Arxiu d'etiquetes: cetacis

Cetacis amb dialectes: l’orca i el catxalot

La setmana passada, la premsa estava plena de notícies sobre un article que ressaltava que els catxalots del Pacífic Est tenien dialectes. Per aquest motiu, l’article d’aquesta setmana exposarà què és un dialecte (en cetacis), quins cetacis tenen dialectes i quin és el seu origen. 

INTRODUCCIÓ

La primera pregunta que s’ha de respondre és “Què és un dialecte?”. La pregunta no és senzilla ja que a vegades aquest concepte es confon amb un altre: variació geogràfica. Mentre que els dialectes són diferències en cançons entre poblacions veïnes que potencialment es poden reproduir entre elles, una variació geogràfica es refereix a les diferències de les cançons entre poblacions que estan molt separades en l’espai i que normalment no es troben mai. En el cas dels dialectes, l’explicació de la seva presència és l’aprenentatge social, mentre que en les variacions geogràfiques la raó es troba en els seus gens. La funció dels dialectes és d’actuar com a signatura acústica per tal de mantenir la cohesió i la integritat dels grups o com a mecanisme per evitar la reproducció amb altres grups.

CETACIS AMB DIALECTES

Fins a la data, els dialectes han estat descrits en dues espècies de cetaci: l’orca (Orcinus orca) i el catxalot (Physeter macrocephalus). Aquests dues espècies tenen algunes característiques en comú:

  • Viuen en grups matrilineals, és a dir, grups molt estables d’individus units pel descendent maternal que serveix per a protegir-se contra els depredadors i altres amenaces.
  • Viuen en societats multinivell, que consisteixen en nivells socials niats de forma jeràrquica. Del nivell més alt al més baix, hi ha tres nivells: clans vocals, unitats socials i individus. Aquest tipus de societats són també presents en humans i altres primats i en elefants africans.

DIALECTES EN ORQUES

S’han trobat dialectes en orques residents del Pacífic nord-est, de Noruega i de Kamtxatka. En aquesta espècie, aquests dialectes consisteixen en repertoris de diferents tipus de cant que són diferents entre els pods (grups familiars complexos i molt cohesionats). Cada pod té característiques distintives en els seus repertoris de cants i, així, cada pod té un dialecte particular. Els pods que comparteixen part dels seus repertoris constitueixen clans acústics o vocals. Per tant, cada clan és acústicament diferent. Els pods de diferents clans poden superposar-se i interaccionar i els pods nous es poden formar per fissió d’altres, el que origina divergències en els dialectes.

Killer whales are one of the cetacean species with dialects (Picture: Oceanwide Science Institute).
Les orques (Orcinus orca) són una de les espècies de cetacis amb dialectes (Foto: Oceanwide Science Institute).

DIALECTES EN CATXALOTS  

Els catxalots tenen repertoris que varien en la proporció d’ús dels diferents tipus de codes i classes. Els codes dels catxalots són seqüències estereotipades de 3-40 clics de banda ampla que duren menys de 3 segons en total, la funció dels quals és ajudar a mantenir la cohesió del grup, reforçar les unions, ajudar en les negociacions i en la presa de decisions col·lectiva. Aquests grups amb diferents dialectes també interaccionen. Per donar un exemple concret, al Pacífic Sud i al Carib, hi ha sis clans acústics o vocals simpàtrics basats en el compartiment dels codes, que simultàniament difereixen en els patrons de moviment i d’ús d’hàbitat i en l’èxit alimentari.

Dialects have been described in sperm whales (Physeter macrocephalus) (Picture: CBC News).
Els dialectes han estat descrits en catxalots (Physeter macrocephalus) (Foto: CBC News).

ORIGEN DELS DIALECTES EN CETACIS

Un article publicat recentment a la revista Nature suggereix un mecanisme que explicaria l’origen de les societats multinivell en catxalots. Com hem vist, és en aquestes societats on els dialectes hi són present en cetacis. Per tant, explicarem l’origen de les societats multinivell en catxalots com a exemple.

En catxalots, el nivell superior de les societats multinivell són els clans d’individus que es comuniquen entre ells utilitzant codes similars. Aquests clans s’originen per transmissió cultural a través de l’aprenentatge social esbiaixat dels codes, quan aprenen les codes més comunes (conformisme) dels individus amb un comportament similar (homofília). Així, el resultat són grups amb un comportament cada vegada més homogeni amb una forta integració. La transmissió cultural juga un paper clau en la partició dels catxalots en clans simpàtrics (clans que viuen junts però que no es reprodueixen entre ells). Per tant, és en aquests clans on poden aparèixer els patrons de comportament distintius, com ara els dialectes. El nivell inferior, les unitats socials, s’originen a partir de les limitacions i beneficis ecològics, cognitius i temporals.

Multilevel societies. Individuals (stars and filled circles) are the lowest level and in association (black lines) with other individuals they constitute social units (empty black circles). Socials units with acoustic similarity (orange lines) form vocal clans (blue and green). It is in vocal clans where dialects can emerge (Picture: Marc Arenas Camps).
Societats multinivell. Els individus (estrelles i cercles plens) són el nivell inferior i en associació (línies negres) amb altres individus formen unitats socials (cercles negres buits). Les unitats socials amb similaritat acústica (línies taronges) formen clans vocals (color blau i verd) (Foto: Marc Arenas Camps).

LA BALENA DE GEP O IUBARTA: UN CAS DIFERENT

Les diferències entre les cançons de les balenes de gep (Megaptera novaeangliaeno es poden considerar dialectes ja que tenen lloc entre poblacions geogràficament aïllades. Degut a l’aïllament geogràfic i reproductiu, aquestes diferències han aparegut com a resultat de diferències genètiques entre les poblacions.

REFERÈNCIES

  • Cantor, M; Shoemaker, LG; Cabral, RB; Flores, CO, Varga, M & Whitehead, H (2015). Multilevel animal societies can emerge from cultural transmission. Nature Communications. 6:8091. DOI: 10.1038/ncomms9091
  • Conner, DA (1982). Dialects versus geographic variation in mammalian vocalizations. Animal Behaviour. 30, 297-298
  • Dudzinski, KM; Thomas, JA & Gregg, JD (2009). Communication in Marine Mammals. In Perrin W, Würsig B & Thewissen JGM (edit.). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed).
  • Ford, JKB (2009). Dialects. In Perrin W, Würsig B & Thewissen JGM (edit.). Encyclopedia of Marine Mammals. Academic Press (2 ed).

Difusió-català

Com es comuniquen les balenes?

L’article d’aquesta setmana està dedicat a la comunicació dels misticets, és a dir, als cetacis que s’alimenten gràcies a la presencia d’unes barbes de queratina. En concret, veurem la comunicació acústica en els misticets i ens fixarem en un cas concret: el de la balena de gep.

INTRODUCCIÓ

Abans de començar a parlar sobre la comunicació en les balenes voldria fer un aclariment terminològic. El concepte balena prové de l’anglès whale, que en aquest idioma significa “cetaci gran”, de manera que trobarem el concepte tant en odontocets (cetacis amb dents) com en misticets (cetacis amb barbes). De tota manera, degut a males traduccions, en català el concepte balena es refereix exclusivament al grup dels misticets. En aquest article, doncs, prendrem la paraula balena com a equivalent de misticets.

Bradbury i Vehrencamp van definir el terme comunicació com al procés a través del qual es dóna una informació a través d’una senyal d’un emissor a un receptor, de manera que el receptor utilitza aquesta informació per decidir com respondre o si respondre-hi.

Hi ha diferents tipus de comunicació en els mamífers marins, ja sigui química, visual, tàctil o acústica. Degut a que la llum solar té una capacitat limitada de penetrar en l’aigua, les balenes i altres mamífers marins tenen dificultats per comunicar-se visualment a certa distància, de manera que es comuniquen a través del so. A més, la comunicació química no és massa eficient en el medi aquàtic.

EL PROCÉS COMUNICATIU EN BALENES

Producció i recepció dels sons

Mentre que s’han trobat estructures anatòmiques específiques per a la producció i transmissió de sons en el cas dels odontocets, als misticets no se n’hi han trobat d’equivalents. Als misticets, tot i tenir laringe, els manquen les cordes vocals. Tot i així, es creu que els sinus cranials, cavitats buides dels ossos cranials, estan implicats en la fonació, tot i que no es coneix amb precisió com hi intervindrien.

Les grans balenes són els mamífers marins amb les emissions acústiques més sonores. Les balenes de gep (Megaptera novaeangliae) emeten cants d’una gran complexitat, els quals poden durar hores i tenen tanta força que es poden escoltar des de fora de l’aigua, el que no és gaire habitual. Sota de l’aigua, poden recórrer grans distàncies, fins a varis quilòmetres de distància. Les balenes blaves (Balaenoptera musculus) i els rorquals comuns (Balaenoptera physalis) no es queden enrere: emeten sons de baixa freqüència que poden viatjar més de 3.200 km de distància. De fet, les balenes blaves generen sons de fins a 190 decibels, els sons més forts produïts per cap animal.

La balena blava (Balaenoptera musculus) pot generar sons de fins a 190 db (Foto: iTravel Cabo).
La balena blava (Balaenoptera musculus) pot generar sons de fins a 190 db (Foto: iTravel Cabo).

Varis estudis de comportament han demostrat que tots els cetacis, però especialment els odontocets, tenen bona oïda.

Funció

Mentre que alguns experts defensen que són utilitzats per a comunicar-se grans distàncies, altres suggereixen que permet detectar el relleu submarí per tal de que es puguin orientar (ecolocalització). Tot i així, gran part de la comunitat científica creu que tenen una funció comunicativa, incloent comportaments com l’exhibició i l’establiment del territori, entre altres.

EL CAS DE LA BALENA DE GEP

La balena de gep (Megaptera novaeangliae), com ja hem dit abans, produeix sons molt complexos i que poden recórrer grans distàncies. Es tracta d’un dels misticets més sonors. Durant l’hivern, en les zones d’aparellament, aquestes balenes produeixen cançons llargues i molt complexes, en una mateixa zona. S’han trobat diferències entre les balenes de gep de diferents zones. Aquests cants (en pots escoltar un aquí) tenen una durada de 10-15 minuts, tot i que les poden estar cantant durant hores, i estan formades per temes, frases i subfrases. Cada subfrase té una durada de segons i està formada per sons de baixa freqüència (normalment inferiors als 1500 Hz).

Estructura del cant de les balenes de gep (Megaptera novaengliae) (Foto: Hawai's Marine Mammal Consortium).
Estructura del cant de les balenes de gep (Megaptera novaeangliae) (Foto: Hawai’s Marine Mammal Consortium).

La complexitat, però, no acaba aquí. L’estructura d’aquestes obres musicals va canviant al llarg de l’hivern. No només canvien la freqüència i durada de les frases i els temes, sinó que algunes d’aquestes són substituïdes per d’altres de noves. A més, també modifiquen la composició i seqüència dels temes al llarg del temps.

De tota manera, val a dir que totes les balenes d’una mateixa zona canten la mateixa cançó i que totes modifiquen els cants a la mateixa velocitat que la resta de companyes. Així doncs, sembla ser que unes aprenen el cant de les altres.

Alguns estudis han posat de manifest que són els mascles adults els únics que generen aquests cants. Així doncs, tot sembla indicar que aquests cants tenen un paper important en la reproducció, similar al cant dels ocells. Per tant, aquests cants indiquen a les femelles de quina espècie es tracta, el seu sexe, la posició que ocupa, que està a punt per aparellar-se amb una femella i per compatir amb la resta de mascles.

Així doncs, per què canten tots els mascles a la vegada? Un estudi de Mobley i Herman (1985) va determinar que el fet que tots els mascles cantin de forma simultània estimula la sincronització de la ovulació de les femelles.

El cant simultani dels mascles estimula la sincronització de la ovulació de les femelles de balena de gep. (Foto: Yellowmagpie).
El cant simultani dels mascles estimula la sincronització de la ovulació de les femelles de balena de gep. (Foto: Yellowmagpie).

REFERÈNCIES

  • Berta A, Sumich J & Kovacs KM (2006). Marine mammlas. Evolutionary biology. Ed. Academic Press (2 ed)
  • Day (2008). Guía para observar ballenas, delfines y marsopas en su hábitat. Ed. Blume
  • Perrin WF, Würsig B & Thewissen JGM (2009). Ed. Academic Press (2 ed)
  • Reeves RR, Stewart BS, Clapham PJ & Powell JA (2005). Guía de los mamíferos marinos del mundo. Ed. Omega

Difusió-català

Estudi Baleària – 23 de desembre del 2014

El dimarts 23 de desembre vaig realitzar la meva vuitena col·laboració i l’última de l’any a l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental), organitzat per Biodiversitat Marina i patrocinat per Baleària. L’equip, en aquesta ocasió, va estar format per la Laura, l’Anna, l’Ana i jo mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:16 des del pont de comandament del buc Abel Matutes, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, i es va finalitzar a les 17:47 degut a la manca de llum.

Varem aprofitar l’estona a coberta per fer unes fotos divertides de caire nadalenc. Us en deixo una aquí. Molt bona entrada d’any i que el 2015 ens porti molta vida!
Dimoni

Pel que fa a les condicions meteorològiques del dia convé destacar que l’estat del mar va ser bo, el vent va prendre ratxes entre 17 i 22 nusos; la visibilitat va ser generalment molt bona (visibilitat de més de 9 km de distància) i la nuvolositat va prendre un valor entre el 20-35% de cobertura.

Pel que fa als albiraments de cetacis, es varen observar 7 grups de dofins llistats (Stenella coeruleoalba), els quals estan compresos entre els 2 i 10 individus aproximadament; un rorqual (Balaenoptera physalus) i un possible cap d’olla gris (Grampus griseus). En quan als ocells, es varen albirar quatre gavines vulgars (Chroiocephalus ridibundus) i un gavià argentat (Larus michahelis). També es va veure un peix lluna (Mola mola). No hi ha fotos dels animals, però us puc deixar amb les imatges d’una espectacular posta de sol:

DSCN2470

Aquesta publicació està sota una llicència Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Efectes de les prospeccions sísmiques sobre la biodiversitat marina

En anteriors entrades varem parlar del que eren les prospeccions sísmiques i com es duen a terme. En motiu de l’inici de les prospeccions sísmiques a Canàries aquest dimarts 18 de novembre en una zona d’especial interès pels cetacis, junt a las múltiples projectes aprovats i pendents, em veig obligat a parlar dels impactes que suposa aquesta activitat. 

INTRODUCCIÓ

Els aparells més usuals per dur a terme les campanyes d’exploració d’hidrocarburs solen generar nivells d’intensitat sonora de 215 – 250 decibels (dB), amb unes freqüències de entre 10 i 300 hertzs (Hz). Per tant, l’alta intensitat dels sons produïts suposa efectes potencials a nivell físic, fisiològic i de comportament.

IMPACTE EN PEIXOS

Els peixos tenen la capacitat de sentir gràcies a l’orella interna i al sistema de la línia lateral (òrgan sensorial per detectar moviment i vibració), de manera que utilitzen les ones sonores per marcar la seva posició en el seu ambient i coordinar el moviment amb altres peixos. Els peixos osteïctis (peixos ossis, aquells que tenen un esquelet intern constituït principalment per peces calcificades, i molt poques de cartílag) són especialment vulnerables degut a la presència de la bufeta natatòria, un espai ple de gas que els ajuda a mantenir la flotació neutra.

Els efectes van des de danys físics severs a la bufeta natatòria i òrgans interns (com ara l’orella, causant la pèrdua auditiva temporal o permanent) o la mort a poca distància, a comportaments d’evitació de la zona, possiblement inclòs a varis quilòmetres. 

istock_000010547689_medium

Diversos estudis senyalen que les emissions acústiques de les prospeccions sísmiques presenten un gran impacte sobre les pesqueries degut al canvi de comportament dels peixos, el que suposa una dificultat més gran per a capturar-los. En les pesqueries del Mar del Nord, es va observar una reducció en un 36% per a espècies demersals (peixos que viuen prop del fons marí), un 54% per les pelàgiques (viuen en la columna d’aigua) i un 13% per a petits pelàgics després d’un període de prospeccions sísmiques. S’ha observat també que la reducció és més gran en peixos de talla gran (més de 60 cm) que pels de talla petita (menys de 60 cm).

IMPACTE EN ELS CETACIS

Es poden considerar als cetacis com animals sonors degut a la gran importància que aquest té en ells per a la comunicació (funcions socials, de localització de preses, navegació i reproductives). Els dos subordres actuals de cetacis utilitzen diferents rangs:

  • Misticets (cetacis amb barbes): utilitzen freqüències baixes (menys de 300 Hz), les quals coincideixen amb els rangs utilitzats en las prospeccions.
  • Odontocets (cetacis amb dents): utilitzen freqüències mitjanes i altes, fins i tot ultrasons, els quals coincideixen amb les freqüències mitjanes de les prospeccions.

De tota manera, tot i que siguin més sensibles a unes determinades freqüències, això no evita que altres freqüències puguin produir danys físics en òrgans auditius i altres teixits. La comunitat científica va determinar una zona de seguretat de 160 – 180 dB (1 µPa) pels cetacis. És a dir, per sobre d’aquest valor els animals pateixen lesions a nivell fisiològic de forma irreversible. 

L’impacte de les activitats sísmiques es produeix a diferents nivells: provoca danys físics i perceptius, tenen efecte en el comportament, efectes crònics i indirectes. Aquí estan més detallats:

Danys

Tot això pot causar la mort dels cetacis. De fet,  després d’estudis d’aquest tipus, solen aparèixer varats animals morts a les platges.

IMPACTE EN ELS PINNÍPEDES

Els otàrids (lleons marins i ossos marins), les morses i les foques utilitzen vocalitzacions de baixa freqüència (com en les prospeccions) per marcar el seu territori, comunicar-se, aparellar-se, reproduir-se i protegir a les cries.

Les prospeccions suposen canvis en el seu comportament (reacció de por, deixar d’alimentar-se o allunyar-se de la zona) i disminució temporal de la capacitat auditiva. Malgrat això, són pocs els estudis i seria necessari ampliar el coneixement den aquest camp.

IMPACTE EN LES TORTUGUES MARINES

Les tortugues marines utilitzen i reben sons de baixa freqüència (70 – 750 Hz) per evitar els depredadors i pot ser que per detectar i tornar a les platges per pondre-hi els ous.

Les tortugues marines també pateixen els efectes de les prospeccions sísmiques, tot i que són necessaris més estudis. En concret, les seves rutes migratòries poden veure’s afectades; poden arribar a causar danys en els teixits dels òrgans interns, el crani i la closca; la pèrdua temporal de l’audició i s’observen canvis de comportament (augment de l’activitat natatòria, allunyament de la zona i agitació física). 

IMPACTE EN ELS INVERTEBRATS

És poc conegut l’efecte que tenen sobre els invertebrats, però s’han enregistrat danys en cefalòpodes (pops, calamars, sèpies i altres). La necròpsia de calamars gegants apareguts varats després de realitzar prospeccions sísmiques varen revelar lesions en teixits interns (mantell i òrgans interns). S’ha demostrat també que provoquen canvis de comportament en calamars i sèpies: tirar la seva tinta, canviar la velocitat de natació i buscar zones amb menys soroll.

calamar_2003_colunga

FONTS DE CONSULTA

Per a elaborar aquesta entrada s’han consultat les següents fonts, on hi pots trobar més informació:

  • Aguilar N i Brito A (2002). Cetáceos, pesca y prospecciones petrolíferas en las Islas Canarias. Facultad de Biología de la Universidad de La Laguna.
  • Ecologistas en acción (2014). Prospecciones. Impactos en el medio marino de los sondeos y exploraciones de la industria de hidrocarburos. Madrid. Aquest informe es pot descarregar a http://ecologistasenaccion.org/article1058.html
  • Hickman et al. (2006). Principios integrales de Zoología. 13ª edición. Madrid: Mc Graw Hill
  • Instituto sindical de trabajo, ambiente y salud (2012). Informe sobre los principales impactos de las prospecciones petrolíferas en el mar.

Curs Tursiops: Introducció als cetacis

El Curs Tursiops: Introducció als cetacis pretén ser un curs impartit online on s’introdueixin alguns coneixements bàsics sobre els cetacis. Si hi estàs interessat pots escriure un correu electrònic a allyouneedisbiology@gmail.com. Només s’admeten inscripcions a través del correu electrònic.

DIRIGIT A:

El curs està dirigit a qualsevol persona, en especial a aquelles que no tinguin cap tipus de noció dels cetacis o a aquelles persones que tinguin un coneixement molt baix d’aquests animals. Així doncs, per a la realització d’aquest curs no es requereix d’una formació prèvia en aquest camp.

OBJECTIUS:

L’objectiu fonamental del curs és que l’alumne adquireixi un conjunt de coneixements bàsics sobre els cetacis a diferents nivells, per tal que pugui comprendre’n la seva biologia i la seva importància en els ecosistemes marins.

TEMARI:

  1. Origen i evolució dels cetacis
  2. Adaptacions a la vida aquàtica
  3. Anatomia i fisiologia bàsica
  4. Diversitat de Cetacis
  5. Comportaments generals
  6. Conservació
  7. Cetacis del Mediterrani: claus d’identificació.
  8. Albiraments

IDIOMA:

El curs s’ofereix tant en català com en castellà, a escollir. De tota manera, hi ha alguns enllaços a contingut en castellà (que pot ser o no avaluable) i en anglès (en cap cas és avaluable).

MODALITAT:

Curs online.

Portada català

DURADA DEL CURS,  DATA D’INICI I AVALUACIÓ:

El curs es podrà iniciar en qualsevol moment, prèvia inscripció via correu electrònic i el seu posterior enregistrament a la plataforma Udemy (sense cap cost econòmic). El temps per a realitzar el curs és infinit, tot i que es recomana acabar-lo en un termini d’un – dos mesos.

L’avaluació depèn del tipus de certificat.

CERTIFICAT:

Es podran adquirir dos tipus de certificats a l’acabar el curs. En els dos casos, els continguts són exactament iguals, però canvia l’avaluació.

  • Certificat d’Aprofitament Bàsic: S’obté realitzant totes les classes (22 classes) i exàmens (9 exàmens) proposats a Udemy, sense cap altre tipus de requeriment. És el que ofereix la mateixa plataforma al finalitzar el Curs.
  • Certificat d’Aprofitament Avançat: s’oferirà únicament a través de All you need is Biology a aquells alumnes que realitzin un conjunt de tasques addicionals:
    1. Superin els qüestionaris parcials específics (9 avaluacions parcials) i final amb una nota igual o superior a 7 (sobre 10).
    2. 2 aportacions de qualitat al debat “Cetacis en captivitat: sí o no?
    3. Elaboració d’una fitxa d’una espècie: amb una puntuació mínima de 7
    4. Contestar una enquesta de valoració del curs.

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Mesures de protecció dels cetacis en aigües estatals

Coneixes què pots i què no pots fer si navegant trobes a un grup de cetacis? En aquesta entrada tractarem les mesures de protecció dels cetacis durant la realització d’albiraments d’aquests animals durant les activitats recreatives. És important recordar-la per assegurar la seguretat dels animals durant la nostra aproximació, estada i separació al grup.

 

El Real Decret 1727/2007, de 21 de desembre, estableix les mesures de protecció dels cetacis, el qual es resumeix a continuació.

Si navegant amb la nostra embarcació tenim la sort de veure un grup de cetacis i ens hi volem aproximar, ho hem de fer de forma suau, a màxim 4 nusos de velocitat, pel darrere i amb un angle de 30º. Durant l’observació s’ha de mantenir una trajectòria paral·lela, sense canviar bruscament ni la velocitat ni direcció.

espai2_cetacis copia

Aquest Real Decret defineix el concepte d’espai mòbil de protecció de cetacis, que és el perímetre d’un cilindre imaginari que inclogui els espais marí i aeri de radi de 500 metres, amb una altura de 500 metres a l’espai aeri i una profunditat de 60 metres en l’espai marí, entorn a un cetaci o grup de cetacis. Dins l’espai mòbil de protecció de cetacis no es pot realitzar cap activitat que pugui matar, danyar, molestar o inquietar els animals. En concret, no es pot:

  • Contacte físic d’embarcacions o persones amb els animals.
  • Tirar-los menjar, begudes, escombraries o qualsevol altre substància sòlida o líquida que els pugui perjudicar.
  • Impedir que es moguin lliurement.
  • Separar al grup d’animals.
  • Produir sorolls i sons forts i estridents perquè s’acostin o s’allunyin.
  • En cas de que generin senyals d’alarma, molèstia o alteració del comportament, cal abandonar la zona sense molestar-los.
  • Si es fereix un animal o hi ha un animal mort o ferit cal avisar al Servi Marítim de la Guàrdia Civil.

S’hi distingeixen 5 zones, amb les següents restriccions:

  • Zona d’exclusió: entre 0 i 60 metres de l’animal. En aquesta zona està totalment prohibit accedir-hi, però si apareixen de sobte a menys de 60 metres, aleshores s’ha de posar el motor en punt mort, s’ha de desembragar o s’ha de parar. Si els que apareixen a menys de 60 metres són dofins o marsopes, aleshores es pot continuar navegant amb la mateixa direcció i velocitat. També és obligatori apagar el sonar i la sonda.
  • Zona de permanència restringida: de 60 a 300 metres de l’animal. En aquesta zona està totalment prohibit entrar-hi si hi ha adults aïllats amb cries o cries aïllades. S’hi poden trobar un màxim de dues embarcacions. En el cas que s’estigui bussejant i s’aproximin cetacis, no es pot interactuar amb ells i si tenen comportaments associats a la vostra presència, aleshores us n’heu d’allunyar.
  • Zona d’aproximació: de 300 a 500 metres de l’animal. En aquesta zona també hi pot haver un màxim de 2 embarcacions esperant per accedir a la zona de permanència restringida. Si s’està bussejant i s’aproximen cetacis, el comportament ha de ser com en l’anterior cas.
  • Zona aèria: espai aeri fins a 500 metres de l’animal i 500 metres d’alçada. Està prohibit accedir-hi.
  • Zona submarina: espai submarí fins a 500 metres de l’animal i 60 metres d’alçada. Està prohibit accedir-hi.

espai_mobil_cetacis copia

Per tant, tal com queda manifest en aquesta normativa d’obligatori compliment, en el cas d’estar navegant i trobar un grup de cetacis està totalment prohibit tirar-se a l’aigua per banyar-se amb ells.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Albirament de cetacis (24 de maig)

Després de la conferència “Navegants del mar: dofins i balenes”, us presentem la última activitat organitzada per All you need is Biology: l’albirament de cetacis. El motiu és l’interès mostrat per algunes persones durant la conferència per realitzar un albirament de cetacis en llibertat.

L’activitat està organitzada en col·laboració amb l’Associació Cetàcea (http://www.associaciocetacea.org/), una entitat sense ànim de lucre que es dedica a l’estudi de les espècies marines del litoral català, els seus hàbitats i ecosistemes; a la protecció del medi marí català i a desenvolupar diferents activitats d’educació i formació.

L’activitat es realitzarà el dissabte 24 de maig, de 9 a 17 hores. El port de sortida i d’arribada serà el de Vilanova i la Geltrú. El preu de l’activitat és de 50 € per persona.

Per a més informació i inscripcions: allyouneedisbiology@gmail.com

Cartell albiraments

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi i seguiment de fauna marina – Baleària

PROJECTE

Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental)

 

INTRODUCCIÓ

El Mar Mediterrani és la residència de moltes espècies de cetacis. De forma permanent, hi viuen el rorqual comú (Balaenoptera physalus), el catxalot (Physeter macrocephalus), el cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas), el cap d’olla gris o dofí de Risso (Grampus griseus), el dofí comú (Delphinus delphis), el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) i el zífid comú o zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris) (Otero, M i Conigliaro, M; 2012, IUCN). D’aquestes 8 espècies, dues estan en perill d’extinció, tres tenen un estat vulnerable de conservació i de la resta se’n desconeix el seu estat de conservació. A més, de forma espontània hi podem trobar fins a 12 espècies més, entre misticets i odontocets. És per aquest motiu que es fa imprescindible conèixer-ne la seva distribució en el Mediterrani per tal de crear Àrees Marines Protegides (AMP) per a la seva protecció.

Tots aquests estan inclosos en els annexos II i IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. De la seva transposició a l’ordenament jurídic espanyol d’aquesta Directiva, els cetacis també queden inclosos als annexos II i V de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, a més de ser inclosos al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. A més, el Reial Decret 1727/2007, de 21 de desembre, estableix mesures de protecció dels cetacis.

A més, el Mediterrani és l’hàbitat de moltes aus marines.

L’àrea d’estudi es centra en el mar Catalano-Balear (Mediterrani Nord-Occidental), limitat a l’est per les Illes Balears i a l’oest per Catalunya i el País Valencià.

 

OBJECTIUS

L’objectiu del projecte és realitzar un estudi i seguiment de la fauna marina, especialment cetacis i aus, per obtenir mapes de distribució, conèixer-ne la seva abundància i èpoques de l’any en que hi són presents… de les espècies més freqüents als nostres mars.

 

METODOLOGIA

Els trajectes d’estudi es fan a bord de ferris de la companyia naviliera Baleària, a les línies Barcelona-Palma-Barcelona i Barcelona-Menorca-Barcelona, tot i que es preveu ampliar a altres línies o destinacions. Les observacions de fauna es fan des de les cobertes del vaixell i des del pont de comandament, des de la sortida del port balear fins a l’arribada al de Barcelona.

En cada albirament s’anota la hora, les coordenades del punt on s’ha realitzat l’albirament, l’espècie, la mida del grup, la distància a la que s’han observat, l’angle, la direcció del vaixell i de l’animal, el comportament respecte el vaixell i el comportament de l’animal, a més de totes les possibles observacions. A més de tot això, en cada albirament s’anoten les condicions meteorològiques.

Els albiraments es realitzen de forma continuada en el temps amb l’objectiu d’obtenir dades fiables.

 

ENTITAT ORGANITZADORA

Biodiversitat Marina, organització sense ànim de lucre nascuda al 2012, és un grup de voluntaris que es dedica a l’estudi de la biodiversitat marina del mar catalano-balear, a més de realitzar activitats divulgatives.

bio-mar

 

EMPRESA PATROCINADORA

L’empresa naviliera Baleària és l’empresa patrocinadora de l’estudi, la qual ofereix una cabina pel trajecte durant la nit i el sopar i dinar de cada trajecte, a més de subvencionar el cost del trajecte.

LOGO FUNDACIO BALEÀRIA

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Acústica

La publicació d’aquesta setmana tracta sobre l’acústica com a tècnica per estudiar els cetacis. Espero que sigui del vostre interès! Recordeu que en publicacions anteriors s’han explicat la telemetria, la fotoidentificació i el marcatge – recaptura.

 

La bioacústica és una tècnica molt utilitzada per estudiar l’ecologia i el comportament dels cetacis, en concret, per estudiar la distribució i abundància d’aquests. Com que molts cetacis produeixen sons específics d’espècies i poblacions, permet la identificació de les espècies presents en un hàbitat, la seva localització i seguiment, la identificació de les poblacions i determinar els patrons estacionals de distribució i d’abundància relativa.

El monitoratge acústic pot classificar-se en dos tipus diferents: monitoratge acústic passiu (PAM) o monitoratge acústic actiu.

TÈCNIQUES ACÚSTIQUES PASSIVES

El so és utilitzat pels cetacis per a moltes funcions diferents: buscar aliment, en el comportament reproductor i per a la comunicació en general. Els cants de les balenes iubartes (Megaptera novaeangliae) se senten a centenars de quilòmetres durant les migracions en les àrees de reproducció; els dofins i marsopes emeten clics d’alta freqüència per tal de buscar i caçar les preses i els dofins emeten xiulets per comunicar-se.

Els censos acústics es realitzen mitjançant hidròfons, que són aparells que enregistren els sons en ordinadors situats en vaixells i que s’utilitzen per calcular l’abundància relativa. Aquests aparells estan adossats a sonoboies, uns sistemes sonar consumibles relativament lleugers que es llencen per tal de buscar i detectar elements submergits. Aquestes sonoboies estan ancorades en llocs remots per tal d’enregistrar sons de baixa freqüència de balenes i presenten també dispositius de gravació acústica anomenats POD (porpoise detector) per monitoritzar l’ús d’àrees costaneres per marsopes i dofins.

El problema dels mètodes passius és que estan limitats a les vocalitzacions dels individus.

S’han utilitzat els censos acústics per tal d’estudiar la distribució i abundància de catxalots (Physeter macrocephalus), marsopes i dofins.

TÈCNIQUES ACÚSTIQUES ACTIVES

Els sonars militars actius de baixa freqüència han causat alguns avaraments de cetacis, de manera que han estat limitats a la recerca. Malgrat això, el sonar actiu té molt potencial en estudis ecològics: paradoxalment, poden utilitzar-se per millorar la conservació d’aquests organismes. El sonar omnidireccional (com ara el sistema SIMRAD SH80) mostra un gran potencial com a eina de detecció de mamífers marins. Com a detector seria important per estudiar els moviments, prevenir les col·lisions amb vaixells i per estudiar el seu comportament.

Mitjançant aquests sonars es pot estimar l’àrea d’abast (TS, de l’anglès target strenght), mitjançant l’equació següent:

TS = dBI – SL + TVG + Cal

on dBI és el nivell de decibels rebuts, SL és el nivell de la font del sonar, TVG és el guany variable amb el temps generat per cada observació utilitzant un CTD i Cal és el valor de correcció obtingut amb una esfera de carbó de tungstè. El TVG es calcula de la següent manera:

TVG = 40 · log(R) + 2Rα

on R és el rang i α és el coeficient d’absorció.

Si vols ampliar la informació, pots consultar aquí:

ANILAM, RESEARCH AND CONSERVATION, Métodos de investigación de cetáceos: http://www.alnilam.info/index.php/es/investigacion/inv-metodos

AUSTRALIAN GOVERNMENT, DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, Non-lethal research techniques for studying whales: http://www.environment.gov.au/coasts/species/cetaceans/publications/fs-techniques.html

BERNASCONI, M et al. Use of active sonar for cetacean conservation and behaviorial-ecology studies: a paradox? Proceedings of the Institute of Acoustics, 2009, Vol. 31. Pt. 1

TRUJILLO, F & DIAZGRANADOS, M. C., Curso de técnicas de estudio de mamíferos acuáticos: manual básico, La Isla de los Delfines – Fundación Omacha, 2005

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Reconeixement individual: Fotoidentificació i marcatge – recaptura

En aquesta tercera publicació sobre les tècniques d’estudi de cetacis ens centrem en aquelles que permeten el reconeixement individual. En concret ens centrem en la fotoidentificació i el marcatge – recaptura.

El reconeixement individual consisteix en la identificació dels organismes per marques naturals, permanents i distintives.

FOTOIDENTIFICACIÓ

La seva fotografia és molt útil per a estudis de mida poblacional, viabilitat poblacional, d’ús d’hàbitat, supervivència, moviments i reproducció. És important ressaltar que la fotoidentificació no és un estudi en sí, sinó una eina per fer altres estudis.

La fotoidentificació presenta una sèrie d’avantatges, les quals són: no és necessari capturar o manipular els animals; és relativament accessible i poc costós; permet crear catàlegs regionals que poden ser comparats i així establir patrons de migració o residència; permet estudiar la fidelitat grupal dels individus reconeguts a un mateix grup i associacions d’individus; permet implementar estudis de marca i recaptura i, així, estimar  la mida d’una població; i permet establir edats de maduració sexual, intervals de criança, longitud de la cura parental, edat reproductiva i longevitat si es realitza un seguiment dels individus des de les seves primeres etapes.

Presenta també una sèrie de limitacions: és necessari tenir bona experiència fotogràfica i conèixer el comportament de l’espècie objecte d’estudi.

Hi ha una sèrie de consideracions per implementar aquesta tècnica:

1-      Aproximació als animals. Serà diferent segons l’espècie i per això cal conèixer el seu comportament. En dofins costaners es farà amb embarcacions petites fent el mínim soroll, i l’aproximació es realitzarà des del darrere i lateralment, amb la millor direcció per tenir una bona il·luminació. En iubartes i catxalots es faran des del darrere i s’esperarà al moment de realitzar una immersió.

2-      Equip necessari. No es poden utilitzar càmeres amb autoenfocament. Es recomanen aparells de 35 mm, amb lents zoom ben lluminosos, que resisteixin la humitat i la sal i amb velocitats d’exposició més altes a 1/1000.

3-      Tipus de notes. És recomanable desenvolupar un formulari on apuntar la informació de data, hora, lloc, número d’animals al grup, espècie, número de fotos realitzades, esforç de fotoidentificació (temps), fidelitat grupal i dades generals de comportament.

4-      Requeriments fotogràfics. S’han de fotografiar els animals individualment, excepte en els casos de mare – cria. S’han de realitzar amb l’animal el màxim de perpendicular possible a la càmera i sense que el dors estigui arquejat per enregistrar les marques. S’han de prendre les fotos des de l’angle que millor il·luminació doni a l’animal i és important anotar de quin costat de l’animal s’han fet. S’aconsella realitzar entre 5 i 10 fotografies de cada animal i, a posteriori, es selecciona la millor fotografia de cada animal i s’estableix com a “individu tipus”. Des de CIRCE han elaborat un manual de com s’han de realitzar les fotografies de fotoidentificació de cetacis: http://www.circe.biz/files/Comohacerfotosdecetaceos.pdf

5-      Anàlisi de les fotografies. Un cop realitzades les fotografies, és important associar diferents característiques (osques, cicatrius, patrons de coloració…) per facilitar el reconeixement dels individus. Per a cada espècie de cetaci s’han proporcionat mètodes de classificació i identificació que impliquen un conjunt de criteris. Defran et al (1990) utilitza un mètode de dorsal fin ratio amb animals amb dues osques a l’aleta dorsal, i Whitehead (1990) utilitza un sistema de traçat digital del marge de l’aleta caudal dels catxalots.

 

MARCATGE – RECAPTURA

El mètode de marcatge – recaptura és útil per poblacions que s’agreguen en llocs específics cada any. Aquest mètode s’aplica a dues categories: a poblacions tancades i a poblacions obertes. És en poblacions tancades on s’aplica més, però necessita que es compleixin una sèrie de supòsits: que no hi hagi ni mortalitat ni naixements i no hi hagi immigració ni emigració; supòsits que difícilment es compleixen.

L’estimador de Lincoln – Petersen va ser dissenyat per a poblacions tancades; en el qual, a més dels supòsits anteriors, s’hi afegeix que tots els animals tenen la mateixa probabilitat de ser detectats i que les marques no es perden. Consisteix en marcar una mostra de M animals d’una població de mida desconeguda N, es retornen a la població i es capturen novament un nombre C d’animals. Suposant que d’aquests C animals, R estaven marcats (recapturats), podem calcular la mida poblacional: N = (M·C) / R

L’estimador de Jolly – Seber va ser dissenyat per a poblacions obertes. Assumeix que cada animal present a la població en un temps del mostreig té la mateixa probabilitat de captura, cada animal marcat en la captura inicial té la mateixa probabilitat de sobreviure fins el següent mostreig, les marques no es perden i que tots els mostrejos són instantanis.

Mida poblacional. La mida poblacional s’estudia mitjançant el marcatge – recaptura, de manera que si es compleixen una sèrie de presumpcions, es pot estimar l’abundància. Els registres de recaptura d’una sèrie de mostres es compilen en històries de captura, que s’utilitzen per estimar la mida poblacional. La fotoidentificació només es pot aplicar en espècies amb individus que tenen marques naturals permanents. S’ha utilitzat en dofins mulars (Tursiops truncatus), orques (Orcinus orca), iubartes (Megaptera novaeangliae) i balenes blaves (Balaenoptera musculus). En alguns casos es combinen amb estudies d’estudi de l’ADN.

Paràmetres de supervivència i reproducció. Els animals marcats foren una cohort monitoritzable durant un període de temps, de manera que les dades sobre recaptura en següents ocasions dóna informació de la supervivència i reproducció. S’ha utilitzat en iubartes (Megaptera novaeangliae), balenes grises (Eschrichtius robustus), orques (Orcinus orca) i dofins mulars (Tursiops truncatus). També són útils per estudiar l’edat del primer part, el interval entre naixements i les taxes de reproducció. Cal un mostreig intensiu, però la informació és molt difícil d’obtenir per altres mètodes.

 

La bibliografia utilitzada per escriure aquest article ha estat:

ANILAM, RESEARCH AND CONSERVATION, Métodos de investigación de cetáceos: http://www.alnilam.info/index.php/es/investigacion/inv-metodos

AUSTRALIAN GOVERNMENT, DEPARTMENT OF THE ENVIRONMENT, Non-lethal research techniques for studying whales: http://www.environment.gov.au/coasts/species/cetaceans/publications/fs-techniques.html

TRUJILLO, F & DIAZGRANADOS, M. C., Curso de técnicas de estudio de mamíferos acuáticos: manual básico, La Isla de los Delfines – Fundación Omacha, 2005

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.