Arxiu d'etiquetes: canvi global

Són les epidèmies un altre efecte del canvi climàtic?

Moltes malalties infeccioses estan lligades a les condicions climàtiques, com per exemple la temperatura o la humitat. Doncs, podria el canvi climàtic afectar a aquestes malalties i produir un augment dels episodis epidèmics? En aquest article parlarem sobre les previsions en aquest camp. No t’ho perdis! 

EL CANVI CLIMÀTIC I LA SALUT

Al Desembre del 2015, el Pew ResearchCenter va realitzar una enquesta on el 54% de les persones consideraven el canvi climàtic com un problema molt greu. L’enquesta va revelar que les majors preocupacions de la població són les sequeres, les pluges intenses i l’augment de les temperatures. Si t’interessa conèixer una mica més els resultats de l’enquesta, no dubtis en consultar el nostre article.

Els efectes del canvi climàtic també alteren la salut humana. L’Organització Mundial de Salut (OMS) preveu que entre el 2030 i el 2050 hi haurà unes 250.000 morts addicionals a causa dels efectes negatius del canvi climàtic, com ara: morts per cops de calor, inundacions, increment de malalties respiratòries o cardiovasculars, estrés, etc. Un dels aspectes més importants és l’augment de la transmissió de malalties infeccioses.

climate_change_health_impacts600w
Infografía sobre els impactes del canvi climàtic a la salut humana. (Foto: CDC)

Les malalties infeccioses estan lligades a les condicions de l’ambient, com per exemple la temperatura, disponibilitat d’aigua o la humitat. En certs casos, aquestes malalties són transmeses per vectors (artròpodes, paparres, caragols, rosegadors o ratpenats). Amb un augment de les temperatures, la distribució geogràfica, l’estacionalitat i la densitat poblacional d’aquests vectors canvia i per tant, canvia també la distribució de les malalties. Un exemple és la presència al nostre país del mosquit tropical Aedes albopictus, més conegut com mosquit tigre.

Per altra banda, hi ha factors socioeconòmics (canvis en els usos del sòl, massificació de ciutats, males condicions higièniques…) que també tenen un gran efecte en la transmissió de malalties infeccioses. Per exemple, la desforestació i les males condicions higièniques creen llocs idíl·lics per la reproducció i cria dels mosquits, augmentant així el risc d’infectar a les persones de malària.

tabla_cambioshumanos_
Diversos impactes de l’activitat humana a la transmissió de malalties infeccioses (Imatge: OMS)

MALALTIES DE TRANSMISSIÓ VECTORIAL

Hi ha malalties infeccioses que necessiten l’activitat d’un vector animal per poder-se transmetre. Els principals vectors són els mosquits, mosques, rosegadors, paparres o ratpenats. Aquestes malalties de transmissió vectorial poden ser de dos tipus: zoonòtiques ( dels animals als homes, com per exemple la ràbia) o antroponòtiques (entre éssers humans, com la malària o el dengue). Per sabre ampliar informació sobre com afecta el canvi climàtic als insectes vectors, no dubteu en llegir l’article “Insectes vectors: quina és la causa de la seva expansió?”.

Sin título
Esquema sobre els diferents tipus de malalties de transmissió indirecta (Foto: OMS)

Hi ha moltes malalties de transmissió vectorial que convé tenir en compte els pròxims anys si les condicions climàtiques no milloren, com ara la malària, el dengue, la febre del Botonosa, etc. Analitzarem,  avui, les dues primeres.

MALÀRIA

Els paràsits causants d’aquesta malaltia pertanyen al gènere Plasmodium i es transmeten per la picada dels mosquits del gènere Anopheles. Hi ha quatre tipus diferents de paludisme humà, però el més perillós és el causat per l’espècie Plasmodium falciparum.

p_falci_cdc
Fase de gametocit de Plasmodium falciparum. (Foto: CDC)

L’ OMS calcula que al any 2013 es van contagiar 198 milions de persones, 584.000 de les quals van morir. Es preveu que aquestes dades augmentin significativament degut al canvi climàtic. L’augment de la temperatura afavoreix un augment del període infectiu dels mosquits i la seva distribució geogràfica. Possiblement, a les pròximes dècades hi haurà un augment de casos de malària en llocs on la malaltia és endèmica i és reintroduirà a altres zones (zones vermelles al mapa, previsió pel 2050).

global_warming_climate_change__malaria
Previsió de l’expansió de la malària cap a l’any 2050 (Foto: Randolph Rogers)

A Espanya, el paludisme autòcton es va eradicar l’any 1964. Els casos de malària que es donen actualment són casos importats. Tot i això, cal recordar que la situació geogràfica d’Espanya, l’augment de les temperatures, la possible presència d’un vector competent  i la presència del paràsit importat, augmenten de manera exponencial la probabilitat de transmissió de la malaltia.

DENGUE

El Dengue virus pertany al gènere Flavivirus. Es transmet per la picada de mosquits del gènere Aedes (entre els quals trobem el mosquit tigre). El dengue és una malaltia molt estesa als països tropicals, tot i que actualment està modificant la seva distribució geogràfica a causa de l’augment de la temperatura global, les precipitacions i una massificació demogràfica de les zones suburbanes de grans ciutats.

dengue
Dibuix de l’estructura del virus causant del Dengue (Foto: César Cabezas)

Abans de 1970, només nou països havien experimentat episodis epidèmics de dengue en la seva variant més greu. En els darrers 40 anys, els casos de dengue han augmentat significativament. Segons estimacions de l’OMS, es produeixen uns 390 milions d’infeccions cada any, un 23% dels quals es manifesta clínicament.

12889_2014_6968_Fig3_HTML
Previsions de l’expansió del dengue a Europa al llarg del segle XXI. Expressat en nombre de casos per cada 100.000 habitants. (Foto: Moha Bouzid)

Com en el cas de la malària, les variacions climàtiques actuals modifiquen la distribució geogràfica del vector. Com podem observar, al mapa anterior, les prediccions per aquest segle, si les condicions no canvien, són d’un augment significatiu de casos de dengue a les zones Nord d’Europa (zones més clares o vermelles són zones amb més casos de dengue), possiblement degut al vector competent A. albopictus. La conca mediterrània i les zones sud d’Espanya són les zones que es veurien més afectades. 

MALALTIES TRANSMESES PER L’AIGUA

No és una novetat que el canvi climàtic afecta també al cicle de l’aigua. Les notícies sobre catàstrofes climàtiques (inundacions, fortes sequeres, pluges torrencials, huracans…) no deixen de sortir a les portades dels mitjans de comunicació. Aquestes variacions extremes afecten aquelles malalties que es transmeten per l’aigua, ja sigui per la contaminació de cabals, migracions humanes cap a zones més segures, poca higiene o per l’augment de càrrega infecciosa a llocs amb fortes sequeres.

Les malalties més conegudes associades a inundacions o sequeres són les infeccions per Crypstosporidium o el Còlera. En aquest article analitzarem aquest darrer exemple.

CÒLERA

El bacil Vibrio cholerae és el causant d’aquesta malaltia diarreica. És una infecció que pateixen cada any entre 1.4 i 4.3 milions de persones, 142.000 de les quals es converteixen en casos greus i moren. La transmissió del bacteri  està fortament lligada a una mala gestió ambiental y poca higiene. Les fortes pluges o inundacions poden provocar la contaminació de les aigües i les sequeres augmenten la càrrega bacteriana als cabals ja contaminats.

vibrio colerae
Microfotografía de microscopia electrònica de Vibrio cholerae (Foto: Louisa Howard).

Al llarg del segle XIX, aquesta malaltia es va propagar des de Ganges (Índia). La darrera pandèmia (epidèmia mundial) de còlera va començar als anys 60 al Sud d’Àsia. Actualment, està distribuït per tot el món a causa, sobretot, de les migracions humanes (portadores del bacil), l’aglomeració de gent a zones suburbanes amb males condicions higièniques i als desastres climàtics que han tingut lloc. L’OMS preveu que l’any 2030 hi haurà un 10% més de casos a causa del canvi climàtic. 

0291-choleraspread-EN
Evolució de la darrera epidèmia de còlera (1961-2004). (Foto: IPCC)

Tal vegada no sigui possible quantificar en quin grau el canvi climàtic afecta la transmissió de les malalties infeccioses, ja que aquestes també depenen de molts altres factors, com ara les migracions humanes, la immunització de la població, etc. Cal destacar, que les previsions exposades en aquest article són conjectures, és a dir, que si les condicions climàtiques milloren, les dades ja no serien vàlides estadísticament.

·

Recordeu que la millor cura és la prevenció. Així doncs, cuideu del medi ambient. La terra és la nostra llar. 

REFERÈNCIES

  • Organització Mundial de la Salut (OMS)
  • Centre de Control de Malalties (CDC)
  • Observatòri de Salut i Canvi climàtic (Ministeri de Sanitat)
    • Impactes del canvi climàtic sobre la salut (PDF, castellà)
  • Imatge de Portada: Lucía Nodal, Solo kilovatios verdes.

Maribel-català

El 54% de la població mundial considera el canvi climàtic un problema molt greu

El canvi climàtic (millor anomenat canvi global ja que no només afecta el clima) és un tema molt viu aquests dies. El motiu és que el dia 30 de novembre va començar a París la Cimera del Clima (el COP21), en la qual s’han reunit més de 190 nacions, i va finalitzar el dia 11 de desembre. Aquí, en lloc de parlar de l’evolució del clima i dels seus possibles efectes (segur que hi ha un munt de llocs on trobar aquesta informació), revelarem els resultats d’una enquesta realitzada pel Pew Research Center sobre l’opinió de la població mundial sobre el canvi global.

SOBRE L’ENQUESTA

L’enquesta va tenir lloc entre el 25 de març i el 27 de maig de 2015. La van contestar 45.535 persones de 40 països de tot el món.

PREOCUPACIÓ GENERAL

La majoria de la gent enquestada de les 40 nacions considera que el canvi climàtic és un problema seriós. En concret, el 54% considera que és un problema molt seriós. Amèrica Llatina (sobretot Brasil, Xile i Perú) i Àfrica (principalment Burkina Faso, Uganda i Ghana) estan fins i tot més preocupats que la mitjana global. Tot i això, el 85% diu que el canvi climàtic és un problema seriós en algun grau (molt seriós o seriós).

A més, el 51% sosté que aquest problema mundial ja està afectant a la gent ara (és a Amèrica Llatina, Europa i Àfrica on estan més preocupats en aquest cas) i un altre 40% estan molt preocupats de que el canvi climàtic els afecti personalment en el futur (especialment a Amèrica Llatina).

Harm personally

Percentatge de gent molt preocupada de que el canvi climàtic el pugui afectar personalment en el futur (Foto: Pew Research Center, 2015).

El que crida l’atenció és el fet que els Estats Units i la Xina, els dos països del món que produeixen més diòxid de carboni, estan entre els menys preocupats. Generalment, la gent dels països que més carboni produeixen per càpita estan menys preocupats pel problema.

QUINES SÓN LES GRANS PORS?

En general, el 44% de la gent que ha respost considera que la sequera és la principal preocupació, de fet, és la principal por en totes les regions; seguit de la meteorologia extrema (com les inundacions o els temporals intensos, 25%), la calor extrema (14%) i l’augment del nivell del mar (6%).

drought climate change
La sequera és la preocupació principal en totes les nacions enquestades (Foto: Weather Wiz Kids).

Amèrica Llatina, Àfrica i Estats Units estan més preocupats per la sequera que la mitjana mundial, mentre que Àsia/Pacífic i Europa sobrepassen la mitjana pel que fa a la meteorologia extrema.

Climate change concerns
Mitjanes regionals per a les principals preocupacions del canvi climàtic (Foto: Pew Research Center, 2015).

HA CANVIAT LA PERCEPCIÓ EN EL TIEMPS?

En general, hi ha hagut un petit increment en la percepció que el canvi climàtic és un problema molt seriós. Mentre que el 2010 el 47% ho consideraven com a tal, el 2015 s’ha incrementat fins al 49%.

Tot i això, en alguns països la percepció ha canviat. En algunes economies clau, com Turquia (reducció del 37%), la Xina (-23%), Corea del Sud (-20%) o el Japó (-13%); el nombre de persones que pensa que el canvi global és un problema molt seriós s’ha reduït. D’altra banda, a Nigèria (un augment del 18%), a França (+ 10%) i els Estats Units (+ 8%) la preocupació és ara més alta.

QUÈ S’HAURIA DE FER PER SOLUCIONAR-HO?

En 39 dels 40 països (a excepció del Pakistan), la gent considera que els seus països haurien de fer alguna cosa per lluitar en contra del problema. En concret, el 78% de la gent enquestada dóna suport a que els seus països haurien de limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, especialment a Europa (una mitjana del 87%) i Amèrica Llatina (83%).

Però això no seria suficient. El 67% considera que la gent hauria de modificar el seu estil de vida (sobretot els llatinoamericans i els europeus), mentre que un 22% confia que amb la tecnologia seria suficient per resoldre el problema. Probablement, la combinació de tots dos seria la solució.

Quins països haurien de fer més? El 54% creu que els països rics, responsables de la major part dels gasos d’efecte hivernacle, haurien de fer més esforços que els que estan en vies de desenvolupament; mentre que el 38% considera que els països en vies de desenvolupament haurien de fer el mateix esforç ja que seran els que més en produiran en el futur.

REFERÈNCIES

Difusió-català

Per a què necessitem el mar?

Afortunadament, cada vegada la societat està més preocupada per l’estat de conservació del medi ambient a causa de les activitats humanes, tant a terra com al mar. Per si encara hi ha qui pensa que no necessitem el mar per a res, aquest article pretén mostrar quins beneficis ens aporta el mar.

QUINS PROBLEMES TÉ EL MAR?

Sabies que alguns estudis apunten que tota la superfície dels mars i oceans de la Terra està impactada per alguna activitat humana? De fet, un 41% de la superfície es veu afectada per més d’un factor d’origen antròpic.

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP), són diversos els impactes antròpics que estem realitzant al mar:

problemas mar contaminación
Són moltes els impactes d’origen antròpic sobre el mar, com per exemple la contaminació per diferents tipus de productes i materials (Foto: NOAA, Creative Commons).

Tot això no només afecta els ecosistemes marins, sinó que afecta també a la població humana ja que necessitem els serveis ecosistèmics per al nostre benestar. Així doncs, ens podem preguntar: per a què necessitem el mar?

QUINS BENEFICIS ENS APORTA EL MAR?

D’acord amb TEEB, s’entén per servei ecosistèmic a totes aquelles contribucions directes i indirectes dels ecosistemes i la seva biodiversitat al benestar humà.

Aquests serveis poden ser de tres grans tipus: serveis de proveïment, serveis culturals i serveis de regulació. A continuació anem a detallar cada un d’ells i posarem exemples perquè el puguis entendre millor.

SERVEIS DE PROVEÏMENT

Totes aquelles contribucions dels ecosistemes que es produeixen de manera directa o indirecta per al benestar humà, ja siguin d’origen biològic o geològic, formen part dels serveis de proveïment.

Els aliments que el mar ens ofereix són un dels serveis de proveïment més importants per als humans, entre els quals s’inclouen el peix, el marisc i les algues. Una mostra d’això és el fet que proporciona el 20% de la ingesta de proteïnes animals a 3.000 milions de persones i que al 2010 es van consumir més de 120 milions de tones de peix. Per tot això, la situació actual de les poblacions explotades és crítica en molts casos, com pots veure en aquest article.

seafood-165220_640
El mar aporta el 20% de les proteïnes d’origen animal que consumeixen 3.000 milions de persones (Foto: Pixabay).

El mar també és una font d’energia renovable ja que és l’origen de molts fenòmens climàtics (com el vent) i de les marees i corrents. Així doncs, ens proporciona energia eòlica (generada pel vent) i mareomotriu (generada per les marees, els corrents i l’onatge).

Un altre benefici que obtenim són diversos materials d’origen biòtic o geològic, com ara sals, materials d’ornamentació i recursos minerals. Sense entrar en els detalls de l’elevat impacte mediambiental que suposa extreure els recursos minerals marins, s’exploten materials com sorra, diamants, metalls com l’or i l’estany, carbó, hidrats de gas, petroli [Saps quins impactes tenen les prospeccions sísmiques quan estan buscant gas al fons marí?], gas i un llarguíssim etcètera [pots llegir més en aquest document de l’Autoritat Internacional del Fons marí (ISA)].

63805.ngsversion.1422283732883.adapt.768.1
L’explotació dels recursos geològics marins, la qual no està exempta d’impactes, permet obtenir recursos molt diversos (Foto: National Geographic).

A més, ens beneficiem de certes substàncies i organismes que tenen alguna propietat beneficiosa per a l’ésser humà, com poden ser medicines i cosmètics.

SERVEIS CULTURALS

Els serveis culturals són els que s’obtenen a través de l’experiència directa amb els ecosistemes. Encara que no són els més importants, també cal tenir-los en compte.

Els ecosistemes ajuden a la creació i manteniment de la identitat cultural i del sentit de pertinença d’una comunitat. Què seríem sense les nostres festes populars i sense els diferents tipus de gastronomia?

Els ecosistemes marins permeten elaborar activitats de sensibilització i conscienciació per part d’escoles de mar, museus, etc. A més, contribueixen a l’augment del coneixement científic a través d’investigacions de diferent tipus. Si ets biòleg/a, no t’agradaria descobrir alguna espècie nova? Vols conèixer una plataforma de presa de dades oceanogràfiques de forma contínua?

ctd
L’estudi del medi marí permet obtenir coneixements útils per a la societat (Foto: Perplex Me Not).

També és la base de moltes activitats recreatives, com ara l’albirament de cetacis, el busseig, el turisme de navegació i la pesca recreativa [Vols saber si la pesca recreativa és compatible en les reserves marines?].

Aquí es podrien parlar de més serveis, però m’he centrat en els més rellevants.

SERVEIS DE REGULACIÓ

Finalment, i no per això el menys important, els ecosistemes marins són els responsables del funcionament correcte dels ecosistemes en el seu conjunt. Són els més importants ja que d’ells depenen tota la resta.

En els ecosistemes marins tenen lloc un conjunt de processos gràcies als quals es pot mantenir o millorar la qualitat de l’aigua i dels sediments. Per posar algun exemple, intervenen en l’oxigenació de zones mortes i en absorbir residus o contaminants.

Però, sens dubte, convé destacar el seu paper clau en regular el clima del planeta. Els oceans de la Terra són l’embornal de gasos d’efecte hivernacle més gran que existeix ja que captura el diòxid de carboni i l’allunya de l’atmosfera ja que el distribueix en profunditat. Així doncs, contribueixen a lluitar contra el canvi global, encara que tot té el seu límit.

imagen-sin-titulo
Degut a que els oceans absorbeixen diòxid de carboni, intervenen en la regulació del clima de tot el planeta (Foto: El Confidencial).

En innombrables ocasions, hem vist com les platges desapareixen després d’un temporal, un huracà i altres esdeveniments extrems. Vols saber el motiu? El motiu principal és que a causa de l’acció humana, el nostre litoral ha perdut la funció de protecció, és a dir, ha perdut la capacitat d’esmorteir les pertorbacions naturals. En una platja sana, després d’un temporal, aquesta es regeneraria de forma natural. Doncs bé, si desapareix la platja és quan després tenim problemes en els passejos marítims o en els pisos i cases construïts a primera línia de mar.

Tot i que que podria dir alguns beneficis més, acabaré esmentant la seva importància en proporcionar els nutrients necessaris per als organismes marins i en el manteniment de l’hàbitat de la biodiversitat.

REFERÈNCIES

  • Apunts de l’assignatura “Geologia dels oceans” del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB).
  • FAO. (2012). The State of World Fisheries and Aquaculture. FAO. Rome.
  • Fernando Santos-Martín, Carlos Montes, Paloma Alcorlo, Susana García-Tiscar, Blanca González, María Rosario Vidal-Abarca, María Luisa Suárez, Laura Royo, Inmaculada Férriz, Juan Barragán, Juan Adolfo Chica, César López y Javier Benayas. 2015. La aproximación de los servicios de los ecosistemas aplicada a la gestión pesquera. Fondo Europeo de Pesca, Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid.
  • Jackson, J.B., Kirby, M.X., Berger, W.H., Bjorndal, K.A., Botsford, L.W., Bourque, B.J., Bradbury, R.H., Cooke, R., Erlandson, J., Estes, J.A., et al. (2001). Historical overfishing and the recent collapse of coastal ecosystems. Science 293, 629–637.
  • MA (Millennium Ecosystem Assessment). (2005). Ecosystem and Human Well-being. Island Press. Washington.
  • TEEB. (2012). The Economics of Ecosystems and Biodiversity in Business and Enterprise. Joshua Bishop (ed.). Earthscan, London and New York. Urquhart, J., Acott, T., Reed, M., Courtney, P. (2011). Setting an agenda for social science research in fisheries policy in Northern Europe. Fish. Res. 108,
    240–247.
  • UNEP. (2006). Marine and coastal ecosystem and human well-being. A synthesis report based on the finding of the Millennium Ecosystem Assesment. UNEP.
  • Foto de portada: Stilts fishhermen Sri Lanka (Bernard Gagnon, Creative Commons).

Què està acabant amb les tortugues marines?

La setmana passada vam veure en detall com és la vida d’una tortuga marina. Et vas perdre l’article? Doncs fes clic aquí per llegir-lo! Aquesta setmana continuo parlant sobre aquests meravellosos animals, però centrant-me en els perills que estan acabant amb elles, tant naturals com humans, i quines accions podem fer nosaltres per salvar-les.

PERILLS NATURALS

Les tortugues marines es veuen amenaçades per una varietat de factors naturals i antropogènics. Entre els factors naturals s’hi inclouen la pèrdua d’ous degut a la inundació de les platges o l’erosió, la depredació en totes les fases del cicle, les temperatures extremes i algunes malalties.

Pèrdua d’ous

Les marees altes i les tempestes poden provocar la pèrdua dels ous per diferents motius: els ous queden inundats, s’erosiona o augmenta l’alçada de la platja, o bé els nius són dispersats per l’aigua. A més d’això, diversos animals poden depredar-los.

seaturtleeggs
La pèrdua d’ous es pot produir per diferents motius (Foto: PaddleAndPath).

Depredació de tortugues

Tot i que les petites tortugues surten del niu normalment de nit, el risc de ésser menjat per un depredador no és zero, doncs formen part de la dieta d’óssos rentadors, ocells, crancs, taurons i altres peixos. Els joves i adults també són consumits per alguns animals, principalment taurons i altres peixos de grans dimensions, tot i que el impacte no és tant gran com en les primeres fases. Llegeix l’article de la setmana passada per saber quantes tortugues moren de velles per cada 10.000 ous! La xifra et sorprendrà!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l'ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).
Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l’ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hipotèrmia

Per sota els 8-10ºC les tortugues queden flotant per la superfície en un estat de letargia, però per sota dels 5-6ºC la taxa de moralitat és important.

Malalties

Les infeccions parasítiques són comunes en les tortugues. Més del 30% de les tortugues babaues de l’Atlàntic tenen trematodes que infecten el seu sistema cardiovascular. Aquestes, a la vegada, disminueixen les seves defenses i permeten que alguns bacteris (com ara Salmonella i E. coli) puguin infectar-les. Els afloraments de dinoflagel·lats també són un problema per a elles, doncs contenen toxines que els provoquen problemes de salut.

PERILLS ANTROPOGÈNICS

Són 4 els principals perills d’origen antròpic per a les tortugues marines: l’explotació comercial d’ous i tortugues per consum humà, la destrucció de les platges de posta degut a la urbanització i el turisme, la contaminació i les captures accidentals en la pesca. Aquí, en veurem alguna més.

Caça furtiva

La caça furtiva afortunadament no és extensa a tot el món, però en alguns països pot ser especialment important. Són caçades per la seva carn i cartílags o per les seves closques (per a decoració i joieria). Els ous també són objecte de furtivisme.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Venta d'ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).
Venta d’ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).

Destrucció de les platges de posta

La construcció d’infraestructures per tal de protegir els béns de la costa produeix que les femelles no puguin accedir a les platges de posta, a més de produir la seva erosió. Les regeneracions de platges per combatre l’erosió de les platges també les afecta, ja sigui perquè la nova platja colga els nius, per la mort causada pel dragatge del fons marí, pel fet de compactar excessivament la sorra o perquè es regenera amb materials diferents als originals (el que pot provocar, per exemple, una reducció en la difusió dels gasos). Les molèsties causades per l’augment del turisme també s’han de tenir en compte.

Contaminació i residus

No es massa conegut si els contaminants, com ara fertilitzants i pesticides tenen un efecte directe sobre les tortugues, però se sap que entre els indirectes hi ha la degradació dels seus hàbitats, doncs un excés de nutrients causa un augment de les algues, que poden afectar la seva salut.

Els residus sòlids flotants també són un problema per a elles. S’han trobat exemplars de tortugues amb plàstics a l’estómac, doncs moltes vegades confonen les bosses de plàstic per meduses, el que obstrueix els intestins i els provoquen la mort. Però no només els ingereixen, sinó que també molt sovint queden atrapats en objectes com les anelles de les llaunes de refrescos o xarxes, de manera que produeix una deformació en el seu creixement.

La ingesta de plàstics (Foto: Fethiyetimes).
La ingesta de plàstics obstrueix els seus intestins i els causa la mort (Foto: Fethiyetimes).

Captures accidentals en la pesca

Les tortugues es veuen afectades per les captures accidentals en la pesca.

Les xarxes de deriva, tot i estar prohibides en aigües espanyoles, es continuen utilitzant i se sap que causen la mort per asfixia a més d’un centenar de tortugues cada any per cada vaixell.

La pesca amb palangre té un impacte especialment important. En aigües espanyoles, cada any es capturen entre 15.000 i 20.000 exemplars. Tot i que es tornen, s’emporten de regal un ham enganxat, de manera que moltes acaben morint posteriorment per ferides. Aquí pots llegir una revisió sobre els mètodes per reduir les captures accidentals en la tortuga babaua en la pesca amb palangre.

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).
La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).

La pesca d’arrossegament també té un gran impacte, però depèn del temps que estiguin sota l’aigua. La mortalitat quan el temps era inferior als 50 minuts era del 0%, mentre que si superava els 90 minuts, era del 70%. Això s’explica per la capacitat respiratòria d’aquests animals.

Canvi global

L’acidificació dels oceans degut a la contínua acumulació de diòxid de carboni pot tenir un impacte important en les poblacions de tortugues, doncs aquestes podrien veure reduïda la qualitat de les seves fonts d’aliments.

L’augment del nivell del mar degut al canvi global es creu que tindrà un efecte negatiu sobre les tortugues marines, doncs amenaça l’existència de les platges, hàbitats de màxima importància per a les tortugues, doncs és on fan les postes. El Parc Nacional de Zakynthos (Grècia) és la zona més important de posta per la tortuga babaua (Caretta caretta) al Mediterrani. Un estudi realitzat pel mateix Parc i la Universitat de l’Egeu (Grècia) ha determinat que l’augment del nivell del mar posa en perill a les poblacions d’aquesta espècie degut a la reducció de l’espai disponible per fer la posta a les platges. Segons els models, amb un augment del nivell del mar de 0,2 m, la pèrdua de platja oscil·larà entre 0,8 i 15,9 m; mentre que amb un augment de 0,5; 1,0 o 2 m, oscil·larà respectivament entre 4,9-25,2; 10,8-37,3 i 23,2-80,8 m. En les platges d’aquest Parc Nacional, d’acord amb aquests escenaris, la pèrdua de platges oscil·larà entre un 44 i 94%, tot i que quedaran totalment inundades en el cas de que es compleixi l’escenari de 2 m d’augment.

A més, l’augment de la temperatura afectaria al creixement i relació de sexes, doncs el sexe ve determinat per la temperatura d’incubació: per sota dels 29ºC predominen els mascles i per sobre les femelles, tot i que si és superior als 33ºC llavors el 100% de les tortugues seran femelles. Així doncs, el canvi global tindrà com a conseqüència l’augment del nombre de femelles.

COM LES PUC AJUDAR?

  • Evita qualsevol activitat o comportament que pugui molestar a les tortugues marines. En cas de que se sentin molestes, observaràs que intenten abandonar la zona, que fan una immersió precipitada i que fan moviments natatoris bruscs.
  • Redueix la velocitat de l’embarcació si veus qualsevol element que pugui ser una tortuga marina. En cas de ser-ho, evita qualsevol maniobra que pugui posar-les en perill.
  • Recull les restes de xarxes i brossa que trobis, encara que no siguin teus. Així pots evitar la mort de les tortugues i altres animals.
  • En el cas de que l’animal estigui en perill, truca d’entrada al telèfon d’emergències del teu país. Pel cas d’Espanya, truca al 112. De totes maneres, hi ha algunes coses que pots fer mentre no arriben els veterinaris:
    • Tortuga amb la closca trencada o ferides obertes: cobrir les ferides amb un drap moll d’aigua i iode (no aplicar-ho als ulls, orelles ni nas).
    • Tortugues afogades: mantenir-la durant 5 minuts amb la part ventral cap amunt i el cos inclinat (el cap ha de quedar més avall) i movent-li les aletes. Algunes poden ser reanimades d’aquesta manera. Quan hagi expulsat l’aigua, girar-la.
    • Tortuga amb plàstics a la boca: extreure el plàstic amb molta cura i trucar a emergències.
    • Tortuga morta: no manipular a l’animal i trucar directament a emergències.
    • Tortuga enganxada en un ham: no estirar de l’ham i tallar el fil deixant un mínim de 30 cm.
  • Avisa a les administracions competents de la localització de possibles nius de tortuga, amb l’objectiu que puguin protegir-lo. Hi ha algunes pistes que et poden ajudar a identificar-los:
    • Rastres de que una tortuga s’ha arrossegat per la sorra, normalment tenen forma de V, amb el niu situat al seu vèrtex.
    • Depressió en la sorra, que indica que els ous han eclosionat, de la qual surten línies que formen una V en direcció al mar.
    • Observació d’una tortuga realitzant una posta.
    • Restes d’ous o exemplars nounats.

REFERÈNCIES

  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
  • Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
  • Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
  • Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
  • Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
  • Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
  • Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
  • Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Difusió-català

Per què ens quedem sense platges?

Molt probablement hauràs sentit a dir o hauràs llegit a la premsa que les nostres platges estan desapareixent. Per què quan hi ha una tempesta les platges desapareixen? Per què després de la tempesta no es regeneren de forma natural? Son vàries les causes que expliquen el retrocés de la línia de costa, presentant totes un origen antropogènic. En aquest article pretenc donar a conèixer quins són els motius principals de la regressió de les platges i quines són les possibles solucions al problema.

INTRODUCCIÓ

Les platges, zones situades entre la terra i el mar on s’acumulen els sediments, a més de ser un espai on la població hi pot anar pel seu gaudi i benestar, té la funció de defensar la costa dels possibles impactes del mar i és l’àrea de moltes espècies de fauna i flora silvestres.

FUNCIONAMENT D’UNA PLATJA

Tal com s’ha mencionat, és a les platges on es produeix una acumulació de sediments, provinents principalment dels cabals fluvials. L’onatge, per la seva banda, provoca el desplaçament d’aquests sediments al llarg de tota la costa (amb més o menys intensitat), el que es coneix com a transport litoral longitudinal. Per tal de mantenir una platja cal que la quantitat de sediments que se’n va per transport litoral longitudinal sigui igual a la quantitat que li arriba. En cas contrari, la platja disminueix (predomina l’erosió) o augmenta. També cal afegir el transport litoral transversal, consistent en que l’onatge transporta els sediments de la platja emergida cap a la part submergida, o del revés. El vent, a la vegada, pot produir l’acumulació de sediments a la part més interior de la platja, generant les dunes.

Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)
Funcionament dinàmic de la costa (Imatge: Directrices sobre Actuaciones en Playas)

Per tant, una platja funciona correctament si:

  • Hi ha un font estable que aporti els sediments necessaris per formar la platja.
  • Hi ha llibertat de moviment dels sediments al llarg de la costa i en sentit transversal.

Així doncs, els principals problemes de desaparició de les platges es deuen a l’alteració d’un o dels dos factors indicats.

PER QUÈ ENS ESTEM QUEDANT SENSE PLATGES?

Ha arribat el moment de parlar dels motius que expliquen la reducció o regressió de les platges dels nostres litorals. Com ja s’ha mencionat abans, aquests poden ser classificats en dos grans tipus: causes que disminueixen les aportacions de sediments i causes que impedeixen el seu moviment.

QUINES SÓN LES CAUSES DE QUE HI HAGI MENYS APORTACIÓ DE SEDIMENTS?

La construcció de preses, amb l’objectiu de regular el cabal dels rius, és una de les principals causes de regressió de les platges. La construcció d’una presa produeix la retenció dels sediments a l’embassament, el que impedeix el seu moviment riu avall i, per tant, la seva arribada a la costa. És justament aquesta acumulació la que explica que la vida útil d’una presa sigui només de 55-60 anys. Per posar un exemple, al delta de l’Ebre cada any hi arriben 200.000 tones de sediments, 10 vegades menys del que es necessitaria per mantenir-lo constant i 100 vegades menys del que arribava a principis del segle XX.

Les preses produeixen l'acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).
Les preses produeixen l’acumulació de sediments i, per tant, la regressió de les platges (Foto extreta de Adasa).

La urbanització de la zona litoral adjacent a les platges impedeix la mobilització dels sediments. Sense anar més lluny, degut a l’augment de l’interès en les últimes dècades de la població vers la costa ha tingut com a conseqüència la construcció de passeigs marítims just darrere de la platja, seguida d’importants blocs de pisos. Això ha implicat en la major part del litoral la destrucció de la zona de dunes i de la seva vegetació. Les dunes són importants acumulacions de sediments, de manera que constitueixen una reserva de sediments, és a dir, després d’un temporal el vent pot arrossegar la sorra d’aquest particular ecosistema i, així, regenerar la platja de forma natural. A més, la vegetació de les dunes dóna estabilitat a la platja, de manera que fixa la sorra i n’impedeix la seva erosió.

La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamientos.org)
La construcció de passeigs marítims sovint va acompanyada de la destrucció de les dunes, el que té un efecte negatiu sobre les platges (Foto de Ayuntamiento.org)

Hi ha altres explicacions a tot això, com ara la ocupació de la superfície dels rius per urbanitzacions i l’extracció d’àrids, entre altres.

Com hem vist amb el tema de les dunes, aquestes podrien ser una font de regeneració natural de les platges. També hem de tenir en compte que la destrucció de les praderies de Posidonia i altres fanerògames marines degut principalment al desenvolupament urbà, a la pesca d’arrossegament de fons, a la construcció de ports, canonades i emissaris i l’augment dels ancoratges ajuda a que la sorra transportada en un temporal no quedi retinguda a la zona més propera a la platja, de manera que aquesta no torna de forma natural per l’onatge a la seva posició original.

La destrucció de la Posidonia afavoreix l'erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).
La destrucció de la Posidonia afavoreix l’erosió de la costa (Foto de Periodico de Ibiza).

PER QUÈ NO ES PODEN DESPLAÇAR ELS SEDIMENTS PER LA COSTA?

Novament, l’ocupació de les platges per edificis i altres infraestructures explica el perquè no es poden moure amb llibertat els sediments. Tot i així, convé destacar la construcció d’estructures marítimes. Efectivament, ens referim a la construcció de dics, espigons i ports, que constitueixen una barrera que produeix l’acumulació de sediments en la part oposada al moviment de les corrents de deriva litoral, mentre que causa l’erosió costa avall.

Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).
Les obres marítimes alteren la dinàmica del transport de sediments (Foto de Cyes).

A totes aquestes causes també convé afegir-hi el canvi global que, degut a l’augment del nivell del mar, està produint també la desaparició del litoral doncs mica en mica va quedant sota les aigües.

QUINES SOLUCIONS HI HA?

Les actuacions per fer front a la regressió de les platges poden ser vàries, tot i que no estan exemptes de problemes:

  • Alimentació artificial amb sediments marins o terrestres triturats. El dragatge del fons marí té un impacte negatiu en la flora i fauna de la zona, especialment si aquests fons tenen praderies de fanerògames com la Posidonia. Quan l’origen és terrestre, sovint provenen de canteres (amb la posterior trituració), de manera que no solen ser agradables al tacte i produeixen la destrucció de muntanyes.
  • Construcció d’estructures marítimes com dics, pantalles o murs. Ja hem vist que això més que ser una solució és sovint un problema ja que aigües avall afavoreix l’erosió.
  • Eliminació dels obstacles que impedeixen l’aportament o lliure circulació dels sediments.

A vegades, la solució més sensata, si no hi ha en perill cap interès de la població, és deixar que la platja tingui l’evolució “natural”, és a dir, deixar que la platja evolucioni com sigui que hagi d’evolucionar.

REFERÈNCIES

Difusió-català

La migració de les balenes està canviant pel canvi global

Resultats d’una investigació que ha tingut lloc del 1984 al 2010 al Golf de St. Lawrence (Canadà, Oceà Atlàntic Nord) sobre els canvis en els patrons de migració degut al canvi global ha estat publicat aquest març a Plos One. En aquest article, trobaràs un resum de tal article. 

INTRODUCCIÓ

El canvi global (mal anomenat canvi climàtic) és un canvi a escala planetària del sistema climàtic de la Terra. Malgrat ser un procés natural, en les últimes dècades la causa dels canvis som els humans ja que hem produït un increment de l’alliberament de diòxid de carboni degut a la combustió de combustibles fòssils.

MIGRACIÓ DE LES BALENES

El canvi global suposa un repte per a les espècies migratòries ja que la temporalitat de les migracions estacionals és important per maximitzar l’explotació dels pics d’abundància de les preses en les àrees d’alimentació, que, a la vegada, s’estan adaptant a l’escalfament de la Terra. Altres causes promotores de les migracions són l’ús de recursos com l’aparellament i el resguard. Aquest és el cas del rorqual comú (Balaenoptera physalus) i la balena amb gep (Megaptera novaeangliae), que s’alimenten d’una gran varietat de zooplàncton i cries de peixos. Aquest zooplàncton creix degut a l’increment del fitoplàncton, el qual creix per l’increment de la llum i els nutrients a l’estiu. Recorda que en aquest post pots llegir sobre el comportament alimentari de les balenes de gep. Aquest no és el primer article que indica canvis en el rang de les migracions de les espècies tant a l’estiu com a l’hivern i les seves alteracions en la temporalitat.

Fin whale (Balaenoptera physalus) (Picture from Circe).
Rorqual comú (Balaenoptera physalus) (Foto de Circe).
Humpback whale (Megaptera novaengliae) (Picture from Underwater Photography Guide).
Balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto de Underwater Photography Guide).

S’observa un patró general en les espècies migratòries: utilitzen regions de latituds altes a l’estiu per aprofitar l’alta productivitat i abundància de les seves preses i algunes es reprodueixen durant aquest període. Generalment, les espècies migratòries de llarga distància s’adapten pitjor al canvi climàtic que els de curta distància.

humpback whale migration
El cas de la migració de la balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto de NOAA).

Molts misticets comencen les migracions estacionals des de zones allunyades més de centenars o milers de kilòmetres, alternant entre les zones de criança a l’hivern de les latituds baixes a les d’alimentació en latituds altes. La resposta dels mamífers marins al canvi global ha estat predita:

  • Distribució més propera al pol i arribada abans en les àrees d’alimentació per seguir el canvi de distribució de les seves preses.
  • Temps de residència més llargs en latituds altes com a resposta a la millora de la productivitat.

Si vols aprendre més sobre el comportament de cetacis i altres aspectes, pots realitzar aquest curs online. Més informació aquí. A més, si prems sobre la imatge podràs cursar-lo per 35€ i no per 50€ (hi ha 50 cupons, fins el 31 de març). 

CatalàCOM AFECTA EL CANVI GLOBAL A LA MIGRACIÓ DE LES BALENES?

Els resultats de l’article mostren que el rorqual comú i la balena de gep arriben abans a l’àrea d’estudi durant els 27 anys que ha durat la investigació. De totes maneres, la taxa de canvi de més d’un dia per any no s’ha documentat mai. Ambdues espècies també marxen abans, com s’ha observat en altres espècies. La sortida de les balenes de gep va canviar amb la mateixa taxa que l’arribada, de manera que el temps de residència es manté constant. Per altra banda, els rorquals han augmentat el seu temps de residència de 4 dies a 20 dies. De tota manera, aquest increment està subjecte a un biaix degut a les poques mostres en els dos primers anys i hi ha una evidència dèbil que els rorquals hagin incrementat aquest temps.

migració rorqual comú balena de gep iubarta
Data mitjana del primer i últim albirament en rorqual comú (Balaenoptera physalus) i balena de gep (Megaptera novaeangliae) (Dades de Ramp C. et al. 2015).

A més, els resultats suggereixen que la regió representa només una fracció del potencial rang d’estiu en ambdues espècies i que les dues passen només una part de l’estiu allà. El que està clar és que ambdues espècies mostren les mateixes adaptacions del comportament i han avançat la seva presència temporal a l’àrea un mes.

Altres estudis mostren que les balenes grises (Eschrichtius robustus) probablement han aturat les migracions anuals a Alaska (Stafford K et al. 2007).

PER QUÈ LES BALENES CANVIEN ELS SEUS PATRONS DE MIGRACIÓ?

Sembla ser que l’arribada dels rorquals al Golf segueix el canvi en a data de trencament del gel i la temperatura superficial del mar els hi indica a les balenes que ja ha arribat el moment de tornar al Golf. Hi ha un decalatge de 13-15 setmanes entre quan l’àrea està totalment lliure de gel i la seva arribada. Això també s’ha vist a les Açores, on els rorquals i balenes de gep arriben 15 setmanes després de l’inici del bloom de primavera per alimentar-se mentre estan de pas per la zona per anar a les latituds més altes per alimentar-se a l’estiu.

La influència de la temperatura superficial del mar al gener al Golf pot haver desencadenat la sortida primerenca de les balenes de gep de les àrees de cria i així la seva arriada abans al Golf.

Aquests dues espècies de balena són consumidors generalistes i la seva arribada al Golf està relacionat amb l’arribada de les seves preses. La millora de la temperatura i les condicions de llum i el trencament primerenc del gel (junt amb una temperatura superficial del mar més alta) permet un bloom de fitoplàncton seguit del creixement del zooplàncton. Així, l’arribada primerenca dels rorquals i balenes de gep els permet menjar sobre les seves preses. De totes maneres, hi ha un decalatge de dues setmanes entre l’arribada dels rorquals i les balenes de gep, el que permet a les segones menjar sobre nivells tròfics superiors el que redueix la competència.

CONCLUSIÓ

El canvi global ha canviat la data d’arribada dels rorquals i balenes de gep al Golf de St. Lawrence (Canadà) a una taxa mai documentada abans de més de 1 dia per any, mantenint-se una diferència de dues setmanes entre l’arribada de les dues espècies i permetent la separació temporal del nínxol ecològic. De totes maneres, la data de sortida d’ambdues espècies també és més primerenca però a diferents taxes, resultant en un increment de la superposició temporal, indicant que la separació pot estar desapareixent. La tendència en l’arribada està relacionada amb el trencament més aviat del gel i l’increment de la temperatura superficial marina.

REFERENCIES

Aquest pots es basa en el següent article:

  • Ramp C, Delarue J, Palsboll PJ, Sears R, Hammond PS (2015). Adapting to a Warmer Ocean – Seasonal Shift of Baleen Whale Movements over Three Decades. PLoS ONE 10(3): e0121374. doi: 10.1371/journal.pone.0121374

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials. L’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i arribar a tanta gent como sigui possible. Si vols, ens pots deixar els teus comentaris. 

Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Recorda: curs online de cetacis. Més informació aquí. A més, si prems sobre la imatge podràs cursar-lo per 35€ i no per 50€ (hi ha 50 cupons, fins el 31 de març). 

Català

I van pujar les aigües…

Aquesta setmana dedicaré l’article a un problema de nivell mundial afavorit en gran mesura per l’acció dels éssers humans, el qual és una de les moltes conseqüències del canvi global. Efectivament, m’estic referint a l’augment del nivell del mar.

INTRODUCCIÓ

Des de l’última glaciació fins a l’actualitat, el nivell del mar ha augmentat uns 125 metres. Les causes d’aquest augment del nivell del mar tenen un origen tant natural com antropogènic, malgrat l’augment de l’efecte hivernacle causat per l’ésser humà està intensificant aquest procés.

QUÈ ÉS I QUÈ EL PROVOCA?

L’augment del nivell del mar és una de les conseqüències més greus del canvi global. Les àrees costaneres són les més densament poblades del món, doncs dues de cada tres persones de la Terra viuen a menys de 8 km de la costa. Són especialment vulnerables als impactes del canvi climàtic doncs presenten zones agrícoles considerables, àrees urbanes i patrimonis.

El nivell del mar es veu determinat per processos naturals i per l’efecte hivernacle induït pels humans. Els especialistes distingeixen entre:

  • Causes eustàtiques: referents a l’addició de masses d’aigua als oceans. Un exemple és l’augment del nivell del mar degut a la fusió de les glaceres.
  • Causes isostàtiques (generalment tectòniques): referents a l’enfonsament o la pujada de l’escorça terrestre degut a l’augment del seu pes. D’una banda, durant les glaciacions, l’augment dels casquets de gel sobre l’escorça provocava un augment del pes, el que causava un enfonsament d’aquesta. Per altra banda, durant els períodes més càlids (interglacials) la fusió del gel significa una reducció del pes i, per tant, l’escorça puja. Aquest fenomen té efectes principalment regionals.

QUANT AUGMENTARÀ?

El nivell del mar pot canviar 10 metres o més al llarg dels segles i pot fluctuar més de 200 metres en escales de milions d’anys. Durant els períodes glacials, el nivell del mar disminuïa degut a la formació de grans casquets de gel sobre el continent, mentre que en els períodes interglacials (càlids) la seva fusió causava un augment del nivell del mar.

Ara bé, si comparem l’augment del nivell del mar d’aquest últim segle amb el nivell quasi constant dels últims 6000 – 8000 anys, podem observar un augment de 18 cm en només 100 anys i de 3,2 cm en l’última dècada. Les experts creuen que entre el 15 i el 50% de l’augment es deu a l’expansió de l’aigua marina degut a l’augment de temperatura, que un 25 – 45% es pot atribuir a la fusió de les glaceres fora de les regions polars i que entre el 15 i 40% es pot associar a la fusió de Grenlàndia i l’Antàrtida.

El nivell del mar augmentarà significativament cap al final d’aquest segle, malgrat no es coneix amb precisió quant pujarà. De tota manera, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC en anglès) preveu un augment d’un metre durant aquest segle (zona verd fosca de la imatge). Altres investigadors, però, consideren que pot superar els 180 cm (zona verd clara de la imatge). Si la major part dels casquets de gel de Grenlàndia i de l’Antàrtida oest es fonen, el nivell del mar podria augmentar 20 metres en els propers 1000 anys en el pitjor dels escenaris. La última vegada que la Terra tenia una temperatura tant elevada com la prevista pel 2050, el nivell del mar estava 4 metres per sobre del nivell actual.

Sense títolEscenaris de futur de l'augment del nivell del mar. En verd fosc, el previst per l'IPCC i en verd clar el pitjor escenari. (Font: OceanFuture)

REFERÈNCIES

Si has trobat interessant aquesta publicació, t’animo a que la comparteixis a les xarxes socials perquè més gent la pugui llegir, doncs l’objectiu del blog és la divulgació de la ciència i que arribi al màxim de gent possible.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.