la seva capacitat és important: un 2% de la seva capacitat inicial a l’oceà Austral i un 14% a l’Atlàntic. Referent al transport vertical de nutrients, la quantitat de fòsfor transportat de les profunidades fins a les aigües superficials és actualment del 23% del seu valor original, amb diferències entre oceans. Darrere de tot això hi ha la pressió deguda a la caça de mamífers marins. Els nutrient que cauen per sota de la zona ben il·luminada de l’oceà es consideren perduts. Els mamífers marins haurien estat els responsables de retornar els nutrients a la superfície ja que s’alimenten en profunditat i defequen i orinen a la superfície.

Finalment, les aus marines transporten 6,3 milions de quilos de fòsfor per quilòmetre quadrat des del mar fins als ecosistemes costaners cada any (els valors inicials no es coneixen) i la capacitat actual dels peixos anádromos és un 4% de la capacitat en el passat, possiblement a causa de la sobrepesca i la modificació de l’hàbitat (com ara per la construcció de preses).

Potential interlinked system of recycling nutrients (Picture: Doughty et al. 2015).
Sistema potencial d’interconexió del cicle de nutrients. Els animals de color gris representen extincions (Imatge: Doughty et al. 2015).

COM HO PODEM SOLUCIONAR?

Doughty i els seus col·legues han donat algunes solucions per restablir aquesta situació:

  • Les pastures futures haurien de tenir menys tanques i presentar més espècies per simular les pastures naturals.
  • Recuperar les poblacions d’herbívors salvatges.
  • Recuperar les poblacions de balenes.
  • Recuperar les poblacions d’aus marines i peixos anàdroms.

REFERÈNCIES

Difusió-català

Anuncis

Com es comuniquen les balenes?

L’article d’aquesta setmana està dedicat a la comunicació dels misticets, és a dir, als cetacis que s’alimenten gràcies a la presencia d’unes barbes de queratina. En concret, veurem la comunicació acústica en els misticets i ens fixarem en un cas concret: el de la balena de gep.

INTRODUCCIÓ

Abans de començar a parlar sobre la comunicació en les balenes voldria fer un aclariment terminològic. El concepte balena prové de l’anglès whale, que en aquest idioma significa “cetaci gran”, de manera que trobarem el concepte tant en odontocets (cetacis amb dents) com en misticets (cetacis amb barbes). De tota manera, degut a males traduccions, en català el concepte balena es refereix exclusivament al grup dels misticets. En aquest article, doncs, prendrem la paraula balena com a equivalent de misticets.

Bradbury i Vehrencamp van definir el terme comunicació com al procés a través del qual es dóna una informació a través d’una senyal d’un emissor a un receptor, de manera que el receptor utilitza aquesta informació per decidir com respondre o si respondre-hi.

Hi ha diferents tipus de comunicació en els mamífers marins, ja sigui química, visual, tàctil o acústica. Degut a que la llum solar té una capacitat limitada de penetrar en l’aigua, les balenes i altres mamífers marins tenen dificultats per comunicar-se visualment a certa distància, de manera que es comuniquen a través del so. A més, la comunicació química no és massa eficient en el medi aquàtic.

EL PROCÉS COMUNICATIU EN BALENES

Producció i recepció dels sons

Mentre que s’han trobat estructures anatòmiques específiques per a la producció i transmissió de sons en el cas dels odontocets, als misticets no se n’hi han trobat d’equivalents. Als misticets, tot i tenir laringe, els manquen les cordes vocals. Tot i així, es creu que els sinus cranials, cavitats buides dels ossos cranials, estan implicats en la fonació, tot i que no es coneix amb precisió com hi intervindrien.

Les grans balenes són els mamífers marins amb les emissions acústiques més sonores. Les balenes de gep (Megaptera novaeangliae) emeten cants d’una gran complexitat, els quals poden durar hores i tenen tanta força que es poden escoltar des de fora de l’aigua, el que no és gaire habitual. Sota de l’aigua, poden recórrer grans distàncies, fins a varis quilòmetres de distància. Les balenes blaves (Balaenoptera musculus) i els rorquals comuns (Balaenoptera physalis) no es queden enrere: emeten sons de baixa freqüència que poden viatjar més de 3.200 km de distància. De fet, les balenes blaves generen sons de fins a 190 decibels, els sons més forts produïts per cap animal.

La balena blava (Balaenoptera musculus) pot generar sons de fins a 190 db (Foto: iTravel Cabo).
La balena blava (Balaenoptera musculus) pot generar sons de fins a 190 db (Foto: iTravel Cabo).

Varis estudis de comportament han demostrat que tots els cetacis, però especialment els odontocets, tenen bona oïda.

Funció

Mentre que alguns experts defensen que són utilitzats per a comunicar-se grans distàncies, altres suggereixen que permet detectar el relleu submarí per tal de que es puguin orientar (ecolocalització). Tot i així, gran part de la comunitat científica creu que tenen una funció comunicativa, incloent comportaments com l’exhibició i l’establiment del territori, entre altres.

EL CAS DE LA BALENA DE GEP

La balena de gep (Megaptera novaeangliae), com ja hem dit abans, produeix sons molt complexos i que poden recórrer grans distàncies. Es tracta d’un dels misticets més sonors. Durant l’hivern, en les zones d’aparellament, aquestes balenes produeixen cançons llargues i molt complexes, en una mateixa zona. S’han trobat diferències entre les balenes de gep de diferents zones. Aquests cants (en pots escoltar un aquí) tenen una durada de 10-15 minuts, tot i que les poden estar cantant durant hores, i estan formades per temes, frases i subfrases. Cada subfrase té una durada de segons i està formada per sons de baixa freqüència (normalment inferiors als 1500 Hz).

Estructura del cant de les balenes de gep (Megaptera novaengliae) (Foto: Hawai's Marine Mammal Consortium).
Estructura del cant de les balenes de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto: Hawai’s Marine Mammal Consortium).

La complexitat, però, no acaba aquí. L’estructura d’aquestes obres musicals va canviant al llarg de l’hivern. No només canvien la freqüència i durada de les frases i els temes, sinó que algunes d’aquestes són substituïdes per d’altres de noves. A més, també modifiquen la composició i seqüència dels temes al llarg del temps.

De tota manera, val a dir que totes les balenes d’una mateixa zona canten la mateixa cançó i que totes modifiquen els cants a la mateixa velocitat que la resta de companyes. Així doncs, sembla ser que unes aprenen el cant de les altres.

Alguns estudis han posat de manifest que són els mascles adults els únics que generen aquests cants. Així doncs, tot sembla indicar que aquests cants tenen un paper important en la reproducció, similar al cant dels ocells. Per tant, aquests cants indiquen a les femelles de quina espècie es tracta, el seu sexe, la posició que ocupa, que està a punt per aparellar-se amb una femella i per compatir amb la resta de mascles.

Així doncs, per què canten tots els mascles a la vegada? Un estudi de Mobley i Herman (1985) va determinar que el fet que tots els mascles cantin de forma simultània estimula la sincronització de la ovulació de les femelles.

El cant simultani dels mascles estimula la sincronització de la ovulació de les femelles de balena de gep. (Foto: Yellowmagpie).
El cant simultani dels mascles estimula la sincronització de la ovulació de les femelles de balena de gep. (Foto: Yellowmagpie).

REFERÈNCIES

  • Berta A, Sumich J & Kovacs KM (2006). Marine mammlas. Evolutionary biology. Ed. Academic Press (2 ed)
  • Day (2008). Guía para observar ballenas, delfines y marsopas en su hábitat. Ed. Blume
  • Perrin WF, Würsig B & Thewissen JGM (2009). Ed. Academic Press (2 ed)
  • Reeves RR, Stewart BS, Clapham PJ & Powell JA (2005). Guía de los mamíferos marinos del mundo. Ed. Omega

Difusió-català

La migració de les balenes està canviant pel canvi global

Resultats d’una investigació que ha tingut lloc del 1984 al 2010 al Golf de St. Lawrence (Canadà, Oceà Atlàntic Nord) sobre els canvis en els patrons de migració degut al canvi global ha estat publicat aquest març a Plos One. En aquest article, trobaràs un resum de tal article. 

INTRODUCCIÓ

El canvi global (mal anomenat canvi climàtic) és un canvi a escala planetària del sistema climàtic de la Terra. Malgrat ser un procés natural, en les últimes dècades la causa dels canvis som els humans ja que hem produït un increment de l’alliberament de diòxid de carboni degut a la combustió de combustibles fòssils.

MIGRACIÓ DE LES BALENES

El canvi global suposa un repte per a les espècies migratòries ja que la temporalitat de les migracions estacionals és important per maximitzar l’explotació dels pics d’abundància de les preses en les àrees d’alimentació, que, a la vegada, s’estan adaptant a l’escalfament de la Terra. Altres causes promotores de les migracions són l’ús de recursos com l’aparellament i el resguard. Aquest és el cas del rorqual comú (Balaenoptera physalus) i la balena amb gep (Megaptera novaeangliae), que s’alimenten d’una gran varietat de zooplàncton i cries de peixos. Aquest zooplàncton creix degut a l’increment del fitoplàncton, el qual creix per l’increment de la llum i els nutrients a l’estiu. Recorda que en aquest post pots llegir sobre el comportament alimentari de les balenes de gep. Aquest no és el primer article que indica canvis en el rang de les migracions de les espècies tant a l’estiu com a l’hivern i les seves alteracions en la temporalitat.

Fin whale (Balaenoptera physalus) (Picture from Circe).
Rorqual comú (Balaenoptera physalus) (Foto de Circe).
Humpback whale (Megaptera novaengliae) (Picture from Underwater Photography Guide).
Balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto de Underwater Photography Guide).

S’observa un patró general en les espècies migratòries: utilitzen regions de latituds altes a l’estiu per aprofitar l’alta productivitat i abundància de les seves preses i algunes es reprodueixen durant aquest període. Generalment, les espècies migratòries de llarga distància s’adapten pitjor al canvi climàtic que els de curta distància.

humpback whale migration
El cas de la migració de la balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto de NOAA).

Molts misticets comencen les migracions estacionals des de zones allunyades més de centenars o milers de kilòmetres, alternant entre les zones de criança a l’hivern de les latituds baixes a les d’alimentació en latituds altes. La resposta dels mamífers marins al canvi global ha estat predita:

  • Distribució més propera al pol i arribada abans en les àrees d’alimentació per seguir el canvi de distribució de les seves preses.
  • Temps de residència més llargs en latituds altes com a resposta a la millora de la productivitat.

Si vols aprendre més sobre el comportament de cetacis i altres aspectes, pots realitzar aquest curs online. Més informació aquí. A més, si prems sobre la imatge podràs cursar-lo per 35€ i no per 50€ (hi ha 50 cupons, fins el 31 de març). 

CatalàCOM AFECTA EL CANVI GLOBAL A LA MIGRACIÓ DE LES BALENES?

Els resultats de l’article mostren que el rorqual comú i la balena de gep arriben abans a l’àrea d’estudi durant els 27 anys que ha durat la investigació. De totes maneres, la taxa de canvi de més d’un dia per any no s’ha documentat mai. Ambdues espècies també marxen abans, com s’ha observat en altres espècies. La sortida de les balenes de gep va canviar amb la mateixa taxa que l’arribada, de manera que el temps de residència es manté constant. Per altra banda, els rorquals han augmentat el seu temps de residència de 4 dies a 20 dies. De tota manera, aquest increment està subjecte a un biaix degut a les poques mostres en els dos primers anys i hi ha una evidència dèbil que els rorquals hagin incrementat aquest temps.

migració rorqual comú balena de gep iubarta
Data mitjana del primer i últim albirament en rorqual comú (Balaenoptera physalus) i balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Dades de Ramp C. et al. 2015).

A més, els resultats suggereixen que la regió representa només una fracció del potencial rang d’estiu en ambdues espècies i que les dues passen només una part de l’estiu allà. El que està clar és que ambdues espècies mostren les mateixes adaptacions del comportament i han avançat la seva presència temporal a l’àrea un mes.

Altres estudis mostren que les balenes grises (Eschrichtius robustus) probablement han aturat les migracions anuals a Alaska (Stafford K et al. 2007).

PER QUÈ LES BALENES CANVIEN ELS SEUS PATRONS DE MIGRACIÓ?

Sembla ser que l’arribada dels rorquals al Golf segueix el canvi en a data de trencament del gel i la temperatura superficial del mar els hi indica a les balenes que ja ha arribat el moment de tornar al Golf. Hi ha un decalatge de 13-15 setmanes entre quan l’àrea està totalment lliure de gel i la seva arribada. Això també s’ha vist a les Açores, on els rorquals i balenes de gep arriben 15 setmanes després de l’inici del bloom de primavera per alimentar-se mentre estan de pas per la zona per anar a les latituds més altes per alimentar-se a l’estiu.

La influència de la temperatura superficial del mar al gener al Golf pot haver desencadenat la sortida primerenca de les balenes de gep de les àrees de cria i així la seva arriada abans al Golf.

Aquests dues espècies de balena són consumidors generalistes i la seva arribada al Golf està relacionat amb l’arribada de les seves preses. La millora de la temperatura i les condicions de llum i el trencament primerenc del gel (junt amb una temperatura superficial del mar més alta) permet un bloom de fitoplàncton seguit del creixement del zooplàncton. Així, l’arribada primerenca dels rorquals i balenes de gep els permet menjar sobre les seves preses. De totes maneres, hi ha un decalatge de dues setmanes entre l’arribada dels rorquals i les balenes de gep, el que permet a les segones menjar sobre nivells tròfics superiors el que redueix la competència.

CONCLUSIÓ

El canvi global ha canviat la data d’arribada dels rorquals i balenes de gep al Golf de St. Lawrence (Canadà) a una taxa mai documentada abans de més de 1 dia per any, mantenint-se una diferència de dues setmanes entre l’arribada de les dues espècies i permetent la separació temporal del nínxol ecològic. De totes maneres, la data de sortida d’ambdues espècies també és més primerenca però a diferents taxes, resultant en un increment de la superposició temporal, indicant que la separació pot estar desapareixent. La tendència en l’arribada està relacionada amb el trencament més aviat del gel i l’increment de la temperatura superficial marina.

REFERENCIES

Aquest pots es basa en el següent article:

  • Ramp C, Delarue J, Palsboll PJ, Sears R, Hammond PS (2015). Adapting to a Warmer Ocean – Seasonal Shift of Baleen Whale Movements over Three Decades. PLoS ONE 10(3): e0121374. doi: 10.1371/journal.pone.0121374

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials. L’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i arribar a tanta gent como sigui possible. Si vols, ens pots deixar els teus comentaris. 

Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Recorda: curs online de cetacis. Més informació aquí. A més, si prems sobre la imatge podràs cursar-lo per 35€ i no per 50€ (hi ha 50 cupons, fins el 31 de març). 

Català

Conferència “Navegants del mar: dofins i balenes” a Calldetenes

Ahir, dia 5 d’abril del 2014, vaig realitzar la meva primera conferència, titulada Navegants del mar: dofins i balenes”. Va començar aproximadament a les 7 de la tarda i es va allargar uns 45 minuts, per deixar pas a un torn obert de preguntes per part del públic.

DSC02286

Els temes tractats en aquesta es varen centrar en quatre aspectes fonamentals:

  1. Origen dels cetacis i adaptacions a la vida aquàtica.
  2. Classificació dels cetacis, on es va veure la gran diversitat de formes diferents dels cetacis.
  3. Conservació dels cetacis, centrat sobretot en la interacció amb la pesca i la contaminació acústica.
  4. Cetacis del Mediterrani.

Varen assistir a la trobada un total de 44 persones, més de les que jo creia inicialment que vindrien. Al finalitzar, la gent es va atrevir a fer preguntes, en les quals es van tractar la captivitat, aspectes de comportament i la matança de dofins de Taiji, entre altres.

Els assistents em varen felicitar per l’exposició, segons els quals va ser molt divulgativa, clara, amena i educativa. Alguns fins i tot em varen comentar que se’ls havia fet curta.

Els organitzadors, a més, em varen oferir la possibilitat de fer una segona conferència més endavant. En el cas que això s’acabi materialitzant, serà molt probablement sobre comportament de cetacis.

Al finalitzar la conferència i el torn de preguntes, vaig repartir una miniguia de cetacis del Mediterrani, amb unes claus molt senzilles per poder identificar les 8 espècies més abundants i amb un llistat de bones pràctiques al mar per respectar als cetacis.

En l’enllaç següent podeu trobar la presentació (una mica modificada) que vaig utilitzar per a la conferència, junt a la miniguia que vaig elaborar i un document on detallo els dos documentals que vaig recomanar de veure:
https://www.dropbox.com/sh/fl4k6gu0q0xi676/472qNqpqIP

Altra vegada vull donar les gràcies a tots els assistents a la xerrada per la seva presència ahir, el seu interès pel tema tractat i per totes aquelles preguntes que se’m varen fer.

PD: Properament es publicarà el vídeo de la conferència i, en la mesura que sigui possible, amb els subtítols en castellà i en anglès.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Navegants del mar: dofins i balenes

DESCRIPCIÓ

Els cetacis, apareguts fa més de 50 milions d’anys, són un dels grups de mamífers marins presents a la Terra. Al llarg de la seva evolució han anat diversificant-se en diferents grups i han adquirit adaptacions a la vida aquàtica, de manera que tenen característiques anatòmiques i fisiològiques que els fa especials en aquest aspecte. La conferència pretén donar a conèixer les característiques d’aquests animals, quines són les amenaces a les que són sotmesos i que perjudiquen la seva conservació i donar claus per a la identificació dels cetacis mediterranis.

IDIOMA

Català

LLOC I DATA

Vestíbul de l’Ajuntament de Calldetenes (Osona)

Dissabte 5 d’abril, 19:00h

ORGANITZA

Grup C3: Ciència, Cultura i Coneixement

http://www.calldetenes.cat/agenda/agenda/titol/grup-c3-calendari-de-conferencies

 

ACTIVITAT GRATUÏTA

Cartell conferència

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Noms comuns dels Misticets

En aquesta publicació hi ha una taula que relaciona el nom científic de les diferents espècies de cetacis Misticets (cetacis amb barbes) amb el seu nom comú en català, castellà i anglès. S’observa que en la majoria de casos hi ha varis noms comuns per una mateixa espècie.

 

Nom científic

Català

Espanyol

Anglès

Nombre científico

Catalán

Español

Inglés

Scientific name

Catalan

Spanish

English

Eschrichtius gibbosus Balena gris Ballena gris Gray whale
Caperea marginata Balena franca pigmea Ballena franca pigmea

Ballena franca enana

Pygmy right whale
Balaenoptera musculus Balena blava Ballena azul

Rorcual azul

Blue whale

Sibbald’s Rorqual

Suphur-bottom Whale

Pygmy Blue Whale

Balaenoptera physalus Rorqual comú Rorcual común

Ballena de aleta

Ballena Boba

Fin whale

Finback whale

Fin-backed whale

Finner

Herring Whale

Razorback

Common rorqual

Megaptera novaeangliae Iubarta

Balena amb gep

Yubarta

Gubarte

Ballena jorobada

Jorobada

Rorcual jorobado

Humpback whale

Hump whale

Hunchbacked Whale

Bunch

Balaenoptera borealis Rorqual boreal Rorcual boreal

Rorcual norteño

Rorcual de Rudolphi

Rorcual sei

Ballena boba

Ballena sei

Sei whale

Rudophi’s Rorqual

Coalfish Whale

Pollack Whale

Balaenoptera edeni Rorqual tropical

Rorqual de Bryde

Rorcual tropical

Rorqual de Eden

Rorqual enano

Ballena de Bryde

Bryde’s Whale

Tropical Whale

Common Bryde’s Whale

Eden’s Whale

Pygmy Bryde’s Whale

Balaenoptera brydei Rorqual de Bryde Rorcual de Bryde

Ballena de Bryde

Bryde’s Whale

Tropical Whale

Common Bryde’s Whale

Eden’s Whale

Pygmy Bryde’s Whale

Balaenoptera acutorostrata Rorqual d’aleta blanca (Hemisferi nord) Rorcual aliblanco

Ballena de Minke común

Ballena enana

Rorcual menor

Common Minke Whale

Northern Minke Whale

Lesser Rorqual

Little Piked Whale

Dwarf Minke Whale

 

Balaenoptera bonaerensis Rorqual d’aleta blanca (Hemisferi sud) Rorcual austral

Minke antártico

Antarctic Minke Whale

Southern Minke Whale

Balaena mysticetus Balena de Grenlàndia

Balena franca àrtica

Ballena de Groenlàndia

Ballena boreal

Greenland Right Whale

Bowhead whale

Eubalaena glacialis Balena franca glacial

Balena franca comuna

Balena basca

Ballena franca glacial

Ballena de los vascos

Ballena franca del norte

Ballenga

North Atlantic Right Whale

Northern Right Whale

Right Whale

Black Right Whale

Eubalaena australis Balena franca austral Ballena franca austral Southern right whale
Eubalaena japonica Balena franca del Pacífic Nord Ballena franca del Pacífico Norte North Pacific right whale

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.