Arxiu d'etiquetes: chelonia mydas

La naturalesa en temps de guerra

El món actual viu temps convulsos. Notícies relacionades amb el terrorisme, el narcotràfic, els cops d’estat, la crisi dels refugiats o les nombroses guerres encara presents inunden les nostres pantalles dia rere dia. I, en un biaix totalment comprensible, l’atenció es centra, gairebé exclusivament, en les persones i els països involucrats. Però (i és una cosa que em pregunto cada vegada que miro el telenotícies) què passa amb la natura en aquestes regions castigades per la violència? En aquesta entrada repassem els conflictes armats més importants en l’actualitat i les seves conseqüències sobre la naturalesa del seu entorn.

INTRODUCCIÓ

Qualsevol acció humana té repercussions sobre la vida natural, i encara més les guerres, destructores intrínseques. Amb elles vénen associats una sèrie de perjudicis sobre la vida silvestre com són la desforestació, la degradació del sòl, la contaminació o la caça, entre molts altres. La primera vegada que es va prendre realment consciència del gran impacte de les guerres sobre la naturalesa va ser amb la Guerra de Vietnam. L’exèrcit nord-americà, en la seva lluita contra un enemic invisible, va llançar més de 75 milions de litres d’herbicides sobre les selves, amb l’objectiu de defoliar els arbres i poder trobar, d’aquesta manera, als seus enemics. No obstant això, i malgrat aconseguir parcialment el seu objectiu (tots sabem com va acabar aquella guerra) la naturalesa va ser greument danyada. En un estudi dut a terme a Vietnam a mitjans dels 80 es va trobar que, en una àrea on abans habitaven entre 145 i 170 espècies d’ocells i entre 30 i 55 espècies de mamífers tan sols quedaven 24 i 5 espècies, respectivament.

800px-us-huey-helicopter-spraying-agent-orange-in-vietnam
Un helicòpter Huey de les forces armades nord-americanes sobrevola les selves del Vietnam mentre les ‘banya’ amb Agent Taronja. L’Agent Taronja va ser un potent herbicida i defoliador usat pels Estats Units durant la guerra amb l’objectiu de fer més visibles els enemics ocults a la selva. Un sol avió podia defoliar desenes d’hectàrees en un sol vol. El govern dels Estats Units va arribar a gastar-se 60 milions de dòlars anuals en l’Agent Taronja. Font: Zmescience.

Altres guerres, com la Guerra Civil de Rwanda, a part de deixar més de 500.000 morts i 2 milions de desplaçats, va deixar la naturalesa del país en un estat de crisi absoluta. Al Parc Nacional d’Akagera, un dels entorns més emblemàtics del país, la desforestació va fer estralls: es van perdre 200.000 de les 300.000 hectàrees de bosc en tan sols 3 anys, i el 90% dels grans mamífers.

Però, què està passant en l’actualitat? Com estan afectant les guerres d’avui dia a la supervivència de la natura? Aquí repassem els conflictes actuals més importants i la seva difícil coexistència amb la vida salvatge de la regió.

El Conflicte palestí-israelià (1948-actualitat)

Encara que l’última guerra entre Israel i Palestina va començar el 2005, la violència entre els dos països ha estat present des de la creació de l’estat d’Israel. Milers de persones han mort durant dècades, i milions han estat desplaçades en contra de la seva voluntat. I, és clar, la natura no n’ha sortit indemne.

Un dels casos més sonats va ocórrer en 2006. L’exèrcit israelià va bombardejar dos tancs de pretróleo propers a una central elèctrica de Jieh, al Líban (país on es trobava Hezbollah, un grup terrorista rival d’Israel) provocant l’abocament d’entre 10.0000 i 15.000 metres cúbics de petroli al Mediterrani. Aquesta marea negra es va estendre al llarg de 90 km de la costa del Líban, portant la mort amb ella. A més, va afectar greument l’hàbitat de la tortuga verda (Chelonia mydas) en un dels pocs espais ben preservats que encara tenia aquesta espècie al Mediterrani.

2316325_xl
El bombardeig de dos tancs de petroli per part de l’exèrcit israelià va deixar 80 km de costa del Líban en una situació semblant a la de la imatge. En 2014, la Assemblea de les Nacions Unides va instar a l’Israel a compensar amb 856,4 milions de dòlars al Líban per aquesta catàstrofe mediambiental. Font: hispantv.

No obstant això, a principis de 2016 van sortir a la llum unes imatges que dirien encara més l’atenció internacional: desenes d’animals del zoo de Gaza van aparèixer completament momificats, després de patir una terrible agonia i morir de fam. Va passar en dues ocasions des que es va obrir el zoo en 2007, però la fam més forta va tenir lloc el 2014, arran d’un conflicte entre Israel i les forces palestines de Hamas. Es calcula que uns 80 animals van morir de fam, entre ells cocodrils, tigres, babuins o porcs espins. Quan els serveis de rescat van poder arribar al zoo, només quedaven 15 animals amb vida, molts d’ells amb greus símptomes de desnutrició.

gaza-zoo-2
El zoo de Gaza es va fer mundialment conegut a causa de les impactants imatges de cossos momificats arran de la forta fam que va causar la guerra. Segons Abu Diab Oweida, el propietari del zoo, els cossos van ser momificats perquè tothom veiés que fins als animals es veien afectats per la guerra. Font: Dailymail.
caballos-muertos
Els continus bombardejos a la franja de Gaza causen nombroses víctimes, com la d’aquests equins que apareixen a la imatge. Lamentablement, la fi del conflicte sembla llunyana. Font: helpinganimalsingaza.

Segona Guerra del Congo (1998-2003)

Aquesta guerra, també coneguda com la Gran Guerra d’Àfrica o la Guerra Mundial Africana, ha provocat la mort de més de 5 milions de persones des de llavors, el que li ha brindat el dubtós honor de ser el conflicte armat més mortífer des de la Segona Guerra Mundial. Encara que oficialment va acabar en 2003 i hi ha un govern electe des de 2006, la República Democràtica del Congo viu sotmesa en un estat d’inestabilitat propi d’un país en guerra.

Els guerrillers fan servir els nombrosos recursos naturals del país per obtenir diners i així poder continuar amb la guerra. I l’ivori és el bé més preuat, el que produeix més beneficis. És per això que les poblacions delefant africà (Loxodonta africana) s’han vist reduïdes en un 90% des de l’inici dels conflictes armats. Pitjor li ha anat al rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni) una subespècie del rinoceront blanc. Es creu que els seus últims exemplars, 2 mascles i 2 femelles residents al Parc Nacional Garamba, van morir entre 2006 i 2008 a les mans dels guerrillers, provocant l’extinció d’aquesta subespècie.

gorila-de-montana
El goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei), del que tan sols queden 700 exemplars en llibertat, viu gairebé exclusivament a les muntanyes Virunga, un territori compartit per la República Democràtica del Congo, Rwanda i Uganda. A la imatge, un goril·la de muntanya mort per causes desconegudes al 2007. Es creu que els guardaboscos van estar implicats en la mort. Font: The Guardian.

El ‘bushmeat’ o menjar d’animals salvatges, és un altre gran problema derivat dels nombrosos conflictes militars al país. Arran de la pobresa extrema, molts vilatans s’han vist obligats a caçar per sobreviure. I un dels grups més perjudicats ha estat el dels primats. Les poblacions dels grans primats, en un altre temps comptades per milions, s’han vist reduïdes dràsticament. Es creu que queden tan sols 200.000 goril·les de plana, 100.000 ximpanzés i 10.000 bonobos en llibertat.

bonobo-killed
Els bonobos (Pan paniscus), són els nostres parents més propers, i un dels animals més amenaçats al Congo. És una espècie endèmica d’aquest país, però està sent fortament caçat per menjar i, més recentment, per servir com menjar al mercat asiàtic. Exemplars com el de la imatge poden ser fàcilment trobats en els mercats de Kinshasa i Brazzaville. Font. National Geographic.

Guerra Civil de Síria (2011-actualitat)

Sens dubte la guerra en actiu de la qual més sentim parlar. Aquest conflicte ha costat la vida a més de 500.000 persones i ha provocat una de les crisis humanitàries més importants del nostre temps: s’estima que hi ha més de 10 milions de refugiats per culpa de la guerra. Els que s’han quedat a Síria, s’han anat desplaçant des de l’interior a la zona costanera, constituint una gran amenaça per als boscos de la regió. Segons Aroub Almasri, un ecologista del govern sirià, la majoria de gent necessita menjar, electricitat i combustible per cuinar i escalfar-se, amb el que han començat a talar els boscos de la zona, la majoria en àrees protegides. A part del propi impacte de la desforestació, es sumen un gran nombre de focs que s’han anat estenent per la regió en els últims temps. Una àrea especialment afectada es tracta del bosc de Fronlok, a la frontera amb Turquia. En aquestes muntanyes el grau d’endemisme és alt, i hi ha el perill que moltes espècies desapareguin de la zona, especialment un tipus d’encino, el Quercus cerris, nadiu de la regió i que comença a estar amenaçat.

A causa de la fragmentació de l’hàbitat, es creu que una espècie icònica de la Mediterrània i catalogada com en perill crític d’extinció per la UICN, s’ha extingit a Síria. Es tracta del ibis ermità (Geronticus eremita), una au del qual només queden 500 individus en llibertat i que està present només en tres països: Marroc, Turquia i Síria. Malgrat l’enorme esforç de Síria per mantenir una població estable en el seu territori, la guerra va acabar amb els últims individus d’aquesta espècie a la regió. Tan sols queda un individu de l’espècie, una femella anomenada Zenobia, que va ser vista per última vegada a Palmira abans que les tropes de l’ISIS entressin a la ciutat.

ibis-eremita
Sembla que els nombrosos esforços realitzats pel govern de Síria en els primers anys del segle XXI han estat insuficients per salvar de l’extinció a aquesta emblemàtica espècie. Abans present en grans parts d’Europa (des d’Àustria a la Península Ibèrica) el ibis ermità compta amb les poblacions més importants al Marroc, el seu últim reducte en estat natural. Font: New Scientist.

Guerra de Líbia (2014-actualitat)

Després de la guerra civil de Líbia, que va culminar amb la caiguda del coronel Gaddafi, el país s’ha vist arrossegat a una espiral de violència afavorida pels nombrosos grups armats que governen el país. La importació de carn de l’exterior s’ha detingut, i els propietaris de les ovelles, cabres i camells guarden als seus animals com si d’or es tractés a causa del desproveïment. A causa d’això, els grups armats s’estan dirigint al sud del país, on l’anarquia impera al seu aire, per proveir-se de menjar provinent d’animals salvatges.

Una de les espècies més perjudicades ha estat la gasela de Loder (Gazella leptoceros), catalogada com amenaçada segons la UICN i amb les seves poblacions en franc descens. Fa deu anys la població no superava els diversos centenars d’individus, i es creu que avui dia la situació és molt pitjor.

slender-horned_gazelle_cincinnati_zoo
La gasela de Loder és nativa del nord d’Àfrica, on queden menys de 2500 individus. Les milícies fan servir la seva carn per alimentar-se o vendre-la al mercat libi, on escasseja. Font: Creative Commons.

Però les gaseles no són l’úniques perjudicades pel vandalisme i impunitat regnants a Líbia. Gran quantitat d’aus migratòries, que han de creuar el país africà en el seu camí cap a Europa, són abatudes pels caçadors. A més, els oasis que fan servir per descansar estan sent oberts pels caçadors, el que provoca que centenars de grues, ànecs, garses i flamencs siguin aniquilats sense que ningú pugui fer res.

A més, l’efecte de la guerra de Líbia sobre la naturalesa no queda dins de les seves fronteres. El 2015, prop d’uns cadàvers d’elefant de Mali, una subespècie d’elefant greument amenaçada, es van trobar armes provinents de Líbia. Es creu que l’ivori dels elefants de Mali està servint per finançar a les milícies líbies.

A slaughtered elephant is seen in Bambara-Maoude
Els elefants de Mali són una de les dues úniques poblacions d’elefants que viuen al desert. L’últim cens aeri (de 2007) va revelar la presència de tan sols 350 individus al país. El 2015 es van trobar 80 individus caçats, amb el que els pronòstics no són gens favorables: els científics creuen que la població s’extingirà en 3 anys Font: Reuters.

Guerra del Govern Colombià contra les FARC i altres milícies (1964-2016)

Malgrat l’acord de pau assolit fa poc mesos entre el govern colombià i les FARC, les ferides, tant socials com mediambientals, trigaran molt de temps a tancar-se. Durant molt de temps les milícies s’han finançat en gran part dels diners generats pels cultius il·legals de cocaïna. Emplaçades en el més profund de la selva colombiana, milers d’hectàrees de bosc primigeni han estat aclarides per a la construcció de laboratoris i la sembra de cultius de coca. A més, en un intent per acabar amb aquest tipus de cultius il·legals, el govern ha fumigat extenses zones de selva amb glifosat, un herbicida que, tot i ser considerat inofensiu, ha pogut provocar la mort d’aus, petits mamífers i insectes, deixant sense suport a la gent que viu de la caça. Un altre problema afegit és que els cultius d’ús il·lícit s’han estès a les zones protegides. Així doncs, segons un informe de Parcs Naturals de Colòmbia, les FARC estaven presents en 37 àrees protegides del país, i es van detectar, a més, 3791 hectàrees de coca sembrada.

No obstant això, l’activitat il·lícita que més amenaça la naturalesa de Colòmbia és la mineria il·legal, una de les activitats més lucratives per als grups armats. I és que, mentre 1 kg de coca es ven a uns 4.3 milions de pesos, un d’or es ven a 85 milions de pesos, unes 20 vegades més. Per aquest motiu, grans extensions de selva han estat destruïdes per les màquines retroexcavadores per obrir mines d’or (el 60%), coltan (25%), carbó (10%) i tungstè (5%). La desforestació derivada de la mineria il·legal arriba a xifres inimaginables: entre el 1990 i el 2010 es van deforestar, de mitjana, 310.349 hectàrees de selva a l’any, és a dir, 6.206.000 hectàrees en tot aquest temps, o el que és el mateix, el 5.4% de la superfície de Colòmbia.

mineria-ilegal2
Per a l’extracció de l’or s’utilitzen mercuri i cianur, metalls altament contaminants. S’estima que al voltant de 200 tones de mercuri van a parar, cada any, a rius colombians. Això ha provocat que almenys 90 rius estiguin contaminats per aquest tipus de metalls, afectant a la fauna i flora local. Font: Semana.
Finalment, les accions dutes a terme per les FARC contra les extraccions petrolieres ha causat greus vessaments de cru en àrees d’alt valor ambiental. És el cas, per exemple, del vessament de 492 litres de petroli a Puerto Assís, Putumayo, al juny de 2015. Les FARC van interceptar un comboi que contenia tancs amb petroli i els vessar, afectant a 9 aiguamolls i estenent el petroli al llarg del riu Putumayo.
petroleo-derramado
Els atacs sistemàtics de les FARC contra la indústria petroliera van arribar, tan sols a la província de Putumayo, als 132 el 2013. Els hidrocarburs contaminen els sòls i romanen aquí durant anys. A l’aigua, el petroli, causa del seu consum d’oxigen, crea condicions anòxiques que provoca la mort dels peixos propers. Font: elcolombiano.

Guerra d’Afganistan (2001-2014)

Tant l’última guerra de l’Afganistan com l’anterior van tenir un fort impacte sobre la vida salvatge de la regió. Es calcula que entre el 1990 i el 2007 més d’un terç dels boscos de l’Afganistan van ser talats, tant per refugiats per utilitzar la fusta per cuinar, combustible o construcció com per les indústries de la fusta, que talen impunement els boscos de la regió.

Malgrat tot, les notícies són més optimistes del que s’esperaria d’un país sumit en la guerra durant dècades. Entre els anys 2006 i 2009 es van realitzar, a la província de Nuritán, els primers censos des de la dècada dels 70, amb l’ajuda de càmeres-trampa, l’estudi de la femta i la realització de transsectes. Els resultats van ser encoratjadors: es van observar 18 óssos negres, 280 exemplars de porc espí, moltes guineus vermelles, llops grisos i xacals daurats, alguns gats salvatges, civetes de les palmeres i macacos rhesus i, sobretot, es va detectar la presència del esquiu lleopard de les neus (Panthera uncia), en concret de 3 individus diferents.
leopardo-de-las-nieves
Càmeres de foto-trampeig van aconseguir fotografiar a l’esquiu lleopard de les neus a les agrestes muntanyes afganeses. Sens dubte, una notícia esperançadora per a la seva conservació. Font: James Nava.
No obstant això, encara no es pot cantar victòria. La gran quantitat de bombes llançades durant anys van fer efecte en l’abundància d’aus migratòries. Moltes de les aus van morir directament per l’impacte de les bombes o enverinades a l’entrar en contacte amb aigua contaminada. Altres, però, van variar el seu rumb a causa dels bombardejos i ja no creuen el país. És el cas de la grua siberiana (Grus leucogeranus), una espècie críticament amenaçada d’extinció per la UICN i que no s’ha tornat a veure a l’Afganistan des del 1999. A més, a causa de la guerra ia la incipient economia afganesa, centenars de caçadors es veuen obligats a atrapar ocells vius per al seu posterior contraban cap a països àrabs rics. Aquesta situació ha propiciat que, en algunes regions de l’Afganistan, l’observació d’aus migratòries hagi baixat un 85% des de l’inici de la guerra.
afganistan-pajaros
Segons el director de Protecció Ambiental de l’Afganistan, cada any al voltant de 5000 aus són caçades per contraban, sobretot en les regions de Syed Khel i Kohistan. Moltes de les avitardes hubara (Chlamydotes undulata) i diferents tipus de falcons són enviats als països rics del Golf per servir com a mascotes. A la imatge, caçadors afganesos al costat de les seves gàbies rudimentàries. Font: focusingonwildlife.

El conflicte de Corea (1950-actualitat)

La Zona Desmilitaritzada de Corea és la prova que fins a alguna cosa tan tràgic com una guerra pot portar conseqüències positives. Arran de la pau acordada pels dos països el 1953, es va dur a terme la creació de la zona desmilitaritzada de Corea, una franja de terra de 4 km d’ample i 250 km de llarg que separa els dos països. La zona, que compta amb una forta presència militar de prop de 2 milions de soldats, ha romàs pràcticament inalterada i escassament habitada des de llavors.
separacion-corea
La zona desmilitaritzada de Corea, o ZDC, separa els dos països gràcies a una zona ‘buffer’ de 4 km d’ample. En aquest enclavament es solen celebrar les infreqüents i tenses reunions entre els mandataris d’ambdós països. Font: Creative Commons.
La zona es caracteritza per posseir una gran riquesa topogràfica i alta varietat d’ecosistemes, el que li permet ostentar una gran diversitat. Algunes expedicions científiques s’han pogut documentar més de 1.100 espècies de plantes, 80 espècies de peixos, 50 de mamífers i centenars d’aus. A més, és una freqüent parada per a moltes espècies d’aus migratòries que es dirigeixen cap a Mongòlia, Filipines o Austràlia.
zdc2
La zona té una gran riquesa florística i faunística. Cérvols, óssos, senglars i gran quantitat d’aus poblen el territori. Es creu, fins i tot, que podria contenir alguns individus de tigre siberià, habitant habitual de la zona abans de l’ocupació japonesa de Corea. Font: BBC.
Recentment, gràcies a la millora de les relacions entre els dos països, la zona pot ser visitada per tan sols uns 43 euros. A més, a causa del seu excepcional estat de conservació i alta diversitat, estan sorgint campanyes per convertir la zona en una àrea protegida. Una d’aquestes campanyes, la DMZ Fòrum, proposa declarar la zona Patrimoni de la Humanitat i Parc Mundial per la Pau, i poder protegir-la així d’un possible desenvolupament urbanístic el dia en què s’assoleixi la pau entre els dos països.
zdc
La zona ha rebut nombrosos suports per convertir-la en una reserva natural que la protegeixi d’una possible explotació futura. Entre les personalitats que han donat suport al pla es troben l’ex-president dels Estats Units, Bill Clinton, o el fundador de la CNN, Ted Turner. Font: BBC.

BIBLIOGRAFIA

DeWeerdt, Sarah (January 2008). “War and the Environment”. World Wide Watch. 21
King, Jessie (8 July 2006). “Vietnamese wildlife still paying a high price for chemical warfare”. The Independent.
Kanyamibwa S (1998). Impact of war on conservation: Rwandan environment and wildlife in agony. Biodiversity and Conservation, 7: 1399-1406.

Ricard-català

Anuncis

Nature in times of war

The actual world  is in turmoil. News related to terrorism, drug trafficking, coups d’état,  refugees crisis or the numerous wars still present flood our screens day after day. And, in a completely understandable bias, the focus is almost exclusively on the people and countries involved. But (and it’s something I ask every time I watch the news) what happens to nature in these regions punished by violence? In this entry we review the most important armed conflicts nowadays and their consequences for the nature surrounding them.

INTRODUCTION

Any human action has repercussions on natural life, and even more wars, intrinsically destructive. A series of damages on the wildlife are associated with them such as deforestation, soil degradation, pollution or hunting, among many others. The first time we really became aware of the great impact of the wars on nature was in the Vietnam War. The US army, in its fight against an invisible enemy, threw more than 75 million liters of herbicides into the jungles, in order to defoliate the trees to find their enemies. However, despite partially achieving its objective (we all know how that war ended) nature was seriously damaged. A study carried out in Vietnam in the mid-1980s found that there were only 24 birds and 5 mammals in an area where there were previously between 145 and 170 birds and between 30 and 55 mammals.

800px-us-huey-helicopter-spraying-agent-orange-in-vietnam
A Huey helicopter from the US military overhangs the jungles of Vietnam while ‘bathing’ them with orange agent. Agent Orange was a potent herbicide and defoliant used by the United States during the war to make more visible enemies hidden in the jungle. A single plane could defoliate tens of hectares in a single flight. The US government spent $ 60 million a year on Agent Orange. Source: Zmescience.

Other wars, such as the Civil War in Rwanda, apart from causing more than 500,000 deads and displacing more than 2 million of people, left the nature of the country in a state of absolute crisis. In the Akagera National Park, one of the most emblematic environments in the country, deforestation wreaked havoc: 200,000 of the 300,000 hectares of forest were lost in just 3 years, as well as 90% of large mammals.

But what is happening today? How are the wars of today affecting the survival of nature? Here we review the most important current conflicts and their difficult coexistence with the wildlife of the region.

Israeli-Palestinian Conflict (1948-present)

Although the last war between Israel and Palestine began in 2005, violence between the two countries has been present since the creation of the state of Israel. Thousands of people have been dead for decades, and millions have been displaced against their will. And, of course, nature has not come out unscathed.

One of the most famous cases occurred in 2006. The Israeli army bombarded two oil tanks near a power station in Jieh, Lebanon (where a terrorist group called Hezbollah was emplaced) causing a spill of 10,0000 and 15,000 cubic meters of oil in the Mediterranean sea. This black tide spread along 90 km of the coast of Lebanon, carrying the death with it. In addition, this phenomenon severely affected the habitat of the green turtle (Chelonia mydas) in one of the last well-preserved places that this species still had in the Mediterranean basis.

2316325_xl
The bombing of two oil tanks by the Israeli army left 80 km of the Lebanese coast as can be seen in the image. In 2014, the United Nations Assembly urged Israel to compensate Lebanon with $ 856.4 million for this environmental catastrophe. Source: hispantv.

However, in early 2016, images that would call even more international attention came to light: dozens of animals from the Gaza zoo appeared completely mummified after suffering a terrible agony and starving. It happened twice since the zoo opened in 2007, but the strongest famine took place in 2014, following a conflict between Israel and Hamas’s Palestinian forces. It is estimated that about 80 animals died because of famine, including crocodiles, tigers, baboons or porcupines. When rescue services were able to reach the zoo, only 15 animals remained alive, many of them with severe symptoms of malnutrition.

gaza-zoo-2
The Gaza zoo became the World’s Worst Zoo due to the shocking images of mummified bodies as a result of the famine that caused the war. According to Abu Diab Oweida, the owner of the zoo, the bodies were mummified so that everyone could see that even the animals were affected by the war. Source: Dailymail.
caballos-muertos
The continuous bombing in the Gaza Strip cause numerous casualties, such as those of the horses in the picture. Unfortunately, the end of the conflict is still so far. Source: helpinganimalsingaza.

Second Congo War (1998-2003)

This war, also known as the Great War of Africa or the African World War, has caused the death of more than 5 million people since then, which has given it the dubious honor of being the deadliest armed conflict since The Second World War. Although the war officially ended in 2003 and there is an elected government since 2006, the Democratic Republic of the Congo lives in a state of instability typical of a country at war.

The guerrillas use the country’s many natural resources to obtain money so they can continue the war. And ivory is the most precious commodity, the one that produces the most benefits. That is why African elephant populations (Loxodonta africana) have been reduced by 90% since the beginning of the conflicts. Something worse has occurred to the northern white rhinoceros (Ceratotherium simum cottoni) a subspecies of the white rhinoceros. Its last specimens, 2 males and 2 females living in the Garamba National Park, are believed to have died between 2006 and 2008 at the hands of the guerrillas, causing the extinction of this subspecies.

gorila-de-montana
The mountain gorilla (Gorilla beringei beringei), with an estimated population of  only 700 individuals, lives almost exclusively in the Virunga Mountains, a territory shared by the Democratic Republic of Congo, Rwanda and Uganda. In the picture, a mountain gorilla killed by unknown causes in 2007. It is believed that the rangers were involved in his death. Source: The Guardian.

Bushmeat, or the food coming from wild animals, is another major problem stemming from the numerous military conflicts in the country. In the wake of extreme poverty, many villagers have been forced to hunt to survive. And the primates has been one of the most harmed groups. The populations of the great primates, once counted by millions, have been drastically reduced. It is believed that there are only 200,000 lowland gorillas, 100,000 chimpanzees and 10,000 bonobos in freedom.

bonobo-killed
Bonobos (Pan paniscus) are our closest relatives, and one of the most threatened animals in the Congo. It is endemic to this country, but is being heavily hunted for food and, more recently, to serve as a delicacy to the Asian market. Specimens such as it appears in the image can easily be found in the markets of Kinshasa and Brazzaville. Source. National Geographic.

Syrian Civil War (2011-present)

Undoubtedly, the most famous war at the moment. This conflict has killed more than 500,000 people and has caused one of the most important humanitarian crises of our time: it is estimated that there are more than 10 million of refugees because of the war. Those who have remained in Syria, have been displaced from the interior to the coastal zone, becoming a great threat to the forests of the region. According to Aroub Almasri, a Syrian government environmentalist, most people need food, electricity and fuel to cook and warm up, which has lead to clear the area’s forests, mostly in protected areas. Apart from the severe impact of deforestation, there are also a large number of fires that have been spreading throughout the region in recent times. A particularly affected area is the Fronlok forest on the border with Turkey. In these mountains the degree of endemism is high, and many species are at a serious risk of disappearing from the area, especially a type of oak, Quercus cerris, native to the region and which would begin to be threatened.

Due to the fragmentation of the habitat, it is believed that an iconic species of the Mediterranean zone and classified as critically endangered by IUCN has become extinct in Syria. It is the bald ibis (Geronticus eremita), a bird of which only 500 individuals remain and is present only in three countries: Morocco, Turkey and Syria. In spite of Syria‘s enormous effort to maintain a stable population in its territory, the war wiped out the last individuals of this species in the region. Only one individual of the species remains, a female named Zenobia, who was seen for the last time in Palmyra before ISIS troops entered the city.

ibis-eremita
It seems that the numerous efforts made by the Syrian government in the early years of the twenty-first century have been insufficient to save this iconic species from extinction. Formerly present in large parts of Europe (from Austria to the Iberian Peninsula) the bald ibis has the most important populations in Morocco, its last redoubt in the natural state. Source: New Scientist.

Second Libyan Civil War (2014-present)

After the first Libyan civil war, which ended with the fall of Colonel Gaddafi, the country entered into a spiral of violence sponsored by the numerous armed groups that control the country. The importation of meat from abroad has stopped, and the owners of sheep, goats and camels keep their animals as if they were gold because of shortages. Because of this, armed groups are heading to the south of the country, where anarchy prevails and there are a lot of wild animals to take advantage of.

One of the most harmed species has been the rhim gazelle (Gazella leptoceros), classified as threatened by IUCN and with its populations in decline. Ten years ago the population did not exceed several hundred individuals, and it is believed that today the situation is much worse.

slender-horned_gazelle_cincinnati_zoo
Rhim gazelle is native to North Africa, where there are less than 2,500 individuals. The militias use their meat to feed or sell it in the Libyan market, where it is scarce. Source: Creative Commons.

But the gazelles are not the only ones harmed by the banditry and impunity reigning in Libya. Large numbers of migratory birds, which have to cross the African country on their way to Europe, are slaughtered by hunters. In addition, the oases that they use to rest are being opened by the hunters, which causes that hundreds of cranes, ducks, herons and flamingos are annihilated without anyone can do anything.

In addition, the effect of the Libyan war on nature does not remain within its borders. In 2015, weapons from Libya were found near elephant corpses in Mali, a heavily threatened elephant subspecies. It is believed that the ivory of the Mali elephants is serving to finance the Libyan militias.

A slaughtered elephant is seen in Bambara-Maoude
Mali’s elephants are one of the only two populations of elephants living in the desert. The last air census (2007) revealed the presence of only 350 individuals in the country. In 2015, 80 elephant were hunted, so the forecasts are not at all flattering: scientists believe that the population will die out in 3 years. Source: Reuters.

The Colombian government against the FARC and other guerrillas (1964-2016)

Despite the peace agreement reached few months ago between the Colombian government and the FARC, both social and environmental wounds will take a long time to be closed. For a long time the militias have been financed largely from the money generated by illegal cocaine crops. Placed deep in the Colombian jungle, thousands of hectares of pristine forest have been cleared for the construction of laboratories and coca plantations. In addition, in an attempt to stop this type of illegal crops, the government fumigated extensive forest areas with glyphosate, a herbicide that, despite being considered harmless, caused the death of birds, small mammals and insects, what in turn left without sustenance the people who live on hunt. Another added problem is that illicit crops have spread to protected areas. Thus, according to a report by the National Parks of Colombia, FARC were present in 37 protected areas of the country, and 3791 hectares of coca plantations were also detected in there.

However, the illicit activity that most threatens Colombia’s nature is illegal mining, one of the most lucrative activities for armed groups. Not for less, since while 1 kg of coca is sold at about 4.3 million pesos, 1kg of gold is sold at 85 million pesos, about 20 times more. For this reason, large areas of jungle have been destroyed by backhoes to open gold (60%), coltan (25%), charcoal (10%) and tungsten (5%) mines. Deforestation resulting from illegal mining reaches unimaginable numbers: between 1990 and 2010, an average of 310,349 hectares of forest per year were deforested, that is, 6206.000 hectares in all that time, or what is the same, 5.4% of the Colombian surface.

mineria-ilegal2
Mercury and cyanide, highly contaminating metals, are used for the extraction of gold. It is estimated that about 200 tons of mercury go to Colombian rivers each year. This has caused, at least, the contamination oh 90 rivers, affecting the local fauna and flora. Source: Semana.

Finally, FARC actions against oil extraction have caused serious oil spills in areas of high environmental value. This is the case, for example, of the 492-liter oil spill in Puerto Asis, Putumayo, in June 2015. The FARC intercepted a convoy containing tanks with oil and spilled them, affecting 9 wetlands and spreading oil along the Putumayo River.

petroleo-derramado
In 2013, the FARC’s systematic attacks against the oil industry accounted for 132 only in the province of Putumayo. Hydrocarbons contaminate the soil and remain there for years. In water, oil, due to its oxygen consumption, creates anoxic conditions that causes the death of fish. Source: elcolombiano.

War in Afghanistan (2001-2014)

Either the last war and the previous one had a strong impact on the region’s wildlife. It is estimated that between 1990 and 2007, more than one-third of Afghanistan’s forests were cleared, either by refugees to use wood for cooking, fuel or construction, or by logging industries, which cut down the forests of the region with impunity.

Nevertheless, the news are more optimistic than would be expected of a country plunged into war for decades. Between 2006 and 2009, the first censuses since the 1970s were carried out in the province of Nuritán, with the help of trap cameras, the study of faeces and the realization of transects. The results were encouraging: 18 black bears, 280 porcupines and many red foxes, gray wolves, golden jackals, wildcats, palm civets and rhesus macaques were observed, and even the elusive snow leopard (Panthera uncia), concretely 3 distinct individuals.

leopardo-de-las-nieves
Photo-trapping cameras captured images of the elusive snow leopard in the rugged Afghan mountains. With no doubt, they are encouraging news for its conservation. Source: James Nava.

However, there are still threats for Afghan wildlife. The large number of bombs thrown during the years made a dent in the abundance of migratory birds. Many birds died directly from the impact of the bombs or poisoned when they came into contact with contaminated water. Others, however, varied their rute due to the bombing and no longer cross the country. This is the case of the Siberian crane (Grus leucogeranus), a species critically endangered by IUCN that has not been seen in Afghanistan since 1999. In addition, due to the war and the incipient Afghan economy, hundreds of hunters Are forced to catch live birds for subsequent smuggling into rich Arab countries. This has led to the fact that, in some regions of Afghanistan, migratory bird watching has declined by 85% since the start of the war.

afganistan-pajaros
According to the Afghanistan Environmental Protection director, every year around 5000 birds are hunted for contraband, especially in the regions of Syed Khel and Kohistan. Many of the Houwa bustards (Chlamydotes undulata) and different types of hawks are sent to rich Gulf countries to serve as pets. In the picture, Afghan hunters near their rudimentary cages. Source: focusingonwildlife.

Korean Conflict (1950-present)

The Korean Demilitarized Zone is the proof that even something as tragic as a war can bring positive consequences. In 1953, following the peace agreement by both countries, the Korean Demilitarized Zone, a strip of land 4 km wide and 250 km long that separates both countries, was created. The area, which has a strong military presence of about 2 million soldiers, has remained virtually unchanged and sparsely populated since then.

separacion-corea
The Demilitarized Zone of Korea, or DMZ, separates both countries thanks to a buffer zone 4 km wide. In this place, the leaders of both countries usually hold the infrequent and tense meetings. Source: Creative Commons.

The area is characterized by a great topographic richness and high variety of ecosystems, which allows it to contain a great diversity. Some scientific expeditions have documented more than 1,100 species of plants, 80 species of fish, 50 of mammals and hundreds of birds. In addition, it is a frequent stop for many species of migratory birds that head towards Mongolia, the Philippines or Australia.

zdc2
The area has a great diversity of flora and fauna. Deer, bears, wild boars and large numbers of birds inhabit the territory. It is even believed that it could contain some individuals of the siberian tiger, habitual inhabitant of the zone before the Japanese occupation of Korea. Source: BBC.

Recently, thanks to improved relations between the two countries, the area can be visited for only about 43 euros. In addition, due to its exceptional conservation status and high diversity, some campaigns are under way to turn the area into a protected area. One of these campaigns, the DMZ Forum, proposes to declare the area as World Heritage Site and World Park for Peace, in order to be able to protect it from a possible urban development on the day that peace between the two countries is reached.

zdc
The area has received numerous supports to convert it into a nature reserve in order to protect it from a possible future exploitation. Among the personalities who have supported the plan are the former US President Bill Clinton and the CNN founder Ted Turner. Source: BBC.

REFERENCES

DeWeerdt, Sarah (January 2008). “War and the Environment”. World Wide Watch. 21
King, Jessie (8 July 2006). “Vietnamese wildlife still paying a high price for chemical warfare”. The Independent.
Kanyamibwa S (1998). Impact of war on conservation: Rwandan environment and wildlife in agony. Biodiversity and Conservation, 7: 1399-1406.
Cover picture: Earth in transition.

Ricard-anglès

La naturaleza en tiempos de guerra

El mundo actual vive tiempos convulsos. Noticias relacionadas con el terrorismo, el narcotráfico, los golpes de estado, la crisis de los refugiados o las numerosas guerras aún presentes inundan nuestras pantallas día tras día. Y, en un sesgo totalmente comprensible, la atención se centra, casi exclusivamente, en las personas y los países involucrados. Pero (y es algo que me pregunto cada vez que miro el telediario) ¿qué sucede con la naturaleza en estas regiones castigadas por la violencia? En esta entrada repasamos los conflictos armados más importantes en la actualidad y sus consecuencias sobre la naturaleza de su entorno.

INTRODUCCIÓN

Cualquier acción humana tiene repercursiones sobre la vida natural, y aún más las guerras, destructoras intrínsecas. Con ellas vienen asociados una serie de perjuicios sobre la vida silvestre como son la deforestación, la degradación del suelo, la contaminación o la caza, entre muchos otros. La primera vez que se tomó realmente conciencia del gran impacto de las guerras sobre la naturaleza fue con la Guerra del Vietnam. El ejército estadounidense, en su lucha contra un enemigo invisible, lanzó más de 75 millones de litros de herbicidas sobre las selvas, con el objetivo de defoliar los árboles y poder encontrar, de esta forma, a sus enemigos. No obstante, y a pesar de lograr parcialmente su objetivo (todos sabemos como terminó aquella guerra) la naturaleza fue gravemente dañada. En un estudio llevado a cabo en Vietnam a mediados de los 80 se encontró que, en un área donde antes habitaban entre 145 y 170 especies de pájaros y entre 30 y 55 especies de mamíferos tan sólo quedaban 24 y 5 especies, respectivamente.

800px-us-huey-helicopter-spraying-agent-orange-in-vietnam
Un helicóptero Huey de las fuerzas armadas estadounidenses sobrevuela las selvas de Vietnam mientras las ‘baña’ con Agente Naranja. El Agente Naranja fue un potente herbicida y defoliador usado por Estados Unidos durante la guerra con el objetivo de hacer más visibles a los enemigos ocultos en la selva. Un sólo avión podía defoliar decenas de hectáreas en un sólo vuelo. El gobierno de Estados Unidos llegó a gastarse 60 millones de dólares anuales en el Agente Naranja. Fuente: Zmescience.

Otras guerras, como la Guerra Civil de Ruanda, a parte de dejar más de 500.000 muertos y 2 millones de desplazados, dejó la naturaleza del país en un estado de crisis absoluta. En el Parque Nacional de Akagera, uno de los entornos más emblemáticos del país, la deforestación hizo estragos:  se perdieron 200.000 de las 300.000 hectáreas de bosque en tan sólo 3 años, y el 90% de los grandes mamíferos.

Pero, ¿qué está ocurriendo en la actualidad? ¿Cómo están afectando las guerras de hoy en día a la supervivencia de la naturaleza? Aquí repasamos los conflictos actuales más importantes y su difícil coexistencia con la vida salvaje de la región.

Conflicto israelí-palestino (1948-actualidad)

Aunque la última guerra entre Israel y Palestina empezó en 2005, la violencia entre ambos países ha estado presente desde la creación del estado de Israel. Miles de personas han muerto durante décadas, y millones han sido desplazadas en contra de su voluntad. Y, claro está, la naturaleza no ha salido indemne.

Uno de los casos más sonados ocurrió en 2006. El ejército israelí bombardeó dos tanques de petróleo cercanos a una central eléctrica de Jieh, en el Líbano (país donde se encontraba Hezbolá, un grupo terrorista rival de Israel) provocando el vertido de entre 10.0000 y 15.000 metros cúbicos de petróleo en el Mediterráneo. Esta marea negra se extendió a lo largo de 90 km de la costa del Líbano, llevando la muerte consigo. Además, afectó gravemente al hábitat de la tortuga verde (Chelonia mydas) en uno de los pocos espacios bien preservados que aún tenía esta especie en el Mediterráneo.

2316325_xl
El bombardeo de dos tanques de petróleo por parte del ejército israelí dejó 80 km de costa del Líbano en una situación parecida a la de la imagen. En 2014, la Asamblea de las Naciones Unidas instó a Israel a compensar con 856,4 millones de dólares al Libano por esta catástrofe medioambiental. Fuente: hispantv.
Sin embargo, a principios de 2016 salieron a la luz unas imágenes que llamarían aún más la atención internacional: decenas de animales del zoo de Gaza aparecieron completamente momificados, después de sufrir una terrible agonía y morir de hambre. Ocurrió en dos ocasiones desde que se abrió el zoo en 2007, pero la hambruna más fuerte tuvo lugar en 2014, a raíz de un conflicto entre Israel y las fuerzas palestinas de Hamas. Se calcula que unos 80 animales murieron de hambre, entre ellos cocodrilos, tigres, babuinos o puercoespines. Cuando los servicios de rescate pudieron llegar al zoo, tan sólo quedaban 15 animales con vida, muchos de ellos con graves síntomas de desnutrición.
gaza-zoo-2
El zoo de Gaza se hizo mundialmente conocido debido a las impactantes imagenes de cuerpos momificados a raíz de la fuerte hambruna que causó la guerra. Según Abu Diab Oweida, el propietario del zoo, los cuerpos fueron momificados para que todo el mundo viera que hasta los animales se veían afectados por la guerra. Fuente: Dailymail.
caballos-muertos
Los continuos bombardeos en la franja de Gaza causan numerosas víctimas, como la de estos equinos que aparecen en la imagen. Lamentablemente, el fin del conflicto se antoja lejano. Fuente: helpinganimalsingaza.

Segunda Guerra del Congo (1998-2003)

Esta guerra, también conocida como la Gran Guerra de África o la Guerra Mundial Africana, ha provocado la muerte de más de 5 millones de personas desde entonces, lo que le ha brindado el dudoso honor de ser el conflicto armado más mortífero desde la Segunda Guerra Mundial. Aunque oficialmente terminó en 2003 y hay un gobierno electo desde 2006, la República Democrática del Congo vive sumida en un estado de inestabilidad propio de un país en guerra.

Los guerrilleros usan los numerosos recursos naturales del país para obtener dinero y así poder continuar con la guerra. Y el marfil es el bien más preciado, el que produce más beneficios. Es por ello que las poblaciones de elefante africano (Loxodonta africana) se han visto reducidas en un 90% desde el inicio de los conflictos armados. Algo peor le ha ido al rinoceronte blanco del norte (Ceratotherium simum cottoni), una subespecie del rinoceronte blanco. Se cree que sus últimos ejemplares, 2 machos y 2 hembras residentes en el Parque Nacional Garamba, murieron entre 2006 y 2008 a manos de los guerrilleros, provocando la extinción de dicha subespecie

gorila-de-montana
El gorila de montaña (Gorilla beringei beringei), del que tan sólo quedan 700 ejemplares en libertad, vive casi exclusivamente en las montañas Virunga, un territorio compartido por la República Democrática del Congo, Rwanda y Uganda. En la imagen, un gorila de montaña muerto por causas desconocidas en 2007. Se cree que los guardabosques estuvieron implicados en su muerte. Fuente: The Guardian.

El ‘bushmeat‘ o comida de animales salvajes, es otro gran problema derivado de los numerosos conflictos militares en el país. A raíz de la pobreza extrema, muchos aldeanos se han visto obligados a cazar para sobrevivir. Y uno de los grupos más perjudicados ha sido el de los primates. Las poblaciones de los grandes primates, en otro tiempo contadas por millones, se han visto reducidas drásticamente. Se cree que quedan tan sólo 200.000 gorilas de llanura, 100.000 chimpancés y  10.000 bonobos en libertad.

bonobo-killed
Los bonobos (Pan paniscus), son nuestros parientes más cercanos, y uno de los animales más amenazados en el Congo. Es una especie endémica de ese país, pero está siendo fuertemente cazado para comida y, más recientemente, para servir como manjar al mercado asiático. Ejemplares como el de la imagen pueden ser fácilmente encontrados en los mercados de Kinshasa y Brazzaville. Fuente. National Geographic.

Guerra Civil de Siria (2011-actualidad)

Sin duda la guerra en activo de la que más oímos a hablar. Este conflicto ha costado la vida a más de 500.000 personas y ha provocado una de las crisis humanitarias más importantes de nuestro tiempo: se estima que hay más de 10 millones de refugiados por culpa de la guerra. Los que se han quedado en Siria, se han ido desplazando desde el interior a la zona costera, constituyendo una gran amenaza para los bosques de la región. Según Aroub Almasri, un ecologista del gobierno sirio, la mayoría de gente necesita comida, electricidad y combustible para cocinar y calentarse, con lo que han empezado a talar los bosques de la zona, la mayoría en áreas protegidas. A parte del propio impacto de la deforestación, se suman un gran número de fuegos que se han ido extendiendo por la región en los últimos tiempos. Un área especialmente afectada se trata del bosque de Fronlok, en la frontera con Turquía. En esas montañas el grado de endemismo es alto, y hay el peligro de que muchas especies desaparezcan de la zona, en especial un tipo de encino, el Quercus cerris, nativo de la región y que empieza a estar amenazado.

Debido a la fragmentación del hábitat, se cree que una especie icónica del Mediterráneo y catalogada como en peligro crítico de extinción por la UICN, se ha extinguido en Siria. Se trata del ibis eremita (Geronticus eremita), un ave del que solo quedan 500 individuos en libertad y que está presente solamente en tres países: Marruecos, Turquía y Siria. A pesar del enorme esfuerzo de Siria para mantener una población estable en su territorio, la guerra acabó con los últimos individuos de esta especie en la región. Tan sólo queda un individuo de la especie, una hembra llamada Zenobia, que fue vista por última vez en Palmira antes de que las tropas del ISIS entraran en la ciudad.

ibis-eremita
Parece que los numerosos esfuerzos realizados por el gobierno de Siria en los primeros años del siglo XXI han sido insuficientes para salvar de la extinción a esta emblemática especie. Antes presente en grandes partes de Europa (desde Austria a la Península Ibérica) el ibis eremita cuenta con las poblaciones más importantes en Marruecos, su último reducto en estado natural. Fuente: New Scientist.

Segunda Guerra Civil de Libia (2014-actualidad)

Tras la Primera Guerra Civil de Libia, que culminó con la caída del coronel Gadafi, el país se ha visto arrastrado a una espiral de violencia auspiciada por los numerosos grupos armados que gobiernan el país. La importación de carne del exterior se ha detenido, y los propietarios de las ovejas, cabras y camellos guardan a sus animales como si de oro se tratara debido al desabastecimiento. Debido a ello, los grupos armados se están dirigiendo al sur del país, donde la anarquía impera a sus anchas, para abastecerse de comida proveniente de animales salvajes.

Una de las especies más perjudicadas ha sido la gacela de Loder (Gazella leptoceros), catalogada como amenazada según la UICN y con sus poblaciones en franco descenso. Hace diez años la población no superaba los varios centenares de individuos, y se cree que hoy en día la situación es mucho peor.
slender-horned_gazelle_cincinnati_zoo
La gazela de Loder es nativa del norte de África, donde quedan menos de 2500 individuos. Las milicias usan su carne para alimentarse o venderla en el mercado libio, donde escasea. Fuente: Creative Commons.

Pero las gacelas no son la únicas perjudicadas por el vandalismo e impunidad reinantes en Libia. Gran cantidad de aves migratorias, que tienen que cruzar el país africano en su camino hacia Europa, son abatidas por los cazadores. Además, los oasis que usan para descansar están siendo abiertos por los cazadores, lo que provoca que centenares de grullas, patos, garzas y flamencos sean aniquilados sin que nadie pueda hacer nada.

Además, el efecto de la guerra de Libia sobre la naturaleza no queda dentro de sus fronteras. En 2015, cerca de unos cadáveres de elefante de Mali, una subespecie de elefante gravemente amenazada, se encontraron armas provenientes de Libia. Se cree que el marfil de los elefantes de Mali está sirviendo para financiar a las milicias libias.

A slaughtered elephant is seen in Bambara-Maoude
Los elefantes de Mali son una de las dos unicas poblaciones de elefantes que viven en el desierto. El último censo aereo (de 2007) reveló la presencia de tan sólo 350 individuos en el país. En 2015 se hallaron 80 individuos cazados, con lo que los pronósticos no son nada halagüeños: los científicos creen que la población se extinguirá en 3 años  Fuente: Reuters.

Guerra del Gobierno colombiano contra las FARC y otras guerrillas (1964-2016)

A pesar del acuerdo de paz alcanzado hace poco meses entre el gobierno colombiano y las FARC, las heridas, tanto sociales como medioambientales, tardarán mucho tiempo en cerrarse. Durante mucho tiempo las milicias se han financiado en gran parte del dinero generado por los cultivos ilegales de cocaína. Emplazadas en lo más profundo de la selva colombiana, miles de hectáreas de bosque prístino han sido aclaradas para la construcción de laboratorios y la siembra de cultivos de coca. Además, en un intento para acabar con este tipo de cultivos ilegales, el gobierno ha fumigado extensas zonas de selva con glifosato, un herbicida que, a pesar de ser considerado inofensivo, ha podido provocar la muerte de aves, pequeños mamíferos e insectos, dejando de está forma sin sustento a la gente que vive de la caza. Otro problema añadido es que los cultivos de uso ilícito se han extendido a las zonas protegidas. Así pues, según un informe de Parques Naturales de Colombia, las FARC estaban presentes en 37 áreas protegidas del país , y se detectaron, además, 3.791 hectáreas de coca sembrada.

Sin embargo, la actividad ilícita que más amenaza la naturaleza de Colombia es la minería ilegal, una de las actividades más lucrativas para los grupos armados. Y es que, mientras 1 kg de coca se vende a unos 4,3 millones de pesos, uno de oro se vende a 85 millones de pesos, unas 20 veces más. Por ese motivo, grandes extensiones de selva han sido destruidas por las máquinas retroexcavadoras para abrir minas de oro (el 60%), coltán (25%), carbón (10%) y tungsteno (5%). La deforestación derivada de la minería ilegal alcanza cifras inimaginables: entre el 1990 y el 2010 se deforestaron, en promedio, 310.349 hectáreas de selva al año, es decir, 6.206.000 hectáreas en todo este tiempo, o lo que es lo mismo, el 5,4% de la superficie de Colombia.

mineria-ilegal2
Para la extracción del oro se utilizan mercurio y cianuro, metales altamente contaminantes. Se estima que alrededor de 200 toneladas de mercurio van a parar, cada año, a ríos colombianos. Esto ha provocado que almenos 90 ríos estén contaminados por este tipo de metales, afectando a la fauna y flora local. Fuente: Semana.

Por último, las acciones llevadas a cabo por las FARC contra las extracciones petroleras ha causado graves vertidos de crudo en áreas de alto valor ambiental. Es el caso, por ejemplo, del derrame de 492 litros de petroleo en Puerto Asís, Putumayo, en junio de 2015. Las FARC interceptaron un convoy que contenía tanques con petróleo y los derramó, afectando a 9 humedales y extendiendo el petróleo a lo largo del río Putumayo.

petroleo-derramado
Los ataques sistemáticos de las FARC contra la industria petrolera llegaron, tan sólo en la provincia de Putumayo, a los 132 en 2013. Los hidrocarburos contaminan los suelos y permanecen ahí durante años. En el agua, el petróleo, debido a su consumo de oxígeno, crea condiciones anóxicas que provoca la muerte de los peces cercanos. Fuente: elcolombiano.

Guerra de Afganistán (2001-2014)

Tanto la última guerra de Afganistán como la anterior tuvieron un fuerte impacto sobre la vida salvaje de la región. Se calcula que entre el 1990 y el 2007 más de un tercio de los bosques de Afganistán fueron talados, tanto por refugiados para usar la madera para cocinar, combustible o construcción como por las industrias madereras, que talan impunemente los bosques de la región.

A pesar de todo, las noticias son más optimistas de lo que se esperaría de un país sumido en la guerra durante décadas. Entre los años 2006 y 2009 se llevaron a cabo, en la provincia de Nuritán, los primeros censos desde la década de los 70, con la ayuda de cámaras-trampa, el estudio de las heces y la realización de transectos. Los resultados fueron alentadores: se observaron 18 osos negros, 280 ejemplares de puercoespín, muchos zorros rojos, lobos grises y chacales dorados, algunos gatos monteses, civetas de las palmeras y macacos rhesus y, sobre todo, se detectó la presencia del esquivo leopardo de las nieves (Panthera uncia), en concreto de 3 individuos distintos.

leopardo-de-las-nieves
Cámaras de foto-trampeo lograron fotografiar al esquivo leopardo de las nieves en las agrestes montañas afganas. Sin duda, una noticia esperanzadora para su conservación. Fuente: James Nava.
Sin embargo, aún no se puede cantar victoria. La gran cantidad de bombas lanzadas durante años hicieron mella en la abundancia de aves migratorias. Muchas de las aves murieron directamente por el impacto de las bombas o envenenadas al entrar en contacto con agua contaminada. Otras, sin embargo, variaron su rumbo debido a los bombardeos y ya no cruzan el país.  Es el caso de la grulla siberiana (Grus leucogeranus), una especie críticamente amenazada de extinción por la UICN y que no se ha vuelto a ver en Afganistán desde el 1999. Además, debido a la guerra y a la incipiente economía afgana, cientos de cazadores se ven obligados a atrapar pájaros vivos para su posterior contrabando hacia países árabes ricos. Esta situación ha propiciado que, en algunas regiones de Afganistán, la observación de aves migratorias haya descendido un 85% desde el inicio de la guerra.
afganistan-pajaros
Según el director de Protección Ambiental de Afganistán, cada año alrededor de 5000 aves son cazadas para contrabando, sobretodo en las regiones de Syed Khel y Kohistan. Muchas de las avutardas hubara (Chlamydotes undulata) y diferentes tipos de halcones son enviados a los países ricos del Golfo para servir como mascotas. En la imagen, cazadores afganos junto a sus jaulas rudimentarias. Fuente: focusingonwildlife.

El conflicto de Corea (1950-actualidad)

La Zona Desmilitarizada de Corea es la prueba de que hasta algo tan trágico como una guerra puede traer consecuencias positivas. A raíz de la paz acordada por ambos países en 1953, se llevó a cabo la creación de la Zona Desmilitarizada de Corea, una franja de tierra de 4 km de ancho y 250 km de largo que separa ambos países. La zona, que cuenta con una fuerte presencia militar de cerca de 2 millones de soldadosha permanecido prácticamente inalterada y escasamente habitada desde entonces.

separacion-corea
La Zona Desmilitarizada de Corea, o ZDC, separa ambos países gracias a una zona ‘buffer’ de 4 km de ancho. En este enclave se suelen celebrar las infrecuentes y tensas reuniones entre los mandatarios de ambos países. Fuente: Creative Commons.

La zona se caracteriza por poseer una gran riqueza topográfica y alta variedad de ecosistemas, lo que le permite ostentar una gran diversidad. Algunas expediciones científicas han podido documentar más de 1.100 especies de plantas, 80 especies de peces, 50 de mamíferos y centenares de aves. Además, es una frecuente parada para muchas especies de aves migratorias que se dirigen hacia Mongolia, Filipinas o Australia.

zdc2
La zona tiene una gran riqueza florística y faunística. Ciervos, osos, jabalíes y gran cantidad de aves pueblan el territorio. Se cree, incluso, que podría contener algunos individuos de tigre siberiano, habitante habitual de la zona antes de la ocupación japonesa de Corea. Fuente: BBC.

Recientemente, gracias a la mejoría de las relaciones entre ambos países, la zona puede ser visitada por tan sólo unos 43 euros. Además, debido a su excepcional estado de conservación y alta diversidad, están surgiendo campañas para convertir la zona en un área protegida. Una de estas campañas, la DMZ Forum, propone declarar la zona Patrimonio de la Humanidad y Parque Mundial para la Paz, y poder protegerla así de un posible desarrollo urbanístico el día en que se alcance la paz entre los dos países.

zdc
La zona ha recibido numerosos apoyos para convertirla en una reserva natural que la proteja de una posible explotación futura. Entre las personalidades que han apoyado el plan se encuentran el ex-presidente de Estados Unidos, Bill Clinton, o el fundador de la CNN, Ted Turner. Fuente: BBC.

BIBLIOGRAFIA

DeWeerdt, Sarah (January 2008). “War and the Environment”. World Wide Watch. 21
King, Jessie (8 July 2006). “Vietnamese wildlife still paying a high price for chemical warfare”. The Independent.
Kanyamibwa S (1998). Impact of war on conservation: Rwandan environment and wildlife in agony. Biodiversity and Conservation, 7: 1399-1406.
Foto de portada: Earth in transition.

Ricard-castellà

La tortuga boba (Caretta caretta)

La prensa catalana se ha hecho eco hoy de la localización de una puesta de tortuga boba en una playa de Tarragona (Cataluña). Es por este motivo que esta entrada está dedicada a dar algunos detalles sobre las tortugas marinas y de esta especie concreta.

Hay más de 200 especies de tortugas en el mundo, pero de éstas sólo 7 son marinas y forman un grupo monofiletico, es decir, forman un grupo que incluyen a todos los descendientes de un ancestro común. Estas 7 especies de tortugas marinas son: tortuga laúd (Dermochelys coriacea), la tortuga verde (Chelonia mydas), la tortuga carey (Eretmochelys imbricata), la tortuga boba(Caretta caretta), la tortuga kempi (Lepidochelis kempii), la tortuga olivácea (Lepidochelis olivacea) y la tortuga plana de Austrália (Natator depressus).La tortuga boba(Caretta caretta) es una especie presente en todos los mares y océanos del planeta, encontrándose tanto en mar abierto como en aguas poco profundas. Se puede diferenciar del resto por la presencia de una concha en forma de corazón con 5 escudos costales, de coloración entre marrón y roja, con la parte ventral (plastrón) de color amarillo, y con dos uñas por aleta.
carettaConviene no confundirla con la tortuga verde, la cual presenta sólo 4 escudos costales, aunque esta segunda habita en mares tropicales. Como el resto de tortugas marinas, no pueden introducir ni la cabeza ni las aletas en la concha. La figura siguiente permite la diferenciación de estas dos especies.
tortugues

Está en peligro debido a la interacción con la pesca de palangre y de arrastre, aunque con el tiempo se han aplicado medidas para paliar los efectos.

Las tortugas hembras son las únicas que salen a la playa y lo hacen para poner los huevos. Se trata de una especie notablemente filopátrica, es decir, las hembras tienden a reproducirse en aquellas playas donde han nacido, aunque no pasa en todos los casos. Cuando una hembra tiene que poner los huevos, sale de noche y excava un nido con las patas traseras de 50 cm de profundidad y pone entorno a 100 huevos. Pasados los 60 días, salen los nuevos individuos y miden entre 5 y 6 cm. Generalmente, eclosionan el 80% de los huevos, aunque es variable. Al no nacer todas las tortugas de golpe, hasta que no han eclosionado la mayoría, se esperan para salir a la superficie y lo hacen dirigiéndose hacia donde disminuye la temperatura (es decir, hacia arriba). Al salir a la superficie se dirigen haca el mar utilizando la luz de la luna. Es por este motivo que, como utilizan la luz, muchas veces se encuentran tortugas dirigiéndose hacia los paseos marítimos ya que la luz es más fuerte que el reflejo de la luna en el agua.

Esta entrada se ha elaborado consultando las siguientes fuentes:

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La tortuga babaua (Caretta caretta)

La premsa catalana s’ha fet ressò avui de la localització d’una posta de tortuga babaua en una platja de Tarragona (Catalunya). És per això que aquesta entrada està dedicada a donar alguns detalls sobre les tortugues marines i d’aquesta espècie en concret, per tal que puguis adquirir alguns coneixements bàsics.

 

Hi ha més de 200 espècies de tortugues al món, però d’aquestes només 7 són marines i formen un grup monofilètic, és a dir, formen un grup que inclouen tots els descendents d’un ancestre comú. Aquestes 7 espècies de tortugues marines són: la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la tortuga verda (Chelonia mydas), la tortuga carey (Eretmochelys imbricata), la tortuga babaua (Caretta caretta), la tortuga kempi (Lepidochelis kempii), la tortuga llora (Lepidochelis olivacea) i la tortuga plana d’Austràlia (Natator depressus).

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie present en tots els mars i oceans càlids del planeta, trobant-se tant a mar obert com en aigües poc profundes. Es pot diferenciar de la resta per la presència d’una closca en forma de cor amb 5 escuts costals, de coloració entre marró i vermella, amb la part ventral (plastró) de color groc, i amb dues ungles per aleta.

caretta

Convé no confondre-la per la tortuga verda, la qual presenta només 4 escuts costals, malgrat aquesta segona habita en mars tropicals. Com la resta de tortugues marines, no poden introduir ni les aletes ni el cap dins la closca. La figura següent permet la diferenciació d’aquestes dues espècies.

tortugues

Està en perill degut a la interacció amb la pesca de palangre i d’arrossegament, tot i que amb el temps s’han anat aplicant diverses mesures per pal·liar-ne els efectes.

Les tortugues femelles són les úniques que surten a la platja i ho fan per pondre els ous. Es tracta d’una espècie notablement fil·lopàtrica, és a dir, les femelles tendeixen a reproduir-se en aquelles platges on han nascut, tot i que no passa en tots els casos. Quan una femella ha de pondre els ous, surt de nit i excava un niu amb les potes del darrere de 50 cm de profunditat i pon entorn a 100 ous. Passat els 60 dies, surten els nous individus i mesuren entre 5 i 6 cm. Generalment, eclosionen el 80% dels ous, tot i que és variable. Com que no neixen totes les tortugues de cop, fins que no han eclosionat la majoria, s’esperen per sortir a la superfície i ho fan dirigint-se cap on disminueix la temperatura (és a dir, cap amunt). Al sortir a la superfície es dirigeixen cap al mar utilitzant la llum de la lluna. És per aquest motiu que, com que utilitzen la llum, moltes vegades es troben tortugues dirigint-se cap als passejos marítims ja que la llum és més forta que el reflex de la lluna en l’aigua.

Aquesta entrada ha estat elaborada consultant les següents referències:

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudio Baleària – 6 de mayo del 2014

Esta entrada en el Diario All you Need is Biology (Diario AyNiB) será para explicar mi segunda experiencia en el estudio Baleària.

El pasado 6 de mayo del 2014 realicé mi segundo voluntariado con Biodiversidad marina en el marco del Estudio y seguimiento de fauna marina del mar catalanobalear (Mediterráneo Norte-occidental). Sorprendentemente, fui el coordinador de aquel día por ser el más experimentado de todos los participantes. Fuimos un equipo de tres personas, formado por Anna, Rosa Maria y yo mismo. El estudio empezó a las 14:39h des de el puente de comandos del mismo buque que en la última campaña, el Visemar One de la compañía naviera Baleària, en la ruta Palma de Mallorca – Barcelona, y acabó a las 18:40 h.

A lo largo del trayecto la visibilidad fue entre buena y moderada, observando un aumento de la nubosidad a medida que nos acercábamos a la ciudad de Barcelona.

En la siguiente imagen podéis ver a una de las voluntarias tomando datos meteorológicos (estado del mar, intensidad y dirección del viento, visibilidad…), los cuales se toman cada media hora.

DSCN1161

Referente a los avistamientos del día, pudimos contemplar un total de 70-100 delfines listados (Stenella coeruleoalba), repartidos en seis avistamientos diferentes, constituyendo des de individuos solitarios hasta algunos grupos de 30-40 individuos. En general, su comportamiento respecto el barco era de indiferencia, a pesar de que algunos se sentían atraídos por el buque. También pudimos visualizar algunas aletas, muy probablemente de cetáceo, pero no se pudo determinar la especie ya que sólo vimos las aletas. Una de las voluntarias, además, observó una tortuga, por la descripción que hizo, posiblemente era una tortuga verde (Chelonia mydas).

Las imágenes siguientes, realizadas por Anna Sánchez, son una pequeña muestra de fotografías que se pudieron realizar durante el estudio. Todos los individuos son delfines listados.

10264961_10203852329458691_5650637534576001240_n 10300027_10203852324778574_5484355927168429523_n 10336606_10203852325418590_5606039246859307729_n 10339762_10203852323858551_8308474685851515619_n

No quisiera acabar esta entrada sin agradecer otra vez a Artur, el coordinador del Estudio Baleària, su confianza en mi nombrándome coordinador del día y permitirme participar en este estudio, el cual está resultando muy enriquecedor para mi, des de un punto de vista profesional y personal.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Estudi Baleària – 6 de maig del 2014

Aquesta entrada al Diari All you Need is Biology (Diari AyNiB) serà per explicar la meva segona experiència en l’estudi Baleària.

El passat 6 de maig del 2014 vaig realitzar el meu segon voluntariat amb l’associació Biodiversitat marina en el marc de l’Estudi i seguiment de fauna marina del mar catalano-balear (Mediterrani Nord-Occidental). Sorprenentment, vaig ser el coordinador d’aquell dia per ser el més experimentat de tots els participants. Varem ser un equip de tres persones, format per l’Anna i la Rosa Maria, a més de mi mateix. L’estudi es va iniciar a les 14:39 h des del pont de comandament del mateix buc que en la última campanya, el Visemar One de la companyia naviliera Baleària, en la ruta Mallorca – Barcelona, i va acabar a les 18:40 hores.

Al llarg del trajecte la visibilitat va ser entre bona i moderada, observant un augment de la nuvolositat a mesura que ens anàvem apropant a la ciutat de Barcelona.

En la següent imatge podeu veure a una de les voluntàries prenent les dades meteorològiques (estat del mar, intensitat i direcció del vent, visibilitat…), les quals es prenen cada mitja hora.

DSCN1161

Voluntària (Rosa Maria) prenent les dades meteorològiques. (Foto: Marc Arenas)

Pel que fa als albiraments d’aquell dia, varem poder contemplar un total de 70 – 100 dofins llistats (Stenella coeruleoalba), repartits en sis albiraments diferents, constituint des de individus solitaris fins a alguns grups de 30 – 40 individus. En general, el seu comportament respecte el vaixell era d’indiferència, malgrat alguns se sentien atrets pel buc. També varem poder visualitzar algunes aletes, molt probablement de cetaci, però no es va poder determinar l’espècie ja que les aletes varen ser la única cosa que es va poder observar. Una de les voluntàries, a més, va observar una tortuga, per a la descripció que en va fer, una possible tortuga verda (Chelonia mydas).

Les imatges següents, realitzades per l’Anna Sánchez, són una petita mostra de les fotografies que es varen poder realitzar durant l’estudi. Tots els individus pertany a l’espècie de dofí llistat.

10264961_10203852329458691_5650637534576001240_n 10300027_10203852324778574_5484355927168429523_n 10336606_10203852325418590_5606039246859307729_n 10339762_10203852323858551_8308474685851515619_n

No voldria acabar aquesta entrada sense agrair novament a l’Artur, el coordinador de l’Estudi de Baleària, la seva confiança en mi nomenant-me coordinador d’aquell dia i permetre’m participar en aquest estudi, el qual està resultant molt enriquidor per a mi, des d’un punt de vista professional i personal.

 

Licencia Creative Commons
Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.