Arxiu d'etiquetes: caretta

¿Qué está acabando con las tortugas marinas?

La semana pasada vimos con detalle cómo es la vida de una tortuga marina. ¿Te perdiste el artículo? ¡Pues haz clic aquí para leerlo! Esta semana continúo hablando de estos maravillosos animales, pero centrándome en los peligros que están acabando con ellas, tanto naturales como humanos, y qué acciones podemos hacer nosotros para salvarlas. 

PELIGROS NATURALES

Las tortugas marinas se ven amenazadas por una variedad de factores naturales y antrópicos. Entre los factores naturales se incluyen la pérdida de huevos debido a la inundación de las playas o la erosión, la depredación en todas las fases del ciclo, las temperaturas extremas y algunas enfermedades.

Pérdida de huevos

Las mareas altas y las tormentas pueden provocar la pérdida de los huevos por diferentes motivos: los huevos quedan inundados, se erosiona o aumenta la altura de la playa o bien los nidos son dispersados por el agua. Además de ésto, varios animales pueden depredarlos.

seaturtleeggs
La pérdida de huevos se puede producir por diferente motivos (Foto: PaddleAndPath).

Depredación de tortugas

Aunque las pequeñas tortugas salen del nido normalmente de noche, el riesgo de ser comido por un depredador no es cero, pues forman parte de la dieta de mapaches, aves, cangrejos, tiburones y otros peces. Los jóvenes y adultos también son consumidos por algunos animales, principalmente tiburones y otros peces de grandes dimensiones, aunque el impacto no es tan grande como en las primeras fases. Lee el artículo de la semana pasada para saber cuántas tortugas mueren de viejas de cada 10.000 huevos. ¡La cifra te va a sorprender!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l'ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).
Los cangrejos pueden comerse a las tortugas acabadas de salir del huevo (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hipotermia

Por debajo los 8-10ºC las tortugas quedan flotando por la superficie en un estado de letargo, pero por debajo de los 5-6ºC la tasa de mortalidad es importante.

Enfermedades

Las infecciones parasíticas son comunes en las tortugas. Más del 30% de las tortugas boba del Atlántico tienen trematodos que infectan su sistema cardiovascular. Éstas, a la vez, disminuyen las defensas y permiten que algunas bacterias (como Salmonella y E. coli) puedan infectarlas. Los blooms de dinoflagelados también son un problema para ellas, pues contienen toxinas que les provocan problemas de salud.

PELIGROS ANTRÓPICOS 

Son 4 los principales peligros antrópicos para las tortugas marinas: la explotación comercial de huevos y tortugas para consumo humano, la destrucción de las playas de puesta debido a la urbanización y el turismo, la contaminación y las capturas accidentales en la pesca. Aquí, veremos alguna más.

Caza furtiva

La caza furtiva afortunadamente no está extendida en todo el mundo, pero en algunos países puede ser especialmente importante. Son cazadas por su carne y cartílagos o por sus conchas (para decoración y joyería). Los huevos también son objeto de furtivismo.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Tortugas marinas decomisadas por la policía de Filipinas (Foto: Mongabay).
Venta d'ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).
Venta de huevos de tortuga marina (Foto: OceanCare).

Destrucción de las playas de puesta

La construcción de infraestructuras para proteger los bienes de la costa produce que las hembras no puedan acceder a las playas de puesta, además de producir su erosión. Las regeneraciones de playas para combatir la erosión de las playas también les afecta, ya sea porque la nueva playa tapa los nidos, por la muerte causada por el dragado del fondo marino, por el hecho de compactar excesivamente la arena o porque se regenera con materiales diferentes de los originales (lo que puede provocar, por ejemplo, una reducción en la difusión de los gases). Las molestias causadas por el aumento del turismo también hay que tenerlas en cuenta.

Contaminación y residuos

No es muy conocido si los contaminantes, como fertilizantes y pesticidas, tienen un efecto directo sobre las tortugas, pero se sabe que entre los indirectos hay la degradación de sus hábitats, pues un exceso de nutrientes causa un aumento de las algas, que pueden afectar su salud.

Los residuos sólidos flotantes también son un problema para ellas. Se han encontrado ejemplares de tortugas con plásticos en el estómago, pues muchas veces confunden las bolsas de plástico por medusas, lo que obstruye los intestinos y les provoca la muerte. Pero no sólo los ingieren, sino que también a menudo quedan atrapados en objetos como las anillas de las latas de refresco o redes, de manera que produce una deformación en su crecimiento.

La ingesta de plàstics (Foto: Fethiyetimes).
La ingestión de plásticos obstruye sus intestinos y les provoca la muerte (Foto: Fethiyetimes).

Capturas accidentales en la pesca

Las tortugas se ven afectadas por las capturas accidentales en la pesca.

Las redes de deriva, aunque están prohibidas en aguas españolas, se continúan utilizando y se sabe que causan la muerte por asfixia a más de un centenar de tortugas cada año por cada barco.

La pesca con palangre tiene un impacto especialmente importante. En aguas españolas, cada año se capturan entre 15.000 y 20.000 ejemplares. Aunque se suelen devolver vivas, se llevan de regalo un anzuelo enganchado, de manera que muchas acaban muriendo posteriormente por heridas. Aquí puedes leer una revisión sobre los métodos para reducir las capturas accidentales en la tortuga boba en la pesca de palangre. 

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).
La pesca de palangre captura entre 15.000 y 20.000 ejemplares cada año en aguas españolas (Foto: Phys).

La pesca de arrastre también tiene un gran impacto, pero depende del tiempo que esté bajo del agua. La mortalidad cuando el tiempo es inferior a los 50 minutos es del 0%, mientras que si supera los 90%, es del 70%. Ésto se explica por la capacidad respiratoria de estos animales.

Cambio global

La acidificación de los océanos debido a la continua acumulación de dióxido de carbono puede tener un impacto importante en las poblaciones de tortugas, pues éstas podrían ver reducida la calidad de sus fuentes de alimentos.

El aumento del nivel del mar debido al cambio global se cree que tendrá un efecto negativo sobre las tortugas marinas, pues amenaza la existencia de las playas, hábitats de máxima importancia para las tortugas, pues es donde hacen las puestas. El Parque Nacional de Zakynthos (Grecia) es la zona más importante de puesta para la tortuga boba (Caretta caretta) en el Mediterráneo. Un estudio realizado por el mismo Parque y la Universidad del Egeo (Grecia) ha determinado que el aumento del nivel del mar pone en peligro a las poblaciones de esta especie debido a la reducción del espacio disponible para realizar la puesta en las playas. Según los modelos, con un aumento del nivel del mar de 0,2 m, la pérdida de playa oscilará entre 0,8 y 15,9 m; mientras que con un aumento de 0,5; 1,0 o 2,0 m, oscilará respectivamente entre 4,9-25,2; 10,8-37,3 y 23,2-80,8 m. En las playas de este Parque Natural, de acuerdo con estos escenarios, la perdida de las playas oscilará entre un 44 y 94%, aunque quedarán totalmente inundadas en el caso de que es cumpla el escenario de 2 m de aumento.

Además, el aumento de la temperatura afectaría al crecimiento y relación de sexos, pues el sexo viene determinado por la temperatura de incubación: por debajo de los 29ºC predominan los machos y por encima las hembras, aunque si es superior a los 33ºC, el 100& de las tortugas serán hembras. Así pues, el cambio global tendrá como consecuencia el aumento del número de hembras.

¿CÓMO LAS PUEDO AYUDAR?

  • Evita cualquier actividad o comportamiento que pueda molestar a las tortugas marinas. En el caso de que se sientan molestadas, observarás que intentan abandonar la zona, que hacen una inmersión precipitada y que hacen movimientos natatorios bruscos.
  • Reduce la velocidad de la embarcación si ves cualquier elemento que pueda ser una tortuga marina. En el caso de serlo, evita cualquier maniobra que pueda ponerlas en peligro.
  • Recoge los restos de redes y basura que encuentres, aunque no sean tuyos. Así podrás evitar la muerte de las tortugas y otros animales.
  • En el caso de que el animal esté en peligro, llama de entrada al teléfono de emergencias de tu país. Para el caso de España, llama al 112. De todas formas, hay algunas cosas que puedes hacer mientras no llegan los veterinarios:
    • Tortuga con el caparazón roto o heridas abiertas: cubrir las heridas con un trapo húmedo de agua y yodo (no aplicarlo en ojos, orejas ni nariz).
    • Tortugas ahogadas: mantenerla durante 5 minutos con la parte ventral hacia arriba y el cuerpo inclinado (la cabeza tiene que quedar hacia abajo) y moviendo las aletas. Algunas pueden ser reanimadas de esta manera. Cuando haya expulsado el agua, girarla.
    • Tortuga con plásticos en la boca: extraer el plástico con mucho cuidado y llamar a emergencias.
    • Tortuga muerta: no manipular el animal y llamar directamente a emergencias.
    • Tortuga atrapada en un azuelo: no estirar del anzuelo y cortar el hilo dejando un mínimo de 30 cm.
  • Avisa a las administraciones competentes de la localización de posibles nidos de tortuga, con el objetivo de que puedan protegerlo. Hay algunas pistas que te ayudaran a identificarlos:
    • Rastros de que una tortuga se ha arrastrado por la arena, normalmente tienen forma de V, con el nido situado en el vértice.
    • Depresión en la arena, que indica que los huevos han eclosionado, de la cual salen lineas que forman una V en dirección al mar.
    • Observación de una tortuga realizando una puesta.
    • Restos de huevos o ejemplares recién nacidos.

REFERENCIAS

  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
  • Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
  • Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
  • Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
  • Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
  • Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
  • Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
  • Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Difusió-castellà

Què està acabant amb les tortugues marines?

La setmana passada vam veure en detall com és la vida d’una tortuga marina. Et vas perdre l’article? Doncs fes clic aquí per llegir-lo! Aquesta setmana continuo parlant sobre aquests meravellosos animals, però centrant-me en els perills que estan acabant amb elles, tant naturals com humans, i quines accions podem fer nosaltres per salvar-les.

PERILLS NATURALS

Les tortugues marines es veuen amenaçades per una varietat de factors naturals i antropogènics. Entre els factors naturals s’hi inclouen la pèrdua d’ous degut a la inundació de les platges o l’erosió, la depredació en totes les fases del cicle, les temperatures extremes i algunes malalties.

Pèrdua d’ous

Les marees altes i les tempestes poden provocar la pèrdua dels ous per diferents motius: els ous queden inundats, s’erosiona o augmenta l’alçada de la platja, o bé els nius són dispersats per l’aigua. A més d’això, diversos animals poden depredar-los.

seaturtleeggs
La pèrdua d’ous es pot produir per diferents motius (Foto: PaddleAndPath).

Depredació de tortugues

Tot i que les petites tortugues surten del niu normalment de nit, el risc de ésser menjat per un depredador no és zero, doncs formen part de la dieta d’óssos rentadors, ocells, crancs, taurons i altres peixos. Els joves i adults també són consumits per alguns animals, principalment taurons i altres peixos de grans dimensions, tot i que el impacte no és tant gran com en les primeres fases. Llegeix l’article de la setmana passada per saber quantes tortugues moren de velles per cada 10.000 ous! La xifra et sorprendrà!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l'ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).
Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l’ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hipotèrmia

Per sota els 8-10ºC les tortugues queden flotant per la superfície en un estat de letargia, però per sota dels 5-6ºC la taxa de moralitat és important.

Malalties

Les infeccions parasítiques són comunes en les tortugues. Més del 30% de les tortugues babaues de l’Atlàntic tenen trematodes que infecten el seu sistema cardiovascular. Aquestes, a la vegada, disminueixen les seves defenses i permeten que alguns bacteris (com ara Salmonella i E. coli) puguin infectar-les. Els afloraments de dinoflagel·lats també són un problema per a elles, doncs contenen toxines que els provoquen problemes de salut.

PERILLS ANTROPOGÈNICS

Són 4 els principals perills d’origen antròpic per a les tortugues marines: l’explotació comercial d’ous i tortugues per consum humà, la destrucció de les platges de posta degut a la urbanització i el turisme, la contaminació i les captures accidentals en la pesca. Aquí, en veurem alguna més.

Caça furtiva

La caça furtiva afortunadament no és extensa a tot el món, però en alguns països pot ser especialment important. Són caçades per la seva carn i cartílags o per les seves closques (per a decoració i joieria). Els ous també són objecte de furtivisme.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Venta d'ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).
Venta d’ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).

Destrucció de les platges de posta

La construcció d’infraestructures per tal de protegir els béns de la costa produeix que les femelles no puguin accedir a les platges de posta, a més de produir la seva erosió. Les regeneracions de platges per combatre l’erosió de les platges també les afecta, ja sigui perquè la nova platja colga els nius, per la mort causada pel dragatge del fons marí, pel fet de compactar excessivament la sorra o perquè es regenera amb materials diferents als originals (el que pot provocar, per exemple, una reducció en la difusió dels gasos). Les molèsties causades per l’augment del turisme també s’han de tenir en compte.

Contaminació i residus

No es massa conegut si els contaminants, com ara fertilitzants i pesticides tenen un efecte directe sobre les tortugues, però se sap que entre els indirectes hi ha la degradació dels seus hàbitats, doncs un excés de nutrients causa un augment de les algues, que poden afectar la seva salut.

Els residus sòlids flotants també són un problema per a elles. S’han trobat exemplars de tortugues amb plàstics a l’estómac, doncs moltes vegades confonen les bosses de plàstic per meduses, el que obstrueix els intestins i els provoquen la mort. Però no només els ingereixen, sinó que també molt sovint queden atrapats en objectes com les anelles de les llaunes de refrescos o xarxes, de manera que produeix una deformació en el seu creixement.

La ingesta de plàstics (Foto: Fethiyetimes).
La ingesta de plàstics obstrueix els seus intestins i els causa la mort (Foto: Fethiyetimes).

Captures accidentals en la pesca

Les tortugues es veuen afectades per les captures accidentals en la pesca.

Les xarxes de deriva, tot i estar prohibides en aigües espanyoles, es continuen utilitzant i se sap que causen la mort per asfixia a més d’un centenar de tortugues cada any per cada vaixell.

La pesca amb palangre té un impacte especialment important. En aigües espanyoles, cada any es capturen entre 15.000 i 20.000 exemplars. Tot i que es tornen, s’emporten de regal un ham enganxat, de manera que moltes acaben morint posteriorment per ferides. Aquí pots llegir una revisió sobre els mètodes per reduir les captures accidentals en la tortuga babaua en la pesca amb palangre.

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).
La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).

La pesca d’arrossegament també té un gran impacte, però depèn del temps que estiguin sota l’aigua. La mortalitat quan el temps era inferior als 50 minuts era del 0%, mentre que si superava els 90 minuts, era del 70%. Això s’explica per la capacitat respiratòria d’aquests animals.

Canvi global

L’acidificació dels oceans degut a la contínua acumulació de diòxid de carboni pot tenir un impacte important en les poblacions de tortugues, doncs aquestes podrien veure reduïda la qualitat de les seves fonts d’aliments.

L’augment del nivell del mar degut al canvi global es creu que tindrà un efecte negatiu sobre les tortugues marines, doncs amenaça l’existència de les platges, hàbitats de màxima importància per a les tortugues, doncs és on fan les postes. El Parc Nacional de Zakynthos (Grècia) és la zona més important de posta per la tortuga babaua (Caretta caretta) al Mediterrani. Un estudi realitzat pel mateix Parc i la Universitat de l’Egeu (Grècia) ha determinat que l’augment del nivell del mar posa en perill a les poblacions d’aquesta espècie degut a la reducció de l’espai disponible per fer la posta a les platges. Segons els models, amb un augment del nivell del mar de 0,2 m, la pèrdua de platja oscil·larà entre 0,8 i 15,9 m; mentre que amb un augment de 0,5; 1,0 o 2 m, oscil·larà respectivament entre 4,9-25,2; 10,8-37,3 i 23,2-80,8 m. En les platges d’aquest Parc Nacional, d’acord amb aquests escenaris, la pèrdua de platges oscil·larà entre un 44 i 94%, tot i que quedaran totalment inundades en el cas de que es compleixi l’escenari de 2 m d’augment.

A més, l’augment de la temperatura afectaria al creixement i relació de sexes, doncs el sexe ve determinat per la temperatura d’incubació: per sota dels 29ºC predominen els mascles i per sobre les femelles, tot i que si és superior als 33ºC llavors el 100% de les tortugues seran femelles. Així doncs, el canvi global tindrà com a conseqüència l’augment del nombre de femelles.

COM LES PUC AJUDAR?

  • Evita qualsevol activitat o comportament que pugui molestar a les tortugues marines. En cas de que se sentin molestes, observaràs que intenten abandonar la zona, que fan una immersió precipitada i que fan moviments natatoris bruscs.
  • Redueix la velocitat de l’embarcació si veus qualsevol element que pugui ser una tortuga marina. En cas de ser-ho, evita qualsevol maniobra que pugui posar-les en perill.
  • Recull les restes de xarxes i brossa que trobis, encara que no siguin teus. Així pots evitar la mort de les tortugues i altres animals.
  • En el cas de que l’animal estigui en perill, truca d’entrada al telèfon d’emergències del teu país. Pel cas d’Espanya, truca al 112. De totes maneres, hi ha algunes coses que pots fer mentre no arriben els veterinaris:
    • Tortuga amb la closca trencada o ferides obertes: cobrir les ferides amb un drap moll d’aigua i iode (no aplicar-ho als ulls, orelles ni nas).
    • Tortugues afogades: mantenir-la durant 5 minuts amb la part ventral cap amunt i el cos inclinat (el cap ha de quedar més avall) i movent-li les aletes. Algunes poden ser reanimades d’aquesta manera. Quan hagi expulsat l’aigua, girar-la.
    • Tortuga amb plàstics a la boca: extreure el plàstic amb molta cura i trucar a emergències.
    • Tortuga morta: no manipular a l’animal i trucar directament a emergències.
    • Tortuga enganxada en un ham: no estirar de l’ham i tallar el fil deixant un mínim de 30 cm.
  • Avisa a les administracions competents de la localització de possibles nius de tortuga, amb l’objectiu que puguin protegir-lo. Hi ha algunes pistes que et poden ajudar a identificar-los:
    • Rastres de que una tortuga s’ha arrossegat per la sorra, normalment tenen forma de V, amb el niu situat al seu vèrtex.
    • Depressió en la sorra, que indica que els ous han eclosionat, de la qual surten línies que formen una V en direcció al mar.
    • Observació d’una tortuga realitzant una posta.
    • Restes d’ous o exemplars nounats.

REFERÈNCIES

  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
  • Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
  • Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
  • Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
  • Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
  • Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
  • Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
  • Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Difusió-català

Why are sea turtles threatened?

Last week, we saw with detail how is the life of a sea turtle. Did you miss it? So, click here to read it! This week, I am still talking about his amazing animals, but I am focusing on the dangers that are threatening them, both natural or anthropic, and which actions we can do to save them. 

NATURAL THREATS 

Sea turtles are threaten by natural and anthropic dangers. Natural threats include egg loss due to the inundation or erosion of the beach, predation at all life stages, extreme temperatures and disease.

Egg loss

High tides and storms can produce the egg loss for several reasons: the drowning of the eggs, the beach erosion or accretion or nests are washed away. Moreover, there are some animals that feed on sea turtle eggs.

seaturtleeggs
There are several reasons that explain the egg loss (Picture: PaddleAndPath).

Predation on turtles

Despite little turtles usually leave the nest at night, the risk of being eaten by a predator is not zero, since they are part of the diet of raccoons, birds, crabs, sharks and other fishes. Young and adult turtles are also feed by some animals, like sharks and other big fishes, but the impact is not as big as in the first stages. Read the post of the last week if you want to know how many turtles die of old age for each 10.000 eggs. The number will shock you!

Els crancs poden menjar-se les tortugues acabades de sortir de l'ou (Foto: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).
Crabs eat the hatching turtles (Picture: Gnaraloo Turtle Conservation Program, Creative Commons).

Hypothermia

Below 8º to 10ºC, turtles become lethargic and buoyant until they float at the surface (this condition is known as cold-stunning). At temperatures below 5º to 6ºC death rate can be important.

Diseases

Parasitic infections are common in sea turtles. Up to 30% of the loggerhead sea turtles in the Atlantic ocean have trematodes that infect their cardiovascular system. These infections, at the same time, reduce their immunological defences and then may be infected by bacteria (like Salmonella or E. coli).  Dinoflagellate blooms are also a threat for them because of the poisonous content produce health problems.

ANTHROPIC THREATS

Four are the main anthropic threats for marine turtles: egg and turtle poaching, destruction of nesting beaches, pollution and fisheries by-catch. Here, we will see some more.

Poaching

Fortunately, poaching is not present all over the world, but it can be specially important in some countries. Turtles are hunted for their meat and cartilage or for their shells (used in jewellery and like a decoration). Egg collection is also present.

Tortugues marines comissades per la policia de les Filipines (Foto: Mongabay).
Sea turtles confiscated by Philippine Police (Picture: Mongabay).
Venta d'ous de tortuga marina (Foto: OceanCare).
Sale of sea turtle eggs (Picture: OceanCare).

Destruction of nesting beaches

The building of infrastructures to protect ocean front property produce that females cannot access to nesting beaches and, moreover, produce their erosion. Beach nourishment to fight against beach erosion also affect them because the new beach buries the nests, offshore dredging kills them, beaches may become too compacted for nesting and steep and sand can have different properties (what may reduce, for example, gas diffusion). Tourism also affect them.

Pollution and garbage

It is not completely known if the pollutants, such as fertilizers and pesticides, have a direct impact on sea turtles, but among indirect effects there are the habitat degradation, considering that excess nutrients increase harmful algal blooms.

Garbage is also a problem. Turtles with plastic in the stomach have been found because they confuse plastic bags with jellyfishes, what block intestines and produce their death. Not only are plastics ingested, but also do they become entangled in debris like nets, fishing line or other plastic items. This produces a growth deformation.

La ingesta de plàstics (Foto: Fethiyetimes).
The ingestion of plastic blocks their intestines and produce death (Picture: Fethiyetimes).

Fishing by-catch

Sea turtles are also threaten by fishing by-catch.

Drift fishing, although is forbidden in Spain, are still used and every year, each boat produce the death of a hundred animals.

The longline fishing has an important impact. In Spanish waters, every year, are captured between 15,000 and 20,000 individuals. Despite they return alive to the ocean, they have a hook in the mouth and produce post release death for the wounds. Here you can read a review of the methods to reduce by-catch on loggerhead sea turtle in longline fishing. 

La pesca de palangre captura entre 15.000 i 20.000 exemplars cada any en aigües espanyoles (Foto: Phys).
Longline fishing captures between 15,000 and 20,000 individuals in Spanish waters each year (Picture: Phys).

Mortality in trawling depends on trawl times: mortality increased from 0% with times less than 50 minutes to 70% after 90 minutes. This is explained by the breathing capacity of the animals.

Global change

Ocean acidification due to the continued release of carbon dioxide may have an important impact on sea turtle populations because the quality of the food will probably reduce.  The sea level rise will have a negative impact on sea turtles because endanger the existence of beaches. Moreover, the increase in the temperatures will affect the growth and the sex ratio, since sex depends on the temperature in reptiles: below 29ºC prevail males and above, females.

HOW CAN WE HELP THEM?

  • Avoid any activity or behaviour that can annoy sea turtles. In the case of feeling annoyed, you will observe that they try to leave the area, they do a fast diving and they do abrupt swimming movements.
  • Reduce the speed of the ship if you see any element that could be a sea turtle. In the case of being a turtle, avoid any manoeuvre that can endanger them.
  • Pick up fishing gear or garbage present in the water.
  • In the case of the animal being in danger, first, call the emergency phone of your country. In the case of Spain, call 112. However, there are some actions that you can do while vets arrive:
    • Turtle with a broken shell or open injuries: cover the injuries with a wet rag with iodine (never in the eyes, ears and nose).
    • Drowned turtle: maintain the animal for 5 minutes with the ventral part face up and with the body inclined (head downwards), moving its fins.
    • Turtle with plastics in the mouth: remove the plastic taking care and call the emergency number.
    • Dead turtle: don’t touch the animal and call emergencies.
    • Hooked turtle: don’t stretch the hook and cut the line with 30 cm.
  • Inform the proper authority of the location of possible nests. Some clues:
    • Tracks of turtles in the sand of the beach, with a shape of a V, with the nest in the vertex.
    • Depression in the sand, what indicates about the eclosion of eggs.
    • Observation of a turtle doing the lay.
    • Remainder of eggs or hatching animals.

REFERENCES 

  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • Gray, J (1997). Marine biodiversity: patterns, threats and conservation needs. Biodiversity and Conservation 6, 153-175
  • Hamann, M et al. ‘Climate Change And Marine Turtles’. The Biology Of Sea Turtles. Volume III. Jeanette Wyneken, Kenneth J. Lohmann and John A. Musick. 1st ed. New York: CRC Press, 2013. 353-378. Print.
  • Harrould-Kolieb, E. & Savitz, J. (2009). Acidificación: ¿Cómo afecta el CO2 a los océanos? Oceana
  • Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Guía de buenas prácticas en las Zonas Especiales de Conservación de ámbito marino de Canarias. España. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/201311_guia_bbpp_web_tcm7-229984.pdf
  • Oceana (2006). Las tortugas marinas en el Mediterráneo. Amenazas y soluciones para la supervivencia. 38 pp.
  • Otero, M., Garrabou, J., Vargas, M. 2013. Mediterranean Marine Protected Areas and climate change: A guide to regional monitoring and adaptation opportunities. Malaga, Spain: IUCN. 52 pages.
  • Shigenaka, G (2010). Oil and Sea Turtles. Biology, planning and response. NOAA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)
  • Velegrakis, A., Hasiotis, T., Monioudi, I., Manoutsoglou, E., Psarros, F., Andreadis, O. and Tziourrou, P., (2013). Evaluation of climate change impacts on the sea-turtle nesting beaches of the National Marine Park of Zakynthos Protected Area. Med-PAN North Project, Final report, 81 pp.

Difusió-anglès

How is the life of a marine turtle?

I have talked about marine turtles in some past posts. In concrete, about the loggerhead sea turtle (Caretta caretta). In the following weeks, I am going to talk more about this amazing marine animals. In particular, this week I will explain how is the life of a marine turtle, especially about the loggerhead sea turtle, and in the next one, I am talking about which are the threats that endanger these animals and about what we can do to save them. 

INTRODUCTION

Loggerhead sea turtle is one of the seven sea turtles on Earth. It has a worldwide distribution, being the most abundant species in the Mediterranean, and it can be identified by the presence of a carapace that measures between 80 and 100 cm long with 5 lateral scutes, so that the first of them is in contact with the nuchal scute. It is endangered according to IUCN (International Union for the Conservation of Nature). The loggerhead sea turtle feeds on jelly plankton like jellyfishes during the oceanic stage, but feeds on fishes and squids in the neritic stage. Additionally, they can consume salt water due to the presence of salt glands placed in the cranium. Like other sea turtles, it cannot hide its head and fins inside the carapace.

Claus d'identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).
Identification key for a loggerhead sea turtle (Caretta caretta) (Picture from MarineBio).

HOW IS THE LIFE OF A MARINE TURTLE?

In marine turtles, the reproductive cycles are circadian, it is that it happens regularly over the time. The periodicity depends on each species, but in the case of the loggerhead sea turtle usually is biannual, so it takes place every two years (but sometimes every three years). Anyway, this cycle is not strict because it is dependant on some factors like food availability or illnesses.

The gregarious behaviour of many species is explained for the ability to recognise the individuals of the same species. In order to recognise each other, most of the species use smell, but they can use sight and sound. During the mating, when the female accept the male, the male bites the female in the neck and in the anterior fins. The male put itself on the female and catches her with the nails of the anterior fins (in the case of the loggerhead, it has two nails per fin). Mating takes place in the sea and usually in the first hours of the day. Moreover, a female can be impregnated by several males.

Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).
Mating of a loggerhead sea turtle (Caretta caretta) (Picture: OceanWide Images).

The moment when the marine turtles lay the eggs depend on the moon phases, tides, temperature and wind, but it usually happens during summer in sandy beaches. Females return to the beaches where they were born, coming from feeding grounds. They navigate using marine currents, temperature changes, magnetic signals and the sound and smell of the beach.

Depending on the features of the beach, this will be more or less suitable for each marine turtle species. The loggerhead prefers open and shallow beaches and bays, continental or insular, with a slope between 5-10º and with a calm swell. Moreover, these beaches have to be protected by bushes in the terrestrial part and by coral or rockery reefs in the marine part. They usually lay on the first terrace of the beach, in zones without plants and in the first attempt. All the sea turtles have in common the fact that the lay is done beyond the highest tide.

When the female finds the place, with the anterior fins do a cavity where to place its body (called bed) and next, with the posterior fins, dig out the nest and place the eggs. During the period from which the female leave the water and dig out the nest, the animal is very sensitive to bother and can stop doing the nest and come back to water. 

Sea turtles do several lays per year. In the case of loggerheads, they usually do between 2 and 4 lays per year, with 100 eggs that weights 40 grammes (this is 4 kilos per lay). Despite of this, we have to have in consideration that the number of eggs produced for a female is limited by the capacity of storage of the female, which is related with the size. Between each lay in the same reproductive cycle, the mating is not necessary because they can store sperm.

Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).
Turtle laying the eggs in a beach (Picture: Brandon Cole).

Eggs are incubated during 50-60 days under the sand of the beach (in the loggerhead). The hatching is synchronized and when the small turtles reach the surface in few minutes are oriented thanks to the beach slope, the sound of the waves and the light of the moon on the sea.

Cria d'una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l'ou (Foto: Rewilding Europe).
Loggerhead sea turtle baby (Caretta caretta) (Picture: Rewilding Europe).

During the first days of life, turtles present a high buoyancy. In the first weeks, small turtles remain in marine currents and gyres, where food is abundant, so they have a pelagic life. If they are male, the most probable is that they will never touch the land. 

When they are born, the carapace is soft  and, for this reason, the number of individuals that will survive is just a 10% of which leave the egg due to the predators, like crabs, sharks and seagulls. During the first year only survives 10-30% of the animals. Year after year, the mortality rate decreases for the increase of size and the hardening of the carapace. A study has found that just 10 out of every 10.000 eggs will become adults and just one will die for age.

Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).
Adult of a loggerhead sea turtle (Caretta caretta) (Picture: Deviant Art).

Sea turtles do long-distance migrations, specially in the young stage. When they abandon the beach where they were born, during the next 10 years, they will be travelling long distances. The migrations are between feeding and reproductive grounds.

Then, the cycle restarts with the newborns.

REFERENCES

  • Cardona L, Álvarez de Quevedo I, Borrell A, Aguilar A (2012). Massive Consumption of Gelatinous Plankton by Mediterranean Apex Predators. PLoS ONE 7(3): e31329. doi:10.1371/journal.pone.0031329
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • CRAM: Caretta caretta
  • Dodd, C. Kenneth, Jr. 1988. Synopsis of the biological data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758). U.S. Fish Wildl. Serv., Biol. Rep. 88(14). 110 pp.
  • IUCN: Caretta caretta 
  • Márquez, R (1996). Las tortugas marinas y nuestro tiempo. México: IEPSA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)

Difusió-anglès

¿Cómo es la vida de una tortuga marina?

Ya hemos dedicado algunos artículos anteriores a hablar sobre las tortugas marinas. En concreto, sobre la tortuga boba (Caretta caretta). En las próximas semanas, me voy a dedicar a ampliar los contenidos sobre estos maravillosos animales marinos. En concreto, esta semana estará dedicado a explicar cómo es la vida de una tortuga marina, especialmente de la tortuga boba, y la próxima semana tratará sobre cuáles son las amenazas que ponen en peligro a estos animales y qué podemos hacer nosotros para salvarlas. 

INTRODUCCIÓN

La tortuga boba, como ya vimos en este artículo, es una de las 7 tortugas marinas del planeta. Tiene una distribución cosmopolita, siendo la más abundante del Mediterráneo, y se puede identificar por la presencia de un caparazón de entre 80 y 100 cm de longitud en forma de corazón con 5 escudos costales, de manera que el primero de éstos está en contacto con el escudo nucal (el de delante de todo del caparazón). Está en peligro de extinción según la IUCN (Unión Internacionall para la Conservación de la Naturaleza). La tortuga boba se alimenta principalmente de plancton gelatinoso como medusas durante la fase oceánica, pero prácticamente no consume de estas durante la fase nerítica, fase en la cual se alimenta principalmente de peces y calamares. Además, pueden consumir agua de mar porque tienen unas glándulas especiales de secreción de sal, situadas en la parte superior del cráneo. Como el resto de tortugas marinas, no puede esconder ni la cabeza ni las aletas dentro del caparazón.

Claus d'identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).
Claves de identificación de la tortuga boba (Caretta caretta) (Foto extraída de MarineBio).

¿CÓMO ES LA VIDA DE UNA TORTUGA MARINA?

En las tortugas marinas, los ciclos reproductivos son circadianos, es decir, se producen de manera regular a lo largo del tiempo. Esta periodicidad depende de cada especie, pero en el caso de la tortuga boba suele ser bianual, es decir, se reproducen aproximadamente cada dos años (o incluso cada tres). De todos modos, este ciclo no es estricto, pues hay factores que lo pueden reducir o ampliar, como por ejemplo la disponibilidad de alimentos o las enfermedades.

La conducta gregaria de muchas especies se debe a la capacidad de reconocer a los individuos de la misma especie. Para hacerlo, en la mayoría de casos usan el olfato, aunque también pueden utilizar la vista o el sonido. Durante el cortejo, cuando la hembra acepta al macho, éste le hace mordeduras en el cuello y en las extremidades anteriores y ella se coloca para la cópula. El macho se sitúa encima y la retiene con las uñas de las extremidades anteriores (en el caso de la boba, hay dos en cada una). El apareamiento tiene lugar en el mar y se suele realizar durante las primeras horas del día. Además, una misma hembra puede ser fecundada por diferentes machos.

Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).
Apareamiento de la tortuga boba (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).

El momento en que tiene lugar la puesta está influido por las fases lunares, las mareas, la temperatura y el viento, aunque se suele producir en verano en playas arenosas. Las hembras vuelven a poner los huevos en la misma playa donde nacieron, provenientes de las zonas de alimentación, que pueden estar a centenares o miles de kilómetros de distancia. Para orientarse y llegar a la playa donde nacieron, se cree que utilizan la memoria y se ayudan de las corrientes marinas, los cambios de temperatura, de las señales magnéticas y el sonido y olor de la playa.

Según las características de la playa, ésta será más o menos apta para la puesta de cada especie de tortuga. En el caso de la boba, ésta prefiere las playas abiertas o bahías, continentales o insulares, de poca profundidad, con una pendiente entre los 5-10º y con un oleaje tranquilo, las cuales están protegidas por la parte terrestre por arbustos y por la parte marina por barreras coralinas y rocosas. Además, esta especie, de la totalidad de la playa, suele poner los huevos al final de la primera terraza, en lugares libres de vegetación y lo suelen hacer al primer intento, es decir, no van de un punto a otro buscando el mejor lugar. Lo que es común en todas las tortugas es que la puesta tenga lugar por encima de la línea de marea máxima, pues el agua puede producir el abortamiento de los huevos.

Una vez localizado el punto, con las aletas anteriores hacen una cavidad para poner su cuerpo (llamada cama) y a continuación, con las aletas posteriores, excavan el nido y depositan los huevos en él. Durante el periodo comprendido entre la salida del agua y la excavación del nido, el animal es especialmente sensible y podría interrumpir el proceso en cualquier momento si se siento molesta. 

Las tortugas marinas no realizan una única puesta al año, sino que tiene lugar varias veces en cada ciclo de reproducción. En el caso de la boba, lo suelen hacer entre 2 y 4 veces al año, con unos 100 huevos de unos 40 gramos en cada puesta (aproximadamente la puesta pesa unos 4 kg). A pesar de ésto, debemos de tener en cuenta que el número de huevos producidos por la tortuga boba está limitado por la capacidad de almacenar los huevos de la hembra, que está relacionada con el tamaño de ésta. Se ha visto que entre puesta y puesta en un mismo ciclo no necesariamente hay apareamiento. Ésto significa que pueden guardar el esperma en su interior y aprovecharlo más tarde para fecundar más óvulos (lo que se conoce como fecundación retardada).

Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).
Tortuga en la fase de puesta de los huevos (Foto: Brandon Cole).

Una vez hecha la puesta, los huevos se incuban durante 50-60 días enterrados en la parte seca de la playa (en la boba). La eclosión es sincronizada y cuando salen a la superficie en pocos minutos ya están orientadas, gracias al pendiente de la playa, el sonido de las olas y la luz de la luna sobre el mar; para dirigirse hacia el mar.

Cria d'una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l'ou (Foto: Rewilding Europe).
Cría de una tortuga boba (Caretta caretta) saliendo del huevo (Foto: Rewilding Europe).

Durante los primeros días de vida presentan una gran flotabilidad, de manera que hasta que no pasa un tiempo no se vuelven buceadoras. En las primeras semanas de vida, son transportadas por las corrientes marinas o giros, donde el alimento es abundante, de manera que tienen una vida pelágica. Si las tortugas son macho, lo más probable es que nunca más toquen tierra.

Cuando nacen, el caparazón es blando y, por este motivo, el número de ejemplares que sobrevivirá será sólo del 10% de los que salgan del huevo debido al gran número de depredadores, como cangrejos, tiburones y gaviotas. Durante el primer año tampoco dejan de ser vulnerable, pues sólo entre el 10 y el 30% de los animales conseguirá sobrevivir. Año tras año, la tasa de mortalidad se va reduciendo, debido al aumento considerable del tamaño y al endurecimiento del caparazón. Un estudio estima que de cada 10.000 huevos, sólo 10 llegarán a adultas y una morirá de vieja. 

Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).
Adulto de tortuga boba (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).

Las tortugas marinas son grandes migradoras, especialmente cuando están en la fase juvenil. Una vez han abandonado la playa donde han nacido, durante los próximos 10 años de su vida estarán viajando grandes distancias. Nos será hasta que sean maduras sexualmente, entorno a los 15-30 años, que sus movimientos se reducirán, aunque continúan recorriendo grandes distancias. Las migraciones se producen entre las zonas de alimentación y las zonas de aparamiento y puesta de huevos.

Después de todo ésto, el ciclo vuelve a empezar con las nuevas puestas.

REFERENCIAS

  • Cardona L, Álvarez de Quevedo I, Borrell A, Aguilar A (2012). Massive Consumption of Gelatinous Plankton by Mediterranean Apex Predators. PLoS ONE 7(3): e31329. doi:10.1371/journal.pone.0031329
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • CRAM: Caretta caretta
  • Dodd, C. Kenneth, Jr. 1988. Synopsis of the biological data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758). U.S. Fish Wildl. Serv., Biol. Rep. 88(14). 110 pp.
  • IUCN: Caretta caretta 
  • Márquez, R (1996). Las tortugas marinas y nuestro tiempo. México: IEPSA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)

Difusió-castellà

Com és la vida d’una tortuga marina?

Ja hem dedicat alguns articles anteriors a parlar sobre les tortugues marines. En concret, sobre la tortuga babaua (Caretta caretta). En les properes setmanes, em dedicaré a ampliar els continguts sobre aquests meravellosos animals marins. En concret, aquesta setmana estarà dedicat a explicar com és la vida d’una tortuga marina, especialment de la tortuga babaua, i la propera setmana tractarà sobre quines són les amenaces que posen en perill aquests animals i què hi podem fer nosaltres per salvar-les.

INTRODUCCIÓ

La tortuga babaua, tal com vam veure en aquest article, és una de les 7 tortugues marines del planeta. Té una distribució cosmopolita, essent la més abundant del Mediterrani, i es pot identificar per la presència d’una closca de entre 80 i 100 cm de longitud en forma de cor amb 5 escuts costals, de manera que el primer d’aquests està en contacte amb l’escut nucal (el de davant de tot de la closca). Està en perill d’extinció segons la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa). La tortuga babaua s’alimenta principalment de plàncton gelatinós com meduses durant la fase oceànica, però pràcticament no en consumeix durant la fase nerítica, fase en la qual s’alimenten principalment de peix i calamars. A més, poden consumir aigua de mar perquè tenen unes glàndules especials de secreció de sal, situades a la part superior del crani. Com la resta de tortugues marines, no pot amagar ni el cap ni les aletes dins la closca.

Claus d'identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).
Claus d’identificació de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto extreta de MarineBio).

COM ÉS LA VIDA D’UNA TORTUGA MARINA?

En les tortugues marines, els cicles reproductius són circadians, és a dir, es produeixen de manera regular al llarg del temps. Aquesta periodicitat depèn de cada espècie, però en el cas de la tortuga babaua sol ser bianual, és a dir, es reprodueixen aproximadament cada dos anys (o fins i tot cada tres). Tot i així, aquest cicle no és estricte, doncs hi ha factors que el poden reduir o ampliar, com ara la disponibilitat d’aliments o les malalties.

La conducta gregària en moltes espècies es deu a la capacitat de reconèixer els individus de la mateixa espècie. Per a fer-ho, en la majoria de casos utilitzen l’olfacte, tot i que també poden utilitzar la vista o el so. Durant el festeig, quan la femella accepta al mascle, aquest li fa mossegades al coll i a les extremitats anteriors i ella es col·loca per a la còpula. El mascle es situa sobre seu i la reté amb les ungles de les extremitats anteriors (en el cas de la babaua, n’hi ha dues en cada una). L’aparellament té lloc al mar i es sol realitzar normalment durant les primeres hores del dia. A més, una mateixa femella pot ser fecundada per diferents mascles.

Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).
Aparellament de la tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: OceanWide Images).

El moment en que té lloc la posta està influït per les fases lunars, les marees, la temperatura i el vent, tot i que es sol produir a l’estiu en platges sorrenques. Les femelles tornen a pondre els ous a la mateix platja on van néixer, provinents de les zones d’alimentació, que poden estar a centenars o milers de quilòmetres de distància. Per orientar-se i arribar a la platja on van néixer, es creu que utilitzen la memòria i s’ajuden de les corrents marines, els canvis de temperatura, dels senyals magnètics i el so i olor de la platja.

Segons les característiques de la platja, aquesta serà més o menys apta per a la posta de cada espècie de tortuga. En el cas de la tortuga babaua, aquestes prefereixen les platges obertes o badies, continentals o insulars, de poca profunditat, amb una pendent entre els 5-10º i amb un onatge tranquil, les quals estan protegides per la part terrestre per arbusts i per la part marina per barreres coral·lines o rocoses. A més, aquesta espècie, de la totalitat de la platja, sol pondre els ous al final de la primera terrassa, en llocs lliures de vegetació i ho solen fer al primer intent, és a dir, no van d’un punt a un altre buscant el millor lloc. El que és comú en totes les tortugues és que la posta té lloc per sobre de la línia de marea màxima, doncs l’aigua pot produir l’avortament dels ous.

Un cop localitzat el lloc, amb les aletes anteriors fan una cavitat per encabir-hi el seu cos (anomenada llit) i a continuació, amb les aletes posteriors, excaven el niu i hi dipositen els ous. Durant el període comprès entre la sortida de l’aigua i l’excavació del niu, l’animal és especialment sensible i podria interrompre el procés en qualsevol moment si se sent molestada.

Les tortugues marines no realitzen una sola posta a l’any, sinó que té lloc vàries vegades en cada cicle de reproducció. En el cas de la babaua, ho solen fer entre 2 i 4 vegades a l’any, amb uns 100 ous d’uns 40 grams a cada posta (aproximadament la posta pesa uns 4 kg). Tot i així, hem de tenir present que el número d’ous produïts per la tortuga babaua està limitat per la capacitat d’emmagatzematge d’ous de la femella, que està relacionada amb la mida d’aquesta. S’ha vist que entre posta i posta en un mateix cicle no necessàriament hi ha aparellament. Això significa que poden emmagatzemar l’esperma al seu interior i aprofitar-lo més tard per a fecundar més òvuls (el que es coneix com a fecundació retardada).

Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).
Tortuga en la fase de posta dels ous (Foto: Brandon Cole).

Un cop realitzada la posta, els ous s’incuben durant 50-60 dies enterrats a la part seca de la platja (en la babaua). L’eclosió és sincronitzada i quan surten a la superfície en pocs minuts ja estan orientades, gràcies al pendent de la platja, el soroll de les onades i a la llum de la lluna sobre el mar; per dirigir-se cap al mar.

Cria d'una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l'ou (Foto: Rewilding Europe).
Cria d’una tortuga babaua (Caretta caretta) sortint de l’ou (Foto: Rewilding Europe).

Durant els primers dies de vida presenten una gran flotabilitat, de manera que fins que no transcorre un temps no es tornen bussejadores. En les primeres setmanes de vida, són transportades per les corrents marines o girs, on l’aliment és abundant, de manera que tenen una vida pelàgica. Si les tortugues són mascles, el més probable és que mai més toquin terra.

Quan neixen, la closca és tova i, per aquest motiu, el nombre d’exemplars que sobreviurà serà només del 10% dels que surtin de l’ou degut al gran nombre de depredadors, com ara crancs, taurons i gavines. Durant el primer any tampoc deixen de ser vulnerables, doncs només entre el 10 i el 30% dels animals aconseguirà sobreviure. Any rere any, la taxa de mortalitat es va reduint, degut a l’augment considerable de la mida i a l’enduriment de la closca. Un estudi estima que de cada 10.000 ous, només 10 arribaran a adultes i una morirà de vella.

Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).
Adult de tortuga babaua (Caretta caretta) (Foto: Deviant Art).

Les tortugues marines són grans migradores, especialment quan estan en la fase juvenil. Un cop han abandonat la platja on han nascut, durant els propers 10 anys de la seva vida estaran viatjant grans distàncies. No serà fins que siguin madures sexualment, entorn als 15-30 anys, que els seus moviments es reduiran, tot i que continuen recorrent grans distàncies. Les migracions es produeixen entre les zones d’alimentació i les zones d’aparellament i posta d’ous.

Després de tot això, el cicle torna a començar amb les noves postes.

REFERÈNCIES

  • Cardona L, A´ lvarez de Quevedo I, Borrell A, Aguilar A (2012) Massive Consumption of Gelatinous Plankton by Mediterranean Apex Predators. PLoS ONE 7(3): e31329. doi:10.1371/journal.pone.0031329
  • Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía (2014). Varamientos de Especies Marinas Amenazadas. Guías prácticas voluntariado ambiental.
  • CRAM: Caretta caretta
  • Dodd, C. Kenneth, Jr. 1988. Synopsis of the biological data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758). U.S. Fish Wildl. Serv., Biol. Rep. 88(14). 110 pp.
  • IUCN: Caretta caretta 
  • Márquez, R (1996). Las tortugas marinas y nuestro tiempo. México: IEPSA
  • Smith, T & Smith R (2007). Ecología. Pearson Educación (6 ed.)

Difusió-català

Estudi Baleària – 6 de maig del 2015

El dimecres 6 de maig, després de quatre mesos sense poder assistir a un albirament, vaig col·laborar en l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per l’associació BioMarina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per la Sara, la Mireia, la Sahra i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:21 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 18:50.

Durant l’estona a coberta, varem aprofitar per formar una mica a una nova participant, la Sahra, sobre els possibles albiraments que es podien fer en aquesta zona, tant pel que fa als cetacis com les aus marines.

DSCN3511

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que varem començar amb marejol a la sortida de Palma, però a mesura que ens acostàvem a Catalunya anava millorant. El vent bufava amb una velocitat entre 17 i 42 nusos; la visibilitat era molt bona i hi havia pocs núvols.

DSCN3528Pel que fa als albiraments de cetacis, es varen observar 2 rorquals comuns (Balaenoptera physalus), dels quals varem observar a la llunyania el seu buf i en varem poder veure gran part del llom (i l’aleta dorsal). En quan als ocells, es varen albirar 10 gavians argentats (Larus michahelis) i una possible baldriga balear (Puffinus mauretanicus). També es van veure 6 peixos lluna (Mola mola), un peix volador, un possible tauró i una tortuga babaua (Caretta caretta).

Difusió-català