Arxiu d'etiquetes: cib

Medusas: ¿qué son y cómo identificarlas?

Las medusas son animales generalmente marinos que, como las anémonas, gorgonias y corales, como por ejemplo el coral rojo, forman parte del grupo de los cnidarios. En este artículo veremos qué es exactamente una medusa y como podemos identificar a las más comunes, además de saber su peligrosidad y como es su picada. Si llegas hasta el final, encontrarás una pequeña sorpresa que a lo mejor te interesa. 

INTRODUCCIÓN

Los cnidarios son uno de los grupos animales más antiguos que viven en la Tierra, pues aparecieron hace unos 600 millones de años. Éstos se caracterizan por la presencia de unas células llamadas cnidocitos, los cuales tienen orgánulos urticantes (los nematocistos). Son justamente estas células las responsables de las picadas. Se cree que actualmente hay más de 9.000 especies diferentes, clasificadas en cuatro clases distintas: los Antozoos, los Escifozoos, los Cubozoos y los Hidrozoos. A pesar de tener una estructura y funcionalidad sencilla, habitan en prácticamente todos los hábitats acuáticos, predominantemente los marinos. Hay dos formas básicas diferenciadas en el ciclo vital de los cnidarios: la de pólipo, en la cual el animal es sedentario, con el cuerpo tubular y se reproduce asexualmente; y la de medusa, en la cual puede nadar libremente, tiene el cuerpo en forma de campana y se reproduce sexualmente. Hay organismos que sólo son una de las dos fases y otras que pasan por las dos.

cnidario
Estructura básica de las dos formas de los cnidarios: los pólipos y las medusas (Ilustración de Jordi Corbera).

¿QUÉ ES UNA MEDUSA?

Como hemos visto, las medusas son un tipo morfológico de los cnidarios y no constituyen un grupo taxonómico por si mismo. Aunque su forma es un poco variable, lo son mucho menos que los pólipos ya que todas ellas viven de una manera similar. Prácticamente todas tienen vida libre, pero hay algunos casos en que quedan retenidas en las colonias de pólipos, actuando como estructuras sexuales.

Tienen forma de campana, de plato o de umbrela, con una capa gruesa gelatinosa. La superficie externa (exumbrela) es convexa y la interna (subumbrela) es cóncava. En hidromedusas, la boca está en la parte inferior central de la umbrela, en el extremo de una extensión tubular llamada manubrio, mientras que en los escifozoos está muy reducido. De la umbrela cuelgan los tentáculos, cargados de cnidocitos. Las medusas no forman nunca colonias, aunque pueden vivir formando bancos. Muchas personas confunden las medusas de los cnidarios con los ctenóforos, pero con estas características no los puedes confundir.

¿EN QUÉ CLASES HAY MEDUSAS?

Los antozoos no forman nunca medusas.

Los escifozoos constituyen el grupo de las grandes medusas. El hecho de no presentar velo es lo que permite diferenciar a las escifomedusas de las hidromedusas (medusas de los hidrozoos). Los márgenes de la boca forman brazos orales, que pueden llegar a ser muy largos.

Muchos hidrozoos producen hidromedusas. Éstas con casi trasparentes y son pequeñas. Se diferencian de las escifomedusas por presentar un velo en el margen de la umbrela, que consiste en un repliegue de los tejidos (en la imagen anterior se puede ver qué es el velo).

Las medusas de la clase de los cubozoos tienen la umbrela en forma de cubo, de aquí el nombre, con uno o varios tentáculos en cada canto. Muchas son muy venenosas.

CLAVES PARA LA IDENTIFICACIÓN DE MEDUSAS DEL MEDITERRÁNEO

Aunque las principales especies presentes en el Mediterráneo se pueden identificar fácilmente por su aspecto, a continuación damos unas claves dicotómicas muy simplificadas para identificar a las 8 medusas más comunes.

  1. Medusas con velo (medusas de los hidrozoos)
    • Forma colonial pelágica en la cual los individuos se especializan para realizar funciones (Subclase Sifonóforos)
      • La parte central de la colonia es un disco aplanado de consistencia gelatinosa (Orden Discoideos): Velella velella
      • Centro no discoidal (Orden Sifonoideos): Physalia physalis
    • Forma de medusa con a umbrela poco contráctil y el velo muy móvil (Subclase Traquilinos)
      • Margen de la umbrela entero (Traquimedusas): Olindas phosphorica
      • Margen de la umbrela con surcos verticales que se dividen en lóbulos (Narcomedusa): Solmissus albescens
  2. Medusas sin velo: Escifomedusas (medusas de los escifozoos)
    • Medusas con una única apertura bucal (Orden Semeostomas)
      • Tentáculos cortos: Aurelia aurita
      • Tentáculos largos: Pelagia noctiluca
    • Medusas con la boca obturada por los brazos (Orden Rizostomas)
      • Brazos largos: Rhizostoma pulmo
      • Brazos cortos: Cothylorhiza tuberculata

MEDUSAS DEL MEDITERRÁNEO

Velero (Velella velella)

Los veleros (Velella velella) son organismos con un diámetro del disco de entre 1 y 8 cm. Este disco es circular o oval, de color azul y con una pequeña vela. En la periferia hay un anillo de pólipos con forma de tentáculo. Por lo tanto, no son realmente medusas, sino que son colonias con apariencia de medusa. Es un animal frecuente en nuestras costas, la peligrosidad de la cual es baja, prácticamente nula.

velella velella
Velero (Velella velella) (Foto: Denis Riek)

Carabela portuguesa (Physalia physalis)

La carabela portuguesa (Physalia physalis) presenta una parte flotante (el flotador) de 30 cm de largo y 10 de ancho, el cual es de color violeta y trasparente. La parte sumergida está formada por los tentáculos, que son delgados y largos, tanto que pueden llegar a medir 20-30 m (sí, metros!). Aunque es muy rara, es altamente peligrosa debido a las toxinas de carácter neurotóxico, citotóxico y cardiotóxico. Las picadas son muy dolorosas y en algunos casos han producido la muerte. Como la anterior, se trata de una colonia de pólipos, de manera que tampoco es realmente una medusa.

physalia physalis
Carabela portuguesa (Physalia physalis) (Foto extraída de Madrimasd)

Olindias phosphorica

La medusa Olindias phosphorica presenta una umbrela de color entre amarillo y rosa-azul. Presenta varios canales hacia el centro de la umbrela. Las gónadas son muy visibles y tienen una coloración entre parda y rojida. Tiene una peligrosidad alta, ya que su picada es dolorosa, parecida a la de una avispa.

Olindias phosphorica (Foto de Apena Team Torino)
Olindias phosphorica (Foto de Jordi Regàs)

Solmissus albescens

La medusa Solmissus albescens se caracteriza por la presencia de 12-16 tentáculos blanquecinos y muchos lóbulos cuadrangulares. La umbrela es trasparente y de aspecto de cristal, y mide entre 2,3-3 cm de diámetro.

Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).
Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).

Aurelia (Aurelia aurita)

Aurelia aurita es una medusa con la umbrela en forma de plato, de 25 cm de diámetro, trasparente pero manchado de azul. Presenta 4 tentáculos orales y largos y otros de cortos al margen. Los cuatro órganos reproductores son de color púrpura-violeta en forma de herradura. Es una de las más frecuentes, con una peligrosidad baja ya que su veneno es poco tóxico.

Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)
Aurelia aurita (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)

Acalefo luminiscente (Pelagia noctiluca)

El acalefo luminiscente (Pelagia noctiluca) es la más frecuente del Mediterráneo. Se caracteriza por la presencia de una umbrela de 5-10 cm de color rosado rojizo, de la cual cuelgan 4 tentáculos orales gruesos y 16 más de marginales de hasta 2 m de largo. La superficie de la umbrela presenta manchas de color marrón. Tiene una peligrosidad alta debido a que su veneno es bastante potente, aunque no es mortal. Curiosidad: por la noche es luminiscente, de aquí el nombre.

pelagia noctiluca
Acalefo luminiscente (Pelagia noctiluca) (Foto de Jordi Regàs).

Acalefo radiado (Chrysaora hysoscella)

El acalefo radiadio (Chrysaora hysoscella) es una medusa con una umbrela aplanada de hasta 30 cm de diámetro, la cual es blanco rojiza y con 16 bandas marrones en la umbrela. Presenta 4 tentáculos orales largos y 24 tentáculos más en el margen. Su peligrosidad es alta, parecida al acalefo luminiscente, aunque es mucho menos frecuente que ésta. .

Chrysaora hysoscella
Acalefo radiado (Chrysaora hysoscella) (Foto: Antoni López-Arenas i Cama)

Acalefo azul (Rhizostoma pulmo)

El acalefo azul (Rhizostoma pulmo) es una medusa con la umbrela de entre 10 y 40 cm de diámetro, acampanada, de color blanco azuloso y con el margen violeta. Sólo tiene 8 tentáculos orales gruesos, fusionados y sin ramificar, de color blanco azuloso. Es una de las más frecuentes y su peligrosidad es alta, debido a que causa irritación y escozor.

Rhizostoma pulmo
Acalefo azul (Rhizostoma pulmo) (Foto de Jordi Regàs)

Aguacuajada (Cotylorhiza tuberculata)

El aguacuajada (Cothylorhiza tuberculata) tiene un aspecto parecido a un huevo frito. La umbrela es aplanada, mide entre 20 y 35 cm de diámetro, de color marrón amarillento, con una protuberancia naranja en el centro más oscura. Presenta 8 tentáculos orales cubiertos por apéndices en el extremo en forma de botón de color blanco o azul. Su peligrosidad es baja y es de las más frecuentes.

Cotylorhiza tuberculata
Aguacuajada (Cotylorhiza tuberculata) (Foto de Jordi Regàs)

BONUS TRACK: CIENCIA CIUDADANA

Desde hace unos años, el Instituto de Ciencias del Mar del CSIC está realizando un estudio sobre medusas, el cual es a la vez un proyecto de ciencia ciudadana dentro del marco de los Observadores del Mar. Si te interesa colaborar, aquí tienes toda la información.

REFERENCIAS

Si te ha gustado este artículo, por favor compártelo en las redes sociales. El objetivo del blog, al fin y al cabo, es divulgar la ciencia y llegar a tanta gente como sea posible. Siéntete libre de dar tus comentarios. 

Esta publicación tiene una licencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Meduses: què són i com identificar-les?

Les meduses són animals generalment marins que, com les anemones, gorgònies i coralls, com ara el corall vermell, formen part del grup dels cnidaris. En aquest article veurem què és exactament una medusa i com podem identificar a les més comunes, a més de saber-ne la seva perillositat i com és la seva picada. Si arribes fins al final, trobaràs una petita sorpresa que potser t’interessa. 

INTRODUCCIÓ

Els cnidaris són un dels grups animals més antics que viuen a la Terra, doncs van aparèixer fa uns 600 milions d’anys. Aquests es caracteritzen per la presència d’unes cèl·lules anomenades cnidoblast, els quals tenen orgànuls urticants (els nematocits). Són justament aquestes cèl·lules les responsables de les picades. Es creu que actualment hi ha més de 9.000 espècies diferents, classificades en quatre classes diferents: els Antozous, els Escifozous, els Cubozous i els Hidrozous. Tot i que tenen una estructura i funcionalitat senzilla, habiten en pràcticament tots els hàbitats aquàtics, predominantment els marins. Hi ha dues formes bàsiques diferenciades en el cicle vital dels cnidaris: la de pòlip, en la qual l’animal és sedentari, amb el cos tubular i es reprodueix asexualment; i la de medusa, en la qual pot nedar lliurement, té el cos en forma de campana i es reprodueix sexualment. Hi ha organismes que només són una de les dues fases i altres que passen per les dues. 

medusa, pòlip, cnidari
Estructura bàsica de les dues formes dels cnidaris: els pòlips i les meduses (Il·lustració de Jordi Corbera).

QUÈ ÉS UNA MEDUSA?

Tal com hem vist, les meduses són un tipus morfològic dels cnidaris i no constitueixen un grup taxonòmic per si mateix. Tot i que la seva forma és una mica variable, ho són molt menys que els pòlips ja que totes elles viuen d’una manera similar. Pràcticament totes tenen vida lliure, però hi ha alguns casos en que queden retingudes en les colònies de pòlips, actuant com a estructures sexuals.

Tenen forma de campana, de plat o ombrel·la, amb una capa engruixida gelatinosa. La superfície externa (exombrel·la) és convexa i la interna (subombrel·la) és còncava. En hidromeduses, la boca està a la part inferior central de l’ombrel·la, a l’extrem d’una extensió tubular anomenada manubri, mentre que en els escifozous està molt reduit. De l’ombrel·la en pengen els tentacles, carregats de cnidoblasts.  Les meduses no formen mai colònies, tot i que poden viure formant bancs. Moltes persones confonen les meduses dels cnidaris amb els ctenòfors, però amb aquestes característiques no les pots confondre.

A QUINES CLASSES TROBEM MEDUSES?

Els antozous no formen mai meduses.

Els escifozous constitueixen el grup de les grans meduses. El fet de no presentar vel és el que permet diferenciar a les escifomeduses de les hidromeduses (meduses dels hidrozous). Els marges de la boca formen braços orals, que poden arribar a ser molt llargs.

Molts hidrozous produeixen hidromeduses. Aquestes són gairebé transparents i són petites. Es diferencien de les escifomeduses per presentar un vel al marge de l’ombrel·la, que consisteix en un replegament dels teixits (a l’imatge anterior es pot veure què és el vel).

Les meduses de la classe dels cubozous tenen la ombrel·la en forma de cub, d’aquí el nom, amb un o diversos tentacles a cada cantonada. Moltes són molt verinoses.

CLAUS PER A LA IDENTIFICACIÓ DE MEDUSES DEL MEDITERRANI

Tot i que les principals espècies presents al Mediterrani es poden identificar fàcilment pel seu aspecte, a continuació donem unes claus dicotòmiques molt simplificades per tal d’identificar a les 8 meduses més comuns.

  1. Meduses amb vel (meduses dels hidrozous)
    • Forma colonial pelàgica en la qual els individus s’especialitzen per realitzar funcions (Subclasse Sifonòfors)
      • La part central de la colònia és un disc aplanat de consistència gelatinosa (Ordre Discoideus): Velella velella
      • Centre no discoidal (Ordre Sifonoideus): Physalia physalis
    • Forma de medusa amb la ombrel·la poc contràctil i el vel molt mòbil (Subclasse Traquilins)
      • Marge de l’ombrel·la sencer (Traquimeduses): Olindas phosphorica
      • Marge de l’ombrel·la amb solcs verticals que es divideixen en lòbuls (Narcomedusa): Solmissus albescens
  2. Meduses sense vel: Escifomeduses (meduses dels escifozous)
    • Meduses amb una única obertura bucal (Ordre Semeostomes)
      • Tentacles curts: Aurelia aurita
      • Tentacles llargs: Pelagia noctiluca
    • Meduses amb la boca obturada pels braços (Ordre Rizostomes)
      • Braços llargs: Rhizostoma pulmo
      • Braços curts: Cothylorhiza tuberculata

MEDUSES DEL MEDITERRANI

Barquetes de Sant Pere (Velella velella)

Les barquetes de Sant Pere (Velella velella) són organismes amb un diàmetre del disc entre 1 i 8 cm. Aquest disc és circular o oval, de color blau i amb una petita vela. A la perifèria hi ha un anell de pòlips amb forma de tentacle. Per tant, no són realment meduses, sinó que són colònies amb aparença de medusa. És un animal freqüent en les nostres costes, la perillositat dels quals és baixa, pràcticament nul·la.

velella velella
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) (Foto: Denis Riek)

Caravel·la portuguesa (Physalia physalis)

La caravel·la portuguesa o borm de vela (Physalia physalis) presenta una part flotant (el flotador) de 30 cm de llarg i 10 d’amplada, el qual és de color violeta i transparent. La part submergida està formada pels tentacles, que són fins i llargs, tant que poden arribar a mesurar 20-30 m (sí, metres!). Tot i que és molt rara, és altament perillosa degut a les toxines de caràcter neurotòxic, citotòxic i cardiotòxic. Les picades són molt doloroses i en alguns casos han produït la mort. Com l’anterior, es tracta d’una colònia de pòlips, de manera que tampoc és realment una medusa.

physalia physalis
Caravel·la portuguesa o brom de vela (Physalia physalis) (Foto extreta de Madrimasd)

Olindias phosphorica

La medusa Olindias phosphorica presenta una ombrel·la de color entre groc i rosa-blau. Presenta varis canals dirigits cap al centre de la ombrel·la. Les gònades són molt visibles i tenen una coloració entre bruna i vermellosa. La seva picada és dolorosa, semblant a la d’una vespa.

Olindias phosphorica (Foto de Apena Team Torino)
Olindias phosphorica (Foto de Jordi Regàs)

Solmissus albescens

La medusa Solmissus albescens es caracteritza per la presència de 12-16 tentacles blanquinosos i molts lòbuls quadrangulars. La ombrel·la és transparent i d’aspecte de vidre, i mesura entre 2,3-3 cm de diàmetre.

Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).
Solmissus albescens (Foto de Jordi Regàs).

Borm (Aurelia aurita)

El borm (Aurelia aurita) és una medusa amb la ombrel·la en forma de plat, de 25 cm de diàmetre, transparent però tacat de blau. Presenta 4 tentacles orals i llargs i altres de curts al marge. Els quatre òrgans reproductors són de color porpra – violeta en forma de ferradura.  És una de les més freqüents, amb una perillositat baix ja que el seu verí és poc tòxic.

Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)
Borm (Aurelia aurita) (Foto de Alexander Vasenin, Creative Commons)

Medusa luminescent (Pelagia noctiluca)

La medusa luminiscent (Pelagia noctiluca) és la més freqüent del Mediterrani. Es caracteritza per la presència d’una ombrel·la de 5 – 10 cm de color rosat vermellós, de la qual pengen 4 tentacles orals gruixuts i 16 més de marginals de fins a 2 m de longitud. La superfície de l’ombrel·la presenta taques de color marró. Té una perillositat alta degut a que el seu verí és força potent, tot i que no és mortal. Curiositat: a la nit és luminescent, d’aquí el nom.

pelagia noctiluca
Medusa luminiscent (Pelagia noctiluca) (Foto de Jordi Regàs).

Borm radiat (Chrysaora hysoscella)

El borm radiat (Chrysaora hysoscella) és una medusa amb una ombrel·la aplanada de fins a 30 cm de diàmetre, la qual és blanc rogenca i amb 16 bandes marrons a l’ombrel·la. Presenta 4 tentacles orals llargs i 24 tentacles més al marge. La seva perillositat és alta, semblant a la de la medusa luminiscent, tot i que és molt menys freqüent que aquesta.

Chrysaora hysoscella
Borm radiat (Chrysaora hysoscella) (Foto: Antoni López-Arenas i Cama).

Borm blau (Rhizostoma pulmo)

El borm blau (Rhizostoma pulmo) és una medusa amb la ombrel·la d’entre 10 i 40 cm de diàmetre, acampanada, de color blanc blavós i amb la vora violeta. Només té 8 tentacles orals gruixuts, fusionats i sense ramificar, de color blanc blavós. És una de les més freqüents i la seva perillositat és alta, degut a que causa irritació i picor.

Rhizostoma pulmo
Borm blau (Rhizostoma pulmo) (Foto de Jordi Regàs)

Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata)

La medusa ou ferrat (Cothylorhiza tuberculata) deu el nom al seu aspecte semblant a un ou ferrat. La ombrel·la és aplanada, mesura entre 20 i 35 cm de diàmetre, de color marró groguenc, amb una protuberància taronja al centre més fosca. Presenta 8 tentacles orals coberts per apèndixs a l’extrem en forma de botó de color blanc o blau. La seva perillositat és baixa i és de les més freqüents.

Cotylorhiza tuberculata
Ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) (Foto de Jordi Regàs)

BONUS TRACK: CIÈNCIA CIUTADANA

Des de fa uns anys l’Institut de Ciències del Mar del CSIC està realitzant un estudi sobre meduses, el qual és a la vegada un projecte de ciència ciutadana dins el marc dels Observadors del Mar. Si t’interessa col·laborar, aquí tens tota la informació.

REFERÈNCIES

Si t’ha agradat aquest article, si us plau comparteix-lo a les xarxes socials. L’objectiu del blog, al cap i a la fi, és divulgar la ciència i arribar a tanta gent como sigui possible. Si vols, ens pots deixar els teus comentaris. 

Aquesta publicació té una llicència Creative Commons:

Llicència Creative Commons

Comb jellies: Ctenophora

Today we are talking about Ctenophora, commonly known as comb jellies, marine animals that for many years were considered jellyfishes due to its apparent similarity. Here, we will give what features can we use to distinguish them from cnidarians and, in addition, we will present examples of the Mediterranean. 

INTRODUCTION

Ctenophora is a group of about 100 species of marine bioluminescent invertebrates that lives in all oceans, mainly in warm waters. The word ctenophora comes from Greek and means literally “comb carriers” and the reason is that they have eight comb rows, which are used for locomotion. Ctenophora are commonly known as comb jellies. It has been confused with cnidarians (anemones, jellyfishes, corals…) for years due to both groups present bilateral symmetry and for other features.

Figure1.1This ctenophore (Mnemiopsis leidyi) is an invasive species in the Mediterranean (William Browne, University of Miami).

There are some features to distinguish Ctenophora from cnidarians:

  1. They don’t have nematocysts, poisonous cells that are shot when something touch them. The species Haeckelia rubra is an exception because it takes these cells from cnidarians that feeds on.
  2. They have adhesive cells (colloblasts), which are used to catch preys.
  3. Generally they have pharynx.
  4. They never make up colonies; it means that every individual live independently.
  5. They have anal openings.
  6. They have 8 comb rows.

ANATOMY

Ctenophora are hermaphroditic animals with a gelatinous consistency that can measure from 5 cm to 2 meters length. The feature that best defines them is the presence of eight equidistant comb rows in their surface, which are distributed from the aboral pole (the place of the anal openings) to the oral pole (the place where the mouth is). Each row is constituted by transversal sheets of joined ciliums. Their beat is produced simultaneously and allow their movement, taking place from the aboral to oral pole, what causes a movement with the mouth ahead. They can achieve a speed of 5 cm for second, it is about 2 km/h.

In the case of having tentacles (Tentaculata class), these are long, massive and very extensive (till 15 cm). These can be kept inside a tentacular sheaths. In the surface, they have colloblasts or adhesive cells, which produce a sticky substance that let them capture and retain small animals. In the case of not having tentacles, they present lobules, an expansions each side that help them to capture their preys.

Dryodora glandiformis Alexander SemenovCtenophore Dryodora glandiformis (Alexander Semenov): (1) comb rows y (2) tentacles.

HABITAT AND ECOLOGY

Ctenophora are swimming animals, except some sessile species. They usually live in surface waters, but some species cn live at 3000 meters depth. They constitute gelatinous plankton. They are predators and carnivore. It means that they feed on larvae fishes, small fishes, crustaceans, cnidarians and other ctenophora.

EXAMPLES FROM THE MEDITERRANEAN

In the Mediterranean sea, we can find different species of ctenophora.

Beroe ovata_5Ctenophora Beroe ovata (Foto: Lyubomir Klissurov). This animal has a mitt-like shape with a milky colour, pink or reddish.
Mn 07Ctenophora Mnemiopsis leidyi (Foto: Lyubomir Klissurov). This animal has a oval transparent body. Its rows produce blue-green colour when is disturbed (bioluminescence). In addition, it has iridisence (the property of certain surfaces that appear to change colour as the angle of view or the angle of illumination changes). It have several feeding lobes. It lives in the sea surface, in opened seas. It's an invasive species in the Mediterranean.
ktenofora3Ctenophora Pleurobranchia pileus (Foto: Lyubomir Klissurov). It has a pear-like shape, with long tentacles and its body is generally transparent, with some milky parts.
Callianira_bialata00_1Ctenophora Callianira bialata (Foto: Jordi Regàs). Animal with clear pink lobes. In the lower part, adults have two horns, with a similar length of the body. They have two tentacles. This animal lives in the Mediterranean and North Atlantic.
IH2-079 Venus' girdle, Cestum veneris 1Ctenophora Cestum veneris (Foto: Rokus Groeneveld). This cenophore has a belt-like shape of 1,5 meters lenght and 4 cm width. It's transparent. They live from sea surface to 200 meters depth.

REFERENCES

If you have enjoyed reading this article you can feel free of share it. The goal of this blog is the dissemination of science. Thank you!

This publication is under a Creative Commons license:

Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Nueces de mar: los ctenóforos

En esta ocasión, el tema que trataremos será los ctenóforos, conocidos popularmente como nueces de mar, unos animales exclusivamente marinos que durante muchos años fueron considerados medusas debido a su aparente parecido. Aquí pretendemos explicar qué características tienen para distinguirlos de los cnidrios y, además, daremos ejemplos que podemos encontrar en el Mediterráneo. 

INTRODUCCIÓN

Los ctenóforos son un grupo de unas 100 especies de invertebrados exclusivamente marinos y bioluminiscentes que se encuentran en todos los mares, sobretodo aguas cálidas. La palabra ctenóforo proviene del griego y significa literalmente “portador de peines” y el caso es que presentan ocho filas de láminas con forma de peine que utilizan para la locomoción. Se los conoce popularmente como a nueces de mar o medusas con brazos. Han sido confundidos con los cnidarios (anémonas, medusas, corales…) durante años debido a que ambos grupos tienen simetría bilateral primaria y por otras características.

Figure1.1El ctenóforo Mnemiopsis leidyi es una especie invasora del Mediterráneo. (William Browne, University of Miami)

Hay un conjunto de características que nos permiten diferenciarlos de los cnidarios:

  1. No presentan nematocistos, los orgánulos urticantes de los cnidarios que se disparan cuando algo les toca. La especie Haeckelia rubra es una excepción y parece ser que los coge de los cnidarios de los que se alimenta.
  2. Presentan unas células adhesivas (coloblastos), los cuales utilizan para atrapar a las presas.
  3. Generalmente presentan faringe.
  4. Nunca forman colonias, es decir, cada uno de los individuos vive de forma independiente.
  5. Presentan aperturas anales.
  6. Presentan 8 filas de láminas en forma de pinta.

ANATOMÍA

Los ctenóforos son animales hermafroditas de consistencia gelatinosa que pueden medir entre 5 cm y 2 metros de longitud. La característica que mejor los definen es la presencia de ocho bandas equidistantes en su superficie llamadas filas de peines, que se distribuyen desde el polo aboral (donde hay el orificio anal) hasta el polo oral (donde hay la boca). Cada banda está constituida por láminas transversales de cilios fusionados entre ellos llamados pintas. Su batido se produce de forma sincronizada y es lo que le permite la propulsión, produciéndose del polo aboral al oral, de manera que se desplaza con la boca hacia delante. Tiene la capacidad de nadar hacia atrás invirtiendo la dirección de la onda. Puede llegar a velocidades de 5 cm por segundo, es decir, unos 2 km/h.

Cuando tiene tentáculos (clase Tentaculados), estos son largos, masivos y muy extensibles (hasta 15 cm). Éstos pueden guardarse en el interior de unas vainas tentaculares. En su superficie hay los coloblastos o células adhesivas, que producen una sustancia enganchosa que les permite capturar y retener pequeños animales. Los que no tienen tentáculos tiene lóbulos, unas expansiones a banda y banda que les son útiles para capturar el alimento.

Dryodora glandiformis Alexander SemenovCtenóforo Dryodora glandiformis (Alexander Semenov): (1) filas de peines y (2) tentáculos.

HÁBITAT Y ECOLOGÍA

Los ctenóforos son animales nadadores libres, excepto algunas especies reptantes o sésiles. Suelen vivir en las aguas superficiales, aunque algunas especies pueden vivir a grandes profundidades (hasta los 3000 metros). Forman parte del plancton gelatinoso. Son organismos depredadores y carnívoros. Ésto significa que se alimentan de larvas de peces, peces pequeños, crustáceos, cnidarios y otros ctenóforos.

EJEMPLOS DEL MEDITERRÁNEO

En el mar Mediterráneo podemos encontrar diferentes especies de ctenóforo, bien porque vivan en él de forma natural o porque han llegado de otras partes del mundo.

Beroe ovata_5Ctenóforo Beroe ovata (Foto: Lyubomir Klissurov). Tiene el cuerpo en forma de manopla y de color blanco lechoso, rosa o rojizo.
Mn 07Ctenóforo Mnemiopsis leidyi (Foto: Lyubomir Klissurov). Tiene el cuerpo lobulado y trasparente con una cierta forma ovalada. Cuando se le molesta las pintas producen un color azul-verdoso (bioluminiscéncia). Además, presenta fenómenos e iridiscéncia, es decir, un fenómeno óptico que se produce sobre una superficie según el ángulo con el que incide la luz). Presenta varios lóbulos para la alimentación. Se encuentra en la superficie del agua, en mares abiertos. Es una especie invasora en el Mediterráneo.
ktenofora3Ctenóforo Pleurobranchia pileus (Foto: Lyubomir Klissurov). Tiene el cuerpo en forma de pera, con unos largos tentáculos y el cuerpo es generalmente trasparente, con algunas partes de color blanco lechoso.
Callianira_bialata00_1Ctenóforo Callianira bialata (Foto: Jordi Regàs). Animal con el cuerpo lobulado de color rosa claro. En la parte inferior tiene dos cuernos en los adultos, de igual longitud que el cuerpo. Presenta dos tentáculos. Parece ser que vive en el Mediterráneo y Atlántico Norte.

IH2-079 Venus' girdle, Cestum veneris 1Ctenóforo Cestum veneris (Foto: Rokus Groeneveld). Este ctenóforo tiene forma de cinturón de unos 1,5 metros de largo y 7 cm de ancho. Es trasparente y permite ver un conjunto de canales que lo traviesan. Se encuentra desde la superficie hasta a los 200 metros de profundidad.

REFERENCIAS

Si te ha gustado este artículo te estaré muy agradecido de que lo compartas en las redes sociales para que llegue cuanto a más gente mejor. El objetivo de este blog es la divulgación de la biología, así que con este pequeño gesto estarás contribuyendo. ¡Muchas gracias!

Esta publicación está bajo una licencia Creative Commons:

Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Nous de mar: els ctenòfors

En aquesta ocasió, el tema que tractarem serà els ctenòfors, coneguts popularment com a nous de mar, uns animals exclusivament marins que durant molts anys varen ser considerats meduses degut a la seva aparent semblança. Aquí pretenem explicar quines característiques tenen per tal de distingir-los de les meduses i, a més, donarem exemples que podem trobar al Mediterrani. 

INTRODUCCIÓ

Els ctenòfors són un grup d’unes 100 espècies d’invertebrats exclusivament marins i bioluminescents que es troben en tots els mars, sobretot aigües càlides. La paraula ctenòfor prové del grec i significa literalment “portadors de pintes” i el cas és que presenten vuit files de làmines amb forma de pinta que utilitzen per a la locomoció. Se’ls coneix popularment com a nous de mar o meduses amb braços. Se’ls ha confós durant anys amb els cnidaris (anemones, meduses, coralls…) degut a que ambdós grups tenen simetria bilateral primària i per altres característiques.

Figure1.1El ctenòfor Mnemiopsis leidyi és una espècie invasora del Mediterrani. (William Browne, University of Miami)

Hi ha un conjunt de característiques que ens permeten diferenciar-los dels cnidaris:

  1. No presenten nematocists, els orgànuls urticants dels cnidaris que es disparen quan quelcom els toca. L’espècie Haeckelia rubra és una excepció i sembla ser que els agafa dels cnidaris dels que s’alimenta.
  2. Presenten unes cèl·lules adhesives (col·lòcits), les quals utilitzen per atrapar a les preses.
  3. Generalment presenten faringe.
  4. Mai formen colònies, és a dir, cada un dels individus viu de forma independent.
  5. Presenten obertures anals.
  6. Presenten 8 files de làmines en forma de pinta.

ANATOMIA

Els ctenòfors són animals hermafrodites de consistència gelatinosa que poden mesurar entre 5 cm i 2 metres de longitud. La característica que millor els defineix és la presència de vuit bandes equidistants en la seva superfície anomenades files de pintes, que es distribueixen des del pol aboral (on hi ha l’orifici anal) fins al pol oral (on hi ha la boca). Cada banda està constituïda per làmines transversals de cilis fusionats entre ells anomenats pintes. El seu batec es produeix de forma sincronitzada i és el que li permet la propulsió, produint-se del pol aboral a l’oral, de manera que es desplaça amb la boca cap endavant. Té la capacitat de nedar enrere invertint la direcció de la ona. Poden assolir velocitats de 5 cm per segon, és a dir, uns 2 km/h.

Quan tenen tentacles (classe Tentaculats), aquests són llargs, massius i molt extensibles (fins  15 cm). Aquests poden guardar-se a l’interior d’unes beines tentaculars. A la seva superfície hi ha els col·lòcits o cèl·lules adhesives, que produeixen una substància enganxosa que els permet capturar i retenir petits animals. Els que no tenen tentacles tenen lòbuls, unes expansions a banda i banda que els són útils per capturar l’aliment.

Dryodora glandiformis Alexander SemenovCtenòfor Dryodora glandiformis (Alexander Semenov): (1) files de pintes i (2) tentacles.

HÀBITAT I ECOLOGIA

Els ctenòfors són animals nedadors lliures, excepte algunes espècies reptants o sèssils. Solen viure a les aigües superficials, tot i que algunes espècies poden viure a grans profunditats (fins als 3000 metres). Formen part del plàncton gelatinós. Són organismes depredadors i carnívors. Això significa que s’alimenten de larves de peixos, peixos petits, crustacis, cnidaris i altres ctenòfors.

EXEMPLES DEL MEDITERRANI

Al mar Mediterrani podem trobar diferents espècies de ctenòfor, bé perquè hi visquin de forma natural o bé perquè hagin arribat d’altres parts del món.

Beroe ovata_5Ctenòfor Beroe ovata (Foto: Lyubomir Klissurov). Té el cos en forma de manyopla i de color blanc lletós, rosa o vermellós.

Mn 07Ctenòfor Mnemiopsis leidyi (Foto: Lyubomir Klissurov). Té el cos lobulat i transparent amb una certa forma ovalada. Quan se'l molesta les pintes produeixen un color blau-verdós (bioluminescència). A més, presenta fenomens d'iridescència, és a dir, un fenomen òptic que es produeix sobre una superfície segons l'angle en que incideix la llum). Presenta varis lòbuls per a l'alimentació. Es troba a la superfície de l'aigua, en mars oberts. És una espècie invasora al Mediterrani.
ktenofora3Ctenòfor Pleurobranchia pileus (Foto: Lyubomir Klissurov). Té el cos en forma de pera, amb uns llargs tentacles i el cos és generalment transparent, amb algunes parts de color blanc lletós.

Callianira_bialata00_1Ctenòfor Callianira bialata (Foto: Jordi Regàs). Animal amb el cos lobulat de color rosa clar. A la part inferior té dues banyes en els adults, d'igual longitud que el cos. Presenta dos tentacles. Sembla ser que viu al Mediterrani i Atlàntic Nord.

IH2-079 Venus' girdle, Cestum veneris 1Ctenòfor Cestum veneris (Foto: Rokus Groeneveld). Aquest ctenòfor té forma de cinturó d'uns 1,5 metres de longitud i 7 cm d'amplada. És transparent i permet veure un conjunt de canals que el travessen. Es troba des de la superfície fins als 200 metres de profunditat.

REFERÈNCIES

Si t’ha agradat aquest article t’estaré molt agraït que el comparteixis a les xarxes socials perquè arribi com a més gent millor. L’objectiu del blog és la divulgació de la biologia, així que amb aquest petit gest hi estaràs contribuint. Moltes gràcies!

Aquesta publicació està sota una llicencia Creative Commons:
Llicència Creative Commons Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.