DNA: the solution to combat the dog mess

You are walking quietly and suddenly you smell an unpleasant odour. You look from side to side and you see nothing, but the smell continues there. Then, you lift your foot and, effectively, you have stepped a dog poop. You cannot deny it because everybody has happened it. However, DNA can finish with the lack of public spirit. If you do not believe it, I suggest you to continue reading.

THE CONSEQUENCES OF THE LACK OF PUBLIC SPIRIT OF SOME DOG OWNERS

To have a dog is not only feed up it and play with it, but its owners are the person responsible to duck and clean the dog mess and deworming it. However, few people do it.

In the street, in playgrounds or in front of the home’s door you can find the dropping of a dog because its owner has not cleaned it. Although there are many campaigns against the lack of public spirit of some dog owners and there are also economic sanctions, today is an unresolved issue.

To leave dog droppings is not only an unsightly problem, but it goes beyond because parasitized stools are a public health issue. If the stools are not cleaned soon, eggs or cysts presents in them may become infectious forms and represent a risk to people or children who play in the playground. The rain dissipates the stools and people do not see them, but the parasites are still there.

Intestinal worms cause diseases to dogs and cats and people, especially in children and immunocompromised (HIV, transplant patients or with some types of cancer subjected to long immunocompromised therapies).

Parasites can cause health affect to stomach and intestines, but the worst is in the eyes. The parasite Toxacara canis can cause the total loss of vision of the eye that infects.

CAN-ID PROJECT

Oscar Ramírez is the person responsible of the Can-ID project (Figure 1), developed by the Catalan company Vetgenomics SL to combat stools in public spaces. This is a system of canine identification by DNA, based on a chip of 128 markers (SNPs).

Figure 1. Logo of Can-ID (Source: Vetgenomics SL)

The aim of Can-ID is identify all dogs of a municipality with a chip to get a census of dogs. When a council’s technician finds a dog mess, he will pick up a sample and he will send it to analyse. Then, if the DNA removed of the sample coincides with the chip of some registered dog, it will know who the dog owner is. Finally, the council could fine this person.

This project is based on two phases:

Phase 1: genetic identification of all dogs of municipality

• Involvement of vets in the collection of blood or saliva samples
• Identification plate with QR code, which the owner can activate in case of loss of the dog
• Transport with custody system of samples
• Analysis of the samples and obtaining the genetic profiles
• Creation, management and conservation of the database with the genetic profiles of dogs in the municipality

Phase 2: identification of owners with a lack of public spirit

• Non civic owner does not pick up his dog’s stool from the street
• Collection of samples in the presence of members of the local police
• Transport with custody system of samples
• Analysis of stool samples in a laboratory specialized in non-invasive samples
• Comparison of the genetic profile of the stool with the database. Identification of the dog

In order to realize the first phase, the municipality has to modify the municipal ordinances so that, in addition to force the registration of the dogs and an identification by a chip, their owners also submit them to a blood test that will help to make a database.

Unlike what many people think, genetic identification has not a great cost. Moreover, the cost of cleaning the municipality is higher. The first phase has a cost of 35€ per sample and includes the extraction of a sample by a vet and its custody for analysis. The second phase is also around 30€ and the amount of the fine is around 300-600€, depending the city. Therefore, the municipalities that implement this system would recover the investment.

Parets del Vallès (Barcelona) is the first town to implement this system. In the first 3 months, the municipality pays for the collection of samples and their custody, through an awareness campaign.

WHY CHOOSE CAN-ID?

This system has a greater number of markers respect to other identification systems (Table 1), but it also has internal pollution controls.

This system allows to exclude the false positives. A dog may urinate on a stool in the street. This would contaminate the sample, but this system is able to identify if the sample contains more than one DNA. If so, the sample would be excluded.

It can also happen that the dog is not registered or is from another population. But you can obtain a robot portrait and put stronger pressure on dog owners who comply the characteristics of the robot portrait (example: hair colour).

Table 1. Comparision of the Can-ID system respect others identification systems (Source: Oscar Ramírez, Comparative Genomics programme from Master’s Degree in Cytogenetics and Reproductive Biology in UAB)

In addition to identify these people, Can-ID can be applied for genetic identification and paternity tests or monitoring of wild-wolf populations from non-invasive samples too (stools, hair, urine).

We hope that more municipalities will join this initiative and reduce the lack of public spirit of some people, which may affect public health.

REFERENCES

• Vetgenomics SL
• Interview to Oscar Ramírez in the program Catalunya Migdia, of Catalunya Ràdio (04/11/2016)
• El Periódico
• Campaign citizenship Parets del Vallès
• ADN perros

ADN: la solución para combatir las cacas de perro

Vas andando tan tranquilamente por la calle y de repente notas un olor desagradable. Miras a lado y lado y no ves nada, pero el olor permanece. Entonces levantas tu pie con miedo y, efectivamente, te das cuenta de que has pisado una caca de perro y ese desagradable olor va a permanecer contigo un buen rato. No lo puedes negar, a todos nos ha pasado. Pero el ADN puede poner fin al incivismo de algunos. Si no te lo crees, te propongo que sigas leyendo.

LAS CONSECUENCIAS DEL INCIVISMO DE ALGUNOS PROPIETARIOS DE PERRO

Tener un perro no es solo darle de comer y jugar con él, sino que sus propietarios son responsables de recoger sus necesidades y desparasitarlo, pero todavía son muy pocas las personas que lo hacen.

En la calle, en parques infantiles o delante de la puerta de tu casa puedes encontrar el excremento de un perro porque su dueño no lo haya recogido. Aunque se han hecho muchas campañas contra el incivismo de algunos propietarios de perro y también hay sanciones económicas, a día de hoy es un problema pendiente de solucionar.

El abandono de excrementos de perro no es solo un problema estético, sino que va más allá porque las heces parasitadas son un problema de salud pública. Si las heces no se recogen pronto, los huevos o quistes presentes en ellas pueden transformarse en formas infectantes y representar un peligro para las personas o niños que llegan a jugar al parque. La lluvia disipa las heces y la gente no las ve, pero los parásitos continúan ahí.

Los parásitos intestinales causan enfermedades de diversa índole tanto en los perros y gatos como en las personas, especialmente en los niños y en las personas inmunodeprimidas (VIH, enfermos trasplantados o con algún tipo de cáncer que son sometidos a terapias inmunosupresoras prolongadas).

Los parásitos pueden provocar diferentes afectaciones al estómago e intestinos, pero una de las más graves es en los ojos. El parásito Toxacara canis puede llevar a la pérdida total de la visión del ojo que infecta.

EL PROYECTO CAN-ID

Oscar Ramírez es el responsable del proyecto Can-ID (Figura 1), desarrollado por la empresa catalana Vetgenomics SL para combatir las heces en espacios públicos. Éste es un sistema de identificación canina por ADN, basado en un chip de 128 marcadores (SNPs).

Figura 1. Logo Can-ID (Fuente: Vetgenomics SL)

Su objetivo es identificar a todos los perros de un municipio con un chip para conseguir un censo de los perros. Cuando un técnico autorizado del ayuntamiento se encuentre un excremento de perro, cogerá una muestra de éste y la enviará a analizar. Entonces se mirará si el ADN extraído de esta muestra coincide con el chip de algún perro censado y se podrá saber quién es el dueño del perro. Finalmente se le podrá aplicar la multa pertinente a esta persona incívica.

Este proyecto consiste en dos fases:

Fase 1: Identificación genética de todos los perros del municipio

• Implicación de los veterinarios en la recogida de muestras de sangre o saliva
• Placa identificativa con código QR, que el propietario puede activar en caso de pérdida del perro
• Transporte con sistema de custodia de las muestras
• Análisis de las muestras y obtención de los perfiles genéticos
• Creación, gestión y conservación de la base de datos con los perfiles genéticos de los perros del municipio

Fase 2: Identificación de propietarios incívicos

• Propietario incívico no recoge los excrementos de su perro de la vía pública
• Recogida de muestras en presencia de miembros de la policía local
• Transporte con sistema de custodia de las muestras
• Análisis de las muestras de excrementos en un laboratorio especializado en muestras no invasivas
• Comparación del perfil genético del excremento con la base de datos. Identificación del perro

Para que se pueda realizar la primera fase, el municipio tiene que modificar las ordenanzas municipales para que, además de obligar a censar los perros y colocarles un chip de identificación, sus propietarios también los sometan a un análisis de sangre que sirva para hacer una base de datos.

A diferencia de lo que muchos puedan pensar, la identificación genética no tiene un gran coste. Es más, el coste de la limpieza del municipio es mayor. La primera fase tiene un coste de unos 35€ por muestra e incluye la extracción de una muestra por parte de un veterinario y su custodia, de la clínica veterinaria hasta el laboratorio, para el análisis. La segunda fase ronda también los 30€ y la cuantía de la multa está alrededor de los 300-600€, dependiendo del municipio. Por lo tanto, los municipios que apliquen este sistema recuperarían la inversión.

Parets del Vallès (Barcelona) es el primer pueblo en implantar este sistema. Los 3 primeros meses el ayuntamiento es quien paga la extracción de muestras y su custodia, mediante una campaña de concienciación.

¿POR QUÉ ESCOGER CAN-ID?

A parte de que este sistema tiene un número mayor de marcadores respeto a otros sistemas de identificación (Tabla 1), también tiene controles internos de contaminación.

Este sistema permite descartar los falsos positivos. Puede que un perro orine encima de un excremento que haya en la vía pública. Esto contaminaría la muestra, pero Can-ID es capaz de identificar si la muestra contiene más de un ADN. Si es así, la muestra se descartaría.

También puede pasar que el perro no esté censado o que sea de otra población. Pero se puede hacer un retrato robot y hacer presión más fuerte sobre los dueños de perros que cumplan con las características del retrato robot (ejemplo: color de pelo).

Tabla 1. Comparación del sistema Can-ID respeto a otros sistemas de identificación (Fuente: Oscar Ramírez, asignatura Genómica Comparativa perteneciente al Máster Citogenética y Biología de la Reproducción de la UAB)

Además de la identificación de los propietarios incívicos que no recogen los excrementos de la vía pública, Can-ID también puede aplicarse para la identificación genética y pruebas de paternidad o el seguimiento de poblaciones salvajes de lobo a partir de muestras no invasivas (heces, pelo, orina).

Esperamos que más municipios se sumen a esta iniciativa y se reduzca el incivismo de algunas personas, que puede afectar a la salud pública.

REFERENCIAS

• Vetgenomics SL
• Entrevista a Oscar Ramírez en el programa Catalunya Migdia, de Catalunya Ràdio (04/11/2016)
• El Periódico
• Campaña civismo Parets del Vallès
• ADN perros

ADN: la solució per combatre les caques de gos

Vas caminant tan tranquil·lament pel carrer i de sobre notes una olor desagradable. Mires a un i altre costat i no veus res, però la olor encara hi és. Llavors aixeques un peu amb por i, efectivament, has trepitjat una caca de gos i aquesta desagradable olor t’acompanyarà una bona estona. No ho pots negar, a tots ens ha passat. Però l’ADN pot posar fi a l’incivisme d’algunes persones. Si no t’ho creus, et proposo que segueixis llegint. 

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’INCIVISME D’ALGUNS PROPIETARIS DE GOS

Tenir un gos no és només donar-li de menjar i jugar amb ell, sinó que els seus propietaris són responsables de recollir les seves necessitats i desparasitar-lo, però encara són poques les persones que ho fan.

Al carrer, en parcs infantils o davant de la porta de casa nostra podem trobar la femta d’un gos perquè el seu amo no l’ha recollit. Tot i que s’han fet moltes campanyes contra l’incivisme d’alguns propietaris de gos i també hi ha sancions econòmiques, a dia d’avui és un problema pendent de solucionar.

L’abandonament d’excrements de gos no és només un problema estètic, sinó que va més enllà perquè les femtes parasitades són un problema de salut pública. Si les femtes no es recullen aviat, els ous o quists presents en elles poden transformar-se en formes infectants i representar un perill per a les persones o nens que arribin a jugar al parc. La pluja dissipa les femtes i la gent no les veu, però els paràsits continuen allà.

Els paràsits intestinals causen malalties de diferent caire tan en els gossos i gats com en les persones, especialment en els nens i en les persones immunodeprimides (VIH, malalts trasplantats o amb algun tipus de càncer que són sotmesos a teràpies immunosupressores prolongades).

Els paràsits poden provocar diferents afectacions a l’estómac i intestins, però una de les més greus és en els ulls. El paràsit Toxacara canis pot comportar la pèrdua total de la visió de l’ull que infecta.

EL PROJECTE CAN-ID

Oscar Ramírez és el responsable del projecte Can-ID (Figura 1), desenvolupat per l’empresa catalana Vetgenomics SL per combatre les femtes en espais públics. Aquest es un sistema d’identificació canina per ADN, basat en un xip de 128 marcadors (SNPs).

Figura 1. Logo Can-ID (Font: Vetgenomics SL)

El seu objectiu és identificar a tots els gossos d’un municipi amb un xip per aconseguir un cens dels gossos. Quan un tècnic autoritzat de l’ajuntament es trobi un excrement de gos, n’agafarà una mostra i l’enviarà a analitzar. Després es mirarà si l’ADN extret d’aquest mostra coincideix amb el xip d’algun gos censat i es podrà saber qui és l’amo del gos. Finalment, se li podria aplicar la multa pertinent a aquesta persona incívica.

Aquest projecte consisteix en dues fases:

Fase 1: Identificació genètica de tots els gossos del municipi

• Implicació dels veterinaris en la recollida de mostres de sang o saliva
• Placa identificativa amb codi QR, que el propietari pot activar en cas de pèrdua del gos
• Transport amb sistema de custòdia de les mostres
• Anàlisis de les mostres i obtenció dels perfils genètics
• Creació, gestació i conservació de la base de dades amb els perfils genètics dels gossos del municipi

Fase 2: Identificació de propietaris incívics

• Propietari incívic no recull els excrements del seu gos de la via pública
• Recollida de mostres en presència de membres de la policia local
• Transport amb sistema de custòdia de les mostres
• Anàlisis de les mostres d’excrements en un laboratori especialitzat en mostres no invasives
• Comparació del perfil genètic de l’excrement amb la base de dades. Identificació del gos

Per què es pugui realitzar la primera fase, el municipi ha de modificar les ordenances municipals ja que, a més d’obligar a censar els gossos i colocar-los un xip d’identificació, els propietaris també els sotmetin a una analítica de sang que serveixi per fer una base de dades.

A diferència del que molts puguin pensar, la identificació genètica no té un gran cost. És més, el cost de la neteja del municipi és major. La primera fase té un cost d’uns 35€ per mostra i inclou l’extracció d’una mostra per part d’un veterinari i la seva custòdia, de la clínica veterinària fins el laboratori, per l’anàlisi. La segona fase ronda també els 30€ i la quantia de la multa està al voltant dels 300-600€, depenent del municipi. Per tant, els municipis que apliquin aquest sistema recuperarien la inversió.

Parets del Vallès (Barcelona) és el primer poble en implantar aquest sistema. Els 3 primers mesos l’ajuntament és qui paga l’extracció de mostres i la seva custòdia, mitjançant una campanya de conscienciació.

PER QUÈ ESCOLLIR CAN-ID?

A part de que aquest sistema té un nombre major de marcadors respecte a altres sistemes d’identificació (Taula 1), també té controls interns de contaminació.

Aquest sistema permet descartar els falsos positius. Pot ser que un gos orini sobre d’una femta que hi hagi a la via pública. Això contaminaria la mostra, però Can-ID és capaç d’identificar si la mostra conté més d’un ADN. Si és així, la mostra es descartaria.

També pot passar que el gos no estigui censat o que sigui d’una altra població. Però es pot fer un retrat robot i fer pressió més forta sobre els amos de gossos que compleixin amb les característiques del retrat robot (per exemple: color de pèl).

Taula 1. Comparació del sistema Can-ID respecte a altres sistemes d’identificació (Font: Oscar Ramírez, assignatura Genòmica Comparativa pertanyent al Màster Citogenètica i Biologia de la Reproducció de la UAB)

A més de la identificació dels propietaris incívics que no recullen les femtes de la via pública, Can-ID també pot aplicar-se per la identificació genètica i proves de paternitat o el seguiment de poblacions salvatges de llop a partir de mostres no invasives (femtes, pèl, orina).

Esperem que més municipis es sumin a aquesta iniciativa i es redueixi l’incivisme d’algunes perones, que pot afectar a la salut pública.

REFERÈNCIES

• Vetgenomics SL
• Entrevista a Oscar Ramírez en el programa Catalunya Migdia, de Catalunya Ràdio (04/11/2016)
• El Periódico
• Campanya civisme Parets del Vallès
• ADN perros