Arxiu d'etiquetes: Borneo

Discovered a new species of orangutan on the verge of extinction

A few days ago the discovery of a new species of orangutan was announced. Unfortunately, it is critically endangered. How is it possible that it has not been discovered until now? What other species of orangutans exist? What threats do they face? Can we do something to protect them? Keep reading to fin d out!


We know a lot about orangutans because of the work of Biruté Galdikas, the biggest expert in behavior of orangutans, as well as Jane Goodall is from chimpanzees and Dian Fossey was from the mountain gorillas. The orangutan is an hominid, from the same family as humans, gorillas, chimpanzees and bonobos.

Orangutans are the most distant hominids from us. Despite this, we share 97% of the DNA and the oldest ancestor between orangutans and humans lived about 14 million years ago. If you want to learn more about who the hominids are and how primates are classified, you can read this post.

Until now, two orangutan species were known: the Sumatran orangutan (Pongo abelii) and the Bornean orangutan (Pongo pygmaeus). A recent research  from November 2017 adds a new species: the Tapanuli orangutan (Pongo tapanuilensis). Since 1929 a new species of great ape had not been discovered, despite being one of the most studied groups in the world.

Bornean, Sumatran and Tapanuli male orangutans. Photo: Eric Kilby Aiwok Tim Laman 


The orangutan (from the Malay orang hután, ‘person from the forest’) is distinguished from the other hominids by its orange fur. It feeds, sleeps and reproduces in the trees, although it occasionally goes down to the ground to drink from the rivers. Its long arms (up to 2.2 m) and prehensile feet are perfectly adapted to the arboreal life. The flexibility of the hip and other joints allows them to adopt impossible positions for other primates.

Sumatran female orangutan with her baby. Photo: Thomas Marent

They have sexual dimorphism (difference between males and females): the males have bulging structures on the face that increase in size as the animal grows, a long beard and mustache, the hair of the arms longer and they have a bag hanging in the throat. This bag is used as an amplifier of their calls, which can be heard two kilometers away. They use it to defend their territory and attract females. The males are also larger than the females, weighing a hundred kilos or more and they measure 1,5 m (females weigh about 40 kg and measure 1.1 m in height).

Bornean male orangutans (Pongo pygmaeus) in which the mandibular bag and cheeks are shown. Source


Orangutans are solitary and nomadic, moving through the treetops in search of fruit. They can also feed on other parts of the plants, honey and small animals such as termites, chicks, eggs and lizards.

Although they have solitary habits, their social interaction is very complex when they meet, and adolescent females can travel together for 2-3 days. Orangutans use tools and have behaviors that they learn by imitation and vary according to the region (culture).


Females give birth in a nest at the top of the trees. After 9 months of gestation, a single baby is born and will stay close to the mother until its maturity, about 8 years. The male does not cooperate in the breeding.

One week old orangutan hitched to her mother. Photo: ARNO BURGI/AFP/Getty Images

The reproduction rate of orangutans is very low: females reach sexual maturity at 15 and give birth every 8-9 years, so they will only have about 3-4 babys throughout its life. This means that the recovery of the species is very complicated. They can live about 50-60 years.


It is the only great ape living in Asia, in the rainforests of the islands of Sumatra and Borneo. Its distribution is very small due to the destruction of their habitat .

Pongo, oragutan, distribution, distribution, distribution, map, map
Distribution of the 3 species of orangutan. Source:


Pongo tapanuliensis. Foto: Andrew Walmsley

In 2001 scientists defined the two orangutan species known, the Sumatran and Bornean orangutans. We will not delve much into their differences to focus on the latest discovery. Mainly, Sumatran orangutans have a flatter face than Bornean’s, (which have a concave face) and their fur is thicker, longer and clearer than Bornean’s.

Pongo tapanuliensis, the new species discovered, inhabits the Batang Toru region (North of Sumatra), an ecosystem with 85% of its forest  protected. How is it possible that a new species of such large animal has not been identified until now? Traditionally, species began to be classified according to their similarities and morphological differences, but nowadays many of these species are being redefined thanks to genetic studies.

The Tapanuli population was rediscovered in 1997, but it was not until 2013 that the study of a skull give researchers some clues about notable differences with other populations. The male skull was smaller than the other population’s skulls and also the fur was more cinnamon and curly in the Tapanuli. The morphological data were not enough, so the genome of this orangutan was sequenced and compared with the populations of Sumatran and Bornean oranguntans.

It was concluded that belonged to a new species, much older than the other two: it separated from the orangutan of Sumatra 3.38 million years ago. It is the oldest evolutionary line of Pongo (see image of the previous section) and has been isolated 10,000-20,000 years from other populations of Borneo. The research was also completed with observations of behavior (the call of the males is different, they consume other species of plants) and other facts that confirm the existence of this new species (less robust skull and jaws,  different size of the molar than fossils of the Pleistocene, males with flatter cheeks covered in fine blond hair).


Orangutans are among the most threatened species in the world. The tendency of their populations is the decrease: since 1900, more than 91% of orangutans have disappeared. According to the IUCN , they are classified as “critically endangered” the previous step to  the extinction in the wild. It is estimated that there are 14,613 individuals of Sumatran orangutan, 11,000 Bornean orangutans and there are only 800 individuals of tapanuli orangutan left. Newly discovered, it has become the most threatened species of great apes. They could disappear in a few decades: only with the death of 8 individuals per year (1%) the extinction will be a fact.

Orangutan walking through the destroyed jungle. Photo: Hardi Baktiantoro

One of the dangers they face is the illegal trade of babys as pets. To do this, the poachers kill the mother and due to the strong bond between mothers and babys, the latter suffer traumas that mark them for life. If you want to know more about the physical and psychological consequences suffered by captive apes, do not miss reasons for NOT having captive primates. In addition, prostitution and sexual abuse of female orangutans is a common practice.

However, the main threat of the orangutan is the destruction of its habitat. The destruction of the forest for logging, mining and agriculture was reduced by 60% between 1985 and 2007. The Tapanuli only occupy an area of ​​1,000 km2.

Deforestation of Borneo from 1950 to 2020. Source: UNEP / GRID-Arendal Maps and Graphics Library

Unfortunately , orangutans have become the visible face of the loss of biodiversity due to the extensive cultivation of palm Elaeis guineensis. Its oil is used worldwide in all types of products, especially in bakery, snacks and prepared food, cocoa creams and even cosmetics and agrofuels. Without forgetting the implications for the health of this low quality oil and the contamination caused by the destruction of waste during the production, the uncontrolled clearing of trees and fires of large areas of forest to grow the palm is killing the orangutans (thousands die every year), among other species such as the Sumatran tiger. Orangutans are also killed directly, either by entering the crops and occasionally to be marketed as food (bushmeat).

Orangutan with burns victim of deforestation for the palm oil industry. Photo: unknown

To learn more about the ecological crisis of Southeast Asia, do not miss this interview that we did to Joana Aragay, a biologist who lived firsthand the fires of 2015 in Borneo.


Descubierta una nueva especie de orangutan al borde de la extinción

Hace unos días se anunciaba el descubrimiento de una nueva especie de orangután. Desgraciadamente, está críticamente amenazada. ¿Cómo es posible que no se haya descubierto hasta ahora? ¿Qué otras especies de orangutanes existen? ¿A qué amenazas se enfrentan? ¿Podemos hacer algo nosotros para protegerlos? ¡Sigue leyendo para descubrirlo!


Mucha de la información sobre los orangutanes se la debemos a Biruté Galdikas, la mayor experta en comportamiento de orangutanes, así como Jane Goodall los es de los chimpancés y Dian Fossey lo fue de los gorilas de montaña. El orangután es un homínido, de la misma familia que los humanos, los gorilas, los chimpancés y los bonobos.

Los orangutanes son los homínidos más lejanos a nosotros. A pesar de ello, compartimos un 97% del ADN y el ancestro más antiguo entre orangutanes y humanos vivió hace unos 14 millones de años. Si quieres profundizar sobre quiénes son los homínidos y como se clasifican los primates te invitamos a leer este artículo.

Hasta ahora, se conocían dos especies de orangután: el orangután de Sumatra (Pongo abelii) y el orangután de Borneo (Pongo pygmaeus). Un reciente estudio de noviembre del 2017 añade una nueva especie: el orangután Tapanuli (Pongo tapanuilensis). Desde 1929 no se había descubierto una nueva especie de gran simio, a pesar de ser de los grupos más estudiados del mundo.

Orangután macho de Borneo, Sumatra y Tapanuli. Foto: Eric Kilby Aiwok Tim Laman


El orangután (del malayo orang hután, ‘persona del bosque’) se distingue de los otros homínidos por su pelaje anaranjado. Se alimenta, duerme y reproduce en los árboles, aunque ocasionalmente baja a tierra para beber de los ríos. Sus largos brazos (hasta 2,2 m) y pies prensiles están perfectamente adaptados a la vida arbórea. La flexibilidad de la cadera y otras articulaciones, les permite adoptar posiciones imposibles para otros primates.

Hembra de orangután de Sumatra con su cría. Foto: Thomas Marent

Presentan un gran dimorfismo sexual (diferencias entre machos y hembras): los machos tienen unas abultadas estructuras en la cara que aumentan de tamaño a medida que el animal crece, una larga barba y bigote, el pelo de los brazos más largo y una bolsa colgante en la garganta. Esta bolsa les sirve como amplificador de sus llamadas, que pueden oírse a dos kilómetros de distancia, para marcar su territorio y atraer a las hembras. Los machos también son más grandes que las hembras, pesando cien kilos o más y tienen una altura de metro y medio (las hembras pesan unos 40 Kg y miden 1,1 m de altura).

Orangutanes macho en los que se aprecian las mejillas y la bolsa en la garganta. Fuente


Los orangutanes son solitarios y nómadas, desplazándose por las copas de los árboles en busca de fruta. También pueden alimentarse de otras partes de las plantas, miel y animales pequeños como termitas, polluelos, huevos y lagartijas.

Aunque son de hábitos solitarios, su interacción social es muy compleja cuando se encuentran, y las hembras adolescentes pueden viajar juntas unos 2-3 días.

Los orangutanes utilizan herramientas y comportamientos que aprenden por imitación, varían según la región (cultura).


Las hembras dan a luz en un nido en lo alto de los árboles. Tras 9 meses de gestación, nace una sola cría que se quedará cerca de la madre hasta su madurez, unos 8 años aproximadamente. El macho no participa en la crianza.

Cría de orangután de una semana agarrada a su madre. Foto: ARNO BURGI/AFP/Getty Images

La tasa de reproducción de los orangutanes es muy baja: las hembras alcanzan la madurez sexual a los 15 años y tienen una cría cada 8-9 años, por lo que como máximo sólo tendrá unas 3-4 a lo largo de su vida. Esto supone que la recuperación de la especie sea muy complicada. Pueden vivir unos 50-60 años.


Es el único gran simio que se encuentra en Asia, en las selvas húmedas de las islas de Sumatra y Borneo. Su distribución es muy reducida debido a la destrucción del hábitat que sufre.

Pongo, oragutan, distribution, distribución, distribució, mapa, map
Distribución de las 3 especies de orangután. Fuente:


En 2001 los científicos definieron las dos especies de orangután conocidas hasta ahora, de Sumatra y de Borneo. No profundizaremos mucho en sus diferencias para centrarnos en el último descubrimiento. Principalmente, los de Sumatra tienen la cara más plana que los de Borneo, (que la tienen cóncava) y su pelaje es más espeso, largo y claro que los de Borneo.

Pongo tapanuliensis. Foto: Andrew Walmsley

Pongo tapanuliensis, la nueva especie descubierta, habita en la región de Batang Toru (norte de Sumatra), un ecosistema con un 85% de su bosque protegido. ¿Cómo es posible que no se haya identificado hasta ahora una nueva especie de animal tan grande? Tradicionalmente, las especies empezaron a clasificarse según sus parecidos y diferencias morfológicas, pero actualmente muchas de estas especies se están redefiniendo gracias a los estudios genéticos.

En el caso que nos ocupa, la población fue redescubierta en 1997, pero no fue hasta 2013 que con el estudio de un cráneo los investigadores detectaron notables diferencias con otras poblaciones, como que era más pequeño en los machos.  También el pelaje era más canela y rizado en los Tapanuli. Como los datos morfológicos no eran suficientes, se secuenció el genoma de este orangután y se comparó con el de poblaciones de Sumatra y Borneo.

Se llegó a la conclusión que pertenecía a una nueva especie, mucho más antigua que las otras dos: se separó del orangutan de Sumatra hace 3,38 millones de años, convirtiéndolo en la línea evolutiva más antigua de Pongo (ver imagen del apartado anterior) y lleva aislado 10.000-20.000 años de otras poblaciones de Borneo. El estudio también se completó con observaciones de comportamiento (la llamada de los machos es distinta, consumen otras especies de plantas) y otros puntos que evidencian la existencia de esta nueva especie (cráneo y mandíbulas menos robustos, tamaño del molar distinto a fósiles del Pleistoceno, machos con mejillas más planas cubiertas de pelo rubio fino).


Los orangutanes se encuentran entre las especies más amenazadas del mundo. La tendencia de sus poblaciones es el decrecimiento: desde 1900, ha desaparecido más del 91% de orangutanes. Según la IUCN, están clasificados como “en peligro crítico“, el paso previo a la extinción en estado salvaje. Se estima que existen unos 14,613 individuos de orangután de Sumatra, 11.000 orangutanes de Borneo y sólo existen 800 individuos de orangután tapanuli, por lo que recién descubierta, se ha convertido en la especie más amenazada de grandes simios. Podrían desaparecer en pocas décadas: solo con la muerte de 8 individuos al año (el 1%) la extinción será un hecho.

Orangutan caminando por la selva destruida. Foto: Hardi Baktiantoro

Uno de los peligros a los que se enfrentan es al comercio ilegal de las crías como mascotas. Para ello, los furtivos matan a la madre y debido al fuerte lazo que une madres y crías, éstas últimas sufren traumas que les marcan de por vida. Si quieres saber más sobre las secuelas físicas y psicológicas que sufren los grandes primates cautivos, no te pierdas los motivos para NO tener primates en cautividad. Además, la prostitución y abuso sexual de orangutanes hembra por parte de, sobre todo, trabajadores de la industria maderera y plantación de palma, es una práctica común.

Sin embargo, la principal amenaza del orangután es la destrucción de su hábitat. La destrucción del bosque para la explotación forestal, minera y agricultura se redujo un 60% entre 1985 y 2007. Los Tapanuli solo ocupan un área de 1.000 km2.

Deforestación de Borneo desde 1950 hasta 2020. Fuente: UNEP/GRID-Arendal Maps and Graphics Library

Desgraciadamente, los orangutanes se han convertido en la cara visible de la pérdida de biodiversidad debido al cultivo extensivo de la palma Elaeis guineensis. Su aceite se utiliza a nivel mundial en todo tipo de productos, sobre todo en bollería, panadería, aperitivos y platos preparados, cremas de cacao e incluso cosméticos y agrocombustibles. Sin olvidar las implicaciones para la salud que tiene este aceite de baja calidad y la contaminación que suponen la destrucción los residuos durante su producción, la tala incontrolada e incendios de grandes extensiones de selva para cultivar la palma está acabando con los orangutanes (mueren miles al año), entre otras especies como el tigre de Sumatra. Los orangutanes también se asesinan directamente, ya sea por entrar en los cultivos y ocasionalmente para ser comercializados como comida (carne de selva o bushmeat).

Orangután con quemaduras víctima de la deforestación para la indústria del aceite de palma. Foto: desconocido

Para saber más sobre la crisis ecológica del sudeste asiático no te pierdas esta entrevista que le hicimos a Joana Aragay, bióloga que vivió de primera mano los incendios de 2015 en Borneo.


  • Infórmate y comparte con tus hijos, familiares y conocidos las capacidades y problemáticas de estos maravillosos animales.
  • No compres ni aceptes un orangután como regalo o souvenirs hechos con ellos, sobre todo si viajas a países extranjeros, donde la compra-venta es barata y fácil. Puedes acabar en la cárcel.
  • No compres productos con aceite de palma en sus ingredientes o busca el sello de que proviene de plantaciones sostenibles. Es muy complicado, pero no imposible. ¡Nosotros ya lo hemos conseguido! Lee bien las etiquetas, ya que recibe multitud de nombres. Para más información sobre el aceite de palma, puedes consultar esta página de la OCU o También te puedes descargar la aplicación Scangutan para saber si lo que estás comprando lleva aceite de palma.
  • No asistas a espectáculos circenses o des audiencia a programas de televisión donde utilizan animales.
  • No consumas carne de primate en tus viajes, “carne de selva” (bushmeat)
  • Evita visitar zoológicos y otros centros que mantengan primates en cautividad con ánimo de lucro.
  • No utilices productos testados en animales, especialmente cosméticos.
  • No compres madera tropical o busca la certificación FSC de tala sostenible.
  • Alarga la vida útil de los aparatos electrónicos, especialmente los teléfonos móviles y recíclalos, ya que se usa coltán y casiterita para su fabricación.
  • Haz donativos a centros de recuperación de primates como Rainfer, Fundació Mona o APP Primadomus o apadrina alguno de ellos, también aquí.



Descoberta una nova espècie d’orangutan a punt d’extingir-se

Fa uns dies s’anunciava el descobriment d’una nova espècie d’orangutan. Malauradament, està críticament amenaçada. Com és possible que no s’hagi descobert fins ara? Quines altres espècies d’orangutans hi ha? A quines amenaces s’enfronten? Podem fer alguna cosa nosaltres per protegir-los? Segueix llegint per descobrir-ho!


Molta de la informació sobre els orangutans li devem a Biruté Galdikas, la major experta en comportament d’orangutans, així com Jane Goodall ho és dels ximpanzés i Dian Fossey ho va ser dels goril·les de muntanya. L’orangutan és un homínid, de la mateixa família que els humans, els goril·les, els ximpanzés i els bonobos.

Els orangutans són els homínids més llunyans a nosaltres. Tot i això, compartim un 97% de l’ADN i l’ancestre més antic entre orangutans i humans va viure fa uns 14 milions d’anys. Si vols aprofundir sobre qui són els homínids i com es classifiquen els primats et convidem a llegir aquest article.

Fins ara, es coneixien dues espècies d’orangutan: l’orangutan de Sumatra (Pongo abelii) i l’orangutan de Borneo (Pongo pygmaeus). Un recente estudi de novembre del 2017 afegeix una nova espècie: l’orangutan Tapanuli (Pongo tapanuilensis). Des de 1929 no s’havia descobert una nova espècie de gran simi, tot i ser dels grups més estudiats del món.

Orangutan mascle de Borneo, Sumatra i Tapanuli. Foto: Eric Kilby Aiwok Tim Laman


L’orangutan (del malai orang Hutan, ‘persona del bosc’) es distingeix dels altres homínids pel seu pelatge ataronjat. S’alimenta, dorm i reprodueix en els arbres, encara que ocasionalment baixa a terra per beure dels rius. Els seus llargs braços (fins a 2,2 m) i peus prènsils estan perfectament adaptats a la vida arbòria. La flexibilitat de la pelvis i altres articulacions, els permet adoptar posicions impossibles per a altres primats.

Femella d’orangutan de Sumatra amb la seva cria. Foto: Thomas Marent

Presenten un gran dimorfisme sexual (diferències entre mascles i femelles). Els mascles tenen unes estructures adiposes a la cara que augmenten de grandària a mesura que l’animal creix, una llarga barba i bigoti, el pèl dels braços més llarg i una bossa penjant a la gola. Aquesta bossa els serveix com a amplificador dels seus reclams, que poden escoltar-se a dos quilòmetres de distància, per marcar el seu territori i atreure a les femelles. Els mascles també són més grans que les femelles, pesant cent quilos o més i tenen una alçada de metre i mig (les femelles pesen uns 40 kg i mesuren 1,1 m d’alçada).

Orangutans mascle en els quals s’aprecien les galtes i la bossa a la gola.Font


Els orangutans són solitaris i nòmades, es desplacen per les copes dels arbres a la recerca de fruita. També poden alimentar-se d’altres parts de les plantes, mel i animals petits com tèrmits, pollets ous i sargantanes.

Encara que són d’hàbits solitaris, la seva interacció social és molt complexa quan es troben, i les femelles adolescents poden viatjar juntes uns 2-3 dies.

Els orangutans utilitzen eines i comportaments que aprenen per imitació, varien segons la regió (cultura).


Les femelles pareixen en un niu a la part alta dels arbres. Després de 9 mesos de gestació, neix una sola cria que es quedarà a prop de la mare fins a la seva maduresa, uns 8 anys aproximadament. El mascle no participa en la criança.

Cria d’orangutan d’una setmana agafada a la seva mare. Foto: ARNO BURGI/AFP/Getty Images

La taxa de reproducció dels orangutans és molt baixa: les femelles arriben a la maduresa sexual als 15 anys i tenen una cria cada 8-9 anys, de manera que com a màxim només tindrà unes 3-4 al llarg de la seva vida. Això suposa que la recuperació de l’espècie sigui molt complicada. Poden viure uns 50-60 anys.


És l’únic gran simi que es troba a Àsia, a les selves humides de les illes de Sumatra i Borneo. La seva distribució és molt reduïda a causa de la destrucció de l’hàbitat que pateix.

Pongo, oragutan, distribution, distribución, distribució, mapa, map
Distribució de las 3 espècies d’orangutan. Font:


El 2001 els científics van definir les dues espècies d’orangutan conegudes fins ara, de Sumatra i de Borneo. No aprofundirem molt en les seves diferències per centrar-nos en l’últim descobriment. Principalment, els de Sumatra tenen la cara més plana que els de Borneo, (que la tenen còncava) i el seu pelatge és més espès, llarg i clar que els de Borneo.

Pongo tapanuliensis. Foto: Andrew Walmsley

Pongo tapanuliensis, la nova espècie descoberta, habita a la regió de Batang Toru (nord de Sumatra), un ecosistema amb un 85% del seu bosc protegit. Com és possible que no s’hagi identificat fins ara una nova espècie d’animal tan gran? Tradicionalment, les espècies van començar a classificar-se segons les seves semblances i diferències morfològiques, però actualment moltes d’aquestes espècies s’estan redefinint gràcies als estudis genètics.

En el cas que ens ocupa, la població va ser redescoberta el 1997, però no va ser fins 2013 que amb l’estudi d’un crani els investigadors van detectar notables diferències amb altres poblacions, com que els mascles eren més petits. També el pelatge era més canyella i arrissat en els Tapanuli. Com les dades morfològiques no eren suficients, es va seqüenciar el genoma d’aquest orangutan i es va comparar amb el de poblacions de Sumatra i Borneo.

Es va arribar a la conclusió que pertanyia a una nova espècie, molt més antiga que les altres dues: es va separar de l’orangutan de Sumatra fa 3,38 milions d’anys, convertint-lo en la línia evolutiva més antiga de Pongo (veure imatge de l’apartat anterior) i porta aïllat 10.000-20.000 anys d’altres poblacions de Borneo. L’estudi també es va completar amb observacions de comportament (el reclam dels mascles és diferent, consumeixen altres espècies de plantes) i altres punts que evidencien l’existència d’aquesta nova espècie (crani i mandíbules menys robustos, mida del molar diferent a fòssils del Plistocè , mascles amb galtes més planes cobertes de pèl ros fi).


Els orangutans es troben entre les espècies més amenaçades del món. La tendència de les seves poblacions és el decreixement: des de 1900, ha desaparegut més del 91% d’orangutans. Segons la IUCN, estan classificats com “en perill crític”, el pas previ a l’extinció en estat salvatge. S’estima que hi ha uns 14,613 individus d’orangutan de Sumatra, 11.000 orangutans de Borneo i només hi ha 800 individus d’orangutan tapanuli, de manera que acabada de descobrir, s’ha convertit en l’espècie més amenaçada de grans simis. Podrien desaparèixer en poques dècades: només amb la mort de 8 individus a l’any (l’1%) l’extinció serà un fet.

Orangutan caminant per la selva destruida. Foto: Hardi Baktiantoro

Un dels perills als quals s’enfronten és al comerç il·legal de les cries com a mascotes. Per això, els furtius maten a la mare i a causa del fort lligam que uneix mares i cries, aquestes últimes pateixen traumes que els marquen de per vida. Si vols saber més sobre les seqüeles físiques i psicològiques que pateixen els grans primats captius, no et perdis els motius per a NO tenir primats en captivitat. A més, la prostitució i abús sexual d’orangutans femella per part de, sobretot, treballadors de la indústria de la fusta i plantació de palma, és una pràctica comuna.

No obstant això, la principal amenaça de l’orangutan és la destrucció del seu hàbitat. La destrucció del bosc per a l’explotació forestal, minera i agricultura es va reduir un 60% entre 1985 i 2007. Els Tapanuli només ocupen una àrea de 1.000 km2.

Desforestació de Borneo des de 1950 fins a 2020. Font: UNEP/GRID-Arendal Maps and Graphics Library

Desgraciadament, els orangutans s’han convertit en la cara visible de la pèrdua de biodiversitat a causa del cultiu extensiu de la palma Elaeis guineensis. El seu oli s’utilitza a nivell mundial en tot tipus de productes, sobretot en pastisseria, fleca, aperitius i plats preparats, cremes de cacau i fins i tot cosmètics i agrocombustibles. Sense oblidar les implicacions per a la salut que té aquest oli de baixa qualitat i la contaminació que suposa la destrucció dels residus durant la seva producció, la tala incontrolada i incendis de grans extensions de selva per cultivar la palma, està acabant amb els orangutans (moren milers al any), entre altres espècies com el tigre de Sumatra. Els orangutans també s’assassinen directament, ja sigui perquè entren en els cultius i ocasionalment per a ser comercialitzats com a menjar (carn de selva o bushmeat).

Orangutan amb cremades víctima de la desforestació per a la indústria de l’oli de palma. Foto: desconegut

Per saber més sobre la crisi ecològica del sud-est asiàtic no et perdis aquesta entrevista que li vam fer a la Joana Aragay, biòloga que va viure de primera mà els incendis de 2015 a Borneo.


  • Informa’t i comparteix amb els teus fills, familiars i coneguts les capacitats i problemàtiques d’aquests meravellosos animals.
  • No compris ni acceptis un orangutan com a regal o souvenirs fets amb ells, sobretot si viatges a països estrangers, on la compravenda és barata i fàcil. Pots acabar a la presó.
  • No compris productes amb oli de palma en els seus ingredients o busca el segell que indica que prové de plantacions sostenibles. És molt complicat, però no impossible. Nosaltres ja ho hem aconseguit! Llegeix bé les etiquetes, ja que rep multitud de noms. Per a més informació sobre l’oli de palma, pots consultar aquesta pàgina de l’OCU o També et pots descarregar l’aplicació Scangutan per saber si el que estàs comprant porta oli de palma.
  • No assisteixis a espectacles de circ o donis audiència a programes de televisió on utilitzen animals.
  • No consumeixis carn de primat en els teus viatges, “carn de selva” (bushmeat)
  • Evita visitar zoològics i altres centres que mantinguin primats en captivitat amb ànim de lucre.
  • No utilitzis productes testats en animals, especialment cosmètics.
  • No compris fusta tropical o busca la certificació FSC de tala sostenible.
  • Allarga la vida útil dels aparells electrònics, especialment els telèfons mòbils i recíclal’s, ja que s’usa coltan i cassiterita per a la seva fabricació.
  • Fes donatius a centres de recuperació de primats com Rainfer, Fundació Mona o APP Primadomus o apadrina algun d’ells, també aquí.



The ecological crisis from Southeast Asia firsthand explained – Joana Aragay

In October 2015 the world knew, late and wrong, about what would be later classified as the s. XXI biggest ecological crisis. Tropical rainforests and peatland forests of Southeast Asia in Indonesia burned for five long months causing the burn of two million hectares increasing the level of pollutant particles in the air up to 2,000 PSI (levels of more than 300 PSI are considered toxic). Forty-three million people were affected, 500,000 of them suffering respiratory diseases. The biodiversity of this region has been seriously compromised, affecting many endemic and endangered species, including one of the most emblematic and vulnerable primates in the world: orangutans; which only live on the islands of Sumatra and Borneo (Indonesia) of the most affected by the fires.

Because of this environmental crisis, we wanted to talk to Joana Aragay Soler, a biologist currently working in Kalimantan (the Indonesian part of Borneo) with the British NGO OuTrop (The Orangutan Tropical Peatland Project) to explain us what does she do in the association and also concerned by the terrible experience she lives in the summer of 2015. Through some questions we want to understand how did she lived that crisis in first person and get deeper into the reasons that provoked the fires and their ecological and social consequences.

  • Hi Joana! How are you? From AYNIB (All You Need Is Biology), we think that your experience as a biologist at OuTrop can be of great interest to our readers. What is your job in the NGO?

Hello, thank you very much for giving me the opportunity to share with you my experience in Borneo.I have two very different roles in OuTrop, but complementary at the same time. That makes my job very diverse and enriching. On the one hand, I am Head of the Biodiversity program (Biodiversity Scientist) and on the other I coordinate the Education program (Education Manager). As a Biodiversity scientist, I coordinate the fieldwork of all biodiversity research projects (other than primates). Outrop research began in 1999 monitoring only the orangutan populations and studying their behavior. A few years later, we began to establish the gibbons and red langurs project. Finally, the arrival of new researchers promoted the development of other projects, such as butterflies, ants, birds, frogs or spiders sampling in order to monitor the status of the forest through quality indicators species. Also we have a project with trap cameras with a motion sensor that allows monitoring elusive spices such as bears or clouded leopards.As the Education manager, I am developing the education project that has just started this year as we believe that a very important part to make conservation is education. For now, we have started to conduct environmental education in schools, but we also have an education project for non-solarized children, which consists on teaching them to read, write, etc., through of nature-related activities.

Foto de Carlota Collazos 1
Environmental workshop made by OuTrop (Photo: Carlota Collazos, OuTrop)

Finally, we also invite local and international schools to spend a few days in the jungle to experience firsthand how scientists work.

  • How is your routine work in Borneo ?

My daily routine is very different depending on the project. When I am coordinating the biodiversity projects, I live in the camp OuTrop has in the jungle. Every day in the jungle is different, even when walking through the same transects, you never know what you’ll find: termites eating orangutans, bears perched on trees, oddly shaped insects or acrobats like gibbons swinging above your head.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (6)
Tropical gecko from Borneo rainforest (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop)

When working at the education project I am in the city office in Palangkaraya. There I meet Riethma, an Indonesian girl also part of the education team. With this program the activities, visit schools and conduct workshops for children out of school. When I’m in town I also took time to catch up with the email because we don’t have internet access in the jungle.

  • What experience from your work as a biologist would you highlight?

There are many exciting aspects of my job and even more when you work immersed in a culture different from yours. Living surrounded by jungle and being constant contact with nature is a privilege, especially in the area of Borneo where we work. Sabangau, is the largest south of Borneo rainforest and contains the largest orangutan population in the world (about 7,000 individuals). Investigating the biodiversity of these forests and working with local people to protect these habitats is very professionally satisfying.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (13)
Aerial view of the Borneo rainforest (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).
  • Now that we can imagine your routine, we would love you to share with us your vision of the fire of 2015. How you lived on a professional and personal level? 

First of all let’s get in situation. From June to October 2015, more than 125,000 fires broke out in Indonesia burning more than two million hectares (which would represent 2/3 of the Catalonia surface or three million football fields). Kalimantan, the Indonesian part of Borneo suffered the worst effects, at all levels: ecological, economic and social. There was so much smoke that some days he saw nothing more than 20 meters away. Fires and the effects of the smoke affected everything: the airport, shops and schools closed during several weeks; agriculture losses were enormous; thousands of people have had or will have health problems in the medium or long term; ecological damage is of unimaginable dimensions and still needs to be evaluated. The fires emitted 1.6 billion tons of carbon into the atmosphere (equivalent to the Spain, Germany, United Kingdom and France together annual carbon emissions sum), substantially contributing to climate change.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (26)
Fire extinguishing works (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Those were difficult and emotionally intense months. Many research projects of the NGO were reduced to a minimum in order to devote every effort to firefighting.Personally, I decided to leave Kalimantan during a few days because I felt that my health was compromised. I spent the days conducting divulgation, awareness and seeking fundraising to subsidize equipment for firefighting. Thanks to the collaboration of many people and organizations we were able to buy a lot of stuff: water pumps, hoses, masks, etc. that we deliver to different firefighting teams and communities. We also try to visualize the problem, contacting media to give impact to the problem.

  • Were those arson or natural fires? Which were the causes? 

The fires were arson. Most started to thin out land and associated with the economic development of the region for requalify land to plant monocultures (mainly palm oil). During the dry season there are usually many fires but this year, due to El Niño, they were intensified. It’s a combination of factors, there’s not a single reason that explains the problem. We have to look back to understand the complexity of the problem and the vulnerability of ecosystems. Over the past 20 years, in the lowlands of Borneo thousands of channels were built, both for timber production and the agriculture development. Normally, tropical peatlands do not burn because they are like sponges that hold moisture but the channels disturbed the natural hydrology of tropical peatlands, draining the water into the rivers and disturbing the natural water levels on the ground; which caused the augmentation of fire risk.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (20)
Tropical rainforest devastated by fires (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Another structural problem is the lack of resources to fight the fires, there were so many that fire men were overwhelmed, and didn’t have the necessary resources to put them off.

  • What were the ecological consequences?

The ecological consequences were terrible and will take years to quantify: it was estimated that nearly a million hectares of forest were lost and consequently the species that inhabit it. The fire increased pressure on primary forests and endangered species such as orangutans. The fire also burned forest areas where the greatest orangutan populations remain, and these are expected to experience a substantial decrease in the coming years.

Aerial view of Borneo’s fires (Photo: OuTrop).

The peatland forests, though little known, are one of the most important ecosystems in the planet. They represent only 3% of the world forest area, acting as carbon reservoirs as they contain a third of the world carbon, and playing an important role in preventing global warming. Its biodiversity is huge and contains several iconic and endangered species such as the Southern Borneo gibbon, orangutans, clouded leopards or Storm’s storks.

  • What about the social consequences? How did the fires affected the Borneo people?

One of the most immediate effects suffered was due to smoke. During September and October it was recommended to wear charcoal filtered masks 24 hours a day, but these masks were only found in some local within big cities and were very expensive. Most people wore only paper masks that were not able to filter smoke particles, they only minimized the risk perception. Many people got sick and the health consequences in the long term are unpredictable. Indonesia will have to face economic losses of about 30 billion dollars.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (18)
Smoke generated by fires in Borneo (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

The loss of environmental resources is implicitly linked to the local economy. Many communities depend on the services that ecosystems provide. If the forest disappears resources that keep many families are also put at risk.

  • Why do you think foreign media reacted so late?

The international media reacted slowly and the truth is that the Spanish and Catalan hardly mentioned the problem. From OuTrop, we send press releases and some were published, but the media exceptionally reports environmental issues and when they do it is always secondarily. Day after day we read irrelevant news published in national newspapers, while in Indonesia we were living one of the most important ecological and social crisis of recent decades. We cannot ignore that the media reports on what “sells” and not on what is really happening.

  •  How could we prevent this disaster never happen again?

Legislation and land management are key elements to prevent that forest areas are easily converted into farmland items. The hydrology of disturbed areas should also have to be restored. Population awareness, sustainable development and especially informing and educating people are basic to understand that the use of the slash and burn method is very dangerous and harmful to everybody.

  • Now that you have returned a few months ago the rains, do you think that the environment can recover? Were you able to go to the countryside to meet the affected area?

Now that the fires are extinguished we have begun monitoring the primates populations and mapping the burned area. We don’t know how the fire consequences as it will take years to manifest. In OuTrop we are developing research projects associated with burned areas, that will provide answers in the future; patience is the mother of science, they say.

We have also stepped up efforts in reforestation programs, starting to replant trees in burned areas. We are doing various experiments to discover the best way to accelerate forest regeneration in these areas.

Baby orangutan named as Iis in Sabangau Forest_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (11)
Young orangutan in Borneo (Photo: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

But most of all we hope that this experience has make people react and disasters like this won’t be repeated. Prevention is the best answer, but … we must be prepared!

Well Joana, thank you very much for sharing this experience and helping us to understand the origins of the Southeast Asia fires phenomenon. Hopefully your work, along with others foundations working there, will prevent the reoccurrence of disasters like this and that the population is increasingly aware of the effects of burning forest.

Joana leaves us some links with photos and a documentary for those who want to go in depth into the subject:


La crisis ecològica del Sud-est asiàtic explicada en primera persona – Joana Aragay

L’octubre del 2015 el món es va assabentar, tard i malament, de la que seria catalogada com la crisis ecològica més gran del s. XXI. Els boscos tropicals humits i boscos de torberes del sud-est asiàtic a Indonèsia van cremar durant cinc mesos seguits provocant l’afectació de dos milions d’hectàrees que van fer augmentar el nivell de partícules contaminants a l’aire fins als 2000 PSI (nivells de més de 300 PSI es consideren tòxics). Quaranta tres milions de persones es van veure afectades, de les quals 500.000 van patir malalties respiratòries. La biodiversitat d’aquesta àrea s’ha vist greument compromesa, afectant moltes espècies endèmiques i amenaçades, entre elles un dels primats més emblemàtics i vulnerables del món: els orangutans, que només viuen a les illes de Sumatra i Borneo (Indonèsia), de les més afectades pels incendis.

Arrel d’aquesta crisis ambiental, hem volgut parlar amb Joana Aragay i Soler, biòloga que actualment treballa a Kalimantan (a la part Indonèsia de Borneo) amb l’ONG anglesa OuTrop (The Orangutan Tropical Peatland Project) perquè ens expliqui quines funcions desenvolupa a l’associació i també encuriosits per la terrible experiència que va viure durant l’estiu de 2015. A través d’algunes preguntes volem comprendre com ho va viure ella en primera persona i aprofundir en com es van originar aquests focs i quines conseqüències ecològiques i socials van tenir.

  • Hola Joana! Com estàs? Des de AYNIB (All You Need Is Biology), crèiem que la teva experiència com a biòloga a la associació OuTrop pot interessar molt als nostres lectors. Quina és la teva feina a l’ONG?

Hola, moltes gràcies per donar-me la oportunitat de compartir amb vosaltres la meva experiència a Borneo.

A OuTrop tinc dos rols molt diferents però alhora complementaris, que fan que la feina sigui molt diversa i enriquidora. Per una banda, sóc Cap d’Àrea del programa de Biodiversitat (Biodiversity Scientist) i per l’altra coordino el projecte d’Educació (Education Manager). Com a Biodiversity scientist, coordino el camp de tots els projectes de recerca en biodiversitat (excloent els projectes de primats). Outrop va començar a fer recerca a Borneo el 1999 seguint només les poblacions d’orangutans i estudiant-ne el comportament. Pocs anys després es va establir també el projecte de gibons i de langurs vermells. Finalment, amb l’arribada de nous investigadors es van iniciar els mostrejos de papallones, formigues, ocells, granotes, aranyes, etc., amb l’objectiu de fer un seguiment de l’estat de la selva a través d’espècies indicadores de qualitat. També tenim el projecte de càmeres trampa, amb sensors de moviment, que permeten fer seguiments d’espècies elusives com ossos o panteres nebuloses.

Com a Education manager estic desenvolupant el projecte d’educació, que hem començat aquest any ja que creiem que una part molt important per poder fer conservació és l’educació. De moment, hem començat a realitzar activitats d’educació ambiental a escoles, alhora que també estem desenvolupant un projecte d’educació per els infants que no poden anar a l’escola, que consisteix en ensenyar els nens i nenes a llegir, escriure, sumar etc., a través d’activitats relacionades amb la natura.

Foto de Carlota Collazos 1
Activitat d’educació ambiental de OuTrop (Foto: Carlota Collazos, OuTrop)

Finalment, també convidem escoles locals i internacionals, a passar uns dies a la selva tot fent activitats científiques i de conservació per poder viure en primera persona com treballen els científics a la selva.

  • Com és el teu dia a dia treballant a Borneo?

El meu dia és molt variat en funció de en quin projecte treballo. Si estic coordinant els projectes de biodiversitat, visc al campament que tenim al mig de la selva. Cada dia a la selva és diferent, tot i que caminis pels mateixos transsectes no saps mai què et trobaràs; orangutans menjant tèrmits, ossos enfilats als arbres, insectes de formes estranyes o gibons per sobre teu gronxant-se d’arbre en arbre com acròbates.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (6)
Dragonet tropical de les selves de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop)

Quan treballo en el projecte d’educació estic a la oficina de la ciutat, a Palangkaraya. Allà em reuneixo amb la Riethma, una noia indonèsia que també forma part del l’equip educatiu. Amb ella programem les activitats, visitem escoles i anem a realitzar tallers per infants sense escolaritzar. Quan sóc a la ciutat també busco temps per posar-me al dia amb el correu electrònic ja que a la selva no tenim accés a internet.

  • Quina experiència de la teva feina com a biòloga destacaries?

Hi ha molts aspectes apassionants de la meva feina i encara més quan treballes immersa en una cultura diferent a la teva. Poder viure envoltada de selva i estar en contacte constant amb la natura és un privilegi, sobretot a la zona de Borneo on treballem. Sabangau, és la selva més gran del sud de Borneo que conté la població més gran d’orangutans del món (uns 7.000 individus). Investigar la biodiversitat d’aquestes selves i poder col·laborar amb la gent local per protegir aquests hàbitats és molt satisfactori professionalment.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (13)
Vista aerea de la selva de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).
  • Gràcies! Ara que ja ens podem imaginar la teva rutina, ens agradaria molt que compartissis amb nosaltres la teva visió sobre els incendis de l’any 2015. Com ho vas viure a nivell professional i personal?

Primer de tot posem-nos en context. Des de juny fins octubre del 2015 es van declarar més de 125.000 incendis a Indonèsia, cremant més de dos milions d’hectàrees (per fer-nos una idea – representaria 2/3 parts de la superfície de Catalunya o tres milions de camps de futbol). Kalimantan, la part Indonèsia de Borneo, va partir els pitjors efectes a tots nivells: ecològics, econòmics ¡ socials. Hi havia tant de fum que alguns dies no es veia res a més de 20 m de distància. Els incendis i els efectes derivats del fum afecten a molts nivells: l’aeroport, escoles i negocis van tancar durant setmanes; les pèrdues en l’agricultura han estat enormes; milers de persones han tingut o tindran problemes de salut a mig o llarg termini; els danys ecològics són de dimensions inimaginables i encara s’han d’avaluar. Els focs han emès 1.6 bilions de tones de carboni a l’atmosfera (equivalent a la suma de les emissions anuals de Carboni d’Espanya, Alemanya, Regne Unit i França juntes), contribuint substancialment al canvi climàtic.

Van ser uns mesos complicats, emocionalment molt colpidors i laboralment molt intensos. Molts del projectes de recerca de l’ONG es van reduir a mínims, per tal de dedicar el màxim dels esforços a l’extinció d’incendis.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (26)
Tasques d’extinció d’incendis (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Personalment, vaig decidir marxar uns dies de Kalimantan ja que sentia que la meva salut estava compromesa. Vaig dedicar els dies a fer divulgació, conscienciació i recol·lecta de fons per poder subvencionar material per l’extinció d’incendis. Gràcies a la col·laboració d’un munt de gent i associacions vam poder comprar molt material: bombes d’aigua, mànegues, màscares, etc. i repartir-los a diferents equips d’extinció d’incendis i comunitats. També vam fer molts esforços per tal de visualitzar el problema, contactant amb alguns mitjans de comunicació i així donar una mica de ressò a la problemàtica.

  • Van ser incendis provocats o naturals? Quines són les seves causes?

Els incendis van ser provocats. La majoria són per aclarir terres, molts d’ells associats al desenvolupament econòmic de la regió, tant per requalificar terres com per plantar monocultius (principalment oli de palma). Durant l’època seca normalment hi ha molts incendis però aquest any, degut al fenomen del Niño, s’han intensificat. Tot plegat és una suma de factors, no hi ha un únic motiu que expliqui el problema. Hem de mirar enrere per entendre la complexitat del problema i la vulnerabilitat dels ecosistemes. Al llarg dels últims 20 anys, s’han construït milers de canals a les terres baixes de Borneo, tant per extreure’n fusta com per desenvolupar l’agricultura. En condicions normals les torberes tropicals no haurien de cremar ja que són com esponges que mantenen la humitat però els canals han pertorbat la hidrologia de les torberes tropicals; l’aigua es drena cap als rius i s’alteren els nivells d’aigua al sòl, incrementant el risc d’incendis.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (20)
Bosc tropical humit a Indonèsia devastat pels incendis (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Un altre problema estructural és la falta de recursos per lluitar contra els incendis, n’hi havia tants que els equips de bombers no donaven l’abast, ni tenien els recursos necessaris per apagar-los.

  • Quines van ser les conseqüències ecològiques?

Les conseqüències ecològiques són desatrosses i es trigarà anys a quantificar-les: es calcula que s’ha perdut gairebé un milió d’hectàrees de selva i conseqüentment les espècies que hi habiten. El foc ha incrementat la pressió sobre les selves primàries i les espècies amenaçades, com els orangutans. Es van cremar les zones forestals on quedaven les poblacions més grans d’orangutans i es d’esperar que experimentin una davallada substancial al llarg dels propers anys.

Vista aerea dels incendis a Borneo (Foto: OuTrop).

Les selves de torba, encara que no són gaire conegudes, són uns dels ecosistemes més importants del món. Tot i representar només el 3% de la superfície forestal del planeta, contenen una tercera part del carboni, actuant com a reservoris de carboni i jugant un paper molt important en la prevenció de l’escalfament global. La seva biodiversitat és enorme i contenen diverses espècies emblemàtiques i amenaçades com el gibó del Sud de Borneo, els orangutans, la pantera nebulosa o la cigonya de Storm.

  • I les socials? Com va afectar això als habitants de Borneo?

Un dels efectes més immediats que van patir va ser degut al fum. Durant setembre i octubre es recomanava portar màscara amb el filtre de carboni 24h al dia, però aquestes màscares només estaven disponibles en alguns establiments de grans ciutats i eren molt cares. Molta gent portava màscares de paper que no serveixen per a filtrar les partícules del fum, només minimitzaven la percepció del risc. Moltíssima gent es va posar malalta i les conseqüències de salut a llarg termini són imprevisibles. Indonèsia haurà de fer front a pèrdues econòmiques d’uns 30 bilions de dòlars.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (18)
Imatge dels focs provocats a Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

La pèrdua de recursos ecològics està implícitament lligat a l’economia local. Moltes comunitats depenen dels serveis que els ecosistemes proveeixen. Si desapareix la selva també es posen en risc els recursos que mantenen moltes famílies.

  • Per què creus que la premsa estrangera va reaccionar tant tard?

Els mitjans de comunicació internacionals van trigar molt a reaccionar i la veritat és que els espanyols i catalans gairebé no se’n van fer ressò. Des d’OuTrop vam enviar notes de premsa, i se’n van publicar algunes, però els mitjans de comunicació excepcionalment informen de temes ambientals i quan ho fan sempre és de manera secundària. Dia rere dia vèiem notícies irrellevants publicades a diaris nacionals, mentre que a Indonèsia es vivia un dels problemes ecològicosocials més importants de les últimes dècades. No podem obviar que els mitjans de comunicació informen del que “ven”, no del que succeeix.

  • Com es podria evitar que torni a passar de nou?

La legislació i la gestió del territori són elements clau per tal d’impedir que les zones forestals es puguin convertir fàcilment en camps de cultiu. També s’ha de restaurar la hidrologia de les zones pertorbades, dotar de recursos, conscienciar a la població, pensar en desenvolupament sostenible i sobretot informar i educar, per tal que la gent entengui que l’ús del foc per aclarir terres és molt perillós i perjudicial per a tothom.

  • Ara que ja fa uns mesos que han tornat les pluges, creus que l’entorn es podrà recuperar? Heu pogut anar al camp per conèixer l’afectació de l’àrea?

Ara que els incendis estan apagats hem començat a fer seguiments de la població de primats i mapatge de la zona cremada. Encara no sabem com afectarà ja que els efectes trigaran anys a manifestar-se. A OuTrop estem desenvolupant projectes de recerca associats a zones cremades que ens donaran respostes al llarg dels anys; la paciència és la mare de la ciència, diuen.

També hem incrementat els esforços en programes de reforestació, començant a replantar arbres a les zones cremades. Estem fent varis experiments per descobrir la millor manera d’accelerar la regeneració forestal d’aquestes zones.

Baby orangutan named as Iis in Sabangau Forest_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (11)
Cria d’orangutà a Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Però sobretot esperem que la experiència viscuda el 2015 hagi fet reaccionar les persones i que no es tornin a repetir uns incendis com aquests. La prevenció és la millor resposta, però haurem d’estar preparats!

Bé Joana, moltes gràcies per explicar-nos aquesta experiència i per ajudar-nos a entendre els orígens d’aquest fenomen dels incendis del sud-est asiàtic. Esperem que la vostra tasca, junt amb la d’altres entitats que treballen allà, evitin que es tornin a repetir desastres com aquests i que la població sigui cada cop més conscient dels efectes de la crema de boscos.

La Joana ens deixa uns links amb fotos i un documental per qui vulgui aprofundir en el tema:


La crisis ecológica del Sudeste asiático explicada en primera persona – Joana Aragay

En octubre del 2015 el mundo se enteró, tarde y mal, de la que sería catalogada como la crisis ecológica más grande del s. XXI. Los bosques tropicales húmedos y bosques de turberas del sudeste asiático en Indonesia quemaron durante cinco meses seguidos provocando la afectación de dos millones de hectáreas que aumentaron el nivel de partículas contaminantes en el aire hasta los 2000 PSI (niveles de más de 300 PSI se consideran tóxicos). Cuarenta tres millones de personas se vieron afectadas, entre las cuales 500.000 sufrieron enfermedades respiratorias. La biodiversidad de esta región se ha visto gravemente comprometida, afectando muchas especies endémicas y amenazadas, de entre ellas uno de los primates más emblemáticos y vulnerables del mundo: los orangutanes, que sólo viven en las islas de Sumatra y Borneo (Indonesia), de las más afectadas por los incendios.

A raíz de esta crisis ambiental, hemos querido hablar con Joana Aragay Soler, bióloga que actualmente trabaja en Kalimantan (en la parte indonesia de Borneo) con la ONG inglesa OuTrop (The Orangutan Tropical Peatland Project) para que nos explique qué funciones desarrolla en la asociación y también interesados por la terrible experiencia que vivió durante el verano de 2015. A través de algunas preguntas, queremos comprender como lo vivió ella en primera persona y profundizar en cómo se originaron los fuegos y qué consecuencias ecológicas y sociales tuvieron.

  • ¡Hola Joana! ¿Cómo estás? Desde AYNIB (All You Need Is Biology), creemos que tu experiencia como bióloga en la asociación OuTrop puede interesar mucho a nuestros lectores. ¿Cuál es tu trabajo en la ONG?

Hola, muchas gracias por darme la oportunidad de compartir con vosotros mi experiencia en Borneo.

En OuTrop tengo dos roles muy diferentes pero a la vez complementarios, que hacen que el trabajo sea muy diverso y enriquecedor. Por un lado, soy jefa de área del programa de Biodiversidad (Biodiversity Scientist) y por el otro coordino el proyecto de Educación (Education Manager). Como Biodiversity scientist, coordino el trabajo de campo de todos los proyectos de investigación en biodiversidad (excepto los de primates). Outrop comenzó la investigación en Borneo el 1999 monitoreando sólo las poblaciones de orangutanes y estudiando su comportamiento. Pocos años después se empezó a establecer el proyecto de gibones y langures rojos. Finalmente, la llegada de nuevos investigadores promovió el desarrollo de otros proyectos, como muestreos de mariposas, hormigas, aves, ranas, arañas, etc., con el objetivo de monitorear el estado de la selva a través de especies indicadoras de calidad. También tenemos el proyecto de cámaras trampa, con un sensor de movimiento, que permite monitorear especias elusivas como los osos o las panteras nebulosas.

Como Education manager estoy desarrollando el proyecto de educación, que hemos empezado este año ya que creemos que una parte muy importante para poder hacer conservación es la educación. De momento, hemos comenzado a realizar actividades de educación ambiental en escuelas, a la vez que desarrollamos un proyecto de educación para niños y niñas que no pueden ir a la escuela, que consiste en enseñarles a leer, escribir, sumar etc., a través de actividades relacionadas con la naturaleza.

Foto de Carlota Collazos 1
Actividad de educación ambiental de OuTrop (Foto: Carlota Collazos, OuTrop)

Finalmente, también invitamos escuelas locales o internacionales, a pasar unos días en la selva para realizar actividades científicas y de conservación para poder vivir en primera persona como trabajan los científicos en la selva.

  • ¿Cómo es tu rutina trabajando en Borneo?

Mi día es muy variado en función del proyecto. Si estoy coordinando los proyectos de biodiversidad, vivo en el campamento que tenemos en medio de la selva. Cada día en la selva es diferente, aunque camines por los mismos transectos nunca sabes lo que te vas a encontrar; orangutanes comiendo termitas, osos subidos en los árboles, insectos de formas extrañas o gibones por encima de tu cabeza balanceándose como acróbatas.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (6)
Salamanquesa tropical de las selvas de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop)

Cuando trabajo en el proyecto de educación estoy en la oficina de la ciudad, en Palangkaraya. Allí me reúno con Riethma, una chica indonesia que también trabaja en el equipo de educación. Con ella programamos las actividades, visitamos escuelas y realizamos talleres para niños y niñas sin escolarizar. Cuando estoy en la ciudad también busco tiempo para ponerme al día con el correo electrónico ya que en la selva no tenemos acceso a internet.

  • ¿Qué experiencia de tu trabajo como bióloga destacarías?

Hay muchos aspectos apasionantes de mi trabajo y todavía más cuando trabajas inmersa en una cultura diferente a la tuya. Poder vivir rodeada de selva y estar en contacto constante con la naturaleza es un privilegio, sobretodo en la zona de Borneo dónde trabajamos. Sabangau es la selva más grande del sud de Borneo y contiene la población más grande de orangutanes del mundo (unos 7.000 individuos). Investigar la biodiversidad de estas selvas y poder colaborar con la gente local para proteger estos hábitats es muy satisfactorio profesionalmente.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (13)
Vista aérea de la selva de Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).
  • Ahora que ya nos podemos imaginar tu rutina, nos gustaría mucho que compartieras con nosotros tu visión sobre los incendios del año 2015. ¿Cómo lo viviste a nivel profesional y personal?

Primero de todo pongámonos en situación. Desde junio hasta octubre del 2015 se declararon más de 125.000 incendios en Indonesia, quemando más de dos millones de hectáreas (para hacernos una idea – representaría 2/3 partes de la superficie de Cataluña o tres millones de campos de futbol). Kalimantan, la parte indonesia de Borneo sufrió los peores efectos, a todos los niveles: ecológicos, económicos y sociales. Había tanto humo que algunos días no se veía nada a más de 20 metros de distancia. Los incendios y los efectos derivados del humo afectaron a muchos niveles: cerró el aeropuerto, negocios y escuelas durante semanas; las pérdidas en agricultura fueron enormes, millares de personas han tenido o tendrán problemas de salud a medio o largo plazo; los daños ecológicos son de dimensiones inimaginables y todavía se han de evaluar. Los fuegos emitieron 1,6 billones de toneladas de carbono a la atmósfera (equivalente a la suma de las emisiones anuales de carbono de España, Alemania, Reino Unido y Francia juntos), contribuyendo sustancialmente al cambio climático.

Fueron unos meses emocionalmente complicados y laboralmente muy intensos. Muchos proyectos de investigación que desarrollamos se redujeron a mínimos, para poder dedicar el máximo esfuerzo a la extinción de incendios.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (26)
Trabajos de extinción de incendios (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Personalmente, decidí irme unos días de Kalimantan porque sentía que mi salud estaba comprometida. Dediqué los días a realizar actividades de divulgación, concienciación y recolecta de fondos para poder subvencionar material para la extinción de incendios. Gracias a la colaboración de mucha gente y asociaciones pudimos comprar mucho material: bombas de agua, mangueras, máscaras, etc. y repartirlos a diferentes equipos de extinción de incendios y comunidades. También intentamos visualizar el problema, contactando con medios de comunicación para dar repercusión al problema.

  • ¿Fueron incendios provocados o naturales? ¿Cuáles fueron sus causas?

Los incendios fueron provocados. La mayoría iniciados para clarear tierras, muchos de ellos asociados al desarrollo económico de la región, tanto para recualificar tierras como para plantar monocultivos (principalmente aceite de palma). Durante la época seca normalmente hay muchos incendios pero este año, debido al fenómeno del Niño, se intensificaron. Es una suma de factores, no hay un único motivo que explique el problema. Tenemos que mirar hacia atrás para entender la complejidad del problema y la vulnerabilidad de los ecosistemas. A lo largo de los últimos 20 años, en las tierras bajas de Borneo se han construido miles de canales, tanto para extraer madera de la selva como para el desarrollo de la agricultura. En condiciones normales, las turberas tropicales no tendrían que quemar ya que son como esponjas que mantienen la humedad pero los canales perturbaron la hidrología de las turberas tropicales, drenándose el agua hacia los ríos se alteraron los niveles de agua en el suelo que provocaron el riesgo de incendios.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (20)
Bosque tropical húmedo en Indonesia devastado por los incendios (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Otro problema estructural es la falta de recursos para luchar contra los incendios, había tantos que los equipos de bomberos no daban abasto, ni tenían los recursos necesarios para apagarlos.

  • ¿Cuáles fueron las consecuencias ecológicas?

Las consecuencias ecológicas son desastrosas y se tardarán años en cuantificar: se calcula que se ha perdido casi un millón de hectáreas de selva y consecuentemente las especies que habitan en ella. El fuego incrementó la presión sobre las selvas primarias y las especies amenazadas, como los orangutanes. El fuego además quemó las zonas forestales dónde quedaban las poblaciones más grandes de orangutanes, y se espera que éstas experimenten un descenso sustancial en los próximos años.

Vista aérea de los incendios en Borneo (Foto: OuTrop).

Las selvas de turba, aunque poco conocidas, son uno de los ecosistemas más importantes del planeta. Aunque sólo representan el 3% de la superficie forestal del planeta, contienen una tercera parte del carbono, actuando como reservorios de carbono y jugando un papel muy importante en la prevención del calentamiento global. Su biodiversidad es enorme y contiene varias especies emblemáticas y amenazadas como el gibón del Sur de Borneo, los orangutanes, la pantera nebulosa o la cigüeña de Storm.

  • ¿Y las sociales? ¿Cómo afectó a los habitantes de Borneo?

Uno de los efectos más inmediatos que sufrieron fue debido al humo. Durante setiembre y octubre se recomendaba llevar máscara con filtro de carbono 24h al día, pero estas mascaras sólo se encontraban en algunos locales de las grandes ciudades y eran muy caras. Mucha gente llevaba máscaras de papel que no servían para filtrar las partículas del humo, sólo minimizaban la percepción de riesgo. Muchísima gente enfermó y las consecuencias en la salud a largo plazo son imprevisibles. Indonesia tendrá que afrontar pérdidas económicas de unos 30 billones de dólares.

Forest Fires Campaign Bali_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (18)
Imagen de los fuegos provocados en Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

La pérdida de recursos ecológicos se encuentra implícitamente ligada a la economía local. Muchas comunidades dependen de los servicios que los ecosistemas proveen. Si desaparece la selva también se ponen en riesgo los recursos que mantienen muchas familias.

  • ¿Por qué crees que la prensa extranjera reaccionó tan tarde?

Los medios de comunicación internacionales tardaron mucho en reaccionar y la verdad es que los españoles y catalanes casi no se hicieron eco de la noticia. Desde OuTrop enviamos notas de prensa, y algunas se publicaron, pero los medios de comunicación excepcionalmente informan sobre temas medioambientales y cuando lo hacen siempre es de forma secundaria. Día tras día veíamos noticias irrelevantes publicadas en diarios nacionales, mientras que en Indonesia se vivía uno de los problemas ecológico-sociales más importantes de las últimas décadas. No podemos obviar que los medios de comunicación informan sobre los que “vende”, no sobre lo que sucede.

  • ¿Cómo se podría evitar que vuelva a acontecer de nuevo?

La legislación y la gestión del territorio son elementos clave para intentar impedir que las zonas forestales se puedan convertir fácilmente en campos de cultivo. También se tendría que restaurar la hidrología de las zonas perturbadas, dotar de recursos, concienciar la población, pensar en desarrollo sostenible y sobretodo informar y educar, para que la gente entienda que el uso del fuego para clarear tierras es muy peligroso y perjudicial para todo el mundo.

  • Ahora que ya hace unos meses que han vuelto las lluvias, ¿crees que el entorno se podrá recuperar? ¿Habéis podido ir al campo para conocer la afectación del área?

Ahora que los incendios están apagados hemos comenzado los seguimientos a las poblaciones de primates y mapeamiento de la zona quemada. Aún no sabemos cómo afectará ya que las consecuencias tardaran años en manifestarse. En OuTrop estamos desarrollando proyectos de investigación asociados a zonas quemadas que nos pueden dar respuestas a lo largo de los años; la paciencia es la madre de la ciencia, dicen.

También hemos incrementado los esfuerzos en programas de reforestación, empezando a replantar árboles en las zonas quemadas. Estamos haciendo diversos experimentos para descubrir la mejor forma para acelerar la regeneración forestal de estas zonas.

Baby orangutan named as Iis in Sabangau Forest_Bernat Ripoll Capilla_OuTrop 2015 (11)
Cria de orangután en Borneo (Foto: Bernat Ripoll Capilla, OuTrop).

Pero sobretodo esperamos que la experiencia vivida el 2015 haya hecho reaccionar las personas y no se vuelvan a repetir unos incendios como estos. La prevención es la mejor respuesta, pero… ¡tendremos que estar preparados!

Bien Joana, muchas gracias por explicarnos esta experiencia y por ayudarnos a entender los orígenes de este fenómeno de los incendios del sudeste asiático. Esperemos que vuestra labor, junto con la de otras entidades que trabajan allí, eviten que se vuelvan a repetir desastres como este y que la población sea cada vez más consciente de los efectos de la quema de bosque.

Joana nos deja algunos links con fotos y un documental para quien quiera profundizar en el tema:


Orquídeas: colores y formas diferentes para todos los gustos

La familia de las orquídeas consta de un elevado número de especies, alrededor de 20.000 Aunque están distribuidas por casi todo el mundo, la mayoría de especies se encuentran en lugares tropicales y son epifitas, es decir, viven encima de otras plantas. Actualmente uno de los factores que ha aumentado su diversidad ha sido el interés comercial. Con la finalidad de encontrar nuevas características y colores, muchos horticultores y aficionados han generado nuevas variedades cruzando orquídeas de especies diferentes, es decir, han creado híbridos artificiales. Aun así, este proceso también transcurre en la naturaleza de manera habitual.


La flor de las orquídeas tiene una estructura única. La parte más representativa es la columna o ginostemo, que es el resultado de la fusión de la parte reproductora femenina y la masculina. El perianto, conjunto del cáliz (cobertura de la flor que esta formada por los sépalos) y la corola (conjunto de pétalos), consta de piezas libres entre ellas y tiene una simetría zigomorfa (un único plano de simetría). Encontramos un pétalo muy diferenciado a los otros dos, el labelo, ya que adopta una forma diferente atrayente y puede presentar máculas (manchas que resultan atractivas a los polinizadores). El labelo, a demás, está adaptado a captar la atención de los polinizadores y puede constar de una prolongación llamada espolón y contiene néctar. Las flores, también, pueden estar acompañadas de una bráctea, órgano foliáceo.

Partes orquídea
Partes de una flor de orquídea (Foto de Gisela Acosta).

El crecimiento de la flor resulta muy particular en algunas orquídeas. Algunas flores nacen al revés y cuando van madurando el ovario se tuerce 180⁰ para que la flor quede en posición adecuada, siendo el propio ovario quien actúa como pedúnculo, uniendo la flor con el tallo. A éste tipo de desarrollo floral se le denomina resupinado. Las flores pueden ser solitarias o agruparse en inflorescencias.

orchis masculaDesarrollo resupinado de las flores(Orchis mascula) (Foto de Jonathan Billinger).

Las orquídeas son entomófilas,es decir, son polinizadas por insectos. Dependiendo de la especie será polinizada por un tipo de insecto u otro. Aun así, esta relación o forma de polinización (la posición en que se ponen las abejas, abejorros y otros himenópteros para copular) no se puede usar para describir como se ha dado la evolución de las orquídeas; a veces se había utilizado este mecanismo de polinización para clasificar las especies, pero según análisis moleculares se ha visto que no es válido.

Una característica particular de las especies tropicales es el velamen radicum: una capa pluriestratificada que cubre las raíces y que funciona como una esponja. En momentos de desecación hace una cubierta protectora y evita que se pierda el agua. Y en períodos de lluvia se infla y acumula agua para las raíces. Además, como estas orquídeas son epifitas, están adaptadas a ambientes secos.

Pleione_limprichtii_Orquídea epifita sobre un tronco (Pleione limprichtii) (Foto de Adarsh Thakuri)

Las orquídeas viven en mutualismo con hongos, es decir, establecen una relación en la cual los dos organismos obtienen beneficio cuando conviven juntos. Las semillas de las orquídeas requieren de la ayuda del hongo para la germinación. Hay diversos tipos de hongos que estimulan su germinación, pero predomina sobretodo Rhizoctonia (Basidiomycota). El hongo degrada la cubierta de la semilla y la libera de la dormición. A continuación la semilla comienza a germinar y emite unos filamentos, los órganos subterráneos, y se establecen unas micorrizas orquidoides. La semilla en dormición puede durar 20-30 años sin germinar, pero sin el hongo no podrá germinar.


Dentro de la gran diversidad de orquídeas, algunas flores de diferentes especies crean formas tan originales que llegan a parecer animales, como es el caso de la flor del simio u orquídea mono (Orchis simia), o insectos, como el género Phalaenopsis; sus flores tienen un supuesto parecido a una mariposa y por ello este género se conoce como orquídeas mariposa.

Orchis simia & Phalaenopsis schillerianaA la izquierda, flor del simio o orquídea mono (Orchis simia) (Foto de Ian Capper); A la derecha, orquídea similar a una mariposa(Phalaenopsis schilleriana) (Foto de Amos Oliver Doyle).

Las orquídeas abejeras (Ophrys), por ejemplo, constan de un labelo modificado que resulta muy atractivo para los himenópteros, ya que recuerda la forma y colores de las hembras. A demás, desprenden olores similares a las feromonas que desprenden dichas hembras, haciendo así más efectiva su polinización.

Ophrys apiferaOrquídea abeja (Ophrys apifera) (Foto de Hans Hillewaert).

Por otro lado, también encontramos casos muy curiosos como la orquídea de Darwin (Anagraecum sesquipedale). Ésta se caracteriza por su largo espolón de entre 25 y 35 cm de largada. Darwin adivinó que era necesaria la existencia de un tipo de mariposa que aprovechara el néctar situado en el espolón y que a su vez polinizara la flor. La Xanthopan morgani es capaz de ellos y es la única, dando lugar a un caso de coevolución.

Angraecum_sesquipedale & XanthopaA la izquierda, flor de Darwin (Anagraecum sesquipedale) (Foto de Michael Wolf); A la derecha, Xanthopan morgani (Foto de Esculapio).

A demás, encontramos especies con un elevado valor ornamental, siendo la mayoría de origen asiático o americano. Por ejemplo, el género Cattleya tiene un alto valor floral, ya que da lugar a un conjunto de orquídeas denominadas “Cattleyas unifoliadas” que es muy apreciado por los aficionados y cultivadores. Un buen representante es la flor de Mayo (Cattleya mossiae), que además es la flor nacional de Venezuela.

Cattleya mossiaeFlor de Mayo (Cattleya mossiae) (Foto de KENPEI).

Cuando se habla de valor floral no se puede pasar por alto a la orquídea Rothschild’s Slipper (Paphiopedilum rothschildianum). Es la orquídea más cara del mundo y está entra las primeras flores más caras. Es una planta que solo vive en el Mt. Kinabalu, en la isla de Borneo, y se considera una de las orquídeas más raras en la natura dentro del grupo de las orquídeas “zapatos de dama asiáticos” (Asian Slipper orchids).

Paphiopedilum_rothschildianum_Orchi_108Rothschild's Slipper Orchid (Paphiopedilum rothschildianum) (Foto de Orchi).

Por otro lado, las orquídeas también tienen importancia dentro del mundo de la alimentación, siendo seguramente Vanilla planifolia la más destacada. Es una planta originaria de México y de sus frutos se obtiene la vainilla.

Vanilla planifoliaVainilla (Vanilla planifolia) (Foto de Michael Doss).


Como se ha visto, las orquídeas tienen importancia en diferentes niveles y es por ello que es necesario seguir conociendo su diversidad y biología. Si te gustó este articulo no olvides compartirlo. Muchas gracias por tu interés.

Licencia Creative CommonsLicencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Orquídies: colors i formes diferents per a tots els gustos

La família de les orquídies consta d’un gran nombre d’espècies, aproximadament unes 20.000. Tot i estar distribuïdes per gairebé tot el món, la majoria d’espècies es troben en llocs tropicals i són epífites, és a dir, viuen sobre d’altres plantes. Actualment un dels factors que ha fet augmentar la seva diversitat ha sigut el seu interès comercial. Per tal de trobar noves característiques i colors diferents molts horticultors i aficionats han generat noves varietats creuant orquídies d’espècies diferents, és a dir, han fet híbrids artificials. Tot i que a la natura la hibridació també és procés habitual.


La flor de les orquídies té una estructura única. La part més representativa és la columna o ginostem, que és el resultat de la fusió de la part reproductora femenina i la masculina. El periant, conjunt del calze (és l’embolcall de la flor i està format pels sèpals) i corol·la (conjunt de pètals), consta de peces lliures entre elles i té una simetria zigomorfa (un sol pla de simetria). Trobem un pètal molt diferenciat al altres dos, el label, ja que adopta una forma diferent atraient i pot presentar màcules (taques que resulten atractives als pol·linitzadors). El label, a més, està adaptat a captar l’atenció dels pol·linitzadors i pot constar d’una prolongació anomenada esperó i contindria nèctar. Les fors, a més, poden estar acompanyades d’una bràctea, òrgan foliaci.

Parts flor orquidiaParts d’una flor d’orquídia (Foto de Gisela Acosta).

El creixement de la flor també és molt particular en algunes orquídies. Algunes flors comencen capgirades i quan van madurant l’ovari es torsiona 180⁰ per a que la flor quedi en la posició adequada, sent el propi ovari qui actua com a peduncle, unint la flor amb la tija. Aquest tipus de creixement florífer s’anomena resupinat. Les flors poden ser solitàries o agrupar-se en inflorescències.

orchis masculaCreixement resupinat de les flors(Orchis mascula) (Foto de Jonathan Billinger).

Les orquídies són entomòfiles, és a dir, són pol·linitzades per insectes. I depenent de l’espècie serà pol·linitzada per un tipus d’insecte o un altre. Tot i això, aquesta relació o la forma de pol·linització (la posició en que es posen les abelles, els borinots i altres himenòpters per copular) no es pot utilitzar per descriure com s’ha donat l’evolució en les orquídies; a vegades s’havia usat aquest mecanisme de pol·linització per classificar les espècies, però segons anàlisis moleculars s’ha vist que no és vàlid.

Una característica particular de les espècies tropicals és el velamen radicum: una capa pluriestratificada que cobreix les arrels i que funciona com una esponja. En moments de dessecació fa una coberta protectora i evita que es perdi aigua. I en el moment que plou s’infla i acumula aigua per a les arrels. A més, com que són espècies epífites, estan adaptades a ambients secs.

Pleione_limprichtii_Orquídia epífita damunt un arbre (Pleione limprichtii) (Foto de Adarsh Thakuri)

Les orquídies viuen en mutualisme amb fongs, és a dir, estableixen una relació en la qual tots dos organismes extreuen benefici quan conviuen junts. Les llavors de les orquídies requereixen de l’ajut de fongs per a la germinació. Hi ha diversos tipus de fongs que estimulen la seva germinació, però predomina sobretot Rhizoctonia (Basidiomycota). El fong degrada la testa de la llavor i la treu de la dormició. A continuació la llavor comença a germinar i emet uns filaments, els òrgans subterranis, i s’estableixen unes micorrizes orquidioides. La llavor en estat de latència pot estar 20-30 anys sense germinar, però sense el fong no pot germinar.


Dins de la gran diversitat d’orquídies, algunes flors de diferents espècies donen lloc a formes tan originals que a vegades semblen animals, com és el cas de la flor del simi (Orchis simia), o insectes, com ara el gènere Phalaenopsis; les seves flors tenen una suposada semblança a una papallona i per això aquest gènere es coneix com a orquídies papallona.

Orchis simia & Phalaenopsis schillerianaA l'esquerra, flor del simi (Orchis simia) (Foto de Ian Capper); A la dreta, orquídia semblant a una papallona (Phalaenopsis schilleriana) (Foto de Amos Oliver Doyle).

Les orquídies abelleres (Ophrys), per exemple, consten d’un label modificat que resulta molt atractiu per als himenòpters mascles, ja que té forma i colors que recorden a les femelles. A més, desprenen olors semblants a les feromones que desprenen les femelles, fent així molt eficaç la seva pol·linització.

Ophrys apiferaOrquídia abella (Ophrys apifera) (Foto de Hans Hillewaert).

D’altra banda, també trobem casos molt curiosos com el de l’orquídia de Darwin (Anagraecum sesquipedale). Aquesta és característica pel seu llarg esperó d’entre 25 i 35 cm de llargada. Darwin va dir que era necessària l’existència d’un tipus de papallona que aprofites el nèctar situat al esperó i que alhora pogués pol·linitzar aquesta flor. La Xanthopan morgani és capaç de pol·linitzar-la i és l’única, donant peu a un cas de coevolució.

Angraecum_sesquipedale & XanthopaA l'esquerra, flor de Darwin (Anagraecum sesquipedale) (Foto de Michael Wolf); A la dreta, Xanthopan morgani. (Foto de Esculapio).

A més, trobem espècies amb un alt valor ornamental, essent la majoria d’origen asiàtic o americà. Per exemple, el gènere Cattleya té un alt valor florístic, ja que dona lloc al conjunt d’orquídies denominades “Cattleyas unifoliades” que és molt apreciat pels aficionats i cultivadors. Un bon representat n’és la flor nacional de Veneçuela (Cattleya mossiae).

Cattleya mossiaeFlor nacional de Veneçuela (Cattleya mossiae) (Foto de KENPEI).

Quan es parla de valor florístic no es pot passar per alt a l’orqudia Rothschild’s Slipper (Paphiopedilum rothschildianum). És l’orquídia més cara del món i està entre les primeres flors més cares. És una planta endèmica del Mt. Kinabalu, a l’illa de Borneo, i és considerada una de les orquídies més rares a la natura dins del grup de les orquídies “sabatilles de dama asiàtiques” (Asian Slipper orchids).

Paphiopedilum_rothschildianum_Orchi_108Rothschild's Slipper Orchid (Paphiopedilum rothschildianum) (Foto de Orchi).

D’altra banda, les orquídies també han tingut importància dins del món de l’alimentació, essent segurament Vanilla planifolia la més destacada. És una planta originària de Mèxic i dels seus fruits s’obté la vainilla.

Vanilla planifoliaVainilla (Vanilla planifolia) (Foto de Michael Doss).


Com s’ha vist, les orquídies tenen una importància a diferents nivells i és per això que cal seguir coneixent la seva diversitat i biologia. Si t’ha agradat aquest article no oblidis compartir-lo. Moltes gràcies pel teu interès.

Licencia Creative CommonsLicencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Orchids: different colours and shapes for everyone

The orchid family is composed of a big number of species, about 20.000. Even they are almost around all world, the most live in tropical places and they are epiphytes, that is, they live over other plants. Nowadays, the number of the species is boosted by the commercial interest. Trying to find new characters and colours, many gardeners and hobbyists have created new varieties from the breeding of two distinct species of orchids, that is, they have made artificial hybridization. Even so, it can also happen in nature as usual.


The orchid flower owns a single structure. The most representative part is the column or gynostemium, which is the result of masculine and feminine reproductive parts combined. The perianth, consisting of the calyx (the outermost whorl of parts that form a flower. Its pieces are the sepals) and the corolla (composed of all of the petals), has free pieces and is zygomorphic (single symmetry plane). A much differentiated petal can be seen, it’s the lip. It adopts a different attractive shape and it can own macules (attractive spots for the pollinators). The lip is also adapted to capture the pollinators’ attention and can possess a long prolongation called spur and it has nectar. The flowers may be accompanied by a bract, a modified or specialized leaf.

parts orchidStructure of orchid flowers (Photo taken by Gisela Acosta).

The flower development is very singular in some orchids. Some flowers are born backwards and when they are maturing the ovary twist 180º to help flower stay in proper position, being the own ovary who acts as a peduncle, linking flower and stem. This kind of flower development is called resupinate. The flowers can be solitary or grouped in inflorescences.

orchis masculaResupinate development of flowers (Orchis mascula) (Photo taken by Jonathan Billinger).

The orchids are entomophilous, that is, are pollinated by insects. Depending of the specie, the orchid will be pollinated by a type of insect or other. Even so, this relation or form of pollination (the position in which bees, bumblebees and other hymenoptera get to copulate) cannot be used to describe how evolution happened in orchids; this pollination mechanism was used in the past to classify species, but molecular analyses have denied its worth.

One singular characteristic of tropical species is the velamen radicum: a multi-layered coating on the roots that acts as a sponge. In drought periods this coating protects from the drying and doesn’t allow the losing of water. And in rainy periods, this coating is swollen of water, which will be available to roots. Also, as these orchids are epiphytes, are adapted to drought places.

Pleione_limprichtii_Epiphytic orchid on a tree (Pleione limprichtii) (Photo taken by Adarsh Thakuri)

Orchids live in mutualism with fungus, that is, they establish a relationship in which both organisms are benefited when live together. The orchid seeds need the fungus’ aid to germinate. Many several fungus can stimulate their germination, but  Rhizoctonia (Basidiomycota) is predominant. The fungus degrades the seed coat and releases of dormancy period. Then, the seed begins to germinate and emits filaments, underground organs, and establishes an orchid mycorrhizae. The seed dormancy can last 20-30 years without germinating, but it will not be possible without the fungus action.


Within the great diversity of orchids, some flowers of diferent species create such original shapes that they seem animals, such as monkey orchid (Orchis simia), or insects, such as genus Phalaenopsis; their flowers supposedly resemble moths in flight, and that’s why they are known as the moth orchids.

Orchis simia & Phalaenopsis schillerianaOn the left, monkey orchid (Orchis simia) (Photo taken by Ian Capper); On the right, orchids that resemble moths in flight (Phalaenopsis schilleriana) (Photo taken by Amos Oliver Doyle).

The bee orchids (Ophrys), for example, have a specialized lip that can really attract the hymenopterans. It’s because it reminds female shape and colours and it also emits smells which are similar to female pheromones, doing the pollination more effective.

Ophrys apiferaBee orchid (Ophrys apifera) (Photo taken by Hans Hillewaert).

On the other hand, there are also many curious cases like the Darwin’s orchid (Anagraecum sesquipedale). It’s characterized by its long spur between 25 and 35 cm in length. Darwin guessed it should exist a butterfly that could take the nectar located in the spur and pollinates the flower at the same time. Xanthopan morgani is able and it’s the only one, so it’s one coevolution case.

Angraecum_sesquipedale & XanthopaOn the left, Darwin's orchid (Anagraecum sesquipedale)(Photo taken by Michael Wolf); On the right, Xanthopan morgani (Photo taken by Esculapio).

We can also see species with a high ornamental value, being the most of them from Asia and America. For example, the Cattleya genus has one of the highest floral value and it was used extensively for create new varieties. So, Cattleya has become very popular until today.  A good example is the easter orchid (Cattleya mossiae), which is also the national flower of Venezuela.

Cattleya mossiaeEaster orchid (Cattleya mossiae) (Photo taken by KENPEI).

When we speak of floral value, we can’t forget Rothschild’s slipper orchid (Paphiopedilum rothschildianum). It’s the most expensive orchid in world and it’s considered one of the most expensive flowers, too. Rothschild’s slipper orchid only lives in Mt. Kinabalu, on the island of Borneo, and it’s also one of the rarest orchids in nature of all of the species of Asian Slipper orchids.

Paphiopedilum_rothschildianum_Orchi_108Rothschild's Slipper Orchid (Paphiopedilum rothschildianum) (Photo taken by Orchi).

Furthermore, orchids are important in alimentation, being surely Vanilla planifolia the most relevant. It’s native to Mexico and vanilla is obtained of its fruits.

Vanilla planifoliaVanilla (Vanilla planifolia) (Photo taken by Michael Doss).


The following sources have been consulted in the elaboration of this entry:

In conclusion, orchids are important in different aspects and that’s why a biggest knowledge of their diversity and biology is necessary. If you liked this article, wouldn’t forget to share it. Thanks for your interest.

Licencia Creative CommonsLicencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.