Arxiu d'etiquetes: biodiversitat marina

Viatge a les profunditats (II): Biodiversitat al mar profund

Aquesta setmana continuem amb el viatge per les profunditats marines. Mentre que la setmana passada ens varem centrar en explicar quines adaptacions han experimentat els peixos que viuen en profunditat, aquesta setmana farem un viatge a la biodiversitat que hi ha als fons dels oceans. Tot i que es podria parlar de molts grups diferents, aquí ens centrarem només en els crustacis, els calamars, els cnidaris (coralls, meduses i anemones), els peixos i els cucs. 

INTRODUCCIÓ

Al 1840, el científic Edward Forbes va concloure que no hi havia vida per sota dels 550 metres de profunditat. Avui en dia se sap que no és cert, doncs recentment se n’ha trobat a 8.100 metres. S’ha determinat que l’abundància relativa d’animals depèn de la profunditat, de manera que, en termes generals, l’abundància disminueix a més profunditat, tot i que això no exclou el fet de que hi hagi moltes espècies diferents.

BIODIVERSITAT

CRUSTACIS

Els amfípodes són el grup de crustacis més abundant en les profunditats marines. Es tracta d’animals petits amb el cos comprimit lateralment i sense closca, els quals s’alimenten principalment de carronya i viuen en els forats que excaven als sediments del fons marí. Són animals transparents, excepte l’ull que és de color vermell degut a un pigment de la retina.

amphipode-abysseAmfípode de profunditat. Es caracteritzen per la presència del cos transparent, amb els ulls de color vermell. (Foto extreta de http://www.astronoo.com/es/articulos/bioluminiscencia.html)

Altres crustacis típics de les profunditats són  el cranc de pedra, amb una closca de 7,5 cm de llarg i unes potes d’uns 15 cm; la gambeta cuirassada,  una de les poques espècies de gambeta que viu a uns 6000 metres i que mesura entre 7 i 10 cm; entre altres.

CALAMARS DE PROFUNDITAT

Malgrat es pugui pensar que tots els calamars de profunditat són gegants, com és el cas del calamars gegant, que pot arribar a mesurar 18 metres de llarg; el cert és que no tots ho són, doncs alguns poden mesurar només 4 cm. S’alimenten atrapant la presa amb les ventoses dels tentacles i dirigint-la cap a la boca. Molts calamars de profunditat són bioluminescents i poden regular el color, la intensitat i la distribució angular de la llum.

El calamars gegant del corrent de Humboldt (Dosidicus gigas) (en castellà jibia gigante) és una espècie que viu a les costes oest d’Amèrica Central i del Sud i que pot assolir els 4 metres de llarg, el qual s’alimenta de peixos i d’individus de la pròpia espècie.

Dosidicus_gigasCalamars gegant de la corrent de Humboldt (Dosidicus gigas). Té mala reputació degut als atacs a submarinistes.

CNIDARIS: CORALLS, MEDUSES I ANEMONES

Les diferències entre els cnidaris de superfície i de profunditat es deuen a les diferències en la disponibilitat d’aliment. A les aigües profundes, les anemones i els corals no disposen directament del fitoplàncton i el zooplàncton, de manera que depenen de la pluja de nutrients provinents de les capes superficials de l’oceà. Per altra banda, les meduses tenen un metabolisme lent per tal de sobreviure a unes condicions precàries d’alimentació. Això els suposa un creixement més lent, però que visquin durant més anys.

Per posar-ne un exemple, aquesta medusa de l’ordre dels coronats habita entre els 200 i 2000 metres de profunditat i pot créixer fins als 15 cm. S’alimenta de petits crustacis i partícules orgàniques. És de color vermell per tal de camuflar-se en un ambient dominat per la llum vermella. Es tracta, a més, d’un animal bioluminescent.

Atolla wyvillei[3]Medusa de l'ordre dels Coronats. És de color vermell per amagar-se en un ambient dominat per la llum vermella.

Les meduses d’aigües profundes són depredadors voraços, però també poden convertir-se en preses d’alguns peixos. Produeixen descàrregues de llum per atraure a petits animals. Per dissuadir als depredadors expulsen a raig una secreció de milers de partícules brillants.

Una característica habitual de les meduses de profunditat, tot i que també es produeix en altres grups, és el gegantisme. És a dir, són molt més grans que els seus homòlegs de les aigües més someres. Es creu que l’explicació possible seria que els animals grans són més eficients per aconseguir menjar quan les condicions ambientals són quasi constants durant temps molt llargs.

PEIXOS

Els peixos gonostomàtids són els vertebrats més abundants de la Terra. Es tracta d’una espècie de mida petita que viu a la zona mesopelàgica. Aquests, junt als peixos llanterna, representen el 90% de les captures de les xarxes d’arrossegament pelàgic. Els peixos d’aigües profundes solen tenir mides petites (2,5 – 10 cm), el cos prim i tou; tot i que hi ha excepcions.

Posarem alguns exemples de peixos:

  • Peix gripau (rap abissal): Aquest peix viu a les parts profundes dels oceans i presenta la coloració òptima per absorbir la poca llum que arriba i així camuflar-se. Presenta una llum al final d’una antena, que li permet capturar a les seves preses.

Peix gripau (rap abissal)
Peix gripau (rap abissal)

  • Peix llanterna espinós: Com que té el cos platejat és una presa poc vulnerable ja que el seu contorn no es pot veure nítidament. A més, presenta una bossa a l’ull amb bacteris bioluminescents.

Peix llanterna espinós
Peix llanterna espinós

  • Peix pelicà: Aquest animal pot arribar a mesurar 2 metres de longitud. Presenta una enorme boca que s’uneix directament a l’estómac.

Peix pelicà
Peix pelicà

  • Peix trípode: Presenta unes prolongacions a les seves aletes pelviana i caudal, les quals li serveixen per posar-se sobre el fons marí ja que romanen quiets durant molt de temps esperant a les preses.

Peix trípode
Peix trípode

  • Engullidor negre: Aquest petit peix té la capacitat de dilatar molt l’estómac i, així, pot empassar-se preses que són molt més grans que ell.

Engullidor negre
Engullidor negre

CUCS MARINS

Els cucs d’aigües profundes poden prendre mides des de microscòpiques fins als 2 metres de llarg i són un dels grups d’invertebrats més abundants i variats de les profunditats, de manera que s’hi poden trobar poliquets, cucs tubícoles, sipúnculs i equiúrids.  Viuen enterrats totalment o parcialment en els sediments del fons.

Els cucs tibícules solen viure en grans quantitats a fonts termals i presenten plomes branquials de color vermell brillant, doncs contenen una gran quantitat d’hemoglobina per tal d’absorbir l’oxigen. També reté sulfurs, que seran utilitzats pels seus bacteris simbionts.

Riftia_fish_EPR_Kristof_Lutz-pCucs tubícoles. Aprofiten el sofre emès per les fonts termals gràcies a la simbiosi amb bacteris.

 Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 5 de setembre del 2014

El passat divendres 5 de setembre vaig realitzar la meva sisena col·laboració a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per l’Àlex, la Beatriz, la Marta i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:30 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 18:19.

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser excel·lent, el vent va prendre ratxes entre 16 i 24 nusos (29 – 44 km/h aprox.); la visibilitat va ser molt bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor entorn el 10-30% de cobertura.

DSCN1742

Pel que fa als albiraments, malgrat que les excel·lents condicions de la mar auguraven un dia també excel·lent, van estar d’allò més escassos. Pel que fa als cetacis, varem observar unes aletes molt llunyanes d’alguna espècie de dofí que no varem poder determinar i un grup de 6-15 individus dofins llistats (Stenella coeruleoalba). Entre els ocells, varem veure unes 2 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), 2 gavians argentats (Larus michahelis) i 3 baldriga mediterrànies (Puffinus yelkowan). A més de tot això, varem tenir la oportunitat d’observar vàries espècies de peixos: 1 peix volador (Família Exocoetidae), 3 peixos lluna (Mola mola) i 1 tonyina (Thunnus).

La primera fotografia va ser presa per la Marta Riera i la resta per la Beatriz Marin. Totes corresponen a dofins llistats.

DSC_0092 10574836_10204795050982076_2069186576_o 10677236_10204795050782071_780693806_o 10698119_10204795050942075_1160131124_o 10703230_10204795050902074_1849778954_o

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 19 de juny del 2014

El passat dijous 19 de juny vaig realitzar la meva cinquena col·laboració a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per l’Artur, l’Ester, la Rosa, l’Anna i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:07 des del pont de comandament del buc Visemar One, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 19:10. Si malament no recordo, ha estat el dia que més estona hem estat al pont de comandament realitzant l’albirament.

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser molt bo, el vent va prendre ratxes entre 13 i 29 nusos (24 – 54 km/h aprox.); la visibilitat va ser molt bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor entorn el 40-50% de cobertura. De tota manera, durant una estona es va posar boira a babor del vaixell.

DSCN1443

Pel que fa als albiraments, aquest va estar el millor dia dels que jo he estat. Pel que fa als cetacis, varem observar un dofí mular (Tursiops truncatus) només entrar al pont de comandament; uns 230 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), repartits en 11 grups d’entre 5 i 60 individus; un cap d’olla gris (Grampus griseus) i un zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris). Entre els ocells, varem veure unes 30 baldrigues cendroses (Calonectris diomedea), 5 gavians argentats (Larus michahelis), 1 falciot (Apus apus), 2 ocells de tempesta (Hydrobates pelagicus), 1 baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i 2 xatracs comuns (Sterna hirundo). A més de tot això, varem tenir la oportunitat d’observar vàries espècies de peixos: 14 peixos voladors (Família Exocoetidae), 1 manta (Mobula mobular) i 7 peixos lluna (Mola mola). I, per rematar l’albirament, varem veure una tortuga careta (Caretta caretta).

La fotografia següent, presa per mi, és d’unes baldrigues cendroses:

DSCN1473

Les fotos que hi ha continuació són de dofins llistats. Totes estan fetes per mi, excepte les tres últimes que les va fer l’Anna Sánchez:

DSCN1486 DSCN1460 DSCN1456 DSCN1453149919_10204194897822686_5338956519483056090_n 10455432_10204194900102743_1094369029397042688_n 10463952_10204194901262772_2704029437525920991_n

I, per acabar, us deixo una foto d’un peix volador, feta també per l’Anna Sánchez:

10478198_10204194908622956_7823819827396175419_n

Espero que hagueu gaudit de la galeria de fotos que he pogut compartir avui! Aquesta va ser la última sortida de la temporada, així que fins al setembre no hi haurà més entrades relacionades amb aquest estudi.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 5 de juny del 2014

El passat dijous 5 de juny vaig realitzar la meva quarta col·laboració a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per l’Artur, l’Ester i per mi. L’estudi es va iniciar a les 14:40 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 18:00, molt més d’hora que en les altres ocasions.

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser bo, millorant direcció a Barcelona (amb onades de màxim 0,5 m); el vent va prendre ratxes de màxim 32 nusos (60 km/h aprox.); la visibilitat va ser bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor màxim del 50%, tot i que la mitjana va ser entorn el 20%.

Malgrat les condicions varen ser favorables per realitzar els albiraments, la jornada va ser força avorrida. Pel que fa els cetacis, el primer albirament va ser de dos catxalots (Physeter macrocephalus) a uns 1500 metres de distància, un animal realment difícil de poder veure perquè es troba principalment a grans profunditats. També es varen albirar dos grups de dofí llistat (Stenella coeruleoalba), un de 35 individus i l’altre de 20, aproximadament. En quant a les aus, es varen albirar 2 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus), 3 falciots negre (Apus apus), 1 xatrac comú (Sterna hirundo) i 8 gavians argentats (Larus michahelis). També varem veure un peix lluna (Mola mola).

Us deixo aquí una foto del dia d’un dofí llistat (Stenella coeruleoalba), realitzada per l’Artur Degollada:

10392540_1511579005731881_1281947924039584285_n

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 6 de maig del 2014

Aquesta entrada al Diari All you Need is Biology (Diari AyNiB) serà per explicar la meva segona experiència en l’estudi Baleària.

El passat 6 de maig del 2014 vaig realitzar el meu segon voluntariat amb l’associació Biodiversitat marina en el marc de l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental). Sorprenentment, vaig ser el coordinador d’aquell dia per ser el més experimentat de tots els participants. Varem ser un equip de tres persones, format per l’Anna i la Rosa Maria, a més de mi mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:39 h des del pont de comandament del mateix buc que en la última campanya, el Visemar One de la companyia naviliera Baleària, en la ruta Mallorca – Barcelona, i va acabar a les 18:40 hores.

Al llarg del trajecte la visibilitat va ser entre bona i moderada, observant un augment de la nuvolositat a mesura que ens anàvem apropant a la ciutat de Barcelona.

En la següent imatge podeu veure a una de les voluntàries prenent les dades meteorològiques (estat del mar, intensitat i direcció del vent, visibilitat…), les quals es prenen cada mitja hora.

DSCN1161

Voluntària (Rosa Maria) prenent les dades meteorològiques. (Foto: Marc Arenas)

Pel que fa als albiraments d’aquell dia, varem poder contemplar un total de 70 – 100 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), repartits en sis albiraments diferents, constituint des de individus solitaris fins a alguns grups de 30 – 40 individus. En general, el seu comportament respecte el vaixell era d’indiferència, malgrat alguns se sentien atrets pel buc. També varem poder visualitzar algunes aletes, molt probablement de cetaci, però no es va poder determinar l’espècie ja que les aletes varen ser la única cosa que es va poder observar. Una de les voluntàries, a més, va observar una tortuga, per a la descripció que en va fer, una possible tortuga verda (Chelonia mydas).

Les imatges següents, realitzades per l’Anna Sánchez, són una petita mostra de les fotografies que es varen poder realitzar durant l’estudi. Tots els individus pertany a l’espècie de dofí llistat.

10264961_10203852329458691_5650637534576001240_n 10300027_10203852324778574_5484355927168429523_n 10336606_10203852325418590_5606039246859307729_n 10339762_10203852323858551_8308474685851515619_n

No voldria acabar aquesta entrada sense agrair novament a l’Artur, el coordinador de l’Estudi de Baleària, la seva confiança en mi nomenant-me coordinador d’aquell dia i permetre’m participar en aquest estudi, el qual està resultant molt enriquidor per a mi, des d’un punt de vista professional i personal.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – Dia 9 d’abril del 2014

La segona entrada al Diari All you Need is Biology (Diari AyNiB) serà per explicar la meva primera experiència en l’estudi Baleària.

El passat 9 d’abril del 2014 vaig assistir al meu primer albirament de cetacis i aus marines en el marc de l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental) amb la companyia i ajuda de tres noies, l’Adriana, la Clàudia i la Marina. Tot va començar a les 14:30h al pont de comandament del buc Visemar One de la companyia Baleària, en la ruta Mallorca – Barcelona.

DSC02314

Passats pocs minuts de començar l’albirament vam veure un individu de gavià argentat (Laurus michahellis), espècie que ens tornaríem a trobar dues vegades més durant el trajecte. Una altra au que varem tenir la sort de veure va ser la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), una espècie en perill d’extinció i que es pot veure aquestes dates emigrant d’Àfrica.

Pel que fa als cetacis, varem veure uns 50 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), repartits en 5 grups diferents, d’entre 2 i 25 individus per grup. Alguns fins i tot varen tenir la sort de veure rorquals (Balaenoptera physalus) a uns 1000 metres del vaixell. Us deixo aquí una foto d’un dofí llistat, feta per la Clàudia Auladell:

1897917_10152317318904749_8741711414169162348_n

Durant el viatge també varem veure alguns peixos lluna (Mola mola) i vàries meduses. Aquest és un dels peixos lluna que va poder fotografiar la Clàudia Auladell:

mola mola

A més, al llarg de tot el transsecte varem tenir una visibilitat excel·lent i un mar quasi pla.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi i seguiment de fauna marina – Baleària

PROJECTE

Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental)

 

INTRODUCCIÓ

El Mar Mediterrani és la residència de moltes espècies de cetacis. De forma permanent, hi viuen el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el catxalot (Physeter macrocephalus), el cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas), el cap d’olla gris o dofí de Risso (Grampus griseus), el dofí comú (Delphinus delphis), el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i el zífid comú o zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris) (Otero, M i Conigliaro, M; 2012, IUCN). D’aquestes 8 espècies, dues estan en perill d’extinció, tres tenen un estat vulnerable de conservació i de la resta se’n desconeix el seu estat de conservació. A més, de forma espontània hi podem trobar fins a 12 espècies més, entre misticets i odontocets. És per aquest motiu que es fa imprescindible conèixer-ne la seva distribució en el Mediterrani per tal de crear Àrees Marines Protegides (AMP) per a la seva protecció.

Tots aquests estan inclosos en els annexos II i IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. De la seva transposició a l’ordenament jurídic espanyol d’aquesta Directiva, els cetacis també queden inclosos als annexos II i V de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, a més de ser inclosos al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. A més, el Reial Decret 1727/2007, de 21 de desembre, estableix mesures de protecció dels cetacis.

A més, el Mediterrani és l’hàbitat de moltes aus marines.

L’àrea d’estudi es centra en el mar Catalano-Balear (Mediterrani Nord-Occidental), limitat a l’est per les Illes Balears i a l’oest per Catalunya i el País Valencià.

 

OBJECTIUS

L’objectiu del projecte és realitzar un estudi i seguiment de la fauna marina, especialment cetacis i aus, per obtenir mapes de distribució, conèixer-ne la seva abundància i èpoques de l’any en que hi són presents… de les espècies més freqüents als nostres mars.

 

METODOLOGIA

Els trajectes d’estudi es fan a bord de ferris de la companyia naviliera Baleària, a les línies Barcelona-Palma-Barcelona i Barcelona-Menorca-Barcelona, tot i que es preveu ampliar a altres línies o destinacions. Les observacions de fauna es fan des de les cobertes del vaixell i des del pont de comandament, des de la sortida del port balear fins a l’arribada al de Barcelona.

En cada albirament s’anota la hora, les coordenades del punt on s’ha realitzat l’albirament, l’espècie, la mida del grup, la distància a la que s’han observat, l’angle, la direcció del vaixell i de l’animal, el comportament respecte el vaixell i el comportament de l’animal, a més de totes les possibles observacions. A més de tot això, en cada albirament s’anoten les condicions meteorològiques.

Els albiraments es realitzen de forma continuada en el temps amb l’objectiu d’obtenir dades fiables.

 

ENTITAT ORGANITZADORA

Biodiversitat Marina, organització sense ànim de lucre nascuda al 2012, és un grup de voluntaris que es dedica a l’estudi de la biodiversitat marina del mar catalano-balear, a més de realitzar activitats divulgatives.

bio-mar

 

EMPRESA PATROCINADORA

L’empresa naviliera Baleària és l’empresa patrocinadora de l’estudi, la qual ofereix una cabina pel trajecte durant la nit i el sopar i dinar de cada trajecte, a més de subvencionar el cost del trajecte.

LOGO FUNDACIO BALEÀRIA

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.